Crítica de llibres

134 social. Ambduesp eocupacions, l'eu opea sob e la eona social i l'amen¿ana sob e la psicologia social, mos en uns in en s d'emulació de pa de la incipien ciencia comunica i a, de les a'zsciplines aakio - nals de les cizncies socials. Els ui capí ols que o gani zen els di e- en s eballs de ece ca selecciona s són els següen s: I) Pe spec i es Teo iques. 11) Es a e- gies de ece ca i Me odologia. 111) Comu- nicació polí ica. IV) In o mació-Rece - ques. Vj C im i iolencia a la comunicació de masses. VI) Impac e de la comunicació massi a: Tele isió. 1/11) In e nacional i e- ce ca compa a i a. VIII) Polí ica de e- ce ca. Jo di Be io Jü gen Habe mas, HISTORIA Y CR~TICA DE LA OPINIÓN PÚBLICA. Edi o ial Gus a o Gili. Ba celona, 1981. 35 1 p5.g~. Amb aques nom s'ha adui l'ob a S mk u wandel de O en lichkei Un e - suchungen u eine Ka ego ie de Ü ge li- chen Gesellscha , apa eguda l'any 1962. En l'ob a que enim a les mans, elconcep- e d'o en lichkei se 'nsp esen a com a o- namen al. El mo alemany é mol més abas que el lla i «públic)) i ambé inclou els con ingu s seman ics de «publici a » i ~d'opinió pública)). Conseqiien men , el adui em pe (@ublici a )), pe o ind em en comp e o a l'ex ensió signz ica i a que hem anuncia sua a. No hi ha dub e que lliga alconcep e de c@úbblic)) enim el seu con a% c@n a u. Si el p ime es e e eix a allo que és pe an- yen a la comuni a , alpoble i ambé als ajé s pzíblics, i a la poli ica, el segon es e- jé i 2 a la pa cel. la que co espon als indi- idus, o sigui ela iu o pe anyen als pa - icula ~. Una al dis inció, des de la nos a pe spec i a, sembla mol cla a, ens és mol amilia ; pe o pe poc que hom as egi el sen i bis OTiG dels e mes, eu a que l'as- sump e es complica. Els mo s indica s es e i eixen a aspec es, ins i ucions, en6 - mens de la ida comuni 2 ia que són ca ac- e j cs d'dgunes socie a s a~ uals: conc e- amen , les que han es a dingides -i aquí dingidesw p en un sen i mol ampli ca , ul a la di ecció polí ica, ol indica ambé 11econ6mica i la cul u al- pe La bu gesia com a classe social en o s els seus ni ells. La elació públic-pn a , al com l'en enem a a és ca ac e s ica de les socie- a s desen olupades de zgim economico - - poli ic libe al. En les an e io s o macions economico -socials, les es i es co espo - nen s a la p i aci a i a la publici a e en unes al es, o bé no exis ien. Jii gen Habe mas ens explica el con i, gu i l'abas dáques doble jénomen co- munica iu i la se a impo anczh pe a les socie a s. Ho a en una isió diac onka, acos ada enca a al ma enalisme his o ie, malg a les des iacions i allunyamen s que hom li a n'bueix, ca ac e íh'cs, pe al a banda, de la segona gene ació de I'Escola de F anh u . En aques a ob a Habe mas inicia el seu cami e s la conc eció d'una me odologia aplicable a les cizncies so- cial~, apa ada de l'empinco-posi i is a, pe o que anma eix pugui cob i les llacu- nes i les es e o s del mamisme classic; una me odologia que s'apun a aqui i que l'ani a pe ilan en les se es ob es pos e- io s, sob e o en Logik de Sozialwissens- cha en; una me odologia que pod íem qualz ica de comp en ió he men2u ica. A enca del món eudal, pe al de eu- e la genesi de la comunicació bu gesa en o mació, ins aniba a la se a de nició més plena amb la iloso ia i l'economia, en un mo la socie a libe al, pe acaba , inalmen , c ician la da e a ase de la so- cie a bu gesa, la neocapi al j a de I'Es a bene ac o . La concepció bu gesa de la publici a que ha ada is a nosal es s'oposa al sen i medie al d'allo que e a conside a com a pzíblic. A I'Eda Mi~ana la publici- a és un a ibu de les classes dingen s de la socie a . El senyo eudal, el ei, que mien d'una de e minada posició, la e- p esen a en pzíblicamen ; apa eixien com la ma enali zació del pode . El ei, la no- blesa, l'aí cle ga , e en el país, podien e - p esen a elpaís pe que l'e en. En el món medie al no ems ien les es e es de la p i a- ci a ni de la publici a di e enciades. Els assalls no enien una ida p i ada legal- men econeguda, aixícom ampoc enien una economia pn ada; pe o, d'al a ban- da, els seu ac es mai no enien una as- cend2ncl;zpzíblica. Ben al e és, la noblesa ep esen a a la ida pzíblica pe de nició; la se a exis encia e a un apa ado on s'em- mi alla a o a la socie a ; és el que Habe - mas anomena ( Pu blici a ep esen a i au . Ws ep esen en el seu domini, en lloc de pe al poble, da an el poble. L 'e olució de la publici a ep esen a i a es a lligada al a kbu s pe sonals: ((a insígnia (conde- co acions, a mes), h2bi s ( es i , pen ina ), ges os (mane es de saluda ) i e- Gn¿a lo ma de les al. locucions, &cu sos solemnes en gene al). És un coa? es ic e del compo amen ((noble)). El noble és al6 que ep esen a, ca la se a unciÓ so- 135 cial és ep esen a ; el bu gzs, en can i, se- a allo que p odueix. El noble ha de sem- bla ; el bu ges ha d'ésse ; si es p oposa ambé de sembla , apa eix com a cu si i ulga . L 'opac poble med e al e subs i ui pos- eno men pelpzíblic bu g;~, que és sob e- o un pzíblic comp ado i enedo , pe o ambé un pzíblic lec o i un pzíblic que opina 2 sob e la unciópública. D 'aques a mane a, es c een uns espais a'ins les socie- a s modemes als quals co espon els qua- lz ica ias de npzíblic)), cccomzíu, ((in e pe so- nal)). Uns espais on les idees, les in o ma- cions, és a di , o s els seus con ingu s, p enen una dimensió especial: esde enen ac o s socials pzíblicamen ac ius. Es ac- a de ci cumscnpcions en les quah els e- mes ac a s són subjec e d'opinió de pa de pe sones p i ades, quan abans e en monopoli dels g ups dingen s i sos e s al cn2e i acionali zado de la bu gesia. A a, qualse ol ciu ad2 es a 2 capaci a pe a eme e opinions sob e aques es qües ions. D 'aques a mane a, els espalj a que ens e- e im se an egula s pe l 'opinió pzíblica, la qual no hem d'oblida que es a o ma- da pe ac i uds pn' ades i que s 'oposa~a a l'es e a del pode pzíblic. Es ac a del que en l'ob a que comen em s'anomena ($u- blici a bu gesa)) i que en ma e ia polí ica é la jhali a de la egulació dels a e s pzi- blics a pa i de les expe iencies pu amen p"ades i in imzj es de la am ík, del ne - goci, e c. To aques món esbossa es desen olu- pa 2 en un espai jsic conc e : la ciu a , i &S d'ella sob e o en ce s llocs i es abli- men s com ca es, chbs, sales de eunió, e c. Pe oposició a la co , la ciu a no és solamen el cen e economic i al de la so - 136 cie a bu gesa sinó, especiahen , el d'una publici a li e a ia. La c is al.li zació d'aques espai 3zíblic és el pa lamen , o gan sup em de ans- pa enga in o ma i a de les qües ions que són d'in e zs gene al. La ins i ució dels pa lamen s bu gesos ha de ence la adi- ció an e io segons la qual els a e s pzíblics són ma e ia ese ada a les ches din'- gen s, i ha de conqueni un espai de dis- cussió acional dels emes del comú. Pe o aixo, Habe mas conside a que el libe- alisme de p incipis de la e olució indus- ial en alguns dels paisos a anga s d 'ales- ho es, als com la G an B e anya, F anga, Eh Es a s Uni s, e c. cons i uí i'exp essio' més plena de o s aques s aspec es que hem esumi sua a i que són els onamen s de la comunzcació en les socie a s bu - geses. L 'Es a libe al a ui ja no ems eix, com ampoc la socie a que el sus en a a. Les socie a s i els Es a s ac uals, den a s uns i al es dels libe als, ja no gua den la ma ei- xa elació pzíblic-p i a . L 'es e a del pn- a , de la jüm ilia, de l 'indi idu, dels ne - gocis s 'ha is en aida da des i uada pe la in e enció de I'Es a . Sob e o , l'es e a pziblica ha es a , al sea on, des i uada com a lloc d'encon e d'opinions i d'in e- essos exp essa s i de ensa s lh emen . In- e essos pn a s, de g ups oliga quics, an economics com poli ics, imposen la se a llei al conjiln , al pziblic consumido , al ciu ada polí ic, a l'audiencia, com si es ac és d'un e d'in e zspzíblic. Els ene- do s no con essen que el que olen és en- d e, sinó que els seus anuncis ens an c eu- e que acompleixen no sé quines uncions socials. Els poli ics mai no con essen (h o me imen a g ups p ika s, sieó que ba- sen la se a p opaganda en els suposa s in- e essos de la comuni a . Pe al a banda, el Pa lamen ja no és el lloc on es a'iscu ei- xen pzíblicamen les di e en s aons pa i- cula ~ en una unció de publici a , o ho és cada egada menys, sinó que esde é un ea e on s'esceni iquen els aco ds p esos en ansaccions polí zques ob i gues se- gons una zcnica me can il. D áques a mane a, a les socie a s capi alis es a angades, es dilueix d'una mane a c ei- xen la dl inció en e d e pzíblic i d e pk a . Pe o en aques p océs