Presentació

En els di e sos episodis de p esen ació i di usió del núme o 1 i en el seu ma eix con ingu -que enia un ce ca ac e pa adigma ic- a queda p ou cla que Analisi aspi a alho a a dos objec ius pe ec amen compa ibles: d'una pa , a se un apa ado dels p oblemes de la comunicació i la cul u a de masses a Ca alunya, un pun de e e encia pe als comunicado s p o essionals p eocupa s pels ma cs eb ics de la se a asca i un espai de deba sob e polí ica cul u al i an opologia social al nos e país; d'una al a pa , a man eni un ni el1 i un a anna uni e si a i i assoli un lloc -enca a que modes - en e les e is es sob e comunicació de ci culació in e nacional. Aques núme o dos, p ime dels de ca ac e monog a ic que amb ce a eqükncia ani a p og aman el Consell de Redacció, es dedica al ema de la po nog a ia. L'elecció no ha es a senzilla pe quk són mol es les escenes del nos e e aule socio-cul u al que demanen una analisi p o unda i igo osa. Pe o no ha es a ampoc una decisió a bi a ia o a za osa. Si ens hem decidi pe la po nog a ia és pe quk,' essen un ema pe inen dins el doble plan ejamen abans esmen a , obem que el seu ac amen esul a impo an i opo ú. Conside em que el ema és impo an pe quk es imem que el e po nog a ic es oba al o ell de l'ou del deba de ons sob e l'anomenada cul u a popula i la comunicació de masses i es a a ec a de o es les essonancies socials, econbmiques i adhuc polí iques que aques deba compo a. En e ec e, la po nog a ia -en an que p oduc e des ina a un consum massiu- s'emmo lla pe ec amen als mecanismes de la indús ia cul u al, an pel que a als mi jans que li se eixen de supo i d'en ol o i com pel que a a l'es uc u a del sis ema econbmic en que es desen olupa el me ca po nog a ic. A més, la po nog a ia-en an que llengua ge ((cossi ica ))- exempli ica ins a al pun les dis o sions en la ep esen ació de la eali a que l'exemple esde é ca ego ia i es po a iba a pa la de ((cul u a po nog a ica)) pe e e i -se a un uni e s de eali a s escle o i zades pels codis que les pa len (((po nopolí ica)), <(po no eligió)), (<po nociencia)>, ...) Pe b a la impo ancia ((pe se)) d'un ema que ha e có e ius de in a a o el món s'a egeix en aques cas un ac o d'opo uni a : la con eniencia de si ua -lo a les nos es coo denades socio-cul u als conc e es, de ecolli unes p ime es apo acions an empí iques com eb iques espec e al pape que ha juga i juga la po nog a ia al nos e país. 1 aixb en el con encimen que el ema de la po nog a ia és com a mínim simp oma ic dins el cúmul de p oblemes que asse gen el desen olupamen de la nos a cul u a. Hi ha dues cons a acions que pe si soles pa len mol cla amen d'aques a elació en e po nog a ia i poli ica cul u al a casa nos a. Una és que la po nog a ia, en les se es plasmacions imp eses i cinema og k iques, és un dels enomens més elle an s del pos - anquisme pel que a a l'uni e s de la comunicació de masses dins l'es a espanyol. La p og essió en el des e llamen del nu sa ina o cel.luloide a de pa ella amb el can i polí ic: un pa al.lelisme que es dibuixa a a és d'una se ie de i es, la més espec acula de les quals és po se la coincidencia c onolbgica en e el pa cons i ucional consensua i la ole ada epi ania dels pubis de les nos es ((s a s)). Tan si es pensa que aques a coincidencia en e dos o d es de enbmens -1'anomenada e o ma poli ica i «la ola po nog á ica que nos in ade>)- ha es a buscada com si no, el ce és que pe a un ampli sec o de l'opinió pública la legali zació de la po nog a ia ha es a el més isible signe legi imado (o o al con a i) de la no a democ acia. 1 aixb, en qualse ol dels casos, a o ga al e po nog k- ic una dimensió polí ica. Aques a, enca a que en un sen i ben di e en , ja ha ia queda palesa - eco dem-ho a al1 d'exemple- als Es a s Uni s quan els pode s públics a en in en a sense massa exi que l'anomenada Comissió Nixon jus i iqués «cien í icamen >) la necessi a d'in odui ce s en abancs legals a una po nog a ia que e a is a com un po encial e oluciona