La difusió de la premsa comarcal a Catalunya

LA DIFUSIÓ DE LA PREMSA COMARCAL A CATALUNYA * Jaume Gzlz'L'lame La p emsa coma cal és la a ian ca alana de la p emsa local, bé que aques a no és una de inició su icien d'aques ipus de publicacions pe iodiques. Ca a- lunya ha disposa his o icamen , i disposa enca a, d'un model de p emsa p opi en el ma c de 1'Es a espanyol, pe ec amen au osu icien , sense que la p emsa de Mad id hi hagi ingu ins al p esen al a cosa que una unció suplemen a ia. El me ca ca ala de p emsa d'in o mació s'ha es uc u a adicionalmen a pa i d'uns dia is d'abas gene al o nacional, segons la e minologia clhsica del ca alanisme, que són els edi a s a Ba celona i a una a iada gamma de publica- cions d'in o mació local d'abas a iable que o men el que es coneix com la p emsa coma cal i que ab aca des dels dia is de les ciu a s impo an s ins a les e is es mensuals i bimes als de les pe i es poblacions, passan pels pe iodics se manals, bise manals i ambé ise manals d'una en ena de ciu a s pe i es i mi janes. La p emsa coma cal ca alana és un enomen comunica iu singula , sense pa ió a eu dlEspanya: o un model ca a12 de pe iodisme popula que é els seus o í- gens en el so gimen ma eix de la p emsa a Ca alunya i que al lla g de la his o ia ha ingu un desen olupamen impo an , ep es de nou desp és de 1939 ins a Aques a icle es i basa sob e ma e ials d'in es igació inclosos en el llib e aLa p emsa coma cal. Un model ca ala de pe iodisme popula w, en cu s de publicació, eali za amb una beca de la Funda- ció Jaume Bo ill. 76 assoli ac ualmen un nou esso gimen . Amb o , la manca d'es udis especí ics n'ha e un sec o mol mal conegu i so in poc alo a en e la p emsa ca alana. Es udia la se a di usió, o i les limi acions exis en s, és una dada biisica pe a i- xa I'abas ac ual de la p emsa coma cal i pode anali za les se es possibili a s de u u . Pe a un es udi de la p emsa coma cal és imp escindible, d'aco d amb les en- dencies ac uals de ece ca sob e els mi jans de comunicació, abo da de ple I'as- pec e de la di usió i e una apo ació de dades, que en aques cas se an míni- mes, pe a si ua la se a incidencia en el me ca de lec o s. La hipo esi de eball que en aques aspec e ha inspi a la in es igació p esen és que la p emsa coma - cal ha ingu his o icamen un me ca lec o especí ic, un me ca que ha econ- que i al lla g del anquisme, malg a la submissió polí ica al egim, i que es a eno an p o undamen d'enca de 1975. La in oducció dels es udis de di usió és una no e a ela i amen ecen en les in es igacions de p emsa i mi jans de comunicació i poc desen olupada enca a, an a Ca alunya com a Espanya en gene al. Cal des aca de seguida que el con- ol de la di usió de la p emsa, alho a, és una eali a enca a no del o ins i ucio- nali zada, lle a dels dia is d'in o mació gene al i les publicacions de g an abas . Un es udi de la di usió de la p emsa coma cal com a mi ji imp escindible pe a si ua I'exis encia d'un me ca especí ic de lec o s i ixa -ne les dimensions ap oximades, ensopega a a com a a amb dues di icul a s biisiques: en p ime Iloc, la inexis encia de censos i ca ilegs, ja sigui a ni ell local i coma cal o a ni ell gene al, de les publicacions exis en s i les se es ca ac e ís iques; aques cens, quan el ind em, exigi 2 una e isió almenys anual que posi especial a enció a la mobili a cons an , que és una ca ac e ís ica bbica de la p emsa coma cal; en se- gon Iloc, la inexis encia, igualmen , de dades egula s i con olades de la di usió dels dia is, pe iodics i e is es coma cals. En ambdós casos la e e encia als sis emes exis en s no és alida. Pel que a al Anua io de la P ensa Espaeola, edi a i egula men pe I'an ic MinU en' de In- o mación y Tunkmo, no comp enia més que algunes publicacions coma cals, o e ia dades en alguns aspec es no comp o ades, com la