hom no hi po eu e un p og és e s l'au ode e mi- nació democ a ica de la socie a , sinó més a ia una media i zació de I'Es a i delpzí- bliG als in e essos de giups pa zcula s i mi- no i a is. Pe causa d'aix6, Habe mas des- c ik un enomen de (( e eudali zacióu, que consis eix en una con usió en e els limi s del que és p i a i el que és pzíblic. No cal di que aques p océs ens allzlnya de l'as- solimen de si uacions més democ a i- ques. L'ob a dlHabe mas apa eix aduida a d al cas ella, ja que han passa in anys des de la se apublicació en alemany, pe o ala di , i no és un opic, que conse a o- a la se a ac uali a , almenys pe a nosal- es, ciu adans, ca alans, espanyols, que a les acaballes dels segle XX es em, com hi ha món!, in en an de e7 la e olució po- li l¿a bu gesa. I é una g an ac uali a al P incz$a , on el deba pzíblic-p i a , on la publici a bu gesa es a i ha es a en una cla a oposició a la no a publicness es a al. Jo c ec que Habe mas apo a no es claus pe a la in e p e ació de mol es de les coses que han succei els da e s anys a I'Es a Espanyol, aixícom ambé al deba que hi ha en e pzíblic-p i a pel que a a l'ensen- yamen , als mi /"ans de comunicació i al camp emp esa ial. A Ca alunya, l'es e a del púbíic, l'es e a es a al, ha es a i és d'una insu lci2nciap egona i aho a d ina no menys p egona du esa. Les ins i u- cions, les pe sones i les uncions es a als han ingu un cai e cla amen ep esen a- iu (ens e en'm a la publici a ep esen a- i a mea'ie aí). Hi ha ia i hi ha un pode lhnya indiscu ible 2' indiscu i , pe o alho- a e iblemen ine iag. Pe al a banda, la publici a bu gesa unciona a a co que ols i p opo ciona a al país les bases acio - nals pe a l'es ablimen dúna dimensió o gani zado a i es uc u al minimes pe al desen olupamen d'una socie a a anga- da. A Ca alunya enca a llui em; po se es- em pe den la ba alla pe o llui em, en con a dels esidus del pode eudal adi- cional i ambé en con a de la e eudali - zació de la socie a , pe l'exzs zncia d'un Es a expansiu que ol con ond e i abas a les es e es de lapublici a bu gesa, una e- gada ano eades iolen amen les de lapu- blici a ob e a, pe ce oblidada pe Ha- be mas en la se a ob a. Com semp e oco- e, elp oblema nacional ha dona una di- mensió p o unda i oeinal a les ensions dialzc iques que s 'han p odui pe I'e o- lució de l'apa ellp oduc iu, i sob e o pel pape de la bu oc acia. El e nacional a que més d'un no conside i que en el nos- e con ex no siguin més p og essis es /es ins i uczons nascudes dins el ma c i la un- cionali a de la publici a bu gesa que no pas les públiques gene ades pe I'Es a -un Es a mig eudal mig bene ac o ). Pe o, enca a, Habe mas ens p opo cio- na, segons el meu pa e , unes claus pe en- end e p o undamen el compo amen de les classes i els es amen s espanyols. Sem- bla mol cla a lJadscn)ció a la publici a ep esen a i a de pa de les classes adi- cional~ espanyoles i, sob e o , de pa d'es amen s com són els mili a s, el cle ga 137 i els uncionani. Les classes adicionals es- panyoles són Espanya ipe aix6 la poden ep esen a i c euen que l'han de ep e- sen a da an elpoble. No se sen en, pe an , amb el deu e de dona comp es de la se a unció alpoble ni a les se es ins i u- cions ci ils. Eh a e s polí ics, els negocis, són ma e ia consubs ancialmen ese a- da. Quan els pe iodis es olen dona a co- nzixe aques a ema ica al públic, el que in és pe e i l'o d e na u al i posa en penll la se a unció de ep esen ació. Tampoc es econeix al Pa lamen la e a unció de a'iscussió acional i pziblica; els in en s de p i a i za -ne les a'is~ussions se- an an o s com ho siguin els seus in en s de publici a . Aixi, doncs, di iem que els concep es d'Habe mas ens au o i zen a di que a l' i a Espanyol con lueixen les es es de uncions de la publici a ep esen a i a que enca a hi ha en e de e mina s g ups i es amen s, amb la e eudali z. ció que ens a iba a pa l del nou o d e economic de llEs a in emien o . Espe em que l'ob a dlHabe mas, amb o a la c2 egapol2mica que posseeix, que man é enca a bona pa de la se a ac uali- a , malg a l'acabamen de l'e apa ex- pansi a del capi alisme in e nacional, pu- gui ob i en e nosal es un deba cla i ica- do . Un deba que ens abdiapene a de- ini a amen al món mode n amb o es les se es mis2 ies i i u s. Jo di Be io