Revista de revistes

Re is a de e is es REWE FRANCAISE DE COMMUNICATION Núms. 2, 3, 4. Any 1979-1980 So a la di ecció de F ancis Bale (di ec o de l'lns i u F an~ais de P esse, p o esso de sociologia de la comunicaciG de la Uni- e si a de Pa ís 11 i au o de di e sos lli- b es, en e els quals cal assenyala Média e Socié é, que és la e sió ac uaíi zada de l'ob a an e io Ins i u ions e publics des moyens d'in o ma ion) i de Jean Ma ie Co e e @ o esso de la Uni e si a de Pa- ú. I, Pan heon-So bona, especialis a en sociologia elec o al, i au o , en e d'al es, de l'ob a Les sys emes élec o aux, jun amb Claude Emew, s 'han publica única- men qua e núme os d'aques a e is a, la qual c eiem ha dona lioc a un ahe e is- a, d'un ipus més o menys simila , aan- menada Cahie s de la Communica ion . Segons l'edi ond del seu núme o 2, aques a publicació ha p e zs ésse un lloc d'in e can i i d'in omacions ec@ oques en e p o essionals i in es igado s d'aques a e eny cien $c, que enca a es a POC de ini i que hom conek so a els e - mes d'in omació i de comunicació. La se- a pe spec i a és més a ia de $us socio- lOgic i, com eu em o segui , amb un en all ampli de emes. Cadz núme o es a con igu a en es 163 g ans seccions: es ud j, ac uali a i bibl o- g a ia. La p ime a o e ezk en caiá supOsi alguns a icles quc abo den aspec es di e- en s de la comunicació col.lec i a, i en cap cas amb la olun a d'ésse un núme o monog a c. Pel que a a les in omacions dlac ua!i a , men e els núme os 3 i 4 @ ima e a-es iu 1979 i hi em 1980, es- pec i amen ), ecullen la legislaczó i la ju- i p ud2ncia anceses en aques e eny, i desp és documen s pa lamen a is ance- sos, de la UNESCO i glossen els cong es- sos, col.loquis, e c., que s 'hagin celeb a ; el núme o 2 (hi em !979), a més, ecull un ex de Gabd Mose , i ula (La com- munica ion publici ai e e le mé& p es- sea. La secció bibliog a ica ci a ben plan eja- da, una se ie de l ib e~ són objec e d'anali- si i al ina/ s '~ e ek una biúhbg a ia d'ac- udi a classi icada pe b anq es de La GO- municació. Cd ema ca que en el núme o 2 es a igu a , classz icada amb un cn e i que ju gem co ec e, un ~epe o i de esis doc o ah i memones ( esines), p esen ades el 1977 sob e les cieP czes de la comunica- ció i de la in omació, documen que ju - gem d'un iz e 2s e iden . Aques cn en; di so adamen , no és aplica en els núme- os pos enb s. Pel que a a la pa dels a icles, que la e is a anomena es udis, en el núme o 2 s'inse eix un ebal de Dan Nimmo, p o- esso de Ciencia Polí ica de La Uni e si a de Tennessee, al e na i es pou l'é ude de la communzca ion poli iquea, on l'au- o ama que el e eny de la comunica- ciópolí icaja no e. limi a a les campanyes elec o &, i pe demos a -ho p oposa es d es en ocamen s, és a di , lees andisis inspz ades pe la d ama i zació, llana/i i 164 es uc u al inspi ada en la lingiiií ica (i que el/ anomena l'ap o~mació semiol6gi- ca i la lexicol6gica) i, pe úl im, l'analisi ideol6gica. S'hi inclou un eball de Jean Voge USO- cié é d'in oma ion e c ki économiqueu, i un al e d'Y es La oinne, ñP esse e cohe- sion sociale: le cas despnses d'ó agesu, e- e i a una analisi deis a icles publica s aman dels seg es amen i mo pos enb de l 'indus d alemany H. M. Schleye . En el núme o 3, el eball que més ens ha in e essa és el de Jean D'A cy, (Le d oi de l'homme 2 la communica ionu, en el qual de ensa, com una emgencia del pape que juga en la socie a ac ual la co- municació, que es p o ege xi aques d e hum2 a la comunicació, malg a els obs a- cles que p esen a el pode polZ ic, els mo- nopolis econ6mics i les men ali a s. Des- p és examina la se a aplicació an a ni ell in e nacional i nacional com en elpla in- di idual. Al es a icles són els de R. Gui- héneu ; (La communica ion dans ['en e- pkeu; René Mo eau, ln elligence a zj?