Ressenyes

Ressenves Faventia 1711, 1995 163 cos en la Baja Latinidad" y de Roger Wright, "La sintaxis reflexiva con semántica no agentiva", a las que siguen una treintena de comunicacciones sobre observaciones de léxico, las conexiones del latín y el romance, etimologías y toponimia, aspectos concretos de lenguajes técnicos, etc. Cierran el volumen las observaciones aportadas por 10s participantes en torno a 10s dos temas abordados: <<Revista bibliográfican y ccLexicon Latinitatis Medii Aeui,,, en 10s que sobresalen las propuestas de proyectos de futuro. El volumen tiene mérito indudable en si mismo por dar cuenta de la realidad viva y operante ya en la Península de una buena muestra de estudiosos dedicados I1 estudio del latin medieval hispano, espaííoles y portugueses, que pueden plantearse nuevas metas bajo las coordinadas metodológicas y de crítica exigente en las que nunca se puede bajar la guardia. Las pequeñas objeciones que pudieran hacerse tienen ya respuesta por parte del coordinador del volumen en el prólogo. Saludemos con agrado el esfuerzo y deseemos fervientemente su continuidad. José Martínez Gázquez Universitat Autbnoma de Barcelona I Encuentro Peninsular de numismática antigua: <<La moneda hispánica: ciudad y territorio>> Madrid, CSIC, 7-10 de novembre de 1994 Durant la segona setmana de novembre de 1994 va tenir lloc a l'edifici del Centro de Estudios Históricos del CSIC de Madrid la celebració d'aquesta primera trobada de numismhtica antiga a nivell peninsular, sota la direcció de la investigadora científica del CSIC, Prof. Dra. M. Paz Garcia-Bellido. No era aquesta una trobada cientifica habitual dins el món de la numismitica antiga, sinó que va oferir dues grans particularitats. En primer lloc, la voluntat del comitb organitzador d'intentar obrir la cibncia numismhtica a altres branques del món antic, com la histbria antiga, l'arqueologia o la filologia i que, així, s'intentés trencar el secular dillacionisme que ha envoltat l'estudi acadbmic de 1'Antiguitat. En segon lloc, i com el mateix nom indica, més contacte entre el món acadbmic peninsular (portugubs i espanyol), tenint present que les separacions polítiques contemporhnies ofereixen una visió clarament deformada del panorama histbric del món antic. Els actes d'obertura i de clausura del Congrés van servir per rendir homenatge a dos ilhstres numismhtics, Drs. L. Viilaronga i F. Mateu i Llopis. Precisament a aquest darrer es dedicava la celebració d'aquesta trobada peninsular, clausurada el quart dia amb una ponbncia sobre l'estat actual de les investigacions nurnismhtiques a la península ibbrica segons la perspectiva lusitana, a chec del Prof. Dr. R.M.S. Centeno. Amb un programa forqa dens van anar seguint, en sessions de mati i tarda, ponbncies, comunicacions i participacions, segons una taula de matbries que havia estat pensada per facilitar el debat entre els diversos especialistes (numismhtics, arqueblegs, historiadors antics o lingüistes). La primera de les sessions va estar dedicada a qüestions de metodologia (anilisis metal.logr&fiques, estadística i metrologia), probablement la més cientifista, que va concloure amb una visita al Banc d'Espanya. La segona sessió va ser dedicada al tema de la iconografia monetal, un tema estrictament numismhtic perb que té connexions clares amb altres aspectes més purament arqueolbgics i artístics, La lectura que el ponent R. Olmos va fer del significat de l'estudi d'aquestes representacions anava en el sentit de considerar-les com una formade comunicació entre cultures monetkies dife- 164 Faventia 1711. 