Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll. Notes per a un estat de la qüestió (I)

Faventia 1711, 1995 89-118 Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll Notes per a un estat de la qüestió1 (I) Gemma Puigvert i Planagumh Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Filologia Clissica 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: 12/6/1995 Abstract Since the great contribution of A. Le Boeuffle to the study of astronomy and astrology in the Classical period, a big number of studies on Medieval period related with this field has been carried out. The author does a review of these studies main contributions and justify the need to elaborate an astronominal-astrological lexicon in the scientific manuscripts of the Monastery of Santa Maria de Ripoll. Sumari El perqub d'un estudi sobre L'aportació de R. Beer a l'estudi els manuscrits científics de Ripoll dels manuscrits del monestir La histbria de la cibncia de Santa Maria de Ripoll a la Catalunya medieval Hic est brevis librorum Sancte Marie El perquit d'un estudi sobre els manuscrits científics de Ripoll Són moltes les aportacions que pot oferir encara l'estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll. Poden indicar-nos l'estat intel.lectua1 d'aquest centre en relació amb altres centres peninsulars i europeus durant els segles x-XII. Poden indicar-nos també com ha anat evolucionant el llenguatge cientific des d'bpoca clissica fins a bpoca medieval, tenint en compte les aportacions &-abs que arribaren a través d'al-~ndalus. Els estudis referents als aspectes paleogrifics o textuals dels manuscrits ripollesos han estat tractats per diferents autors. Així, el primer investigador que doni 1. Aquest treball ha estat possible mercbs als beneficis de la beca F.P.I. de la Generalitat de Catalunya de qub gaudim. La segona part d'aquest article inclourk un estudi sobre les línies de recerca i la histbria de lkxic científic astronhmico-astrolbgic clissic i medieval, com també una valoració de les possibilitats d'estudi que ofereix la nostra investigació i la justificació de la necessitat d'elaborar un lbxic astronbmico-astrolbgic dels manuscrits científics del fons del monestir de Santa Maria de Ripoll. 90 Faventia 1711, 1995 Gemma Puigvert i Planagumh noticies parcials dels fons de la biblioteca ripollesa fou J. Villanueva, en el seu conegut Viage literari0 a las iglesias de ~s~aña~; com a resultat de dues estades seves al monestir, el febrer de l'any 1806 i l'octubre de 1807, anota vint cbdexs i en cita alguns més, com el famós Psalterium Argenteum, d'entre tres-cents que en tenia la biblioteca3. Hi ha breus referbncies a alguns cbdexs, o més aviat als seus autors, recollides per Fblix Torres en les seves Memorias para ayudar ú formar urz Diccionario critico de 10s Escritores Catalanes4 i posteriorment Gotthold Heine5 i Pau1 Ewald6 publicaren breus catalogacions, i es detingueren solament en la descripció d'un petit grup de manuscrits. Després d'aquests intents d'inventariació, bbviament insuficients, Rudolf Beer7 féu una catalogació dels cbdexs ripollesos més importants, tot al llarg d'una obra extensa i d'un gran aparell crític, a partir de la qual Zacarias Garcia Villada8 publica després un cathleg complementari. A. M. MundÓ9 fa un repas exhaustiu de tots els cat2ilegs existents dels cbdexs del monestir de Ripoll i els enumera alfabbticament i per ordre cronolbgic: Cat. A: de la primera meitat del segle XI; compost, segons sembla, durant l'abaciat d'Oliba, i , editat per R. Beerlo; Cat. B: inventari dels llibres que entraren a la biblioteca del monestir, l'any 1381, procedents de l'abat Ramon de Savarts, conservat a l'ACA, Pergamins de Pere 111, 3056, i editat per A. Rubió i Lluch, ccDocuments per l'histbria de la cultura catalana migeval,,, II, Barcelona IEC, CCXLVIII (1921), p. 233-242.; 2. Volum VIII, Valbncia 1821, p. 32-60. 3. <(Mas respetable es en este punto la biblioteca del monasterio en que hay unos 300 códices Mss. de varias materias, siglos y erudicion. En el inventario sobredicho consta que ya entonces habia 192 códices: et sunt, dice, libri numero centum XC. duo. De todos ellos escritos ya se ve en la primera mitad del s. XI y en 10s anteriores, escasamente quedaran ahora dos docenas)), op. cit., p. 35. 4. Barcelona 1836, p. 445 i s. 5. Serapeum, VI11 (1847), p. 85-88. 6. (<Reise nach Spanien im Winter von 1878 auf 1879>), Neues Arch. d. Ges.$ ¿i. d. Geschichtskunde, VI (I 881), p. 385 i s. EGUREN, José M. de: Memoria descriptiva de 10s códices notables conservados en 10s archivos eclesiásticos de España, Madrid 1858, p. 69, cita molt de passada l'existhcia a Ripoll de tres bíblies i de dues col.leccions canbniques. BOFARULL I MAS CAR^, Prbsper de: Los condes de Barcelona vindicados, Barcelona 1936,2 vols., utilitza també documentació procedent de Ripoll. 7. BEER, Rudolf: Die Handschriften des Klosters Sta. Maria de Ripoll, traducció catalana de Pere Barnils i Giol, Los manuscrits del monestir de Santa Maria de Ripoll, Barcelona 1909, p. 137 i s. Prbviament, BEER, Rudolf: Handschriftenschatze Spaniens, Wien 1894, p. 41 1 i s., havia recollit notícies de tots els inventaris i de tots els autors que havien tractat abans el tema dels cbdexs de Ripoll. 8. GARC~A VILLADA, Zacarias: &ach den Aufzeichnungen Rudolf Beern, Bibliotheca Patrum Latinorum Hipaniensis, iI Band, Wien 1915; des d'un punt de vista paleogrkfic, alguns cbdexs de Ripoll han estat comentats per Agustin Millares Carlo a Paleografia española, Madrid 1932, p. 244 i s. (3a ed. 1983); un estat de la qüestió quant a l'activitat del taller de Ripoll en relació amb la cultura de l'bpoca ha estat tractat per DELCOR, Mathies: aLe Scriptorium de Ripoll et son rayonnement culturel. État de la questionz, Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 5 (1974), p. 45-64. 9. MUND~, A.M.: aCódices isidorianos de Ripolb, Isidoriaiza. Estifdios sobre San Isidoro de Sevilla en el XIV centenari0 de su nacimiento, Le6n 1961, p. 389-400. 10. BEER, R.: Die Handschriften ..., p. 101-109. Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ri~oii Faventia 1711. 1995 91 Cat. C: compost l'any 1649 per Étienne Baluze, secretari de Pere de Marca i conservat a la Bibliothbque Nationale de Paris, Fons Baluze, 372, extractat per Beer"; Cat. D: redactat per Benet Ribas, monjo de Montserrat, cap a l'any 1800 i conservat a la Biblioteca de la Real Academia de Madrid, 12-27-4, E 122; extractat per Beer; Cat. E: descripcions d'alguns cbdexs, fetes pel pare J. Villanue~a'~; Cat. F: descripcions detallades fetes per Enric d'olzinelles, monjo i arxiver de Ripoll, l'any 1820. Es conserven a 1'Arxiu Episcopal de Vic, lligall 1057; haguessin hagut de ser editades per E. Junyent, perb no tenim consthcia d'aquesta publicació. Cat. G: compost per Prbsper de Bofarull l'any 1823, que se servi de les descripcions d'olzinelles, i conservat a I'ACA; comprkn, ultra els cbdexs que es conserven en aquell dipbsit, els que es tornaren a Ripoll i els que foren cremats en l'incendi de 1835. Editat per Valls i Taverner, crCÓdices manuscritos de Ripoll>>, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 52 (1931), p. 5-15 i 139-175. Actualment, els palebgrafs Francesc X. Miquel i Rosell i M. Dolors Mateu i Ibars tenen en fase de revisió i de confrontació una segona edició corregida i augmentada dels treballs de Beer i de Garcia Villada. Altres estudiosos ens han permks conkixer la situació del monestir de Ripoll com a centre receptor i transmissor de cultura. Així, M. C. Díaz y Diaz13, J.M. Milliis i Vallicrosa14, L1. Nicolau d'Olwer15, E. Junyent16, M. Delcor17, M. MundÓl8, F. Udina i Martorell19, R. GibertZ0, José Ma LacarraZ1, J. AlturoZ2, etc. 11. BEER, R.: Die Handschriften ... , p. 101-109. 12. VILLANUEVA, J., Viage literari0 ..., VIII, p. 35-59 i apkndixs II-IX. 13. Df~z Y Di~z, M.C.: <El monasterio de Ripoll y la transmisión de la cultura cliisicas, Boletín de Estudios Helénicos, 1112 (1968). p. 5-12. Ídem: <La circulation des manuscrits dans la Péninsule Ibérique du vrrre au xre sihclen, Cahiers de Civilisation Médiévale, XII (1969), p. 219-241 i 383-92, esp. p. 235 i s. 14. MELAS I VALLICROSA, J.M.: Assaig de les ideesfisiques i matemcitiques a la Catalunya medieval, Barcelona 1983 (2" ed.); Ídem: Valoración de la cultura románica en la épca de Santa Maria de Ripoll, Zaragoza 1945. 