L'ensenyament pre-escolar en la legislacio de l'estat i de la generalitat de Catalunya, els últims cent cinquanta anys

L'ENSENYAMENT PRE-ESCOLAR EN LA LEGISLACIO DE L'ESTAT I DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, ELS ÚLTIMS CENT CINQUANTA ANYS Salomó Marques Els coordinadors d'aquest número mon~gr~c dedicat a l'educació preescolar han cregut convenient d'incloure-hi un article que oferis una panorhica general de la legislació sobre el tema. Parlaré de l'educació pre-escolar els darrers cent cinquanta anys fent refertncia a les lleis que han anat publicant els diversos governs. No es tracta d'un estudi exhaustiu, la meva pretensi6 és simplement deixar consthncia de l'evolució que ha sofert el tema de l'educació pteescolar en la legislació de l'estat espanyol i també, quan s'escau, del govern catalh. EL SEGLE XIX Abans de la coneguda llei Moyano de l'any 1857, ja es parla de l'educaci6 de phmuls, així la llei de l'any 1838 autoritzant al govern a plantejar el Pla d'Instrucci6 Prirnkiadedica el títol novt a les escoles de phrvuls amb els següents termes: Art. 36. Siendo notoria la utilidad de 10s establecimientos conocidos con el nombre de Escuela de párvulos, el Gobierno procurar5 generalizarlas por todos 10s medios que estan a su alcancel. Cal reconsixer, perd, que aquest text és més una manifestació de bones intencions que no pas una voluntat decidida d'afrontar l'educació dels phuls. I MINISTERIO DE EDUCACION, Historia de La Educación en Espaea, 11, Madrid, Servicio Publicaciones M.E., 1979, p. 153. Quasi vint anys després, el 1857, la llei Moyano explicita l'obligatorietat de l'ensenyament elemental per a tots els infants de sis a nou anys. Tots han de rebre aquest ensenyament en escoles públiques o en establiments particulars o en classes privades a casa seva. I dels infants que tenen menys de sis anys qu? en diu la llei? Art. 105. El Gobierno cuidará de que, por 10 menos en las capitales de provincia y pueblos que lleguen a 10.000 almas, se establezcan ademh Escuelas de párvulos2. No és ara el moment de donar estadístiques per veure com es complia de fet aquesta obligatorietat de l'ensenyament dels sis als nou anys. Amb la documentació estudiada i publicada per diversos autors es fa patent que, malgrat la voluntat del govern, la realitat era que el grau d'escolarització era baix. Si aix6 passava amb l'ensenyament primari i obligatori, ja podem imaginar-nos qu? seria l'ensenyament pre-escolar que no era obligatori i al que el govern recol~ava -en la seva legislacióamb paraules com cccuidará~, <procurar&,>. . . EL SEGLE XX Entrat el segle xx, el Real Decreto de 1901 especlfica la divisió de l'ensenyament primari de la següent manera: Art. 2. La primera enseñanza es privada o pública, dividiindose esta última en tres grados: de pá~~los, elemental y superior. La obligatorietat de l'ensenyament, perb, no afecta el parvulari, sinó que només obliga <en sus grados elemental o superior para todos 10s espafioless. Podem invocar altres lleis que es mouen dins la mateixa tbnica; voluntat no concretada a favor de l'educació dels pirvuls, no ho farem, perb, per mor de la brevetat. El canvi seriós a favor de l'educació preescolar es produeix durant la I1 República. Tant el govern central de Madrid com el govern de la Generalitat de Catalunya promulguen lleis i creen institucions que afavoreixen aquest ensenyament. En el Projecte de 1'Estatut de Catalunya de I'any 193 1, dit de Núria, hi ha un parigraf -que serP eliminat del text definitiu aprovat I'any següent-- demostratiu de la voluntat del govern catali d'incidir en el món educatiu: l i 109 El nostre poble vol que 1'Escola sigui profundament transformada segons els m?todes emprats per les nacions més avan~ades, en la qual I'infant aprengués a ésser un bon ciutada i I'amor purifiqués en ell el sentiment de solidaritat humana del rassec que li deixen les diferhcies socials3. A Catalunya el moment culminant de renovació és la promulgació