Cinema porno, una ocultació del llenguatge

CINEMA PORNO, UNA OCULTACIÓ DEL LLENGUATGE Tomas Delclos ((E o isme i cinema)) ha es a un enuncia sense on e es on hi ha cabu des del guan de Ri a Haywo h o les concupisc~ncies de Cecil B. de Mille a les pene acions del po no ha d co e. En aques eball, pe eu e'n e i o i, aga a em c i e is de 1'Adminis ació cinema og a ica espanyola i pa la em del cinema S i del cinema X, o i que no pa icipem d'aques a classi icació líquida i a bi a ia com ha demos a , pe exemple, el cas del ilm El zinpe io de los sen idos. Els bizan inismes publica s sob e les di e encies en e e o isme i po nog a ia an mol de g uix i han c ea mol a li e a u a. Com a pu a anecdo a es po esmen a l'es o g de H. J. Eysenck1<pe oba un c i e i objec iu i quan i icable en la eo ia de classes de Can o i ce ca les U. P. (Uni a Po nog ii ica) en la li e a u a. 1 aixb que l'au o econeix que aunque no di ía nada con a lapo nog a iá como al, no p opo ciona demasiada di e sión. Cualquie a que pueda se su unción (. . .) la di e scn no es no malmen e una de ellas, a menos que sea en o ma muy acciden al e inin enczbnada. No; son las discusiones ace cg de lo que es y no es po nog á ico; los la gos e in e minables a gumen os de si debe pe mi i se que el mé i o li e a io o la impo ancia cien z;/z'ca jus i iquen el con enidopo nog á i- co; los quisquillosos deba es legales pa a de e mina si la po nog a iz es o no obscena, y si iende a dep a a o co ompe . Es a es o a lo que he sido a icionado, y aunque esul e e gonzoso admi i lo, siemp e be P e e ido mucho más lee sob e po nog a la que lee po nog a la. En aques es pagines deixa em, doncs, de can ó els implíci s e b ics del cinema es anda d pe , usu uc uan sense con icció les ca ego ies del Minis e i de Cul u- a, cen a -nos sob e el cinema S i el cinema X. El cinema sense cap majúscula, les pel.lícules de semp e, enia una se ie de ideli a s a l'ho a d'o gani za el seu discu s, la se a na ació. Pa icula men als ilms d'amo , la egla del ISappy end del da e minu es esolia amb un pe ó. Un pe ó mos a amb disc eció pe quk, o i que podem oba -ne exemples en la ilmog a ia &un Edison, els de alls isiolbgics s'amaga en mi jan- can un opo ú mo imen de la pa ella. Més a d, la cime a no ocul a els pe ils pe onejado s. Tan se al. El que in e essa és el ac amen del pe ó com una el-lipsi bb ia d'un lligam sexual que, més enlla del ilm, ind ia una consumació geni al. El pe ó e a la pa d'un o , una pudo osa me onímia. Al cinema S ambé s'exhibeixen pe ons, pe o inclosos en un epe o i més comple i, pe an , pe den la o ca que enien quan e, en l'únic elemen isible del pa adigma (( elació sexual)). Als ilms X, el pe ó més classic ha desapa egu . En aques cas 1'el.lipsi és sob e a pe quk l'o e a d'aques s ilms és, p ecisamen , o allb que no mos a el cinema es anda d. Men e que el cinema S pod ia conside a -se un simple eixa nplamen d'allb que es podia eu e en el cinema es anda d, el cinema X enca amb aques a p og essió. No és una me onímia més pode osa. En o cas es ac a ia d'una in e sió en la EYSENCK, H. J., Usos y abusos de la po nog a i, Alianza Edi o ial, Mad id 1972, pág. 149. Cinema po no, una ocul ació del llengua ge 73 elació que semp e hi ha en e elemen s ocul s i elemen s mos a s. Al cinema X es a di ícil de pa la p bpiamen de me onímia. Cons an men , la cime a e alla cossos, és e i a , pe o no hi ha consciencia de cos. També en el ac amen de la me a o a pod iem oba el ma eix cami d'ús i up u a. La me ii o a pe e bonic, apa en men innocen de Hollywood, a un al e se ei al cinema S o en la comedie a sexy espanyola. En aques s casos es ac a d'e i a una ci a censu ada: l'o e a culina ia de la mulle com a o e a sexual, el axime e com a indicació de la po encia sexual del axis a, e c. El cinema, sense censu es de po