Problemes ètics i polítics de la investigació sociològica a l'Amèrica Llatina

JOAN F. MARSAL PROBLEMES ETICS I POLITICS DE LA INVESTIGACIO SOCIOLOGICA A L'AMERICA LLATINA * L'apa ició de la sociologia empí ica a 1'Amh ica lla ina a es a odeja- da &< expec a i es ac í iques)> i d'< u gimen s de solucions mi aculosesn que amb aó Ge mani ju ja a pe judicials pe al seu desen olupamen '. Idkn iques espe ances desmesu ades odeja en el naixemen d'al es cikncies socials. Deu anys desp és -no podia esul a al a cosa- aques es espe- ances desmesu ades han es a de audades i les cihncies socials han d'a on- a la c í ica, no solamen pe quh no han pogu es a a l'alcada de les expec a i es migiques que hom els a ibuí, sinó ambé com a cbmplices del de e io amen de la eali a social la ino-ame icana i de les espe ances de millo amen , ambé iuusb ies, a les quals a dona naixenca, en l'aspec e ideolbgic, la p esidhncia Kennedy. Així ma eix, el socibleg ha hagu de ca ega el ei e a a ac dels hommes de le es. Els adicionals image- * Aques ebail és una e sió e isada de la pon-incia que aig p esen a , en cas ella, a la <{Te ce a Asa nblea Gene al del Consejo La inoame icano de Ciencias Socialesa, celeb ada a San iago de Xile. 1. c Sociología y cambio social en Amé ica La inas (1959), aplega en Gino Ge - mani La sociologia en Amé ica La ina, EUDEBA, Buenos Ai es, 1964, pig. 37. Tamb6 F. Fe nánda, <{O pad ao de abalho cien i ico dos sociologos b asilei os,, Eclici6 de Re is a B asilei a de Es udos Poli icos, Minas Ge ais, 1958. La in es igació sociolbgica a l'Am6 ica Lla ina make s de 1'Ame ica Lla ina han desempolsega a emps el ell es e eo ip del socibleg: maquia klic manejado d'a e es ecniques i, al ma eix emps --com en o p ejudici-, el con a i, en asado d'an ics coneixemen s dins no es es imen es e minolbgiques. (No cal di que la c í ica dels lle a- e i s é sMida base eal, com o es e eo ip, d'una banda en la manipulació ideolbgica que de la socie a han e els sociblegs, i d'al a, pe la eal compe encia que els nous <(c eado s d'ima ges~ plan egen als ells de en o s d'aques o ici.) L'emba con a la incipien ciencia social ha ingu de dos on s. En p ime lloc de la d e a adicional i a ielis a, indiscu ida p oduc o a de la ideologia igen als paisos ibe o-ame icans ins a mol poc i que, pel que mos en les ideologies p edominan s a ui dia a mol s paisos de La ino- ams ica, gaudeix enca a &una salu mol bona. El d e isme espi i ualis a a l'espanyola ha sob e iscu pe que els paisos la ino-ame icans no han passa , lle a d'algunes excepcions, pe eno acions secula i zado es p o- undes. I aques pensamen con a- e oluciona i és onamen almen an i- mode nis a i an icien í ic. Al amen del cas dels pai'sos anglo-saxons, al món de pa la hisplnica s'ha iscu la cihncia com a cosa o Ania: amb ibe s demonl'acs, de la qual cal de ensa < els p incipis)>, pe a alguns; com a cosa que s'ha d'impo a , pe a d'al es. Aques a mane a de pensa ha deixa una emp em a mol onda als nos es pai'sos i, c ec, cons i ueix el moll del pensamen de la d e a. Aques a ha pogu assimila da e amen les idees &un desen olupisme de consum que no em a i za pas pe a es el desen olupamen cien í ic au bnom. Pe al a pa , hi ha la c í ica de I'esque a e olucionB ia pe a la qual, u ili zan una ase es e eo ipada, la sociologia cien í ica <{és el da e in en del neocolonialisme impe ialis a pe al d'e i a la e olu- ció),. Si ua s en una posició polí ica on o el que no és in en a liquida el s a u quo iolen amen i de sob e no és més que una ai'ció a la e o- lució, no és possible d'a iba a cap al a conclusió. Cal econeixe , d'al a banda, que an la d e a adicional com el adicalisme e oluciona i disposen de o ga e s en que basa les se es posi- cions. En p ime lloc, pe a la d e a adicional, la sociologia i les cien- cies socials en gene al enen una adició in ellec ual de <(desemmasca a- men )> de les c eences igen s que, si més no, ha d'escandali za els qui enen una ima ge dogml ica i