L'Avui de demà. Crònica d'un diari molt anunciat

L'«AWI» DE DEMA. CRONICA D'UN DIARI MOLT ANUNCIAS Joan-An on Benach El p océs de ges ació del dia i A ui és la his o ia d'una pugna singula amb I'adminis ació cen al, una lla ga in e pel.lació ca alana al pa e nalisme, a les con adiccions i als nous esidus de 1'Es a -p o idencia que es gene en i idhuc es e e men des de la Llei de P emsa de ma $ de 1966. Pugna singula , cal di -ho així, pe que I'o iciali a nos ada, p ime , i més enda an o a la opa, a en ana a I'encon e de I'enemic a a és del o a d'una ines e a. La ines e a de In o mación y Tunimo on s'ha ia de en ila obliga d iamen la pape assa eglamen a ia pe a pode edi a qualse ol pe iddic, mai no a sem- bla una ia p ou sugges i a pe al capi al au dc on (7) que habi ualmen p e e- ia la icció d'una al íssima es a egia negociado a plan ejada di ec amen al si de I'es a majo de I'al a bindol: als despa xos minis e ials o als an es enca i- a s de e agua da on acos umen a ab ica -se les g ans ope acions polí iques, és a di , els es au an s més ben homolaga s de la capi al. Aneu a sabe la quan i a d'icid ú ic que no p odui i el país a causa d'aques a an a elada adició que p esideix el diileg Ca alunya-Mad id. El e és que en el pe íode 1966-1974, quan els ecs es con oca en a I'en o n d'algun p ojec e pe iodís ic ad eca a I'edició d'un p oduc e en ca ali, o hom so ia amb I'es ómac ple, les mans bui- des i la consciencia anquil.lal. 1 D'aques a n icció~ negociado a, de la eblesa del <bando1 ca alb i de les coaccions minis e ials en pa la Manuel Ibáñez Esco e en e e i -se a aMigdiaa un de an s p ojec es dels quals ou p omo- o : aE iden men , "Migdia" no a so i pe una mesquinesa ípica nen ca alana (...) Les mesqui- neses, en aquel1 cas jus i icades pe les p essions de ipus polí ic, pe o mesquineses en el ons a en impedi que el dia i so íss. (AUUZ; 28-IV-76). 112 D'aix6 es ac a a, p ecisamen , de p ac ica la polí ica de I'ajo namen sis e- ma ic. In o mación y Tu ismo p e e ia el ami d'un bon oa -bee a I'a ís de ecepció d'un expedien pe iodís ic en egla, com és pe ec amen logic. La con- xo xa gas onomica es decan a a de e s la ecap ació de docili a s bas an sdli- des, a can i de mani es acions ca alano iles i p omeses conside ablemen oli- ils. Ben al con a i, la inas e a obliga a al dialeg ag e, al silenci adminis a iu dub osamen legal, a l'amenaca o al xan a ge ou cou , semp e poc elegan i incomode. A la p o ohis o ia de 1'A zlz hi ha il.lus acions incon es ables de la nosa que a ep esen a pe als minis e is de F aga i Sánchez Bella el ecu s «no mal» de plan a -se al Regis e d'Emp eses Pe iodís iques amb un p ojec e de publicació ca alana, ope ació al amen legi imada pe la ma eixa inde inició de la Llei de P emsa que, com és sabu , eludia qualse ol mesu a es ic i a pel que a a l'idio- ma que olguessin u ili za els pe iodics edi a s a I'Es a espanyol. És ú il aques eco da o i i al la pena d'enquad a -lo a la c onica de I'e apa p e ia a l'apa icició de I'A ui. Imagina la his o ia de I'A uisense aques a pe i- pecia ens du ia sens dub e a pa la d'«un al e» dia i2. Els p oblemes de la se a e apa inicial, el deba i les al e na i es que implíci amen es plan egen a ho es d'a a, ins i o les incogni es i pe spec i es més e semblan s que o e eix 1'A uz; ge minen a pa i del