L'Alt Penedès : territori i societat

ENRIC MENDIZABAL Geògraf L’ALT PENEDÈS: TERRITORI I SOCIETAT PAPERS. REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 31, desembre 1998, pàgs. 9-24 9 ´ 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:42 Página 9 (Negro plancha) 10 SUMARI 1. La comarca de l’Alt Penedès, una invenció de fa tot just 65 anys 2. Els trets geogràfics bàsics de l’Alt Penedès 2.1. Els tres tipus de paisatge 2.2. La població 3. L’Alt Penedès a Catalunya Bibliografia L’article presenta una aproximació al fet comarcal de l’Alt Penedès des de diferents perspectives. A partir d’una revisió dels diferents intents de comarcalització, es planteja com el concepte «Alt Penedès» no apareix fins al 1932 i com la divisió del Penedès en tres unitats, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, només ha tingut entitat administrativa local des del 1987. Des de la perspectiva del territori i el paisatge, es distingeix entre el muntanyós, el de la vinya i l’urbà-industrial. Des de l’estudi de l’evolució demogràfica es destaca com, des del 1975, la comarca manté augments moderats de població que asseguren una estabilitat comuna a la majoria d’àrees de Catalunya que no van créixer o van creixer poc durant el període de «l’explosió demogràfica», del 1950 al 1975. Pel que fa a la relació entre població i territori, es destaquen dos elements importants: en primer lloc, el creixement de la mobilitat laboral externa als municipis de la comarca. En segon lloc, el fenomen de la «població temporal», és a dir, els volums de visitants que ocupen segones residències o realitzen un consum lúdic o cultural. Finalment, pel que fa a la relació de la comarca amb Catalunya, es presenta una revisió dels arguments que, des de la planificació regional i la geografia, han caracteritzat les interpretacions territorials de la comarca. El artículo presenta una aproximación al hecho comarcal del Alt Penedès desde diferentes perspectivas. A partir de una revisión de los diferentes intentos de comarcalización, se plantea como el concepto «Alt Penedès» no aparece hasta 1932 y como la división del Penedès en tres unidades, Alto Penedés, Bajo Penedés y Garraf, solo ha tenido entidad administrativa local a partir de 1987. Des de la perspectiva del territorio y del paisaje, se distingue entre lo montañoso, la viña y el urbano industrial. Desde el estudio de la evolución demográfica se destaca como, desde 1975, la comarca mantiene augmentos moderados de población que asseguran una estabilidad común a la majoria de las areas de Cataluña que no crecieron o crecieron poco durante el periodo de la «explosión demográfica» de 1950 a 1975. En lo que se refiere a la relación entre la población y el territorio, destacan dos elementos importantes: en primer lugar, el crecimiento de la movilidad laboral externa a los municipios de la comarca. En segundo, el fenomeno de la «población temporal», es decir, los volúmenes de visitantes que ocupan residencias segundarias o realizan un consumo lúdico o cultural. Finalmente, en lo que se refiere a la relación de la comarca con el resto Cataluña, se presenta una revisión de los argumentos que desde la planificación regional y la geografia han caracterizado las interpretaciones territoriales de la comarca. L’article présente une approximation à l’identité géographique de l’Alt Penedès depuis diverses perspectives. A partir d’une révision des differents essais de comarcalisation l’auteur présente comment la notion «Alt Penedès» surgit à la fin de 1932 et comment apparaît la division administrative du Penedès en trois unités: l’Alt Penedès, le Baix Penedès et le Garraf, lesquelle n’ont eu une identité qu’à partir de 1987. Depuis la perspective du territoire et du paysage, l’auteur différencie la montagne, la vigne et l’urbain industriel. De l’analyse de l’évolution démographique on peut souligner comment depuis 1975 la comarque a maintenu des