no ma i a del món. El ela i isme inhe en a les ciencies posi i es és inadmissible pe als sis emes no ma ius de c eences socials. Que les adicions in ellec uals de les ciencies socials ac uen com a ende ocado es de les no mes adicionals, ho demos en exemples com els de sociblegs com Camilo To es, el pape dels es udian s de sociologia dins els aixecamen s es udian ins, i en gene al, les ac i uds La in es igació sociolbgica a l1& ica Lla ina p edominan s dels es udian s de cii ncies socials a eu del món. Ni an sols als Es a s Uni s, on p edomina a ins a a poc una elabo ada eo- ia sociolbgica conse ado a dins els ce cles p o essionals i acadi mics, han pogu e i a la adicali zació ideolbgica dels es udian s de cii ncies socials, i pa icula men de sociologia. Quan a l'esque a e olucioni ia, no é cap p oblema pe a oba exemples que demos in l'índole ancila de les c2ncies socials dins el p océs de pene ació impe ialis a i de dependi ncia de I'Ami ica Lla ina. N'hi ha p ou amb esmen a el cas del malau a <(P ojec e Camelo )> o la munió d'in es igacions que han es a eali zades a 1'Ame ica Lla ina amb o al dependi ncia eb ica, me odolbgica i inance a dels cen es no d-ame- icans. A a bé, que d'aques es exp essions de dependi ncia cien í ica en de i- em pu amen i simple que o es les in es igacions socials són pe se ins- umen s polí ics i que cal abandona la cii ncia social mode na pe a e o na a l'assagisme soli a i com a única o ma independen de sabe social, és ja una al a cosa. Pe b el més ex ao dina i del cas és que la p e enció ecelosa de la d e a espi i ualis a i la no a ideologia de l'es- que a adical coincideixen, malg a sigui pe aons di e en s, en un ma- eix pun : l'an icien i isme. Pe ce que aques ebu jamen de coni ixe cien í icamen po cions sence es de eali a és una ac i ud idi n ica a la que adop i el ca olicisme con a- e o mis a en on dels a encos de les ciencies na u als. Aixb, an a a com alesho es, solamen po mena a e més g an l'abisme de dis hncia en e els paisos més ics i a anca s cien í icamen i els palsos més pob es i enda e i s. Com l'ana quisme, aques es ac i uds són c i- dades a anihila els seus po ado s en una ebel.lió bella i es i il no sola- men pe a ells, sinó ambé pe aIs seus pobles. Va e mol bé W igh Mills de despulla ca ica u escamen a les pigines ja clissiques de La imaginación sociológica els <(execu ius de la Jn elligen zia)>, els agicbmics pape s dels nous <(es adis es)> de la csncia social bu oc h ica, pe 6 enca a es an pe esc iu e d'al es pigines de o ca simila , les quals ens descob i an els a a a s dels no menys es e ils <(des- cob ido s-de-pbl o a)> soli a is. El g eu és que aques ebuig de la c2ncia i de la se a me odologia aplicada a l'home i a la eali a social, pe < o hnia i impe ialis as, és e acció de la no a ona de esis i ncia a la socie a u ili h ia, so gida als pa'isos cen als &Occiden com a eacció en on de les con adiccions bi- siques de la nos a cul u a al com és pe cebuda als paYsos més a anqa s pe pa dels més jo es. Es ac a, com ha assenyala bé Gouldne , d'una so - p enen ebellió d'< homes a s)> que es an so in , po se pe p ime a La in es igació sociolbgica a l'AmS ica Lla ina egada a la his b ia, en la se a p bpia pell la llum de la desc eenca p o- g essi a en la g a i icació i la u ili a ma ginals '. Pe b aques no Cs de cap mane a el cas dels pa'isos la ino-ame icans i en gene al dels paysos d'allb que anomenem e ce món. Pa la d'a a amen als pa'isos que es an llui an , i pe den , a la ba alla con a els e e ns lagells de l'home, la malal ia i l'enda e imen , és simplemen sa chs ic. Aixb ambé ha de eni conseqii ncies als camps de la in es igació i de I'es udi en gene al. No es ac a ja d'o gani za e ol es, com als campus no d-ame icans, on els danys poden ésse epa a s pe I'es ablishmen . Pe la poquesa de ecu - sos que a I'Am ica Lla ina an des ina s a la uni e si a i pe I'escassesa &ins i ucions &in es igació social, les e ol es o gani zades pel pu isme