momen que I'emp esa p omo o a del p ojec e e usa la més mínima complici a amb qui ha de dona el pe mís de publicació. Els he- me 6g a s i in es igado s, ani ien -i ani an- enu s, si, pe an , no poguessin eni accés a les icissi uds de i ades d'aques a ci cums ancia. Vole comp end e 1'A ui i deixa -se enllue na pe ll«esde enimen his o ie)) que es p odueix el 23 d'ab il de 1976 amb el p ime núme o del dia i -desp és de 37 anys d'absencia d'una p emsa dia ia ca alana- suposa ia una complicació in e p e a i a ex ao - dina ia i, a la egada, una eno me simpli icació. Bé que esquema ica i incom- ple a, una e e encia als p olegomens del pe iodic, sembla doncs imp escindi- ble, enca a que se eixi només pe a asenyala unes dades subs ancials. CRONICA D'UN PELEGRINATGE TENAC Cal eco da , en p ime Iloc, la cele i a amb que es ol ap o i a l'escle xa que ob e la llei F aga de 1966. El e que immedia amen es cons i ueixi P emsa Ca- alana, S.A.3 i o segui s'insc igui al Regis e Me can il, e lec eix la olun a d'assoli aquel1 g au de no mali a que els més emibles pa anys d'una no ma i- 2 La hipo s ica au o i zació a I'aA uiu-se mana i, an eceden del dia i, no hau ia du a la campan- ya de .comp epa ícipsa que ha ma ca p o undamen o a la his o ia de 1'A ui. 3 El Consell de la socie a e a p esidi pe Joaquim Maluque Sos es i en e els ocals hi ha ia Jo - di Maluque Bone cosi de I'an e io i ac ual di ec o de I'A ui, Julia Mumb ú, F. Ubach Mi a i lles i M. Ca ne Almeda, mulle de Josep Espa . La insc ipció al R.M. es de 15 de eb e del 1967. a «libe al» no con adiuen pel que a a la possibili a de ab ica el pe iodic que 113 sigui, en la llengua que sigui. La no ma apa en a ixa -se mol més en el ab i- can que no pas en el p oduc e. La p ime a ges ió de la no a socie a és la d'acudi al Regis e d'Emp eses Pe- iodís iques pe aconsegui l'edició de «L'Obse ado ». Es ac a a -o s'hau ia ac a - d'un se mana i d'in o mació gene al. Pe o el i ula de la capcale a és l'edi o Josep Ve gés i d'aques nom el minis e i se n'hau i de se i pe dego- lla el p ojec e sense gai es complimen s. N'hi ha p ou amb p onos ica un in- quie an epe o i de des en u es pe al se mana i Des ino4, de les quals se n'ex- cloia la se a desapa ició, pe al que la capcale a e o ni al calaix de I'edi o , i de «LIObse ado » només en quedin les maque es, de ini a amen congelada la emp a i a. P emsa Ca alana, S.A. o na a la ci ega i desp és de egis a la capcale a de l'<(A ui» p esen a el p ojec e d'edi a un se mana i amb aques í ol. És un se- gon in en que no comp a, pe si de cas, en cap dialogan suscep ible de eb e sugge imen s dissuasiiis. Heus aci, pe o, un nou acis: la mane a d'ajo na la legali zació de l1«A ui»-se mana i és la de p ocu a que hi hagi semp e algun documen o al e pe a complimen a , que les a gúcies de la bu oc acia són, en aques i en mol s al es sen i s, in ini es. A cops de polissa i de ce i ica , la ba alla no sembla doncs que es pugui guan- ya en un e mini aonable, de mane a que pa al.lelamen es cons i ueix la so- cie a Ca alana de Publicacions amb I'objec iu d'edi a el se mana i «Temps». L'es a egia a a es modi ica i a I'ho a de demana el egis e de la socie a i la pu- blicació, al capda an de la no a emp esa hom hi col.loca un saned í espec a- ble: Rie a Sala, Ribe a Ro i a, Riba O ínez, en e d'al