El sistema hegelià, "Ciència" o tomba de la llibertat?

EL SISTEMA HEGELIA, <(CIENCIA» O TOMBA DE LA LLIBERTAT? * Ramon VALLS PLANA L'any 1809 esc i ia Schelling en el seu ac a Sob e l'es 2ncia de la llibe a humana ( ad. cas . d'A. Al man, Ed. Juá ez, Buenos Ai es, 1969, p. 92) que «la idea de e de la llibe a el p incipi i la i de la iloso ia no sols allibe a l'es- pe i huma espec e a si ma eix, sinó que dins la ciencia i en o es les se es pa s causa un can i més adical que qualse ol al a e olució an e- io . L'idealisme -segueix enca a Schelling- és la e i able consag ació de la iloso ia més enlai- ada del nos e emps. Aquells que el ulguin judica i aquells que s'hi ulguin dedica han d'a iba a la con icció que la llibe a és la se a p emissa més in ínseca. ;Que dis in se ia ales- ho es el p isma a a és del qual el conside a ien i el conceb ien! iSolamen aquell que hagi expe- imen a la llibe a po sen i la necessi a de e -ho o analeg a ella i de di ond e-la pe o I1uni e s!». El ex de Schelling con é mol es coses. O e- eix una clau pe a la in e p e ació de o I'idea- lisme alemany i, sense cap modes ia, el compa a a la « e olució cope nicana» a ibuin -li un cap- gi amen més adical que el kan ia, pe o sob e- o con é un eco d i un e e , o s dos ad eca s a Hegel. El eco d es emun a segu amen a l'any 1790, quan Schelling, jo ene de quinze anys, ing essa al TZibinge S T i a una ipida amis a amb els e e ans Hegel i Holde lin, que en comp a en ja in . Feia jus un any que a F anca ha ia escla a la Re olució, i pe a ep odui l'ambien en que comenci aquella amis a n'hi hau a p ou amb els eco ds d'un al e company comú, anomena Leu wein, que an Rosenk anz co n Ho meis e enen co n a iables: «Hegel -esc iu Leu wein- e a l'o ado més en usias a a a o de la llibe a i la igual a ; co n o s els jo es de I'epoca, admi- a a les idees e olucion~ ies; un ma í de diu- menge, un be11 i cla ma í de diumenge, ana en Schelling i ell, jun amen amb d'al es amics, a un p a no mol allunya de Tübingen a plan- a un a b e de la llibe a » (Ho meis e , Doku- men e zu Hegels En wicklung, pp. 428-430). So ida de diumenge que els cos a un ch ig de llu s supe io s, obedien s pe la se a banda a les Aques a icle ep odueix el ex d'una con e encia p onunciada el dia 17 de desemb e de 1981 a 1'A eneu Ba - celones, en una sessió academica pa ocinada pe la Socie a Ca alana de Filoso ia i I'Ins i u Alemany de Cul u a pe commemo a el 150s ani e sa i de la mo de Hegel. indicacions del p íncep del Wü enbe g, Ludo- ic Eugeni, aquell que, segons esc i ia Schelling l'any en que el p íncep mo í, no olia « il¿jso s i eolegs doc es, sinó solamen eolegs i iloso s benpensan s que essin acional I'i acional i menysp eessin la his o ia» (Ca a de Schelllng a Hegel, 1795). En una pa aula, Schelling eco da a Hegel en el ex ci a al comencamen que ambdós com- b ega en en el ma eix ideal e oluciona i con a I'o d e es able i la ella eligió que n'e a soli- da ia. Ha ien iscu la Re olució ancesa co n un esde enimen que no a ec a a solamen els ancesas sinó o a la humani a . P ecisamen pe a di ond e la Re olució co n a inici dels nous emps, calia ans o ma -la en cul u a, en doc i- na ilosa ica que es desen olupés des de la p e- missa «llibe a » i, essen així doc ina sag ada, cons i uís la no a eligió, úl ima ins ancia ideo- logica jus i icado a de la socie a naixen . Pe aixo Schelling ha ia esc i ambé l'any 1795 a Hegel, quan aques ja no e a a Tübingen, que «l'al a i l'omega de la iloso ia és la llibe a », i li eco da a el ma eix l'any 1809 quan Hegel ha ia ja publica la Fenomenologza de I'Espe l (1807) i a Schelling li sembla a que aques a ob a no e a idel a llu