Crítica de llibres

Occiden al coincideix amb la cnii del mo- nopoli polí ic de les adio ele ziions pzíbli- ques. Els qua e da e s ex os del liib e ens o e eixen cadascun un es ua'z de alla del desen o llamen de les adios liiu es en un ecosis ema pa icula : el «cas i ali2)) (Giuseppe Richen i Umbe o Eco), les a- dios lliu es anceses (FeIx Gua an) i la llui a pe la llibe a d'emissió a I'Esanya pos anquis a (Emili P ado). El ex d'Emili P ado é un alo especialpel e d'ésse l'es udi més senos i documen a eali za ins el p esen sob e les 2dios lliu es a Espanya, les ca ac e ís iques de les quals es en ixades i ep esen ades en un decaleg, en el qual, a mode de conside a s i P opGsi s, el col. lec iu ba celones « Ona Lliu e,) exp essa la base «ideolGgica), de la se a lhi a pe la llibe a d'emissió. Una in e essan c onologia de la hM 6 ia de la aa'zodz usió i les adios lliu es (1 894- 1980) 2' un apee& bibliog a ic sis ema i - za en qua e apa a s, conclouen aques nou í ol de la col.lecció «GG Mass - Media)). A nand Balseb e MASSCOMMUNICATION-REVIEW YEARBOOK. G. Cle eland Wilhoi Edi- o . Ha old de Bock Edi o associa . Sage Publica ions. Volu n 2, 1981. El comi e edi o ial es a o ma pe pe so- nali a s in e nacionals del món de la co- municació en e les quais e men a em com a exemple: F ancis Balle, de Pa ís; Denis Mcquail, dJAms e dam ; Hames D. Hallo an, de Leices e ; i Vidal Beney o, de 133 Mad ia'. Es ac a d'una publicació anual, el p i- me nzíme o de la qual apa egué el 1980, que p e én de eali za una sin esi de o a la asca de ece ca que es eali za en els di- e en s paisos, sob e ma e ia comunica i a en gene al. Aques a publicació con essa dos g ans objec ius, el p ime és el de publica anualmen en un sol olum els ebaLls de més consis encia i d'una alidesa suposada més du ado a en la ece ca sob e comuni- cacio col.lec i a, i el segon in en a d'acce- le a l'augmen de les elacions en e les escoles ame icanes i eu opees. Pe al de selecciona els eballs que hau an d'ésse publica s, exis eixen 38 memb es de di e ses ins i ucions uni e si- anes i ins i u s de ece ca pe anyen s als dis in s paisos. A cadascun d'ells li és a '- bui un espai el qual han de supe isa . Els eballs que es conside in més in e essan s han d'ésse selecciona s i ecomana s pe a la se a publicació. A pa z? dáques es e- comanacions, es con eccionen els yea - books, na u almen desp és d'una deguda selecció. Els anuans es an o gani za s en ui sec- cions di e en s com a m2xim i en elp ime olum s'hipubliquen 47 eballs, men e que en el segon hi ha eballs d'in es iga- do s jo es i de peone s com Wilbu Sch- amm i Ku Lang. Les end&cies que hi p edominen de- penen de les dis in es escoles i dels con i- nen s. En e els eu opeus hi domina l'in- e es pe la elació en e la eona social i la ece ca comunica i a; en e els amen'cans p edominen les ece ques sob e els e ec es de la comunicació, pe o ambé hi ha nom- b osos eballs de elació amb la psicologia 134 social. Ambduesp eocupacions, l'eu opea sob e la eona social i l'amen¿ana sob e la psicologia social, mos en uns in en s d'emulació de pa de la incipien ciencia comunica i a, de les a'zsciplines aakio - nals de les cizncies socials. Els ui capí ols que o gani zen els di e- en s eballs de ece ca selecciona s són els següen s: I) Pe spec i es Teo iques. 11) Es a e- gies de ece ca i Me odologia. 111) Comu- nicació polí ica. IV) In o mació-Rece - ques. Vj C im i iolencia a la comunicació de masses. VI) Impac e de la comunicació massi a: Tele isió. 1/11) In e nacional i e- ce ca compa a i a. VIII) Polí ica de e- ce ca. Jo di Be io Jü gen Habe mas, HISTORIA Y CR~TICA DE LA OPINIÓN PÚBLICA. Edi o ial Gus a o Gili. Ba celona, 1981. 35 1 p5.g~. Amb aques nom s'ha adui l'ob a S mk u wandel de O en lichkei Un e - suchungen u eine Ka ego ie de Ü ge li- chen Gesellscha , apa eguda l'any 1962. En l'ob a que enim a les mans, elconcep- e d'o en lichkei se 'nsp esen a com a o- namen al. El mo alemany é mol més abas que el lla i «públic)) i ambé inclou els con ingu s seman ics de «publici a » i ~d'opinió pública)). Conseqiien men , el adui em pe (@ublici a )), pe o ind em en comp e o a l'ex ensió signz ica i a que hem anuncia sua a. No hi ha dub e que lliga alconcep e de c@úbblic)) enim el seu con a% c@n a u. Si el p ime es e e eix a allo que és pe an- yen a la comuni a , alpoble i ambé als ajé s pzíblics, i a la poli ica, el segon es e- jé i 2 a la pa cel. la que co espon als indi- idus, o sigui ela iu o pe anyen als pa - icula ~. Una al dis inció, des de la nos a pe spec i a, sembla mol cla a, ens és mol amilia ; pe o pe poc que hom as egi el sen i bis OTiG dels e mes, eu a que l'as- sump e es complica. Els mo s indica s es e i eixen a aspec es, ins i ucions, en6 - mens de la ida comuni 2 ia que són ca ac- e j cs d'dgunes socie a s a~ uals: conc e- amen , les que han es a dingides -i aquí dingidesw p en un sen i mol ampli ca , ul a la di ecció polí ica, ol indica ambé 11econ6mica i la cul u al- pe La bu gesia com a classe social en o s els seus ni ells. La elació públic-pn a , al com l'en enem a a és ca ac e s ica de les socie- a s desen olupades de zgim economico - - poli ic libe al. En les an e io s o macions economico -socials, les es i es co espo - nen s a la p i aci a i a la publici a e en unes al es, o bé no exis ien. Jii gen Habe mas ens explica el con i, gu i l'abas dáques doble jénomen co- munica iu i la se a impo anczh pe a les socie a s. Ho a en una isió diac onka, acos ada enca a al ma enalisme his o ie, malg a les des iacions i allunyamen s que hom li a n'bueix, ca ac e íh'cs, pe al a banda, de la segona gene ació de I'Escola de F anh u . En aques a ob a Habe mas inicia el seu cami e s la conc eció d'una me odologia aplicable a les cizncies so- cial~, apa ada de l'empinco-posi i is a, pe o que anma eix pugui cob i les llacu- nes i les es e o s del mamisme classic; una me odologia que s'apun a aqui i que l'ani a pe ilan en les se es ob es pos e-