Esteve Terradas (1883-1950) y Tulio Levi-Civita (1873-1941) : una correspondencia

Es e e Te adas (1 883- 1950) i Tullio Le i-Ci i a (1873-1941): una co espond&ncia ANTONI ROCA* THOMAS F. GLICK* * Tullio Le i-Ci i a isi a l'any 192 1 el nos e país. Es igué a Ba celona del 17 al 23 de gene i a Mad id del 25 de gene al 2 de eb e (1). El ma ema ic i alia dona en ambdues ciu a s un cu s, el con ingu del qual se a ac a en aques eball, i es ablí una se ie de con ac es amb els cien í ics espanyols de l'epoca. Aques e é un in e es especial donada la in e enció de Le i-Ci i a en la con igu ació de ini i a de la eo ia gene al de la ela i i a d'Eins ein, eo ia que ha ia ingu una no a con i mació amb les expe iencies e es l'any 19 19 amb mo iu de l'eclipsi sola del mes de maig. El esul a de les obse acions i les se es in e p eeacions ingue en un g an esso mundial i o en e es públiques, en pa icula , pe A. S. Edding on en un in o me a la Royal Socie y el no emb e de 191 9. Pe aques a aó, el con ac e dels ce cles ela i is es espanyols i Le i-Ci i a é un in e ks cla ; hem de conside a , a més, el signi ica de la p esencia d'un ma ema ic de la se a ca ego ia en e la comuni a que es o ma a aquells anys en e nosal es. P esen em una co espondencia d'Es e e Te adas a Tullio Le i- Ci i a ui del p océs de publicació en ca ala de les con e encies del ma e na ic i alia. P e iamen hem edac a unes no es en elació amb la isi a del. ma ema ic i alia i el con ingu del cu s que dona a Ba celona i Mad id, si uan -lo en el ma c de la ajec o ia cien í ica de Le i-Ci i a. Desp és hi ha la ansc ipció de les ca es en el seu idioma o iginal, el ances. (1) Honi oba una c dnica de la isi a a Ba celona a Ibé ica, núme os 364 i 365 (1921). * A ibau, 150, 3.e , 2.a. Bycelona-36. España. ** Bos on Uni e si y, College o Libe al A s, Depa men o His oiy, 226 Bay S a e Road. Bos on, Mass. 02215. USA. DYNAMIS Ac a Hispanzca ad Medicinae Scien ialumque His o iam Illus andam. Vol. 2, 1982, pp. 387-402. ISSN: 021 1-9536. - 388 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK LA VISITA DE LEVI-CIVITA A BARCELONA I MADRID Enca a que la idea i el p ime con ac e de con ida Le i-Ci i a a 1'Es a espanyol pa í de Te adas, les negociacions o en conduides pe Ra ael Campalans, que e a el sec e a i gene al del Consell de Pedagogia de la Mancomuni a de Dipu acions del P incipa de Ca alunya. En els a xius de la amília Le i-Ci i a es conse en sis ca es de Campalans, dues de les quals són in i acions o icials i ag cümen s del Consell(2). En una ca a de l'u d'oc ub e del 1920, Campalans insis ia en la in i ació de Te adas i in o ma a Le i-Ci i a que es a a en con ac e amb «amics» de la Jun a de Ampliación de Es udios en elació amb la possibili a de dona una se ie de con e encies a Mad id sob e els ma eixos emes que a Ba celona (3). En la ma eixa ca a, Campalans menciona a que Te adas ha ia insis i en el ((ca ac e e supé ieu de nos cou s, a ec un nomb e es es ein d'éle es p épa és e de p o esseu s)). Te adas e a en aques aspec e mol idel a l'espe i dels Cu sos Monog k ics d'Al s Es udis i dYIn e can i, en el ma c dels quals e a con ida Le i-Ci i a; uns cu sos que s'ad eca en als especialis es en la p e ensió que ells essin la di usió del pensamen més a anca als al es ni ells de la socie a ca alana. Aques a e a la aó de ole e eni al nos e país els millo s especia- lis es mundials en emes di e sos, pe que ajudessin a la o mació