del i a ge, i en de ini i- a la se a manca de egula i a , p ime , i a a la se a manca de publicació no en an un ins umen u ili zable. Pel que a a I'O icina de Jus i icació de la Di usió (O.J.D.), emp esa p i ada de con ol de la di usió econeguda mundialmen , es a o ien ada p incipalmen al se ei de la publici a en p emsa, i si és ú il pe als dia is i la p emsa g an, no ho és, en p incipi, pe a la p emsa coma cal. Da an aques es limi acions, I'es udi de di usió, eali za pe mi ma eix i del qual a a p esen o les conclusions, é I'únic objec e d'es abli una ap oximació mínima amb que comple a I'es udi gene al de la p emsa coma cal ca alana com 77 a enomen especí ic dels mi jans de comunicació al nos e país. S'ha p es com a base el Cens P o isional de la P emsa Coma cal de 1979, eali za ambé pe I'au o . Les dades de di usió que s'hi donen enen I'o igen en on s di e ses, que s'indiquen en cada cas i ambé en la in es igació pe sonal i 1'O.J.D. en el cas dels dia is acolli s a aques con ol. Es ac a, pe an , en la majo ia de casos, de dades es ima i es i no pas comp o ades, gene almen ap oximades i no pas p e- cises, que he elabo a amb la inali a especí ka de eali za aques es udi. L'objec iu, doncs, és e un apun de si uació del me ca lec o de la p emsa coma cal a Ca alunya. Amb aques a inali a , he ag upa les dades de di usió pe coma ques, egions i p o íncies i les he anali zades pe g ups de dia is, pe- iddics i e is es1, sepa adamen , i ambé pel o al de models. És e iden I'exis- cia de di e encies indiscu ibles en e la di usió de dia is, pe iodics i e is es i la incidencia espec i a en el públic lec o , pe o en aques cas es ac a de eu e el nomb e de comp ado s de p emsa coma cal, en an que demanda in o ma i a sigula i zada que inclou aques s es models bisics de publicacions, i en el ma c gene al del me ca de p emsa a Ca alunya. Pc aques a aó I'es udi es a a pa i de la di usió pe núme o de les publica- cions, sigui quina sigui la se a pe iodici a i sense conside a , pe an , la inci- dencia a iable en el lec o segons el nomb e d'apa icions. He d'ad e i ambé que les dades de di usió u ili zades són les equi alen s al i a ge, lle a els dia is con ola s pe O.J.D. La manca de dades di e enciades és sens dub e el mo iu p incipal d'aques a iden i icació. Cal di , pe o, que en la p emsa coma cal, Ile- a dels dia is, les di e encies en e el i a ge i la di usió eal, pe enda o pe subsc ipcions, de les publicacions és mínima. Les dimensions eduides dels im- bi s de di usió limi en no ablemen els ma ges de dis ibució d'exempla s, alho- a que pe me en un con ol di ec e i pe manen dels exceden s i els ajus s co es- ponen s del i a ge, ben al e és del que oco e amb les publicacions d'ampli abas de dis ibució. D'al a banda, el me ca ca ali de p emsa és una eali a a penes es udiada, lle a d'un eball de Josep Gi eu2, i pe an les compa acions en e unes i al- es dades que es puguin es abli con inuen enin un ca ic e mol elemen al. 1 D'aco d amb les de inicions de models de publicacions a la p emsa coma cal o mulades pe I'au o , s'inclouen en e els dia is les publicacions que apa eixen dii iamen o més de qua e cops a la se mana; en e els pe iodics, les publicacions de pe iodici a se manal o supe io ; i en e les e is- es, les publicacions d'apa ició in e io a la se manal, sob e o mensuals, pe o ambé quinzenals, bi- mensuals. bimes als. imes als i al es pe iodici a s a ípiques. JOSEP GIFREL'. aLa di usió de la p emsa dia ia i se manal a Ca alunyaw, Andzsi, núm. 1, Ba celo- na, juny 1980, pp. 23-61. 