15. NICOLAU D'OLWER, LI.: <<L'escola poktica de Ripoll en els segles x-XIII,,, Anuari de l'lnstitut d'Estudis Catalans, 6 (1915-1920), p. 1-84. Ídem: <<La littérature latine au xe sihcle, La littérature latine au xre sihcle, La littérature latine au xIre sihcle,, La Catalogne ci l9ÉPoque Romane. Conférences faites a la Sorbonne en 1930par M. M. Angles, Folch i Torres, Ph. Lauer, Nicolau d'Olwer, Puig i Cadafalch, París 1932, p. 181-257. 16. JUNYENT, E.: <<Notes inhdites sobre el monestir de Ripoll)), Analecta Sacra Tarraconensia, IX (1933), p. 185-225. Ídem: rouleau funéraire d'Oliba abbé de notre-dame de Ripoll et de saintMichel de Cuixa, év&que de Vich~, Annales du Midi, 63 (1951), p. 249-263. 17. DELCOR, M.: <<Le Scriptorium de Ripoll et son rayonnement culturel. Etat de la question,, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 5 (1974), p. 45-64. 18. MUND~, A.M.: <<Moissac, Cluny et les mouvements monastiques de 1'Est des Pyrénées du xe au xIre sihclen, Annales du Midi, 75 (1963), p. 551-573. Ídem: -La cultura i els llibres,,, Histhria de Catalunya, vol. 11, Salvat Editors, Barcelona 1978, p. 262-274. Ídem: *Ripoll i la cultura catalana a la segona meitat del segle x,,, Revista de Girona, XXIV (1978), p. 167-173. Ídem: <<Producció i conservació del material escrit a Catalunya: escriptoris i biblioteques pels volts de l'any Mil*, Catalunya i Franca Meridional a ['entorn de l'any Mil, Barcelona 1991, p. 378-381. Ídem: <<Importación, exportación y expoliaciones de códices en Cataluña (siglos VIII al XIII)~, Actas del Cologuio sobre Circulación de Códices y Escritos entre Europa y la Península en 10s siglos VJIJ-XIJJ, Universidad de Santiago de Compostela, 16-19 septiembre 1982, Universidad de Santiago de 92 Faventia 1711. 1995 Gemma Puigvert i Planagumh Els manuscrits de Ripoll han estat objecte també d'estudis més particulars, de caire filolbgic. D'entre els que analitzen els glossaris continguts en els manuscrits ACA 74 i 59, destacarem els de J. L1. Nicolau d'ol~er~~, J. M. Casas H~rns~~, J. Millii~~~, M. C. Diaz y J. Martínez Gázquez2*, M. Zi~nmermann~~, J. Bastardas30, G. Colon-Amadeu-J. Soberanas31, J. Alt~ro~~. Altres estudis basats en aspectes concrets dels manuscrits del fons de Ripoll són els de M. Zimmermann33, de J. Luis M~ralejo~~, de T. González R01án~~ i M. dels Sants Gros36. Compostela 1988, p. 87-134. Ídem: <(L9escriptori i la biblioteca de Ripoll des de la fundació fins al segle XI?, dins Cloenda de l'onz2 centenari del monestir de Santa Maria de Ripoll, Ripoll 1989, p. 5 1-57; Idem: ((La cultura artística escritan, dins Catalunya Romdnica, I. Introducció a l'estudi de l'art romdnic catald, Enciclopbdia Catalana; Barcelona 1994, p. 133-162. I, centrat en la figura de l'abat Oliba, Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba, Barcelona 1992. 19. UDINA I MARTORELL, F.: Documents cabdals de la Histbria de Catalunya, Barcelona 1985. En les phgines 35-39 fa un rephs breu a la histbria del monestir de Ripoll i al seu rol internacional de cultura. Ídem: ((Gerberto y la cultura hispánica: 10s Manuscritos de Ripoll),, Gerberto: Scienza, Storia e Mitto. Atti del Gerberti Symposium, Bobbio 25-27 luglio 1983, Bobbio (Piacenza) 1985, p. 35-50. 20. GIBERT, R.: aAntigüedad Clásica en la Hispania VisigÓtica)>, La cultura antica nell'occidente latino dal VII all'a secolo, Spoleto, 18-24 aprile 1974, Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sulllAlto Medioevo, XXII, vol. II., Spoleto 1975, p. 603-652. 21. LACARRA, José Mn: <<La Península Ibérica del siglo VII al x: centros y vías de irradiación de la civilizaciónn, Centri e vie di irradiazione della civiltd nell'alto medioevo, Spoleto, 18-23 aprile 1963, Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, XI, Spoleto 1964, p. 233-278, esp. p. 265-268. 22. ALTURO I PERUCHO, J.: <La cultura llatina medieval a Catalunya. Estat de la qüestió,, Symposium internacional sobre els orlgens de Catalunya (segles VI¡/-XI), Barcelona 1991. 23. LLA UR^, J.: ~LOS glosarios de Ripolb, Analecta Sacra Tarraconensia, 3 (1927), p. 331-389. Ídem: IV (1928), p. 271-341. 24. NICOLAU D'OLWER, LI.: ((Un glossaire de Virgile et Juvénal~~, Archivum Latinitatis Medii Aevi, IV (1928), p. 104-1 13; les glossaires de Ripolln. Ídem: IV (1928), p. 138-152. 25. CASAS HOMS, J.M.: c(Vocabulari trilingüe del segle xin, dins Miscellanea Biblica B. Ubach, Montserrat 1954, p. 449-458. 26. MILLAS, J.: uUn antiguo glosario hispanohebraico con transcripciones pretiberiensesu. Sefarad, XXI (1961), p. 219-239, que estudia el mateix glossari que J. M. Casas Homs, per bé que només en la part hebraica. 27. Df~z Y Dhz, M.C.: Las primeras glosas hispánicas, Universidad Autónoma de Barcelona. Facultad de Letras, Bellaterra-Barcelona 1978, p. 16. 28. MART~NEZ GAZQUEZ, J.: ((Las glosas de contenido cientifico en 10s glosarios del siglo x del monasterio de Ripoll),, Mittellateinisches Jahrbuch, 24/25 (1989-1990), p. 311-317. Ídem: ((Un glosario de adverbios en (<-tern y en (<-tim)) en el ms. 74 de Ripolln, Excerpta Philologica. Antonio Holgado Redondo. Sacra. 1.2, C&dk 1991, p. 487-490. Ídem: ((La cultura de 10s monjes de Ripoll: 10s comentarios lingüísticos de las glosasn, Estudios Románicos. Homenaje alprofesor Luis Rubio. 11,5 (1987-89). p. 899-905. 29. ZIMMERMANN, M.: ((La connaissance du grec en Catalogne du Dce au xIe sikle,), en Haut ~o~en-&e. Culture, éducation et société. Études offertes d P. Riché, La Garenne-Colombes 1990, p. 493-515. 30. BASTARDAS, J.: ((Nota sobre la influkncia dels glossaris en el llatí medieval catalh (segles x-xr)~, In memoriam Carles Riba, Barcelona 1973, p. 67-73, sobretot p.71. 31. COLON, G.; SOBERANAS, A-J.: Panorama de la lexicografia catalana, Barcelona 1985, p. 12. 32. ALTURO, J.: uCorpus Glossariorum Latinorum Cataloniae. I. Els glossaris de Ripoll (I),, Faventia, 12-13 (1990-91), p. 141-164. 33. ZIMMERW, M.: aUn fonnulaire du xbme sibcle conservé h Ripoll)), Faventia 412 (1982), p. 25-86. Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll Faventia 1711, 1995 93 El punt de partensa per a l'estudi dels manuscrits científics de Ripoll el constitueix l'obra excel-lent i encara molt vilida de J. M. Millb i Vallicrosa3'. Aquesta obra marca una fita important no només per la profunditat amb qub s'estudia el fons de manuscrits del monestir de Santa Maria de Ripoll, sinó també perqui: obre pas a la trajectbria científica d'altres mestres com el Dr. Joan Vernet, el Dr. David Romano, el Dr. Juli Samsó i llurs deixebles. Tots han dedicat part dels seus estudis a l'anhlisi dels manuscrits científics de Ripoll i a la importhncia que adquirí el monestir en el paper de transmissor del llegat científic kab a I'Occident europeu. Cal fer esment de les dues obres valuosissimes que, ultra l'esmentada anteriorment, ens deixh el mestre Millh~~~, com també de les de J. Vernet39, J. SamsÓ4O, R. Martí-D. Romano-J. Samsó-J. Vernet-M. Viladrich4'. Aquestes investigacions han anat encaminades, gairebé sempre, a analitzar les particularitats lbxiques en el procés de traducció de l'kab al llatí i 1'6s dels instruments astronbmics que hi apareixen esmentats. El fet que aquests estudis versin Únicament sobre aquests dos aspectes, permet, des del camp de la filologia clhssica, abordar amb molta més profunditat el camp de la terminologia llatina que hi apareix emprada. Tot i que les obres suara esmentades ja hi fan refbrencia, d'altres s'han centrat exclusivament en les traduccions llatines derivades de l'kab contingudes en el manuscrit ACA, Ripoll 225. Cal citar els estudis d'A. van de VyveF2, de S. Hd3, de J. Martínez Gá~quez~~, A. B~rst~~, etc. 34. MORALEJO, J.L.: Cancionero de Ripoll. Carmina Riuipullensia ms. 74, Barcelona 1986. 35. GONZALEZ ROLAN, T.: <La tradición de 10s dicta Catonis y el ripollensis 106>>, Habis, 5 (1974), p. 93-106. 36. SANTS GROS, M. dels: aEls manuscrits litúrgics de l'antiga biblioteca del monestir de Ripolb, Mil4enari de la Basílica de Santa Maria de Ripoll, Ripoll 1977, p. 15-20. 37. MILLAS I VALLICROSA, J.M.: Assaig de les ideesfisigues i matemritiques a la Catalunya medieval, Barcelona 1931 i 1983 (2a ed.). 