ideal jo ení ol. El eco d es enyia, doncs, de e e . En aques momen , Hegel ha ia supe a del o les lla gues acil.lacions espec e al seu u u iloso ic i ha ia passa ambé la ecunda e apa de Jena en que o s dos ha ien col.labo a en aquell p ojec e i- loso ic comú que olia con inua I'ob a de Fich e omplin de eali a la buido del subjec e. A a Hegel e a conscien d'ha e oba el seu p opi camí i Schelling hi sospi a a un aünen . Es, més, Schelling comenca a a pensa que Hegel el plagia a quan ence a a, pe o quan olia ésse o iginal, és a di , en p oposa la se a dialec ica, o ega a la llibe a dins la necessi a . Tenim doncs la p ime a o mulació de l'objec- ció que es a a clbsica. La epe i 2 Schelling en les se es Ilicons an ihegelianes de Be líí, la sen- i a allí Kie kegaa d i s'escampa a a eu ins a l'a ui epe i pe o hom aspu iamo su Hegel*, pe que hom el eu co n a jus i icado de o es les i anies espi i uals, socials o polí iques. A ui commemo em aquí la mo de Hegel. Vull deixa ben pales que coneixe un xic la ilo- so ia de Hegel no em jus i ica ia da an mi ma- eix de di igi - os a a la pa aula, si no pensés que és digne i jus celeb a la memo ia d'aquell ho- me. 1 no se ia digne ni jus si Hegel hagués es a un enemic de la Ilibe a . T ac a é de e eu e p ime amen que Hegel no olgué al a cosa, al lla g de la se a ob a, que e la iloso ia de la Ili- be a i e -la bé, cosa que pe a el1 signi ica a dona -li e mesa epis emica. Pe o, co n que la in enció dels au o s no cons i ueix sense al e llu iloso ia, eu em ambé que el sis ema hegelia, p ecisamen en an que sis ema, susci a e ec i- amen la di icul a schellingiana que és, ni més ni menys, la di icul a que o s enim, la del emps nos e. Pe aixo el í ol d'aques a con e- encia és dubi a iu. Tanma eix la con e encia no acaba a amb un dub e, sinó que es CIOU~~ amb I'& mació mol decidida que el ebuig de Hegel pe amo a la llibe a no po e -se sense ap en- d e d'ell algunes coses, sob e o que la e i able llibe a no habi a o a de la acionali a . La iloso ia de Hegel es de ineix a si ma eixa co n a iloso ia de l'espe i i aques , a la ega- da, co n a comuni a d'homes lliu es. L'espe i és la subs ancia absolu a, és a di , la iden i a o igina ia que s'escindeix en una plu ali a de subjec es independen s i lliu es que p ime a- men s'oposen ins a la gue a de o s con a o s i que inalmen es econcilien. La econciliació i- nal es ableix la uni a , pe o no on la di e encia en e els subjec es sin6 que la con i ma, pe que la comuni a és el esul a d'un econeixemen mu u allibe ado (Fenomenologla de llEspen , cap. IV; . cas . de W. Roces, FCE, México 1966, pp. 113 i SS.). Pe aixo o a la his o ia hu- mana és is a co n un p océs educa iu, E zle- hung des Menschengeschlech s, e s la llibe a de o s, si bé el p océs no a anca de guany en guany, sinó que a anca dialec ica nen a a és de la nega i i a de la llui a ins a la desespe ació. Vegem co n es o ma aques a iloso ia. En al- es ocasions he assenyala amb algun de all (Con e encia a la Uni e si a de Salamanca el 26 de maig de 1981) que, pe explica la genesi de l'idealisme alemany des de Kan , és mol ade- qua acudi al il de la e ce a an inomia (neces- si a de la na u a 1 llibe a de I'acció mo al). Aques il é més e icacia explica i a que el il epis emologic més eqüen men emp a . Com sabeu bé, la his o ia d'aquells anys da e s del segle XVIII es a a enca de la limi ació posada pe Kan al coneixemen eo e ic huma, deixan o a del seu abas la cosa-en-si. Vis així el kan is- me, esul a lla o s obliga desc iu e I'idealisme co n el depassamen del lííi kan ia mi jancan una absolu i zació del subjec e (Fich e) i o nin - li de nou I'objs i i a plena (Scheiling). Aques camí a iba així a Hegel, el qual ope a una es- au ació o al de la me a ísica pe que, segons ell, el coneixemen huma coneix absolu amen , co- neix doncs una al a egada la cosa-en-si. Aques il epis emologic no és pas als, exis eix dins el complex en ama de la da e a decada del segle a Alemanya, pe o no és pas I'únic. Des aca -lo en excés po deixa acilmen a I'omb a el e in- dub able que la inno ació de Fich e a enca de l'a i mació del jo com a Ilibe a , cosa en que se- gu amen pensa a Schelling quan esc i ia el ex ci a . Quan oblidem aixo con e im en una xa a- da indesxi able, a més, aquella amosa iple posició del jo pe Fich e. Mi em a a la e ce a an inomia. Kan , amb ella, posa a mol agudamen un p oblema ben enu jós. Es ac a de la incompa ibili a en e el mecanisme de la na u a i la llibe a acional de l'home. Un p oblema en que eia c isi la il.lus- ació i en que ens deba em enca a quan ali - mem a o i a d e que «es em condiciona s~, encadena s pod íem di , no solamen pe les lleis de la mecanica, sinó ambé pe les de la bioquí- mica, de I'inconscien o de I'economia, pe o al ma eix emps «exigim» (emp an la pa aula més es imada dels edac o s de panca es, mani es s i lle es d'es upo ) que hom ac ui, sob e o els con a is, d'aco d amb I'e ica. Kan no quedi sa is e de la solució me a nen nega i a, és a di de la manca de sín esi sense con adicció que p oposa a dins la C í ica de la aópu a. Diu allí que, en ale la se a dis inció en e enomen i noümen, hom esqui a la con- adicció si e e eix la necessi a al enomen i la llibe a al noümen. Que Kan no es a sa is e , es po eu e en la in oducció a la C ia delju- dlcl, quan & ma que cal aspassa I'abisme en- e sensible i in el.ligible pe que (són pa aules ex uals) «el concep e de llibe a ha de eali za en el món sensible el i p oposa pe les se es Ileis». Di d'una al a mane a, una mo al de bo- nes in encions soles, una mo al in e io que des- conegui I'exigencia de e -se eal en el món, no és mo al, sinó hipoc esia. Aques a an inomia o abisme, co n al ma eix Kan li ag ada a de di , ha ia es a ag eujada pe la polsegue a aixecada a an de les ca es de Jacobi sob e la doc ina d'Espinosa. O Ilibe a , deia Jacobi, i alesho es c is ianisme i mo ali a , pe o cap lloc pe a la i- loso ia; o necessi a , i alesho es iloso ia sí, pe o ambé de e minisme i a ali a . Resumin el camí e pel ma eix Kan , es po di que el1 ce ca una so ida a la e ce a an ino- mia p ime amen en el e eny de la His o ia concebuda co n a p océs educa iu de la humani- a . La p opos a kan iana es oba a I'esc i i u- la Idea pe a una his oh uni e sal des del pun de is a cosmopoli a, on ecollia inspi acions de 1'il.lus a Lessing con a l'ai e p e oman ic de He de . Allí Kan con empla el enomen his- o ic co n a eali a empí ica on es anspa en a la Ilibe a . Tanma eix, la indicació kan iana que els idealis es pos e io s e en més ecunda ou la es au ació de la conside ació inalís ica dins la C í ica deljudici. La inali a , bé que a ada de subjec i i a , es eia p esen de nou en la na u a i sob e o en I'ob a d'a co n a inali a g a ui a. Aques es indicacions o en ecollides de ma- ne a p ou b illan pe Schille (d'ob a d'a és llibe a en la sensibili a ») i les se es Ca es so- b e l'educació es z ica de L'home oba en un esso en usias a en o a la gene ació idealis a. En obem una exp essió ene gica i quasi iom al en el cu pape agmen a i que coneixem co n El més ell p og ama de sis ema l 'ideahme ale - many, magis almen adui al ca ala pe Jo di Llo e . Seguin o aques il pe igo ós o d e c ono- logic, hom copsa mol bé o un ambien gene a- cional que en Fich e c is al.li za a en la decisió de posa el jo lliu e co n a p