ideolbgic i ope acionali zades a la mane a de I'< in an ilisme d'esque a)> han acaba en mul i ud de casos au omu ilan o des uin les nos es poques ins i ucions de ida p ech ia, i sense eeixi , aques es mini- e ol es dom s iques, a eni cap impac e sob e l'o d e polí ic dominan . Aques , pe ce , con i ma complagu una au odes ucció i s'ocupa d'es en a -la com a con i mació dels seus pi jo s ex es p opagandís ics sob e els mals d'una cul u a <(esque ana)> i <(poli i zada)>. C ec que la sociologia a I'Amk ica Lla ina es a en una posici6 mol g eu i comp omesa. D'una banda hi ha l'a ac combina de la enascuda d e a adicional (el ell enemic), la con a-cul u a ju enil i la desespe a- ció de I'asse jada esque a. A l'al a, els p opis e o s de dependhncia espec e als models i a les p axis dels cen es de pode . La sociologia no és més que la con inuació, en o ma me odolbgicamen més igo osa, de o s els es o sos de la men humana pe a en end e les icissi uds dels homes sob e la e a. Aques s es o sos cosmo isius segui an i exis i an semp e, pe 6 ningú no po assegu a que se d en la o ma mode na de les czncies socials. Pe b si algun a an a ge é la c isi ac ual, és ha e po a la <( i de les dis incions)>. La c isi de les ci ncies socials no és una c isi pa icu- la so gida de la cu iosa men ali a dels <(pensado es)> de I'Am ica Lla- ina. Ja no hi ha més, com hom a c eu e en ce momen , una sociologia de I'hemis e i sud en on d'una al a de I'hemis e i no d. Ja no hi ha a cap banda o es de i o i on es puguin e ugia les u bes es udian ines nadiues. To és a a Am ica Lla ina. I no ce amen pe una impensable pene ació in e sa de La ino-Amh ica a les uni e si a s dels paysos del no d, sinó pe quh les ci cums dncies polí iques i la c isi ideolbgica d'Eu- opa i dels Es a s Uni s s'assemblen ex ao dinh iamen a les que hem 2. Vegeu Al in Gouldne , The Coming C isis o Wes e n Sociology, A on, New Yo k, 1971, phgs. 78, 80, 87 i o a l'ob a en gene al. En aques ma eix sen i He be Ma cuse a L'Home Unidimensional i a E os i ci ili zaci6. La in es igaci6 sociolbgica a i'Am2 ica Lla ina pa i du an dkcades a l'Amk ica Lla ina. La uni e si a s'ha con e i en l'únic camp disponible pe a l'oposició poli ica no domes icada. El qües io- namen ideolhgic de les ciencies socials ha a iba a o s els llocs. Da an la uni e sali zació del enbmen, les explicacions psicologis es d'an any que lncdpa en l'in ellec ual la ino-ame ici de la c isi com a pe inac obs acle pe al desen olupamen , o Babbi ebec, semblen a a inconsis en s. LES INSTITUCIONS D'INVESTIGACI~ SOCIAL En la c isi que a causa el P ojec e Camelo ', les posicions es an ag upa segons la mo al o el sis ema de alo s del cien ííic social indi i- dual, ui de la se a ida i de la se a educació. Van ha e -hi eaccions <( ealis es)>, és a di , sense p ejudicis an imili a is es i ci ilis es en agés; els qui es decla a en pa ida is d'una ciencia social alo a i a i els qui la c eien impossible; els qui an ac a de les implicacions polí iques de la cisncia social i els qui diposi a en els seus alo s bhsics en un millo- amen social; els pa ida is d'una més g an p i a i zació de les uni e si- a s i els d'una més g an pa icipació del go e n; els qui anali za en la sobi ania nacional com a alo sag a i els qui l'e~ i~ma i za en com a cosa pe ible i ci cums ancial; els qui accep a en la cul u a occiden al i c is iana lide ada pels no d-ame icans i els qui la denig a en com a sim- ple a i ici del pode , e ce e a. Dins l'ac ual si uació de con usió, n'hi ha d'al es que s'es imen més abandona la insegu a ma de les c eences indi iduals i cen en la se a a enció en els medis. N'hi ha de o es les a ie a s i de qualse ulga o ien a- ció ideolbgica. Pe a alguns, els p oblemes de la in es igació social són de- i a s simplemen del mal guia ge, de la poca habili a o de les elacions públiques dolen es dels qui la enen, o l'han inguda, a ch ec seu. Pe a d'al es, es ma ca el lími de la mo ali a en e indi idu i ins i ució en el sen i que l'accep ació d'ajuda inance a del sis ema dominan és ad- missible pe al p ime , pe b no pas pe a la segona. N'hi ha alguns ambé que han descobe a l'o igen del inan~amen , o a de qualse ol al a dada, i sense cap mena de dis inció quan i a i a, la clau de o el p o- blema: <{digues d'on énen els eus ons i e di é qui e s)>. Hi han hagu in es igado s socials que han impu a a de e minades ecniques de ecap- amen de dades, com a a l'en e is a, o s els mals de la sociologia igen . 