38. MILLAS I VALLICROSA, J.M.: Estudios sobre historia de la ciencia española, Barcelona 1949. L'autor dedica el capítol 111, p. 43-64, a la valoració de la cultura romhnica a l'tpoca de Santa Maria de Ripoll. ídem: Nuevos estudios sobre historia de la ciencia española, Barcelona 1960. El capítol Vt, p. 79-190, esta dedicat a les primeres traduccions d'origen oriental fins a mitjan segle xn i s'hi fa esment del paper que jugh )'Espanya cristiana com a pont cultural entre I'Orient i I'Occident, p. 91-103. 39. VERNET, J.: La cultura hispanoárabe en Oriente y Occidente, Barcelona 1978. ídem: <<La cibncia &ab medieval i Catalunyan, Revista de Catalunya, 9 (1987), p. 69-78. 40. SAMS~, J.: eE1s orígens de la citncia a Catalunyio,, Exposició. Girona dins la formació de I'Europa Medieval 785-1213, Girona 1985, p. 121-129. ídem: <Cultura científica &ab i cultura científica llatina a la Catalunya altmedieval: el monestir de Ripoll i el naixement de la ciencia catalana,, Symposium internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIU-XI), vol. 1, Barcelona 1991, p. 253-269. 41. MART^, R.; ROMANO, D.; SAMS~, J.; VERNET, J.; VILADRICH, M.: <La citncia catalana medieval: el monestir de Ripoll, Pere el Cerimoniós, Ramon Llull, Arnau de Vilanova i la cartografia mallorquina~, L'Aveng, 41 (1981), p. 551-574. 42. VAN DE VYVER, A.: *Les premieres traductions iatines (xe-x1e s.) de traités arabes sur I'astroiaben. Premier Congr2s Internationale de Geographie Historique. 11. Mémoires, Bruxelles 1931, 94 Faventia 1711, 1995 Gemma Puigvert i Planagumh Obviem tota la bibliografia referent a les tbcniques i dificultats dels traductors a 1'Edat Mitjana, perqub ja ens hi referirem en analitzar el contingut del manuscrit ACA, Ripoll 225; obviem també la bibliografia referent als traductors i a les traduccions a 1'Espanya del segle XII i segles posteriors, perqub s'allunya de la cronologia dels manuscrits científics del nostre monestir. D'entre els estudis centrats en els instruments astronbmics cal destacar el de R. Martí i M. Viladri~h~~, els de M. des torn be^^^, el de W. Bergmann48, els d'E. P~ulle~~, el d'A. Borst50, el de J. M. Torroja5', el de J. Sam~ó~~, etc. No voldríem deixar d'esmentar la gran aportació de J. Vernet a la histbria de la cibncia *ab i a la histbria de la cibncia, en particular la histbria de la cibncia medieval. Hem prescindit, perb, de tota la bibliografia, amplíssima, sobre les aportacions de la cibncia hab, perqub depassaria els objectius del nostre estudi; aixb no obstant, volem fer constar que ens hi referirem en parlar de la cibncia al monestir de Ripoll. Els tractats de cbmput, que s'insereixen també dins la tradició científica llatina i eclesilstica de Ripoll, han estat objecte d'estudi per part del Dr. J. Gómez ~allarbs~~. p. 266-290. fdem: <(Les plus anciennes Traductions latines médiévales (xe-x~e sitcles) de Traités d'Astronomie et d'Astrologier, Osiris, 1 (1936), p. 658-691. 43. WK, S.: Las traducciones medievales y su injluencia. Tesis doctoral. Vols. I y 11. Madrid 1981. 44. MART~NEZ GAZQUEZ, J.: ((Le diverse scuole di traduzione dall'arabo al latino nella Spagna medievalen, conferPncia pronunciada a la Universitat ((La Sapienza)) de Roma, el 28 de gener de 1993, inkdita. 45. BORST, A.: Astrolab und Klosterreform an der Jahrtausendwende, Heidelberg 1989. 46. MART^, R.; VILADRICH, M.: L'astrolabi: aportació drab a la ciPncia llatina i romanF medieval. Tractats de construcció i Ús fins al s. xtcl a Al-Andalus, Catalunya i Castella, Membria de Ilicenciatura, Bellaterra 1982. fdem: aEn torno a 10s tratados de uso del astrolabi0 hasta el siglo XIII en Al-Andalus, la Marca Hisphnica y Castilla)), en J. Vernet (Ed.), Nuevos estudios sobre astronomia española en el siglo de Alfonso X, Barcelona 1983, p. 9-74. 47. DESTOMBES, M.: ((Un astrolabe carolingien et l'origine df nos chiffres arabess, Archives Internationales d'Histoire des Sciences, 58-59 (1962), p. 1-45. Idem: aLa diffusion des instruments scientifiques du haut moyen Lge au xve si&cIe)), Cahiers Histoire Mondiale, 10 (1966), p. 2-51. 48. BERGMANN, W.: ~Der Traktat "e Mensura Astro1abii"des Hermann von Reichenau,, Francia, 8 (1980), p. 65-103. 49. POULLE, E.: aLa fabrication des astrolabes au Moyen .kgeu, Tfchniques et Civilisations, 4 (1953, p. 117-128. Ídem: <(Les instruments astronomiques du Moyen Age,, A;trolabica, 3 (1983). p. 3-41. Ídem: aL'instrumentation astronomique médiévale~~, Ribemont, B. (Ed.), Observer, lire, écrire le ciel au Moyqn &e. Actes du Colloque organisé par le Centre d9Études Médiévales d'Orléans, p. 253-281. Idem: ((Les instruments astronomiques de l'occident latin aux xle et xIe si&clesw, Cahiers de Civilisation Médiévale, XV, núm. 1 (1972), p. 27-40. 50. BORST, Astrolab und Klosterreform un der Jahrtausendwende, Heidelberg 1989. 51. TORROJA, M.: ~LOS sistemas astron6micos~, Historia de la Ciencia Arabe, Madrid 1981, p. 81-96. 52. SAMSÓ, J.: alnstrumentos astronómicos~~, Historia de la Ciencia Arabe, Madrid 1981, p. 97-126. 53. GÓMEZ PALLARBS: ((La literatura de cómputo en la Cataluña de 10s siglos x-XII~, Actas $el 111 Congreso de la Asociación Hispdnica de Literatura Medieval, Salamanca, 1992. En premsa. Idem: ~Los Excerpta de Beda (De Temporum Ratione, 25-35) en el Ms. ACA, Ripoll 225n, Emerita LIX. fasc. I. (1991), p. 101-122. Idem: ((La Epistola de ciclo paschali del monje Oliba de Ripoll*, en col.laboraci6 amb el professor MART~NEZ GAZQUEZ, J.: Mittellateinisches Jahrbuch, 27 (1992), p. 103-140. Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll Faventia 1711, 1995 95 La histbria de la ci&ncia a la Catalunya medieval No es pot parlar de la histbria de la cibncia a la Catalunya medieval sense fer esment del fundador dels estudis sobre la cibncia medieval al nostre país, el professor J.M. Millas i Vallicrosa. Nascut a Santa Coloma de Farners (la Selva), l'any 1897, estudia la carrera de lletres a Barcelona i fou deixeble d'hebreu -i d'kabdel catedratic Francesc Barjau i Pons (1852-1938). Va fer la tesi doctoral a Madrid on treballa amb el valencia Julih Ribera i Tarragó (1858-1934). Pensionat al nord d' ~frica escriví amb el pseudbnim de Yúsuf al-Mustaarib una sbrie de crbniques sobre la vida de Tetuan a l'bpoca de la Guerra del Rif. Les publica al Diario de Barcelona; hi recollí també materials per escriure diferents tractats científics de tema kab i hebraic. Un cop catedratic i després de la guerra, continua conreant el camp de l'hebraisme juntament amb el de l'arabisme. Perb, així com en aquest la seva tasca fou la d'un historiador de la cibncia, en aquell fou la d'un enciclopedista. Tracta tots els temes i alguna de les seves obres han esdevingut clissiques i no han estat superades: Documents hebraics de jueus catalans, Barcelona 1927; La poesia sagrada hebraico-española, Madrid 1941 i 1948'; Estudios sobre Azarquiel, Madrid-Granada 1943-1950, on tracta d'aquest científic kab, l'obra del qual es conserva part en la seva llengua prbpia i part molt important en hebreu. La seva valua com a investigador li ha estat reconeguda no només aquí, sinó també fora de les nostres fronteres. La seva obra, única en molts aspectes, que tingué gran ressb dins i fora de Catalunya, no ha perdut encara la seva vigbncia: Assaig d'hisdria de les ideesfisiques i matemhtiques a la Catalunya medieval, publicada l'any 193 1 per 1'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona i editada novament, l'any 1983, per Edicions Científiques Catalanes, amb un prbleg del professor Joan Vernet. L'edició de l'any 1983 no inclou, a diferbncia de la de l'any 1931, els apbndixs amb la transcripció dels manuscrits ACA, Ripoll 225 i 106, que ocupava les pagines 271-351. L'obra havia obtingut el premi Patxot l'any 1924 i, originiuiament, constava de tres volums. El fet que se'n publiqués novés un de sol s'explica pel fet que a la fi de la guerra civil es prohibí l'expressió escrita en catali, i més si era científica. El mateix professor Joan Vernet ens explica la histbria <<secreta>> de 17Assaig, amb els mots següents: <<En aquestes circumst~ncies, doncs, era inevitable que l'original que restava de l'Assaig, si és que estava enllestit, o no es publiqués perqui: estava redactat en catala fins Déu sap quan, o bé que fos tradui't al castella amb un altre Com que no hi havia possibilitat de poder publicar l'obra en catali, el professor Millas encarrega al professor Joan Vernet, aleshores alumne seu en l'especialitat de semítiques, de publicar en castella tot un seguit d'obres tradui'des de l'kab i de l'hebreu al catala. A aquesta tasca s'hi afegí, posteriorment, el professor David Romano. Part del que haurien d'haver estat els dos volums que mancaven a 1'Assaig fou publicada sota el patronatge del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 54. Assaig ... (ed. de 1983), p. 7. 