incipi de la iloso ia, adhuc eo e ica, i no solamen co n a p incipi de la mo al au onoma. El jo lliu e ob ia, més enlli de Kan , I'imbi del coneixemen i o igina a les ca ego ies que a iculen el coneixemen eo e ic. Pel que a a Hegel, quan el1 es decideix I'any 1800 a ana -se'n cap a Jena pe segui la ca e a academica, é ben cla a la mo i ació. Da e a les pe jades de Fich e co n a « i a que llui a pe la humani a )) (l'exp essió és de Holde lin, pe o la ecull Hegel en una ca a a Schelling de I'any 1795) i jun amen amb el seu jo e amic Sche- Iling, Hegel es p oposa e iloso ia es ic a, sen- se limi a -se al camp de la mo al o de la polí ica. Com esc iu a en el p oleg de la Fenomenologia, cal con e i l'amo al sabe en sabe es ic e, en Wissenscha . Solamen així I'idealisme pod ia se se iosamen cul u a uni e sal con igu ado a dels nous emps, lluny d'una p oclamació me a- men sen imen al dels nous ideals, que es edui- ia a almen a oc d'encenalls. La iloso ia idealis a an e io a Hegel ha ia ja escolli la llibe a en e les dues banyes de l'an- inomia kan iana, pe o hom no podia a isca -se a deixa la llibe a sense consis encia si li lle a a I'ossam de la necessi a . Si hom epensa el plan- ejamen de Fich e, po sospi a que la p emissa lli'be a es a co cada d'a bi a ie a i de manca d'uni e sali a , puix que l'idealisme de la Doc- ina de la Cizncia es p esen a co n la iloso ia d'una sola classe d'homes, a sabe , d'aquells que es imen la llibe a pe damun de o , en- on dels al es que es dobleguen da an la ea- li a . Schelling, pe la se a banda, ha ia a i ma mol em a icamen la necessi a de sis ema; pe- o, ha en comba u la necessi a mecanica amb l'o ganicisme de la na u a, es Ilanca a massa ale- g emen pel camí de les analogies, de mane a que els seus in en s de deducció del sis ema des del p incipi llibe a apa eixien sense igo Iogic. Pe an , i di b eumen , Hegel es p oposa a la cons ucció cabdal del sis ema amb o el igo que compo en les exigencies de la logica, de la uni e sali a i necessi a . A pa la disso ada esi doc o al De o bi is plane a um, que s'insc iu dins el co en de la i- loso ia de la na u a schellingiana, Hegel publica du an el seu emps de Jena di e en s a icles que pe me en de segui els seus es udis i el so gi- men de la se a di e encia especí ica espec e als al es idealis es. Rema quem I'a icle sob e I'es- cep icisme pe a en end e la genesi del concep e de aó dialec ica. Pe o sob e o , des del momen en que Schelling deixa Jena, Hegel es despe a i esc iu la Fenomenologia. Un ex lla g que s'in- dependi za i c eix més en112 de la in enció de l'au o , que el olia e cu . En acaba -lo, Hegel es eu ja a si ma eix, objec i a , di e encia dels seus p edecesso s , públic . Reco dem que la Fenomenologia, co n a in o- ducció a o el sis ema, a enca de la consciencia més comuna i ulga , la consciencia sensible, pe a mena -la a la «ciencia». La consciencia sensible, o i essen ineducada, no és pe o una conscien- cia animal. És humana pe que és consciencia de I'animal muni de pa aula, un animal que no so- lamen eu a b e o casa, na u a i cul u a, sinó que ha de di -les. Pe aix6 ma eix, la consciencia sensible humana és uni e sal en un doble sen i : és comuna a o s els homes i posa amb la pa aula la necessi a de la comunicació i en enimen en- e o s els homes. Aques a uni e sali a del lo- gos ano ea h les opinions inconciliables i po a a la consciencia al sabe epis emic. A ui impo a sub a lla aquí que aques co- mencamen hegelia disc epa del de Fich e en an que aques sembla a a enca d'una opció que di idia els homes en lliu es (idealis es) i en esclaus ( ealis es). La iloso ia ich eana, pe an , solamen podia du a