Ressenyes

burocràtiques i la falta de coordinació actual; la necessitat de modificar el pla d’estudis actual i la dificultat d’establir un temari; la resistència dels docents i la necessitat de formar-los; la falta d’una estructura tècnica… A través d’enquestes personals i d’indagació dels currículums docents el professor Tejedor navega pel conjunt de les universitats espanyoles per extreure’n un diagnòstic sobre aquesta assignatura, encara sense nom ni adscripció concreta a la majoria dels centres. La primera i més gran labor dels dissenyadors d’aquesta assignatura encara no hi és. Els nous rols del professional en xarxa han de ser ordenats i jerarquitzats, transformats en textos de manual i disposats en el currículum: l’estudiant com creador de nous missatges periodístics, com editor, dissenyador, websmàster, documentalista, gatekeeper… L’estudiant es converteix, gràcies a aquesta nova assignatura, en «sentinella» metòdic i constant de l’actualitat per tal de detectar novetats vinculades amb la publicació del seu cibermedi. Cal preparar-se per al futur professional amb una formació contínua que serà, degut al desenvolupament de la xarxa, la pròpia d’un nou expert que uneix el treballador del mitjà i l’investigador de novetats en xarxa. Cal que compti amb les eines de comprensió i l’anàlisi imprescindibles en un món de fluid canviant. Només el diàleg entre docents, professionals i investigadors pot fer fructificar un mapa adequat de l’ensenyament del ciberperiodisme a Espanya. La formació de l’alumnat i les necessitats de la professió així ho exigeixen. La urgència queda clara després de la lectura d’aquest llibre i la seva profunda anàlisi de la qüestió. José María Perceval 306 Anàlisi 35, 2007 Ressenyes LITTIN, Catalina; URANGA, Victoria; et al. La pobreza es noticia. Un estudio sobre los noticieros centrales de la Televisión chilena Chile: Hogar de Cristo, Facultad de Comunicación y Letras, Universidad Diego Portales, Fundación para la Superación de la Pobreza, 2005 Victoria Uranga, que va fer els estudis de doctorat a la nostra Facultat, és un dels membres principals d’un equip de recerca que ha fet un treball sobre com els noticiaris centrals dels cinc canals de la televisió oberta xilena, els mesos de marçjuliol de 2005, van tractar un tema tan rellevant com és el de la pobresa. Varen visionar 565 informatius. En el concepte de pobresa van incloure la delinqüència, la droga, els desastres naturals i les limitacions i els errors d’un polític de l’habitatge. És el primer estudi exploratori en aquest terreny, i l’objectiu era tractar aquests temes amb prou delicadesa i evitant crear prejudicis que incrementessin la discriminació. Alhora es considera que caldria ampliar l’estudi a la premsa i a la ràdio. La pregunta bàsica va ser: com presenten els noticiaris de TV el tema de la pobresa, a partir de la distinció entre les notícies directes sobre la pobresa i les que hi estaven associades. Els temes tractats són principalment els següents (els percentatges estan establerts segons una taula multiresposta): a) Els que fan referència a les polítiques socials o a les polítiques públiques en general: Educació (10,2%), Habitatge (27,4%), Serveis bàsics (10,6%), Salut (13,8%), Treball (5,5%), Participació (1,95), Economia (1,1%), i Cultura (0,4%). b) Els que influeixen en la problemàtica general, que poden tenir una vinculació real amb la pobresa i que perju- diquen les persones més vulnerables (Violència (4,2%), Conflictes (13,6%), Drogues (amb delinqüència (16,1%), sense delinqüència (3,4%), Desastres naturals, tragèdies i desastres (24%). c) Temes com Religió i Església (1,3%), i Solidaritat (15,9%). Ens trobem, per tant, davant d’un estudi força detallat, que atorga una especial atenció a les fonts i al gènere. He cregut oportú fer-ne ressò perquè tracta d’una qüestió que no acostuma a ser objecte d’atenció per part de la recerca en comunicació del nostre país, i que, al meu entendre, mereix, per raons evidents, que se li dediqui un interès singular. Atesa la problemàtica que té la pobresa, també, en la nostra societat. Manuel Parés i Maicas Ressenyes Anàlisi 35, 2007 307