96 Faventia 1711, 1995 Gemma Puigvert i Planagumh Molts d'aquests treballs foren recollits en dos volums miscel.lanis: Estudios sobre la historia de la ciencia española, Barcelona 1949 i Nuevos estudios sobre historia de la ciencia española, Barcelona 1960. Millis se sent molt influenciat pel qui fou gran amic seu i capdavanter dels estudis moderns d'histbria de la cibncia, George Sarton. L'amistat entre tots dos féu que el darrer sentís sempre una forta simpatia per Catalunya i que, en els moments més ombrívols de la nostra histbria, li dediqués a la seva monumental Introduction to the History of Science ratlles ben afectuo~es~~. L'aparició de 1'Assaig causava no només admiració pel fet que fos escrita en una llengua minorithria com la catalana, sinó també perqub venia a canviar, de forma sobtada i segura, tot allb que sobre el tema s'havia escrit abans. Millis va demostrar que el veritable divulgador d'aquesta cultura catalana a 1'Europa occidental fou el monjo Gerbert d'Orlhac (945-1003) que arribi a ser papa amb el nom de Silvestre I1 i havia vingut a estudiar matemitiques i astronomia, en la seva joventut, a Vic, sota la cura del bisbe Ató. Feia remarcar que en haver acabat els seus estudis retorni a la Gi1.lia per6 mantingué correspondbncia amb un traductor, Lupitus (Llobet), que ha estat identificat per Feliu i Montfort amb I'ardiaca de Barcelona, Sunifred. Les obres que li demanava eren les d'un musulmi anomenat Yúsuf Sapiens. Aquest Yúsuf Sapiens s'ha intentat identificar amb el poeta hrab Yúsuf b. Harún al-Ramadí que sembla que visiti Barcelona i que podia ésser matematic -no ens constao bé haver portat obres d'aquesta cibncia a casa nostra. Idbnticament semblen coetinies del manuscrit 225 de Ripoll les ceduletes astrolbgiques publicades per Svenberg (1963), el lbxic de les quals prova a bastament, l'origen kab de moltes. Creia també que les doctrines sobre l'astrolabi derivaven de l'astrbnom kab oriental Massal.12. Kunitzsch (1981), per una banda, i Ramon Martí i Mercb Viladrich, per una altra, proven que la font de la qual se serviren els monjos mosshrabs fou diferent. També s'ha publicat per Marcel Destombes un astrolabi híbrid, visigbtico-irab, constru'it a Barcelona el segle x. El quadrant anomenat vetustissimus per Millis sembla que, en part, fou perfeccionat a Ripoll, on se li afegiria el cursor. Semblantment, es creu que es deu a Gerbert la reintroducció a Europa de l'art de bastir rellotges de sol, i a Hermann el Dilmata (1013-1054) els rellotges de viatger que, en forma cilíndrica, encara eren utilitzats pels pastors del nostre Pirineu no fa gaire. Gerbert, per part seva, degué introduir els tubs bptics, coneguts pels kabs amb el nom d'anbuba, sense lents, és a dir, un tub recte qualsevol destinat a dirigir-lo envers un estel, i fent mirar al seu travers ensenyar als alumnes els noms dels astres. També sembla que se li deu la introducció de l'ibac i del joc anomenat rithmomachia que demanava uns certs coneixements matemitics que no sembla pas que estiguessin a l'abast dels europeus del segle x. Ens ha semblat convenient fer un repas exhaustiu al contingut de l'obra, per fer conbixer la vhlua científica del professor Millis. 55. SARTON: Introduction to the History of Science, vol. 111. part. II., Huntington, Nova York 1975, p. 1306. Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll Faventia 1711, 1995 97 L'Assaig conté dues parts clarament diferenciades. La primera abraqa el període cronblogic que va del segle VI al segle IX, és a dir, el període visigbtico-carolingi i la segona el període de reconquesta, del segle x al segle XII. En el capítol primer de la primera part es fa un repis del que ha estat la cibncia, de com ha estat concebuda a l'antiguitat clissica, a Grbcia i a Roma; es tracta d'una cibncia embrionkia, que apareix mesclada amb tota mena d'interpretacions afectives, pobtiques, religioses, etc. La cibncia no disposa encara d'una personalitat prbpia. Els grecs, hereus i propulsors del saber oriental, li donaren una sistematització lbgica i saberen destriar els elements de la raó dels altres sentimentals. Fou a l'escola d'Alexandria, tal com diu el mateix J. Millhs, <(formada per gents de races ben diverses, per6 que totes elles es produ'ien en grec, on es sistematitzaren, i progressaren mercbs a l'experimentació, les cibncies que han d'oc~par-nos>>~~. Aquesta cibncia greco-alexandrina, que fou continuada després pels sirians cristians, pels jueus i pels musulmans de Bagdad, fou molt escassament coneguda pel poble roma. De la redu'ida informació científica que ofereixen els llatins deriva la formació d'aquells compiladors que, en l'alba de 1'Edat Mitjana, es dedicaren a salvar les restes del saber antic. El sistema que seguien era el d'extractar, compilar tots els materials que podien. Enllaqaríem aquí amb l'opinió d'E. Grar~t~~: ccTra i1 quarto e l'ottavo secolo, gli autori enciclopedici produssero una serie di opere latine che ebbero una significativa influenza in tutto i1 Medioevo, specialmente prima del 1200. Di questo gruppo, i pi6 importanti furono Calcidio, Macrobio, Marziano Capella, Boezio, Cassiodoro, Isidoro di Siviglia, e Beda i1 Venerabile [...I. Essi si presentarono agli autori successivi come una massa disordinata, caotica e contraddittoria di informazioni spesso inconciliabili e incomprensibili sulle quali poc0 poteva nascere, fino a che la nuova cultura scientifica non riuscí a disporre delle fonti greche e arabew. Millhs passa a ocupar-se seguidament de Catalunya i de les relacions que mantingué amb Roma i amb 1'~frica romana, del paper important que juga el cristianisme en consolidar la romanització i de les invasions dels visigots i d'altres pobles bkbars a Espanya, que encetaren una bpoca de lluites i d'inquietud, ben poc favorable per al desenvolupament de la cultura. La invasió musulmana posa fi a l'organització político-militar de la dominació visigoda, i havia de suscitar l'eclosió dels nuclis vius de la Península. Aquesta onada musulmana destria els diversos elements del país subjugat; al camp, la majoria es convertiren a l'islarnisme; a les ciutats, la major part restarien com a mosskabs, i per fi, una selecció o una aristocracia emigra als llocs inaccessibles. Un gran nombre d'hispans de la banda de Catalunya es refugia a la Septimhnia, la qual cosa serviria per enfortir els lligams entre les dues bandes dels Pirineus; Catalunya s'obria així a la dominació franca. 56. Assaig ..., p. 26. 57. GRANT, E.: La Scienza del Medioevo, Bolbnia 1983. Traducció italiana del títol original Physical Science in the Middle Ages, Cambridge University Press 1977, p. 17-19. 