e me la asca de la deducció de la ciencia csm a exp essió de l'ésse mo al au oa o ga pe l'home que olia ésse lliu e. En Hegel e oba em el ema de les dues classes d'homes , amos i esclaus , al comencamen de la his o ia, pe o o s dos se an conside a s hu- mans, més ben di , mig humans pe que o s dos són el p oduc e d'una escissió de I'home en dos aspec es igualmen essencials, inculació a la na u a i Ilibe a . Segons Hegel, pe an , o home, solamen pe se -ho, és impulsa pe la pa aula que no po deixa de p onuncia cap al sabe epis smic, on ha de oba ensems la llibe a , co n a possibili- a de mou e's en I'ambi sense on e es, i la co- municació amb els al es. A a bé, Hegel epe id incansablemen a la Fenomenologia que el camí cap al sabe , de la limi ació a la il.limi ació, és un camí necessa i, cosa que no exclou la possibi- li a que alguns indi idus es enin l'impuls in- ínsec i es neguin a ecó e el camí en o a la se- a ex ensió, a e an -se angoixa s als béns limi- a s. Pe aixo ma eix, Hegel es a esso de la a- dició asce ica i diu que el camí es dolo ós pe que equi al (pe a la consciencia!) a una expe iencia d'au odes ucció i de mo . Mo , pe o, que no és e i able (en si i pe si) pe qu? al16 que es des- ueix és ealmen un lííi . És aquí on l'escep i- cisme juga un pape decisiu. En la doc ina es- cep ica es mani es a la nega i i a o al de la aó, la qual esde é a a aó dialec ica. Una aó que és an posi i a co n nega i a, iden ica co n di idi- da, que p og esa eculan (apa en men ), que guanya pe den (apa en men ). La Fenomenologia é un ca ac e au obiog i- ic, no es po ampoc oblida . Gene ali za una expe iencia indi idual d'accés a la uni e sali a allibe ado a a a és de successi es mo s. És una expe iencia que hom po oba en Pla ó i en an s d'al es ins a eu e-la co n l'expe iencia cons i u i a d'una ci ili zació agoni zan , pe - que e a una ci ili zació de dominació que acaba amb l'au odes ucció. Així ho ha e ecen men E. Subi a s en una esi llegida a la Uni e si a de Ba celona. D'aixo en pa la em a ia . De momen cal di que pe Hegel i des de la Fenomenologh llibe a i necessi a han queda ben lligades. Si o a la gene ació idealis a ha do- na la aó a Jacobi quan aques ha a i ma que i- loso ia ol di pensamen necessa i i sis ema, cal ambé comp end e que pe Hegel pensamen i llibe a són el ma eix. L'impuls necessa i, la dialec ica de la consciencia pa lan des de la doxa a l'epis eme és un dinamisme d'allibe ació pe - que mena a l'espai il.limi a , i pe aixo objec iu i in e subjec iu, de coneixemen . A a bé, aques espai, que és ce amen au oconsciencia, no és l'objec e d'una in uició in el.lec ua1 es au ada. Hegel di imeix aquí acil~lacions de Fich e i de Schelling. Rebu ja la in uició pe qu l'ambi de coneixemen no é un con ingu absolu a- men a p ia i, si hom no ol enca a emp a aques a exp essió es e eo ipada pe a signi ica la buido o nega i i a e a palesa pe l'escep icis- me. Nega i i a que des ueix o con ingu ini dona co n a ix i gene a alesho es la necessi a ab- solu amen au onoma de dona -se un con ingu . A a podem en end e bas an més bé les pa- aules de Schelling amb que hem comenca , es- c i es p ecisamen desp és de llegi la Fenomeno- logia. Hegel c eu que, malg a les di e encies, l'amic no é mo iu pe a sen i -se o es. Pe o Schelling es a e i pe que ha copsa que la dia- lec ica de la Fenomenologia a i ma ja ene gica- men la se a ocació de o ali a i necessi a , la qual es mani es a a en e amen nua a la L6gica. Aix6, pensa Schelling, compo a la des ucció de la Ilibe a . El «posi i isme» de la da e a e apa de Schelling se a enca a bande a de de ensa de la llibe a da an els in en s d'o ega -la dins un p océs de