Els gabinets d'informació : pràctica, teoria, el cas de Catalunya

ELS GABINETS D 'INFORMACIÓ : PRACTICA, TEORIA, EL CAS DE CATALUNYA «Un dels enomens més no ables que s'han p odu'i ecen men en el camp de la comunicació en el nos e país és sens dub e la p oli e ació dels Gabine s d'In- o mació.. . La clau que explica aques enomen és p obablemen el e que I'es- ablimen de la democ acia ha p odui una dinamica in o ma i a no a a o s els ni ells de la ida pública del nos e país, i mol especialmen en el que a e e- encia a la elació de les ins i ucions i o gani zacions públiques amb els ciu a- dans». Així s'inicia el documen «De inició dels Gabine s d'In o maciÓ», que ha es a la base pe a cons i ui , el passa 19 de no emb e de 1981, I'Associació de Gabine s d'In o mació de Ca alunya (AGIC). La cons i ució de I'AGIC, culmina un p océs endega o malmen un any abans i plan eja de e des de 1979, quan les no es Adminis acions Locals (Ajun amen s i Dipu acions) o en elegides democ a icamen . A més de I'AGIC, el passa 19 de no emb e es cons i uí, ambé al Palau de la Gene ali a , I'ACIAL (Associació Ca alana d'In o mado s de 1'Adminis ació Local). Els memb es d'aques a Associació pe anyen, e iden men , ambé a I'AGIC, i ambdues Associacions, cada una amb la se a dinhica p opia, col.labo en es e- amen . L'exis encia dels Gabine s d'In o mació, la se a p ac ica, les necessi a s p o- essionals dels seus memb es i els plan ejamen s in o ma ius i comunica ius, o - men un o al qual obeeix la cons i ució d'ambdues associacions. Els Gabine s d'In o mació, pe o, com a no a eali a comunica i a di e enciada de la p emsa, mi jans audio isuals, e c.. . , exigeixen una ece ca especí ica a i de consolida - 130 se, no solamen co n a simple so ida p o essional sin6 especialmen co n a ins- umen o en i a elabo ado a i eali zado a d'una poli ica in o ma i a i comu- nica i a. Aques b eu es udi in en a p oposa unes bases pe a aques a ece ca, des del pun de is a de la p ac ica dels Gabine s, p esen an conseqiien men unes bases ee iques, i amb especial e e encia, inalmen , al cas de Ca alunya. LA PRACTICA: FUNCIONAMENT I ACTIVITATS DELS GABINETS D'INFORMACIO L'exis encia dels Gabine s, la desc ipciO del seu uncionamen i ac i i a s a i d'ex eu e'n la se a es uc u a, i la p opos a d'una de iniciO desc ip i a, son un p ime pas indispensable en aques a ece ca, que nomes po pa i d'una analisi de la eali a . EXISTENCIA DELS GABINETS El quad e anex &ma una isiO cla a del que son a ui dia els Gabine s d'In o - maci6 a Ca alunya. D'un Cens elabo a el passa mes de no emb e 1981 pel Se - ei de P emsa de la Dipu aci6 de Ba celona, que enca a s'ha de comple a , se'n desp en que hi ha a Ca alunya 94 Gabine s d'In o maci6 i 140 p o essionals —siguin o no pe iodis es— que hi eballen. El nomb e de Gabine s s'ha qua- d iplica en els da e s es anys i el bloc o es o ma logicamen pe les Admi- nis acions p iblica i local amb 52 Gabine s d'In o maci6. Nomes 33 Gabine s, pe e, enen una in aes uc u a Ines o menys comple a, ja que la majo ia gi en en o n a l'acci6 d'una sola pe sona. Quan el nomb e de p o essionals, nomes 25 dels 140 pe anyen a l'Associaci6 de la P emsa, pe O 97 dels 140 gin pe iodis- es, men e que 8 an asca alho a in o ma i a i de elacions pi bliques, i 33 an la asca de elaciO amb els mi jans de comunicaciO pe O no gin p o essionalmen pe iodis es. D'aques es dades in e essa e eni , a pa del e pales de l'impo an nomb e de Gabine s d'In o maciO, que hi ha una cla a endencia a