La Generalitat de Catalunya i els mitjans de comunicació (competències, transferències, conflictes i expectatives)

LA GENERALITAT DE CATALUNYA 1 ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ (Competencies , transferencies , conflictes i expectatives) El proposit d'aquest informe Es de resseguir de manera sistemiitica i gairebé exhaustiva les dades precises per a situar el marc jurídic i polític en que s'ha desenvolupat fins al desembre del 1981 I'actuació de la Generalitat de Catalunya en I'iimbit dels mitjans de comunicació. A tal fi, calia comencar amb una aniilisi jurídica de les cornpetencies reconegudes a la Generalitat per la legislació biisica de 1'Estat espanyol, i acabar amb les expectatives de política propia sobre mitjans que la Generalitat, en acabar el 1981, es proposava de tirar endavant a curt terme. En resum, els capítols que aquest informe abordara són els següents: Competencies de la Generalitat sobre mitjans de comunicació; transferencies fins al 1981; conflictes de competencies, i perspectives i projectes a curt terme. COMPE~NCIES DE LA GENERALITAT SOBRE MITJANS DE COMUNICACIÓ Com en qualsevol iirea d'actuació -legislativa, executiva o judicial-, les competencies que corresponen a la Generalitat de Catalunya sobre mitjans de comunicació vénen determinades especialment per I'Estatut dlAutonomia de Catalunya (EAC), en relació sempre al marc general de la Constitució espanyola. La Constitució estableix explícitament que {cels estatuts seran la norma institucional biisica de cada comunitat autonoma» (art. 147. l), pero implícitament la mateixa Constitució fa considerar que si els estatuts són la norma institucional 40 bisica de les comunitats autonomes, és només gricies a la delegació de competencies per part de I'Estat (arts. 148-150); en aquests articles sempre es parla de 1'Estat i les comunitats autonomes com a ens separats i en certa manera oposats. En definitiva, i més enlli de les qüestions estrictament jurídiques, cal veure aquest marc bisic de delegació de competencies per part de I'Estat espanyol a les nacionalitats i regions del seu territori, com a un compromís historic mínim entre les forces polítiques que «consensuaren» el text constitucional del 1778. 1, per tant, un compromis inicial basic amb vista a una nova distribució de competencies polítiques, pero prenyat de contradiccions, ambigüitats i hipoteques per al futur del nou projecte d'Estat espanyol, anomenat «Estat de les autonomies)) una mena d'híbrid entre un Estat federal i una simple descentralització administrativa. D'aquestes contradiccions i limitacions historiques, polítiques i jurídiques, en sortiri I'Estatut d'Autonomia de Catalun~a del 1979, que reprodueix logicament el sistema de distribució de poder -és a dir, de competenciesja previst i consensuat en la Constitució espanyola'. L'Estatut, doncs, més que atorgar a la Generalitat de Catalunya unes determinades competencies, el que fa és precisar quines cornpetencies són traspassades per la llei de I'EAC concretament a la Generalitat, dintre els Iímits de la Constitució i de la correlació de forces polítiques entre Catalun~a i I'Estat, i també quin abast tenen les competencies concedides. En general i simplificant, les competencies que recull I'EAC són de tres tipus2: exclusives de la Generalitat (arts. 9 i 12); de desenvolupament legislatiu i execució (arts. 10 i del 13 al 24); i d'execució de la legislació estatal (art. 11). Pel que fa als mitjans de comunicació social, les competencies reconegudes per I'EAC a la Generalitat, d'acord amb I'article 149,1.27 de la Constitució3, són de la primera i segona classe, segons s'esquematitza a continuació, de més a menys c<exclusivitat»: ExcIusives a) en sentit estricte per al cinema, compres administrativament a I'apartat de Cultura (art. 9.4 de I'EAC); b) en concurrencia amb la normativa estatal, per a lapubli'citat (art. 7.30 de 1 'EAC). 