necessi a igo osa. En el ex que es- em comen an aspua aques a de ensa en lapa- aula analogia pe que aques a e a p ecisamen l'eina de Schelling pe a uni ica -ho o sense dedui -ho o, si es ol di així, pe a dedui -ho d'una mane a p ou lexible pe no ano ea la llibe a . Pe aix6 ambé, al lla g del llib e Sob e lJess2ncia de la llibe a , Schelling apelela a a aquel1 ons obscu (Ung zlnd) de la di ini a que alia co n a condició de possibili a de la llibe a en la mesu a que no e a concebu dial c ica- men . Hegel, pe o, a anca a a a segu . Ha ia inclos la nega i i a dins I'absolu i aixo li pe me ia d'esc iu e la Ciencia de la L6gica amb el iom a- lisme que espu neja al p oleg de la p ime a edi- ció (1812). La ama de Hegel s'enlai a, men e la de Schelling da alla. Es ac a a d'una e ec- ció de la iloso ia p ime a d'A is o i1, que en- sems duia a e me la deducció de les ca ego ies in en ada pe Kan des de l'ape cepció anscen- den al i pe Fich e des del jo Iliu e. En e de la nega i i a cons i u iu in ínsec de I'absolu , e i- a a Hegel aquel1 xoc des de o a (Ans oss on Aussen) que e eia semp e a Fich e co n un esi- du de l'an inomia kan iana. La aó dialec ica e a ja, co n es o mula a a l'Enczclop2dia (pa ig a 48), la gene ali zació del ca ic e an inomic de o s els objec es de la aó i no solamen de qua e. A ui aquí solamen podem des aca que la de- ducció dialec ica hegeliana p en co n a p incipi l'ésse en o a la se a gene ali a , pe o ambé amb o a la se a buido . És doncs el camp subjec iu-objec iu obe al e me de l'ascens educa iu de la consciencia. El ca i e objec iu en sen i ple que la Logica sub a lla no signi ica, pe- o, pe a Hegel, la enúncia al p incipi llibe a . És més, el1 po c eu e que a e i ablemen la i- loso ia de la llibe a pe que aquella subjec i i a objec i ado a és la necessi a de dona -se au o- nomamen un con ingu des de l'absencia o al de de e minacions que cons i ui an l'ens ini . A ui la in e p e ació de la Logica de Hegel co n a nucli més onamen al del sis ema a anca en aques a di ecció, pe o ampoc no podem deixa d'esmen a els e s que la «ciencia» hegeliana adqui eix de ini i amen i an sospi a semp e que amb ells s'o ega la llibe a . Em e e eixo a ia o ali a i a la ci cula i a . La o ali a que Hegel a ibueix al p incipi con é eu e-la p ime amen co n el esul a del can i en la concepció del sis ema isme idealis a espec e al sis ema isme idealis a espec e al sis- ema isme kan ii. Si aques es podia conside a un sis ema isme a qui ec onic que alla les pe- d es una a una i desp és les ajun a, el sis ema is- me idealis a es compa a semp e a un o ganisme iu que es desen olupa in ínsecamen des de la se a p opia o ali a . El p incipi és, doncs, ge - men. Pe o la deducció ha d'ésse igo osa. El p incipi, pe an , ha d'ésse ambé p emissa. Aixo sol explica bé pe que Hegel insis eix an que el1 ol dona ida als concep es. A a bé, si el p incipi ja és el o , enca a que bui de de e mi- nacions, la i ha d'ésse ambé la o ali a , cu u- Ila a a de o es les de e minacions que I'absolu ha olgu dona -se al lla g de la his o ia. Heus aquí la ci cula i a . To ali a i ci cula i a pe me en a Hegel de e- sold e o iginalmen el p oblema de l'e idencia del p incipi. El ca ic e abs ac e o._bui que aques é li lle a la possibili a -sembla- de e -se e iden pel seu con ingu . Pe aixo Hegel epe eix semp e que I'e idencia o al solamen es dóna al inal del p océs cien í ic. Pe o, pe al- a banda, el1 ampoc no po cedi al con encio- nalisme que implica la posició que el1 comen a, p opia de Reinhold, el qual olia comenca pe un p incipi me amen hipo e ic, a con i ma a la i del p océs. Una concessió en aques sen i po- d ia a uina una