esponsabili za d'aques s Gabine s els p o essionals de la in o maciO, ugin aixi de la adicio- nal linia del publicis a o esponsable de p o ocol- elacions plabliques que enia secunda iamen uncions de elaciO amb els mi jans de comunicaciO. S'ha de di , pe e, que els Gabine s d'In o maci6 enca a enen una ima ge poc de inida: uns els conside en com una simple ope aciO poli ica, emp esa ial, ins i ucional, o del cai e que sigui, ad ecada a la seducciO i p opaganda en e s els mi jans de comunicaciO; al es els euen co n una simple «co e ja de ansmissiOD en la que el p o essional ha d'esse la eu del seu amo; hi ha qui en l'associaciO de Gabi- ne s nomes ha is una simple ope aciO de p es igi o almenys co po a i is a, a i d'accedi al ca ne pe iodís ic -ga an ia d'assis encia medica g a ui a i o al; i 131 hi ha, inalmen , qui no dóna gens d'impo ancia a aques s Gabine s en com- p o a que només una mino ia enen una es uc u a ealmen ope a i a. To es aques es simpli icacions no poden, pe o, de ugi una eali a aclapa ado a: la c eixenca dels Gabine s d'In o mació, els seus plan ejamen s associa ius pe a una acció més e icac, la se a con ibució decisi a a l'ap o undimen del enomen comunica iu a Ca alunya. LA PRACTICA DELS GABINETS D'una enques a eali zada a 30 Gabine s d'In o maci6 (20 de 1' Adminis ació Local i 10 d'en i a s públiques i p i ades), en el ma c de la p epa ació de la cons- i ució de les dues associacions esmen ades de Gabine s d'In o mació du an I'any passa 1981, se'n desp enen cinc ac i i a s p incipals: l. Funció in o ma i a, a a és dels con ac es amb els mi jans de comunicació social, pe mi ja de comunica s, eunions in o ma i es, en e is es, e c.. . 2. Funció in o ma i a in e io a la ins i ució o en i a a la qual pe any el Ga- bine , a a és de I'elabo ació de dossie s de p emsa, g a ació de casse es- adio o audio isuals, ele ip, aniilisi de p emsa- adio- ele isió, e c.. . 3. Funció documen al, o a xiu dels emes de p emsa- adio-TV que an e e- encia a la p opia ins i ució, així com a xiu de documen s i eballs p opis de la ins i ució a la qual pe any el Gabine , com ambé i xe s es adís ics, d'ad eces, e c.. . 4. Funció de man enimen de mi jans de comunicació p opis: des de publica- cions ocasionals, bu lle í o e is a pe iodics, adios, g a ació de p og ames, ins- umen s de comunicació pe a campanyes conc e es, i ins les g a acions audio- isuals, hi ha en l'ac i i a dels Gabine s d'ln o mació una ex ensa gamma d'u ili zació de mi jans p opis de comunicació. J. Funció d'assesso amen , i en alguns casos execució, d'una polí ica no sola- men in o ma i a sinó ambé de la comunicació de l'en i a a la qual co espon el Gabine , polí ica que sol es a cen ada en I'aju i la po enciació dels mi jans de comunicació social pe anyen s al e i o i on ope a la ins i ució co esponen . És e iden que els ma eixos Gabine s, com a esul a d'aques a enques a i de les eunions dels seus memb es, han ingu en una sisena unció, I'ag upació de Gabine s, la ia pe a pode elabo a una de inició p opia. Abans d'a iba a aques a de inició, ha es a necessa i de desc iu e aques es uncions, que espo- nen o es elles a la necessi a in o ma i a -en di e sos sen i s de ci culació, en- e en i a s, d'aques es al ciu ada, i d'aques es amb els seus p opis memb es- en una socie a desen olupada. La essenyada quin a unció, com podem com- 132 p o a , desbo da la simple polí ica in o ma i a i ob e, com eu em, no es pe s- pec i es pe als Gabine s dlIn o mació. DEFINICIÓ «DESCRIPTIVAu DELS GABINETS