78 ANALISI DE LA DIFUSIÓ L'elabo ació i anilisi de les dades de di usió del Cens P o isional de la P emsa Coma cal de 1979 ens dóna en p ime lloc una xi a o al de 201 publicacions que sumen un i a ge i una di usió o als de 244.511 exempla s (Quad e 1). Desglossan -les d'aco d amb els es models bisics de publicacions, esul en les xi es següen s: 8 dia is, que sumen 41.641 exempla s; 39 pe i idics, que sumen 93.200 exempla s, i 154 e is es, que sumen 109.670 exempla s. La di usió dels dia is oscil.la en e un mínim de 3.000 exempla s i un mkim de 7.545. Segons es po eu e en el Quad e núme o 4 hi ha dos ni ells de di usió en e els dia is. Una di usió al a que a des dels 7.545 de La Mañana de Lleida (Seg ii), passan pels 7.000 del Dia io Español de Ta agona (Ta agones), els 6.169 de Los Si ios de Gi ona (Gi ones), els 6.000 del Dia io de Te assa de Te - assa (Valles Occiden al) 1 els 5.327 del Diano de Sabadell, a Sabadell . En segon e me, una di usió mínima de 3.000 exempla s de Pun Dian'de Gi ona (Gi o- nes) i Diah de Léda de Lleida (Seg ii) i 3.600 de Gaze a de Man esa de Man- esa (Bages). , La di usió mi jana dels ui dia is se si ua en els 5.205 exempla s pe núme o, xi a Iogicamen o casupe io a la mi jana global de les 201 publicacions censa- des i que esul a se de 1.216 exempla s pe núme o. Els 39 pe iodics -un ise mana i, qua e bise mana is i en a-qua e se mana is- enen una di usió mi jana de 2.389 exempla s pe núme o. De e , només El 9 Nou de Vic (Osona), un se mana i, supe a els 4.000 exempla s pe a si ua -se en una nomb e de 12.000 exempla s, que és ex ao dina i en aques ni- e11 de publicacions i, pel que hem is abans, ambé pe als dia is. Els al es en a- ui pe iodics oscil.len en e els 800 exempla s de mínim de Fo ja de Cas- ella del Valles (Valles Occiden al) i Baix Penedes In o mes del Vend ell (Baix Penedes), i els 4.000 exempla s de mkim de Regió 7, de Man esa (Bages), Igua- lada, d'Igualada (Anoia), i G ama, de San a Coloma de G amane (Ba celones). Com es po eu e en el Quad e núme o 5, I'o d e de di usió segueix una p o- g essió egula : 3.5000 exempla s, Re is a de Badalona a Badalona (Ba celones) i C ónica de Ma a ó a Ma a ó (Ma esme); 3.000 exempla s, El Ma esme a Ma a ó (Ma esme), Reus i La Voz de la Cos a Do ada a Reus (Baix Camp), Ausona a Vic (Osona), Re is a de Vall2s i Coma ca alDia a G anolle s (Valles O ien al), Ho a No a a Figue es (Al Empo di) i La Boi a a Lleida (Sag i;); 2.700 exempla s, La Voz del Bajo Eb o a To osa (Baix Eb e); 2.500 exempla s, L 'Empo da a Figue es i La Coma ca d'Olo a Olo (Ga o xa); 2.400 exempla s, L 'Olo ía Olo (Ga o - xa); 2.000 exempla s, Dian de Viláno a a Vilano a i la Gel ú (Ga a ), Plaga G an i Coma ca Depo i a a G anolle s (Valles O ien al), Vida a Igualada 79 (Anoia), Jo en u de I'Al Camp a Valls (Al Camp); 1.500 exempla s, To hom i La Voz del Penedes a Vila anca del Penedes, Se mana i de Viláno a a Vilano a i la Gel ú (Ga a ) i ElEco de Sz' ges a Si ges (Ga a ); 1.300 exempla s, Eb e In- o mes a To osa (Baix Eb e); 1.100 exempla s, Anco a a San Feliu de Guíxols (Baix Empo da) i C ónica de Szi ia a Sú ia (Bages); 1 .O00 exempla s, Ge ona De- po i a a Gi ona (Gi ones), Rub ica a i Enda an a Rubí (Valles Occiden al), Se mana i Mon bui a Caldes de Mon bui (Valles Occiden al), No a T2wega a Ta ega (U gell), L 'Obse ado a Ma o ell (Baix Llob ega ) i El Sol a Vilano a i la Gel ú (Ga a ); 800 exempla s, Fo ja a Cas ella del Valles (Valles Occiden- al) i Baix Penedes In o mes al Vend ell (Baix Penedes). Les 154 e is es sumen, pe la se a pa , 109.670 exempla s, que signi iquen una di usió mi jana de 712 exempla s pe e is a i núme o. L'oscil.lació en e xi- es mínimes i maximes de i a ge a des dels 100 exempla s de Ganxo d'O gan- ya (Al U gell) ins als 3.000 de P esencia de Gi ona (Gi ones) o Al Ven de Te- assa (Valles Occiden al). El e que la mi jana de di usió pe e is a i núme o se si ui en la xi a ja assenyalada de 7 12 exempla s és p ou indica iu de quina és la onica gene al. Més de la mei a de e is es enen un i a ge de 500 exempla s o in e io i amb p ou eines una in ena supe en els 