- ciellew ; J. M. Auby , Le égime publici ai e des p odui s phannaceu iquesu; aJou - naux, adio, ele isGn, qui c oi eu, de J. P. Ma huenda, on aques au o sos é que la c edibili a es a compasada pe una se ie d'elemen s, i, en e els que es udia, calin- dica l'objec i i a , la cgmpe encia, la co- modi a , l'accessibili a ,' e c. Pel que a al núme o 4, Pie e Schae - e , en el sea eball (Le ques ionnai e ques ionnéw, es plan eja la d icul a que es p odue xi una comunicació eal en e emisso i ecep o en aques e eny. Henn' Pigea pa la de la e olució zcnica que s'ha p odui' a /'Agencia F ance-P esse. També sugge en és l'a cle de H. Wen- delbo sob e la comunicació pa ol6gica en les eunions in e nacionals. W. Syad abo - da un ema in e essan des d'un pun de is a an opol6gic com és el de la comuni- cació adicional a A nca, i, pe d im, Gé- a d Eyme y, desc iu el sis ema ances An iopeu , de ele ex . La lec u a d'aques s nzime os ens ha in- e essa , la se a p esen ació és 2gil i el seu en ocamen i es il són, e iden men , mol sancesos. Manuel Pa és i Maicas COMUNICAZIONI SOCIAL1 És una publicació imes al que ecull la p oducció eo ica de L' icola Supeno de la Comunicació Social de la Uni e si a Ca 6lica de Mih. S1inici2 amb el nlime o de gene -ma g de 1979 i és con inuació din al e que amb el nom de No a se ie dels Annali Scuola Supe io e della Comunicazioni so- ciali apa egué en o ma egula des del 1971. El seu di ec o és Vi gilio Melchio e i es a assis i pe un consell de edacció o - ma pe Case i, Sis o Dad Palma, B uno de Ma chi, Guido Gola, F ancesco To a o. Con é emes gene als de comunicació a' es- pecl; is dels di e en s miqans, del peno- disme I' de la publici a . A cada nlime o hi ha unapa dedicada a l'assaig, p e e en men sob e emes de iloso ia de la comunicació; una segona, dedicada a eball més 2gils ipun uals en- ca a que siguin e s amb una consci&cia c í ica; i inalmen , hi ha ecensions, c í i- ca bibliog 2 ica i Acussions sob e l'ac ua- li a es z ica, sociol6gica i polí ica dels mass media. Comunicazioni Sociali és una publica- ció in e essan ca inco po a ah es udis de la comunicació en gene al i deis mi jans en pa icula , el pun de is a, la pe spec i a acos ada a la me odologia he meneu ica, an la desp esa de la iloso a de Husse l com la que ce ca un comp om5s en e la enomenologia i els co en s c í ics de /'Es- cola de F ank u . Es ac a d'unapos ció iloso ica discu i- ble com o espe 6 que enca la uni o mi- a dels esquemes i me odes habi uals, ba- sa s en l'empikme en la se a e sió un- ci~nalis a~p e e en men ; o si no, ambé, basa s en la c í ica de les &+ en s posi- cions esque anes. El da e exempla d'aques a publicació que és a les nos es mans és el de hliol- desemb e de 1980 co esponen als nzíme- os 3 i 4 d'aques any . Es ac a d'un o- lum doble dea'ica al deba que es éu a /'hola Supe io de Comunicació Social sob e elp oblema de la co po ei a en la comunicacio' social i en la ep esen ació a - ís ica. An oine Ve go e ob e el nzíme o amb un es udi e6 ic de la qZies ió i ula nll Co po. Pensie o con empo aneo e Ca ego- ie Bibíichew, el qual se cen a en la supe- ació d'alguns dels dudismes de la iloso- a adicional. Reciama una e lxió in e - disciplina ia sob e la si uació del cos; una ej.