Breu informe sobre la International Association for Mass Communication Research

BREU INFORME SOBRE LA "INTERNATIONAL ASSOCIATION FOR MASS COMMUNICATION RESEARCH" Manml Pa és i Maicus Aques a Associació in e nacional, que ag upa els p incipals in es igado s e8 el món de la comunicació coLlec i a, ambe es coneguda a casa nos a pe les sigles dlAIERI, que co esponen a la se a denominació en ances, és a di , "Asocia - ion In e nacionale des É udes e Reche - ches su 1'In o ma ion". En aques a no a em p oposo d'explica en g ans línies el seu desen o llamen his o ie, les se es ac i i a s més elle an s, així com assenyala aquells aspec es que al meu en end e e 'ec eixen millo la se a o ien a- ció i a anna. En o cas, al la pena de sub a lla o segui que la se a asca més impo an és la celeb ació, cada dos anys, dún cong és in e nacional, aópe la qual consag a em mol a impo ancia a aques a ace a. Com a p ime an eceden cal assenyala , en p ime lloc, que, el 1948, Fe nand Te ou, Jacques Kayse i Jacques Bou quin, cone- gu s especialis es en el nos e camp cien l; ic, a em eni una pa icipació des acada en 1 élabo ació de l'a icle 19 de la Decla ació Uni e sal dels D e s de L'Home (publicada en el ma eix any), e e i a la llibe a d'in o mació. També ou en 1948 quan Fe nand Te ou, que ocupa a el ca ec de di ec o de I'Ins i u F an~ais de P esse, a eni la elig idea de p oposa la cons i ució d'una associació in e nacional 1 óbjec iu de la qual se i la de p omou e en o el món el desen olupamen de l'es udi cien ic dels p oblemes elaciona s amb les on s més in po an s d'in o mació, és a di?, p ensa, cinema, adio, TV, e c. Aques a inicia i a a ana madu an amb el supo de la Unesco i del seu di ec o gene al, René Maheu, i els 8 i p de desemb e de 19j7 a eni lloc la se a eunió cons i u i a en la seu dáquella, i ou elegi p esiden Fe nand Te ou i p esiden adjun Jacques Kayse . Com a icep esiden s o en nomena s Raymond B. Nixon (USA), M. Ka el (Polonia) i Jacques Bou quin (Su ija). Pos e io men , en el Cong és de Viena, que ingué lloc 1 ány 1964, ou elegi p esiden Jacques Bozl quin, que ocupa aques ca ec ins al 1972. La Sec e a ia gene al ou encomanada a Vladimi Klines, de Checos- lo aquia. Si ens si uem en el je Cong és assenyalem que ingué lloc a He zeg-No i (Yugosla- ia), del j a1 9 de se emb e de 1966, amb 1 ásszs encia de se an a memb es que ep e- sen a en disse pazsos d'Eu opa, Ame ica i hia. El ema gene al ou "Les on s impo an s d n o mació dins el ma c del desen olupamen nacional", ac uan de ponen s G. Ma1e zk.e (Be lín), Osolnik. (Belg ad), Edels ein (Sea le) i Adams (Chape1 Hill). La sisena Assemblea a celeb a -se a Pamplona el 26 d'ab il de 1968, o gani - zada pel p o esso Ángel Beni o, i ou p ecedida pe una eunió de la Secció de Fo mació p o essional, que p esidia el p o esso Fa o ello. Cal indica que el Comi e Espanyol de II'AIERI ua o gani - za , a nb mo iu de les se enes Se manes In e zacio ~als de Ciencies Socials de Ba ce- lona, una eunió so a el í ol de "L'i zdiuidu i els mi jans de comunicació de massa", dels dies j al 7 de no emb e de 1969. La p esidencia ou assumida pels p o isso s Juan Beney o Pé ez i Jo di Xi a He as, el segon com a di ec o de I'lns i u de Ciencies Socials, dependen de la Dipu a- ció de Ba celona. Els dies e al 4 de se emb e de 1970 a en desenuolupa -se les sessions de I/Ií Cong és, a Cosn ance (República Fede al), amb una assis encia supe io als cen cong essis es, en el qual el eball més des aca ou l'acomple a a és de les di e en s seccions. Ens sembla conuenien indica que a ecolza 1 'o gani zació a Bled (~u~osla ia) d'un simposi sob e les no es ion e es de la eleuisió, que ingué lloc del 2 al 4 de juny de 97 . Nouamen ou acollida a Ba cs- lona en les jo nades de I'I zs i u de Ciencies Socials, abans esmen a , del 8 al z de no emb e de 197 , aques a ocasió pe a ac a el ema de la in o mació i la in eg ació social. A Buenos Ai es a o gani za -se els dies j al 27 de se emb e de 1972 el VI11 Cong és, enin com a ema gene al el de Comunicació i Desen olupamen , a o gan una especial a e zció a la ece ca i a la planijcació del