Presentació. El repte de la Catalunya autònoma i la posició central dels mitjans de comunicació

EL REPTE DE LA CATALUNYA AUTONOMA 1 LA POSICIÓ CENTRAL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ En al es la i uds més nd diques, els es udis de les polí iques de la comunica- ció poden se in e p e a s i so in denuncia s com a pla a o mes de supo polí ic als pa i s en el pode i, més enca a, d'a mamen ideologic pe a la cohesió i e i- cacia del sis ema socio-economic dominan . No és aques el cas de 1'Es a espanyol. 1 no és ampoc el cas de Ca alunya. Aquí, els es udis de polí ica comunica i a són pe a a a icles d'impo ació. 1 no és pas que al in mo ius, esde enimen s o p ocessos p ou ca ega s de i ulencia i de anscendencia com pe gene a una ece ca sis emii ica dels agen s polí ics, economics i socials que p o agoni zen les especí iques elacions de pode en la nos a socie a du an aques a epoca de p o undes ans o macions. Pe que, com a demos an cada cop més la dinhica del con ol social en les socie a s indus iali zades, les elacions de pode són elacions de comunicació. 1 si bé solen se es udiosos de més en112 de les nos es on e es qui han in en a o ce quen de de ini eo icamen aques es elacions, d'una mane a p ac ica els po- Ií ics de I'in e io ambé han a iba a unes «conclusions» p opies, no sols els es- ponsables de qua an a anys de dic adu a, sinó ambé els p omo o s de la ansició polí ica pos anquis a. Una de e minada es uc u ació i u ili zació dels mi jans hegemonics de comunicació col~lec i a, ha es a sens dub e decisi a pe al con- c e p océs de e o ma del egim anquis a, impulsa des del 1976 pe la mona - quia eins au ada a I'Es a espanyol i execu a p incipalmen pe Adol o Suá ez. Pe o, més en gene al, el pas d'un egim d'op essió de les llibe a s indi i- dual~, socials i nacionals, a un egim de p oclamació cons i ucional d'aquelles Ilibe a s, no desplaca, sin6 que consolida~la posició cen al dels bans apa ells de comunicació de masses, an pel que a a la con igu ació dels models cul u als del poble i dels pobles, com a la canali zació del compo amen polí ic col.lec- iu. El ecu s sis ema ic a la coacció i a la ep essió legali zades so a el anquis- 8 me, pe exemple, cons i uia un es a d'excepció pe manen . En can i, en aques- a pa occiden al de 1'Eu opa dels blocs, la <no ma» e a i és la p oducció de con- sens a a és dels mecanismes de pe suasió massi a. Amb la mo de F anco (20 de no emb e de 1975), i el pe íode de ansició polí ica ( e e endum de la a e o ma Suá ez», 6 de desemb e de 1976; p ime es eleccions gene als, 15 de juny de 1977; i e e endum de la Cons i ució Espanyo- la, 6 de desemb e de 1978), 1'Es a espanyol assumia ambé la «no ma» comuna a 1'Eu opa occiden al: ano maw que e a a i icada en les eleccions pos e io s (se- gones eleccions gene als, 3 de ma c de 1979; i municipals, 3 d'ab il de 1979), i especialmen amb la us ació del cop d'Es a de Teje o-A mada-Milans (23 de eb e de 1981). En aques con ex i din e la dinimica del p océs espanyol, Ca alunya ha in- gu un p o agonisme especí ic i de p ime o d e. Ca alunya no solamen necessi- a a ecupe a la se a adició mil.lenii ia de con i encia en Ilibe a , sinó ambé i sob e o esca a del genocidi anquis a la se a iden i a com a nació, és a di , la iden i a polí ica p opia i el seu pa imoni lingüís ic i cul u al, compa i amb els al es Pa'isos Ca alans (Ando a, País Valencia, les Illes Balea s i Pi iüses, Ca- alunya No d i I'Algue ). Pe o aixd, Ca