i en la mesu a que es pensa a que pogués con ibui a una descomposició mo al del sis ema. Aixb és gai ebé el con a i del que ha succei a Espanya, on la po nog a ia sembla ha e coadju a mol més a apun ala el sis ema que no pas a sosca a -lo. Pe o en qualse ol cas, des del pode o des de l'oposició, pe emp a es a kgicamen la po nog a- ia o pe desdenya -la, sembla ecomanable una e lexió sob e l'ús i l'abús d'aques a a ma de doble all. La segona cons a ació que si ua el ema de la po nog a ia a les nos es coo denades cul u als és a alada pe dades p opo cionades en aques ma eix núme o: Ca alunya és un eu onamen al del me ca po no espanyol i Ba celona una au kn ica capi al in e na- cional de la indús ia del am. Pe o e aquí que aques enomen an singula , que é a casa nos a una impo an íssima implan ació, s'ha desen olupa exclusi amen amb el supo na a iu de la llengua cas ellana i en el ma c d'uns mi jans de comunicació que esponen a uns pa ons que de cap mane a no pod iem conside a ca alano- pensan s. Ens obem doncs da an d'un ema que ul a se ep esen a iu del sis ema de ep esen acions de la cul u a de masses, dóna peu a la e lexió sob e el ipus de con adiccions que aquella posa a al p océs de desen olupamen de la cul u a ca alana. Sense en a en una casuis ica que es a a en unció de c i e is e ics subjec ius, aques núme o ol p opo ciona unes bases de dis- cussió sob e la ma e ia. 1 ho a especialmen en els e enys que més escauen al pun de is a uni e si a i: l'apo ació de dades i la e lexió eo ica. Els ex os que componen aques núme o monog h ic han es a o dena s de la mane a que s'ha pensa que pod ia se més uncional pe a una majo ia de lec o s, és a di , posan de cos a en dos p ime s g ups els ex os que an e e encia a les ma eixes o mes de plasmació de la po nog a ia (p emsa i cinema) i deixan en un e ce g up les ap oximacions no e e ides a cap mi ja en conc e . La lec u a es po e , pe o, d'aco d amb al es c i e is que s'en ec euen amb el que ha p e algu , com és pe exemple la dis inció en e uns a icles que p opo cionen una base empí ica pe ap oxima -se al enomen de la po nog a ia aquí i a a (Ca alunya i Espanya pos anquis es), uns al es que ac en el ema des de di e en s essan s eb ics i inalmen algunes apo acions de ca kc e documen al. L'a i mació e a més amun sob e el pape juga pe Ca alunya a la p oducció, dis ibució i consum de la me cade ia po nog k ica oba la se a con i mació en els eballs sob e l'es uc u a de la indús ia po nog k ica espanyola, en les se es modali a s imp esa i cinema og k ica, p epa a s pe Miquel de Mo agas i pe Te esa Conesa, espec i amen . Es ac a de dos es udis que, o en in en a i i assajan unes mínimes ipologies dels ma e ials po no- g k ics a l'abas , comencen a ompli un bui quasi o al exis en en aques e eny. El pun de is a semib ic és dona pe l'a icle de Lluís Basse s, el qual sus en a una conca enació d'hipb esis sob e el ca kc e eminen me i na a iu de la po nog a ia que lliguen aques a a l'a el més p o unda de la nos a cul u a. La po nog a ia és en esa com un me allengua ge que ((pa la)) el llengua ge de l'e o isme eal i que e a so me e'l a la se i ud del codi. Pe la se a pa , ?'omks Delclós abo da les dimensions e b iques del discu s po nog k ic, que cen a en un anklisi dels di e sos ipus de cinema ((e b ic)) de ci culació con encional (els ilms S, segons e minologia del Minis e i de Cul u a espanyol) i el cinema anomena «ha d co e)), on l'ac i i a sexual és eal (els ilms X, segons la ca alogació o icial). Si l'apa ició de l'e o isme en la his o ia humana es p odueix quan el sexe s'amaga, amb el cinema ((ha d co en es o na a un es a o igina i, on o s'absolu i za i on es nega sis emk ica nen el joc me a o ic. Dins del bloc dedica a mi jans imp esos, dues apo acions es complemen en en el ac amen d'una ins i ució mí ica en la indús ia de l'e o isme: la e is a Playboy. Pa la aquí de po nog a- ia se ia una o ensa massa punyen pe a mis e He ne , el qual ha c ea el seu món de