1 Per a una anilisi crítica i sistemitica del tema, cfs. els articles de TORNOS MAS, JOAQU~N, «Les cornpet?ncies de la Generalitat a I'btatut de Catalunyas. dins Taula de Canvi, extra 2, Barcelona, 1980, pp. 17-39, i SALAS. JAVIER. SEIS poders normatius.de la Generalitat de Catalunyan, íbid., pp. 112-156. 2 Cfr. TORNOS MAS. JOAQIJ~N, loc. cit., p. 24. 3 El text constitucional bisic sobre mitjans de comunicació es troba en la llista de competencies exclusives que en qualsevol cas es reserva I'Estat, llista especificada en els 32 punts de I'apartat primer de I'article 149. El punt 27 es refereix a la competPncia exclusiva de 1'Estat sobre: nNormes bisiques del regim de premsa, radio i televisió, i, en general, de tots els mitjans de comunicació social. sens perjudici de les facultats de desenvolupament i execució de les comunitats autonomesa. De desenvolupament legislatzu i execució en el marc de la legislació bisica de 41 I'Estat: c) el regim de r2diodifsió i tefevirió «en els termes i casos establerts en la llei que reguli 1'Estatut Juridic de Ridio i Televisió» (art. 16.2 de I'EAC); 6) el regim de prernsa i en general tots els mitjans de comunicació social (art. 16.2 de I'EAC); e) la capacitat de «crear i mantenir la sevapr6pia televisió, radio i premsa i, en general, tots els mitjans de comunicació social per a I'acompliment dels seus fins» (art. 16.3 de I'EAC, article que, tanmateix, queda automiticament limitat a la interpretació que en fa el mateix EAC en la seva Disposició Transitoria Vuitena). En resum, sobre cinema i publicitat, el text de I'EAC no planteja greus problemes d'interpretació ni de limitació. Ben altrament passa amb els altres tres grans mitjans: I'article 16 de I'EAC no sols sostreu a la Generalitat tota legislació bisica sobre premsa, ridio i televisió, sinó que pel que fa a aquests dos mitjans electronics, s'ha de supeditar a la llei orginica de 1'Estatut de Ridio i Televisió (ERT) (llei 41 1980, de 10 de gener, que es comencava a debatre al Congrés quan s'aprovi I'EAC); i encara més, la possibilitat de crear una televisió propia, enunciada en el punt 16.3 de I'EAC, és després reduida a la possibilitat de sol.licitar la concessió d'un canal televisiu -el ja famós «tercer canal»- i «en els termes que prevegi I'esmentada concessió» (Transitoria Vuitena de I'EAC); aquesta limitació és més flagrant si hom té en compte que no es troba en 1'Estatut dlAutonomia del País Basc, aprovat simult2niament al de Catalunya4. En definitiva, les competencies de la Generalitat sobre radiodifusió i televisió queden delimitades bisicament per la llei de IIE.R.T., posterior a I'EAC, i pel que fa concretament a I'obtenció d'un canal televisiu exclusiu de la Generalitat, reduides a I'única opció marcada per la repetida Transitoria Vuitenas. 21 com delimita i limita la llei d'E.R.T. les competencies de la Generalitat sobre radiodifusió i televisió? Vegem-ho ara en detall, repassant els principis general~ i les limitacions relatives concretament a R.T.V.E.: 4 El text de I'article 19 de I'E~tatut basc sobre aquest punt és semblant al 16 de I'EAC, pero en canvi varia la disposició transitorla sisena on només es fa referencia a la ncoordinacióu en cas d'atribució d'un nou canal televisiu de titularirar estatal al País Basc. De fet, a finals del 1981, el govern basc decidí de posar en marxa. basant-se en les facultats de I'article 19 del seu Estatut, un projecte de canal de TV en euskera, totalment financat per la comunitat i a part de la concessió d'un tercer canal (Cfr. declaracions del conseller de Cultura del govern basc, Ramón Labayen, a El País, 8-9-81). 