d'especialis es locals. La es icció de l'assis encia a uns als cu sos a nbé ou in en ada quan, pe exemple, Eins ein éu la se a se ie de (2) La in i ació o icial é da a del 2 d'oc ub e del 1920; la ca a d'ag aimen , de 1' 11 de ma q del 192 1. La co epondencia i ai es ma e iais dels a xius de Le i-Ci i a han a iba a les nos es mans g acies a la gene osi a de la doc o a Judi h R. Goods ein, a xi e a del Caii o nia Ins i u e o Technology. Les ca es iV i V són de la col.lecci6 Le i-Ci i a de I'Accademia Nazionaie del Lincei, de Roma. D'aques a col~lecció, hi ha una copia al Cali o nia Ins i u e o Technology A chi es de Pasadena. La es a del ma e ial ci a o ep odui p o é de la ca pe a senyalada com «Co . Spagna, Is anza e Collega i, 1920- 21», que enca a pe any a la amilia del ma ema ic. (3) L'homoleg de Campalans a la Jun a ou An onio G. Solaiinde, del quai es conse en cinc ca es en elació amb les con e encies de Mad id, da ades en e el 25 d'oc ub e i el 17 de gene de 1920 i 192 1, espec i amen , co espondencia que es oba als a xius de la amília Le i-Ci i a. A pa i de la ca a de Solalinde del 25 d'oc ub e sabem que les p ime es no icies d'una ~ ojec ada isi a de Le i-Ci i a o en comunicades pe Te adas a Rey Pas o ; els de alls co e en a cb ec de Solalinde i Campalans. La col~labe acib en e 1'Ins i u d'Es udis Ca alans i la Jun a pa a Ampliación de Es udios no és gens es anya. El model segui amb la isi a de Le i-Ci i a - e el ma eix cu s a Ba celona i Mad id- ou segui en les isi es d'al es pe sonaii a s com a a He mann Weyl, A nold Somme eld, Kasimi Fayans o Albe Eins ein. De e , la polí ica cul u al i ins ihicional en aques camp po ada a e me pe la Mancomuni a de Ca aiunya o~i mol pa al4ela a la de la Jun a pa a Ampliación de Es udios. Es e e Tenadas (1883-1950) i Tullio Le i-Ci i a (1873-1941) 389 con e encies, con ida pel ma eix Te adas, es anys desp és (4). Cam- palans con inua dien que si Le i-Ci i a desi ja a ad eca -se a un públic més ampli hom pod ia o gani za una sessió o bé als locals de 1'Ins i u dYEs udis Ca alans o bé als de la Real Academia de Ciencias y A es de Ba celona. Campalans con es a el 28 d'oc ub e del 1920 a una ca a que o jus acaba a de eb e de Le i-Ci i a. Ag aia al ma ema ic i alia els ((aimables sen imen s don ous hono ez no e Ca alogne)) i queda en es able es les da es de les con e encies de Ba celona, men e que pe a les de Mad id o jus hi ha ia p opos es. Una ca a del 10 de no emb e con é alguns de alls més d'aques ipus. Desp és de les con e encies, en una ca a del 10 de eb e del 192 1, en espos a a una ca a ebuda des de Mad id, Campalans mos a el seu econeixemen a nb la de e encia acos umada, o dien : «ou ous a ez oulu ilisis e a ec des eme ciemen s pou des gen illeses exis an seulemen d'ap és ous, ca il s'agi , je c ois bien, des quan i ées mul ipliées pa a. A més, comen a l'excel-lencia d'unes o og a ies que, segons sembla, Le i-Ci i a p engué a Mon se a , i inclou les e e encies a les con e encies publicades a Ibé ica i a La Publici a (5). La e is a Ibé ica éu uns esums p ou comple s del con ingu i la ma xa de les con e encies, esums que p esumiblemen es deuen al pa e jesui a, company de Te adas i ma ema ic a o able a la ela i i a , En ic de Ra ael. Sabem, segons Ibé ica, que es éu una sessió ex ao di- na ia a pe ició dels assis en s, o a de les qua e p og amades. En aques a sessió, Le i-Ci i a con es a p egun es dels assis en s, amplia les explicacions