can i social. Fou nomena p eside z James Hallo an, ca ec que en- ca a assumeix, di ec o del Cen e o Mass Communica ion de la Uniue si a de Lei- ces e , i ou desigea sec e a i gene al el p o isso Emil Dusiska, de Leipzig. En 1974 li ua escau e a Leipzig l'o gani zació del IX Cong és, anzb un assenyala exi de pa icipació, ca hi a em assis i dos-cen s cinquan a cong es- sis es ep ese z an e z a-un paisos. La se a ema ica ou més a ia amplia i a dona lloc desp és a la publicació en es olums de o el ma e ial que ou objec e de discussió en les sessions plena ies i en les di e en s seccions. El X Cong és a eni com a sea Leices e el se emb e de 976. Hi a em pa icipa1 jo o cong essis es de 40 paisos, i el ema gene al ou "Els mi jans de comunicació de massa i la isió que l'home ésob e la socie a ". Fou la p ime a uegada que la nos a Facul a hi es igué ep esen ada, conc e a l2en pe Miquel de Mo agas i pe mi ma eix. Pe a o s dos ou una bella opo uni a pe es abli con ac es pe sonals ambJigu es mol elleuan s de la nos a ma e ia, amb les quals des dálesho es henz ana nzan enin con ac es egula s i, ins i o , algunes d'elles, com Schille , Hamelinck, Tan zen- 'baum, e c, desp és han pa icipa en mani es acions o gani zades pe nosal es. L'XI Cong és es asllada a Va so ia, i es pe llonga du a z els dies 4 al 9 de se emb e de j78, amb una assis encia mol impo - an -472 cong essis es, ep esen an en a- ui paisos- i abo da z -se un ema an in e essan pe a nosal es com el de Mi jans d'ln o mació i cul u es nacionals, si bé cal ajigi que el concep e de cul u a nacional ou en oca p incipalnzen des d'una pe spec i a es a al. En aques camp, uaig p esen a -hi una comunicació en angles sob e Ca alonia, a na u al cui u e, la qual uaig esc iu e anzb la coLlabo ació de Miquel de Mo agas i de Josep Gi eu que ambé a en pa icipa en el Cong és. FUNCIONAMENT 1 ACTIVlTATS A a anali za é els seas aspec es més sob eso in s: a) Es ac a d'una associació in e nacional de ca ac e no go e namen al, que es nod eix de les quo es pagades pels seus memb es, que poden ésse pe sones indi i- duals o memb es ins i ucionals. To i que segons els seus Es a u s la se a seu o icial és Pa ís, ca alli és on ou c eada, de e , uncionalmen i adminis a i a el Cen e o Mass Communica ion Resea ch de Leices e , des de la p esidencia de Hallo an (i amb la col.labo ació de Pegy G ay) ha assumi un p o agonisme comple , la qual cosa, segons di e en s opinions ecollides, li ha pe més d'aconsegui un desen olupamen zmpo an . En e ec e, a ui comp a ap oximadamen amb un mile de socis, de jj paiSos dz e en s, e que li dóna un pe il ma cada- men in e nacional, o i que hom ema ca que la p esencia asia ica, a icana i, ambé, a ab, és massa mig ada en compa ació als al es con inen s o g ups d'Es a s. La majo pa dels seus a ilia s són in es igado s o p ojésso s en el as camp cien $c de la comunicació col.lec i a. Pe con a, el nomb e de p ojéssionals és més edui . Cal e no a que, quan i a i amen pa lan , els seas memb es masculins són mol supe io s als emenins. b) Pel que a als seas objec ius, segons lá icle I dels Es a u s ac uals, és de p omou e a ni ell mundial el desen olupa- men de la in es igació cien $ca en els p oblemes elaciona s amb la comunicació de massa. L á icle II ho conc e a més en di que són: a) l'in e can i d'in o mació, es imula l'in e es i ecolza el desen olu- pamen de la in es igació en aques e eny; b) es abli pun s de connexió en e la in es igació i la p ac ica; i c) desen o lla ip omou e la o mació. Val a di que d'en- (a p7o lá enció ebuda pe aques e ce objec iu ha es a , segons les me es no icies, meno que els al es. Aques a qües ió plan eja en o a la se a ampli ud la plu idisciplina ie a cien $ca dels Cong essos i de les di e en s seccions que uncionen en el si de I'Asociació, aixi com la dels seus memb es. Aques a eali a queda ben palesada pels objec ius i con in- gu s que de ineixen les dis in es seccions que uncionen: His o ia, D e , Comunicaciópe sa kLli s, Economia poli ica, Lingüis ica, P ojéssional, Educació, Bibliog a ia, De- sen olupamen , Comunicació in e nacional, Psicologia