es en o a, e i a la me a o a. No in e essa es que pugui condui a una elació pa adigma ica amb el ilm. La pel.lícula es anca en si ma eixa. En lloc d'uns geni als, n'hi pod ia ha e uns al es, és cla , pe o aques a és la p omesa que a el p ime ilm po nog a ic; anuncia el segon. DIFERENTS CINEMES S Quan es pa la de cinema S esul a que no o s els exempla s són de la ma eixa especie. És mol di e en el ac amen que es dóna als ilms de Syl ia K is el que el que enen les pel-lícules d'Edwige Fenech, posem pe cas. A més a més, hi ha el enomen especí ic del cinema de di ulgació ((cien í ica)). Els e s peculia s d'aques es es menes de cinema S ja ens poden dona una ideagene al sob e el seu mecanisme sense que aixb ulgui di que esgo em, o in en em, una axonomia en aques ema. La di e encia p incipal en e els ilms de les Emmanuelles (K is el, Lau a Gemse ...) i els de la Fenech és l'exo isme dels p ime s, la quo idiani a dels segons. Si eco dem el ilm inaugu al de la saga emmanuelliana, ens oba em amb un pe sona ge que p ac ica l'e o isme en dues geog a ies que quasi no enen es a eu e l'una amb l'al a. Una cosa és l'e o isme pa isenc d'Emmanuelle i una al a el que exe ci a a Bangkok. Asia és un e i o i exb ic, lluny de la cul u a eu opea i de la se a mo al. La conduc a sexual, pe an , é més disculpes. No ens ha d'es anya que la seqükncia més o a d'Emmanaelle pe a mol a gen os la del seu coi en un a ió. L'a ió es un espai epi ja pe l'espec ado eu opeu. El Douglas que a de Pa is a Bangkok és una pe llongació de Pa ís. Impe a, doncs, la ma eixa mo ali a . Pe aques a aó és més iolen que es aci una en emaliadu a e b ica ací que a Bangkok. L'exo isme unciona en aques s ilms com a elemen de censu a. Aques ma eix enomen, amb un deix de acisme, ens explica que, en els p ime s momen s de dub e sob e ole ancia isual en la censu a espanyola, es deixés passa el nu d'una neg a a ((Ba a en o)) de Rocha mol abans que els pi s'd'una senyo a nacional. En can i, Edwige Fenech (els seus ilms) és semp e un pe sona ge casola. Cal, doncs, més p ecaucions. 1 en els seus ilms abunda més l'exhibició del cos que no pas la gimnis ica sexual. A la Fenech la mi en els seus alumnes quan a de mes a, la mi en els solda s quan és la dona d'un mili a i la mi en els malal s quan a d'in e me a. És una pe pe ua o e a del seu cos que uim mi jancan la delegació en els pe sona ges cinema og a ics. Pe b la se a conduc a, p eci- samen pe la amilia i a de la se a geog a ia, mai no ind a la gosadia d'una Lau a Gemse o d'una Syl ia K is el. Un cas mol pa icula és el de les pel.licules mediques. Helga a se un enomen p ime enc i de poca olada. Pe b el cinema S s'ha aixopluga mol so in en aques a excusa. La p ac ica sexual no pa eix una p ohibició zl bie o bi No es censu a an el sexe com els canals pe a la se a p ac ica. En la legislació adicional espanyola sob e el concubina ge no es cas iga a l'home que enganya a la se a dona si el seu peca no ana a acompanya d'escandol públic. És un exemple del que dkiem. La clínica ambé. és un espai amb una ole ancia que no es oba en al es llocs. La ciencia medica ha es a un alleujamen pe al cinema e b ic. En aques a ma eixa línia ens pod íem explica pe que en els p ime s nus del cinema sexy espanyol semp e es eco ia a l'es a agema de la du xa o la banye a. Allb no e a sexe, e a higiene i pe an el nu e a jus i ica , ho demana a el guió enca a que, al cinema es anda d, els pe sona - ges han ana semp e ne s i mai no els hem is en a -se, com ampoc no se'ls eu pagan un axi. Cinema po no, una ocul ació del iiengua ge 75 L'es e ica, pel seu can ó, ambé ha disculpa l'e o isme. Emmanuelle és l'exemple més e iden . En aques ilm se suposa a que no mi a es Syl ia K is el sinó el c oma isme de Jaeckin. El di ec o del ilm eia de la o og a ia un elemen ob i com més a d ho a