3. Vegeu I. L. Ho owi z, edi o , The Rise and Fall o P ojec Camelo , The M. I. T. P ess, Camb idge, Mass. i London, 1967, pa icula men pigs. 108, 117, 123, 360 i 374. La in es igació sociolbgica a I'AmS ica Lla ina Finalmen hi ha la posici6 dels deixebles de l'esque a nacional, pe als qui és accep able de depend e del egim <{nacional>> pe no dels cen es impe ials, enca a que els p ime s en depenguin epígonamen . Llegi s pels seus enemics, o s els es a agemes an e io es pe al de so i del ca e ó c ic on es oba la sociologia semblen maquia elismes a e osos. No ho són pas. Es ac a &exp essions de la con usió gene al que a a egna a les ciencies socials. Pe a les ins i ucions d'in es igació social, ni la mo al indi idual dels in es igado s ni les opcions espec e als medis són guia ge su icien . Pe - qui: una ins i ució no po ésse ju jada, com em quo idianamen amb els indi idus, pe la se a conseqü~ncia als alo s p oclama s des de la in an- esa o pe la se a adhesió impe o bable a de e mina s medis p e is- men san i ica s. Sense massa p ecisi6 podem di que una ins i ució és una o gani zació compos a d'una plu ali a d'indi idus amb de e minades íinali a s, unes exp esses, al es li es, de egades can ian s. Una ins i- ució no es po mesu a , en de ini i a, pe al a cosa que pe la se a e ichcia a aconsegui inali a s p esen s. Les ins i ucions que aquí ac em enen pe objec e el desen olupa- men de les ci ncies socials a I'Ame ica Lla ina. Aixb ol di abans que es, que la se a acció es p odueix dins l'h ea d'ac i i a humana que ano- menem ciencia, o accep an les se es egles de joc. I dins d'aques a h ea em sembla que no hi ha mane a d'abdica del ell ideal de la o ma- li zació o, si ho olem di en els mode ns e mes de la semiologia, de l'es o s pe a ob eni un llengua ge pu amen deno a iu. Es ac a, e iden - men , d'un ideal a lla g e me pe al qual han llui a les ciencies na u- als du an segles, I'objec e del qual es i engloba dins del sag a , i que a les ciencies socials enca a és lluny. Pe b una abdicació d'aques ideal, pe emo que apa egui en el momen p esen , en onsa o a la ciencia social en la o al insegu e a exis encial. No ac o amb aixb de sos eni cap mena d'impe ialisme cien í ic del sabe . Hi ha d'al es sabe s de l'home mol di e en s, com l'a ís ic o el eligiós, que humanamen són igualmen ilids; i aixb pe no ana més enllh i no a que el <{pensamen sal a gen i el <{pensamen cul i a * occiden al, com ha sub a lla l'ob a 'de Le y-S auss, no s6n més que dues o mes de codi ica la eali a igual- men ap es. El que ull di és que les ciencies socials o signi iquen una no a pe spec i a --cien í ica- del e social o es con onen amb d'al- es sabe s d'a els mol més an igues. Pe b, en segon lloc, a més d'aques ideal, la ciencia é ambé una p agmh ica. Com ha assenyala ence adamen Ve ón, la ciencia es ; con- dicionada empi icamen pe unes condicions de p oducció, de coneixe- men s ma e ials i socials pe una pa , i in e ns a la p hc ica cien í ica pe La in es igació sociolbgica a l'AmS ica Lla ina al a. Igno a -los, u ili za els ideals de la cii:ncia com a ja assoli s pel sol e d'ha e -10s p oclama i u ili za -10s poli:micamen , és p ecisamen , i no al es coses, la mena d'ideologia que coneixem pe cien i icisme4. En e ce lloc, cal e cons a que no hi ha incompa ibili a en e la p ac ica cien í ica i el comp omís nacional. Es ac a simplemen de eco- ai:ixe el e que I'ac i i a cien í ica es p odueix als nos es paisos dins una B ea so mesa a un p