Ressenyes

154 Faventia 1711, 1995 Ressenyes (p. 344-370). Digno de señalar es que Setatos no se ha limitado a una descripción sincrónica, sino que antes de las conclusiones ha tratado brevemente la vertiente diacrónica, comparando el griego antiguo y el moderno en este tema a partir de la gramática de Schwyzer. Una buena bibliografía concluye el articulo. El segundo articulo de Setatos (p. 383406) analiza, con una estructura semejante a la anterior, 10s diminutivos y aumentativos del griego moderno hablado desde todos 10s puntos de vista, sin dejar tampoc0 la dimensión histórica y la bibliografía. Ambos estudios muestran una coherencia interna y una claridad de ideas que deben resaltarse. He aquí, en resurnen, el contenido de este segundo número de la revista de filologia de la Universidad Aristóteles de Tesalónica. Hemos visto una amplia variedad de temas tratados, no s610 desde un punto de vista cronológico: hay artículos de comentari0 filológico, de crítica textual, de edición de textos inéditos, de interpretación literaria, de humanismo, en fin, de lingüística en diversas vertientes. Esta rica diversidad pluridisciplinar permite augurar un próspero futur0 que desde aquí desearnos a esta nueva publicación. Carlos Varias Garcia Universitat Autbnoma de Barcelona DARIS, S. Papiri Documentari Greci del Fondo Palau-Ribes (P. Palau Rib.) Barcelona: Institut de Teologia Fonamental, 1995. Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica, 4. 150 p. + 7 limines. El fons papirolbgic que va crear l'insigne mecenes José Palau-Ribes Casamitjana a 1'Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallks ha estat objecte, al llarg dels Últims trenta anys, de diverses edicions parcials en diferents revistes, principalment Studia Papyrologica, publicació que amb tanta cura i entusiasme va portar el pare José O'Callaghan i que, malauradament, va haver de posar fi el 1983. Aquestes edicions, impecables en la seva confecció, es trobaven massa disperses en el temps i en l'espai. Calia, per tant, una edició completa d'aquests textos tan importants per la papirologia, una edició que recollís i revisés les edicions anteriors i les posés al dia amb la bibliografia actualitzada. El mateix pare José O'Callaghan va encetar aquesta empresa pel que fa als papirs literaris grecs del fons Palau-Ribes, fruit de la qual aparegué, ara fa dos anys, la seva edició en aquesta mateixa col.lecci6 (J. O'Callaghan, Papiros literarios griegos del fondo Palau-Ribes, Institut de Teologia Fonamental, Col. <<Estudis de Papirologia i Filologia Bíblicas núm. 2, Barcelona 1993). Aquesta obra es veu completada quant als textos grecs amb l'edició dels papirs documentals d'aquest fons feta per l'especialista italii Sergio Daris, professor de la Universiti di Trieste, llibre que acaba de sortir a la llum i del qual ara ens fem ressb. Cal dir d'entrada que es tracta d'un llibre excel.lent, com ja feia preveure la mestria del seu autor. Al prbleg el professor Daris explica la raó de la seva edició, que acabem de donar, tot afegint la insuficikncia del recull fet per la prestigiosa Sammelbuch Griechischer Urkunden. Amb bon criteri, l'autor ha deixat fora del llibre aquells papirs que, segons s'ha vist en els darrers anys, formen part d'uns altres pertanyents a diferents fons, amb els quals s'han editat conjuntament. Els 5 1 papirs editats, clarament classificats a l'índex de les pigines 3-4, porten un títol referent al contingut i la datació del text, generalment en segles, perb a vegades precisada en anys (per exemple, el papir núm. 1: <<Richiesta al10 strategow és del 245/246 dC). Com ja hem dit, la major part ja havien estat editats, principalment pel mateix S. Daris i Ressenyes Faventia 1711, 1995 155 pel pare J. O'Callaghan, edicions que es la col~lecció, amb diferents