1.000 exempla s. Algunes xi- es ela i amen al es en poblacions pe i es, com a a Ajzln amen (3.200 exem- pla s) a A enys de Ma (Ma esme), Bu lle íd'In o mació (1.500 exempla s) a A - gen ona (Ma esme), Bu lle í d'ln o mació (1.500 exempla s) a A enys de Mun (Ma esme), El Masnou (5.500 exempla s) al Masnou (Ma esme), Dideg (2.200 exempla s) a Mon ga (Ma esme), FuU In o ma iu (3.000 exempla s) a P emia de Ma (Ma esme) i Deba (2.500 exempla s) a Vilassa de Ma (Ma esme), s'ex- pliquen pe que es ac a de publicacions g a ui es d'ajun amen s i pa i s polí- ics. En can i, els i a ges ela i amen ele a s d'Al Ven o P esencia, ja esmen- ades, ho són pe se e is es de ciu a s g ans com Te assa i Gi ona. Cada g up con é zones de on e a, el de dia is amb els se mana is i aques s- amb les e is es i ice e sa. Hi ha e is es que enen més di usió que alguns pe- iodics i pe iodics que enen més di usió que alguns dia is. Són zones de Iími s imp ecisos que mani es en la a iabili a de les condicions en que una pobiació po a iba a eni p emsa d'una o al a pe iodici a , segons quina sigui la dina- mica sociocul u al de cada una i de cada si uació. Les on e es espec i es se si- uen en els l .O00 i els 3.000 exempla s. Hi ha se mana is de 800 exempla s i e- is es de 1.000 i 1.500. Hi ha alho a pe iodics de 4.000 -i ins i o un de 12.000- i dia is de 3.000 exempla s. Si un dia i é aques a da e a di usió, o és que es oba en una ase inicial de Ilancamen , com Pun Dia i de Gi ona, en el momen del cens, o és que no ha assoli una i a de me ca in e essan com el Dia io de Lé iZa, so i el 1966. La compa ació en e els 3.600 de Gaze a de Man esa, dia i quad ise manal, i els 4.000 de Regió 7, ambé de Man esa, i Igualada, bi semanals , o de G ama de San a Coloma de G amene , se manal , 80 indica, en can i, com a la p ime a ciu a so geix una compe encia al dia i adi- cional, bé que des d'una pe iodici a més baixa, o com aques es dues al es ciu- a s poden aspi a ambé a eni un dia i local. El Quad e núme o 6, que o dena en sen i descenden les xi es de di usió de dia is i pe iodics ba eja s, e ela les possibili a s d'e olució de la xa xa de dia is locals en el u u . LA DIFUSIÓ PER COMARQUES El Quad e núme o 1 exp essa la dis ibució dels ipus de publicacions pe co- ma ques i egions, i ambé la se a di usió. Així, els 8 dia is es concen en en cinc coma ques: 2 al Valles Occiden al (Regió 1), 2 al Gi ones ( egió II), 1 al Ta ago- nes (Regió 111), 1 al Bages (Regió VII) i 2 al Seg ii (Regió VIII). D'al a banda, no o es les coma ques comp en a nb pe iodics i e is es alho a. La Sel a (Regió 11), el P io a , la Conca de Ba be i i la Ribe a d'Eb e (Regió IV), el Mon sii (Re- gió V), la Ce danya i el Ripolles (Regió VI), el Be guedi (Regió VII), les Ga i- gues, la Nogue a i la Sega a (Regió VIII) i 1'Al U gell, el Palla s Jussa, el Palla s Sobi i i la Val1 d'A an (Regió IX) només enen e is es. El Ta agones (Regió 111) i el Seg ii (Regió VIII) ampoc no enen pe iodics i aquella ni an sols e is- es, pe o el cas no és an so p enen ja que enen dia is. Semblan men , no e- nen ni dia is ni e is es, pe o sí pe iodics, el Ga a (Regió 111) i el Baix Eb e (Re- gió V). Dues coma ques no enen cap mena de publicacions: la Te a Al a (Re- gió V) i el Solsones (Regió VII). L'anilisi pe p o íncies ens dóna es dia is a la de Ba celona, dos a la de Gi o- na, dos a la de Lleida i un a la de Ta agona. A la de Ba celona hi ha 25 dels 39 pe iodics, que sumen 63.900 exempla s; a la de Gi ona, 6 pe iddics a nb 12.500 exempla s; a Lleida, 2 pe iodics, a nb 4.000 exempla s; i a la de Ta agona, 6 pe- iodics a nb 12.800 exempla s. En e is es, la de Ba celona en euneix 85 de les 154 o als, a nb 64.475 exempla s; la de Gi ona, 20 e is es i 18.000 exempla s; la de Lleida, 28 e is es i 11.345 exempla s; i la de Ta agona, 21 e is es a