océs de dominació a ni ell mundial, que és una eali a quo idiana i inde ugible. I és dins d'aques con ex que p en- d an sen i els p oblemes an emena s de l'<casime ia>> i del < colonialis- me cien í ic>>. Senzillamen es ac a que a la ci ncia, la balanqa del pode , del p es igi i del dine es a conside ablemen inclinada cap als paisos cen als, c ean així una si uació d'asime ia. Aixb suposa que la p ac ica cien í ica dels paisos epigbnics és < seguidis a)> de la eo ia, dels mh odes i dels in e essos dels paisos del cen e. Es una si uació de < colonialisme cien í ic,. Un dels objec ius més onamen als de les ins i ucions d'in es i- gació social de 1'Ami: ica Lla ina és llui a con a aques a si uació. Pe - qui: amb la complexi a c eixen de la cihncia no és possible de de ensa la independhncia cien í ica a base de obinsonades. Tal posició és an cbmicamen ine icien com la de la senyo a que diu que comba ia el comunisme iom an e i an -se a la se a inca. Ni ampoc di , mo ali - %an men , que les in es igacions no han d'ésse cos oses. Les in es igacions han d'ésse cos oses i ho se an cada egada més; es imonia ge: la lluna. L'única solució als paisos pe i ics consis eix p ecisamen a cons ui i man eni ins i ucions dedicades a la in es igació cien í ica, amb l'au onomia su icien com pe a no depend e colonialmen dels paisos cen als. Es ac a, ni més ni menys, que de eni a lla g e me una polí ica de desen olupamen cien í ic au bnom. Aixb és compa ible, na u almen , amb una elació sime ica amb els al es cen es &in es igació cien í ica mun- dial i de mane a pa icula amb els més a anca s. Pe qui: I'aillamen és en aques a ma h ia au o-de o an . Aques a polí ica de lla g e me no es po con ond e, com s'ha e an so in , amb una polí ica desen olupis a segons la qual la cihncia i la ecnologia són els ins umen s claus pe a un can i o e olució no e olu- cioni ia que sal i el sis ema impe an . La ins umen ali zació de la cii:n- cia pe a un can i polí ic en al o al sen i és un ac e polí ic i així ha &és- se ju ja . Si hom aspi a a una ciencia social ela i amen independen cal p end e o a mena de p e encions con a mani es os ac es de polí ica ideo- lbgica so a I'apa enqa de cikncia. Pe qui: com assenyali e minan men 4. Eliseo Ve ón, Conduc a, es uc u a y co nunicación, Jo ge Al a ez, Buenos Ai es, 1968. Caps. X i XI. La in es igació sociolbgica a 1'Amk ica Lla ina Gal ung amb ocasió del Camelo : <(Una in es igacid amb implicacions poli iques és, pe de inici6, un ac e polí ic que can ia l'equilib i po- lí ic.)> Pe b no o és an hcil de delimi a com aques malhau a on o coincideix pe a e -ne un es e eo ip de con aban polí ic: disseny es- ange , inan~amen pe les o ces a mades, dades ese ades, objec iu polí ic explíci . I així com la polí ica és hcil de pe ceb e quan és mani- es a, no ho és gai ebé gens quan p en o mes la en s, com en el cas de la in es igació que con e eix p es igi polí ic a la ins i ució pa ocinado a en una in es igació sense objec ius polí ics exp essos. La ela i a independhcia de les es e es cien í ica i poli ica, el seu di e en abas empo al, queda mani es en in es igacions cien í iques que no p odueixen u ili a s p hc iques immedia es o, sob e o , en el que es e e eix a la u ili zació de les dades. El p oblema de la u ili zació de dades polí ico-socials no po ésse ac a , com an eqüen men pe igno- lncia o pe mala e, des d'un sol cos a . Una cosa és la u ili zació de da- des p iml ies o bhsiques (qües iona is, his o ials de ida, compendis cen- sals, e ci e a); una al a les dades ja elabo ades en andisi, com les aules es adís iques; i una al a, inalmen , la publicació de esul a s, gene al- men lliga s a les eo ies, als b gans de di ulgació cien í ica. Les p ime es, pe un p incipi elemen al d'i ica p o essional simila al d'al es cien- cies - eco dem els <(his o ials clínics)> dels me ges- mai no poden ésse publicades enlloc ni donades a coni ixe a e ce s; les segones poden e -se o no accessibles a d'al es p