1995 Ressenves rents. Així, uns tipus monetaris coneguts i usats pel món grec i el púnic al mateix temps podien ser fhcilment intercanviables encara que les llegendes fossin escrites en alfabets distints. En relació amb el famós tipus del genet ib2ric, Olmos defensa que Roma va decidir impulsar aquestes monedes precisament a través d'un dels símbols, com era el genet, més universalment utilitzats pel món indígena, segurament amb una clara intenció homogenekadora. Precisament, el Prof. M. Almagro defensa que el particularisme del genet ib2ric tindria el seu origen en una concepció tant dels tipus com de les monedes en si, perfectament autbnom. Caldria contemplar l'origen de les encunyacions ibB riques, doncs, com un esdeveniment independent de la preskncia i de la influkncia de Roma sobre la península Ibkrica. Aquesta idea, aixb no obstant, va ser matisada per la Dra. M. Paz Garcia-Bellido i a bastament criticada pel Prof. De Hoz en el debat posterior. La tercera sessió, la més llarga de tot el congrés, va ser la dedicada a la relació entre moneda i territori i, especialment, a l'ús de la moneda. En primer lloc les discussions es van centrar en l'Brea de la Hispania Ulterior. La ponkncia del Prof. R. Corzo va tenir com a eix vertebrador una reflexió sobre la reorientació possible de la prospecció arqueolbgica quan disposem del criteri tipolbgic en la documentació numismhtica, a partir del període de la I1 Guerra Púnica. Caldria tenir present, en primer lloc, les diferents Brees de desenvolupament econbmic, agrícola i miner sobretot. com també la areskncia d'importants vies de comunicació que connectarien en aquestes kees esmentades amb zones on també observem la preskncia de moneda. El Prof. Corzo va exposar la relació d'aquest tramat viari amb l'existkncia d'algunes Brees parcel.lades segons una retícula que podria correspondre a un model de centuriació romana. Dels dos trams estudiats, el primer aniria des de la zona al voltant de Cbrdova i fins al sud de l'actual província de Badajoz. Segons el mateix Corzo seria de datació molt antiga durant o immediatament després de la I1 Guerra Púnica, i la motivació apuntada seria I'assentament de mercenaris d'origen númida, segons unes informacions que recull Livi (XXIII, 46,6-7). El segon programa de parcel.laciÓ el localitza al sud-est de Sevilla, en un territori on suposadament s'hi haurien assentat mercenaris ckltics. En el debat posterior, perb, el Prof. Corzo va ser inquirit per la Dra. Chaves a facilitar algunes dades suplementhries d'aspectes relacionats amb l'estudi d'aquests programes d'assentament, ja que prkviament no havia detallat ni com conclou una datació tan alta, ni com assegura que els protagonistes dels assentaments fossin mercenaris númides tal com esmenta Livi per a l'any 215 aC. D'altra banda, el Prof. J. López Castro va comentar l'important quantitat de numerari encunyat per Gades just al final del conflicte romano-púnic, procés que és interpretat més en clau econbmica que no política, en relació amb el desenvolupament econbmic de la ciutat, molt poc implicada en la guerra. Les monedes de plata de Malaca, com exposen M. Campo i B.Mora, sí que tindrien una relació directa amb el finanqament de la guerra, tot i que les emissions de bronze de final del segle 111 aC potser ja presenten una orientació certament diferent. L. Berrocal, per la seva banda, ens va introduir en el tema complex de l'amonedació de la Betúria, que cal dividir en dues zones de tipus ktnic (Betúria ckltica i Betúria túrdula), molt diferents en relació amb el poblament, amb els recursos naturals i amb el desenvolupament econbmic. En el debat es va comparar la Betúria ckltica, on no trobem seques monetals, amb l'actitud no monetkria d'alguns pobles celtibkrics com ara els Vacceus, indicant que el fet d'encunyar tindria relació directa amb la prbpia idiosincrhcia a tots nivells dels diferents pobles indígenes. De la mateixa sessió, perd a la tarda, destaca la comunicació del Prof. A. Dominguez Monedero sobre els libiofenicis, especialment en relació amb els contingents númides emprats pels exkrcits púnics primers i romans des- Ressenyes Faventia 1711, 1995 165 prés a la península ibkrica, i el seu possible establiment després del conflicte. Finalment, el Prof. T. Volk va incidir en algunes reflexions sobre les dades que l'estudi dels atresoraments ens proporciona a nivell global, bhsicament usant mktodes estadístics i informhtics, comparant dades obtingudes en tresors del període roma a Hisphnia i Ithlia amb altres del període modern i a 1'Europa nbrdica. La segona part d'aquesta tercera sessió va ser la dedicada als estudis sobre les encunyacions de la Celtibkria, encap~alats per la ponkncia del Prof. F. Burillo, el qual va intentar relacionar