104 Faventia 1711, 1995 Gemma Puigvert i Planagumh possibilitat de relació de la seva Epistola de horologiis duorum climatum adfiatrem Adam amb el Liber de astrolabio que conté el manuscrit ACA, Ripoll 225. El capítol VI tracta de les obres científiques falsament atribu'ides a Gerbert, i en relació directa amb Ripoll, de la Geometria Gerberti, donada per il.legítima en la seva major part, de la relació de la part legitima amb les fonts ripolleses; es fa també un estudi dels seus capítols legítims, de la part il.legitima de la Geometria Gerberti, o sigui la Geometria incerti autoris, de la seva relació amb el manuscrit 225 de Ripoll; es procedeix a un estudi exhaustiu d'aquest manuscrit, dels passatges o parts: De mensura astrolabii, De mensura volvelli (h '), de la seva relació amb la primera part de l'obra d'astrolabi de Massa1.h; s'analitzen així mateix els fragments de la Geometria incerti autoris, s'estableix la hipbtesi sobre el seu origen i la seva relació amb un tractat De utilitatibus astrolabii 0'); s'estudia el tractat De utilitatibus astrolabii, que es troba en el manuscrit 225 de Ripoll i es fan algunes esmenes a l'obra de Bubnov. Sobre la Geometria de Gerbert ens informa dels grans debats existents entre els crítics i historiadors a l'hora de defensar la total autenticitat d'aquesta obra i la seva derivació de fonts clhssiques. Comenta també la posició de Bubnov, que edita els set primers capítols amb el títol de Gerberti Isagoge Geometriae i que assegura que l'hauria composta entre el 980-983, abans que fos abat de Bobbio, ja que quan compongué la geometria no disposava dels Elements d'Euclides, tradui'ts per Boeci, que trobh a Bobbio l'any 983. Millhs elogia la figura de Bubnov i els seus esfor~os a l'hora d'esbrinar les fonts certes o probables de la Geometria de Gerbert, tant de la donada com a legitima, com de la donada d'incerti autoris (capítols 14-49), i transcriu part de les seves argumentacions. Tot seguit cita el que diu R. Beer a propbsit de la col.laci6 entre les fonts citades en la Geometria de Gerbert i els cbdexs de Ripoll, segons el qual hi ha una certa relació entre els originals utilitzats per Gerbert en la producció del seu treball sobre geometria i els manuscrits que hi havia a Ripoll per a aquests estudis. Tot seguit, el mestre Millhs fa una anhlisi dels diferents capítols de qui: consta l'obra. Pel que fa a la part considerada per la critica moderna com a no pertanyent a Gerbert, J. M. Millhs pensa que hi podria haver una certa relació entre aquesta obra i les traduccions arhbigues que conté el manuscrit ACA, Ripoll 225. Insisteix en la importhncia cabdal d'aquest manuscrit per a la histbria de la cikncia al segle x, sobretot per a l'estudi dels primers contactes de la cibncia arhbiga amb 1'Europa romhnica. Efectua una descripció detallada del manuscrit i de les parts que l'integren i es reafirma en l'opinió que la Geometria incerti autoris s'hauria pogut trobar també a Ripoll, de la mateixa manera que s'hi trobaven totes les fonts o autors citats per Gerbert en la seva Geometria, fins i tot un Codex Gromaticorum, el manuscrit ACA, Ripoll 106, que analitzarem més endavant en fer un estudi detallat de cadascun dels manuscrits científics de Ripoll. Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll Faventia 1711, 1995 105 En el capítol VI1 continua l'anhlisi detallada sobre les parts de qub consta el manuscrit ACA, Ripoll 225, el tractat Astrolabii sententiae, el De nominibus laborum laboratorum in ipsa tabula, els capitula horologii regis Ptolomei (j') i connexió d'aquest tractat amb el De horologio secundum alkoram (j'a); s'estudia la relació del text j' amb el j', i amb la segona part de l'obra de Massal.18, s'analitza també el text de mensura astrolapsus (h' ') i la seva relació amb el text h' i la primera part de l'obra de Massal.lh; s'estudia, així mateix, la relació que poden tenir aquests tractats amb el llibre d'astronomia tradult per Llobet de Barcelona i amb el prbleg al Libellus de astrolabio, atribult a Llobet; s'analitza després les Regulae de quarta parte astrolabii (j"), la seva relació amb la Geometria incerti autoris; s'estudien els excerpta de Beda (De temporum r~tione)~~, el De astrolabii compositione; de astrolabio quadrato (h"') i la seva relació amb els textos j' h' i j. S'estudia també la part dedicada a la construcció i Ús d'un rellotge i d'un gnbmon, el De divisione igitur climatum quaefitper almucantarath. Es fa una valoració global del valor i de la significació del manuscrit ACA, Ripoll 225, que volem reproduir amb paraules textuals: <<En cloure aquest llarg i pesat anhlisi de les distintes parts del manuscrit 225 Rip., sigui'ns permb dir en poques paraules la nostra opinió sobre la significació del cbdex i la valor que pugui tenir dintre del corrent de la cultura científica d'aleshores. És, sens dubte, aquest manuscrit -truncat pel principiun rnisce1,lani de matbries d'astronornia, geometria i gnombnica, compilat segurament per a finalitats didhctiques, com altres de Ripoll. El compilador complí la seva tasca de manera bastant irregular, i treballi predominantment damunt materials que derivaven de fonts arhbigues: eren traduccions directes, en estil planer, i traduccions indirectes o refundicions, en estil literari. El dit copista del manuscrit 225 Rip. no sabia *ab i aixb porth alteració en les grafies i hdhuc vacil.lacions. En la seva seriació dels materials no hi ha molt d'ordre. El sistema d'extractar i refondre -molt adient a aquella finalitat escolhsticafa que apareguin de vegades, juxtaposats sense solució de continultat, passatges de diferents tractats i hdhuc de matbries ben diverses. Perb un cert ordre s'endevina en la confecció del manuscrit, com es veurh en el quadre en el qual representem l'esquema del contingut. Per altra banda, ell ens ha conservat bastants textos considerats Únics, i és el primer espkcimen -data del s. xde tota una gran família de mss. dels SS. XI i XII, derivats, més que d'ell mateix, de les fonts que compilh. Ell permet filiar i correlacionar les dites fonts. Aixb li dóna una cabdal importhncia en la histbria de la cibncia als SS. x i XI. És una anella, la més antiga ja que no la primera, de la grandiosa cadena de traduccions i refundicions arhbigues, que comen~arien amb Llobet de Barcelona, seguirien amb Hermann Contracte, Constantí l'Africh, Sabassorda i el nucli de traductors que treballaren a la regió de l'Ebre, i tingueren la mhxima activitat a Toledo, durant més de dos segles>>70. El capítol es clou amb un esquema dels tractats científics continguts en aquest manuscrit: 69. Recordem l'estudi del professor J. G~MEZ PALLARES: <<Los excerpta de Beda (De temporum ratione, 25-35) en el ms. ACA, Ripoll 225, Emerita, LIX. fasc. I. (1991), p. 101-122. 70. Assaig ..., p. 231-232. 106 Faventia 1711. 1995 Gemma Puigvert i Planagumi De mensura astrolabii (h'). De utilitatibus astrolabii (j). Geometria incerti autoris. De mensura astrolapsus (h"). A) Astrolabii sententiae (j'). B) De nominibus laborum laboratorum in ipsa tabula (j'). C) Capitula horologii regis Ptolomei (j'). Regulae de quarta parte astrolabii (j' '). Excerpta de De temporum ratione de Beda. De astrolabii compositione (h"'). Descripció d'un aparell de rellotgeria. Descripció d'un gn6mon. De divisione igitur climatum quae fit per almucantarath. S'indiquen els folis que ocupa cada tractat i les característiques i fonts de cadascun. El capítol VI11 tracta les fonts i la importincia dels manuscrits ACA, Ripoll 74 i 59 de Ripoll, dels glossaris que contenen7'; per a la datació, final del segle Xprincipis del segle XI, respectivament, Millis segueix I'estudi de les proves internes, paleogrifiques que féu el Dr. Llauró. En la descripció del manuscrit 74 es destaquen les glosses trilingües hebraico-greco-llatines i les bilingües greco-llatines. En la descripció del manuscrit 59 es destaquen els tres glossaris que comprkn: el primer, de 2000 glosses llatines; el segon, de 1000 glosses gregues i el tercer, que conté trossos de les Etimologies de sant Isidor. J. M. Millis remarca la vilua que tenen aquests glossaris, tant per a l'estudi de la llengua, com de la cultura, car evidencien que a Ripoll hi havia una gran informació clissica, en la qual entraven les fonts gregues i també les hebraiques, fet que ve a confirmar la hipbtesi de Goetz en el sentit que el Liber glossarum, un dels glossaris més rics, és sortit d'E~panya~~. 71. Per als estudis sobre els glossaris continguts en aquests dos manuscrits, vegi's el que hem dit en iniciar aquest estat de la qüestió. 