alunya s'o gani zi polí icamen des de la clandes ini a so a el lema gene al de ~Llibe a , amnis ia i Es a u d'Au o- nomiaw (Assemblea de Ca alunya, pla a o ma uni a ia, c eada el 7 de desemb e de 1971); pe aix6 els pa i s ca alans que demana en I'Es a u ob ingue en més del 80 pe cen dels o s en les p ime es eleccions gene als; i pe aixd, so a el clam uninime de I'Es a u , més d'un milió de pe sones es mani es a en a Ba ce- lona el 1977 (11 de se emb e, Diada Nacional de Ca alunya). Fins dos anys des- p és i amb o es les limi acions imposades pels apode s ac ics~ de 1'Es a espan- yo1 que con ola en la ansició polí ica, Ca alunya no ob ingué 1'Es a u (1979, e e endum a Ca alunya de 1'Es a u d'Au onomia de 25 d'oc ub e, amb un sig- ni ica iu 40,2 pe cen d'abs enció), g acies al qual ou possible de con oca eleccions al Pa lamen de Ca alunya (20 de ma c de 1980) i cons i ui el p ime go e n es a u a i de la Gene ali a (so a la p esidencia de Jo di Pujol, candida de la coalició Con e gencia i Unió, que ob ingué el 36,3 pe cen dels dipu a s). D'aques a mane a la Ca alunya dels 80 ha inicia un 'mid camí d'au ogo e n i de ecupe ació de la se a iden i a . Pe o aques camí cap a la no mali zació no es p e eu gens acil. L'ac ual si ua- ció a Ca alunya p esen a un ele a ni el1 de con lic i i a i de ensió en múl iples on s: de ensió polí ica (con lic es de compe encies amb Mad id, emo a una in e enció mili a , ines abili a del go e n, e c.); de ensió lingüís ica (con a- diccions en e bilingüisme o icial, necessi a de ecupe ació apida del ca ala a o ni el1 i si uació de diglossia a a o del cas ella); de ensió social (con lic es obe s o la en s en e la comuni a ca alana i les immig ades, de llengua i cul u a majo i ii iamen cas ellanes); de ensió economica (c eixen índex de desocupa- ció -més d'un qua de milió en acaba el 1981-, que a ec a ldgicamen les classes popula s i es a c edibili a a la econs ucció nacional de Ca alunya); i de 9 ensió cul u al (imposició massi a de alo s, de gus os i de models de compo a- men o anis, sob e o no d-ame icans). Doncs, bé, és en aques a dialec ica de ensions que olem cons a a ambé a a a Ca alunya la posició cen al i deciso ia dels mi jans i p ocessos de comunicació de masses. Pe qué cons a em el pape hegemonic que exe ceix I'ac ual indús ia de la in o mació i de la comunicació en el desen olupamen de les socie a s, si- gui quina sigui la se a o ien ació. Aixo ma eix ho econeixia admi ablemen el ja amós i con o e i <In o me Mac B ide» i a a és d'ell ho assumia l'o ganisme mundial més ep esen a iu de l'educació, la ciencia i la cul u a, és a di , la UNESCO (XX Con e encia Gene- al de Belg ad, 1980). Com és sabu , una de les p incipals denúncies de 1'In o - me Mac B ide e en els adesequilib is» exis en s en els luxos in e nacionals de la in o mació i comunicació, que ['in o me a ibueix jus amen al p incipi an es i- ma pels pode osos d'occiden de «la lliu e ci culació de la in o mació». A a bé, allo que 1'In o me Mac B ide passa a gai ebé pe al e a I'anilisi dels adesequili- b is» a I'in e io dels Es a s cons i u'i s, i especialmen la conseqüencia d'aques a si uació pe a les nacions sense Es a i/o pe a les cul u es i Ilengües mino i i ies, com passa so in a la ma eixa i ci ili zada Eu opa, i com és el cas conc e de Ca- alunya. Pe aix6, quan ins i o Jack Lang, el minis e ances de Cul u a del go e n Mi e and, jus i ica a el e de dobla el p essupos de Cul u a pe al 1982 (uns 6.000 