3 El tema de les competencies de la Generalitat en televisió i les dificultats d'interpretació dels textos legals que s'hi refereixen, ha estat abordar arnb profunditat per ESTEVE PARDO, JosÉ, *Las competencias de la Generalitat en materia de televisiónn, dins I'obra col.lecriva Estudz+ría'ic de /'Estatut d'ilutonomza de CataLunya, Barcelona, Ed. de la Universitat de Barcelona, 1981, pp. 79-96. 42 a) Disposicions de caracter general de ('E. R. T. - La radiodifusió i televisió són qualificades de «serveis públics essencials, la titularitat dels quals correspon a l'Estat» (art. 1.2 de 1'E.R.T.) (i per tant, en qualsevol cas la Generalitat només sembla poder aspirar a obtenir-ne la gestió per concessió, pero mai la titularitat). - La titularitat estatal es refereix explícitament a: radiodifusió, és a dir, tota aproducció i difusió de sons mitjancant emissions radiofoniques a través d'ones o de cables, destinades de manera mediata o immediata al públic en general o bé a un sector del mateix» i amb els fins que sigui (art. 1.3 de 1'E.R.T.); i televisió, o sia, tota «producció i transmissió d'imatges i sons simultiniament, a través d'ones o de cables, destinats de manera mediata o immediata al públic en general o bé a un sector del mate&» i amb els fins que sigui (art. 1.4 de 1'E.R.T.). - LIE.R.T. i les seves disposicions complementaries d'ordre tecnic econstitueixen les normes basiques del regim dels serveis públics de radiodifusió i televisió» i seran d'aplicació general een tot el territori nacional» (art. 2.1 de 1'E.R.T.). - El govern podra concedir a les comunitats autonomes, previa autorització per llei de les Corts Generals, la gestió directa d'un canal de televisió de titularitat estatal* (art. 2.2 de 1'E.R.T.). - L'organització i el control parlamentari del tercer canal de T.V. en cada comunitat autonoma s'articulara orginicament i funcional d'acord amb els criteris establerts en els articles del 5 a1 12 i 26 de 1'E.R.T. (art. 2.3 de 1'E.R.T.). - El mateix val pel que fa als criteris d'organització i control del tercer canal de T.V. (ibíd). - Correspon al govern central I'atribució de freqüencies i potencies, previ informe dels serveis tecnics de R.T.V.E. (art. 2.4 i Disposició Addicional Primera de 1'E.R.T.). b) Disposicions relatives a I'ens R. T. V. E - El govern central pot fer programar o difondre ctotes les declaracions o comunicacions oficials d'interes públic que estimi necessarisn (art. 22 de 1'E.R.T.). - Les programacions específiques de radio i televisió que proposaran les organitzacions territorials de R.T.V.E. per a I'ambit de la respectiva comunitat autonoma, han de salvaguardar «el percentatge i distribució de les hores establertes per a la programació nacional», és a dir, estatal (art. 13 de 1'E.R.T.). - En cada comunitat, el maxim responsable de R.T.V.E. sera el delegat territorial de R.T.V.E., «nomenat pel director general de R.'T.V.E., escoltat 1 'organ representatiu que amb aquest fins es constitueixi en la comunitat autonoma» (art. 14.1 de 1'E.R.T.) (cal inferir que aquest «organ representatiu» equival al «conse11 assessor» de que es parla en els arts. 14.2 i 15 de 1'E.R.T.). - També seran nomenats pel director general de R.T.V.E. els directors terri43 torials de cada un dels mitjans o societats que integren R.T.V.E., o sia, Ridio Nacional d'Espanya (R.N.E.), Radio Cadena Espanyola (R.C.E.) i Televisió Espanyola (T.V.E.) (art. 14.1 de 1'E.R.T.). - L'organ de govern de la comunitat autonoma ha de nomenar un consell assessor, la composició del qual ha de fer-se per llei territorial; aquest consell assistira al delegat territorial de R.T.V.E., a través del qual formulara les «recomanacions» que estimi oportunes, al consell d'administració de R.T.V.E., en ordre a cl'adequada descentralització dels serveis de radio i televisió, i en especial de la societat estatal R.C.E.» (art. 14.2 de 1'E.R.T.). - Correspon al delegat territorial, «previa audiencia del Consell Assessor)), d'elevar una proposta anual