dades arqueolbgiques i literhries amb les que ens ofereix la numismhtica, malgrat la dificultat de situació cronblogica de gran part de la moneda celtibkrica, tant de bronze com especialment de plata, els anomenats denaris ibkrics. Des d'una perspectiva arqueolbgica la distribució dels habitats indicaria una jerarquització for~a clara, que en el registre numismhtic també tendeix a destacar, ja que hi ha un gran nombre de monedes en certs tenitoris i, en canvi, hi ha zones on els pobles que els habitaven sembla que no coneixien la moneda. En aquest darrer sentit l'exemple més patent és el dels Vacceus, com ja abans apunthvem, ja que no només no hi ha seca, sinó que tampoc no hi trobem res que s'assembli a una ciutat. Burillo pensa que l'hhbitat en aquesta zona havia de tenir caracten'stiques diferents que en la resta de l'kea celtibkrica. Finalment, també és sorprenent el fet que hi ha poques seques de plata que tenen una relació de proximitat amb l'activitat minera directa, cosa que indicaria que el mineral de plata era probablement important. El tercer dia va comenpr amb la lectura i la discussió de diferents comunicacions pertanyents a la sessió anterior. Tot seguit, el Prof. J.F. Rodríguez Neila va llegir la seva ponkncia sobre l'organització administrativa de les comunitats hispanes a través de l'estudi de les magistratures monetals, que va obrir la quarta sessió, sobre ciutat i moneda. En aquesta ponkncia el Prof. Rodriguez Neila es va centrar en el segle I aC, quan les diferents comunitats stipendiariae ja gaudien d'institucions premunicipals prbpies, enue les quals destaca l'existkncia d'un senatus, diferents magistratures i un més que probable cens local. El testimoni numismhtic de magistrats monetals també indicaria que l'encunyació és en aquest període un fenomen freqüent i deliberadament permks per Roma. Així, entén l'amonedació entre els indígenes, en un moment avanqat de la conquesta romana d'Hisphnia, com quelcom apreciat i desitjat també per les diferents comunitats, un pas més vers la transició des de les institucions pre-municipals cap a la incipient municipalització que es produir& a partir de Cksar i August. De les comunicacio~~s següents en destaca l'heterogeneltat de matkries tractades, com són les següents: un avanG a la posada al dia de la llista de magistrats monetals, la problemhtica del pagament dels exkrcits operants en la Península durant el procés de conquesta, la interpretació del fenomen de les reencuny acions o el tema de la propaganda imperial. La darrera sessió d'aquest mateix dia, sobre l'epigrafia monetal, va comenGar amb una ponkncia del Prof. J. Untermann, el qual va incidir en una qüestió cabdal, com és la de la diferkncia entre els conceptes d'alfabet en quk s'escriuen les llegendes monetals i la de llengua utilitzada pels pobles que les encunyen, que no sempre coincideixen. L'anhlisi del fenomen de les encunyacions en bronze de Castulo, Obulco i Iliberris amb llegendes llatines des d'abans del final de la I1 Guerra Púnica li serveix per acostar-nos al problema. Així, quan a final del segle I aC s'extingeix de manera definitiva la tradici6 indígena en les llegendes monetals caldria considerar aquest fet com el final d'un llarg procés, on les convenikncies de carhcter polític probablement tenen més importhncia en el moment de cercar una resposta a aquest fenomen. De les comunicacions següents destaquem la de la Prof. M.J. Pena, en la qual ens ofereix una anhlisi filolbgi- 166 Faventia 1711, 1995 Ressenyes ca dels noms d'alguns magistrats monetals, que li serveix per donar suport a la hipbtesi de treball segons la qual la suposada emigració massiva d'iMics que seguiria a l'inici de la conquesta d'Hispinia caldria que fos matisada. Finalment, el Prof. J. De Hoz va comentar breument algunes novetats epigrifiques que completarien el corpus del Prof. Untermann (1975), i de les quals destaquen, a títol d'exemple, els testimonis possiblement autkntics de Barkeno. El darrer dia del congrés va servir per als comiats, científics i oficials, i per a homenatjar el Prof. Mateu i Llopis, al qual estava dedicada aquesta primera trobada científica a nivell peninsular.