conills p ecisamen a pa i d'una dis inció g a ui a -pe o no desin e esada- en e els dos e mes. Un d'aques s a icles es deu a Umbe o Eco i és el que a publica al se mana i i aliii <<L'Exp esso)) amb mo iu del in -i-cinquk ani e - sa i de la c eació de Playboy. L'acompanya un documen esc i pe I an Tubau que é alo de p im'cia: un ex-di ec o de Playboy a un ela c í ic dels mecanismes que canali zen el an emogu <<way o li e)) de la publicació. També cal a o ga un alo documen al -supe posa a les esis man ingudes- al ex p epa a pe Ma ha Moia. To de ensan que l'escena po nog a ica e a se el pun d'encon e de sexuali a i iolencia amb la dona en el doble pape de ede e i de íc ima, l'au o a-u ili zan de egades la p ime a pe sona del plu al- es a d'alguna mane a in k p e del discu s eminis a sob e la po nog a- ia. Tanma eix l'exis kncia ma eixa d'aques discu s p opi és negada al ex a pa i de la cons a ació que les dones no pa icipen ni en la concepció ni en el consum del p oduc e po nog a ic. Roma Gube n apo a una comple a c onologia dels a a a s de la llei, la censu a i la pe missi i a espec e a la p oducció po nog a- ica, imp esa o cinema og a ica. Més enllii de la se a u ili a com a documen de consul a, la sola enume ació de les dades inco po a- des és més explíci a sob e l'ac i ud del <<s ablishmen )) espec e al ema que no ho se ien mol s ac a s de sociologia polí ica. Comple a el dossie una bibliog a ia sob e el ema o gani zada a pa i de di e ses en ades pe al de acili a la consul a. No es ac a d'una llis a exhaus i a sinó d'una selecció e a amb c i e is ope a ius i amb els limi s que s'han es able en el ac amen del conjun del núme o, és a di , l'exclusió del ema de l'e o isme a la his o ia de la li e a u a i la se a ci cumsc ipció a les mani es acions del enomen po nog ii ic als mi jans de comunicació i a l'uni e s de la cul u a de masses con empo hnia. 1 que és po nog a ia? Com s'ha pogu en e eu e a la p eceden p esen ació pano amica, els di e sos col.labo ado s d'aques núme o no eludeixen l'e e na qües ió de la dis inció en e e o isme i po nog a ia. Cadascú la plan eja a pa i de la se a pe spec i a, pe o sembla pode obse - a -se una unanimi a de ons: l'e o isme i la po nog a ia no enen uns lími s p opis es able s i, si els enen, aques s són de e mina s pel discu s que el sis ema es able a sob e l'un i l'al e concep e, ja sigui a a és de con encions e ico-legals, de la genesi de me allen- gua ges o de les de inicions empi iques ex e es d'un públic amilia i za ja amb les e ique es imposades pe la indús ia cul u al. Si des d'una pe spec i a global d'aques núme o monog h ic ens demanem, doncs, que és la po nog a ia, hau em de con es a -nos amb Giache i (a ((Po no-Powe ))) que la p egun a és e b ica i que en qualse ol cas la po nog a ia exis eix o, millo di , exis eixen aquells enbmens que la socie a occiden al de ineix com a po no- g i ics. ((1 ens in e essa eu e -com diu el ma eix Giache i-, enca a que sigui amb els mi jans limi a s de que disposem, pe que apa eix la po nog a ia. Pe que, com i amb quins esul a s, p o unds o apa en s)). Sal ado Alsiiis INTROD UCTION Thedouble objec i e o Anilisi- ha o shop window o hep oblems o mass cul a e in Ca alonia and ha o main aining a p esen a ion which is o uni e si y le al- hope ully will be e lec ed in his i s monog aphic issue de o ed o po nog aphy. This su bjec i hpo an because i lies a he hea o he undamen al deba e abou mass communica ions wi h all i s social, economic andpoli ical am$ica ions. I s ea men he e is oppo une in pos - anquis la iz whe e ole ance on his ma e has become one o he signs o he legi imzia ion o he new democ acy. On he o he han4 Ca alonia is a majo cen e o p odzic io7z and consump ion o po nag aphic ma e ial h ough mediums o communica ion which ha e li le o do wi h he de elopmen o a Ca alan cul u e and his means ha he subjec cap be seen as ep esen a i e o he p oblems o an opp essed cul u e aced by he s anda dlza ion o mass cul u e.