sobre la programació i I'horari d'emissió en l'ambit de la comunitat autonoma, al director general de R.T.V.E. (art. 15 de 1'E.R.T.). - 1 pel que fa específicament a T.V., mentre no sigui efectiva «la cobertura tecnica d'ambdues cadenes a tot el territori espanyol», R .T.V.E. articulara una programació destinada a cada comunitat autonoma «de manera complementaria a la programació nacional que s'emeti per les dues cadenes existents»; pero un cop es concedeixi un tercer canal, sembla inferir-se que aquella programació específica pot desapareixer del primer i segon (Disposició Addicional Quarta de 1'E.R.T.). En suma, les competencies de la Generalitat en radio i T.V. són ben minses. En radio, les dues cadenes públiques -R.N.E. i R.C.E.- no poden ser controlades per cap organ de la Generalitat, ni executiu ni legislatiu, i només molt indirectament a través del consell assessor; en canvi, resta oberta la possibilitat per part de la Generalitat de crear i regular la seva propia radio (art. 16.3 de IIE.A.C.), bé que sempre «en el marc de les normes basiques de llEstat», com és 1'E.R.T. En televisió ja hem fet constar que I'única opció marcada per 1'E.A.C. és la concessió d'un tercer canal, sense cap mena de jurisdicció sobre I'organització territorial de T.V.E. i les programacions i horaris d'emissió de les seves dues cadenes, i només amb les escasses atribucions del consell assessor, mancat de tot poder decisori; convé afegir encara que en el cas del tercer canal, tant la seva possibilitat de concessió com la seva regulació estan fortament condicionaties per 1'E.R.T. i per la mateixa llei de concessió per part de les Corts, prevista en la Transitoria Vuitena de 1'E.A.C. Sobre premsa, és d'aplicació el que hem dit referent a radio-difusió pero amb la particularitat que I'única premsa pública existent fins al 1981 -la cadena de diaris de M.C.S.E.- inicia el procés de privatització per llei de les Corts6. 6 En efecte, el 17 de desernbre del 1981, el Congrés de Diputars aprovava -amb els vots dVU.C.D., C.D. i Minories Catalana i Basca, i arnb els vots en contra de P.S.O.E. i P.C.E.- el projecte de llei que suprimia I'organisme autonorn Mitjans de Comunicació Social de I'Esrat (M.C.S.E.), i per tant la cadena de prernsa pública -antiga .Prensa del Movimientos-, derretant 44 TRANSFERENCIES FINS A L'ANY 1981 Vist el panorama jurídic de les competencies de la Generalitat sobre mitjans de comunicació, passem ara a descriure la situació de les transferencies de 1'Estat i I'administració central a la Generalitat en aquest ambit, en acabar el 1981. Convé observar tot seguit que és en el procés de transferencies on es delimiten políticament i administrativament les cornpetencies concretes a traspassar sobre una area determinada. Es a dir, el procés de traspassos culmina o culminara la negociació política entre Catalunya i 1'Estat -iniciada i sostinguda en I'elaboració, el debat i I'aprovació de la Constitució i de 1'Estatut-, concretant per a cada cas i en la taula de les comissions mixtes -la de traspassos i la de valoracions economiques d'aquestsI'abast de les disposicions generals o particulars consensuats jurídicament en forma de text articulat. D'aquest procés és Iogic esperar conflictes politics a I'hora de la interpretació dels textos legals -i per aixo es crea el Tribunal Constitucional-, pero en el nostre cas els conflictes de competencies s'aguditzen per causes diverses, com veurem més avall. Acabat I'any 1981, cal constatar que encara no s'havia traspassat a la Generalitat cap servei en mitjans de comunicació, si n'exceptuem el cinema (competencia en exclusiva, pero que administrativament no es contempla com a mitja de comunicació, ja que a Madrid no és ni ha estat adscrit, com els altres, al ministeri de Presidencia, sinó al de Cultura). Tanmateix, s'havien assolit acords