nb 15 .O50 exempla s. Les dades gene als pe p o íncies col.loquen en p ime lloc la de Ba celona a nb 113 de les 201 publicacions o als i 143.302 exempla s, que signi iquen el 59% de la di usió; la de Gi ona, en segon lloc, 28 publicacions i 40.469 exem- pla s, que signi iquen el 16% de la di usió o al; en e ce Iloc, la de Ta agona, amb 28 publicacions i 35.850 exempla s, que signi iquen el 14% de la di usió o al i, inalmen , la de Lleida a nb 32 publicacions i 25.890 exempla s, que e- p esen en 1'1 1 % de la di usió o al. De I'anilisi p o incial ja es dedueix que les coma ques incloses a la p o íncia de Ba celona són les que euneix un nomb e més g an de publicacions, i d'exempla s pe núme o. Així, la Regió 1 é 63 publicacions, un 36% del o al (Quad e núm. 2), i an les publicacions com els exempla s de les se es coma - ques assoleixen conjun amen xi es supe io s a les de les p o íncies de Gi ona. Lleida i Ta agona, i indi idualmen equipa ables a algunes d'aques es. Així, el Ma esme suma 23 publicacions i 34.000 exempla s, el Valles Occiden al 12 pu- blicacions i 21.477 exempla s i el Valles O ien al 12 publicacions i 16.900 exem- pla s. Aques a e ce a coma ca és supe ada, en e les de la p o íncia de Ba celona, pe Osona, amb 1 1 publicacions i 18.900 exempla s . Aixo no impedeix , pe o, que de les disse p ime es coma ques en nomb e d'exempla s de p emsa coma cal (Quad e núm. 3), deu siguin de la p o íncia de Ba celona -Ma esme, Valles Occiden al, Valles O ien al, Osona, Bages, Ba celones, Anoia, Al Penedes, Baix Llob ega i Ga a -, qua e de la de Gi ona -Gi ones, Ga o xa, Al Em- po da i Sel a-, dos de la de Ta agona -Ta agones i Baix Camp- i una -Seg ii- de la de Lleida. Només el Be gueda, de la p o íncia de Ba celona, queda si uada en e les coma ques a nb més baix nomb e d'exempla s de p em- sa p opia. Aques es disse coma ques, essen la mei a gai ebé de les en a-sis coma - ques a nb p emsa p opia d'aques Cens P o isional de 1979, ep esen en en can- i el 75 Oh del o al de di usió. To es enen més de 5.000 exempla s coma cals i, lle a d'una almenys un pe iddic. Les al es dinou es an pe so a dels 5.000 exempla s i, lle a de es, pe so a ambé dels 3.000, i només cinc comp en, a més de e is es, a nb pe iodics se manals. Només una pe any a la p o íncia de Ba celona -Be gueda-, es a la de Gi ona -Baix Empo dii, Ce danya i Ripolles-, se a la de Ta agona -Al Camp, Baix Eb e, Baix Pendes, Mon sii, Conca de Ba be a, P io a i Ribe a d'Eb e- i ui a la de Lleida -U gell, Sega- a, Nogue a, Ga igues, Al U gell, Palla s Jussi, Palla s Sobi a i Val1 , d'A an-. Les dues coma ques sense p emsa p opia en aques cens pe anyen a la p o íncia de Lleida, el Solsones, i a la de Ta agona, la Te a Al a. En e les disse p ime es cal sub a lla , pe o, g ans di e encies. Així, el Ma es- me sol assoleix el 13.8 % del o al de la di usió, a nb 34.000 exempla s, men e la segona, el Valles Occiden al, queda bas an més a all, a nb 21.427 exempla s, que és un 8,7 Oh . Vénen desp és a més dis ancia es coma ques: Osona, 18.900 i 7,7 Oh ; Gi ones, 17.969 i 7,3 % i Valles O ien al, 16.900 i 6,9 Oh sob e el o al ca- al2 de di usió. D'aques es cinc p ime es coma ques, només el Valles Occiden al i el Gi ones, és a di , la segona i la qua a, enen dia is, dos cada una. Osona comp a a nb un índex ex ao dina i de di usió, cas d'El9 Nou, pe o el Ma esme i el Valles O ien al, sob e o el Ma esme, compensen la manca de dia is amb un g an nomb e de publicacions. La consul a dels quad e 1 i 3 és ben il.lus a i a. Un enomen semblan es dóna a les es coma ques comp eses en e els 10.000 i els 15.000 exempla s: Bages, 13.850 i 5,6%; Baix Camp 10.750 i 4,4% i Seg ia 19.045 i 6,1% . El Seg ia comp a a nb dos dia is que sumen les dues e ce es pa s dels exempla s; el Bages comp a a nb un dia i, dos pe iodics i do