que l'ho a i no ha ia pe mes i «quiso ins ui a sus alumnos en el comen a io de algunos de sus abajos)), des acan els eballs del ma ema ic i alia sob e l'elec omagne isme classic, en elació a nb la se a o mulació in ínseca. El edac o dYIbé ica acaba les se es essenyes dien : «Es menes e que odos nos pe suadamos absolu a- men e de la con eniencia de que el paso de es e insigne ma emá ico y de (4) Una no a de p emsa inclosa a mol s dia is deia: «El cu s delp o isso Ezns ezn. Les llicons del cu s que el p o eso Eins ein ha d'explica a la p esen cs ació de Cu sos ~onog l ics de la IUancomuni a , comen a an dem l, dissab e, a les 7 de la a da, a 1'Ins i u d'~s udis Ca alans. La ma icula, que és de in -i-cinc pesse es és limi ada i la insc ipció p o isional po e -se a la a da, al ma eix Ins i u , ins demi, dissab e, a les cinc. L'adniissió de ini i a és ese ada, a eses les condicions del local i el ca lc e de les con e encies, que p essuposen coneixemen s de ísica i ma emkiques)) (La ~ublzcz a , 23 de eb e de 1923). (5) Pe a més e e encies a les con e encies de Ba celona, egeu La Veu de Ca alunya, 18 i 20 de gene del 192 1, i El Co eo Ca alán del 22 de gene . 390 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK o as eminen es pe sonalidades cien í icas ex anje as no sea es é il pa a nues a Pa ia. Los en endidos, ap endiendo de an au o izados ejem- plos no sólo la ciencia, sino la labo iosidad, el esón, el in e és y el a án po los es udios sólidos y p o undos de las ciencias de la Na u aleza, y los p o anos alabando, o po lo menos espe ando an noble como a duo empeño, pues equie e mucho es ue zo de olun ad y po consiguien e muchos alien os. De es a mane a pocos años nos bas a ían pa a pone nos al ni el cien í ico de los países más adelan ados)) (6). Com a comen a i addicional a la isi a a Ba celona, és in e essan des aca que Le i-Ci i a es comunica a Ca alunya an amb ela i is es com amb an i ela i is es. Els a xius de la a níliaiLe i conse en a ge es de isi a al ma eix emps de Pe e Puig Adam, que esc i í la se a esi doc o al sob e la ela i i a , i d'Edua d Alco é, que ou hos il a les idees d'Eins ein o al lla g de la se a ca e a (7). El cu s dona a Mad id cob í exac amen el ma eix ma e ial que el de Ba celona, excep e que ou di idi en se llicons en lloc de qua e. Podem suposa que Rey Pas o olia més de all en les exposicions, o bé, i ins i o més p obablemen , es ac a a de p opo ciona més emps pe a una discussió més Amplia, un iemps que a Ba celona ha ia al a . Les con e encies comp a en amb l'assis encia dels ma emi ics i dels cien í ics d'a an gua da: a un menja o e en hono de Le i-Ci i a, hi assis i en p ic icamen o s els que a,Mad id es a en in e essa s pe la ela i i a (8). Les con e encies, a Mad id, o en ecollides i aduides al cas ella pe Tomás Rod íguez Bachille , que lla o s e a es udian . Dep és de cada sessió el1 e isa a el ex a nb Emilio He e a, Joaquín la Lla e i Ma iano Mo eno-Ca acciolo; anma eix, la e sió cas ellana de les con e encies no ou mai publicada (9). Les a ge es de isi a ecolli- (6) Ibé ica ( egeu no a 1). (7) La esi doc o al de Pe e PUIG ADAM po a el í ol Resolucidn de algunos p oblemas elemen ales en mecánica ela i is a es ingida (Mad id, Jun a pa a Ampliación de Es udios e In es igaciones Cien í icas, 1923; Publicaciones del Labo a o io de Semina io Ma emá- ico, IV, Mem. 3). ALCOBE, Edua d, mos a enca a la se a posició con a ia a la ela i i a , en e al es, a l'a icle «Física» dins el suplemen del 1934 de 1'Enciclopedia Espasa. (8) Les con e encies de Mad id es i ula en ((Cu so de Mecánica Clásica y Rela i is m. La p ime a con e encia ou donada a la Jun a, men e que les al es sis ho o en a la Facul a de Ciencies. En elació amb el banque , egeu la llis a d'assis en s a El Sol del 2 de eb e del 1921, dia en que acaba la isi a de Le i-Ci i a. Pel signi ica d'aques banque , egeu GLICK, Thomas F. (1979), ((Eins ein y los españoles)), Llull, 4, pag. 5, on hi ha la llis a dels se ze assis en s. De e , o en di ui . El Sol inclou un al ((Palacios-Fon anellm i es e e eix en eali a a Julio Palacios, el isic, i al ma emi ic Fon anilla, que desp és esde ingué ca ed a ic a 1'Ins i u o de Ma emá icas. (9) Tomás Rod íguez Bachille , comunicació pe sonal, el 10 d'ab il de 1980. Es e e Te adas (1883-1950) i TuUio Le i-Ci i a (1873-1941) 391 des pe Le i-Ci i a a Mad id p esen en una es anya ba eja d'in e- essos: n'hi ha des de l'es any an i ela i is a Ho acio Ben abol ins al decla a ela i is a Josep Ma ia Plans i F ei e, passan pe in elalec uals de o a del món de la ciencia com a a He menegildo Gine de los Ríos. EL CONTINGUT DE LES CONFERENCIES Coneixem amb o ca p ecisió el con ingu de les con e encies de Le i-Ci i a a Ba celona i Mad id dona que, a pa les c dniques, els ex os o en publica s en ca ala a ca ec de 1'Ins i u d'Es udis Ca alans, en una col.lecció que di igia Es e e Te adas. A més, hem locali za els o iginals a maquina, amb ano acions i a egi s manusc i s de Le i-Ci i a, del que ou la base de la publicació i segu amen ambé de les con e kncies (10). L'edició po a el i ol: Qües ions de Mecanica Classica i Rela i is a, ou publicada a Ba celona segu amen l'any 1922 i cons i- ueix el olum V de la Col.lecció de Cu sos de Física i Ma ema ica dels sis que a iba a publica la Secció de Ciencies de 1'Ins i u . Obse em els i ols de les qua e con e encies: la p ime a, ((Regula- i zació del p oblema dels es cossos i abas que ella assoleix)); la segona, «Les ones en els líquids; p opagació en els canals)); la e ce a, ( Pa al.lelisme i cu a u a (sic) en una a ie a qualse ol)); i la qua a, ((L'dp ica geome ica i la ela i i a gene al d'Eins ein». Aques s qua e emes, ho ani em mos an , cons i ueixen alguns dels p incipals eixos de l'apo ació de Le i-Ci i a a la ciencia con empo ania. El que a pensa en la quali a que podia assoli la elació di ec a de la comuni a cien í ica. espanyola amb el ma e na ic i alia. LEVI-CIVITA I LA RELATIVITAT Le i-Ci i a eballa en mol s e enys de les ma ema iques i la ísica. Tanma eix és mol conegu pe les se es apo acions al cdlcul di e encial absolu , eo ia que ha ia de subminis a un en ocamen més sa is a o i de la geome ia iemanniana. Hom des aca l'a icle publica pe Le i- Ci i a a nb el seu mes e G ego io Ricci l'any 1900, ((Mé hodes de calcul di é en iel absolu e leu s applica ions)), publica al olum 54 dels Ma hema ische Annalen. Aques a línia* de eball bu comple ada l'any 1917 qum Le i-Ci i a p oposa una noció de pa al.lelisme aplicable a qualse ol a ie a , el que esolia el p oblema del ac amen in a ian de les uncions de inides sob e la a ie a (((Nozione di pa allelismo in una (10) Aques ma e ial es oba,, enca a sense a xi a , a la Biblio eca Te adas, de 1'Ins i u d'Es udis Ca alans, o mada pel conjun de llib es i pape s cedi s pe la amiliaTe adas al menciona Ins i u . 