La ecensió dels Gabine s en la se a exis encia i la desc ipció ac ica de les se es ac i i a s donen su icien s elemen s, almenys p o isionals, pe a in en a una de- inició si més no en el pla desc ip iu. Així han es a de ini s pel documen bbic de I'AGIC, i ula p ecisamen «De inició dels Gabine s dlIn o mació», desc i- in de e la se a ac i i a p incipal o asca in o ma i a: Els Gabine s d'In o - ma iu són mi jans in o ma ius o mi jans de comunicació, ja que llu asca essen- cial en el p océs global de la in o mació és ac ua de canal in e medi en e la on d'in o mació -és a di , la ins i ució, en i a o o gani zació de la qual el gabine depen i a la qual se eix p o essionalmen - i els mi jans d'in o mació de mas- ses». Desen olupan aques a de inició, es quali ica els Gabine s d'In o mació d'«agencies d'in o mació sec o ial^, és a di , mi jans d'in o mació que submi- nis en als mi jans de comunicació de masses, sense u ili za al es canals in e - mi jos, in o macions p opies que desp és són objec e de ac amen s di e sos pels di e en s mi jans de comunicació social i a iben inalmen al públic a a és d'aques s mi jans~. Com podem comp o a aques a de inició escau únicamen a la p ime a de les cinc asques essenyades, que és en la p ac ica la p incipal que eali zen els Gabi- ne s exis en s. Si bé és desc ip i a i incomple a, aques a de inició ema ca, pe o, el ca ac e p o essional pe iodís ic dels Gabine s d'In o mació. S'especi ica en el documen esmen a que en conseqüencia, els Gabine s d'In o mació són se - eis de comunicació au bnoms i p o essionals, essen la se a asca especí lca de ca ac e in o ma iu i cla amen di e enciada de les uncions de ipus p opagan- & ic, publici a i o de elacions públiques, com així succeeix en qualse ol al e mi ja in o ma iu». De la de inició desc ip i a a la ece ca ed ica, el pas a dona és de g an impo - ancia pe a copsa el enomen i de ini millo els objec ius dels Gabine s d'In- o mació en el camp de la comunicació. La de inició eo ica dels Gabine s d'In o mació -una de inició que abas és o es les uncions essenyades an e io men i d'al es suscep ibles de se e es pels Gabine s esmen a s- o ma pa de la ece ca sob e aques enomen comu- nica iu. No podem aspi a a a pe a a a esgo a el ema. Poden, pe o, eali za -se di e ses ap oximacions: I'es udi dels Gabine s d'In o mació co n a sis ema co- 133 munica iu especí ic o de inició sis emica; I'es udi ipologic sob e els di e sos i- pus de Gabine s que ens du ia a una de inició ipologica; i I'es udi uncional desc ip iu, al co n s'ha e en el segon apa a que ens ha dona una de inició desc ip i a. T encan , pe o, aques ce cle de de inicions empí iques, assenyalem dues impo an s ca encies de la de inició ins a a eali zada. En p ime Iloc, la p esen ada de inició desc ip i a no é en comp e un concep- e ben p esen en o s els abundan s es udis eu opeus sob e la comunicació ins i- ucional: la in o mació ascenden , és a di , aquella que les ins i ucions -1ogica nen a a és de Gabine s d'In o mació o o ganismes semblan s- ecu- llen dels ciu adans, clien s, al es en i a s, e c.. . La concepció de Gabine d'In- o mació co n a simple in o mació descenden e oca un concep e solamen cliis- sic i conse ado de la in o mació. En segon Iloc, hi una cla a endencia a iden i ica els Gabine s co n d'In o - mació, ugin de la quali icació de Gabine s de Comunicació. No és una qües ió de pa aules, sinó que espon p ecisamen a una simple concepció de dona in o - mació i p ou. P ecisamen pe a supe a I'ac e