Poder i mitjans de comunicació de masses : l'Escola de Frankfurt

PODER I MITJANS DE COMUNICACI~ DE MASSES: L'ESCOLA DE FRANKFUñT En ic Sape as Lapied a L'Escola de F ank u ha cobe una e apa onamen al dins la iloso ia-sociologia del nos e segle mi jancan una ac uali zació del ma xisme com a ins mmen eo ic d'allibe a nen de I'ésse 'humii. En sen i es ic e, el gmp de pensado s alemanys euni s en o n de 1'Escola han ep esen a el man enimen de la adi- ció c í ica de la socie a , nascuda amb Ma x i Engels, en on de la degene ació o ali a ia dels ac uals socialismes eali za s, que bandegen qualse ol mani es a- ció c i ica i que han condui ac ualmen al a e o mu ,'. Si haguéssim de de ini amb una sola pa aula 1'Escola de F ank u , ho pod íem e amb el nom an- iau o i a isme: aques és I'eix onamen al en o n del qual gi a la se a eo ia c í ica. ADORNO, T.W., Sociológica II. Exp essió ecollida en el seu a icle i ula ~Teo ia de la Pseudo- cul u as, p. 265. L'Ins i u ü Sozial o schung de F ank u a ésse c ea I'any 1923 ecollin un conjun de iloso s alemanys que es consolida en de ini i amen com a gnip ideologicamen compac e en el pe íode 1933-1941. Els seus memb es més des a- ca s han es a Max Ho kheime (di ec o de I'Ins i u ), Theodo W. Ado no, Wal e Benjamin i He be Ma cuse; a més de Leo Lowen al i E ich F omm, que es a en sepa a del gnip inicial els anys cinquan a. L'objec e d'es udi de 1'Esco- la de F ank u ha es a I'ac ual socie a indus ial a ancada, so gida de la segona e olució indus ial dels anys in amb I'escla de la socie a ecnologica, el qual assenyala el naixemen de ini iu de les o macions o ali i ies bu geses en els paisos occiden als més indus iali za s. Aques objec e d'es udi comú pa eix de la con e gencia de di e ses on s eo iques: el ma xisme clhsic, la adició libe al de la p ime a bu gesia e oluciona ia i la psicoanalisi eudiana. La his o ia de cadascun d'aques pensado s ep esen a la di icul a de l'es udi c í ic en una so- cie a esde inguda o ali a ia: p ime ou el nacionalsocialisme el que p o oca llu exili d'Alemanya I'any 1933 pe la se a doble condició de jueus i ma xis es. D'aques a epoca da a la g an agedia de 1'Escola de F ank u : exili i dispe sió pe di e sos paisos eu opeus ugin del eixisme (p ime a Gineb a, desp és a Pa ís) i l'any 1940 anada als Es a s Uni s com a úl im e ugi; men es an es p o- dui a el suicidi del pensado que ha ia mos a una més g an o iginali a c ea i- a, Wal e Benjamin, mo a Po bou la ni del 27 de se emb e de l'any 1940 pe no cau e en mans dels bo xins de les SS' alemanyes quan ugia de la F anca ocupada. Així doncs, la p ime a ase de I'ac i i a cien í ica dels pensado s de F ank u s'emma ca his o icamen en el pe íode d'ascens del eixisme a eu d'Eu opa, és a di , en el momen que es iuen les conseqü?ncies de I'i aciona- lisme polí ic i social a causa de la eacció o ali a ia de les bu gesies locals en on del mo imen ob e . Amb I'a ibada de Ho kheime , Ado no, Ma cuse i Lo- wen hal als Es a s Uni s I'any 1940, s'ob e un nou pe íode: el can i d'una so- cie a eu opea colpejada pel eixisme a una al a que mani es a a la no a a- cionali a bu gesa (la acionali zació de la i acionali a , al com ho de iní anys desp és He be Ma cuse), p o oca un g an impac e en aques s pensado s, que es oba en imme gi s en una no a l6gica de la dominació -que a pa i de I'acabamen de la gue a mundial se ia adop ada pe 1'Eu opa occiden al econs uida so a la supe isió no d-ame icana-: es oba en da an no es o - mes de pe suasió, d'una socie a basada en la g a i icació psicoldgica, en un món de I'apa enca on els mi jans de comunicació de masses oben la se a dimensió manipulado a i ins umen al.. . Ha ia so gi un nou ipus de o ali a isme: la so- cie a ecnoldgica on el pode polí ic, I'econdmic, el mili a i el cul u al espo- nen a una ma eixa dimensió ep essi a, a un ma eix p océs de dominació. Ado - S chu z-S a leh, Esquad