tipus d'escripdetallen a l'apartat bibliogrhfic (p. 5-9), on tura, de diferents segles i de contigut difes'afegeixen les obres modernes fonamentals rent: el núm. 11, que documenta la venda de la papirologia. Hi ha, perb, vuit papirs d'una casa pel valor de 2.000 dracmes a (núm. 2, 14,22,23,24,27,43 i 49 de la preOxirrinc (del segle 111 dC); el núm. 17, sent edició) que eren inbdits, alguns dels fragment d'una acta privada (dels segles quals molt importants, como el núm. 2: v-VI dC); el núm. 20, que recull un préstec ccDichiarazione ai "Presbyteroi">>, on es tesde diner (del segle VI dC); el núm. 25, un timonien per primer cop en un papir els dels més grans, que documenta el lloguer sacerdots cantors, @Soi. d'un immoble a la ciutat d'Hermbpolis (dels L'edició que ressenyem és modblica. Cada segles VI-VII dC); els núm. 41 i 42, sengles text, classificat amb una nova numeració que cartes del segle VI dC i, finalment, el núm. va de 1'1 al 51, porta un títol, sota el qual figura, a la banda esquerra, el número d'inventari del fons que té el papir i la seva mida, i, a la banda dreta, la datació i el lloc de procedbncia, si se sap. A l'índex ja hem pogut esbrinar els criteris de classificació dels textos: el primer criteri és ternatic: els papirs es divideixen en documents oficials (núm. 1-4), documents privats (núm. 5-27), cartes (núm. 28-43), llistes (núm. 44-48), comptabilitat (núm. 49-50) i rebuts (núm. 51); el segon, dintre d'aquests blocs, és cronolbgic. La major part dels papirs es daten 50, curiós document que recull les despeses d'una sbrie de persones al mes d'Epeiph de l'any 175 dc. Com a selecció la trobem molt encertada, perb potser hauria estat millor donar la reproducció fotogrifica de tots els papirs, i no solament de set. Com veiem, la tematica dels papirs és bastant variada, en destaquen els documents privats, valuosos testimonis de les operacions comercials habituals a 1'Egipte grecoroma. Hi predominen els lloguers de terrenys (núm. 7, 12, 22 i 23) i n'hi ha un de venda (núm. 27), perb també trobem entre els segles III i VI dC i procedeixen majol'esmentat lloguer d'un immoble, el d'un ritbiament, en els pocs casos en qui: és posmolí (núm. 8), la citada venda d'una casa i, sible assegurar-ho, d'oxirrinc; només un especialment, un text que recull una venda document, el més antic de tots, podria pe&- de 50 metra de vi probablament a Hermoyer al segle I aC (núm. 49). polites, del segle VI dC, un dels més llargs Les edicions anteriors s'esmenten abans de tot el conjunt (núm. 21). Les qüestions de la presentació de cada text. Aquesta crematístiques ocupen la major part comenqa sempre per una acurada descripd'aquests papirs, fora d'eiles podem destacar ció física del papir seguida del tipus d'escripun assumpte de dret hereditari (núm. 6), tura que presenta. Tot seguit s'introdueix el papir del segle 11 dC format per dos fragcontingut amb un breu comentari que inclou també una referkncia a la probable dimensió original del document. A continuació ve el nucli del treball: l'edició del text, seguit dels comentaris filolbgics pertinents en un detallat aparat critic. En no disposar dels papirs, només hem pogut contrastar l'edició de set d'ells amb les lamines que els reprodueixen al final d'aquest llibre, comprovant la precisió i cautela de S. Daris, com també la seva perfecta reconstrucció de les llacunes que poden ser completades. Es tracta de set papirs bastant llargs i alhora els més representatius de ments. D'un parell de textos no en podem saber el seu contingut. Quant a la resta, només figuren quatre documents oficials, de dos dels quals ja hem fet referbncia, l'un molt important (núm. 2, vegeu supra). Hi ha setze fragments de cartes, generalment amb poc text conservat, excepte la primera de totes (núm. 28): una carta grega del segle I dC que esmenta l'abastiment de productes quotidians, amb el hapax xohhoveiS~a a la línia 3, un diminutiu de xohh(o)ir~~ov, que podria significar tant c(fogassa>> com ccungiient,,. Les cinc llistes de noms personals no ofereixen possibi- 156 Faventia 1711. 