o essionals; les e ce es són pe de inició ac- cessibles a o a la comuni a cien ííica. Si les dades ecollides, ins i o amb les dues cau eles d's ica p o essional indicades, són <( ese ades)> i s'han d'u ili za polí icamen , la in es igació és me a polí ica i no e- ball cien í ic. Pe 6 la di isió del p oblema en aques s es aspec es --c ucials des del pun de is a cien í ic -no és admissible des del pun de is a polí ic. Polí icamen cap país hau ia d'au o i za la publicació de dades sob e la se a eali a , ja que poden ésse u ili zades pe po i ncies es ange es; i en aques sen i o cien í ic és un dela o . Així ho han en es conseqüen - men alguns sec o s poli i za s de l'esque a uni e si h ia no d-ame icana, els quals es neguen a publica de cap mane a. I aixb independen men de l'o igen dels ons, que és un al e p oblema. El Capi al de Ma x, pe exemple, no a eni inancamen de cap undació capi alis a i, no obs- an aixb, la se a publicació el éu posi i amen ap e pe a ésse u ili za a la millo a del sis ema capi alis a que Ma x, com a polí ic, a comba e o a la se a ida. Es aquí on el p oblema de la doble p axi --cien í ica i polí ica- mos a la se a di ícil connexió. Pe qd l'accep ació d'una isi6 La in es igació sociolbgica a 1'Ame ica Lla ina únicamen polí ica de la eali a solamen po mena , ben p es , a la nega- ció de o a asca cien í ico-social. Solamen la con icció que hi ha una lbgica p bpia de la ciencia i la se a acció a lla g e me, independen de les u ili zacions immedia es pe pa de les po i ncies mundials del mo- men , po jus i ica -la. La con usió de plans p odueix, quan a l'indi i- dual, l'espi cimen híb id del socibleg-agi ado que esul a ésse an mal agi- ado com mal socibleg. Les hipb esis cien í iques s'han algu ins a a solamen dels seus p opis canals de e i icació i no de l'acció polí ica im- media a. En cas con a i, la eo ia de la ela i i a d'Eins ein, pe exem- ple, queda ia in alidada a cu e me com sos enen les ideologies an i-cien- i is es, pel seu ús polí ic que a du a la consolidació del pode polí ic mundial dels Es a s Uni s a a és de l'aplicació mili a de la bomba a bmica. Els benin enciona s in en s e s ins a a pe sociblegs la ino-ame- icans de eemplaga la me odologia cien í ica pe d'al es --diguem-ne ues udi-acción o <(in es igació mili an )>, e ci e a- no han po a pe a a més que e o mulacions ~lominals de la ella me odologia o una saludable ca a si polí ica dels qui l'han p ac icada '. Pe a mo i icació de o s els qui enen una isió simplis a i de bloc de la ida, no o es les es e es d'acció de l'home uncionen sinc bnicamen , ni mos en una simple elació monocausal i unidi eccional. Si os així, la na u alesa que apa eix a a a la pe spec i a cien i ico-na u al com un ob- jec e sepa a , mai no hau ia so i del sag a món humano-na u al on ha es a embossada du an cen ú ies. No po ningú a a ce i ica que el p océs de o mali zació a les ci6ncies de l'home no pod i, a la lla ga, condui a la sepa ació d'un hmbi cien í ic en l'humh, independen de les mo i a- cions dels eballado s cien í ics i dels in e essos polí ics de les socie a s que els ecolzen. Aques es conside acions no poden mena les ins i ucions d'in es iga- ció social enlloc més que a una p ese ació de la p hc ica cien í ica con a les in omissions de polí iques p hc iques immedia es. I aixb no é es a eu e, ull ésse ben en i s, amb cap ac i ud del ipus <(neu ali a alo a i a)> o <( o e d'i o i)>. La sociologia (i no cal di els sociblegs, pe qui ac a d'a e s humans, ha es a semp e elis nolis alo- a i a. La p esumpció de l'anomena <(dualisme me odolbgic)>, basa en les di e hncies en e el cien í ic social i aquells a qui es udia , sob e el qual ha ope a la sociologia acadsmica, mai no ha exis i a la eali a i sí sola- men com una ideologia del món acad mic. Fins i o la We eihei webe- iana, an a e osamen manejada o a del con ex his b ic on Max Webe 5. Pe exemple: Vic o D. Bonilla i d'al es, Causa popula , ciencia popula , Rosca, Bogo h, 1972.