es de P o ecció (Alemanya) Pode i nzass media: I'Escola de F ank u 101 no i Ho kheime a ia s'adonen d'aques a no a si uació plan ejada pel desen o- lupamen capi alis a en eballa , so a la di ecció de paul Laza s eld, en I'es udi de les audiencies de les cadenes de adio de No a Yo k. Ambdós pensado s no a da en a eacciona con a el con en analyszs p oposa pe la sociologia no d- ame icana, elabo an un nou ipus d'anilisi c i ica basada en la dialec ica de la nega i i a , és a di , plan ejan com a me ode d'anilisi el pensamen nega iu en con a de qualse ol o ma de pensamen a i ma iu pe anyen a la ideologia dominan 2. L'any 1949 Max Ho kheime e o na a F ank u pe e e 1'Ins i u del qual o na a se el di ec o , men e que Ado no s'hi ein eg a I'any 1950 com a di ec o asis en . He be Ma cuse es a als Es a s Uni s, on eballa al Depa amen de De ensa ins I'any 1965, any en que s'in eg a a la Uni e si a de San Diego com a p o esso de iloso ia, des d'on é una g an in luencia en els mo imen s es udian ils que escla en en o n del 1968; i ami dia os en a un p o- agonisme essencial en el pensamen iloso ic c í ic dels da e s cinquan a anys3. ELS PRIMERS ESTUDIS SOBRE LA IND~STRIA DE LA CULTURA: WALTER BENJAMIN Wal e Benjamin ocupa un lloc a pa dins el conjun de I'ob a eo ica de 1'Esco- la de F ank u , donada la se a inespe ada mo a la a do de I'any 1940. En sen i es ic e, podem a i ma que Benjamin ou un pione dels es udis sob e la comunicació de mases, pe qu?, con ii iamen a bona pa de la in el.lec uali a bu gesa de la se a epoca, asis í me a ella -i a la egada desconce a pel pode e oluciona i dels nous media- a la des mcció que aques es no es o mes de co- municació implica en pe a les adicionals mani es acions a ís iques, en pode Vegeu les e lexions d'Ado no en o n de la se a es ada als Es a s Uni s en I'a icle i ula ~Expe- iencias cien í icas en Es ados Unidos., pp. 107-141 i ecolli a Consignas, Buenos Ai es, Amo o u Edi o es, 1973, en el qual a in e essands e e ncies de la ida cien í ica no d-ame icana d'aquells anys amb una o a c í ica al posi i isme dominan en les uni e si a s d'aquell país. Quan al con- cep e de pensamen nega iu o ambé di dialec ica nega i a com a ins mmen eb ic de llui a con a la cul u a a i ma i a en o s els es adis socials i cul u als, egeu, Dialec ica nega i a de Theodo W. Ado no, publica a la col~lecció <Ensayis as de hoy* de Taunis, ob a que euneix o a la eo ia en o n d'aques p incipi iloso ic que é co n a o igen la iloso ia hegeliana. Vegeu ambé Razón y Re olu- ción, d He be Ma cuse, on de mane a de allada ens desc iu aques p océs iloso ic. Aques llib e és edi a a Alianza Edi o ial. També de Ma cuse es po consul a <Rema ques a una no a de inició de cul u as, dins Pe una no a de inició de la cul u a, edi a a la col~lecció aL3esco pís, d'Edicions 62. La dial c ica nega i a o de la nega i i a és un concep e onamen al pe a comp end e la globali a de I'ob a de Ho khei ne , Ado no i Ma cuse. Pe a qualse ol in o mació biog i ica dels pensado s de F ank u consul eu el llib e de Ma in Jay La imaginación ddé~ ica, que sens dub e és el nillo es udi sob e 1'Escola de F ank u . És publica a Tau us. desp end e el que s'ha ia ep odui de I'hbi de la adició mi jancan la capa- ci a de ep odui ecnicamen I'ob a a ís ica. Les se es e lexions es onamen a- en en la cinema og a ia, la o og a ia i la p opaganda polí ica en plena epoca d'ascens del eixisme i de consolidació de I's alinisme so ie ic: és en aques ma c his o ic on pod em en end e en o es les se es dimensions I'ob a d'aques pione de la sociologia de la comunicació. Pe a Benjamin, a la segona mei a del segle XIX es p odueix una o al ans o - mació de la supe es uc u a bu gesa, pe la qual cosa hom po a i ma que la cul- u a esde é pa d'un nou ipus de p océs de p oducció. Concep es com els de c eació, geniali a , pe enni a , inspi ació a ís ica, ins i o el ma eix concep e d'ob a