í'ex 5 que espec i la uni a del cos i l'au onomia de les dis in es ap oximacions cien ; iques. Fa un eco egu his o ic so- b e el ema, des de plad i Anj o il, pas- san pe Desca es i amban a l'emj encia- lisme de Gab iel Ma cel. L 'home, segon 'au o , no és un compos de 60s i anima, sinó una uni a d'un nou ipus de llen- gua ge, en una gamma d'exp essions an anades com sigui possible, i anali za els p oblemes que es oben a ('o igen de ca- 165 da in e p e ació. Un es udi ema cable és el d'dessand o Ghisalbe i <La epp esen azione del co - po nelpensamien o medie alew, que es u- dia elpensamen medie al des de les con- cepcions del cos com a enca nació de sím- bols a la doc ina hilem6$ca in odui'da amb l'ani o elisme. El cos passa d'ésse conside a unap esó a emple de l'Gnima. Finalmen , enca a enim el ebd dJE - nes o T a i ll ema del co po nella Di ina Comediaw en el qual s 'es udia el ema del 60s en La Di ina Comedia i elp esen a en una me a ellosa conjilnció ilos6 cal poe- ica i eolzgica. Es a a, al com es po eu e, d'un conjun de ece ques que p e enen posa les bases jios6 ico- e6 ique.s pe a un ap o undimen d'& que co en men s'anomena comunicació no e bal. Som, doncs, l an d'un ema impo an i d'una g an ac uali a , ja que da e amen es endezi a conside a els ac es comunica- ius en la o di a de la se a eali a ex- p essi a. El camí de /a enomenologia po ésse ú il de ca a a dona una comp ensió dels ac es comunica ius i no una simple explicació, al com hi endezien les 2cni- ques de base empíka. Jo di Be io COMMUNICATION ET LANGAGES. No 48 El nzíme o 48 de la e is a Communica- ion e Langages co espon alp ime n'- mes e de 1981. Aques a e is a es a edi a- dapel Cen e D'É ude e P omo ion de la Lec u e, depa amen de R. E. T.Z. 166 En el p esen nzíme o, seguin la linia edi o& que és ja habi ual en aques a pu- blicació, apa eixen a icles que són cen- a s en els camps eoncs de la pedagogia, el g a isme, la comunicació i l'ed ció. Alain Ben olila, en un in e essan e- ball i zda : Fleu s de li e e lise onw, plan eja dguns p oblemes sugge en s en el ma c de l'ensenyanya de la lec u a. Pe a aques au o el llegi no depen de l'habili- a d'eme e uns ce s sons a pa i de de- e minades o mes g 2 ique 1 sinó que e- que eix la comp ensió c onolijgica i l6gica del que s 'ha llegi , a més de la se a sin esi pe a la memo i zació i la eJex10 c í ica. En ion de cada ipus de lec u a es eque- elw una ac i udpe inen i espec$ca; an- ma eix, es p oduelwen casos de lec o s mo- no den s que només són capapos d'en en- d e un ipus dnic de si uació de lec u a; pe a Nain Ben olila caha o ien a els me odes d'ensenyanpa en la o mació de lec o s poli alen s. Philippe Schuwe en el seu a icle (La pho og aphie dans le li e-album- jeunesse* exposa la esi que la p eponde- hacia o al de la iLlus ació sob e la o o- g a ia en el llib e in an il i ju enil no es a basada en una elecció casual i capniiosa del5 edi o s inó que é la se a a el ideolo- gica en un in en de supe p o ecció del nen, e i an -li una isió idel de la eal a social. Y eline Ba icle so a el z' ol: <Le s uc u- &me a l'uni e si éw p esen a un ebd seu i es més eali za spe es alumnes en els quah el me ode dlana/isi de con ingu s'aplica a di e en