in o ma iu co n a simple e de p opaganda i sob e o pe ex eu e'n o s els seus múl iples componen s, cal a anca en I'es udi de la comunicació co n quelcom a plani ica , en el ma c e i- o ial i de compe encies de cada en i a i ins i ució. Aques es dues ca encies ens po en a o mula el concep e que con é p oposa co n a base eo ica de o a e lexió sob e aques s Gabine s: la plani icació o polí- ica de la comunicació. El e me és enca a mol poc igen i ap o undi en el nos- e país. Dels es udis elabo a s pe la UNESCO des de 1969 ins a ui es desp en la necessi a que les ins i ucions, del ni ell es a al al ni ell local, es plan egin I'o denació de la comunicació, que ha esde ingu un bé co en a ges iona , in- dispensable pe a la ida en socie a i p esen en o s els sec o s de la ida comu- ni a ia, co n ambé són béns co en s d'indispensable ges ió l'aigua, els ans- po s, les ac i i a s cul u als a un al e ni ell, e c. És e iden que els Gabine s que anali zem són un ins umen adequa pe a la eali zació d'aques a unció plani icado a o polí ica de la comunicació, que in- clou an la in o mació descenden co n ascenden , els es udis sob e els eno- mens comunica ius ex e ns a la in i ució pe o que li escauen e i o ialmen o pe compe encia, i al es ac i i a s complemen ii ies. Cal ana més enllii de la i- sió del pe iodis a dels Gabine s anomena s d'In o mació -que cald ia di ade Comunicació»- co n un simple unciona i de elació amb els mi jans de comu- nicació social, pe ana al concep e de memb e de Gabine s co n a «comunico- legs>s, la qual cosa implica plan ejamen s mol més amples, que han de eni ambé en comp e ecniques de publici a , de elacions públiques, d'ima ge, is- es no co n ac es de p opaganda sinó de comunicació. En o cas, si es concep ua el Gabine dlIn o mació co n a simple ins umen de elació amb els mi jans in- o ma ius, només se ia un dels componen s d'una polí ica de comunicació de la 134 ins i ució o en i a a la qual pe any el Gabine . L'expe iencia, pe o, demos a que si no són els Gabine s dlIn o mació o de Comunicació els qui o cen I'es udi i eali zació de la polí ica de comunicació, no ho a ningú. Heus aquí doncs, pa - in de la base del concep e de polí ica de comunicació, com s'ob e una no a ia, mol més comple a, pe a la ece ca, de inició, i p ac ica dels Gabine s que ana- li zem. En aques ma c, la p opos a de de inició, a comple a en una ece ca que aques es Iínies p e enen només inicia si uan logicamen el concep e de pa ida, és que «els Gabine s de Comunicació són I'ins umen de la ins i ució o en i a a la qual co espon pe a I'elabo ació i assesso amen de la polí ica de la Comuni- cació, co esponen al e i o i a les compe encies de I'esmen ada en i a o ins i- ució, i aques a polí ica de la comunicació es conc e a ambé en la asca de ci cu- lació d'in o mació, descenden i ascenden , com a ca ac e ís ica esencial de o a en i a o ins i icuó d'es uc u a democ a icaa. És una de inició inicial, ambé e- collida pa cialmen en I'esmen a (apa a 11) documen de ~De inició del~ Ga- bine s d'ln o mació~ de I'AGIC (Associació de Gabine s dlIn o mació de Ca a- lunya). EL CAS DE CATALUNYA: LA COMUNICACIÓ LOCAL Fe a la de inició desc ip i a i posada la base p incipal pe a un es udi eo ic dels Gabine s d'In o mació, acabem aques es Iínies o nan al e que cons a a- em a I'inici de I'exis encia de Gabine s d'In o mació de Ca alunya, amb una e e encia especial a a -cosa inde ugible quan pa lem dels Gabine s d'In o ma- ció del nos e país- al sec o més o en nomb e i