a ís ica, escla en en un p océs de c isi, pe que o aques conjun d'ins- incies supe io s que eien de I'a un es adi sup em al2 al poble, pa imoni de les clases di igen s, essencia clasis a de la p oducció bu gesa, dona a pa a nous sis emes de comunicació adien s pe a una polí ica e olucioni ia en I'es adi cul- u al donada pe la possibili a de la ep oducció ecnica de I'ob a d'a . Un nou a , una no a ima ge, un nou discu s, que ha pe du el seu aquí-i-a a, aix6 és, I'au en ici a de I'an iga ob a a ís ica, donan -li plena Ilibe a . Com ens eco - da Benjamin4, g icies a la ep oducció ecnica la ca ed al po so i del seu lloc habi ual i apa eixe en I'es udi de qualse ol a iciona a la o og a ia, I'ob a mu- sical po ésse ep oduida en qualse ol si uació, en qualse ol habi ació, abando- nan la sala de conce o a l'ai e Iliu e. La no a dimensió cul u al escla a en o es les se es possibili a s pe que s'aconsegueix des ui I'au a, el que és i epe ible, que només po ésse possei pe les clases explo ado es. La des ucció de I'au a ens possibili a enca la adició de an s anys de cul u a usu pada pi jan el can- i social>. El cinema, la adio i la o og a ia pe me en la c eació, mi jancan la li- quidació del alo de la adició en I'he encia cul u al, d'una cul u a de nlasses -cul u a e oluciona ia- en que el poble, agen his o ic que impel.leix el can- i social con empo ani, é la capaci a de iu e i sen i els alo s cul u als com a alo s p opis, p ope s a la se a ac i i a quo idiana: ens obem da an el can i en la pe cepció dels indi idus g icies al can i de la singula i a pe cep i a, a la globali a de la ep oducció ecnica. En els nous mi jans de comunicació el alo d'exhibició p edomina sob e el alo de cul e. En aques sen i , els anys in i en a assis im a una subs i ució de I'au a pe duda (cul e al que és i epe ible BENJAMIN, W., La ob a de a e en la época de /a ep oduc ibilidad écnica, pp. 21-22. Pe au a Benjamin en én allo que en ol a I'ob a única i i epc iblc quc es p oducix en un mo- men dona sensc possibili a de ep odui -se. És I'essencia de I'a bu ges cdul al conjun de les éh es cla~s~s cs. Aqucs concep e Cs uni als conccp es clbsics de geniali a , cul u a supe io , inspi a- ció, e c , es adis que ga a i eixen cl man enimen de la cul u a bu gesa com a cul u a de classe. Ve- gcu de ,Wal e Bcnjamin La ob a de a e en la época de la ep oduc bilidad/écnica, pp. 22-23. Pode i mass media: 1'Escola de F ank u 103 i únic) pel cul e a les s a s. Hollywood i les g ans cadenes de p emsa i de la a- diodi usió cons u'i en o un nou edi ici cul u al en o n dels g ans mi es de la no a cul u a ecnologica i seg ega en una ideologia de Lape sonali aP en ol ada de alo s magics i de o a una no a mi ologia c eada pe la indús ia de la cul u a a la ece ca d'un nou ipus d'au a que es pa icipa il.lus6 iamen els ecep o s en aques món de I'apa enca i l'alienació cul u al. Pe o, malg a aques ús p ime enc, Benjamin c eia plenamen en la po enciali- a e oluciona ia dels nous mi jans de comunicació. El cinema podia cons i ui - se en el mi ja ideal pe a la pa icipació de les masses en els p ocessos cul u als. Pe a el1 la ma e ia i l'home podíem col.labo a pe ec amen en la pel.lícula de cel~luloide i cons i ui -se en el p ime discu s plenamen ma e ialis a7. La eu ansmesa pe les ones adio oniques po deixa d'ésse una eu de e minada pe esde eni una unió en e la ecnica i l'home, una a an gua da de la no a cul u a de masses que po a iba a o a eu. La o og a ia a pe d e als esde enimen s dia is llu sen i i epe ible i migic o ap opan la eali a his o ica a la eali a quo idiana de cada ecep o . Pe o ben a ia aques es possibili a s e oluciona ies desc i es pe Benjamin do- na en pas a la e i able eali a polí ica que i ia 1'Eu opa dels anys en a: els eixismes (sob e o el nacionalsocialisme) a en ins umen ali za els nous media pe c ea una g an maquina de manipulació polí ica. Amb I'aplicació de