al a egada la necessi a . Pe aixo I'ésse abs ac e, pe que, en ésse o al, no es deixa es o a, és comencamen obliga . Aques s aonamen s omplen p ecisamen el agmen mol signi ica iu que es i ula Amb qzc2 ha de comenca hom la ciencia?, que o- bem immedia amen abans de la coneguda dia- lec ica del se , del no- es i de l'esde eni . To nem a la Ilibe a . L'exposició que en a la in oducció a la Filoso a del D e escla i i el seu sen i i ens pe me i de di una pa aula sob e la eo ia de 1'Es a que és la ped a d'escindol en que és ine i able d'ensopega , p ecisamen a a quan i im momen s d ami ics en que 1'Es a mode n es eu co n un acis pe o que ei indica més que mai el d e exclusiu a la o ca. Al lla g dels pa ig a s 4 al 32, Hegel a p ime- amen pales el lligam in ínsec en e pensamen i llibe a . Un lligam an es e que pe me de ebu ja qualse ol ac amen sepa a de les dues « acul a s» co n si en una bu xaca en po éssim una i a l'al a buo aca l'al a. La olun a , co n el pensamen , es oben a si ma eixos co n au o- consciencia. Ambdós an jun amen l'ascens a l'abs acció absolu a que és el e me de la nega- ció o al de la solidesa de les de e minacions ini- es, siguin aques es les del món na u al, les de la cul u a o les que o neix a la olun a la na u a indi idual de cada u. Tanma eix, aques a uni- e sali a que assolim en despulla -nos de o con ingu de la olun a , o almenys men e ens en dis anciem, signi ica ambé la consciencia del alo absolu de l'home, el qual no po ésse so - mes a es. Pe o aques a ce esa del p opi ale no acaba el p océs educa iu. No I'acaba en I'o d e de la olun a (educació del ciu adi) co n am- poc no l'acaba en l'o d e del pensamen (educa- ció del subjec e epis emic), sinó que cal con inua -la p ecisamen pe que la p ime a ase duu a e me solamen l'allibe ació pe a la Ilibe - a en supe a les limi acions en que o s ens o- bem imme sos. Segonamen , es demana l'exe - cici de la llibe a c eado a, que es dóna con in- gu s posi ius i els ex e io i za en el món humi. Si la olun a oman a la p ime a ase, és a di , a I'abs acció absolu a de I'au oconsci~ncia, l'acció possible a aques a olun a és solamen la ú ia de la des ucció, el ana isme o el e oluciona is- me oll que nega o el que eu pe que no eu en es un alo absolu . Pe o la consciencia do- blemen educada supe a aques a ollia, ben p o- pia del jo e en usias a que ha sabu laudable- men deslliga -se dels in e essos immedia s. La supe ació que a alesho es la consciencia madu a de l'abs ac isme no consis eix p ecisamen en l'accep ació esignada de la eali a , és a di , en el conse ado isme del e11 que ecau semp e en aquella o ma de ealisme es igma i za pe Fich- e co n a p opi del que é anima d'esclau. To el con a i, l'acció de la olun a e i ablemen ea- lis a, p e iamen pu i icada pe I'abs acció, es con e eix en ac i i a c eado a de no es enca - nacions de I'absolu , les quals alen men e el eali zen dinimicamen i són alesho es p oduc- es de la llibe a amb e icacia allibe ado a. 1 aques és el sen i de la so p enen de inició del D e que Hegel ens o e eix co n a ((exis encia (en eneu, ex e na i pública) de la Ilibe a ». Uns p oduc es que es condemnen ells ma eixos a la alseda i a la desapa ició an a ia co n p e enen d'ésse l'enca nació de ini i a i adequada de l'absolu . És dins d'aques a pe spec i a que hom ha d'en end e la de ensa i sac ali zació hegeliana de I'Es a , pe spec i a que es comple a en les pigi- nes inals de la Fzloso ia del D e , quan el ma eix Es a queda assumi pe I'esde eni his o ic cap a un u u que el iloso no po p e eu e, pe o que ampoc no exclou la des ucció de 1'Es a en be- ne ici de o mes més cabdals d'exis encia de la Ilibe a . En o