Curs de Planificació de la Comunicació al CIESPAL (Quito)

nici éu. Din e d'una línia es uc u al, de ela- cions onds i duals, s 'ha de des aca ambé la impo an apo ació del g up de eball sob e e o ica de la ima ge dingi pel G up U de la Uni e si a de Liege. Aques segon cong és, que pod íem de ini com el de ea inació d'una semio ica no- e bal, si bé pe me na oba d'al es de ini- cions a pa i de les se es p opies con usions i duali a s, ou clausu a en un ac e més onal que e icag. En aques ac e de clausu a, i com a possible p opos a pe al 111 Cong és de I'AIS- AISS a Mon ed, s'exposa la necessi a , no compa ida pe la o di a dels cong essi es, d'uní icació dels concep es i ins umen s de eball, aaim' com busca una enninologia més cohe en que pe me i de supe a l'ac ud es a de con u ió i in ació que o e ek el pano ama in e nacional de la semio ica. CURS DE PLANIFICACI~ DE LA COMUNICACI~ AL aCIESPAL» (QUITO) Sal ado Alsius Du an els mesos d'oc ub e i no emb e de l'any 1979 ha ingu lloc al Cen o In e na- cional de Es udios de Comunicación pa a A né- ica La ina (CIESPALJ -amb seu a Qui o- un cu s sob e Plan 3cació de la Comunicació aus- picia pe la UNESCO i la undació alemanya Enednch Ebe g. No és la p ime a egada que aques a ema ica es objec e de les ac i i a s do- cen s de CIESPAL, ca la p es igiosa ins i ució n'ha e un ek dels seus objec ius. Pe o l'in e- es de la eali zació d'aques cu s au en aques- a ocasió en la me odologia de simulacions emp ada. Pe planz icació de la comunicació cd en end e, en elcon ex lla ino-amenca, elconjun d'ac i i- a s enden s a acionali za l'ús dels miqans de comunicació i d'd es modali a s d'in e acció socd a i i e ec e de po encia i ecolza di e- en s p og ames d'ac uació polí ica i economica. La UNESCO en én que la comunicació col.lec- i apo eni , d'aco damb la mane a com sigui u ili zada, un pape clau en la de inició i l'elec- ció dels dí e en s models de desen olupamen economic i social. Elcu s ha p escindi de la me odologia con en- cional basada en les explicacions mugi als i ha es a plan eja com un alle d'au oap enen a ge on els pa icipan s apo a en els conekemen s eoncs i p k ics d'aco d amb la se a p oceden- cia exp essamen he e ogenia. A a és d'uns jocs de simulacions, p o esso s uni e si ani i expe s en comunicació s 'endinsa en en l'ap e- nen a ge de la p/ani caciÓ si emamahca i les se es di e ses hses: dhgn6s ic de si uacions, plan e- jamen d'objec ius, &seny d1es a 2gies, con- ecció de p essupos os, coo dinació, a duació de esul a s, e c. Aques me ode, dissenya pe expe s del cen e Ea - Wes d'Honolul6, ha io es a expe imen a# pe /a UNESCO dos anys en e a a Malosia, en un cu s sob e la ma eixa ema ica que a comp a amb la pa icipació d'expe s p oceden s de di e en s pa3os del con inen asiii jc. Pe a l'adap ació dels ma e- ds a la eaii a d1Am2n¿a Ua ina ha es a decisi a la con n~ució del di ec o 2cnic de CIESPAL, p o esso Ma co Encalada, el qual ha ac ua a més com a di ec o del cu s. El p og ama d'ap enen a ge, o i que é di e- en s ai e na i es d'ús, ha ingu en aques a ocasió una du ada de sis se manes. A la p ime a se mana els pa icipan s es udia en i discu ien, pe al d'homogenei za coneixemen s, uns moduli d'au oap enen a ge sob e Comunica- ció, Planz icació de la Comunicació, Desen o- lupamen i Can i Social, i Teona de Si