accroissements soutenus de population qui assurent une stabilité commune à la majeure partie des zones de la Catalogne qui n’ont pas augmenté ou ont augmenté peu durant l’époque de l’explosion démographique, de 1950 à 1975. En ce qui concerne la relation entre la population et le territoire, on peut souligner deux éléments importants: en premier lieu l’accroissement du mouvement pendulaire extérieur aux villes de la «comarca». En second lieu, le phénomène de la «population temporelle» c’est à dir, le volume des visitants qui occupent des résidences secondaires ou réalisent une consommation ludique ou culturelle. Finalement, en ce qui concerne la relation entre la «comarca» et le reste de la Catalogne, l’auteur présente une révision des arguments qui, depuis l’aménagement régional et la géographie, ont caracterisé les interprétations territoriales de l’Alt Penedès. The article presents an outline of the Alt Penedès from a number of different viewpoints. On the basis of an overview of different attempts at regionalisation, the author notes that the concept of «Alt Penedès» did not emerge until 1932, and that the present administrative division of the Penedès into three units, Alt Penedès, Baix Penedès and Garraf dates no further back than 1987. From the points of view of territory and landscape, a distinction is made between mountainous areas, vineyards and urban-industrial land. A study of demographic evolution reveals that since 1975 the region has maintained moderate population growth that ensures a stability common to most areas in Catalonia that either did not grow or grew very little during the «population boom» between 1950 and 1975. As regards the relationship between population and space, two important factors emerge: in the first place, the increase in labour mobility outside the region’s municipalities. Secondly, the phenomenon of the «temporary population», that is, the number of visitors who either occupy second homes or else are recreation or culture consumers. Finally, regarding the region’s relations with the rest of Catalonia, the author presents an overview of the arguments that, in terms of regional planning and geography, have characterised spatial interpretations of the Alt Penedès. ABSTRACT 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:42 Página 10 (Negro plancha) Font: Joan Vilà i Valentí i Josep Sarrión i Gualda (1992). El sentit històric de la comarca a Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya. 11 amb la modificació de 20 de desembre de 1989 té 592,41 km2i 27 municipis1. Però històricament, la percepció que la gent ha tingut del territori, així com la majoria de comarcalitzacions que s’han realitzat en la llarga sèrie de propostes sobre les comarques (i/o altres entitats territorials més o menys similars) que havia de tenir Catalunya fa que aquest concepte d’«Alt Penedès» no hagi existit fins fa relativament poc: tot just des de 1932. Vegem uns quants exemples amb les figures 1-142. ENRIC MENDIZABAL L’ALT PENEDÈS: TERRITORI I SOCIETAT 1. La comarca de l’Alt Penedès, una invenció de fa tot just 65 anys Començar per preguntar-se «què és l’Alt Penedès», o «què creiem que és l’Alt Penedès» no és pas una pregunta retòrica, ja que potser ara tenim molt clar que l’Alt Penedès és aquella comarca que segons la Llei 6/1987, del 4 d’abril, d’Organització Comarcal de Catalunya, tenia 515 km2i 25 municipis, i que Figura 2. Les 23 comarques de Pere Gil, ara fa 400 anys Figura 3. Les 34 comarques de Josep Aparici ara fa 300 anys 1Els municipis són Avinyonet del Penedès (29,12 km2), les Cabanyes (1,79 km2), Castellví de la Marca (28,49 km2), Font-rubí (37,00 km2), Gelida (26,73 km2), la Granada (6,57 km2), Mediona (47,61 km2), Olèrdola (29,87 km2), Pacs del Penedès (6,14 km2), el Pla del Penedès (9,45 km2), Pontons (26,86 km2), Puigdàlber, (0,40 km2) Sant Cugat Sesgarrigues (6,29 km2), Sant Llorenç d’Hortons (19,75 km2), Sant Martí