cas, no s'hi al a e di a Hegel allo que no diu, pe a e u a -lo més acilmen . La jus i icació de 1'Es a es a o a e a en unció de la no eali zació de la llibe a dins la socie a ci il; bu gesa, al a di , co n a socie a que es cons i ueix pe I'en ella economic de necessi- a s i sa is accions; un en ella que es mul iplica successi amen pe la di isió semp e con inuada del eball ins a la mecani zació de I'ac i i a humana. Un eball que és la o ma menys noble de eball, que el a ien més bé les miquines, i que cald ia subs i ui pe la p oducció es e ica, e i ablemen humana i allibe ado a. Hegel eu I'Es a co n el co ec o d'aquella socie a que é pe p incipi l'in e es p i a . Di d'al a mane a, 1'Es a és l'únic o gan his o icamen disponible de la uni e sali a . En la qual cosa, pe es anya que a ui ens pugui sembla , hi ha indub able- men I'op imisme his o ie que acompanya a el naixemen de la o ma més mode na de 1'Es a bu ges; op imisme que en aquel1 momen quasi o hom compa ia. Sob e o , pe o, en Hegel o- bem I'a i mació que en el ma eix ins an en que D e i Es a deixen de se la llibe a possible en el emps conc e , deixen de se ambé d e i aó. És e i ablemen anguniós pa la a ui d'aixo quan es em sen in la jus i icació de I'injus i ica- ble en aques s e mes: 1'Es a no unciona, cal de ensa -lo amb els ancs. L'objecció de Schelling a Hegel ou la p ime a i ha es a la més pe du able, epe ida de di e- en s mane es. Esb ina exac amen la se a jus e- sa no es icil i compo a decisions especula i es. La con on ació és anma eix ú il, pe que escla- eix la nos a si uació ben p oblemi ica. Dei- xem, doncs, l'in e ogan amb que hem ence a aques a con e encia, deixem-lo co n a in e o- gan i co n a es 'mul. En o cas, no ind ia cap sen i ampoc pe o a a a o d'un e o n a He- gel, quan és necessa i c ea u u , pe o pensem enca a: P ime : iPodem p opugna ealmen una e- núncia a I'expe iencia de l'abs acció absolu a dins el p océs educa iu de I'home de demi? (No ens hem o na o s massa ous en e s nosal es ma eixos i en e s els nos es ills? Que és expe- iencia dolo osa, és cosa sabuda, pe o hi ha mol s mes es que l'han sen ida co n a allibe ado a i és po se secunda i esb ina si aques a abs acció ha cons i u'i I'especie humana o solamen la nos a cul u a. Una cul u a que en el emps que ens ha ocupa a ui p oduia la música de Moza i de Bee ho en ensems amb la poesia de Goe he i de Schille , pe di -ne solamen uns pocs exem- ples. iRebu ja em ambé o aixo? Segon: El lligam pensamen -llibe a és allo que ens es a de la Il~lus ació: l'ideal de l'eman- cipació de o s els homes mi jancan la aó. Una llibe a que no neixi del pensamen , que no e- sis eixi la c í ica de la aó, i que pugui ésse i lla- da de llibe a de la i acionali a , ens allibe a a ben poc. Te ce : El lligam indi idu-uni e sali a an a i ma pe Hegel. iC eu algú se iosamen que la p oclamació de la di e encia indi idual al ma - ge i en con a la uni e sali a de la aó ens du a més en112 de la gue a de o s con a o s i a la negació del llengua ge com a ins umen de co- municació ? Qua : iPensem ealmen que la llibe a po oba -se a l'o igen i que, pe an , hem de e- o na indisc iminadamen a la na u a? ¿No és més e i a que, si hem d'esca i la llibe a , hem de ce ca -la enda an , en el desplegamen de la acionali a ? «Spu iamo su Hegel» és la consigna epe ida pe mol s. Po se sí, pe o no abans d'ha e pen- sa i d'ha e ap es d'ell algunes coses. Alesho es po se ja no escopi em, sinó que senzillamen el deixa em en e a i a em una cosa millo . En lloc de deixa aga la imaginació que uig d'es udi, c eem no a acionali a his o ica i eal en el sen- i o hegelia, wi~klich, e ec i a. Ba celona, 17 desemb e 198 1