s objec es de ece ca. Y eline Ba icle in es iga sob e l'es e eo ip de p o esso p esen a a a és deis mass media i n'ex eu els e s ca ac e ú ics d'iden icació. Dia'ie Deso meaux p e- sen a un es udi sob e la e onca de 77 ca - ells de publici a apa egu s en e e/s anys 1900 i 191 0. Philzppe Mesnild ey eali za la se a ece ca sob e els ca ells de cinema policiac no d-amen&? i ances. Find- men , B uno Asse ay cen a el seu eball en les cobe es de les no el.les d'Aga ha Ch b ie publicades en el aChb des Mas- ques>. Amb el mo iu d'una exposició i ulada Esc i u es a la Fonda ion Na ionale d'A s G aphiques e Plas iques, celeb ada a i- n& de 1980, Je dme Peigno publica l'a - icle: <Les jeux de la ypog aphie e du sensu en el quaL ac a sob e les amplie possibili a s a i iques de la ipog a ia. En el sea in e essan ebad cTheo ie ma ncielle de la g aphiqueu, Jacques Be - ia exposa de o ma sis ema ica els p inci- pis de la g a ca i la se a semiologia. La g a ica ha de de ini -se, segons aqae au o , com la ansc ipció d'un quad e de dades, del qual cal que es descobm jcin els elemen s semblan s, ag upa -!os i das- s Fca -los; pe a la eali zació de la g a ica cal es abli les qiies ions pe inen s i je a qui za -les de al o ma que siguipos- sible de dona -ne comp e i d'e i a les no pe inen s. Jacques Be in en5 o e eix en el sea a icle els phc )is de la g a ica, pe o aibo a ens ad e eix sob e els e o s co- muns que cal no e . Philippe Gobe exposa a nTemps e Communica ion els e ec es dels nous mi - jans de comunicació sob e els espec ado s en e -los adme e una successió apida i densa de con ingu s que edue jc dáques- a o ma el emps que els ecep o 5 &PO- sea pe a la comp ensió dels missa ge. . En el seu a icle (Le li e en Tunisie Robe i i al anaii za la pcli ica edi ond eali zada a Tunis des del pe íode d'in- Juzncia eu opea ins la descoloni zació, o passan pe l'e apa de coloni zació ancesa. Pe a aques es udi his Gnc, l'au o é en comp e la elació que hi ha en e les dis in es classes socials i elpape juga , en aques e eny, pels sec o s de p oducció es a al i p i ada. Jean-Claude Nicole a nEa'i eu s: la di- e s j5ca ion nécessai e~ anali za les es a- zgies possibles de les emp eses edi onds de ca a als anys p ope s en els quah hom espe a l'explosió dels nous mi~ans: in o - ma ica, elecomunicacions i audio isuals. F.X. Ruiz-Collan es THE PUBLIC OPINION QUARTERLY Vol. 45, no 1. P ima e a 1981 Publicació imes al apa eguda l'any 193 7, edi ada pe I'School o Public A - ai s de la Uni e si a de Phcen on i que ingué com a pn+ne di ec o De Wi Clin on Poole. D'encd el niíme o 4 de l'any 1948 se- guek essen publicada pe~ la ma eixa uni- e si a , pe o es p esen a com a a0 gan o he Amencan Associa ion o public Opi- nion Resea ch~. Finalmen , cal assenyala que en els da e s anys l'edició ha pa sa a la Uni e si a de Cobmbia. Es ac a d'una publicpció sob e emes d'opinió piíblica en el sen i més abas a- do del eme, ca s 'hi oben eballs so- b e miqan de comunicació en gene al i sob e end2ncies en el compo amen psi- cosocial del piíblic no -amenc2 p incipal- men . És un deis G gans més impo an s del que s'ha ingu anomenan mass co- munica ion esea ch, co en lliga a la so- 167 ciologia uncionak a i que adop a, des delp incipi, una ac i ud i un me ode em- pi i a de ece ca. Hi obem al lla g dels anys de la se a exi zncia les mésp es igio- ses l mes de la eonh de la comunicació, de la psicologia social