es uc u a dels Gabine s, el de I'Adminis ació local, que c ea ambé el 19 de no emb e passa la se a Asso- ciació: ACIAL, Associació Ca alana d'In o mado s de I'Adminis ació Local. Com podem comp o a en els quad es, els Gabine s d'In o mació de 1' Adminis- ació Local, que són el nucli o d'on ha pa i la c eació de les dues Associa- cions Ca alanes i d'una Fede ació espanyola en elcas de I'ACIAL, són un 33, un 35 % del o al de 94, amb 40 memb es, p op del 30 % del o al de 140. És pe inicia i a dels p o essionals d'aques s Gabine s com ha so gi a Ca a- lunya el enomen de les adios locals municipals, que ja són 40 i a enyen p op del 30 Oh -més d'un milió i mig de pe sones- dels habi an s de Ca alunya, i g acies a ells se celeb a el maig 81 e1,p ime Cong és de la P emsa Coma cal de Ca alunya que a c ea la se a p opia Associació, semblan men a adios munici- pals, que enen les se es assamblees i un o gan pe manen coo dinado . En el domini de la comunicació local ca alana, la p emsa coma cal ep esen a un e inedi en qualse ol al e nació sense Es a d'Eu opa i d'a eu: es ac a d'unes 250 publicacions de pe iodici a di e sa que a iben a uns qua e milions de pe - sones, més del 60 Oh de la població de Ca alunya, i enen un i a ge que pe dia esul a ia de més de 50.000 exempla s. L'a enció que an les adios locals co n la 135 p emsa local i coma cal p es en a la po enciació de I'au onomia ca alana, amb accen especial en la no mali zació de la llengua i co n a ehicle d'in eg ació i desen olupamen de cul u a p opia dels immig a s en el cas de mol es adios, a que Ca alunya ingui una xa xa de co nunicació local bisica i decisi a pe a cons- ui una conside able au onomia comunica i a. Aques és un ema que només insinuem, pe o que hau ia de se una de les p incipals p eocupacions dels Gabi- ne s d'In o mació, co n en mol s casos ja és així, i un ema mol impo an de e- ce ca així co n de polí ica global de la Gene ali a -Go e n i Pa lamen - pe a consolida I'au onomia en el domini de la comunicació. En aques e eny con é d'aplica especialmen la polí ica de comunicació ins umen ada pels Gabine s d'In o maci8, que enen aquí g ans pe spec i es de desen olupamen . lupa- Tan pel e que pe p ime a egada a Espanya hagi es a a Ca alunya on s'han c ea les p ime es associacions de Gabine s d'In o mació, co n pel e del que han signi ica i signi iquen mol s d'aques s Gabine s en la po enciació de la xa - xa comunica i a local ca alana, el cas de Ca alunya apa eix co n a model en el desen olupamen d'aques enomen comunica iu especí k que són els Gabine s d'In o mació o de Comunicació, dels quals aques es Iínies olen se un pun de pa ida pe a la se a anilisi, la se a de inició i el seu ma c eo ic. Lla ga i amplia asca que ja ha comenca pe o a eali za -se. Quad e anex: GABINETS D'IN'FORMACIO DE CATALUNYA Ins i ució o en i a Nomb e de Gabine s Nomb e de P-RP-Al21 Gabine s comple sl memb es Ad ninis ació pública: Gene ali a Ad ninis ació de I'Es a a Ca alunya Ad ninis ació local de Ca alunya Fo ces a nades Pa i s Sindica s i pa onals Església Al es en i a s TOTALS 94 33 140 97-8-33 1 S'en én pe Gabine comple aquel1 que é més d'una pe sona, i una in aes uc u a an in- o ma i a co n documen al conside able. 2 P: memb es pe iodis es; RP: memb es de elacions públiques i p o ocol que ambe enen cu a de la elació amb els mi jans de comunicació; A: al es memb es que són no pe iodis es ísec e a is o sec e a ies, caps de gabine .. .), pe o e- nen cu a de la elació amb els mi jans de comunicació.