es5. Es ac a de ma ca dis ancies amb els jo es de ll«A ui». També s'hi incula Jo di Maluque , un ho- me de p ime a ho a a P emsa Ca alana, S.A., que a d'enllac en e els dos p o- jec es i a qui es delega la missió de segui -ne el p océs adminis a iu. Ben en es: ambdues publicacions e en excloen s i la iabili a de I'una hau ia suposa I'en- e amen de I'al a. So a el egna es an ís i amo de Sánchez Bella, inicia a l'oc ub e del 1969, el minis e i ac a i de man eni les ic iques dila o ies -més que no pas les ag essi amen dissuasi es- pel que a als p ojec es pe iodís ics que p esen a la pe i e ia. El «Temps», malg a els noms suscep ibles de ga an i la bonda in- ínseca del p oduc e, no a p ospe a . P obablemen , F aga s'hau ia endu els no ables a copa . Sánchez Bella, de I'escola a icana, és un de o dels silencis del pode , de I'admonició eca golada e a a ho es d'o icina i, a més, li ag ada sopa sol. Alguns expe s assegu en que Sánchez Bella és un p oduc e ípic de la c isi 4 E a ]'?poca en que Des ino i a a 50.000 exe npla s i ha ia col.lisiona ei e adamen a nb el a- nós a icles 20n. de la Llei de P emsa. 5 El p ojec e es incula a al Banc Indus ial de Ca alunya i al cseco co one u lliga a El Co eo Ca- alán. 114 ineluc able del anquisme. Fos com os, au o i za una publicació pe iodica ca- alana no en a a a les p e isions del senyo minis e. A ca a11 dels anys 1972-73, els qui pensa en que el nona se mana i «A ui» hau ia es a el p ime pas pe a iba a la publicació d'un dia i, decideixen ac- ua di ec amen sob e aques objec iu i e -ne el cen e d'una campanya de sen- sibili zació popula . Aques a egada I'ope ació no s'o ien a cap al e que mi ja do zena d'homes de seny agin a uca la po a de 1' Adminis ació. Aques a e- gada es p e én que qui s'acos i a la ines e a del minis e i dugui al da e a uns quan s mile s de ciu adans. S'in odueixen can is a P emsa Ca alana, S .A,, so- cie a que p esidi i Ramon Fus e Rabes6 i hom es udia l'es a agema que cal se- gui en el su agi d'adhesions i de dine s. La nos a p esa de la Bas illa es posa en man a. La cap ació de comp epa ícips, -p ime , o e in í ols de 10.000 pesse es i en una segona i e ce a ase, de 1.000- a la egada que hau i de cons i ui pe semp e més una denúncia a I'apa ia del capi al local pe a c ea emp eses pe io- dís iques se ioses, ind a una dimensió sociol6gica i polí ica es ic amen excep- cional. L'A ui naixe i com un p oduc e emp esa ial eminen men a ípic, amb o s els condicionamen s, posi ius i nega ius, que la ó mula escollida ha ia d'a o ga al dia i des del p ime núme o ins a a ma eix. L'expedien al REP es a p esen a el juny de 1975 i la insc ipció o icial es p o- duí el 15 de gene de 1976. El p ime núme o de 1'A ui so ia de la o a i a a la 1,20 h. de la ma inada del 23 d'ab il, dia de San Jo di. REALITATS 1 QUIMERES DE LA CATALUNYA TESTICULAR Pe collons, ho hem acon egui pe collons! Josep Espa Ticó, en aquella da a Conselle Delega de P omoció de 1'A u ; b anda a a la po a de I'imp em a el p ime exempla del pe iodic, llancan el c i de ic o ia a una concu encia nod ida i exul an . En un al e momen , o hom ha olgu ugi de les opaci a s de la e o ma po- lí ica ap o i an p e ex os pe a una eu o ia que ins al 1977 acos uma a a exp essa -se d'una mane a descon ex uali zada, pu amen biologica, eminen - men glandula . Cap e e , doncs, podia e -se al Camille Desmoulins de la cul- u a ca alana, capi os d'aquella i de an es al es campanyes d'inci ació popula a a luixa la mosca7. Senzillamen : el senyo Espa es pe mei ia la Ilicencia d'obli- da que cinc mesos en e a ha ia mo a Ve sailles. 