h Hamil on. El llengua ge olia ecob i l'obsceni a , se una o allo- la anspa en . Goda d deia que als seus ilms no hi ha ia sang que hi ha ia e mells. Tenia aó. Jaeckin, pe b, o i que a una simulació no po di el ma eix. Jaeckin inc emen a l'apa enca es e ica pe b igila mol bé que no aci opac el ilm, que no enqui la anspa encia. Si en Goda d hi ha espec acle de la ine i able manipulació cinema og h ica, en Jaeckin hi ha, senzillamen , elecció dels momen s més ((bonics)) pe b que no discu eixen el s a us ealis a de la ima ge, la con enció. La di e encia en e un Hamil on o un Jaeckin i un Agui e o Gue a a és que aques s no es dignen ma ineja pe ilma l'en enou e b ic amb llum d'albada. La quan i a dels mi amen s es k ics no a iba a p odui un sal quali a iu. El cinema S espanyol a iba p ecedi del ((landisme)). 1 aques a e apa p e ia ha me escu l'a enció dels es udiosos ins al pun de oba un En ique B asó que in en a d'aplica el me ode de P opp sob e la mo ologia del con e us a... Lo e de empieza en los Pi ineos2. José Vanaclocha3 i mol més sis emh icamen Al a o del Amo4 han e in en a i d'aques cinema. L'o gani zació emh ica d'Al a o del Amo pe me de desxi a ecu kncies, cons hncies, que la con- emplació indi iduali zada del ilm amaga. Pe o un cop la censu a ho a pe me e, aques a pica dia mal e a, el pes d'allo que no es deia com a -cu iosamen - ema cen al de o s aques s ilms, a ana min an . Amb el cinema S en em en el iom de l'explíci . Un cinema S que a Espanya es a mol p ope al model i alih -Edwige Fenech, pe en end e'ns-. A poc a poc, els ilms de Susana Es ada -pe aga a un exemple ep esen a iu i no en a en la casuís ica del sexy cel ibk ic- són més d'ella que no pas dels seus pe sona - ges. La senyo a que ensenya el pi en una es a social al cos a de 2 Busó, E. y o os, 7 T abajos de base ab e el cine e pa ioi, Fe nando To es, Valencia, 1975, pág. 139 y SS. 3 VANACLOCHA, J. y o os, Elclizeespaiioi, ci~iedesz bg6os, Fe nando To es, Valencia, 1974, pág. 193 y SS. "DEI. AMO, A. ((Comedia cinema og á ica española>), Cuade ~~ospa ae!diilugo, Mad id, 1975. Tie no Gal án, la conselle a sexual de Lib, a més a més, a pel.lícules. 1 la se a p esencia en un ilm guanya sob e el pe sona ge que (se suposa que) in e p e a. D'aques a mane a el cinema S s'acos a al uc del cinema X pe anulala la necessk ia, i alho a des o b, componen na a i a. La e semblanca obliga al compli- men d'unes lleis de sin agmh ica na a i a i si el cinema X ho edueix a un plan ejamen p ologal, el cinema S -més censu a a aques ni el1 es ilís ic- a que l'o e a de l'ac iu sigui més o a que la del seu pe sona ge. En algunes ocasions aques a o e a s'ha e o ca amb un so eig en e el públic pe passa in -i-qua e ho es amb la p o agonis a. El cinema S, més ba oe , es limi a, doncs, aun celes ina ge. No cal eco da la de inició del codi es k ic com a codi que p o oca la e lexió sob e el1 ma eix pe dub a que el cinema S no sigui ja es k ic sinó que es p esen i com a cinema da an de l'espec ado . La anspa encia de la se a ((na a i a)) p ocu a con e i la p ojecció en una eina de con ac e amb un món que no són els e mells de la pan alla, sinó la sang. Els cossos i no els g ocs. EL CINEMA 1 LA PORNOGRAFIA P ecisamen nés d'un au o associa l'engany de la ep esen ació cinema og k ica en gene al a una manipulació po nog k ica. Jean S e S ha es a més conc e i pa la del cinema com d'un a masoquis a. El masoquisme és la ep oducció de si uacions ima- ginades an e io men , ainsi le masochis e es l'au eu , le me eu en scene, l'in e p e e e sou en , g ace a Iádionc ion de mi oi s, lespec a eu desap op e pe e sion, exac emen comme le son , pou un ilm, le scéna is e, le éalisa eu , lác eu e i'espec a eu . Il lui a iue meme pa ois d'e e décu pe la pe o mance, bsa is ai des scenes jouées, oa e comme azc cinéma ce ahs scéna is es ne ecoizalssen pas leu oeu e lo squ'ils assis en a lap ojec lo?