ze e is- es i el Baix Camp a nb dos pe iodics i cinc e is es. 82 - La elació en e xi a coma cal de di usió i núme o i ipus de publicacions és ben di e en en unes coma ques i al es, sob e o en e les nou p ime es. En les es an s ja és més egula . Una analisi de la di usió en elació a la població ens o e eix uns índexs coma - cal~ en alca en aques s da e s anys, com a conseqüencia simple de l'augmen del nomb e de publicacions a eu i que apun en cap a una igualació p og essi a amb els índexs de di usió de dia is espan~ol i ca ala, així com a I'índex mi jii mundial que se si ua ac ualmen en els 130 dia is pe a cada mil habi an s, xi a que ja supe en els de p emsa coma cal en algunes coma ques. Els índexs de di usió ens o e eixen una pano amica de la p emsa coma cal no semp e coinciden amb la que s'ob é de l'anilisi de les dades simplemen quan- i a i es is es ins a a; ins i o hi ha no ables so p eses en algunes coma ques. Les o es desigual a s demog a iques en e unes i al es zones de Ca alunya a i no solamen que les xi es de di usió d'exempla s pe núme o no siguin su i- cien s pe a eni una ap oximació co ec a a la incidencia de la p emsa coma cal, sinó que ins i o una anilisi basada en la conside ació aillada d'al es dades in- gui esul a s mol dis o sionado s de la eali a , ja que en de ini i a, pe bé que les dades quan i a i es són una dada de coneixemen onamen al, la que po o e i I'exp essió més impo an i acos ada no és al a que la elació en e el nomb e d'exempla s i la població de cada coma ca, que s'exp essa en I'anome- na índex de di usió. El calcul dels índexs de di usió de la p emsa coma cal segons les dades de di u- sió del Cens P o isional de la P emsa Coma cal de 1979 en elació a la població ca alana de 197g3, ens o e eix els esul a s exp essa s en els quad es núme os 7 i 8. L'índex de di usió mi ja de la p emsa coma cal a o Ca alunya és de 59 exem- pla s pe a cada mil habi an s, da an els 98 que la UNESCO calcula l'any 1975 pe als dia is de o Espanya -xi a que d'encii d'aquell any en o cas ha baixa -, els 105 que Josep Gi eu calcula4 pe als dia is ca alans l'any 1979 -bé que comp an -hi els ui coma cals- i els 130 de mi jana mundial dels dia is. Hi ha in -i- es coma ques que es an pe damun de I'index gene al ca ala de p emsa coma cal i quinze que queden pe so a. L'índex nés al co espon a Oso- na, 169, seguida de La Ga o xa, 15 1, el Ma esme, 136, el Palla s Sobi a, 135, el Gi ones, 133, 1'Al Camp, 131; sis coma ques, pe an , que queden pe da- mun de l'índex mundial de di usió de dia is. Dues més, la Sega a, 108 i 1'Al Penedes, 105, ho es an enca a de l'esmen a índex ca ala de di usió de dia is. Xz iee 79. Ca alunya, Dipu ació de Ba celona, Ba celona, 1981 *JOSEP GIFREU. op. ci . Qua e més, el P io a , 104,5, I'Anoia, 100, el Baix Penedes, 99 i I'U gell, 99, 83 ho es an ambé de I'índex gene al espanyol de 1975. Bé que aques s índexs no són equi alen s, ja que es ac a d'índexs de di usió de dia is, men e que el de p emsa coma cal comp en pe iodici a s di e ses, sí que són un pun de e e en- cia alid en an que són la cons a ació d'un olum mi ja de comp ado s, és a di , de I'exi encia d'un me ca especí ic. A pa les esmen ades, hi ha do ze coma ques més que es an pe damun de la mi jana ca alana de 59 exempla s pe cada mil habi an s: Vall d'A an, 92, Ba- ges, 90, Seg ii, 88, Baix Camp, 87, Ga a , 85, Valles O ien al, 82, Al Empo - da, 75, Sel a, 68, Conca de Ba be a, 67, Be gueda, 64,5 i Baix Eb e, 59. Pe so- a d'aques a da e a xi a, que coindeix a nb I'índex mi ja ca ala, el descens és iipid: Al U gell 57,5, Mon sia 53, Ce danya 5 1, Ta agones 47, Palla s Jussa 42, Valles Occiden al 36, Ripolles 33, Ribe a d'Eb e 32, Ga igues 32, Baix Em- po da 30, Nogue a 30, Baix Llob ega 12 i Ba celones 12. Solsones i Te a Al a igu en a nb índex 0, pe la manca