392 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK a ie á qualunque e conseguen e speci icazione geome ica della cu a- u a iemanniana~, Rendicon i del Ci colo Ma ema ico di Pale mo, XLII, 19 1 7). La o mulació in ínseca de la geome ia di e encial con e í el dcul di e encial absolu en el calcul enso ial. Aques p océs de c eació ou ecunda pe la elació en e Le i-Ci i a i Eins ein. El ma ema ic i aiia ha ia exp essa una posició de ese a p uden da an els desen- olupamen s de la ela i i a . Enca a el 19 12, en un a icle de balanc del que ha ien es a els da e s cinquan a anys de ísica ma ema ica, Le i- Ci i a dedica un pe i pa ag a a la ela i i a on deia: ((A endons a an de juge . Pou le momen , il su i de econnai e l'impo ance du mou emen ela i is e ac uel e l'ac i i é inno a ice qu'il ne manque de susci e )) (1 1). Pe o Le i-Ci i a can ia d'opinió. En eaii a la se a in e enció dona un majo igo ma ema ic a les o mulacions de la ela i i a gene al a les quals Eins ein ha ia a iba mi jancan el sen i isic (1 2). El 19 17, Eins ein esc i í al ma emi ic i alii exp essan la se a admi ació pe l'elegincia del seu me ode de calcul, a egin : ((Se ia bonic ana pe aques s camps a ca all de les e ade es ma ema iques, men e. que no malmen , els que són com nosal es han de e el cami labo iosamen , a peu» (1 3). Men e la e ce a con e kncia p esen a a l'apo ació ma ema ica onamen al de Le i-Ci i a a la ela i i a , la qua a compa a a, signi i- ca i amen , les p e isions de calcul, en elació la des iació d'un aig de llum al passa p op del Sol, segons la g a i ació new oniana i la ela i i a gene al, compa an -los amb les mesu es eali zades el maig del 1919. ALTRES APORTACIONS DE LEVI-CIVITA Ma io Gliozzi (14) senyala al es qua e camps en els quals Le i- Ci i a éu apo acions a des aca , a pa dels que hem menciona més a nun , el calcul di e encial absolu i la noció de pa d.lelisme en una a ie a qualse ol. Dos d'aques s qua e camps o en objec e de les dues al es con e hcies a Ba celona i Mad id: el p oblema dels es cossos i la hid odinamica. Els al es dos són el p oblema de l'es abili a del mo imen i les se es apo acions a la ísica a dmica. (1 1) LEVI-CIVITA, Tullio (1912), ((Ex ension e e olu ion de la Physique Ma héma ique au cou s des cinquan e de nie es années)), Scien ia. Ri is a di Scienza, 1 l. (12) Vegeu, en e d'al es, GALLETTO, Dionigi (1980), ((1 appo i di Eins ein con la scuola ma ema ica i aliana: Ricci-Cu bas o, Bianchi, Le i-Ci i m, dins: Di e sos au o s, Se e lezioni su Eins ein, To ino, S ampa o i Dida ica. (13) Ca a d'Eins ein a Le i-Ci i a del 2 de julio1 del 1917, ci ada a Judi h R. Goods ein, ((Rela i i y in I aly)), manusc i . (14) GLIOZZI, Ma io, ((Tullio Le i-Ci i m, Dic iona y o Scien i iG Biog aphy, VIII, 284-285. Es e e Te adas (1883-1950) i Tullio Le i-Ci i a (1873-1941) 393 ,Le i-Ci i a publica un segui de eballs sob e el p oblema dels es cossos en e 1903 i 19 16, en els quals sembla que a iba a esold e de o ma sa is ac o ia la egula i zació del sis ema d'equacions di e encials que es plan eja, ancan d'aques a mane a un ema classic de la mecanica acional i de la mechica celes e, ema que es a obe pel que a als n cossos. Pel que a a la hid odinamica, Gliozzi a i ma que e a un dels camps p e e i s pe Le i-Ci i a. El p oblema que ac a a Ba celona i Mad id é aplicacions cla es en enginye ia, el que a pensa que pogué ha e es a sugge i : pe Es e e Te adas (15). Segons Gliozzi (1 6) la eo ia gene al sob e