la ec- nica al camp polí ic, els di igen s polí ics pod an abandona les sales dels Pa la- men s, on du an el pe íode libe al de les bu gesies eu opees esponien de llu s accions polí iques. Amb el cinema, la p emsa, la adio, els ca ells i la o og a ia s'ob e la possibili a -pe p ime a egada en la his o ia- de di igi -se di ec a- men al conjun de les masses popula s sense cap pas in e medi. El cul e a la pe - sonali a en els egims eixis es i en el so ie ic, ins umen ali za an els mi jans de comunicació pe manipula els lligams de dominació es able s en e el líde i les masses, unió que pod íem quali ica de elació libidinal e o cada pel con ac e di ec e dels i ans amb llu s súbdi s8. El eixisme c ea una no a isió massi a mi jancan els a encos ecnologics: la pe cepció ae ia de les g ans pa ades mili a s, la isió de o mada de la simbologia "xp esió c eada pe T.W. Ado no anys desp és e e in -se als mi es de la no a cul u a de masses a la ece ca d'una no a au a que subs i ueixi la pe duda pel p océs ecnic. ' BENJAMIN, W., DIj~u sos In emmp do~, p. 37. "a iden i icació libidinal en e el dic ado i la massa so mesa de la qual Sigmund F eud pa la en el capí ol 92 *El ins in o g ega io, de P~icología de /as masas (Alianza Edi o ial, col~lecció *Lib o de Bolsillon núm. 193) es eié e o cada pe aques con ac e di ec e -con ac e ecnic i apa en - en e els i ans i les masses popula s. eixis a, la epe ició inde inida de les ma eixes ima ges, I'audició de les ma eixes eus esde ingue en un e na u al i Iogic en el cinemes, la adio o la p emsa il.lus ada7. La eali a deixa a la se a na u alesa objec i a i passa a a ésse cons uida en els despa xos dels minis e is d'educació i p opaganda, on a la iolació de les masses, que el eimsme imposa pe la o ca en el cul e a un cab- M, con-espon la iolació de o un mecanisme posa alse ei de la ab icació de alo s cul u alsI0. BURGESIA 1 TOTALITARISME A nb la consolidació del pode polí ic i economic de la bu gesia ha so gi el cul e a o allo p ac ic, ú il, uncional i e icac pe al sis ema de dominació. L'admi- nis ació en les mode nes socie a s indus ials a ancades es ca ac e i za pe un ancamen dels o ganismes adminis a ius e s el seu in e io com a mi ja de millo amen de la se a e icacia. El o ins i ucional supe a el que és pa icula . Es pe d la unció o igina ia de la bu oc acia -se i els indi idus pe a una millo acionali zació de les elacions socials, polí iques i economiques -do an -se d'una au onomia p opia so a la di ecció del pode polí ic cen ali zado : a una no a acionali zació de I'es mc u a economica li co espon una no a acionali - zació dels a e s adminis a ius, i conseqüen men , de la cul u a, I'ensenyamen , la comunicació massi a i els al es es adis del que és social". Assis im a una adminis ació o al com a genesi del pode o ali a i en les o ma- cions bu geses, pe qu? com a i ma Ma cuse a E os i ci ili zació: L 'e a ac ual en- dezk a ésse o ali a ia, jins i o allí on no ha p oduy Es a s o ali an>I2. A les ac- uals o macions bu geses la bu oc acia es de ineix pe una supe concen ació de uncions de pode i pe una mixima di usió de les se es decisions adminis a i- es. La ins i ucionali zació de les decisions -que ha subs i ui la dels indi idus pa icula i za s- pe me dona l'apa enca d'objec i i a , d'es a al ma ge del bé i del mal, o a de o a con adicció in e na o esul a d'una decisió a bi a ia. Aques p incipi d'o gani zació es pe sonali za en 1'Es a bu g?s i en les Raons d'Es a lj que esde enen I'o igen del e o ins i ucionali za en col~loca -se el '/ BENJAMIN, W., Discu sos zn emmp dos, p. 39. 