polítics en ferm sobre els traspassos totals o els més importants en premsa, radio, televisió i publicitat. Vegem-ho per mitjans: Premsa. Acordats ja, bé que sense decret del consell de ministres, els traspassos del serveis següents: Registre d'empreses periodístiques; Registre Oficial de Periodistes (ROP); subvenció per consum de paper-premsa; subvenció per difusió de premsa diaria (segons acords entre AEDE i administració central); i subvenció en concepte de reestructuració i modernització de I'empresa periodística (concedida per la Secretaria dlEstat per a la Informació). Aquests són tots els traspassos que la Generalitat esperava sobre premsa, tot i que restaven per negociar les valoracions d'alguns d'aquests serveis a transferir. Radio. Els serveis a transferir, acordats en les mateixes condicions que en el cas anterior, són: Registre dlEmpreses Radiodifusores; Registre de Professionals de Radio i Televisió; i funcions en'materia dlAntenes col.lectives. A més d'aquests traspassos, la Generalitat reclamava: la participació de 1'Estat en determinades emissores comercials i privades (com és el 25 % de Radio Barcelona o de Radio la subhasta d'aquest diaris a npersones naturals o juridiques-privadesv; d'aquesta manera s'excloia explícitament que poguessin ser adquirits per ajuntaments o comunitats autonomes. Espanya de Barcelona); un percentatge de les taxes que cobra I'Estat per la pu45 blicitat radiofonica; els laboratoris mobils de control de I'espai radio-electric; i la inspecció tecnica de les emissores. Televisió. La situació en aquest punt és la més fosca. Com en el cas de la radio, en acabar el 1981 existien acords per a la transferencia del registre de professionals i de les funcions en materia d'Antenes col.lectives i Televisió en circuit tancat (única fórmula jurídica existent a I'Estat per a diferenciar-se de la T.V. hertziana o convencional, i que no aclareix si compren la televisió per cable o no). Pero no hi havia cap acord sobre la concessió del «tercer canal)), ni cap iniciativa del govern central o de les Corts; per aixo la iniciativa en aquest sentit la prengué el Parlament de Catalunya, d'acord amb el Consell executiu, aprovant el 3-1281 una proposició de llei per a presentar al Congrés dels Diputats sol.licitant la concessió del «tercer canal»'. El text de la proposició avanca una «interpretació» de les competencies i serveis a transferir a la Generalitat a través de la llei de concessió, naturalment favorable a Catalunya, pero sense cap seguretat que sigui la interpretació acceptada per les forces majoritiries a les Corts. D'altra banda, les exigües competencies sobre R.T.V.E. a Catalunya, a través del Consell assessor, que el Parlament s'atribuí per llei del 16-6-81, foren impugnades pel govern de Madrid a través d'un recurs admes a trimit pel Tribunal Constitucional (5-1081), adduint que aquella llei podria vulnerar l'art. 149,1.27 de la Constitució8; a final d'any, encara no hi havia sentencia de I'alt tribunal. Publicitat. Acords polítics de traspassar les dotacions economiques de 1'Institut Nacional de la Publicitat, ja que 1'I.N.P. no té serveis territorials; i el Registre d'Empreses de Publicitat. Són tots els traspassos previsibles en aquest imbit. Cinema. Tot i que per decret d' i de febrer del 198 1 es traspassaven les competencies i serveis de cinema a la Generalitat, acabava I'any havent-se fet efectiu 7 ~Proposició de llei que autoritza el govern a crear i a cedir a la Generalitat de Catalunya un tercer canal de televisió de titularitat estatal*. Aquest Es el títol cornplet de la proposició de llei aprovada per unanimitat pel Parlarnent de Catalunya en el ple del 3 de desernbre de 1981, per tal d'exercir la iniciativa parlamentaria a les Corts, segons preveuen els arts. 87.2 de la Constitució i 34.2 de I'EAC, i obtenir «en el rermini de sis mesosr des de la vigencia de la llei de concessió (art. 3), la gestió directa del tercer canal sense «cap rnés condicionament o Iimitació en el contingut i en els horaris de les ernissions que els que derivin de Ics normes en rang de llei de I'Estat o de les que estableixi el Parlament de Catalunya~ (art. 2). i arnb una infraestructura chica de titularitat estatal a endegar per l'ens públic de R.T.V.E. (art. 1). 