Crítica de llibres

174 d'es udis ( . Publizis ik, 3-4, 1974/1-2, 19 75, nzíme o qu2d uple). Aques a icle es complemen a amb una enques a eali zada pe W. Donsbach, B. Emne i A. Ohlige en e an ics es udian s de comunicació de la Uni e si a de Mainz, sob e la in en pció d'es ua'is, l'ocupació p ojéssionuí, la im ge de la ca - e a, e c. D'al a banda, la isió his dn'ca de la disciglina e a odonida pe un a i- cle d'Ulnch Saxe , i ula aLími s de la ciencia de la publicís ica. Re lcxions cien- +ques sob e les ciencies delpe iodi me, de la public s ica i de la comunicació des de 1945~. 1 els ma eixos p oblemes d'iden i a cien +ca i d'in e di ciglinane- a són ac aa ambépe Hanno Ha d , a nCi2ncia de la publicís ica, dead o ali e?u. Go don C. Wbi ing, a aCi2ncia de b comunicació: imp essions d'un ame 2w, i Rüdige om B ucb, a <Ciencia del peno- disme en e his o ia i economia nacional. Una con nzució a lap ehis 6nu de la pu- blicís ica com a ciencia a l'd im impe i alemany u. Finalmen , umbé cal essenya un pun o a de la em2 ica monog 2 ;ca: l'a icle de Benno Signi ze nEld e a la comunica- cióy, en la línia de l'explicació i el debu sob e l'in o me McB ide. Lluís Basse s ha es a la ece ca en el camp de la comu- nicació col.lec i a. Es ac a d'in o ma de quines eo ies, so a quin p essup6si s i cona'zcionamen s s'han elabo a i com ha es a la ece ca a'ins la p e esa ciencia co- munica i a. En la p esen ob a oba em, doncs, com s'han desen olupa i quines ca ac e- i iques ha ingu la p oducció eonca en els p"cipals paisos indus nali za s, aun' com una impo an in omació sob e esco- Teo ías de la comunicación les, cen es, ins i ucions, cong essos, Miquel de Mo agas SRa aco ds in emacionds, e c. Es ac a d'una Edi o ial Gus a o Gili, Ba celona, 1981, u ij 'ssima documen ació que exis e& en 362 piigs. o ma dispe sa i que Miguel de Mo agas aplega en aques olum que no dub em Teo ies de la Comunicació ep esen a un de qualzj5ca d'e udi en aques sen i . A es o g sin e i zado mol impo an que més s 'hi inclou una i@o an in omació posa a mans del lec o un esum de/ que bibliog 2 ica i heme og a ica, cosa que con e eix l'ob a que enim a les mans en una eina insubs i ulble, sob e o pe a es- udian s i pe a o aquel/ que ulgui in odui -se en aques domini, pe un can- ó, ipe aís p o esso s de les a'zye en s ma- 2 ies eo iques del camp de la comunica- ció pe als quals po ep esen a , en e d'al es coses, un model de sín esi i un e- cal/ d'in o mació. No hi ha dub e que ambé po ep esen a un supo impo - an als eballs de ece ca i, especialmen , als d'o d e acadZmic, ah com esis i esi- nes. El /lib e con é una in oducció en 1á qual s 'in en a de ca ac e i za les discipli- nes ac ades des delpun de is a epis e- mologic. Jo dik que aques capí ol in o- duc on' és massa b eu i que po se se li ha- gués pogu dona al ema un ac amen més ap o undi , degu a la impo dncia que aques é, ca no hi ha dub e que no es a ben xa el ca dc e cien 2; c de les di- e en s disciplines comunica i es: la eona de la comunicació, la sociologia de la CO- municació, la psicologia, l'an opologia, e c. En els capí ols segiien s s'esbossa una sín esi de les eo ies pe anyen s a les di e- en s escoles i endzncies: Mass Communi- ca ion esea ch, Con en Analysis, les di e- en s escoles c í iques, e c. En aques s capí ols no hi és o , com és na u al, ni o s els au o s i endzncies són ac a s amb un in e k uni o me, ans al con a% l 'au o o dena l'ex ensió i lap o- undi a del seu comen an segons el seu o d e de p e i 2ncies1 cosa ben no mal i desi jzble. Així, pe exemple, eiem que els ep esen an s de I'Escola de F ank u són ac a s d'una o ma ela i amen poc ex ensa, sob e o si ho compa em amb l'in e k i l'ex ensió amb que es ac en Edga Monn, H.I. Schille o A. Moles. El 175 ma e& di 5em de M. McLuhan, el comen- ad sob e el qud és d'una so p enen b e- e a . No sab íem di si aques s cn e is són ence a s o no i, simplemen , ens limi em a cons a a el e . Un dels capí ols és dedica a (La in es i- gación de la comunicación en Españaw, en el qual s 'in en a de esumi el que ha SUG- cez en e els anys 1940 i 1980. No hi ha dub e que es ac a d'una emp esa dycil i delicada, dona que l'au o o mapa de la his 6 zh que ens es a explican . En e - mes gene ais di íem que el capí ol con é un cabal impo an d'in o mació sob e el que ha ana succein en els emes ac a s dins I'Es a Espanyo l. T obem a ala po - se un millo ap o undimen en les ob es d'alguns au o s, els quds, de egades, no- més són ci a s. Finalmen , hi ha uns apZndks amb una selecció d'es enimen s ela ius a qiies ions acadZmiques i ins i ucionals i ambé de ca h e polí ic. També hi ha una biblio- g a ia o ga comple a, al com anunc a em més amun . Clou em aques ~omen a i dien que l'ob a que enim a les mans ep esen a una eina que no dub em que se 2 insubs- i uzble pe a o s aquells que s 'in e essin pe aques a ciencia jo e que és la eok de la comunicaczó. Miquel de Mo agas és de les poques pe sones que po eali za una ob a an ambiciosa degu a l'especid pa- pe que ha juga du an anys en el món de la comunicació i a l'eno me in o mació cien Fca que a eso a. Aques liib e omple un bui en la nos a bibliog a a i po se ambé en la in ema- cional, ca no és jácil de oba ob es de sín esi com la que comen em. Jo di Be io