de p emsa p opia en el Cens de 1979. Aques a aula o e eix algunes di e encies mol ema cables en elació a nb la aula de di usió. En p ime lloc, col.loca Osona com la coma ca que, a nb més di e encia, é I'índex més ele a de di usió de la p emsa coma cal en e la pobla- ció, o i que el Ma esme no pe d més que els dos p ime s llocs en elació a la aula de publicacions i exempla s, la qual cosa con i ma de ple la se a impo an- cia en el conjun . El sal enda an més ema cable el a la Ga o xa, que del lloc núme o e ze en la aula de di usió assoleix el segon índex en la p esen , així com 1'Al Penedes que passa del do ze al ui e. La no e a més impo an , pe o, són els índexs ele a s de Palla s Sobi i, Al Camp, Sega a, P io a , Baix Pene- des, U gell i Vall d'A an, a nb 135, 131, 108, 104,5, 99,99 i 92, o i que cap - d'aques es coma ques no a iba als cinc mil exempla s pe núme o en la aula de di usió. Ens obem da an el cas cl2ssic de coma ques a nb una bona adició de p emsa p opia, bé que de di usió eduida a causa d'una població poc ele ada. L'excepció són el Palla s Sobi a i el P io a , que si en aques cens apo en e is- es, són les p ime es que enen des de 1939, pe o I'escassa població els dóna de seguida un índex de di usió al . La no e a de signe con a i és la pe dua d'impo ancia en la aula p esen de coma ques com el Bages, el Seg ii, el Ta agones, Valles O ien al, el Valles Oc- ciden al, el Baix Llob ega i el Ba celones. Es ac a de coma ques a nb dia is i pe iodics de i a ges ela i amen al s en el conjun de la p emsa coma cal, pe o i elle an s a I'ho a d'es abli la elació di usió-població. Són ema cables sob e- o els casos del Ta agones 47, Valles Occiden al 36, el Baix Llob ega 12 i el Ba celones 12, mol pe so a de I'índex gene al ca ala, i aques es dues úl imes en els da e s llocs de la aula. Nogensmenys, són les coma ques que més han acusa I'augmen de població de i a de les onades d'immig ació cas ellanopa lan dels anys cinquan a, seixan a i se an a. El Bages, bé que pe d posicions en elació a la (Quad e de di usió 3) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL Any 1979 Di usió de publicacions pe coma ques i pe cen a gessob e el o al Coma ca % sob e Dia is Exempla s Ca . Pe iodics Re is es Ma es ne Valles Occid. Osona Gi ones Valles O ien . Seg ia Bages Baix Camp Ba celones Anoia Ta agones Al Penedes Ga o xa Baix Llob ega Al E npo da Ga a Sel a Al Camp Baix Eb e U gell Baix Penedes Mon sia Be gueda Baix Empo da Sega a Nogue a Conca de Ba b. P io a Al U gell Ripolles Ribe a d'Eb e Palla s Jussa Palla s Sobi a Ga igues Ce danya Vall d'A an Solsones Te a Al a To al Ca . FONT: In es igació i elabo ació p opies (Quad e de di usió 4) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA,COMARCAL An y 1979 Dia is locals i coma cals pe o d e de di usió Dia is Ciu a s Di usió La Mañana' Dia io Español Los Si ios1 Dia io de Te assa Dia io de Sabadelll Gaze a de Man esa Pun Dia i Dia io de Lé ida Lleida Ta agona Gi ona Te assa Sabadell Man esa Gi ona Lleida To al 41.641 FONT: In es igació i elabo ació p opies 1 Dades: OJD (Quad e de di usió 5) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL Any 1979 Pe iodics locals i coma cals pe o d e de di usió Pe ibdics Ciu a s El 9 Nou Regió 7 Igualada G ama Re is a de Badalona C ónica de Ma a ó El Ma esme Reus La Voz de la C. Do ada Ausona Re is a del Vallbs Coma ca al Dia Ho a No a La Boi a La Voz del Bajo Eb o L 'Empo da La Coma ca d'01o L 'Olo í Dia i de Vilano a Placa G an Vida Coma ca Depo i a Jo en u de I'Al Camp To hom La Voz del Penedbs Se mana i de Vilano a El Eco de Si ges Eb e ln o mes Anco a C bnica de Sú ia Ge ona Depo i a Rub ica a Enda an Se mana i Mon bui No a Ta ega L 'obse ado El Sol Fo ja Baix Penedbs ln o mes Vic Man esa Igualada San a Colo na de G amane Badalona Ma a ó Ma a ó Reus Reus