social, e c. El ni ell de desen olupamen d áques es seccions és mol di e s i es a en elacio di ec a amb l'es o c que li consag en els que les animen. Haig dá egi que, ul a les eunions que aques es seccions celeb en amb mo iu de cada cong és, n'hi ha algunes que enen una dinamica p opia que els hipe me eali za obades pe al de discu i emes conc e s, p e iamen es able s. En aques sen i ull ci a el "wo ksoop" que I'Ins i u e o Social S udies de La Haia, so a 1 mpuls de Cees Hamelinck, a po a a e me el mes de eb e de 1979 sob e la in es igació c í ica, el Nou o d e in e na- cional de la in o mació, en el qual aig eni l'opo uni a d'assis i -hi. Es a elabo a un ex que a p esen a -se al Cong és de Ca acas. Una opinió o ca gene ali zada a essal a la necessi a de dona el maxim impuls a les ac i i a s de les seccions. c) Equilib i ideologic. Aques a és una p eocupació que es palesa en qualse oi de les se es mani es acions. Comenga amb la ep esen a i i a ideologica i geog ajca del Consell Execu iu i del Consell in e nacio- nal, i en l'en ocamen i l'o ien ació que es dóna a les ponencies i po zen s que cons i- ueixen la base de les sessions plena ies. Només en les Seccions és on la pe spec z a ideologica de llu s animado s oba una possibili a eal de eali zació. L'equilib i ambé es dóna en e paisos occiden als i paisos socialis es. En els p ime s, en e els in es igado s que anali - zen la comunicació de massa com un enomen que no eque eix plan eja -se quines són les causes polí iques, economiques, socials, cul u als, e c, que els o iginen, i aquells que, en can i, conside en que juguen un pape essencial. També hom els anomena in es igado s c í ics. En al es pa aules, els in es igado s que es ona nen en solamen en els e s, com a elemen s de e minan s, i aquells que, a més, ac en de coneixe llu s causes i que de lla analisi en dedueixen unes opinions. Aques a con on ació, mol esquema ica- nen exposada, és la que a em pode comp o a en el deba que es a o gani za a Ca acas en e í hiel de Sola Pool, que de ensa la p ime a opció, i He b Schille , conegu exponen de la segona. Fou un deba mol b illan , i els assis en s, en unció de llu ideologia, es decan a en cla amen pe una o pe 1 'al a esi. Des de la nos a op ica aques ele nen el ju gem mol elle an . Una bona pa dels in es igado s del paisos occiden als més desen olupa s ep esen en la p ime a esi i es queixen que els in es igado s c í ics es mos en massa inclina s a ')oli i za la ece ca", al com ells ho exp essen. He n pogu assis i a alguns e s que són eloqzien s del que diem. Aixi, en el Cong és de Va so ia, la p opos a de Schille en a o de la cons i ució o mal de la secció dlEconomia polí ica, denominació eu emís- ica que designa l'es udi dels p oblemes de la comunicació co Llec i a des d'una isió ma xis a o emp an la ze odologia na - xis a, aixeca una g an discussió, pe les mol es e icencies que a susci a . En el ma eix sen i , en el Cong és de Ca acas, la p opos a dels inues igado s lla inoame icans pe al que el ema gene al del p ope Cong és, a celeb a a Pa is en 1982, os el de la Comunicació pe la democ acia, o, més ben di , pe la democ a- i zació, so gida de la eali a polí ica d'Ame ica del sud i del cen e, a p odui ambé un deba lla guíssim, en el qual conegu s in es igado s no d-ame icans, ho- landesos, de la República Fede al, e c. en e mol s al es, a em exp essa n/úl iples mal iances, que ealmen no s'en enien sinó e a en el con ex d'aques a con on ació ideologica. En aques camp cal eni p ese z que o i que usualmen els idiomes o zcials dels cong essos són 1 'angles, el ances i l'alemany (el cas ella ho ou a Ca acas pe ac a -se dún país on es pa la aques idioma), la eali a és que el pes espec$c de l'angles i de la pe spec i a anglosaxona en el nos e e eny- és mol supe io al dels al es dos idiomes, amb o es les conno acions que aixo po eni déxp essió des d'un angle ideologic i com a ins umen d'una cul u a. d) Com hem is , la p incipal ac i i a son els Cong essos que s'o gani zen cada dos anys, i la p epa ació dels quals es assumida pe la ins i ució del país on s 'ha de celeb a , la asca de la