Sarroca (35,59 km2), Sant Pere de Riudebitlles (5,35 km2), Sant Quintí de Mediona (13,89 km2), Sant Sadurní d’Anoia (18,65 km2), Santa Fe del Penedès (3,48 km2), Santa Margarida i els Monjos (17,39 km2), Subirats (55,78 km2), Torrelavit (23,94 km2), Torrelles de Foix (36,80 km2), Vilafranca del Penedès (19,63 km2) i Vilobí del Penedès (9,43 km2). Els dos municipis afegits són Castellet i la Gornal (46,84 km2) i Olesa de Bonesvalls (30,57 km2). Figura 1. Les comarques a Catalunya ara fa mil anys ´ 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:42 Página 11 (Negro plancha) 12 Les figures 1, 2 i 3 mostren els noms de comarca que més o menys es perceben i utilitzen en tres moments diferents: al voltant de l’any 1000 (figura 1), en el moment que Pere Gil escriu la seva Historia Cathalana de 1600 (figura 2), i el moment que Josep Aparici escriu la Description del Principado de Cataluña el 1715 (figura 3). En totes tres figures apareix el nom de Penedès. El professor Jesús Burgueño treballa sobre la història de les divisions territorials administratives des de ja fa temps, i la seva recerca ens ha ofert idees, reflexions i aproximacions excel·lents sobre aquest tema, ja sigui per Catalunya, pels Països Catalans o pel conjunt d’Espanya. En el seu llibre de 1995, titulat De la vegueria a la província, es pot trobar una sèrie de figures on es dibuixen els límits dels diferents ens administratius que es poden identificar amb comarques (en un sentit ampli), dels quals s’han reproduït les figures 4 (de 1650), 5 (finals de l’Antic Règim), 6 (1790-1812), 7 (1820), 8 (1828-1829) i 9 (1834). Es pot veure com en totes aquestes figures apareixen unes entitats territorials que tenen com a capital Vilafranca del Penedès, i que només en la de 1834 apareix el Vendrell com a ciutat de jerarquia similar a la de Vilafranca del Penedès. Es pot veure també en aquestes figures com l’àrea administrada per Vilafranca del Penedès acostuma ser molt més gran que l’Alt Penedès, ja que sovint inclou gran part Figura 5. Corregiments i subdelegacions a la fi de l’antic règim Figura 6. Departaments i districtes: 1790 (Catalunya Nord) i 1812 (Catalunya i Aragó) Figura 4. Vegueries i veredas vers 1650 2Les figures que van del 4 al 16 han estat dibuixades per Jesús Burgueño, professor de geografia de la Universitat de Lleida. Les figures 10-16 no estan publicades, i cal agrair-li les facilitats donades per al seu ús. Font: Jesús Burgueño (1995). De la vegueria a la província. La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans (1790-1850) Barcelona, Dalmau. 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:42 Página 12 (Negro plancha) 13 del Garraf i del Baix Penedès actuals (i d’altres comarques). Les figures 10, 11 i 12 exposen tres idees diferents. La figura 10 mostra el mapa de les comarques naturals i històriques de Norbert Font i Sagué dibuixat l’any 1897, on apareix el Penedès. El projecte de 1919 de divisió administrativa de la Mancomunitat de Catalunya mostra una àrea, la VIII, que es pot identificar amb el Penedès. El projecte de divisió comarcal de Pau Vila de 1930 exposa, de nou, el Penedès amb capital a Vilafranca del Penedès. Finalment, cal observar les figures relacionades amb la Ponència de la Generalitat durant la Segona República. Tothom sap que les tres preguntes que es van enviar a tots els ajuntaments de Catalunya van ser «a quina comarca penseu que pertany el vostre poble», «a quin indret aneu principalment a mercat» i «si aneu també a un altre mercat». La figura de les comarques (figura 13) pot semblar força confusa per la gran diversitat de respostes; i això és lògic si es té present que no hi ha una definició clara i explícita de què s’entén per comarca ni l’enquesta, ni entre qui havia reflexionat sobre la qüestió. La figura 13 mostra la pervivència de petites unitats territorials amb les quals els habitants se senten identificats. Aquestes 118 unitats eren les comarques que han estat considerades la base de qualsevol divisió territorial que no volgués esdevenir estranya i que cerqués, per tant, un consens ampli, i que hom podria anomenar populars. Malgrat que Figura 7. Partits judicials i arrondissements (1820) Figura 9. Divisió territorial (1834). Províncies i partits judicials (departament i arrondissements) Figura 8. La reforma d’alcaldies majors (1828-1829) Font: Jesús Burgueño (1995). De la vegueria a la província. La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans (1790-1850) Barcelona, Dalmau. 