milions de FF) en la necessi a , en e al es mo ius, de llui a cccon a el e- océs de la llengua i la cul u a anceses en el mÓn», ¿que no hau ia de e Ca a- lunya simplemen pe ecupe a i ec ea la llengua i la cul u a ca alanes din e Ca alunya ma eix i din e els Paisos Ca alans? Aques és un g an ep e que se li plan eja a la Ca alunya dels anys 80, ambé com a capda an e a dels mo imen s eu opeus de ei indicació de les Ilengües i cul u es mino i i ies, amenasades obe amen o sub ep ícia pels Es a s cen ali - za s i pe la ma eixa dinhica de la indús ia capi alis a de la p oducció cul u al i dels seus ci cui s de di usió. Da an d'aques s ep es, quines compe encies polí iques é Ca alunya en el camp dels mi jans de comunicació? A a pe a a, cal cons a a d'una banda unes compe encies polí iques mol limi ades -segons de e mina el ex de la Cons i- ució i 1'Es a u dlAu ono hia-, la majo ia de les quals - ela i es a mi jans de comunicació- enca a no s'ha ien ans e i a la Gene ali a en comenca I'any 1982; i, de I'al a, una olun a es ic i a dels go e ns de Mad id a I'ho a d'in- e p e a I'abas d'aquelles compe encies, demos ada el 1981 en les negocia- cions hagudes sob e la ma e ia i en els ecu sos d'incons i ucionali a plan eja s pe Mad id con a dues inicia i es de la Gene ali a . És din e aques ma c gene al que esul a al amen signi ica i a I'anilisi de I'es uc u a i uncionamen dels mi jans i p ocessos socials de co nunicació de 10 masses a Ca alunya en I'ac uali a , en comenca el 1982, és a di , sis anys desp és de la mo de F anco. Que ha can ia en eali a en aques imbi ? Pe exemple, s'ha inc emen a subs ancialmen I'ús del ca ala en els g ans mi jans? O bé, s'han assoli mecanismes e icacos pe a ga an i el plu alisme e ec iu en o s els o d es? O s'han ob ingu a encos impo an s en les possibili a s d'accés dels in- di idus i dels g ups en els ci cui s de comunicació col~lec i a? S'han alca mu s de con enció con a la p og essi a in asió de p oduc es i models cul u als impo - a s? S'han democ a i za e ec i amen les es uc u es de pode a I'in e io dels mi jans? Sens dub e, les espos es abona ien el pessimisme. 1 és que les coo de- nades onamen als que de e minen la p oducció i l'o ien ació dels luxos comu- nicacionals a Ca alunya no han pas on olla en aques s sis anys. En aques s anys, més a ia s'han accen ua aquelles endencies de la indús ia de la comuni- cació que agudi zen la c isi de la iden i a lingüís ica i cul u al de Ca alunya, i que només una decidida polí ica dels pode s públics -i especialmen de la Gene ali a - pod ien can ia de signe. Com en els paisos pe illosamen amenasa s en la se a iden i a pe la depen- dencia cul u al dels g ans cen es me opoli an s, a Ca alunya s'imposa sem- blan men una p esa de consciencia col~lec i a pe llui a alho a con a la adi- cional hegemonia del me ca espanyol d'objec es comunicacionals i con a la ulgu an expansió dels nous me ca s con ola s pe les mul inacionals. Con a el con ol a dis ancia i ambé con a la concen ació del con ol a casa ma eix, només es a una ia: la olun a polí ica de e on a aques a endencia *na u al, que imposen els de enso s de la elliu e» ci culació de la in o mació. 