i de l'opinió piíblica no d-ame icana, als com Allpo , Be el- son, C~n 4 Ka z, Poole, Lusswell, Lu- za s ild, Wngh , e c. En gene al, -els eballs que 'hi publi- quen es an basa s en l'es udi empínc d'unes a iables i l'ul e io es ablimen de co elacions en e elles. L 'es udi de les a- &des es a nomalmen a a és d'obse - acions i de eminacions de la eali a so- cial i indi idud amb zcniques d'enques- a. Les dades són p ocessades mi*ncan ngo osos ac amen s es adis ics. El plan ejamen me odol6gic de ons consis eix a ac a la emi ica social- comuni~a i a de la ma eixa mane a que ho in les cizncies de la na u alesa amb la líu P Gpia. In en en d'aii'la e s i de oba -ne elacions causais. Conseqiizncia d'a* és que la majo ia dels a icles an e e encia a in es igacions d'abas limi a , al com hem di abans, i no con enen g ans emes eG ics ni g ans decla acions de p incipis ilos6 ics. La g andesa i aho a ambé la mig adesa d'aques s eball au p ecisamen en la se a modk ia de plan e- jamen s; p e enen di poques coses pe o segu es. Up oblema bisic d'una al okn- ació me odolGgica au p ecisamen en el e que no és gens cla que el me ode cien- $c expe imen al sigui aplicable a les cihcies socials i que la noció de e , o ca ben delimi ada a les cizncies de la na u a- lesa, sigui u ili zable, sense més, en els dominis en els quals es mou la mass comu- nica ion esea ch. 168 Pel que a e e encia a la emd ica con- c e a d'aques es ece ques, cal di que es e e eix als emes cldssics de mesu a dels can is en l'opinió pública sob e polí ica go e namen al, sob e qües ions acials, sob e di e sos aspec es de les mo i acions del cap enimen col.lec iu, e c. Cal asse- nyala que la emd ica ha man ingu una no able cohe encia al lla g deis anys d'emi encia de la publicació que ens ocu- pa. Tanma eU , ha ana e olucionan al lhg del emps adap an -se a les qiies ions que en cada momen han ocupa l á enció dels cien $cs i dels p o essionals. Un exemple d'aixo pod ien ésse els a icles que en els núme os ecen s, han dedica al e o i me, les d ogues, l'eu andsia, e c. Semp e ha ingu , aques o gan imes- al, una especiala enció als mi jzns de co- municació i ha ac a ex ensamen emes com el de la mesu a dels e ec es dels d e- en s mi jans en les ac i uds delpúblic es- pec e de qües ions elec o als i al es. Ei da e nzíme o de la p ima e a del 1981 és un exemple @ic del que ha es a la p esen publicació al lla g de mol s anys. Tenim a icles que ac en lcna a&- da gamma de emes pe o sense apa a -se deis esquemes que sua a hem ma ca . A%, enim que Donald K. Kinde en cP esiden s, P ospe i y and Public Opi- nionw co elaciona algunes a iables eco- nomiques i psicosocials, com és la de la p ospe i a , amb la popula i a que han ob ingu alguns p esiden s no d- ame icans. La conclusió ob ia que en eu és que emi eix una elació causal en e la p ospen a economica i la populada del p esiden en uncions. Pel seu can ó, No al D. Glenn i Cha - les N. Wea e a ~Educa ions e ec s on Psychological Well-Beingw anali zen els bene icis o pe iudicis sob e la sensaciópsi- cologica de benes a , conc e ada aques a en ui dimensions. L 'es udi se cen a en blancs i neg es d'ambdós sexes i de dis in- a condició economica i cul u al. Cha lo e G. S eeh es udis a aT ends in No esponse Ra esx les endencies que es poden en ca en els pe cen a ges de no espos es a les enques es, assenydan un majo e ús de les poblacions u bani za- des. No cal di que