ones en un canal no ou ob inguda pe Le i-Ci i a ins l'any 1925, qua e anys desp és de la se a es ada en e nosal es, el que indica que a les se es con e encies dona els esul a s d'un eball que enia en cu s, a di e encia dels al es emes que ac a, queja enia p ou elabo a s des de eia alguns anys. (Així, la da e a con e encia, sob e la ela i i a gene al d'Eins ein, ou pUblicada a pa i de les p o es d'imp em a del ma eix eball publica a la Ri is a d'O ica e Mecanica di P ecissione, any 1, núme o 11-12, 1920. Cal a egi que la con e encia sob e ones ou modi icada pe Le i-Ci i a, segu amen desp és d'ha e en ega l'o iginal, ja que podem oba o un pa ag a subs i u o i que sembla ha e es a en ia pe co eu) (1 7). El llib e Qües ions de Mecdnica Classica i Rela i is a ha ia de eni ben a ia un esso impo an , ja que de ia cons i ui un dels pocs eculls del més signi ica iu del pensamen del ma emi ic i alia, almenys en el momen de la se a apa ició, el 1922. El obem ci a al llib e de G. D. Bi kho , Rela i i y and Mode n Physics (Ca nb idge, Mass., Ha a d Uni- e si y P ess, 1923). També cal menciona la ecensió que me eixé al Bolle ino dellJUnione Ma ema ica I aliana, 11 (1 923) a ca ec d'Enea Bo o- lo i. 1 po se signi ica iu el e que ou adui a l'i alia l'any 1924. ERRADAS I LEVI-CIVITA Ja hem comen a el pape que juga Te adas en la inguda de Le i- Ci i a a Espanya. La co espondencia que ansc i im seguida nen ens (15) Te adas ha ia inicia la se a o mació a 1'Escola d'Enginye s Indus ials de Ba celona. Aban loni momen iniamen aques s es udis pe ob eni la llicencia u a en ciencies isico-ma ema iques. No ou ins uns anys desp és que acaba la se a ca e a d'enginye indus ial i, ins i o , ob ingué en dues con oca b ies a Mad id el í ol d'enginye de camins, canals i po s. El seu p ime cbec ecnic ou di ec o ecnic del se ei de ele ons i de e oca ils secunda is de la Mancomuni a de Ca alunya. (16) CLIOZZI, M. ( egeu no a 14). (1 7) Aques ma e ial es oba a la Biblio eca Te adas de I'IEC. 394 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK dóna més in o mació de la se a elació i, sob e o , dels objec ius que Te adas s'ha ia ixa en el si de la comuni a cien í ica ca alana i espanyola. La in luencia de Le i-Ci i a sob e Te adas ou no able. Hem oba en e els llib es de la Biblio eca de Ba celona d'Es e e Te adas una g an quan i a de eballs de Le i-Ci i a. Te adas, a la co espondencia, con essa se un lec o assidu dels eballs de Le i- Ci i a, eballs que són ci a s so in en les se es publicacions. Te adas coincidí pe p ime cop amb Le i-Ci i a al Cong és Ma ema ic In e nacional de Camb idge l'any 1912 (18). La ep esa del con ac e (la p ime a ca a que ep oduim en ou l'ins umen ) s'ha d'inclou e en l'es o c de Te adas, jun amb els esponsables de la polí ica cul u al de la Mancomuni a de Ca alunya, de e a iba en e nosal es els (( esea ch on )) de la ciencia mundial. La ia de Le i- Ci i a co n a con ida no és documen ada pe o hom po e algunes hipo esis: Le i-Ci i a, co n hem menciona , ha ia in e ingu en la o mulació de la ela i i a gene al, eo ia que ou posada a p o a el 19 19, és a di , pocs anys abans, p o a de la qual so í ben e o cada; a més, Le i e a un ma ema ic dedica al ma eix emps a la ma ema ica «pu a» i a l'aplicada, amb o s in e essos cap a la ísica, cosa que coincideix a nb els objec ius p o essionals i amb la ajec o ia d'Es e e Te adas ( 1 9). En la co espondencia es a menció de les isi es a Ba