del Pla General d'Ensenyament del Consell de 1'Escola Nova Unificada, conegut per CENU, l'any 1936, poc després d'esclatar la guerra civil dels tres anys. Abans, pera, hi ha altres documents que fan palesa la voluntat del govern catali en aquest camp. L'any 1931 (28 agost) el govern de la República faculta a la Generalitat de Catalunya perque organitzi a Barcelona una Escola Normal de Mestres. Aquesta Escola tindrP caricter d'assaig pedagagic. Una de les funcions de 1'Escola és l'organització de seccions especials de preparació de mestres per a pirvuls, per a nens anormals i nens difícils. El Regim Intern de l'Escola, publicat l'any següent, no és gaire explícit pel que fa a l'educació de pirvuls. Quan es parla d'aquesta especialitat es limita a donar les línies generals del que haurP de ser el seu treball: Especialitat de pamuls. Els aspirants a I'especialitat de pitmuls rebran la mateixa preparació que el professorat general, amb l'única diferencia d'especialitzar en ordre als parvuls totes les disciplines referents a m?todes i sistemes, i faran practiques en Escoles o Seccions de pirvuls4. L'Escola Normal va funcionar preparant mestres fins al dia abans de l'ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco. L'Escola d'Estiu de l'any 1934 estudia el tema de I'Escola Unificada i els mitjans per a establir-la. El text de la ponencia fa referencia a I'educaci6 de pirvuls en alguns apartats concrets. El capítol tercer tracta de les caracteriltiques pedagagiques de 1'Escola Unificada, parlant primerament dels pPrvuls i diu: a) PPrvu1s.- Tots els exercicis, a base de jocs.- Afinació dels sentits.- Creació d'hitbits de disciplina i pulcritud.- Iniciació al dibuix, escriptura, lectura i citlculr La ponencia presenta, a més, un programa per establir 1'Escola Unificada a Catalunya, un programa que contempla unes aspiracions a curt termini i d'altres a més llarg termini, unes aspiracions a realitzar de ma3 J.A. GONZALEZ CASANOVA. Federahime i Autonomia a Catal'gnya (1868-193cn), Curial, Barcelona, 1974, p. 707. Perspectiva escol'ar, nP 8-9, Barcelona, 1976, p. 15. 5 ESCOLA D'ESTIU. Programa general'. Conversa sobre L'Escol'a Umficada; mitjans per a establ'ir-la, Barcelona, 1934, p. 18. - nera immediata i d'altres considerades més ideals. Referent a I'ensenyament de phrvuls s'hi diu: 7.- Mitjans per a establir I'Escola Unificada. Aspiracions ideals. a) Cada població catalana tindri tota una institució escolar primiria, amb pirvuls i ensenyament primari complet; amb camps de joc, piscina, esports, realitzacions, biblioteca, sala de música.. .b. Aquesta és, pel que fa a I'ensenyament de phrvuls, la proposta de la ponsncia de I'Escola d'Estiu de l'any 1934. Cal esperar un parell d'anys perqui aquestes aspiracions es transformin en text legal. Text legal que, malauradament, s'aplica en un país en estat de guerra civil. Ja fa dos mesos que ha esclatat, quan es publica el Pla General d'Ensenyament del Consell de 1'Escola Nova Unificada (18 setembre 1936). Estudiosos de la histhria de I'educació a casa nostra han valorat aquest Pla dlEnsenyament com el més revolucionari i innovador des de Jovellanos fins els nostres dies. Una de les innovacions principals rau precisament en haver incorporat el concepte d'educació de l'infant des de la seva naixensa. <Aquest Pla es pot considerar com una aportació fonamental en el procés de renovació pedaghgica al nostre país, tant pel carhcter que tenia en aquell moment I'organisme que el proposava, com per ser I'únic document normatiu on s'especifica d'una forma concreta el procés per aconseguir un canvi profund de l'ensenyament~7. Es tracta d'un Pla basat en quatre ideals: justícia social, treball, Ilibertat i solidaritat humana. Un Pla que, en estructurar la nova cultura, aspira a fer la guerra odiosa i, per tant, impossible. Amb voluntat de portar I'infant des de la seva primera iniciació en el món de la cultura fins a la plena formació de la intel.ligincia i del