aquesa es ud j només són dlids pe a la socie a no d- ame icana. Cha e R. Bybee, Jack M. McLeoa', W. D. Lue sche i Gina Ga amone ac en un ema cldssic de la sociologia de la co- municació: cMass Comunica ion and o e Vola ilyw. En aques es udi s 'aji na que el pape que jllguen els mi jans de comuni- cació en la insegu e a del o , co elacio- nada, aques a, amb algunes akbles so- cials dels o an s com són ni ell d'educa- ció i in e es polí ic, Co~elaCionades aques- es a iables sembla esul a que la cul u a i l'in e es pe la polí ica donanen una g an es abili a en el o i una majo esis encia a la p opaganda polí ica ehiculada a a- és dels mi jans. Aques s són els p incipals emes ac a s en el da e nzíme o de la publicació que es udiem; o s ells esponen, al com hem is , a una ma eixa mane a d'enca a la eali a social. En esul a de o aques no- able es o g de ece ca, una explicació d 'un conjun d'aspec es pun uals dels e- nomens psicosocials pe o mai du com- p ensió. Tampoc no s'hi oba, e iden - men , cap mena de c í ica de la socie a si- nó un es o g d'explicació de la se a eah a i dels mecanismes que la sus en en, amb una cla a in enció de gene a una ecnolo- gia aplicable en els e enys de la publici- a , de la p opaganda polí ica, dels nego- cis i, en gene al, dels a e s col.lec ius que eque e ien l'exe cici del con ol social. Jo di Be io PROBLEMI DELL'INFORMAZIONE No 4, any V, oc ub e-desemb e 1980 Dels es úl ims núme os de la e is a P o- blemi dell'in o mazione que hem ingu ocasió de eu e, cowesponen s al e ce i qua n'mes es del 1980 i p me del 1981, el pn'me ens o e eix una s2ne d'es- udis i assaigs que sob esu en, al nos e en end e, de la es a. En e ec e, en el núme o V/3 d'aques a e is a de Bol6nia, de juliol-se emb e del 1980, una ece ca sociologica d'en e ga- du a p esen a un especial in e hpe a Ca- alunya z, en gene al, I'Es a espanyol. Es ac a de la i ulada a Te ce a xama de TV: andlisi de I'onen ació deis p og ames e- gional~ i nacionals~, de Gsaziella Pnklla. No és ni més ni menys que l'andlisi de con ingu de les dues p ime es se manes de la p og amació o al del e ce canal de la RAI, que comengd a unciona el 1979. En o al, o en 2JGIés ho es d'emiisió (de ca k e egional i nacional) anali zades. La ece ca, p omoguda i iangada pe la ma eixa RAI, a se eali zada en co/.labo - ació amb l'Ins i u Gemelli de Mih, l'lns i u de Sociologia de la Facul a de Magis en' de Roma i l'lni i u de Sociolo- gia de la Facul a de Lie es de Ndpols. Te- nia pe inali a conzixe la iden i a d'aques nou canal de ele isió i elg au de descen ali zació assoli , amb una a enció p e e en a les a ees següen s: ni el/ d'in- no ació de ó mules i modali a s exp essi- es; ca ac e Zs iques emd iques dels p o- 169 g ames; elacions amb el emio i; i capaci- a de omi unapossibili a de con ex ua- li zació i d'in e p e ació dels missa ges. Una de lesp incipals conciusions és que la descen ali zació s'aconseguí sob e o en els espais in o ma ius egionals. Enca a en aques ma eix núme o de P oblemi dell'in o mazione, des aca una d a ece ca sob e ele isió de g an in e zs: ~Tele isions pn ades i eleccionsw, de Gianpne o Mazzaloni i Ma co Boneschi, in es igació-pilo sob e el pape de les emisso es pn ades de TV i alianes en la campanya elec o dpe a les eleccions ad- minis a i es a I alia del 1980. I ja en el cap de l'assaig, me eix ambése esmen a l'a icle nLa ind is k de la nos dlgiau, de Ne lo Ajello, que