72. Per a aquest darrer aspecte, vegeu l'article de M. MAYER: ((La lexicografia latina en Cataluña*, Actas del V Congreso Espaiiol de Estudios Clásicos, Madrid 1978, p. 741-750. Vegeu també els diferents estudis que ha dut a terme el professor J. ALTURO: ((Fragment d'un epítom del glossarium Ansileubi de la primera meitat del segle x),, Faventia, 612 (1984), p. 127-136; Ídem: *Fragments d'un glossari llatí basat en el Liber glossammr, Faventia, 911 (1987), p. 5-2:; Vegeu hmb4 la resta de la seves publicacions sobre glossaris llatins d'origen catali dels segles IX i 5; Idem: ((Liber glossarum)), Millen~mtn. Histdria i Art de I'Esgléssia Catalana, Barcelona 1989, p. 98; Idem: <(Le manuscrit 1038 de la Bibliopkque de I'Abbaye de Montserrat: un glossaire du vrne siklex, Euphrosyne, XVIU (1990), p. 19-29; Idem: [(El glossari llatí contingut en el m,muscrib, París, Biblioteca Nacional lat. 2036, Espacio, Tiempo y Forn, serie 111, 3 (1990), p. 11-19; Idem: ((Corpus Glossariorum Latinorum Cataloniae. I. Els glossaris de Ripoll (I),), Faventia, 12-13 (1990-91), p. 141-164; Ídem: ((El glossari llatí en escriptura visigbtica de la Burgerbibliothek de Beman, ms. A. 92.3, Faventia, 1411 (1992); p. 43-52; Ídem: ((Les glosses interlinials del ms. Z.II.2 de San Lorenzo de El Escoriah, en premsa; Idem: ((El glosario Adapta del ms.Z.iI.2 de San Lorenzo de El Escorials, en premsa; Ídem: ((La glosa V del ms. 74 de Ripoll,), en premsa; Idem: <<El glossari in Reg~tlam sancti Benedicti de la tapa del ms. 120 de la Catedral de Barcelona,,, en premsa; Ídem: ((El glosario del ms. París, Bibl. Nat. 609n, en premsa. Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll Faventia 1711, 1995 107 Es fa també una anilisi descriptbria del manuscrit ACA, Ripoll 106, que data del segle x, tot i que algunes parts, com el fragment del llibret de Leporius, poden haver estat escrites al segle IX; com a tret més notable s'assenyalen els. textos gromaticorum (del foli 76r. al 80v.), seguits d'un altre text: els nomina agrimensor~m~~, on es destaquen els coneixements cosmogrhfics i el detall amb quk es descriu la terra d'Hispinia, com també un mapa molt curiós que l'acompanya. Millis destaca el periode de I'abaciat d'Oliba, en el qual la historia cultural de Ripoll arriba al seu esplendor, no només per l'enriquiment de manuscrits, sinó també per la qualitat de la tasca cultural. Fa un repis a la biografia d'Oliba, abat dels monestirs de Ripoll i de Cuixi i bisbe d' Ausona, a la seva tasca com a home d'església i com activador de la vida científica que es desenvolupi a Ripoll i que es concreti en les relacions que mantingué amb altres focus d'interks cultural (literari i científic) com són Fleury, Luxeuil o Sant Víctor de Marsella, als qual podem afegir Moissac, Cluny, Auxerre o Reims, per exemple. Es destaca el fet que durant l'abaciat d'Oliba l'activitat a l'scriptorium augmenta, que els copistes s'hi multipliquen; s'esmenten els noms d'Oliba, el monjo hombnim de l'abat, Pere, Garsia, Arnau escolistic -o sigui, el regent de I'escola del monestir-, Gualter i Guifré, als quals cal afegir el monjo biblibfil SegoYnus, que sembla que fou el cap de l'scriptorium en temps d'Arnulf. Millis ressalta també el fet que durant l'abaciat d'Oliba es formi a Ripoll l'escola historiogrifica catalana i que Nicolau d'Olwer constati l'existkncia d'una escola p~ktica~~, per6 se centra en les arts del quadrivium. Cita el monjo Oliba com una de les personalitats més destacades en el camp de les maternitique~~~. Millis subratlla la gran activitat de l'scriptorium en temps d'Oliba, tal com es dedueix de l'augment considerable de manuscrits que es registra en el Catileg del segle XI, copiat, per bé que amb imperfeccions, per Ribas i per Villanueva. 73. A. M. Mundó assenyala la importhncia d'aquest manuscrit en l'article ((Ripoll i la cultura catalana a la segona meitat del segle xk~, Revista de Girona, XXIV (1978), p 167-173. Citem textualment: ((El cbdex 106 dels de Ripoll conservats a Barcelona fou copiat allí cap a la meitat d'aquell segle x. Conté, entre altres coses curioses d'astronomia, geometria i computística, un corpus d'agrimensors de l'kpoca romana 4s a dir, dels tkcnics que trigonometraren tot l'imperi roml al segle I de Cristúnic del seu gknere en tota la península Ibkrica. El compilador fou un tal Gisemund, possiblement un monjo de Ripoll [. . .] El que fa la joia d'aquest cbdex és l'abundlncia d'il.lustracions geom2triques i d'agrimensura que ajuden a comprendre els textos. En la descripció que es fa d'Hisphnia s'hi ha intercalat un mapa extremadament sintktic i esquemltic, que per l'interks que mostra per les ciutats meditenlnies no dubto que fou concebut per un catall; seria el primer mapa autbcton que coneixem*. 74. NICOLAU D'OLWER, Ll.: <(L'escola poktica de Ripoll en els segles x-XIID. 75. C' l'article del professor J. MART~NEZ GAZQUEZ, en col~laboració amb el professor J. GÓMEZ PALLAR&, (<La Epistola de ciclo paschali del monje Oliba de Ripoll)), Mittellateinisches Jahrbuch, 27 (1992), p. 103-140. Vegeu també 1'Epistola Oliue ~nonachi ad donznum Oliuam episcopum, de feria diei Natiuitatis Christi, continguda en els folis 126r.-126v. del manuscrit Vat. Reg. Lat. 123, que inclourem en la nostra tesi, i que ha aparegut publicada recentment per Anscari M. Mundó: Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliva, Barcelona 1992, p. 336-338; la nostra tesi inclourl també 1'Epistola Oliue ad Dalmacium monachum, de feria diei Natiuitatis Christi, que es troba també en aquest mateix manuscrit (f. 126v.). 108 Faventia 1711.1995 Gemma Puigvert i Planaguml I Segons Beer76, el nombre de volums arribava a 246. Citem les paraules textuals de R. Beer, tal com fa Millis, perqub són importants a l'hora de valorar la puixanqa intel.lectual del monestir de Ripoll en temps de l'abat Oliba: <<Cap biblioteca espanyola d'aquell temps pot posar-se al costat de la de Ripoll -exceptuant tal vegada la biblioteca de l'església catedral de Toledo, sobre l'estat de la qual en la primera meitat del s. XI, no tenim proves documentals-; fora d'Espanya, en aquella kpoca, sols petites biblioteques conventuals, i encara sols les més famoses, com per ex. Bbbbio, S. Gall, Reichenau, superaven en nombre de mss. a la biblioteca de Ripoll. El catileg de Ripoll és també notable per qo que, si bé segueix en la disposició, la preponderincia numbrica dels catilegs, d'altres biblioteques, presentant primerament els textos biblics i litúrgics, després els profans i les adquisicions posteriors, ofereix encara la particularitat que els textos d'estudis profans (libri artium) donaven a la biblioteca; i el catileg també ens manifesta, com cap altre testimoni, la pbrdua que ha sofert la rica col~lecció a través dels segles.>>77. Millhs fa constar que després de la mort d'Oliba hi ha una considerable disminució del treball científic a Ripoll, fet que esta enterament lligat amb la dissolució de la disciplina conventual i el comportament indigne dels abats. El segle de decadkncia innegable que segueix l'esplendor del temps d'Oliba fa decidir Bernat 11, comte de Besalú, a col.locar, l'any 1070, el monestir de Ripoll sota la jurisdicció de Sant Víctor de Marsella. Millis fa esment també de determinats manuscrits de procedbncia ripollesa, com ara el manuscrit 5 132 conservat a la Bibliothbque Nationale de Paris. Es tracta d'un manuscrit del segle xu que el mestre Millis destaca perqub conté un passatge dedicat a pronbstics astrolbgics per a l'any 1179, obra de Joan de Toledo, el cklebre traductor, jueu convers, conegut generalment per Johannes Hispalensis. Esmenta igualment dos manuscrits més, també de procedbncia ripollesa, el 5923, conservat a la Bibliothbque Nationale de Paris i els 24 i 40, descrits per J. Villan~eva~~, que contenien, entre altres matbries, cbmputs o calendaris, per bé que amb finalitat histbrica. En cloure aquest capítol assenyala el fet que R. Beer va contrastar la riquesa de la biblioteca de Ripoll amb l'absoluta carbncia de libri artium de la biblioteca de Vic. El capítol IX esta dividit en dues parts: 1) manuscrits científics de probable procedkncia ripollesa; 2) manuscrits científics de probable influbncia ripollesa. Entre els primers inclou el ms. Reg. Lat. 123, datat al segle XI i conservat actualment a la Biblioteca Apostolica Vatican; se'n destaca el contingut científic: <<el formen principalment textos astronbmics i cosmogrifics, procedents, en part, de Beda i Sant Isidor, dividits en quatre llibres: De Sole, De Luna, De Natura reum, De Astronomia; i apareixen també skries de cicles, acompanyats de notes histbriques, i al foli 126, intercalat, apareixen les epístoles ja conegudes per nosaltres, del monjo ripollbs Oliva al bisbe Oliva i a alm mati us>>^^, se cita també el nom 76. BEER, R.: Die Handschrijlen ..., p. 79 i s. 77. Assaig ..., p. 252. 