'O dem, ibíd. " C i. ADORNO, T.W., Sociológica II, pp. 72-74. '* MARCUSE, H.. E os ici ili zació, Ba cclona, Edicions 62, p. 19. l3 Vegcu MARCUSE, H., Razón y Es ado on, en el seu epíleg a i ma el següen : A ui l'esped sembia eni una unció d @ en : a+da els pode s ewi en s a o gani za , adminis a , p onos ica i Liquida eLpode de la nega i i a . La aó s 'ha iden zjica amb la eali a : elque és ac ualés aonable, enca a que el aonable no ha esde ingu ac ual (p. 409). Pode i mass media: 1'Escola de F ank u 105 d e de 1'Es a sob e els d e s dels seus súbdi s, no pas ciu adans. Aques es Raons dlE a ans o men I'home i la socie a en simple ma e ia de dominació, en simple ma e ia adminis ada. El desig d'una adminis ació acional i humana dels p ime s pensado s libe als ha esde ingu adminis ació cien í ica -la qual cosa li dóna una ex ao dina ia e icacia- de les demandes, expec a i es i sa is- accions socials. Tecnologia, o ali a isme i adminisuació cien í ica es donen la m2 en un ma eix sis ema de dominació i ep essió sis emi ica. Com diu T.W. Ado - no, en la socie a indus ial l'ésse huma ja no es comunica amb els al es de ma- ne a di ec a, sinó que el p océs comunica iu es desen olupa mi jancan la in o- ducció de p ocessos mediado s com la comunicació de masses o I'ensenyamen "'; la in o mació que I'home del segle xx é e e en al seu món esul a de I'eno me quan i a d'in o mació apo ada pe la indús ia de la cul u a, adminis ado a de les consci2ncies, pe que almen com a i ma Ma cuse, amb la decadencia de la consciencia, amb el con ol de la in o mació, amb Iábso ció de l'indi idu en els mi jans de comunicació de masses, el coneixemen és adminis a i con ina u. Da an la o al ei icació de la eali a que ens en ol a, o a expec a i a e olu- ciona ia sembla ha e desapa egu : la ideologia p ac ica so gida del benes a ma e ial ha des ui o anhel de llibe a i au onomia indi idualI6, pe la qual cosa I'in el~lec ual c í ic ja no ha de des e lla la consciencia de clase, sin6 que ha de concen a o es les se es o ces a despe a la consciencia alienada pe les al+lacies de la socie a opulen aI7. Com a esul a d'aques a assimilació ideologi- ca s'ha p odui una o al abso ció dels p ocessos psíquics i de les expec a i es de compo amen dels indi idus com a ésse s au onoms pe la uncionali a p ac ica l4 ADORNO, T.W., Sociológica II. Vegeu I'a icle i ula *Supe s iciones de segunda mano, i, en conc e , les pagines 198-199. " MARCUSE, H., E os i ci ili zació, p. 112. '' En aques sen i He be Ma cuse esc i ia en el seu a icle i ula *La caducidad del man ismo, les pa aules seg ien s: El desen olupamen , no de La consci?ncia de classe, sinó de L consciZncia com a al, lliu e de les dis o sions que li son imposades, apa eix com el equisi &sic pe a un can i adi- ca/. 1 com la ep essió és aba uda i es esa a o a lapoblació so mesa, la asca in el.lec ua/, k asca de l'educació i la discussió, la asca d'esquinca no an sols el el ecnologic, sinó umbé els al es el~ da e a els quals ope en h dominació i la ep essió, o s aques ac o s eidol6gics es con e eixen en e ade s ac o s ma eMls d'una ans omació adica/. Tex publica a La ag esi idad en la sociedad con empo ánea, Mon e ideo, Al a, 1971, p. 82. l7 Vegeu MARCUSE. M., E os i ciuili ació, p. 109. on diu: La ideologia d'a ui consis eix en el e que la p oducció i el consum ep odueixen i jus i iquen la dominació. Pe o el ca üc e ideol6gic no can ia el e que els seus bene icis són eals. La ep essi i a del conjun es a, en un g au mol ele a , en la seua e icacia: augmen a l'abas de la cul u a ma e ial, acili a l'ob enció dels béns indi pen- subles pe a la ida, apa eix elcon o i elluxe, si ua zona cada egada mésg ans en /'&bi a de la in- dús na -i, alho a, man é l 'es o i labo al, la a iga i la des ucció. L 'indi idu ho paga sacn ican el seu emps, la se a consci?ncia, els seus somnis; la ci ili zació ho paga sacnjican les se es p omeses de llibe a i de pau pe a o s. l8 Vegeu HORKHEIMER, La unción de /as ideo/oglb , Tau us, 1966. l9 ORNO & HORKHEIMER, Dide ica de//'I//uminismo. To ino, Einaudi, 1976, p. 131. MARCUSE. H., L 'home unidimensiond, p. 37. Pe a de ini el concep e d'home ecnolbgic consul eu Consigna . Buenos Ai es, Amo o u Edi o es, 