6 Ramon Fus e e a un nacionalis a independen de mol p es igi, dels ce cles de Vi elia. El ice- p esiden , En ic Ci ici, du an mol s anys lliga a Edigsa. En e els nous ocals hi ha Josep Amo ós i pe p ime a egada Espa Ticó. La Jun a que elegeix el nou consell se celeb a el 12 de maig de 1973. P emsa Ca alana, S.A. I'ha ien cons i u'i 11 socis amb 100.000 pesse es en accions cadascun. 7 Espa Ticó ha es a un p omo o impo an en el camp de I'edició de publicacions in an ils, de la ano a cancói~, de la indús ia discog a ica au oc ona, del Cong es de Cul u a Ca alana, en e mol- Una mínima pe spec i a p ojec ada damun la his o ia més ecen obliga a 115 c eu e que sense la desapa ició de F anco la insc ipció o icial del dia i A ui no s'hau ia p odui . El pe mís a iba a com una de les p o es «ine i ables» que exi- gia la c edibili a de la e o ma o jus ence ada, la qual cosa no ol di , e iden - men , que calgui minimi za la po encia es icula e nacle. Aques a, en o cas, es a a sana i sal a, no an en unció d'una concessió «a o gada» com pe la Ila - ga ei indicació d'una p emsa ca alana que no exis ia i en la qual s'ha ien com- p omes mol es pe sones i mol s es o cos; pe la enaci a dels qui s'ha ien lliu a a la cap ació de comp epa ícips al lla g de gai ebé es anys; pe la cons ancia d'uns p omo o s que es ba alla en amb I'apa ell adminis a iu del gene al, amb independencia dels p og essos que cada dia pogués e la ge on ologia.. . Tan- ma eix, al16 que calia eco da el 23 d'ab il de 1976 e a I'emp esa iniciada nou anys abans en una linia que a de ugi qualse ol pac e suscep ible d'hipo eca la independencia del u u pe iodic. Del p ime núme o de 1'A aise'n a en publica 123.066 exempla s i no n'hi hagué pe a o hom: 200.000 exempia s -es calcula a-- ambé s'hau ien exhau i 8. L'equí oc que hi ha en el i a ge de o p ime núme o s'exp essa a aquí de mane a con unden , pe o no hi ha ia cap mena de dub e que, al ma ge de a ane s i col.leccionis es, el dia i s'inse ia sob e una expec a i a eal i impo - an de me ca . Les p e isions inicials dels edi o s pa la en de si ua la di usió a un sos e de 80.000 exempla s, amb la qual cosa 1'A ui hau ia es a el segon dia- i de Ca alunya amb una in luencia decisi a, una es abili a po en i una en- dencia cons an a l'alca de les endes, es i nacions que, e iden men , no es a- en compli . La incapaci a pe a u a la «p ime a caiguda» de i a ge, mol abans de I'a enc dels 40.000 exempla sl, pe al de esi ua -lo sense massa es o c al sos e p e is -co ba habi ual es ipulada al p og ama economic de o a no a emp esa pe iodís ica-, cald ia impu a -la segu amen a aons múl iples, I'úl ima de les quals al egada ó a el p oduc e ma eix. En aques sen i o es les especulacions esde enen alides, pe o cap d'elles no po amaga els de ici s eals d'una es uc- u a adminis a i a que a a da mol a unciona amb una e icacia mínima; d'un consell d'adminis ació massa p o a en la ma e ia; d'una dis ibució li e al- men cao ica.. . No ja un con ol de endes adequa , que ins a pocs mesos no ha es a possible d'assoli e ec i amen , és el que es eclama a des d'algun sec o es al es inicia i es cul u als. A la a do del 1981 se li a e e un homena ge públic que en egis a un ex ao dina i nomb e d'adhesions. Mili a a Con e gencia Democ i ica. 8 El 25-IV-76 hom anuncia una eedició d'aques p ime exempla el qual s'u ili za com a ins u. men de p o noció: o s els qui es acin subsc ip o s ins al 30 de maig el eb an g a u'i amen . 