8 Aquesta llei del Parlarnent de Catalunya, titulada nLlei reguladora del Consell Assessor de R.T.V.E. a Catalunya~, fou aprovada per unanimitar del ple el 16 de juny del 1981. La llei regula la composició del Consell Assessor i en precisa les funcions, el financament i el funcionarnent. El consell dc rninistres va adoptar la decisió d'interposar recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta llei en la seva sessió del 18 de seternbre de 1981. 46 només el traspis de la Filmoteca. Institucions tan importants com el registre d'empreses cinematografiques, el control de taquilla o la inspecció, no havien estat assumides per la Generalitat, en part per problemes tecnics i en part per polítics. CONFLICTES DE COMPET%NCIES L'ambigüitat dels textos estatutaris, d'una banda, i I'escassetat de competencies atorgades sobre mitjans de comunicació, de l'altra, abonen el terreny per a I'aparició de conflictes polítics entre la Generalitat, que ha d'intentar pressionar al mhim el sostre de competencies, i el govern central, avid dels seus poders. Aix6 queda dernostrat ja en els primers intents per part de la Generalitat d'assumir algunes de les poques competencies en radio i televisió. Efectivament, dues iniciatives en aquests dos mitjans, empreses per la Generalitat durant el 1781, van ser impugnades en el seu moment pel govern central davant el Tribunal Constitucional. L'alt tribunal encara no havia dictat sentencia en acabar el 1981, i per tant els dos conflictes continuaven plantejats i les mesures respectives, paralitzades. De primer, fou la impugnació de dos decrets de la Generalitat sobre concessió d'emissores en F.M., i uns mesos després, la de la llei del Parlament regulant el Consell Assessor de R.T.V.E. a Catalunya. Analitzem cada cas per separat. Conflicte sobre Radio El Tribunal Constitucional, per providencia del 22 de juny del 1981, admetia a tramit el conflicte positiu de competencies interposat per l'advocat de 1'Estat contra els dos decrets de Presidencia de la Generalitat (el 821 1781 de 10 d'abril i el 831 1981 de 13 d'abril) per a resolució de sol.licituds de concessió d'emissores de freqüencia modulada, relatives a la primera i segona fase, respectivament, del Pla Tecnic Transitori de Radiodifusió sonora en ones metriques amb modulació de freqüencia, pla establert pel decret dc Presidencia del govern central de 8 de juny del 1977. Al16 que, en síntesi, el govern central impugnava a la Generalitat era la competencia d'aquesta, assumida pels dos decrets esdentats i un d'anterior, de 3 d'octubre de 1980, de confeccionar el mapa de la distribució de les noves concessions d'emissores en F.M. per a I'ambit de Catalunya. La historia de la qüestió comenta amb I'aprovació pel govern (decret del 27 d'octubre del 1978) del Pla Tecnic de la radiodifusió espanyola, per tal d'ajustar-la als acordscle la Conferencia de Ginebra, signats el 22 de novembre del 1775. Aquest decret fmava les bases d'una nova etapa de promoció d'emissores en F.M., i determinava que la direcció general de Radiodifusió i Televisió elaboraria i proposaria al ministeri de Cultura un pla de distribució de freqüen47 cies i d'instal.lacions per a tot I'Estat, arnb nombre d'emissores a autoritzar, potencia i distancia a salvar entre elles. Aquest pla, anomenat Pla Tecnic Transitori del Servei Públic de Radiodifusió Sonora en Ones Metriques arnb Modulació de Freqüencia -que per simplificar designarem per aPla Tecnic F.M.»