celona de cien í ics de enom co n He mann Weyl, A nold Somme eld i Jacques Hadama d. A a pe a a és di ícil alo a l'impac e que ingue en en la comuni a cien í ica de l'kpoca, an a ni ell ca ala co n a ni ell espanyol, ja que o s ells segui en el cos um de e els cu sos a Ba celona i Mad id, co n a mínim. El que és cla és que la comuni a que s'ana o jan du an els anys in i en a a Ca alunya i a 1'Es a espanyol no ou es anya a aques s, con ac es. Una d'aques es isi es, la d'Albe Eins ein l'any 1923, ja ha comenca a ésse es udiada (20) i ens con i ma aques a esi: la (18) Te adas acudí al Cong és de Camb idge co n a ca ed a ic de la Uni e si a de Ba celona i co n a memb e de la Secció de Ciencies de l'IEC. Hi p esen a una comunicació sob e un ema queja ou objec e de la se a esi doc o al l'any 1905, i sob e el qual ha ia con inua ebailan i publican : ((Su le mou emen d'un ilw. Un ex ens eball sob e els ils li algué el p emi Agell de 1'Acadkmia de Ciencies i A s de Ba celona. A més, o hom menciona que G eenhill, el ma emk ic angles, éu una ci ació del eball de Te adas al Cong és en la se a ob a Gy oscopic Mo ion. (19) Vegeu, pe exemple, Real Academia de Ciencias Exac as, Físicas y Na u ales, Discu sos p onunciados en la sesión nec ológica en hono del Excmo. S . D. Es eban Te adas e Illa (Mad id, 1951). (20) Vegeu GLICK (1980), ((Eins ein y los espdoles)) i ((Eins ein a Ba celona: Ciencia i socie a a la Ca alunya d'en egue es)), Ciencia, núm. 3 (oc ub e); ROCA, An oni, «La incidencia Es e e Tei adas (1883-1950) i Tullio Le i-Ci i a (1873-1941) 395 p esencia ísica dels p o agonis es de l'escla de la ciencia en aquella epoca lonzi un supo impo an a les inicia i es indígenes. Volem des aca en aques a p esen ació uns pa ag a s de la ca a de 22 de ma q del 1922. Es ac a d'unes a lles en les quals Te adas o mula de o ma ben cla a la se a alo ació del mo imen cien í ic de la se a epoca. Te adas comenqa dien : ((Comme il es dommage que chez nous l'in é e pou la ma héma ique soi si peu dé eloppé!)). Aques a és una a i mació mol comuna en l'epoca i que, com hem is més amun , compa ~ia, pe exemple, el ma ema ic jesui a En ic de Ra ael. El ma eix Te adas ho epe í l'any 1933, quan, e e in -se a la p esencia a Mad id del ma emzi ic i alia Vi o Vol e a, decla a a: ((Se ía de desea que (...) ue an obje o de especial es udio y conocimien o (les eo ies de Vol e a) en e españoles pa a que pueda espe a se algún u o de la semilla lanzada al campo, ¡ay!, casi en ba becho de nues a cul u a ma emá- ica)) (21). Aques es pa aules co esponen a un momen mol especial de la ca e. a de Te adas: dep és de se ca ed a ic de la Uni e si a de Mad id, amb la inguda de la República, accep zi o na a e les oposicions i ou ebu ja ; el cu s d'equacions di e encials que hau ia dona ou u ili za com a discu s d'en ada a la Real Academia de Ciencias Exac as, Físicas y Na u ales uns anys més a d. L'ex e co - espon a un momen de Ia disse ació. Pe o no es ac a d'una a i mació conjun u al. Es e e Te adas ja enia la ma eixa opinió anys abans. Fins el simbolisme de ((semb a la lla o )) ja ha ia es a u ili za a la co es- pondencia amb Le i-Ci i a. A la ma eixa ca a pod eu llegi : «( ...) je m'e o ce de je e la semence pou qu'un a eni pas op loin ain se paie ai de la lo aison.)) Si a ui conside em i'epoca com una de les més b illan s en el camp de les ciencies ísiques i les ma ema iques, sob e o a pa i de l'exis encia dels cen es de la