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:42 Página 13 (Negro plancha) 14 aquesta primera interpretació territorial emanava d’un cert coneixement directe de l’opinió popular, fou considerada inoperant per la Ponència. Cal fixarse com en aquesta figura surt el Penedès. La figura 14, la de les àrees de mercat, tampoc no es considerà massa clarificadora. Aquesta figura constituïa una aproximació al coneixement de la realitat econòmica de Catalunya, a base de desenvolupar la teoria dels llocs centrals que foren estimats com ubicats a les poblacions on es reunien els mercats setmanals tradicionals, i en van sortir 87. Cal tenir present que s’estava vivint en plena economia del carro, quan els desplaçaments eren forçosament lents i els transports difícils i gravosos, raó per la qual era molt directa i palesa l’empremta dels centres comarcals damunt les seves respectives rodalies. Per aquesta raó es pot veure com al Penedès apareixen tres centres de mercat: el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Cal fixar-se que tant la xifra de comarques populars (118) com la de mercats (87) trencava amb la traFigura 11. Projecte de divisió administrativa de Catalunya elaborat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat l’any 1919 Figura 12. Proposta de divisió comarcal i regional de Pau Vila (1930) Figura 10. Comarques naturals i històriques segons N. Font i Sagué (1897) Font: Ll. Casassas i F. Nadal (1983) «Les divisions administratives», a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Geografia General, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, vol. 18, pàgs. 382-412. Font: F. Nadal i C. Montaner (1993). «El projecte de divisió administrativa de la Mancomunitat i els estudis sobre la comarcalització de Catalunya (1907-1919)», a Professor Lluís Casassas. Geografia i territori, Barcelona, Universitat de Barcelona, pàgs. 95-115. Font: P. Vila (1931). «Per a una solució del problema comarcal de Catalunya», a El problema comarcal de Catalunya, Barcelona, Casa del Vallès, pàgs. 95-139. 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:42 Página 14 (Negro plancha) 15 dició comarcal catalana, que sempre havia cercat un nombre no massa elevat de comarques. Així, la Ponència, deixant de banda els resultats de les dues primeres preguntes, va fer una primera proposta de 28 demarcacions (figura 15) —on torna a sortir el Penedès—,que representa una reducció respecte els 36 partits judicials existents; després de realitzar nombrosos viatges i consultes (vegeu Lluch i Nel·lo, 1983), les comarques proposades van ser 32 (figura 16): és en aquesta figura on surt l’Alt Penedès com a tal i amb aquest nom per primera vegada. En resum, fins no fa gaire, tant en l’imaginari de la gent com en els treballs científics, com en les propostes polítiques per a l’administració del territori, la unitat i el nom més habitual per a l’àrea que envolta Vilafranca és Penedès. La divisió d’aquesta àrea en tres (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) és recent, i només ha tingut una certa entitat en l’Administració pública catalana des de 1987. 