- fou establert pel decret de Presidencia de 8 de juny del 1979; entre altres coses, determinava que el pla d'instal.lació d'emissores en F.M., llur distribució i situació geografica, serien establerts pel ministeri de Cultura. La Generalitat, invocant I'article 16 de I'EAC, aprova el primer decret el 3 d'octubre de 1980, regulant la concessió d'emissores F.M. a Catalunya d'acord arnb el ~Pla Tecnic F.M.»; aquest decret preveia en l'article sise que I'execució del Pla es desenvoluparia en dues fases: la primera comencava arnb I'entrada en vigor de I'esmentat decret fins el 31 de desembre de 1980, i la segona, corresponent al bienni 1981-82, era regulada pel segon decret, de 13 d'abril de 1981. Curiosament, el primer decret del 1980 no va ser impugnat pel govern. En canvi, sí que ho fou aquest segon, i un altre, el 821 1981 del 10 d'abril, que arnb un únic article només feia que prorrogar el termini per a la resolució de sol.licituds previst en el decret bhic de 3 d'octubre del 1980, fins al 31 de julio1 del 1981, prorroga d'altra banda establerta pel Reial Decret 5031 1981 de 6 de marc. Aix6 fa suposar que el govern central «s'oblida)> de presentar recurs contra el primer decret de 1980 en el termini h5bil, i «aprofiti» els dos següents del 1981 per a, indirectament, plantejar conflicte contra les competencies assumides per la Generalitat arnb el primer9. De la importancia de les competencies assumides en aquest imbit per la Generalitat, donen fe alguns dels articles del primer decret de 1980: «El Govern de la Generalitat ser5 qui atorgara a Catalunya les concessions per a la instal.lació i el funcionament d'emissores de radiodifusió en ones metriques arnb modulació de freqüencia, en les condicions que s'estableixin i previ l'acompliment dels requisits fixats per aquest decret~ (art. 1); el govern de la Generalitat, d'acord arnb el govern central, «atribuir2 les potencies i les freqüencies d'aquestes emissores, demanant previament informes als serveis tecnics de R.T.V.E.» (art. 2); el pla 9 A primers de desembre de 1981 -poc abans d'acabar el termini per a la sentencia-. el Tribunal Constitucional dictava una nova .providencia, sobre aquest recurs, aixecant la suspensió dels dos decrets recorreguts en allo que es referia a la tramitació dels expedients de sol.licituds, pero ajornant la *sentencian i per tant sense pronunciar-se sobre el fons de la qüestió, és a dic. si la concessió era competencia de la Generalitat. Posteriorment, el govern central regula per decret de la Presidencia (BOE, 14-1-82) les transferencies de concessions d'emissores de radiodifusió i establí. entre altres coses. que no serien transferibles les concessions corresponents a emissores institucionals en F.M.. suposir aquest que evidentment afecta la política de la Generalitat en aquest imbit (especialment en relació a les concessions d'emissores municipals, i a la prevista propia xarxa de radio de la Generalitat). Cal subratllar que la transcendencia de la resolució d'aquest contenciós depassava I'exclusiu ambit de la radio i, en el fons, plantejava un problema més important encara per al futur immediat: les competencies de la Generalitat sobre concessió d'emissores privades de T.V. 54 seria coordinat per un patronat amb representants de la Generalitat, institucions catalanes, estaments universitaris, associacions professionals i empreses del sector. L'institut, que seria crear per decret del Consell Executiu de la Generalitat, tindria tres grans funcions: projectar, realitzar, coordinar i supervisar les investigacions de caricter institucional en mitjans de comunicació a Catalunya; assessorar la política institucional d'ajut als mitjans; i assessorament a empreses periodístiques de premsa, radio i televisió, així com a les de publicitat. Barcelona, desembre 1981