1 la olun a polí ica é una exp essió en I'es ablimen de p io i a s p og amades o, si es ol, d'una plani icació de la comunicació d'aco d amb una es a egia polí i- ca a cu i a lla g e mini. Sense unes polí iques de la comunicació explíci es i bel.lige an s, p e ald an semp e les polí iques eimplíci es» amb con ol a dis an- cia: que és el que ha passa a Ca alunya habi uaimen . La con ibució ~'ANALISI Amb la publicació d'aques doble núme o ex ao dina i, ANALISI no ol ni po p e end e d'in e eni en I'elabo ació i adopció d'unes de e minades polí i- ques de la comunicació a Ca alunya, pe més que en eclami la necessi a i u - gencia. No és aques a la se a missió. Aspi a senzillamen a con ibui en una as- ca imp escindible pe a I'adopció de qualse ol es a egia i plani icació de la co- municació: en p ime Iloc , el coneixemen cien í ic , a a és d'ap oximacions plu idisciplina s, de les dades que con igu en la eali a sob e la qual es ol ac- ua ; i, segonamen , la e lexió c í ica en o n dels múl iples p oblemes i aspec es que susci a aques a eali a . En aques sen i , i a la is a dels con ingu s d'aques núme o ~'ANALISI, gosem asegu a que la nos a con ibució ep esen a alho a una impo an i a en la his o ia de la ece ca sob e comunicació a Ca alunya, i 11 un símp oma de la sensibili a col~lec i a quan a la cen ali a dels enomens de la comunicació en una socie a indus iali zada com la ca alana dels ui an a*. Tanma eix, cal que em o segui una obligada con essió de modes ia espec- e als nos es p oposi s inicials, així com dels esul a s globals que podem o e i . Som conscien s -i espe em igual comp ensió pe pa dels lec o s- de les eno - mes limi acions que són inhe en s al plan ejamen i la eali zació d'aques s dos olums monog a ics ~'ANALISI: limi acions que no sols de i en de la adicional p eca ie a de ecu sos ma e ials i humans en o s els camps de la ece ca au oc o- na, i especí icamen en el sec o ela i amen nou a casa nos a de la comunica- ció de masses, sin6 que ambé s'agudi zen aquí pe la di icul a de dis ancia- men de I'objec e a anali za , pe la dispe sió, escasse a o inexis encia de on s es adís iques i documen als en gene al sob e aques objec e, i, inalmen , pe la ca encia d'una escola p opia que hagi ma ca pau es d'in es igació i e lexió so- b e els mi jans. En el ma c d'aques s p oposi s i d'aques es limi acions, hem c egu con e- nien d'es uc u a els dos olums ~'ANALISI en dues pa s ben di e enciades: una p ime a de ex os, o si es ol de ma e ials de deba , que p esen a des d'an- gles i me odes di e sos, es udis ap o undi s sob e aspec es o pa cel.les especial- men signi ica ius de la si uació i p oblema ica de la comunicació de masses a la Ca alunya ac ual; una segona de documen ació, comp enen d'un cos a la posi- ció dels pa i s polí ics ca alans sob e el p esen i u u dels mi jans a Ca alunya en elació al ed ecamen nacional, i de I'al e, una sis emi ica selecció de e e- encias es adís iques i documen als i de on s sob e els mi jans en els da e s anys. Ob en el p ime olum els ex os de dos socio-lingüis es ca alans, Miquel S mbell i F ancesc Vall e dú. S ubell s'endinsa a in es iga com el con ol lin- güís ic dels mi jans juga un pape de p ime o d e en el p océs de subs i ució sis- emi ica del ca ali pel cas elli en la ida quo idiana du an el anquisme, i ins i o en la p og essi a assimilació pe pa de la població ca alana de la ideologia con a ia a la supe i encia de la llengua ca alana. Pe la se a banda, Vall e dú ce ca de si ua quines són les ca ac e ís iques del que anomena &ea comunica- cional pa icula » de Ca alunya dins el ma c de l'dea comunicacional gene al* de 1'Es a espanyol, i pe aixo epassa i alo a la si uació ac ual de la llengua en 'Quan aques núme o es oba a ja en p océs d'i np essió, hem