78. VILLANUEVA, .T.: Viage literari0 ... VIII, p. 52 i s. 79. Assaig ..., p. 258. Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll Faventia 1711, 1995 109 d'estudiosos que s'han ocupat de la seva filiació i que l'han estudiat amb profunditat; es passa, després, a l'anhlisi del manuscrit A. 16 (ara 19), de principi del segle xn, del qual es descriu també el contingut: <<El ms. esta compost de 203 grans folis en pergamí, a dos corondells, en quaderns de 8 folis, i numerats d'una sola lletra; títols i caplletres en colors; de principis del s. xn. El seu contingut és miscel.latli; tracta de cronologia, astronomia, geografia o cosmografia, tecnologia industrial. Les seves fonts són predominantment clhssiques: Aratos, Apuleu, i patrístiques: Orígenes, Beda, Sant Isidor, amb alguna lleu influbncia oriental en les receptes de tecnologia. Les obres de Beda: Liber de temporibus, Martyrologium, De Natura rerum, formen el contingut principal del ms. Se cita també el nom dels estudiosos que l'han analitzat i descrit)). I, finalment, s'assenyala que les fórmules o receptes que apareixen en el manuscrit A 16 (ara 19) es troben també en el manuscrit Lucensis 490, d'on Millhs arriba a la conclusió que és probable que els dos manuscrits tinguin una mateixa font comuna, car el Lucensis 490 procedeix d'un original espanyol, o potser catalh, la qual cosa serviria per confirmar també la catalanitat del manuscrit A 16 (ara 19). Entre els segons inclou el Lucensis 490, sobre el qual diu: <<aquest famós ms., de carhcter miscel.lani, ss. VIII ex.-IX in., ofereix als fols. 21 lv., 217r.-231r., una col~lecció de fórmules o receptes industrials: colors, vernisssos, tints, etc.; ha estat estudiat especialment per J. M. Burnam, el qual edith aquesta part80)>81. Cita també l'opinió de Burnam, que va concloure que es tracta d'una cbpia feta a la fi del segle VIII, d'un manuscrit arquetip espanyol, escrit en cursiva vers l'any 725, el qual derivava d'un original escrit en semiuncial, vers el 650, i aquest Últim seria traducció del grec feta probablement per un llombard. Cita també l'autoritat de Burnam en considerar la probabilitat que dos cblebres manuscrits, els cbdexs Emilianense i Albeldense, reconeguin un arquetip comú, que Burnam situa a la regió catalana, al cenobi de Ripoll. Segons Burnam: <<Els mss. I.d.2 i I.d.1 del Escorial són datats de 976 i 992 respectivament, i tenen el gran interbs d'oferir la més antiga menció i mostres de la numeració Indo-arhbiga a I'O~cidentu~~. J. M. Millhs cita també un manuscrit que, juntament amb 1'ACA 225, seria el més antic representant a Europa de la influbncia oriental arhbiga i hebraica. Es tracta del manuscrit 17868, conservat a la Bibliothbque Nationale de París; en descriu el contingut: <<és també de carhcter astronbmic, o millor dit astrolbgic: és també misceblani, segons sembla; alguns paral.lelismes hom hi pot notar, perb sense poder afirmar gaire altra cosa; apareix en un cbdex del segle x, i en dos cbdexs del s. XI, junt amb els tractats d'astrolabi j i j'~~~. S'esmenta el nom dels estudiosos que s'han ocupat de la seva anhlisi i es fa referbncia també a un altre manuscrit, el Digby 83, datat al segle XII, i que conté un tractat astronbmic en quatre llibres; es 80. BURNAM, J.M.: A Classical Technology, Edited from codex Lucensis, 490, Boston 1920. 81. Assaig ..., p. 265. 82. BURNAM, J.M.: <<A group of spanish manuscripts. A. Codices Escorialenses Z.d.2 and I.d.I>>, Bulletin Hispanique, XXII (1920), p. 229-233. 83. Assaig ..., p. 270. 110 Faventia 1711, 1995 Gemma Puigvert i Planagumh fa un breu estudi del contingut del manuscrit i s'hi observa certa semblanca amb el manuscrit 17868 de la Bibliothbque Nationale de Paris. Amb aquest capítol IX conclou l'obra de J. M. Millh, una obra exhaustiva, excel.lentment documentada i que constitueix, encara avui, un referent necessari per a qualsevol estudiós de la cibncia medieval a casa nostra. L'aportacib de R. Beer a I'estudi dels manuscrits del monestir de Santa Maria de R. Beer assenyala, en el capítol I del llibre, la importincia de poder disposar d'un cathleg complet dels manuscrits del fons de Santa Maria de Ripoll, un total de 233 cbdexs, conservats actualment a 1'Arxiu de la Corona d'AragÓ, tasca que va dur a terme durant els dos anys d'investigació a casa nostra. Assenyalant la importhncia del treball que es proposava, diu: (<A fer una temptativa axis precisament a Ripoll hi induhía la circumstancia que'l nombre de Cbdices conservats de la biblioteca del seu monastir solament, ja aventatja al de les reliquies que'ns queden de les altres biblioteques més notables de Catalunya en 1'Edat mitja, com Sant Cugat del Vallbs, Poblet, Santes Creus y Urgell. Y per 10 que toca a Castella, tampoch cap de les seves velles llibreries conventuals famoses, ni Arlanza, ni Cogulla o Sahagún, ni sisquera Silos ab ses quantioses resquicies literaries tenen avuy per nosaltres l'importancia que té Ripoll.>>85. I és que la importincia de l'obra de R. Beer rau en el fet que mai ningú, fins aleshores, no s'havia proposat un estudi seriós dels cbdexs del nostre monestir. Els treballs es redu'ien tan sols a la descripció d'uns quants cbdexs o a llistes superficials de títols inexactes. El primer estudiós que emprbn la replega sistemkica dels documents i manuscrits de Ripoll fou J. Pujades (1568-1645) que per a la seva monumental Histbria de Catalunya esmer~i quaranta anys de treball a resseguir les biblioteques públiques i privades de les nostres terres, especialment les dels convents, i dedica part del seu estudi a l'arxiu i llibreria del nostre monestir; perb la seva tasca quedi estroncada, i part dels materials recollits anaren a parar a mans de Pere de Marca (1594-1662), arquebisbe de Paris i nomenat Intendent General de Catalunya per Lluís XIV l'any 1644, cirrec que desenvolupi fins a l'any 1651; durant aquests set anys ani preparant el material per a una obra extensa que Étienne Baluze publica l'any 1688 a París. L'aparició d'aquesta obra suposava el coneixement d'una bona part del fons del monestir, perb la seva actuació fou molt criticada per Fblix Torres Amat, que l'acusava d'haver-se endut cap a Franca nombrosos manuscrits magnífics, trets dels arxius catalanss6. 84. Per a l'aniíisi d'aquesta monumental obra hem seguit la traducció feta per Pere Barnils i Giol l'any 1910. 85. Los manuscrits ..., p. 6. 86. F. TORRES AMAT, Memorias para ayudar d formar un Diccionari0 critico de 10s Escritores Catalanes, Barcelona 1836, p. 510. Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ri~oii Faventia 1711, 1995 111 Perb, en tot cas, assenyala Beer, cal reconbixer que <<la primera nova dels manuscrits y documents de Ripoll que publiquen dos historiadors francesos, es dbu al cap de vall al zel col.leccionista d'un investigador catali, y axis se comprbn 10 disgust dels erudits espanyols en vbure que'l nom d'En Pujades apareix sols citat una vegada y encare en la forma Pujadesii inscitia notatur en l'índex de la per tot arrbu coneguda Marca Hi~pinica>>~~. Pel que fa als bibliotecaris i arxivers del monestir cal dir que, si bé n'hi va haver molts que s'esforpren notablement a donar a conkixer i a valorar el fons de Ripoll, no van publicar els resultats de llurs treballs. I com que E. Flórez, autor de la España Sagrada (1747 i s.) i fundador de la histbria científica de 1'Església d'Espanya, no visita Ripoll, els tresors de manuscrits que s'hi custodiaven van romandre ignorats fins que J. Villanueva inicii el seu camí investigador per Catalunya, durant els anys 1806 i 1807. Els seus estudis foren publicats en el seu Viage literari0 a las iglesias de España, volums VI i VIII. Ens dol, perb, el fet que només descrivís 26 manuscrits dels 300 que va poder veure a la biblioteca i que d'aquests 26 només se'n conservin cinc, la qual cosa ja és prou indicativa per fer-nos veure les pbrdues que ha sofert la biblioteca; si, a més, es té en compte que només va descriure les peces més precioses, les pbrdues esdevenen encara de més importincia. A les meritbries indagacions de Villanueva segueixen les notícies biogrifiques i bibliogrhfiques que F. Torres Amat incloi'a en les seves ja esmentades