1973, de Theodo W. Ado no. de I'indi idu imme gi en 1'Es a . En sen i es ic e, podem assenyala la un- cionali a de I'indi idu-dins-1'Es a com a objec iu p io i a i de I'immens ma- quinisme pe suasiu desen olupa en el si dels mi jans de comunicació de masses i del conjun de la indús ia de la cul u a so mesa als alo s absolu s del domini o ali a ils. Ja des de l'any 1945 la indús ia de la cul u a es cons i uí en un dels eixos essen- cials dels es udis de 1'Escola de F ank u . Ce amen , la indús ia de la cul u a es mani es a com una de les mbimes eali zacions de la no a acionali a ecno- lbgica que a ui dia s'iden i ica amb la acionali a del domini es s pel pode ins i uciona119. Hom po di que la ecnologia ha esde ingu I'agen cen al del con ol social, possibili ado de la manipulació col.lec i a i mi jP ideal com a e del can i social. El món ecnolbgic pe me en si ma eix la acionali zació de la i acionali a de qu ens pa la Ma cuse. El el ecnolbgic compo a un món ag a- dable, en qu el benes a de la col.lec i i a ul apassa mol el de emps an ics. E ec i amen , en la socie a indus ial sembla p odui -se una sociali zació dels bens econbmics i socials, on la ci ncia sembla e es i -se de les més i ginal neu ali a . Com esc iu Ma cuse en L'Home unidimensional: Com a uni e s ec- nolo'gic, la socie a indus n'al a an~ada és un uni e s polí ic, l' il ima ase de la eali zació d'un p ojec e his o'nc espec jcic, aix6 és, l'expe imen ació, la ans o - mació i l'o gani zació de la na u a com a simple ma e ial de dominació20. Aques món ecnolbgic, ei icado dels indi idus, gene a, pe la se a p 6pia dinPmica in e na, el que Ado no en diu homes ecnol6gics, és a di , homes ma- nipulado s de masses al se ei de la classe dominan , a la egada aliena s i aliena- do s, amb men ali a s cosi icades, i cosi icado s, pe 6 anma eix aques ipus d'home -ins umen ali zado de la ep essió- no pe any an sols a les classes cul u almen igno an s, bo xins a sou, ans al con a i, bona pa de la in el.lec- uali a s'in eg a en aques g up al se ei de la bu gesia, en les adminis acions cien í iques de les ins i ucions polí íques i econbmiques, cul u als i comunica i es2'. Aques el ecnolbgic s'in odueix en o s els &bi s de la nos a exis ncia: en les habi uds, en el anspo , en el lleu e, les joguines, nu ició, . . . . ins a o ma una immensa xa xa que a mane a de sedb bandeja els Pode i mass media: 1'Escola de F ank u 107 ac o s c í ics i ens ea i ma ideolbgicamen en la submissió. El consum pe ma- nen dels p oduc es ecnolagics ens adoc ina, manipula i ens in odueix en un ce cle anca en qu una alsa consci ncia es immuni za e s la se a p bpia alse- da . El benes a , el plae , la comodi a de la nos a exis ncia p k ica compo en al ma eix emps la submissió, el pa any col.lec iu, la des e a de I'indi idu. Com assenyala Ma cuse a E os i ci ili zació, el món ecnolbgic ha aboli I'indi idu com a ésse au bnom: abans e a en el si de la amíiia on es ansme ien els alo s i les egles dominan s comunicades pe sonalmen de gene ació en gene ació, pe- b amb I'escla de la econologia és aques a I'enca egada d'aques p océs de ansmissió, són els monopolis econbmics, polí ics i cul u als -sob e o a a és dels mi jans de comunicació de masses- els ins umen s ansmisso s de la a- dició mi jangan una abolició del que és pa icula en bene ici del jo col.lec iu; aidia en l'eda p eescola , els g ups d'amics, la cidio i la ele isió es ableixen la no ma del con o misme i la ebelelió; les des ia~ions d'aques a no ma son cas i- gades (. . .) Els especialis es dels mi jans de comunicació de masses ansme en els do s epe i s; o e eixen una p epa ació pe ec a en e icizncia, du esa, pe so- nali a , somni i oman icismez2. Pels au o s de F ank u , la indús ia cul u al cons i ueix un e sis ema23 en qu cada sec o --cinema, iidio, p emsa, ele isió- es oba ha moni za amb la es a de p oduc es de la indús ia de la cul u a i en