caratter. <(Que no hi hagi un sol infant sense escola, que I'escola sigui la seva segona llar i que I'ambient de I'escola estigui saturat de llibertat i de justícia. Una sola Humanitat, una sola família>>. Aquest esperit manifestat en el text introductori del Pla es concretitza en tres bases fonamentals. La primera diu textualment <(L'Ensenyament comenca bell punt neix I'infant i, sense solució de continu'itat, segueix fins a la total formació, ticnica i espiritual, de l'home),. La segona insisteix en l'obligatorietat de la convivincia d'uns i altres, sense distinció de proced2ncia ni de finalitats. La tercera parla de la selecció ulterior que es far5 a base de factors netament individuals: intel.ligincia i voluntat. La insistincia en comengar I'ensenyament quan neix I'infant respon a 6 Idem., p. 23. 7 E. FONTQUERNI-M. RIBALTA, L 'ensenyament a Catalunya durant la guerra civil, Barcanova, Barcelona, 1982, p. 49. 111 la voluntat de fer assequible <des lletres a tothom per igual: normals i anormals, ben dotats i mal dotats. No hi ha distincions apriorístiques que podrien perjudicar després la formació de l'infant, no sols intel.lectualment ans psicol6gicament i social,. Una altra de les innovacions importants del Pla és la incorporació de I'ensenyament pre-escolar. Aquest té dues etapes: escola bressol, fins a tres anys, i escola materna, de tres a sis anys. Després ja segueix el primer cicle escolar de sis a vuit anys.. . fins acabar amb els estudis universitaris. Degut a la seva importincia pedagagica creiem oportú copiar tot el detall del Pla d'Ensenyament que fa referencia al preescolar. <Escola Bressol. Fins a tres anys. Mentre dura 1'Escola Bressol entenem que s'ha de rendir un triple servei a I'infant : a) Sanitari. 6) Social. c) Pedagbgic. Les nostres puericultores tindran bona cura de les dades estadístiques de cada nen. Especialment sota el punt de mira higitnic i antropolbgic. No n'hi ha prou d'un ambient sanitari i d'un mobiliari escolar, puix que aixa seria una Guarderia en el sentit estricte del mot. S'han de "guardar" i alguna cosa més; s'ha d'observar i s'ha d'educar, i tot aixa en el doble sentit higienic i social. S'han d'observar. S'han d'observar d'una manera estrictament reglamentaria. S'ha de portar la fitxa de I'infant en l'aspecte antropolbgic i evolutiu. I aixb, un cop reglamentat, és senzill i eficag. Senzill perqut es resumeix a prendre dades una vegada per setmana, per mes o per trimestre, i aquestes dades són simplement mesures de diametres (estatura, diametres cefiilics i circumferencia cefalica, perimetre toricic, etc.), mesures de pes (com corbes de pes), les quals, complementades amb quatre regles d'estadistica, donen lloc a índex d'evolució i a coeficients de creixement, molt útils sota el punt de vista sanitari i a la vegada d'una forta repercussió social. Aquesta selecció ha d'ésser rnet6dica i reglamentada. Per6 no ha d'afectar la llibertat dels nens, car en aquest període s'ha de deixar que siguin absolutament espontanies les seves manifestacions. De I'observació d'aquesta espontane'itat en podra treure profit la Puericultura, no sols per a la fitxa del nen, ans encara per a la classificació i educació ulterior. En comengar a caminar i en comengar a parlar, I'observació metbdica de I'infant ja no és tan possible. Cal augmentar el respecte per a les seves espontane'itats, cal preocupar-se de crear un ambient adequat i cal registrar els fets espontanis o provocats, perque és amb ells que podrem contribuir al volum pedagbgic, sobretot si són fets deixant que la LL~bertat i I'activitat del nen el portin insensiblement a una superació del seu contingut espontani. La fitxa que nosaltres donem com a tipus té dues característiques fonamentals: lr. Control de nois vacunats i afectats de malalties imn~unitiiries per tal d'establir separacions i a~llaments en epoques d'epidemies. 