9 Amb oscil.lacions poc signi ica i es, la caiguda del i a ge con inua a ins al desemb e del 1979. La manca d'una bona dis ibució i d'un es ic e con ol de les de olucions a que en aques pun les dades de qu? es disposa siguin di e gen s. En e enda i subsc ipcions la di usió més baixa de I'A ui se si ua a en e els 26.000 i els 32.000 exempla s a la da a esmen ada. 116 de I'emp esa i pe la ma eixa edacció. Les llacunes ana en més enlli: el e que mol s subsc ip o s de coma ques ebessin el pe iodic pun ualmen esde enia una p oesa o ben so in , una casuali a . Al capde all d'una ope ació de econques a pe iodís ica ema cable, ha ien d'eme gi les quime es del olun a isme, ine i ables quan els p oblemes s'en o- quen es icula men . Val a di , a més, que 1' A ui necessi a a a end e un com- p omís miii an -a ho es d'a a i enunciable- a nb I'i ea dels Pa'isos Ca alans p esen s a les pagines del dia i i, a la egada, dema cació e i o ial a la qual calia subminis a el p oduc e. A es que en aques s momen s Valencia consumeix al ol an de 600 exempla s i les Illes ap oximadamen uns 500, no es po di que els plans inicials en aques pun ossin un p odigi de ma ke ing in el.ligen . Coinciden s a nb la g eu c isi gene al del sec o p emsa, la decepció que p o- oquen les ma ine es c isis de I'A ui, ag eujades pel p oblema clau -menys ingu a nb excessi a Ileuge esa- de la inhabi uada lec u a de pe io- dics en ca ali. a e que signi ica ius sec o s de la població iden i iquessin I'A ui a nb la ima ge p dxima a la del nen que ha de se benei ó a pe pe ui a . Con a aques a ima ge, p ecisamen , i da an la displicencia a nb que ha es a con empla pe g ups p o essionals, in el.lec uals i polí ics, el dia i eacciona a nb una llui a di ícil que comenca a p odui eaul a s conc e s a pa i de 1980. La campanya iniciada el 1973 i a nb la qual s'in en a a p opugna la idea dl«un dia i de o s» a suposa incula al p ojec e de I'A ui 34.288 comp epa ícip~'~. Cap d'ells podia no subsc iu e un nomb e de pa icipacions el alo de les quals os supe io a les 100.000 pesse es. Aques a mesu a cau ela des inada a e i a el con ol massa desca a de amí- lies ideoldgiques i inance es conc e es, accen ua a el ca ic e d'emp esa col.lec- i a que o e ia I'o iginal a en u a pe iodís ica. Tanma eix, men e s'es enia la campanya, es a en p odui accions ad ecades a e e ma da an I'opinió pública la condició ecumenica del u u A ui com, pe exemple, la c eació d'un ons d'a que ha ia de se i de ga an ia pa imonial de la socie a ". «Un dia i de o s» podia, pe o, signi ica el ma eix que «un dia i de ningú», acepció ob iamen i absolu amen he e odoxa des de la més udimen a ia op ica emp esa ial. Pe exemple: els p oblemes d'adminis ació i dis ibució del pe i6- dic; el g au de ensió que ocasionalmen han assoli les elacions en e la edacció 10 En e el capi al undacional i els comp es de pa icipació, I'A u co np a a a nb una in e