2. Els trets geogràfics bàsics de l’Alt Penedès El Penedès és un fragment de la Depressió Prelitoral que té a un extrem el Baix Llobregat i a l’altre el Camp, i que està encaixonat entre la Serralada Prelitoral i la costa mediterrània; si es vol deixar fora del Penedès l’àrea de Vilanova i la Geltrú, el límit estaria format per la Serralada Litoral. L’Alt Penedès limita al nord i el nord-oest amb les serres d’Ancosa, de Mediona i de Font-rubí (Serralada Prelitoral); al sud, amb la serra de Marina, amb la formació de l’Àliga i la serra d’Olèrdola (Serralada Litoral); el límit oest està més enllà del riu Foix i de la riera de Pontons, i el límit est no arriba al riu Llobregat. En resum: l’Alt Penedès té uns límits encara més imprecisos, físicament parlant, que els que pot tenir el Penedès. És difícil, per no dir impossible, de trobar uns límits territorials clars de qualsevol part de la superfície terrestre, amb les excepcions de les illes o d’algunes penínsules. Per aquesta raó no cal justificar l’existència de l’Alt Penedès per uns suposats límits muntanyencs o de divisòria d’aigües, ja que els límits de l’actual comarca de l’Alt Penedès vénen donats per una decisió política. 2.1. Els tres tipus de paisatge Un cop sabuda la imprecisió científica dels límits del territori a analitzar, així com la seva precisió politicoadministrativa, s’ha de fer referència als tres tipus Figura 13. Comarques segons l’enquesta als ajuntaments (1932) Figura 14. Mercats segons l’enquesta als ajuntaments (1932) Font: Elaboració de Jesús Burgueño, inèdit. Font: Elaboració de Jesús Burgueño, inèdit. 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:42 Página 15 (Negro plancha) 16 de paisatge que formen el territori de l’Alt Penedès, que vénen definits per la figura 17. Aquesta figura prové del llibre L’Alt Penedès. Una comarca dinàmica als confins metropolitans, dirigit per Lluïs Casassas i publicat el 1991 per la Caixa de Catalunya. Com es pot veure, hi ha tres tipus de paisatge: el muntanyós, el de la vinya, i l’urbà-industrial. El paisatge muntanyós està ocupat majoritàriament per l’agricultura no relacionada amb la vinya, pels boscos (o arbredes) que queden a la comarca i per les urbanitzacions que havien estat segones residències. Aquestes urbanitzacions s’estan convertint cada cop més en àrees de primeres residències, ocupades per gent que ve de la resta de la regió metropolitana de Barcelona i que busca un lloc tranquil, proper a centres urbans que disposin dels serveis necessaris pels quefers més quotidians (com Vilafranca del Penedès), proper i/o ben comunicat amb Barcelona. El paisatge de la vinya és el que està en el cap de tothom quan es parla del Penedès o de l’Alt Penedès: és un terreny pla, més o menys ondulat, amb camps de vinya pertot arreu. És un paisatge molt humanitzat, ja que des de qualsevol nucli de població es poden veure els nuclis propers i veïns. En aquest paisatge es dóna la base econòmica de la comarca, ja que és la productora de la primera matèria principal de l’agricultura, de la indústria, del comerç, del turisme de curta estada: el raïm. La importància del paisatge de la vinya a l’Alt Penedès és considerable sigui quin sigui l’aspecte que es vulgui estudiar, sigui quina sigui l’escala territorial que es vulgui utilitzar. En la figura 18, en un mapa del món amb la distribució global de la viticultura, l’àrea del Penedès hi és present. Pel que fa a Espanya, es pot veure a les figures 19 (la vinya a l’antiguitat), 20 (la vinya a l’Edat Mitjana), 21 (la vinya a l’Edat Moderna) i 22 (la vinya a l’actualitat) com l’àrea del Penedès és important. El paisatge de la vinya, amb els accessoris que l’acompanyen, com poden ser les visites a caves, cellers i vinateries, amb tastos i compra de vins i caves, amb la visita d’exemples arquitectònics relacionats amb la vinya molt interessants (des de masies fins a edificis acabats de fer), és motiu de propaganda del territori i de la societat on es troba: només cal veure l’assiduïtat amb què apareixen a les revistes de viatges3. Figura 15. La divisió territorial de la Generalitat republicana (1932-1936). Primer projecte, 28 demarcacions Figura 16. La divisió territorial de la Generalitat republicana (1932-1936). Segon projecte, 9 regions i 38 comarques (versió decretada el 1936) Font: Elaboració de Jesús Burgueño, inèdit. Font: Elaboració de Jesús Burgueño, inèdit. 