emes. A pa i de la segona se mana comenga a eljoc de simulacions. En el ma c d'un país imaginan' (~La ina w) i en el si dels seus o gans admi- nis a ius, els pa icipan s juga en el ol d'ex- pe s que ha ien d'a ion a - eballan en equips- di e en es si uacions, a a coope a i- es, a a compe i i es. La da e a se mana del cu s es a dedica a lap ojecció, elabo an cada pa icipan un p ojec e de comunicació ade- qua a la se a edi a naciond Han pa icipa al cu s in -i- ui p o esso s i p o essionaís de la comunicació dlAm?nca Lla- ina i d'Espanya beca s pe di e en s ins i u- cions in e nacionals. La p esencia espanyola al cu s ha es a possible en i u del con eni de col.labo ació emj en en e CIESPAL i la Facul- a de Ciencies de la In onació de la Uni e si a Au onoma de Ba celona. F ancesc Bu gue Com cada any, elp oppassa juliols 'ha po a a eme un S age in ensi o di Semio ica so a /'os- ganimió iges ió del Cen o In e pazionale di Semio ica e Linguis ica della Uni e si a degli s udi di U bino (I alia). Aques cu se comp e- nia es ipus d'ac i i a s: els Seminan>, els Con egni, mena de pe i s cong es os i aules odones que cada se mana desen olupa en un ema conc e , i dzbe ses con e encies. T. Todo o , M. Pop, E. Ve ón, R. Lindekens, D. Pa e, G. Vignaux, M. Dascal, H. Pa e i P. Valesio o en els pa icipan s als Seminani; la em2 ica d'aques s, so a la pe spec i a de la semio ica (o de les semio iques) ab aca a un ampli en d// d'es udis: Eis o malis es ussos i Bakh ine (Todo o ), Ri e i Mi e (Pop), Se- mio ica del discu s social (Ve ón), Teo ia de la Semio-his o ia amb un es udi sob e Ti an lo Blanc de Joano Ma o ell (Valesio), De la ima ge com ex al ex com ima ge (Lindekens), Na ació i discu s didic ic (Pa e). . . Cal ema ca el Seminan' de René Lindekens que so a la pe spec i a gene ica de Semio ica isual aplega a una amplia, espec$ca i comp/emen &ia pe inencia ac a- da pe di e en s especdis es: ima ge (Linde- kens i Dubois), pin u a (Payan ), Poesia Visual (d'Amb ossio), A qui ec u a (C. Simona). . . També olem des aca el seminan' de Todo o que ens a peme e coneixe de p op la eonb li e cina de Bdh ine, inedi a igai ebé descone- guda a casa nos a. Pa ablelamen es eali za en els Con egni, el p ime dels quals: aPossibili a s i lími s de la P agma ica , so a la di ecció de Hennan Pa e i Je Ve schue en (Belgian Na ional Science Founda ion) i Ma ina Sbisa (Uni e si a de T ies e) aplega a uns se an a-cinc especiali~ es eu opeus i no d-amencans. La segona se mana el Con egno e sa a sob e aHs objec es Pa ado- xals~ (Obje s 2 co é) icomp a amb lapa icipació de Lyo a d, Vignaux, Rosens hiel, Fab i, Pa e , Ve ón, . . . e c. Uns in -i-cinc especialis es (Ha- mon, Ma in, Lindekens, Thülennann, Alman- si, B and , Valesio.. .) in en a en, aí lh g de la e ce a se mana, de dona con ingu al Con egno sob e el nDiscu s I onicu. Des aquem-ne l'es udi de Lindekens sob e ui g a a s de Goya que pene a a en un dels am- bi s més polemics: e/ discu s i 6nic a la ima ge. L Iúl ima d'aques es aules odones, o gani zada i dingida pe Baudnlla d i Fabn; es p esen a a amb un í ol a aien : nLa Seducciów. Una do - zena de comunicacions p ocu a en paiesa i esbnha els mecanismes d e sos de l'acció se- duc o a del discu s malg a g eus de icihcies o gani za i es que no an peme e que aques Con egno nsed úw del o .