~ da ilm e miné. La p a z'que , zasochzS e e la c éa hn ciné7na og aphique de ic ion p ocedan es exac emeiz de la menze déma che iiz ellec uelle e eizchainan au ~ii eau de 'eélabo a ion -qui a de l'imagina ion- sou ce a la ej ésen a ion exhibi io zis e inale des é apes igoz eusemen iden iqzles, d j STREFF, l., L . ~asochi ne a~ ci~~ei za, Edi ions Hen y Vey ie , Pa ís, 1978, pág. 17. Cinema po no, una ocul ació del llengua ge 77 n'es pas, jepense, besoin de plus longs discou spou démon e la pa en é, les liens in imes e éc@ oques qui unissen le Masoch jme e le Cinéma. El e po se més de ini o i en el cinema X és l'absencia d'aman s (en el sen i que li dóna Ba hes6 en el seu es udi sob e el We he de Goe he). No hi ha en e les pa elles del cinema ha d co e in e can i simbblic, la se a elació no c ea sen i . To es adueix en un ball de penis- que no al-lus, que és un signi ican i no un objec e en el sen i lacania- o bé al p oblema de la se a abskncia -les seqükncies de lesbianisme no ei indiquen una sexuali a emenina au bnoma sinó que exposen el mancamen del mascle-. La p esencia absolu a de p ime s plans de geni als ens po a a l'explicació mi ica de l'apa ició de l'e o isme en la his o ia huma- na. Quan l'ésse huma ana a de qua e po es, els sexes e en a la is a i no calia una mo i ació ex a pe al coi . Un cop l'animal humk s'inco po a, el sexe emení s'amaga i el mascle necessi a e o i za el cos de l'al e. Si el cinema S ep esen a aques es adi, amb el cinema X o nem a la si uació o igina ia. Aques a p esencia, aques s plans de de all dels geni als no són, pe b, me onímics. Quan els plans de de all s'emp en en aques sen i , cas de B esson, ells ma eixos són el eco da o i del o a de camp. Al cinema po no no s'ap o i a aques mecanisme, no hi ha e idencia de pa ciali a , s'absolu i za o . En el cinema po no no hi ha ac e de seducció; solamen exe cicis ísics que es p esen en na u ali za s com a eali zació del desig, enca a que pe a aques a na u ali zació i pe quk, com mol bé diu Juan M. Company7, pa a que ex j a mheszj. debe exis i na a i idad s'acos umi a inclou e una sequencia inicial on es jus i ica amb una si uació a gumen a1 a que ípica la obada dels p o agonis es. Som en una socie a amb Llei pe o que ha oblida el P o ocol; la seducció és con a ia a la p oducció en aques a socie a de l'ejaculació p ecoc -Baud illa d"-, i en aques p o ocol en a el p océs d'e ecció, censu a en el cinema X. Yann La deauQa 6 BARTHES, R., F ag ~ze z s d'un dz'scou s amo eics, Seiiil, Pa ís, 1977. 7 COMPANY, J. M. ((El disposi i o po nog á ico)), a Con acampo, nú~n. 5, se emb e, 1979, pág. 14. 8 BAUDRILLARD, J. O 'da Foucau , P e- ex os, Valencia, 1978. 9 LARDEAU, Y. <<Le sexe oidn, Cahz'e s du cz' /cma, núm. 289, juny, 1978. explica mol bé les aons d'aques a mancanca. To a e ecció é una segona pa de de allimen i el cinema po no, pe exci a , ha de nega -la. 1 si el po no aga a p e e en men el p o agonisme de la dona és pe quk ella no é aques a ma ca. ES cla que aques a abskncia eme el subjec e al seu mancamen i és lla o s quan el po no es cons ueix sob e la po de la cas ació. L'ope ació de (c e i a )) del po no, l'o e a d'un penis e e namen a pun ob ia un an asma: el de la impo encia (la se a negació és el g an ema d'aques cinema segons Pleyne lo) pe o a can i de ci a un al e pe ill. El cinema ha dco e amb la se a il.luminació de qui b an pe quk o es egi, sense jocs d'omb es exp essi es que ací es conside en com una simple osco que ocul a, aques cinema amb un cla a any d'en egis amen subsidia i d'allb que es eu (sense alo a les possibili a s de l'esc ip u a cinema og k ica com a elemen signi i- can i no com a sis ema de simple ixació, men ali a d'a els me a ísiques anali zada pe De