qu la di e si a d'o e es és an sols apa en . L'esquema isme i els clixés discu sius edueixen al ma eix la o- ali a dels mecanismes comunica ius, pe qu la uni o mi a de la cul u a de masses endeix a se més i més impo an en an que an c eixen els monopolis. A un sis ema econbmic concen a en g ans o gani zacions amb id n iques ex- pec a i es polí iques i ideolagiques, li co espon una indús ia de la cul u a igualmen cen ali zada, bu oc i ica i depenen en o de I'esquema isme de la p oducció econamica que iden i ica cada egada més eball i di e sió, eballa- do i consumido , en sen i es ic e; indi idu i Es a 2*. B eumen : les mode nes socie a s indus ials a angades es de ineixen pe la manipulació esde inguda o al. Pe a He ben Ma cuse ens obem da an una 22 MARCUSE, H., Ems i ciudi zució, p. 106. En aques sen i Es mol in e essan la lec u a de Ics pagines 105, 106 i 107, en que s'assenyala com a p incipi de la c isi ac ual de la ins i ució amilia clhica la se a pe dua de la uncionali a ansmisso a dels alo s socials, a a subs i ulda pe I'cnscn- yamen i els mi jans de comunicació de masses. 23 Vegeu HORKHEIMER a ADORNO, La Dide ica dell'Il umini mo, p. 103; i MARCUSE, H., L'Ho- me unidimensional. 24 Tan el eball com la di e sió es en uni ica s en les o e es del me ca espec iu, pe 6 a la c- gada ambé es en aala s com dos móns a pa dc compo amen p c-es able . Pe a un es udi del emps lliu e en les socie a s indus ials egeu I'a iclc d'Ado no i ula *Ticmpo lib es i publica a les que pe me en I'abs acció subjec i a; al ocabula i ic en exp essions li co es- pon un al e eple de o mes comp imides que amaguen la o ali a de la se a signi icació (la llengua s'omple de o mes edu'ides com les sigles, la nume ació, els senyals isuals unidi eccionals, e c.), es endeix a pa la amb el ocabula i de la publici a ( ocabula i amb impo an s ac o s d'implicació del ecep o en el discu s de I'emisso ), la sin axi s'empob eix, la signi icació no p esen a cap con adicció, s'iden i ica pa aula i la se a uncionali a , és a di , es p en el Ilen- gua ge com a ins umen d'acció del pode , com a p incipal c eado de I'apa enca i de la aó p ac ica. Pe o, an na eix, la llibe a de I'indi idu no s'ha pe du o almen pe qu?, com pensen la o ali a dels memb es de 1'Escola de F ank u , menue hi hagi un pen- samen c í ic, una pa cel.la de cul u a nega i a, hi hau 2 un p incipi de conuadic- ció que po esde eni la genesi d'una socie a iliu e i sense ep essió de cap ipus, és a di , una socie a acional i en pau. Pe a Ma cuse -escollim aques cas conc e - hi hau a espe anca en I'allibe amen de I'home men e es p odueixin mos es de cul u a de pensa nen nega iu que a ui dia es a ecollida en la in el.lec uali a c í ica: en el món de la no el.iís ica, de la iloso ia-sociologia c í ica, en la polí ica an iau o i kia, en el si dels mo imen s paci is es, en aquells a qui no a po desd~a I'a ogancia delpode , en aquills ob e s que man inguin una consciencia de clase,.. . i en o s aquells que diguin no a I'ad- minis ació o al dels nos es a e s. La cul u a nega i a és un educ e que el po- de no pod a mai esbo a , i cald a ap o i a -la al mkim pe que es cons i ueixi en la con adicció de ini i a que aci despe a les masses. Pode i nass media: 1'Escola de F ank u 115 To segui p oposo una selecció bibliog a ica e e ida a I'es udi -di cc amen o indi ec a- dels mi jans de comunicació de masses. També dono la e e encia dels es llib es que es poden conside- a onamen als a I'ho a d'cs udia la his o ia de I'Escola de F ank u i la biog a ia dels seus memb es. Pnimas, Ba celona, hiel, 1962, *Zc ien*. In e enciones. Nue e modelos de cn' ca, Ca acas, Mon e de A iia Eds., 1969. Fdosojk de /a nue a música, Buenos Ai es, Su , 1969. F eud en la uc udidzd. Ciclo de con i encbs en las uni e sidzdes de F ank u i Heil k be g, Ba celona, Ba al Eds., 1971. L ideologúl como lenguaje, Mad id, Tau us, 1971, Col.1. *Ensayis