anali za dmpliamen el enomen ac ual de la ecupe ació pe pa de la ind is k del lleu e i a a és de o a la gamma de mani es acions di e ses (cangó, magazines, supe p oduccions.. .) dels elh mi es dels anys cinquan a i sei- xan a, com un e lux p opi de la cul u a de masses, de la qualdiu que aelseu n me de mas icació és enz icw . En el da e núme o del 1980, només dos a icles ens a euen especiahen . Un és una mena d'in o me- esum sob e nEls consums cul u als a Siciliaw, de G aziella P iulla, en el qual apo a una sín esi de les di e ses ece ques i es adis iques ja exi - en s sob e l'objec e. I l'al e, o i se una simple aducció de l'angl&, és una bona apo ació pe ais lec o s de l'a ea lla ina i de di ícil accés a l'onginal, publica a la e is a no d-amencana Theo y and Socie y (n O 3, 1979). El i ol és elp pa adigma do- minan en la sociologia dels e ec esu, i l'au o Todd Gi lin, el qud eplan eja des de la pe spec i a de la nsociologia adicalu 170 els models d'analisi dels e ec es de la co- municació de ma es, i sob e o la eo& delTwo-s ep Flow o communica ion (do- ble es adi del lux de la comunicació), p o- pis de la sociologia ame icana adicional. I inalmen , en el nzíme o co esponen al p ime imes e del 1981, aques a e- is a dedica bona pa de les se es pagines a dos emes p incipals: la commemo ació dels deu anys del dia i comunis a Mani es- o, unda pe Rossanda i Pin o , escindi s pe l'esque a del PCI; i l'analisi d'expe- Gncies e es a la egió del Pzemon d'in- odui el dan a l'escola. Josep Gi eu PUBLITECNIA No 57, 1' imes e 1981 Re is a de pe iodici a imes al. Els anys 1979 i 1980 han so i qua e núme os. A la Biblio eca de CC II el da e és el J7, co esponen al p ime imes e de 1981. Publi ecnia és la e is a de l'lns i u o Nacional de Publicidad. El seu di ec o és Juan Manuel Mazo del Cas illo, que am- bé ho és d'aques Ins i u , el qual és un o ganisme au onom de I'Adminis ació de l 'Es a , des de la llei de 1'1 1 de juny de 1964, adscn a la P esidencia del Go e n a la Sec e ana dlEs a pe a la In o mació. Els a icles més in e essan s que apa ei- xen en el núme o que comen em són els següen s: (Un análisis de e óha publici anau de Jo ge Fuen es Tudela. Es ac a d'una a ia- lisi e onca, d'un anunci publici an que p e én de p omociona una coneguda ma ca de pan alons exans, e a an del egis e iconic com del e bal. L'in e es d'aques a icle au en la me odologia u i- li zada, no gai e co en en e els es udio- sos de I'Es a Espanyol. (La comunicación como la lengua de Esopo~ de Mau ice Guigoz apa egué an e- nb men a la e is a Communica ion e Langages n O 47 de 1980. Es ac a en aques eball la comunicació dins de l 'emp esa. També s'hipo oba (La medida de la e icacia de la Publicidad) pe Luis Angel Sanz de la Tel;zda, que co espon a la sego- na pa de l'inicia en el nume o an eh d'aques a publicació. S 'hi es ableixen, en p ime lloc, uns concep es bisics d'e ica- cia, pe passa desp és als posibles en oca- men s del con ol d'e icacia i ini amb el plan ejzmen in eg al de la se a mesu a en la publici a . A la e is a Publi ecnia hi ha una secció dedicada a les ece ques de camp conc e- es. En el p esen nzíme o podem oba - hi les següen s in es igacions: (Imagen de la P ensa en ca alán). Es ac a d'un e- ball eali za pe Vic o Sagi Comunica- ción pe enca ec del diah A ui i pe l'anuncian Moulinex. In es igació in e- essan sob e el dia i A ui que a des del seu ons i la o ma ins a