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:43 Página 16 (Negro plancha) 17 El paisatge urbà i industrial és el que es troba a l’eix central de l’Alt Penedès: pel que fa a la xarxa viària, el pas del ferrocarril, de l’autopista, d’una part important de la N-340, de la C-243 (Vilafranca del Penedès-Sant Sadurní d’Anoia-Martorell); respecte als nuclis de població, es troben els principals (Gelida, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès) amb els serveis més importants; així mateix, les principals àrees, zones i polígons industrials es troben al voltant d’aquests nuclis i prop dels eixos viaris. Aquest eix que forma el paisatge urbà i industrial de l’Alt Penedès és la part més visiblement dinàmica de la comarca. 2.2. La població Durant l’etapa coneguda com «explosió demogràfica» a Catalunya, que va de 1950 a 1975, la població de l’Alt Penedès va augmentar a uns ritmes inferiors als del conjunt de Catalunya, i no cal dir respecte a les parts més properes a Barcelona. Però a la darrera etapa de la història demogràfica de Catalunya, que s’inicia el 1975 i que es caracteritza per una estabilitat numèrica i uns ritmes de Figura 17. Estructura territorial de l’Alt Penedès 3Dos exemples recents són les revistes Geo. Una nueva visión del mundo, que en el número 93 d’octubre de 1994, dedica les pàgines 50-90 a «La España del vino», i Descobrir Catalunya, que en el número 15, de novembre de 1998, dedica el dossier central (pàgines 60-109) a les «Terres de vi». Font: Ll. Casassas (director),1991. L’Alt Penedès. Una comarca dinàmica als confins metropolitans. Barcelona, Caixa de Catalunya. Font: Tim Unuin (1996), Wine and the vine. An historical Geography of viticulture and the wine trade, Londres, Routledge. Figura 18. Distribució de les àrees de viticultura al món 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:43 Página 17 (Negro plancha) 24 Catalunya», Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 36, pp. 101-118. Mendizábal, E. (director); Ajenjo, M.; Blanes, A. i Sánchez, E. (1994); «La població estacional als municipis de Catalunya», Papers de Demografia, núm. 75, Centre d’Estudis Demogràfics. Mendizábal, E. i Sánchez, E. (1998); «La mobilitat habitual de la població a Catalunya», a Giner, S. (director) (1998); La societat catalana, Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya, pp. 283-298. Nadal, F. i Montaner, C. (1993); «El projecte de divisió administrativa de la Mancomunitat i els estudis sobre la comarcalització de Catalunya (19071919)», a Lluís Casassas, Geografia i territori, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 95-115. Pujadas, I., i Mendizábal, E. (1991); La població de Catalunya 1975-1986, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Pujol, J. X., i Junyent, R. (1991), «El procés urbanitzador als municipis petits de Catalunya», Espais, núm. 29, pp. 30-34. Ribas i Piera, M., (editor) (1995); Nicolau M. Rubió i Tudurí i el planejament regional, Barcelona, Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona-Altafulla. Roca, F. (1979); Política econòmica i territori a Catalunya, 1901-1939, Barcelona, Ketrés. Unwin, T. (1996); Wine and the vine. An historical geography of viticulture and the wine trade, Londres, Routledge. Unwin, T. (1997); «El terrer i la geografia del vi», Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 45, pp. 257-274. Vila, P. (1931); «Per a una solució del problema comarcal a Catalunya», a El problema comarcal a Catalunya, Barcelona, Casa del Vallès,pp. 95-139. Vilà i Valentí, J. i Sarrión i Gualda, J. (1992); El sentit històric de la comarca a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. 01-ENRIC MENDIZABAL 15/6/99 12:44 Página 24 (Negro plancha)