Jun a de Ampliación de Es udios, com a a el Labo a o io Ma emá ico di igi pe Julio Rey Pas o , els con empo anis no ha ien cedi el seu ni el1 au oc í ic; i nosal es mmpoc no ho hem de e . A la ma eixa ca a de 22 de ma q Te adas diu: «( ...) je m'e o ce de p eche la pa ole des mai es e je ache de l'écou e de ses k es di ec emen .)) Així doncs, hom cons a a que Te adas es de ineix com una espkcie de ,<(p o e a» de la ciencia mode na, un p o e a en e a de cgen ils)), segons hem comen a més amun . del pensamen d'Eins ein a Ca alunya (1908- 1923)», dins Cen ena i de la naixewa d'Eins ein (Ba celona, A xius de la Secció de Cikncies, LXI, 1981). (21) TERRADAS, Es e e (1933), P og ama de un cu so sob e ecuaciones di e enciales. Discu so ledo en el ac o de su eCepCi6n en la Academia de Ciencias Exac as, Físicas y Na u ales, Mad id. 402 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK j'ai pu. De la pa de Monsieu Ra ael qui, lui, s'es cha gé de la aduc ion de la de nie e con é ence, je me ais un de oi de ous en di e au an (45). Main enan ou es p e pou le i age dé ini i qui se a ai , je l'espe e, dans quelques 10 jou s. On en e a les 150 b ochu es aux ad esses que ous m'a ez ou nies e enco e une cinquan aine ous se on en oyées di ec emen A Rome. J'ai é é admi é en app enan commen ous a ez ai connaissan e de la g a nmai e, ien qu'en lisan nos aduc ions. J'en ai pa lé bien sou en e l'on a pa agé mon a is (46). Madame e moi nous sommes aimen cha més de sa oi Madame Le i-Ci i a comple emen gué ie, sa san é nous p éoccupai en e e sé ieusemen é an donné la sympa hie que nous en ga dons. Je n'oublie ai pas de li e o e a ail dans le olume jubilai e de Hilbe , e je ne dou e pas que o e ai é su la Mécanique Ra ionnelle ne de ienne apidemen aussi connu que celui d'Appell, e d'un in é e pa eil A celui qui é eilla le g and ai é de Lag ange, bien u ile A li e enco e aujou d'hui (47). Veuillez, Monsieu le P o esseu , c oi e oujou s A la plus since e es ime de o e es humble e es dé oué se i eu , E. Te adas (48). (45) Hem de des aca que Te adas ens in o ma que la con e encia dedicada a ela i i a ou adu'ida pe En ic de Ra ael. En ic de Ra ael e a jesui a i ha ia es a company d'es udis de Te adas. Man ingue en al lla g de la se a ida unes elacions de eball i d'amis a o ca in enses. S'hau i d'abo da de o ma se iosa l'es udi del pape de la Companyia de Jesús en la his o ia de la ciencia a Espanya. To hom coneix l'ele a nomb e de memb es d'aques a comuni a que enen dedicació a la ciencia, i de mane a des acada. En ic de Ra ael ou un ma emi ic no able i un dels impulso s de la ela i i a al nos e país. Dins la Companyia, pe o, la posició de De Ra ael con isqué amb al es posicions, com la mani es adamen an i ela i is a de Josep Ubach o la més ma isada de Josk Pé ez del Pulga . Val a di que en aquells anys el deba iloso ic i ambé eoldgic de les eo ies ela i is es es a a a l'o d e del dia (46) E iden men Te adas a e e encia a la g ami ica ca alana, llengua en la qual ou edi a el Uib e de Le i-Ci i a. (47) Si bé les a i macions de Te adas són exage ades, no oblidem que les ob es de les quals pa la, els ac a s d'Appel1, o els de Lag ange, li e en ben conegudes: hom de ec a Acilmen la se a p esencia en e els seus llib es de Ba celona i es ac a de olums amb signes d'ha e es a u ili za s. (48) Disposem de la xe ocopia del sob e de la ca a V. Diu: ((I alia. M. T. Le i-Ci i a. Piazza San Be na do, 106. Roma.»