Notícia de l'Stage di Semiotica a Urbino (Itàlia)

A pa i de la segona se mana comenga a eljoc de simulacions. En el ma c d'un país imaginan' (~La ina w) i en el si dels seus o gans admi- nis a ius, els pa icipan s juga en el ol d'ex- pe s que ha ien d'a ion a - eballan en equips- di e en es si uacions, a a coope a i- es, a a compe i i es. La da e a se mana del cu s es a dedica a lap ojecció, elabo an cada pa icipan un p ojec e de comunicació ade- qua a la se a edi a naciond Han pa icipa al cu s in -i- ui p o esso s i p o essionaís de la comunicació dlAm?nca Lla- ina i d'Espanya beca s pe di e en s ins i u- cions in e nacionals. La p esencia espanyola al cu s ha es a possible en i u del con eni de col.labo ació emj en en e CIESPAL i la Facul- a de Ciencies de la In onació de la Uni e si a Au onoma de Ba celona. F ancesc Bu gue Com cada any, elp oppassa juliols 'ha po a a eme un S age in ensi o di Semio ica so a /'os- ganimió iges ió del Cen o In e pazionale di Semio ica e Linguis ica della Uni e si a degli s udi di U bino (I alia). Aques cu se comp e- nia es ipus d'ac i i a s: els Seminan>, els Con egni, mena de pe i s cong es os i aules odones que cada se mana desen olupa en un ema conc e , i dzbe ses con e encies. T. Todo o , M. Pop, E. Ve ón, R. Lindekens, D. Pa e, G. Vignaux, M. Dascal, H. Pa e i P. Valesio o en els pa icipan s als Seminani; la em2 ica d'aques s, so a la pe spec i a de la semio ica (o de les semio iques) ab aca a un ampli en d// d'es udis: Eis o malis es ussos i Bakh ine (Todo o ), Ri e i Mi e (Pop), Se- mio ica del discu s social (Ve ón), Teo ia de la Semio-his o ia amb un es udi sob e Ti an lo Blanc de Joano Ma o ell (Valesio), De la ima ge com ex al ex com ima ge (Lindekens), Na ació i discu s didic ic (Pa e). . . Cal ema ca el Seminan' de René Lindekens que so a la pe spec i a gene ica de Semio ica isual aplega a una amplia, espec$ca i comp/emen &ia pe inencia ac a- da pe di e en s especdis es: ima ge (Linde- kens i Dubois), pin u a (Payan ), Poesia Visual (d'Amb ossio), A qui ec u a (C. Simona). . . També olem des aca el seminan' de Todo o que ens a peme e coneixe de p op la eonb li e cina de Bdh ine, inedi a igai ebé descone- guda a casa nos a. Pa ablelamen es eali za en els Con egni, el p ime dels quals: aPossibili a s i lími s de la P agma ica , so a la di ecció de Hennan Pa e i Je Ve schue en (Belgian Na ional Science Founda ion) i Ma ina Sbisa (Uni e si a de T ies e) aplega a uns se an a-cinc especiali~ es eu opeus i no d-amencans. La segona se mana el Con egno e sa a sob e aHs objec es Pa ado- xals~ (Obje s 2 co é) icomp a amb lapa icipació de Lyo a d, Vignaux, Rosens hiel, Fab i, Pa e , Ve ón, . . . e c. Uns in -i-cinc especialis es (Ha- mon, Ma in, Lindekens, Thülennann, Alman- si, B and , Valesio.. .) in en a en, aí lh g de la e ce a se mana, de dona con ingu al Con egno sob e el nDiscu s I onicu. Des aquem-ne l'es udi de Lindekens sob e ui g a a s de Goya que pene a a en un dels am- bi s més polemics: e/ discu s i 6nic a la ima ge. L Iúl ima d'aques es aules odones, o gani zada i dingida pe Baudnlla d i Fabn; es p esen a a amb un í ol a aien : nLa Seducciów. Una do - zena de comunicacions p ocu a en paiesa i esbnha els mecanismes d e sos de l'acció se- duc o a del discu s malg a g eus de icihcies o gani za i es que no an peme e que aques Con egno nsed úw del o . De les con e encies en des aquem la dlEco, aPnnc )is de l'anal ji ex ualu i la de Linda Waugh (I haca), aEs mc u a del llengua gew, que a e una e il i mc e a de inició de la aFonnau, al camp lingüú ico-semi6 ic) a pa i de ecen s es udb sob e el ce ell quepe me e- en conclou e a Waugh que les dj% en s o - mes oniques del llengua ge sols poden se explicades des d'una pe spec i a que lligui semp e la o ma a la se a unció semi6 ica. CONGRÉS DE SEMIOTICA TEATRAL A COSENZA F ancesc Bg gue Del dia 13 al IG del mes de se emb e de 1979 s 'ha celeb a un cong és de Semi6 ica Tea al a la Uni e si a de la Caldb ul (Cosenza-I dia) o gani za pel seu Depa amen de Fdologia. So a el í ol Con egno di s udi: Tes o, Comu- nicazione e spe acolo. 11 doppio ea ale el cong és p esen a a dues di eccions, una de ge- nznca, que aga a a p oposicions di e ses d'analisi ea al, com a ex i com a espec acle, i una ui a de conc e a, emma cada so a el con- cep e de il doppio ea ale. Al lhg delpn'me da es an p esen a deu comunicacions: Seg e, concep uali zació i d+ enciació del discu s nawa ol6gic i ea al; Se pie i, la e 6ncu al ea e; La i aille, la l6gica del discu s ea al; Ru elli, es a u d alogic i e acció al ex d ama ic; Jansen, l'elemen <escena# al ex d a- 71~3~ ic; Ru ini, Sign~~ca lComunica : la in-co- municució ea al; De Ma inis, llan i/Ui ex ual de l'espec acle; Gua ino, l'a queologia del ea- e: p oblemes de econs ucció de l'espec acle.. . En de ini i a es a cons a a la di icul a de bé dels espec acles que ja no exis e ien, cosa que p oposa a una a queologia del ea e. La jo nada dediGada al doppio ea ale ou mol i egula i poc p epa ada, a més de ce s icij d'emdició i d1his 6na-biog a u comesospe al- guns dels ponen s, no obs an cal des aca les in e encions de G ande, #La maquina ea al com a ecnologia de la simulacióu, Ube s eld, <E/ doble i les se es ans onnacions &S llAmphi yon de Molihew, Bnisegan, aE/ doble dibe ado o l'ambi alencia del des& dJeu de la Feuillée,. . . Tumbé olem des aca la comu- nicució no anunciada de Pa nce Pa U, Pou une es hé ique de la ecep ion héi ale i la de Pa nzia Magli, La seducció en I'exp essió co po al. Finalmen , cal di que en aquej cong és a acaba de qualla la c eació d'una associació in e nacional de semi6 ica ea al amb els p o- p6si s de acili a in onnació, in e can i de ma- enals, o gani zació de aules odones, e c. l'an2llji de l'espec acie ac ualja que les comu- nicucions o bé sols aca a en l'andisi del ex o