sió inicial de 90.000.000 de pesse es. 11 El ons cons a de més de 300 ob es a nb un alo es i na iu de nés de 30.000.000 de p es. i el consell d'adminis ació12; l'escassa maniob abili a inance a i, en conse- 117 qüencia, la debili a a I'ho a de p esen a exigencies de ac e més a o able a la socie a imp esso a del dia i13 ... han es a alguns dels aspec es de la manca d'au onomia i decissió que ha pogu pa i aques xdia i de ningú». En ecla na - se pe o, pel seu o igen, «dia i de o s», 1'A ui s'ha ana dibuixan , amb o s els acciden s que es ulgui, com un dia i-ins i ució. Aix6 a que, d'una o al a ma- ne a, o s els sec o s de la població ca alana amb consciencia nacional s'hi hagin pogu sen i i nplica s; aix6 a, a nbé, que en els mo nen s més c í ics, la se a e en ual desapa ició hagi es a con emplada com una au en ica ca is o e. El dia i-ins i ució pe me que en un nomen dona «sigui Idgic» que el p esiden Ta adellas hagi d'in e cedi pe el1 i aconsegui els ecu sos necessa is pe a sal a -lo de les co desi4. Pe exemple. Des del 1976, el dia i ha conegu al lla g de es anys i mig la na egació acil.lan de i ada de la se a ma eixa condició a ípica. Esde é, pe an , essen- cial, el pas que es dóna al desemb e de 1777 en de ini -se la Iínia ideologica de I'A ui, la qual, si bé no po e i a o s els iscs de I'a nbigüi a , liquida d'un cop les mi í iques apel.lacions ecumeniques que algú al egada hau ia olgu pe - pe ua , anem a di , cando osamen . Aques a de inició s'exp essa així: El dia i A ui, conscien que ha es a i és una eina pe al ed ecamen nacional de Ca alunya i que, pe a a, és l'únic dia i en ca ali d'abas gene al, ha de do- na eu a o es les posicions que en in dins les coo denades ca alanes i demo- c i iques. Pe al d'ob eni un p oduc e cohe en , com desi gem, en in o mació, el dia i ha de se ac ual i en opinió objec iu, des de 1'6p ica ca alana i democ i i- 12 Un momen d'aques a ensió és el de la so ida del di ec o Josep Faulí i la subs i ució pe Jo di Maluque , al maig de 1977. Faulí ha explica a ANALISI la aó p incipal pe la qual P emsa Ca alana, S.A. a escindi el seu con ac e: al'emp esa e a una emp esa d'a iciona s i jo no podia adme e de cap mane a que es iqués en ques ions p o essionals, com cons an men es p e enia. No hi en enien es». Un al e momen c í ic es p odueix quan Josep M. Cadena deixa el dia i, en aques cas, sob e- o , pe una incompa ibili a de c i e is amb el di ec o Maluque . Cadena, pe iodis a de dila ada ajec d ia democ i ica. ha ia ac ua de ap ecu so o de Faulí, en igu a com a u u di ec o a l'expe- dien p esen a al minis e i al juny del 1975. E a una a gúcia pac ada a i d'amaga el nom de Faulí, massa mal is pel egim. Al momen d'a o ga -se el pe mís d'edició a e -se la subs i ució de noms i Cadena a ocupa el ci ec de so sdi ec o , co n e a p e is . ins el desemb e de 1979. 