2n. Registre d'antecedents genetics per tal de destruir els sospitosos al punt de vlsta tuberculós o sifilític, Escola Materna. De tres a sis anys. Període dels jocs i de I'aire lliure. Els nens tenen una gran tendPncia a encendre la imaginació; cal que el mestre posi una gran cura a no exaltar-la i, dintre d'una llibertat fins a cert punt salvatge, deixar a I'infant, tot procurant que aquesta activitat imaginativa arranqui dels fets reals i concrets. Els jocs que el nen selecciona són suggerits per les coses que coneix. Aquestes coses són reals, són les que utilitza o veu utilitzar. Per tant, nosaltres, no bastirem mai el joc damunt de simbolismes, amb el pretext de donar un to espiritual al joc. Dewey ha dit que jugar "a fireta", a rentar roba i cuinar, no és menys espiritual que el 'yoc dels cinc cavallers". Una tasca és prosaica o és espiritual, segons la formació de la gent gran, pera, en el petit, les coses utilit2ries venen carregades dels misteris extraordinaris de tot all6 que fan "els grans", i aixa és prou estimulant per a exaltar la seva imaginació fins a simbolitzar una cosa real i aparentment prosaica. Per tant, el "tema" dels jocs es deixari seleccionar als nens. Aixa ser2 la garantia de llur "realitat". Els grans, els mestres, procuraran de no carregar-10s de simbolismes, com esdevé en la major part de programes dels Kindergarten alemanys, els quals serveixen per embadalir els pares i desfer els nens. Desfer, en el sentit de desvetllar una "imaginació" morbosa i exaltada. El noi petit sovint té paciencia per a resistir la monotonia d'un mateix joc sinó s'exalta amb inútils simbolismes, que diverteixen més els pares que els petits; aixa darrer condueka I'hibit mental de saltar ficilment d'un tema a I'altre, fins a un grau malaltís. Es millor recollir la natural inclinació dels infants cap a la novetat i cap a la veritat, cosa que fan ells mateixos al seu moment just. Quan el noi canvia la seva afinitat és que ja no hi sap explorar més coses i per aix6 ho deixari. L'exaltació de la fantasia amb simbolismes inoportuns ens portari, per contra, a un altre resultat: el noi ja no far2 exphraczó perqut no li interessa el tema. I aixa no és convenient. En la nostra escola materna entenem que el nen s'ha d'atendre sota el punt de vista pedagagic que reclama I'escola activa. I aixa s'aconseguiri "deixant jugar". Si bé es preocurad que I'impuls inicial surti del nen, després, la nostra intervenció s'ha d'encaminar a una superació del joc, per tal que acabi en un pla superior. La distribució de les escoles maternals ha de relacionar-se amb la futura reforma urbanística en les grans ciutats. En les actuals i desvaratades aglonleracions ciutadanes no és possible projectar instal.lacions convenients d'escoles maternals. En la futura distribució racional de I'estatge caldr2 comptar, com s'ha fet en altres ciutats d'Europa, amb la necessitat dlinstal.lar pavellons senzills, pet!ts, en oposició a les construccions monumentals; en espais verds ben distribu'its. Es més interessant I'espai de joc, que permet la vida a I'aire lliure, que la classe, la qual ha d'ésser més aviat refugi i lloc de descans. En els edificis destinats a petites escoles rurals no ha de mancar un local apropiat als infants a qut ens referim. L'activitat de I'escolar en aquesta etapa de la vida infantil ha d'ésser solanlent controlada i lleument dirigida. L'infant ha de jugar i actuar en llibertat individual o col~lectiva, i cal que es respecti la seva agrupació espontinia. El nen ha d'integrar-se en el seu medi natural, cosa a qui tendeix la seva entitat bioldgica encara no ben diferenciada. La vida lliure en el jardí, entre les coses, les plantes, els animals (no ha de mancar I'espectacle de la reproducció i la cria d'animals domestics) ser2 la font primordial d'educació d'aquesta edat. Per tal d'afavorir el 113 desenrotllament del món mític infantil en aquesta etapa, font de creació d'energies psíquiques primlries, cal utilitzar el conte, la llegenda, explicats, reprodu'its amb un art en el qual ha de posar-se