les endencies del lec o de p emsa en ca ala. Una al a ece ca és la i ulada <La in e - sión publici a& en 1979 . Fa e e encia als mi jans adio i ele isió i apo a un conjun de dades de ema cable in e es. A l'apa a de la e is a i ula xEs a e- gia es ecull l'a icle de Jakob S. Vogel (Es a egia publici a ia po compu ado ). A l'apa a xJllnsp udenciau es ecullen els a icles de M. F angois G e e (Sob e la esponsabilidad del anuncian e y de la agenciaw i (Un nue o Dec e o-Ley egula la ac i idad pu blici ani en Po ugalu . Fina nzen , a la secció nIn imaciÓnw s'a- pleguen les nNo mas pa a la admisión de publiGidad en Tele isión Españolaw, les quals són igen s des d'oc ub e de 1980. Miquel Rod igo Alsina ZEITSCHIRFT FÜR SEMIOTIK O gan de la Socie a Alemanya de Semi& ica. No 1, olum 3, 1981. Edi ada pe Roland Posne (Be lín), amb la col.labo ació de Tassó Bo bé (Viena), Annema ie Lange-Seidl (Munic), Ma in K ampe (Ulm) i Klaus Oehle (Ham- bu g). Edi ada a I'Aakademische Ve lagsge- sellscha A henaion, Wiesbaden. Pe iodi- ci a imes al. Aques nlime o de 116 gan de la socie a alemanya de semi6 ica1 sense ésse mono- g a ic, es a dedica onamen almen a e- mes de semi6 ica e6nca. Des aca, en p i- me lloc, l'a icce de Jeny Pelc, nPe la de i- nició del concep e de signew, en an que mos a de la semi6 ka polonesa que, mal- g a el seu desen olupamen ema cable, que ha po ai ins i o a la publicació d'un olum de ex os dedica espec5 ica- men a expha -la i il.lus a -la, no és mas- sa coneguda o a de l'limbi de les cul u es esla es '. Aques p o esq de la Uni e si a de Va s6 ia e isa i dhcu ezi el concep e de signe o seguin d21 e en s dico omies en la se a de inició iplan eykn elsp oble- 'Del ma eix au o , id: Semio ic in Polánd 1894-1969, D. Reidel Publishing. Company Do d eeh & Wa saw, 1979. mes que compo a cada un dels dos e - 171 mes: elszgne com a en z a abs ac a o com a en z a conc e a, com a ca egonia de coses o com a cu ego ia de e s, com a objec es na u ah o com a objec es con encionals, com a ipus d'in e encia o com a idén ic a o a in e encia. E( segon a icle, de Nelson Goodman (Ha a d Uni e si y), i ula c Camins de la e e &ciau, plan eja una classz iació de les o mes en que es po p odui la elació en e elsigne jallo que aques subs i uezi, és a di , el e e en . Dis inge ji, d'en a- d7, qua e o mes de e e hcia deno a zba, i dues de no deno a i es. Les p ime es se- ien la deno ació lingüís ica @ edicació, anomenamen , desc ipció. . .), la no ació (una pa i u a, p.e.), a deno ació iconica (ima ge, ep esen ació.. .) i la ci ació, de i- nida as: aes d- encia de les &es o - mes de deno ació pel e que a/lo que és ci a és,incl6s en el símbol que a el pape de ci adon. Les o mes de e e encia no deno a i a se ien I'exempli icació i I'ex- p essió. Aques a axonomia o, en pa aules de l'au o aca og a iu de la e e encia és con as ada desp és amb els phcipah p oblemes que pjan eja una eoh del e- e en : e e &cia ic i¿ia, i e e encia gu- a i a (amb el classic unico ni); e e encia complexz; dzi ancia de e e 2ncia; eali a i e e &zcia, i e e encia indi ec a o aLlusió. E( e ce a icie, dJHolge an den Boom, de la Uni e si a Tknica de Be ín, es i ula al'oeen de la eoh pei ciana del signe. Una econs ucció l6gico- enomenol6gicau. El e més ema cable d'aques a icle, ul a l'onginali a de la eoh exposada sob e a copula com a ele- men onamen a de la mediació o de la e cie i a , adica en la cn' ia en p o undi-