idal'), amb el seu ealisme nai , ens po a al p ime cinema, ais o igens de l'espec ado que es c eia se a l'es ació del en quan en eali a seia da an d'un llencol en un ca e pa isenc. El cinema po no ampoc no po e os en ació de la se a maquina ia, ha de p ocu a aconsegui la g an pa adoxa del «bon cinema)): desapa kixe da e a allb que es eu. El cinema po no no po cohibi l'espec ado descob in -lo en la se a ac i ud de badoc, de oyeu . L'ac o del cinema po no no po e os en ació exhibicionis a, ha de simula una o al p i aci a i no mi a mai a la chme a, a l'espec ado , pe quk enca ia amb la qua a pa e , descob i ia l'espec ado en el seu amaga all. P ecisa- men pe quk el cinema es deixa mi a pe o no ol sabe que és mí a (en aques sen i Me z nega que sigui exhibicionis a"), el públic hi po ana saben que el seu ac e es a a impune. Algunes pel.lícules, co n El i npe io de los sen idos han ema i za aques a p esencia del oyeu , pe aixb ma eix ja no en en en el sac delha d co e. Un cinema, a més a més, que en la legislació espanyola ind h lo PLLYNET, &l. A e li é a z : Edi ions du Seuil, Pa ís, 1977. l: DEKRIDA, J. DL' /a g nma icolog a, Edi o ial siglo XXI, A gen ina, 1971 METZ, Ch., E/ sign icc~n e imngi~zn io, Gus a o Gili, Ba celona, 1978. Cinema po no, una ocul ació del llengua ge 79 unes sales especials amb unes dimensions que enca a e o ~a an aques sen imen de quelcom de p i a . El cinema po no que ci cula pe Eu opa en exhibició pública é un epe o i es ic e. La se a maxima pe e sió és la ella io on es ba eja un elemen pu , el os e emení (exp essió de l'anima al com a la di a: <<el os e, mi a11 de l'anima)), amb un elemen amaga i nega iu, a l'in e és del os e: el sexe masculí. Hi ha, pe al e can ó, ha dco e gay, e c. Pe b el sos e del seu c eixemen no l'assenyalen les limi acions a i mk iques dels nume e s del epe o- i sinó la se a negació com a llengua ge. Ba hesI3 a Sade, Fou ie , Loyola explica didic icamen el pes que é el llengua ge. Imagine- mos, diu, (si es posible) una sociedad sin lenguaje. He aqui un homb e que copula con una muje en ella, a e go mezclando a su acch unpoco depas a de igo. A es e ni el no hay ningunape e sión, es sólo la adiczVnp og esi a de algunos nomb es que elc imen a a a aiga poco apoco, aumen a de olumen, de consis encia, y alcanza la más ue e ansg esión. El homb e es denominado <<pad e>> de la muje que élposee, de la que sedice es á ((casada)); la p ác ica amo osa es calgicada ignominiosamen e de <<sodomz'a>> y elpoco pan asociado de o ma an ex aña a es a acción se con ie e, bajo el nomb e de hos ia, en un shbolo elzgioso cuya negación es un sac ilegio. Sade sob esale eco iendo es a subida del lenguaje: la ase ienepa a él la misma unción de unda el c imen. Més a d el ma eix Ba hes pa la a del ((po nog a- mes)) que no són únicamen senyal esc i d'una p ac ica e b ica sinó una usió de discu s i cos de al mane a que és possible pa la de l'e b ica com a g ama ic i del llengua ge com a po nog a ic. Donan ol es al ema de Sade i el cinema, des d'una al a ins ancia, Foucaul , a la e is a C~nema og aphe'~, dub a a que la o ma igu o- sa que enen les escenes de Sade accep in o allb de suplemen a i que apo a una came a. Els blancs del i us sadia, diu, han de se a ci s pel desig, pel cos i no pe la ima ge cinema og a ica que no é un lloc en la ce imbnia sadiana. No en a em ací en un deba sob e Sade (de qui Rube de Ven ósls ha anali za la se a apologia del desig com a pe ec amen ins i ucional dins l'o d e del segle de les llums), o i que en el cinema e b ic han abunda unes escecog a ies " BARTHES, R., Sade, Loyola, Fo ~ iel; Mon e A ila Edi o es, 1977, pág. 170. 14 En e is a apa eguda a la e is a <<Cinenza og aphe)), 269. 15 DE VENTOS, X. RCBERT y o os, De l'a no , el desig i l es pnssio~s. Edicions 62, Ba celona, 1980, pág. 58 SS.