13 L'A u ha es a imp es ins al eb e de 1981 als alle s de El No ic e o U7z e sal. Els p oblemes es a en ag euja quan els ma eikos alle s imp imeixen Elpenódico i I'A ui passa a se el clie i po- b e d'Edi o ial Menche a. S.A. 14 Al 1978, en un momen en que I'A u é un deu e amb Edi o ial Menche a. S.A. de 30.000.000 de pesse es -i ins s'a iba a pa la d'execu a el ons d'a -, Ta adellas aconsegueix un ajo namen del comp omís econ6mic a can i que la Caixa d'Es al is de Ca alunya a o gui a I'em- p esa c edi o a un c edi pe l'esmen ada quan i a . El c edi e a ala pe Po cioles, I'home o d'Edi o ial Menche a. Quan el mallo quíJosep Melii és a la Moncloa, al cos a de Suá ez, I'Auui, en un al e momen di ícil, ep una sub ensió de 10.000.000 de pesse es, cu iosamen la ma eixa quan- i a que es concedeix al Malio ca Dady Bu iie n. ca. Sal an el pes subs ancial dels e s que són no ícia, p ocu a a eni en comp e les p opo cions elec o als exp essades pel poble de Ca alunya i les da- des iables -quan es puguin eni - sob e la composició sociol6gica del seu públic lec o ac ual i po encial. El dia i A ui, conscien del seu pape en I'ap enen a ge del ca ala, e lla a pe que el seu llengua ge espec i els di e sos ni ells a que co espon el con ingu i sigui p ou plane pe no allunya lec o s i p ou acu a pe ana en iquin el llengua ge ac ual15. És impo an ema ca la esponsabili a que assu neix 1'A ui en an que «pe a a és I'únic dia i ca ala d'abas gene al», esponsabili a de la qual no sembla que en un u u p oxim pugui dimi i . Dues p egun es, pe o: ¿signi ica el «pe a a» elaciona amb la conseqüencia de «dona eu a o es les posicions)), que si s'edi en al es dia is en ca ala I'A ui p ojec a abandona el seu ca ac e obe , la se a en i a quasi ins i ucional? ¿Suposa I'e en uali a d'una compe encia, que des d'a a <ja» s'ha enuncia a bas i un dia i e i ablemen independen pe al u u ? EL DEMA INCERT La pe dua de o a in luencia eal a 1'A ui dels an ics co np epa ícips i la aci- li a ela i a amb que es cob eixen les a npliacions de capi al - ins aconsegui els 180.000.000 amb la ca npanya «A ui 2.000~'~ apun a, sense que calgui ecó - e a cap minuciosa analisi de I'acciona i a , a una p og essi a p eponde ancia del sec o obe amen hegemonic al consell d'adminis ació, és a di , al g up de Con e gencia De noc i ica de Ca alunya17. So osamen pe a la sol encia del dia i, la decla ació ideologica apun ada a e -se pocs nesos abans de les elec- cions al Pa lamen de Ca alunya, quan ningú no p e eia el iom escla an de C.D.C. i més a ia els p onos ics ana en, conside an els p eceden s, cap a una ic o ia socialis a. La dada, ce a nen , no és gens anecdo ica. D'al a banda, amb el p oduc e al da an , cal pensa que els esca a alls que an alguns sec o s de I'esque a, la se a hipe c í ica espec e a I'A ui, p obablemen no sigui semp e del o co ec a -a es, en e al es aons, el componen emp esa ial dels dia is que enen alguna 15 Al se emb e de 1979, I'Auui ep el P emi Ciu a de Ba celona des ina a mi jans de comunica- ció spe la se a labo al se ei de la no mali zació de la cul u a ca alana». 16 A I'agos del 1977, s'anuncia la p ime a ampliació, que és de 30 milions en accions de 20.000 p es. Els co np epa ícips hi poden concó e , adqui in una acció pe cada S comp epa icipacions de 1.000 p es. Dels 34.288 comp epa icips, només hi conco en 1.990. Cada nou accionis a po ad- qui i com a mixim 50 í ols. Al 1979 I'ampliació es a pe un capi al de 90.120.000 p es. xi a que ha es a duplicada a nb la ~Campanya A ui 2.0001.. A inals del 1981 s'ap o a una al a ampliació, pe a iba a un capi al de 360.000.000. Ac ualmen el núme o d'accionis es es de 13.000, ap oxi- madamen . 