la més gran voluntat de perfecció. En tot aquest període pren una importlncia la conversació, I'expressió lliure, no pas de temes formals sinó de la mateixa vida, font d'interes dels infants. Al final d'aquest cicle pot iniciar-se I'intent de desenvolupament de funcions mentals d'elaboració rnitjangant jocs educatius ben seleccionats. En aquesta, com en totes les etapes, cal prestar una gran atenció a I'actitud del cos davant la natura, de manera que aquest en rebi I'acció vivificadora a través de I'aire, la llum, espais amples, etc. Al mateix temps, I'alimentació racional ha d'ésser un dels aspectes més ben atesos per part del mestre i del bi6leg. Creiem que tant en aquesta com en totes les etapes escolars primiiries, les escoles han d'establir-se en petits centres o pavellons, els quals, en agrupar-se, formen entitats col~lectives més convenients. Cada agrupació de pavellons on assisteixin en coeducació nens i nenes d'aquesta edat, haurl d'anar a cirrec d'un mestre o d'una mestressa especialitzats, auxiliats amb la frequencia que calgui pel metge i les puericultores8.~ La victaria de les tropes del general Franco acaba amb aquest cúmul d 'i1 .lusions . DESPRÉS DEL 1939 Sis anys després d'acabada la guerra civil, el 18 de juliol de 1945, es publicii la aLey de Educación Primaria,. D'una escola basada en els principis de justícia social, llibertat, treball i solidaritat humana, passem (reculem ?) a una escola que <(en armonia con la tradición de sus mejores tiempos, ha de ser ante todo católica>> i <(en nuestra Patria ha de ser esencialmente espafiola)>. És per aixa que <(la Ley se inspira en el punto programático del Movimiento Nacional por el que se supedita la función docente a 10s intereses supremos de la Patria)>. Ens trobem en una nova situació que comporta la destrucció de l'obra educativa del govern de la República i, a casa nostra, a més, del de la Generalitat de Catalunya. <(En el món concret de l'ensenyament no es tractari pas de reorganitzar i reformar el que ja hi havia abans del 1939, sinó de muntar un altre tipus d'escola basa en concepcions neoescolbtiques més que no pas purament feixistes, i, aix6 sí, extraordiniiriament centralitzada):). La llei de l'any 1945 contempla el tema de l'educació pre-escolar i diu el següent: 8 GENERALITAT DE CATALUNYA, L'Escola Nova Unzfrcada, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1936, pp. 13-17. 9 J . MONES I PUJOL-BUSQUETS, L 'Escola a Catalunya sota elfranquzsme, Rosa Sensat, Barcelona, 1981, p. 14. <Art. 18. Períodos de graduación escolar. En armonía con el desarrollo psicológico de 10s alumnos, la enseñanza prirnaria comprenderá 10s siguientes períodos: Primero. Período de iniciación, que comprenderá: a) Escuelas maternales, hasta 10s cuatro años. 6) Escuelas de párvulos, de 10s cuatro a 10s seis años. Segundo. Período de enseñanza elemental: de 10s seis a 10s diez años. Tercero. Período de perfeccionamiento: de 10s diez a 10s doce años. Cuarto. Período de iniciación profesional. (. . .) De estos péríodos son estrictamente obligatorios en todas las escuelas: el segundo y tercero. Por disposición especial se determinarán, de acuerdo con las posibilidades locales y económicas, los núcleos de población en cuyas Escuelas se han de completar 10s restantes períodos de graduación escolar. Art. 19. Las Escuelas Maternales y de párvulos serán creadas en 10s núcleos de población que permitan matrícula suficiente. Su instalación, disciplina y desenvolvimiento reflejarán la vida del hogar, limpia, cuidada y alegre. Los conocimientos proporcionados en estas Escuelas no excederán nunca de aquellas experiencias y prácticas formativas propias de la psicologia y corta edad de 10s párvu10s. El profesorado será exclusivamente femenino. (. . .) Una disposición especial determinará 10s títulos o certificados que habiliten para el desempeño de esta función. Art. 20. Las escuelas de párvulos podrán adn~itir indistintamente niños y niñas cuando la