Vic G anolle s G anolle s Figue es Lleida To osa Figue es Olo Olo Vilano a i la Gel ú G anolle s Igualada G anolle s Valls Vila anca del Penedes Vila anca del Penedes Vilano a i la Gel ú Si ges Tonosa San Feliu de Guixols Sú ia Gi ona Rubi Rubi Caldes de Mon bui Tá ega Ma o ell Vilano a i la Gel ú Cas ella del Valles El Vend ell Di usió 12.000 4.000 4.000 4.000 3.500 3.500 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 2.700 2.500 2.500 2.400 2.000 2.000 2.000 2.000 2.000 1 .500 1.500 1.500 1.500 1.300 l. 100 1.100 1 .O00 1 .000 1.000 1.000 1 .000 1 .o00 1.000 800 800 To al 93.200 FONT: In es igació i elabo ació p opies. (Quad e de di usió 6) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL Any 1979 Dia is i pe iodics pe o d e de di usió Dia is i pe ibdics El 9 Nou (S) La Mañana í D) Dia io Español ( D ) Los Si ios ( D Dia io de Te assa (Di Dia io de Sabadell ( D) Regió 7 (TS ) Igualada (6s) G ama (S) Gaze a de Man esa (Di Re is a de Badalona (6s) C ónica de Ma a ó (TS) Pun Dia i ( D 1 Dia io de L é ida í D) El Ma esme ( S 1 Reus (S) La Voz de la C. Do ada (S) Ausona (Si Re is a del Valles (S) Ho a No a (S) La Boi a (S) Ciu a s Vic Lleida Ta agona Gi ona Te assa Sabadell Man esa Igualada San a Colo na de G a nene Man esa Badalona Ma a ó Gi ona Lleida Ma a ó Reus G anolie s Vic G anolle s Figue es Lleida Di usió 12.000 7.545 7.000 6.169 6.000 5.327 4.000 4.000 4.000 3.600 3.500 3.500 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 FONT: In es igació i elabo ació p opies Dades OJO (Quad e de di usió 7) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL, 1979 lndex de di usió d'exempla s pe cada 1.000 habi an s Dema cacions Nomb e d' exempla s Població 1978 Exemp'a s pe 1.000 h. Baix Llob ega 6.200 500.855 12 Ba celones 9.000 745.349 12 Ma esme 34.000 250.307 136 Valles Occiden al 21.427 600.763 36 Valles O ien al 16.900 205.506 82 To al Regió 1 88.177 2.302.780 38 Al Empo da 6.100 81.737 75 Baix Empo da 2.500 82.057 30 Ga o xa 6.550 43.376 151 Gi ones 17.969 135.122 133 Sel a 5.650 82.489 68 To al Regió 11 38.769 424.781 9 1 Al Camp 4.300 Al Penedes 6.575 Baix Penedes 2.900 Ga a 6.000' Ta agones 7.000 To al Regió 111 26.775 Baix Camp 10.750 Conca de Ba be a 1.250 P io a 1.150 Ribe a d Eb e 800 To al Regió IV 13.950 Baix Eb e 4.000 Mon sia 2.700 Te a Al a - To al Regió V 6.700 Ce danya Osona Ripolles To al Regió VI Anoia Bages Be gueda Solsones To al Regió VI/ (Quad e de di usió 7. Con inuació) 95 Dema cacions Nomb e d' exempla s Ga igues 750 Nogue a 1.425 Sega a 1.920 Seg ia 15.045 U gell 3.550 To al Regió VI// 22.690 Al U gell 1.100 Palla s Jussa 800 Palla s Sobi a 800 Vall d'A an 500 To al Regió IX 3.200 Població 1978 NP exempla s pe 1.000 h. TOTALS P o . Ba celona 143.302 2.821.350 51 P o . Gi ona 40.469 467.749 86,5 P o . Lleida 25.890 358.430 72 P o . Ta agona 34.850 521.71 1 67 Ca alunya 244.51 1 4.169.240 59 FONTS: In es igació i elabo ació p opies. Dades de població: Xi es 79. Ca alunya. Dipu ació de Ba celona. Ba celona, 1981, i7 pp. Les xi es de població a ibu'ides a la coma ca del Ba celonhs, la Regió 1, la p o íncia de Ba celo- na i Ca alunya, no inclouen la co esponen a la ciu a de Ba celona, la qual p emsa es a al ma - ge d'aques es udi. (Quad e de di usió 8) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL Any 1979 lndex de di usió pe co na ques Coma ca Osona Ga o xa Ma esme Palla s Sobi a Gi ones Al Camp Sega a Al Penedes P io a Anoia Baix Penedes U gell Vall d'A an Bages Seg ia Baix Camp Ga a Valles O ien al Al Empo da Sel a Conca de Ba be a Be gueda Baix Eb e Al U gell Mon sia Ce danya Ta agones Palla s Jussa Valles Occiden al Ripolles Ribe a d'Eb e Ga igues Baix Empo da Nogue a Baix Llob ega Ba celones Solsones Te a Al a Mi jana de Ca alunya Exempla s pe 1.000 h. FONT: In es igació i elabo ació p bpies.