qual és basicamen adminis- a i a i inance a, ca l'elabo ació del p og ama, la designació dels ponen s, e c, a a ca ec del Comi e de p og ames, que eballa en es e a col.labo ació amb el Comi e Execu iu. No exis eix cap publicació pe iodica d'una ce a olada. Unicamen , amb una ce a pe iodici a , ap oximadamen cada mig any, elp esiden Hallo an en ia una lla ga lle a als memb es, de con ingu i z o ma iu, en la qual s ábo den les ac i i a s ela i es a l'o gani zació del p ope Cong és, les de les seccions, així com al es in o macions com són el ~no imen de socis, de ca ac e bibliog a ic a nb abas in e nacional, e c. Unicamen du an dos anys, de 1962 a 1964, a exis i un bu lle í qzle es dis ibuia com un annexe de la e is a holandesa Gaze e. Va pode e -se me ces a una ajuda economica de la UNESCO, que pos e io men ou sup imida. To i que l'associació ha p omogu alguna ece ca, com pe exemple la ima ge que la p emsa de de e mina s pazsos dóna dál es Es a s es ange s, no po di -se que sigui un cen e de ece ca, ni que aques sigui un dels seas e s de inido s. Pe a a no hi ha indicis en el sen i que pugui o ien a una pa de la se a asca en aques a di ecció. e) Relacions amb la UNESCO. Des de la se a c eació ha man ingu unes connexions es e es amb aques o ganisme, que han ana a ian segons els emps. En els p ime s anys, I'aju economic que li a o ga ou impo an , pe o desp és ha ana edu- i'n -se. Tanma eix, cal sub a lla que les idees p incipals que han o ien a 1 ácció de la UNESCO en aques e eny han ingu una cla a epe cussió en les asques de l'associació, i, p incipalmen , en l'elecció i I'o ien ació dels emes a deba e en els seus cong essos. ) Comi és Nacionals. Una de lesj es que a ni el1 dels Es a s s'ha ac a d'assoli , ha es a la de c ea Comi és nacionals com a supo dels in es igado s de cada pais que són memb es de I'Associació, i com a o gani zado j, cas d'ésse -li encomanada la asca, el Cong és in e nacional a celeb a en llEs a en qzies ió. Si ens ceny im a Espanya, exis eix un Comi é espanyol, que p esideix el p o esso Juan Beny o Pé ez -que alho a és memb e del Consell execu iu de I'Asociació- que é més a ia una exis encia nominal, i que els assis en s al Cong és de Ca acas -un la ep esen ació espanyola ou de les més nomb ases en e les ex ange es- ens a em comp ome e a e igo i za . Hem dássenyala que segons la llis a publicada en Iédició de ma 6 de 1980, ul a alguns memb es indi iduals, que son conegu s in es igado s, els memb es ins i u- cionals són la nos a Facul a , especialmen ep esen ada pe p o esso s del depa amen de Teo ia de la Comunicació, i la Facul a de Naba a. El ji que uncionés amb una ce a dinamica el Comi é espanyol se ia una excelen possibili a pe al que p o esso i in es igado s de les es Facul a s poguessin es abli un ni ell més g an de coneixemen , un in e can i cien @c més in ens, i, sob e o , pod ía dona lloc a la celeb ació, amb ca ac e pe iodzc, de eunions de eball amb un ema z p ees able , pe a desen olupa la in es igació a ni ell espan- yol. No a inal Elp ope Cong és ind a la se a seu a Pa is el mes d'agos o p incipis de se emb e de 1982. Con iem que la nos a pa icipació se a més elle an que en els an e io s cong essos, en els quals, ul a la p esencia ac i a en les sessions plena ies i en les seccions, no hem ingu pe a a l'opo uni a de e cap apo ació qualz icada. Ho diem en inció del ema gene al escolli , que incideix mol di ec anzen en la nos a eali a polí ica i comunica i a. Hom pensa que el Cong és de 1984 cald a ealz za -lo en un pais as a zc O a izca, pe la manca de llzgams amb z~z es gado s d'aques s con znen s, azxí co il pe la de iczencza de conezxemen s z d'z $ zaczo sob e el dese z olupamen de la ece ca en aques s pazsos. Pel que a a Ca aluizya z al pape de la zos a Facul a en els seus ll ga zs amb l'assoczaczó, olem ema ca que s seguz n en la ma ezxa línza, es e n co z encu s que pod em ajuda a la co z~ol daczó zn e naczo- nal de la nos a Facul a m ja zcan la ealz zaczó d'zn cza z es, aquí jó a d'Espanya, en les quals els nos es p o esso s puguz z ésse elemen s ac zus dels objec zus que dejnezxen la IAMCR.