1995 Ressenves litats d'hipbtesis sobre el contingut o l'objectiu de cada document. Hem parlat ja d'un dels dos papirs comptables; l'altre és encara més original. Es tracta d'uns pagaments efectuats per diverses persones d'un mateix títol a final del segle I aC o comengament del següent. El papir estA escrit per les dues cares i s'hi reconeixen fins a quatre mans diferents. El més singular de tot és que al recte, a la linia 4 de la columna dels comptes, figuren escrits el primer vers del llibre segon i el primer del llibre setze de la Ilíada. L'últim papir documenta una recaptació d'impostos a Socnopaios Nesos datada el 20 de maig de 157 dc. L'aparat critic d'aquestes edicions és desigual en la seva extensió, depkn de la importgncia o singularitat dels termes apareguts, com també dels problemes de lectura. Podem dir que és molt complet i que sempre s'hi cita la bibliografia pertinent quan escau: dintre de la necesshria brevetat marcada per les dimensions del llibre, l'aprofundiment en el comentari és correcte. En una obra d'aquestes característiques és difícil que no s'escapi algun error d'impressió, que, tanmateix, cal esmentar per no confondre el lector. Així, a la pagina 14 llegim a l'aparat critic referit a la línia 5: ctprobabile abbreviazione per xeoteeov [. ..I>, sense que s'anoti la paraula o lletra en qüestió, que ha de ser q, d'acord amb el text. A la pagina 37 també a l'aparat crític trobem la referkncia següent: 13 xwei~ [nueiou, etc., mentre que al text editat de la pigina anterior figura xw~is] nueiou; el clauditor de l'aparat critic és incorrecte. Són petits detalls que no desmereixen el iiibre, perb que podien haver estat recollits en una fe d'errates. Onze índexs terminolbgics diferents, d'una utilitat grandíssima, completen aquest esplkndid llibre, juntament amb les necessiiries tres taules de concordances entre la nova classificació numkrica dels papirs, la de l'inventari del fons i la del Sammelbuch. Carlos Varias Garcia Universitat Autbnoma de Barcelona COSTAS, Jenaro Juan Gil, Alabanzas e historia de Zamora, traducción y estudio Zamora, 1994. Lo último que conociamos de Ionnis de páginas. Teniamos también noticias de Aegidius era Summa quaestionum, que con 10s tratados históricos de Ioannis Aegidius, patrocini0 del CSIC publicaron K. Reinque George Cirot habia publicado en hardt y Santiago Otero en la Biblioteca bíblica ibérica medieval, Madrid, 1986, p. 194-202. Conociamos también de Gil de Zamora (o Aegidius Zamorensis) su Ars Musica, obra escrita para Alfonso X el Sabio, amigo y protector de Aegidius; el Ars Musica fue editada por Michel Roberts Tissot, Roma, 1974 con el patrocinio del American Institute of Musicology de Roma en excelente edición en francés y en latin. E igualmente conociamos el De preconiis Hispanis de Juan Gil de Zamora, que M. Castro y Castro publicó en Madrid en 1955 con estudio preliminar y edición critica a 10 largo de casi cuatro centenares Burdeos a principios de siglo con el titulo De operibus historicis Joannis Aegidii Zamorensis, así como la edición del Dictaminis Epithalamion, que corri6 a cargo del eminente publicista Ch. Faulhaber con introducción y notas. Ahora es Jenaro Costas quien se encarga de rescatar otra obra inédita de este escritor espafiol de fines del siglo XIII. Nació Juan Gil en Zamora hacia 1241. Ingresa en la orden franciscana en Zamora o algún centro próximo a esta ciudad. Hacia 1273 se encuentra en Paris estudiando en la universidad. Hacia 1300 es superior de la orden franciscana en la provincia de San-