Memorias. Perb, tot i la vaua d'aquestes notícies, tampoc no oferia una visió de conjunt del que havia estat la biblioteca del monestir. J. Corminas intenti complementar les notícies de Torres Amat en el seu Suplemento, aparegut a Burgos l'any 1849, per bé que la temptativa no reeixí. Tot i que és cert que el Suplemento forneix diverses dades sobre els cbdexs de Ripoll, la majoria són dubtoses i s'han d'utilitzar amb molta precaució. Seguiren els treballs de l'estudiós alemany G. Heine, que confecciona una llista dels cbdexs de Ripoll, publicada en el Serapeum VI11 (1847), p. 85-88, en la qual R. Beer ha pogut constatar algunes errades. P. Ewald en la seva relació de viatgea8 descriu uns quants manuscrits de Ripoll, tot i que de forma molt sumkia. G. Loewe no tingué en compte 17Arxiu de la Corona d'Aragó en la seva recerca, la qual cosa explica que no ens aporti cap dada; calia esperar que I. Carini omplís les llacunes assenyalades en la seva investigació per arxius i biblioteques espanyoles, a l'any 1882. Perb, malauradament, l'informe de Carinia9, que és útil per al coneixement de moltes col.leccions de manuscrits d'Espanya, ens deixa completament a les fosques pel que fa a dades del nostre monestir. Esgarrifa llegir les seves constatacions: <<[el monestir ha estat] i1 rifuggio delle lettere ne'secoli VIII, IX e x [i forma un] monument0 insigne dell'ordine bizantino~~~. 87. Los manuscrits ..., p. 8. 88. EWALD, P.: Neues Arch. d. Ges.$ a. d. Geschichtskunde, VI (1881), p. 385-388. 89. CARINI, 1.: Gli Archivi e le Biblioteche di Spagna, Palermo 1884. 90. CARINI, 1.: Gli Archivi ..., I, 49. 112 Faventia 1711, 1995 Gemma Puigvert i Planagumh Les dades que aporta sobre els manuscrits, del tot incompletes, no són més que una repetició de les errades ja conegudes en els autors que l'havien precedit en l'estudi. És més significatiu encara el fet que en la Bibliografia Hispano-Latina clásica de M. Menéndez y Pelayo els manuscrits de Ripoll hi apareguin citats segons velles fonts inexactes. R. Beer hagué de comenGar, doncs, la seva tasca quasi ex nihilo; ell mateix assegura que <<l'arreplega de les resquicies conservades de la vella biblioteca monacal de Ripoll apareix senzillament com 10 desenterrament casi total d'un tresor literari desconegut [. . La metodologia seguida per R. Beer consistia en un estudi aprofundit dels manuscrits per tal d'arribar, a través d'aquests testimonis escrits, a la comprensió del que havia estat Ripoll com a centre de cultura des del principi de la Reconquesta fins a l'acabament de 1'Edat Mitjana. Aquesta metodologia és ben distinta de l'emprada per Josep M. Pellicer i Pagbsg2, l'autor de l'única histbria existent del monestir, que prescindeix absolutament de la font de coneixements que suposa l'estudi dels manuscrits. Amb l'incendi del 1835 es perderen bona part dels manuscrits que albergava el nostre cenobi, entre els quals els dos cartularis de 1'Arxiu que pocs anys abans havia emprat Prbsper de Bofarull, aleshores director de 1'Arxiu de la Corona d'AragÓ, a qui devem la conservació de tot el material que avui s'hi pot consultar. Per tant, cal tenir en compte els documents que, segons els originals o els llibres de cbpies, foren publicats abans del sinistre. Després d'efectuar un estudi diacrbnic dels treballs realitzats sobre els manuscrits del fons de Ripoll (p. 5-16), passa a fer una anilisi de la histbria del monestir des de la seva fundació fins a l'kpoca de mhxima esplendor, sota l'abaciat d'Oliba, en el qual s'evidencia un augment considerable del nombre de manuscrits de la biblioteca (246 volums), la qual cosa confirma que hi ha un enriquiment progressiu, que comenGa en el període de l'abat Arnulf i que segueix en el dels abats posteriors, Guidiscle (970-979) i Sunifred (979-1008). Es deté aleshores en l'anilisi dels estudis de Gerbert a la Marca Hispinica, durant els anys 967-970. Esmenta els qui podrien haver estat mestres en la formació científica de Gerbert: el bisbe de Girona Miró Bonfill i el bisbe Ató de Vic. La relació amb el primer queda confiada per una carta de Gerbert en la qual li demana el De multiplicatione et divisione numerorum de Joseph Hispanus. La possibilitat que Gerbert sojornés a Ripoll queda confirmada per la riquesa de la biblioteca del monestir i aquest fet contrasta amb el redu'it nombre de manuscrits que testimonia l'inventari de la biblioteca de la catedral de Vic, fet l'any 957, després de la mort del bisbe Wadamirus i deu anys abans de l'arribada de Gerbert a Espanya; l'inventari registra 53 volums, que contenien textos bíblics, escrits litúrgics, textos patrístics; 1'Isidor I que hi figura contenia potser el Liber sententia91. Los manuscrits ..., p. 13. 92. PELLICER I PAGBS, J.M.: Santa Maria del Monasterio de Ripoll, Mataró 1888 Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Riooll Faventia 1711. 1995 113 rum, per6 no s'hi registra ni un sol text que, segons el concepte d'aquella bpoca, pogués servir per a l'estudi de les arts. La situació és ben diferent per a Ripoll. R. Beer diu: ccLo catilech de la biblioteca de Ripoll, compost unes dos generacions després de l'estada de Gerbert, prova documentalment l'exactitut de la resposta decididament afirmativa que'l comte Borrell doni a Aurillac al pregunthseli si a Espanya hi havia possibilitat d'ensinestrar joves en l'estudi de les arts. En dit catilech hi ha una distribució propia, que no existeix en cap altre catalech de manuscrits de Catalunya, la dels Libri artium ahont figuren quatre exemplars del Donat, dos del Priscii, com també molts Priscianellos ($0 és manuscrits del aixis anomenat Priscianus minor), poetes, tractats de Lbgica y entre altres també 10 comentari del Macrobius al sornnium Scipionis de Cicerón; aquest, com és sapigut, contribueix també en parts isolades, a 1'Astronomia y a la Geografia, circumstancia a la que hem de retornar encare. Es aixb un cabal per l'ensenyan~a y estudi de les arts, que no podbm trobar ni en aquell temps ni més tart en cap altra biblioteca eclesiastica o conventual d'Espanya. Fins a quin punt Gerbert pogué servirse d'aquesta colecció per sos estudis, es deduheix fhcilment sols donant una ullada a les obres aduhides per 10s seus propis. Ja que primerament devia perfeccionarse en les matemitiques, podbm comenGar ab son treball de Geometria. Ell mateix cita com a fons la arihtmetica institucio de Boeci, 10 comentari d'aquest a les categories d'Aristbti1 y alguns escrits d'Agustí; a més sabbm que per la composició del seu tractat, al costat d'altres originals usats ocasionalment, aporta l'esplicació citada de Macrobi al Somnium Scipionis, les Etymologies d'Isidoro y també un Corpus dels Gromatici veterewg3. A més, continua dient R. Beer, <<el futur constructor del Astrolabi podia trovar a Ripoll un cbdice del segle xk, conservat encare avuy en 10 Nr. 225 del Fonds de Ripoll, y que porta'l títol modem de "Tratado de astronomia y del rel~x">>~~. Assegura que el manuscrit ACA, Ripoll 22595 seria idbntic al que figura en l'antic catdeg sota l'epigraf Liber de horis i esmenta l'edició que en féu ~ubnov~~. R. Beer assegura també que un altre dels estímuls que facilitava en aquella bpoca la biblioteca del monestir el constituien els manuscrits musicals, car els cbdexs de Ripoll, proveits de pneumes, són dels més antics testimonis de música practica que s'han conservat a Espanya, un xic posteriors als famosos cbdexs toledans. L'estudiós austríac procedeix després a la descripció i anilisi del manuscrit ACA, Ripoll 106, del qual destaca, com a tret més notable, el fet que contingui textos d'agrimensurag7. Beer assenyala que l'inventari de béns eclesiistics fet l'any 979, a la mort de l'abat Guidiscle, contenia: Libri numero LXV et eo amplius i que dos manuscrits, actualment conservats a l'ACA, els manuscrits Ripoll 74 i 59 s'haurien pogut adquirir durant la regbncia de Guidiscle i de Sunifred. Els dos manuscrits 93. Los manuscrits ..., p. 43. 94. Los manuscrits ..., p. 46. 95. Aquest manuscrit formar& part del corpus de manuscrits científics de la nostra tesi doctoral. 96. Per a la descripció d'aquest manuscrit vegeu Los manuscrits ..., p. 43. 97. Per a la descripció i el contingut d'aquest cbdex vegeu Los manuscrits ..., p. 48-53.