17 Bo a ull, un home del PSC (PSC-PSOE) de Valls, que ou nomena emps en e a ocal del con- sell, a enuncia al ca ec desp és de pa icipa a la p ime a eunió. incidencia polí ica a Ca alunya. És e iden que I'A ui s'es o ca pe se i amb 119 esc upolosi a la se a ocació o igina ia de dia i plu al i no pa idis a, desmen i- da en o cas mol ex~epcionalmen '~. Es dis ingueix ambé 1'A ui pe o e i la in o mació més comple a sob e les ac uacions de la Gene ali a -la p o isional i I'ac ual- i, en algun aspec e com és la essenya de aspasos de se eis i la se a negociació, subminis a un ma e ial pe iodís ic basic pe a u u s usua is d'he- me o eca. El dia i es mos a especialmen sensible a o a l'amplia emi ica elacionada de lluny o de p op amb la cul u a ca alana. És capda an e en el ac amen de p oblemes dels Paisos Ca alans, no pas des d'una op ica de me ca , sinó buscan que es comp engui des de Ca alunya aques a eali a ; cap c onica, pe exemple, com la dlAmadeu Fab ega pe es a assaben a s de I'en i icollamen alencia. L'A ui, a la i, espec a axa i amen el joc de la polemica i la se a e ce a pagina és una ibuna e ec i amen obe a; el pe iodic ha op a pe I'a o imen d'algu- nes dispu es que s'hi en ilen abans de cau e en el peca de la gasi e ia. Les llacunes quan no són, ambé, e iden s, s'han con e i en oxpopuli: manca de co esponsalies, edacció congelada que obliga a abusa del ma e ial d'agencia i a p escindi del g an epo a ge, edi o ials e inadamen p uden s i, pe an , de dub osa in luencia, nomines di e ses de col.labo ado s: els qui co- b en poc, els qui cob en menys i els qui no cob en.. . Sigui com sigui, un balan$ en e els «p os» i els «con es» sens dub e ens dona ia pe I'A ui-p oduc e, el dis- eny no pas d'un dia i po en , pe o sí d'un dia i se iós que s'ocupa isiblemen de guanya -se la c edibili a del lec o . Al cos a d'aixo, el can i d'ima ge que es eali za al eb e de 1981 '7; els Ileu- ge s pe o cons an s inc emen s dels índex de di usió20; el pape que la edacció ha comenca a juga al cen e de decisions del pe iodic2l. . . són ac o s que po- den con ibui a consolida aques a c edibili a . Men es an , a I'al a ca a de l'espe anca hi caben o es les emences del món. Resold e la incompa ibili a de e que suposa man eni a la p esidencia del Consell dlAdminis ació d'un dia i que en oni za la Iínia democ i ica i plu al 18 Ha es a o amen c i ica , pe exemple, el ac amen in o ma iu a I'en o n del con enciós He ibe Ba e a-Joan Ra en ós, amb mo iu del amós dina a Lleida del líde socialis a ca ali i d'al- es polí ics de I'oposició amb el gene al A mada. 19 So a la di ecció de Maluque , un dels ence s més no ables de 1'A ui ha es a el nou disseny del pe iodic, es udia pe la edacció i ma e iali za pe I'equip Sau a-To en e. El can i a coincidi amb el aslla a la imp em a de EL Co eo Ca alán, a I'edi ici del qual hom hi alladi ambé les o i- cines d'adminis ació i la edacció. 20 El con ol de I'OJD d'oc ub e del 1981 assenyala una mi jana de di usió de 37.800 exempla s. Els subsc ip o s ul epassen a ho es d'a a els 20.000 i el i a ge ac ual és de 48.700 ex. 21 A més de Jo di Maluque , al consell hi ha ac ualmen 3 memb es de la edacció: Albe Ab il, Me ce Iba z i Joan Randé en quali a de ocals. D'al es ocals sónjo di Espona, Josep Manyé, Joan Mas amon, Josep M. Rosanas, F ancesc Rubiol, Joan Saqués, Fe an Solé i Lluís Vi gili. El sec e a i i conselle delega és Jaume Vilal a i el p esiden An oni Subi a.