ingu coneixe nen de la eali za- ció d'un "es udi de compo a nen de la població ca alana da an cls ni jans de co nunicaci6", en- ca ega pe la di ecció gene al de Mi jans de Comunicació de la Gene ali a a I'e np esa Víc o Sagi Comunicació, S.A., de Ba celona. Celeb e n I'in e es en e s I'imbi que ens ocupa demos a pe la Gene ali a a nb aques a inicia i a i la nen e n no pode inclou e en aques s núme os monog i ics d'ANALISI els p incipals esul a s de I'es nen a es udi, puix que enca a no e en disponibles en el no nen de anca de ini i a nen I'edició 12 els p incipals mi jans de comunicació, compa an -la amb la d'epoques an e io s. La qües ió dels pode s de la Gene ali a de Ca alunya en elació amb els mi - jans de comunicació és abo da impliamen en I'in o me de Josep Gi eu, que in en a de si ua d'aques a mane a I'abas de les possibili a s de Ca alunya pe a endega i desen olupa polí iques comunica i es p opies. Lluís Basse s apo a al deba un nou elemen de g an anscendencia, sob e o pe al u u a mig e mi- ni de la iden i a de Ca alunya: les no es ecnologies de la comunicació i la de- pendencia que, d'en ada, imposen en e s els g ans cen es de p oducció de ec- nologia, de p og ames i, en de ini i a, de models de signi icació. Cen an I'in- e es en aspec es més sec o ials, Josep M? Casasús anali za el pano ama heme o- g a ic que o e eix la p emsa dia ia a Ca alunya i en des aca la c isi de models exis en , men e que Jaume Guillame a anca els esul a s d'un ampli i exhaus- iu eball de camp sob e la di usió de la p emsa coma cal a Ca alunya el 1979, un eball sense p eceden s, que posa en e idencia la impo ancia única de la «pe i a» p emsa a Ca alunya. 1 clou aques bloc un a icle de Josep M? Mun ane i Pascua1 en que p oposa un plan ejamen de g an in e es en el camp de la adio: I'ús i la po enciació del medi adio onic, amb la se a g an lexibili a ac ual, com a p incipal ins umen de ecupe ació lingüís ica i cul u al dels Paisos Ca a- lans. A egim enca a en aques p ime olum -secció que inaugu em en aques a ocasió i que con inua em- uns es p ime s « es imonis» sob e ins i ucions o si- uacions d'especial in e es: e olució i pe spec i es del p ime dia i en ca ala d'enca de la gue a ci il, I'«A ui» Uoan A. Benach); I'espec acula apa ició de les adios municipals (An oni Es e e); i el nou enomen dels gabine s d'in o - mació (E nes Udina). El segon olum ecull en p ime lloc els esul a s d'una b eu enques a passada als pa i s polí ics de Ca alunya, amb el p oposi de de ini la posició de cada un en o n de es qües ions: plu alisme en i dels mi jans a Ca alunya, alo ació de les compe encies de la Gene ali a en aques hbi i objec ius p io i a is amb is a a la se a ca alani zació. A con inuació, i a ca ec de Miquel de Mo agas i Jo- sep Gi eu, apo em una amplia selecció de documen s i e e encies es adís i- ques sob e p emsa, adio, ele isió i cinema a Ca alunya en els úl ims emps, que con iem que sigui de g an u ili a pe a p o essionals, es udiosos ilo in e es- sa s en gene al en aques a p oblema ica, ca , si esul a so in escassa la docu- men ació exis en sob e els mi jans, la se a dispe sió la a enca a més inaccesible. A aques a selecció, s'hi a egeix ambé un cens de la p emsa coma cal i local no dia ia, elabo a pe Josep M? Hue as Cla e ia. 1 enca a en aques bloc, o e im una acu ada selecció, a ci ec de Ma cial Mu ciano, de i xes ecniques de les p incipals on s documen als sob e mi jans a Ca alunya en els úl ims anys. Josep G; ezl