as de hoys. Fhojk y Supe s ición, Mad id, Alianza Edi o ial-Taunis, 1972. Consignas, Buenos Ai es, Amo om Edi o es, 1973. C í ica cul u d y Sociedzd de Masas, Mad id, A iel, 1973, Co1.l. *hiel Quincenals. T es es udios sob e Hegel, Mad id, Tau us, 1974l, Col.1. *Ensayis as de hoy*. D déc ica Nega i a, Mad id, Tau us, 1975, Col.1. *Ensayis as de hoy.. Elcine y la música, Mad id, Fundamen os, 1976, Col.1. *A e, Se ie Cines. TeoM c í ica, To i Eiunaudi, 1970 i Ba al Eds., 1973. L unción de a ideologúls, Mad id, Taums, 1966, Col.1. *Cuade nos Tau uss ho no. THEODOR, W. - HORKHEIMER, M L sociehd. Lecciones de sociologúl, Buenos Ai es, P o co, 1971. Sociológica II, Mad id, Taums, 197 1, Col.1. .Ensayis as dc hoys. Diale hca dell'Il/uminismo, To í, Einaudi, 19762, Col.1. aEunaudi Rep in s, núm. 1. BENJAMIN, WALTER Discu sos In em mpidos, Mad id, Taums, 1971, Col.1. .Ensayis as de hoy,. El ind de la u opúl, Ba celona, A iel, 1968, Col.1. *A iel Quinccnals, núm. 7. L'home unidimensiond, Ba celona, Edicions 62, 1968, Col.1. qLlib es a I'abas s. Ensayos sob e políhca y cul u a, Ba celona, A iel, 1970, Col.1. *hiel Quincenal*, núm. 20. La ag esi idad en la sociedad con empo ánea - La caducidad del ma nimo - Sob e e/ concep o de la negación en /a ddéc ica y o os ensayos, Mon e ideo, Al a, 197 l. E os i ci ilinució, Ba cclona, Edicions 62, 1971, Col.1. eLlib es a I'abas s. núm. 61. Pa a una eoM cn' ica de la sociedad. Ca acas, Tiempo Nue o, 1971. La ag esi idad en ¿a sociedad indus d a onzada, Mad id, Alianza Edi o ial, 197 1. La nue a imagen del homb e, Buenos Ai es, Rodol o Alonso Eds., 1971. Fdoso u y polí ica, Ba celona, Edicions 62, 1971, Col.1. eLlib es a I'abas *, núm. 93. Psicoandisi ipoií ica, Ba celona, Edicions 62, 1969, Col.1. aLlib es a I'abas *. Razón y Re olución, Mad id, Alianza Edi o ial, 1971. El namSmo so ié ico, Mad id, Alianza Edi o ial, 1971. Pe una no a dejnició de k cul u a, Ba celona, Edicions 62, 1971, Col.1. *L'esco píw, núm. 32 BIBLJOGRAFIA SOBRE L'ESCOLA DE FRANKFURT Fem e e encia a ues Ilib es: el de Ma in Jay Cs ona nen al i el1 sol ompli ia aques apa a . Incloem ambí uns bons es udis sob e I'ob a de Ma cuse i Ho kheime en qu es an in e essan s e e encies a la es a de I'Escola de F ank u i un b eu es udi sob e 1'Escola de F ank u i els mi jans de comuni- cació de masses. JAY, MARW, L<1 imaginación ddéc ica. His oM de la E cuela de F ank u y del Ins i u o de In es- igación Social, Mad id, Tauius, 1974, Col.]. *Ensayis as de hoy, (Inclou ex os de Ho kheime ). SIGISMONDI, CANO, Ma cuse e lasocie j opulen a, Roma, Edizioni C emonese, 1974, Col.1. .Uomi e p oblemiw, núm. 12. ORTIZ, LOURDES & DEL NO, PABLO, Comunicación c í ica, Mad id, Pablo del Río, 1977, Col.1. *Cuade nos de Comunicaciónw, núm. 5 l. GWIANW, LUIGI, Ho kheime & C. Gh In elle uaii diso ganici. Lz ongini della Scuola di F anco- o le, Mili, Edizioni Jaca Book, 1977, Col.1. .Di on e e a ua e sow, núm. 17. POWER AND MASS-MEDIA: SCHOOL OF FRANKFURT The F ank u School has been ep esen a i e o he Wes e n coun ies adi- ion o c i icism; c i icism based on MaB is iews, which a e no hose es- ablished by (ac ual Socialismw. Ado no, Benjamin, Ho kheime and Ma cuse (bu also Lowen al and F om) s udy he ad anced indus d socie y andpay es- pecial a en ion o mass-media. Benjamin, who died in 1940, $nds e olu- iona y possibili ies in hem agains he néli isms o he p eceding cul u e. Bu he o he hinke s o his School -wi h expe ience in Fascism and o he pos - wa e en s- c i2icize he ac ha he bou geoisie uses hem as one mo e class- conscien e ool o build S a es wi h a o ali anan endencies~. They p oclaim he emj ence o a cul u a which des oys he indi idualpe son as such andp oduces a man unidimensional made o J% in o he Sys em. Ne e - heless, all he pe - son's ieedom has no been los ; i always emains an elemen o con adic ion ha may be he beginning o a ee comuni y.