matrícula no permita división de sexos. (. . .) Las Escuelas de párvulos y las mktas serán siempre regentadas por Maestras.,1° Vint anys més tard,' 1965, es publica la ~Ley de Educación Primaria), que en tractar de I'educació preescolar la divideix en dues etapes: escola maternal per infants de dos i tres anys, i escola de pirvuls pels de quatre i cinc anys. LA GLEY GENERAL DE EDUCACIÓNB DE 1970 L'any 1970 es publica la eLey General de EducaciÓn>>. Aquesta llei suposa un avens respecte a la del 1945, per6 encara té llacunes importants pel que fa referhcia al pre-escolar. El preimbul de la llei insisteix en que aquesta té per objectiu <cofrecer a todos la igualdad de oportunidades educativas, sin más limitaciones que la de la capacidad para el estudio. (. . .) Se trata, en última instancia, de construir un sistema educativo permanente no concebido como criba selectiva de 10s alumnos, sino capaz de desarrollar hasta el mhimo la capacidad de todos y cada uno de 10s espafioles)>. A l'hora de la veritat aquesta celebre igualtat d'oportunitats no seri 10 B.O.E., 18 julio 1945, p. 1.152. real ja que I'educació pre-escolar no és obligataria, amb totes les implicacions de tipus social que aquesta decisió comporta. La <ccriba selectiva)> queda afavorida des de bon comensament. Aquest és un dels retrets greus que cal fer a l'aplicació de la llei. <La inaplicación de la ley en este punto concreto ha sido un grave error de la reforma educativa que se queria realizar,>l . Heus ací I'articulat de la llei pel que fa refertncia a l'educació preescolar: <Art. 13.1. La educación preescolar tiene como objetivo fundamental el desarrollo armónico de la personalidad del niño. 2. La educación preescolar, que tiene carácter voluntario, comprende hasta 10s cinco años de edad y est5 dividida emdos etapas, que se desarrollarán: a) En el Jardín de la Infancia, para niños de dos y tres años, la formación, aunque estará originada sistemáticamente, tendrá un carácter semejante a la vida del hogar . 6) En la Escuela de párvulos para niños de cuatro y cinco años, la formación tendera a promover las virtualidades del niño. 3. En 10s Centros estatales, la educación preescolar será gratuita y podd ser10 también en 10s Centros no estatales que soliciten voluntariamente el concierto. Art. 14.1. La educación preescolar comptende juegos, actividades de lenguaje, incluida, en su caso, la lengua nativa, expresión rítmica y plástica, observación de la naturaleza, ejercicios lógicos y prenuméricos, desarrollo del sentido comunitario, principios religiosos y actitudes morales. 2. Los métodos serán predominantemente activos para lograr el desarrollo de la espontaneidad, la creatividad y la responsabilidad. Art. 58. Los Centros de Educación Preescolar pueden ser Jardines de Infancia, Centros de Párvulos o Centros comprensives de ambas etapas. En este Último caso la educación correspondiente a cada una de ellas se impartir5 en unidades separadas y s610 excepcionalrnente la educación podrá ser conjunta.,'* Posteriorment el Ministeri publica (juliol 1973) unes <<Orientaciones pedagógicas para la educación preescolar)>, en les quals després d'exposar els postulats blsics, assenyala els objectius generals específics així com les activitats pels infants de dos, tres, quatre i cinc anys. Aquesta ordre ministerial insisteix en el fet del seu carPcter de normes orientatives i que, per tant, ha de ser quelcom Pgil i flexible, procurant evitar convertir-les en normes rígides. També s'insisteixen els postulats inicials, en el coneixement psicol6gic de l'infant. Aquí -com en totes les lleiscal recordar que una cosa és la voluntat del legislador i una altra és I'aplicació concreta que vé condicionada per la formació del professorat, per qüestions econGmiques, de planificació educativa.. . 11 M. ~LLEZ BEN~TEZ. Educación e ideologiü en la Espa~a contemporánea, Labor, Madrid, 1980, p. 443. 12 Ley General de Edacación, Magisteri0 español, Madrid, 1970, p. 22s.