Ressenyes

120 Faventia 1712, 1995 Ressenyes Classical Studies, núm. 36, Atlanta, 1995, qui, per cert, ofereix també un interessantíssim comentari de CIL VI 1779, a les p. 252255), i també italians (Matteo Massaro, al seu darrer llibre, Epigrafia metrica latina di et& repubblicana, Quaderni di cdnvigilata Lucernis,), núm, 1, Bari, 1992). Aquesta línia ha cccristal.litzat>> (fet que, per no haver-se produi't abans, preocupava Aurora López) en un apartat sencer del Handbuch der lateinischen Literatur der Antike, vol. V, Restauration und Erneurerung. 284-387 n. Chr., Miinchen, 1989, núm. 543, ((Epigraphische Poesie,, (p. 224-236). Doble mbrit, per tant, el de l'autora, perqub té la sensibilitat de considerar que un text epigrafic també és literatura i perqub ho fa traient del pou de l'oblit general (que no el dels especialistes) l'epitafi de Veci Pretextat atribui't a la seva esposa, Acbnia Fkbia Paulina. El llibre es tanca amb una útil i completíssima bibliografia sobre els estudis de la dona a l'antiguitat (l'autbntica font de lectures en qub ha begut Aurora López i que ha fet néixer, en part, aquest llibre) i només hi trobem a faltar, amb tant material dispers com contenen aquestes pagines, un bon índex de passatges citats: donaria una millor idea de la fortuna real dels textos de les escriptores del món roma i agilitaria el procés de consulta del llibre. Només podem acabar desitjant (en realitat, estem segurs que així ser&) que l'autora continui' treballant amb la mateixa fermesa, convicció i encert sobre el tema. Joan Gómez Pallarks TIMPANARO, Sebastiano. 1994. Nuovi contributi di Filologia e Storia della lingua latina. Bologna: Pitron Editore. XIV + 512 p. Sebastiano Timpanaro és una rara avis de la filologia classica mundial. Profundament comprombs políticament i ideolbgicament, treballador i estudiós infatigable, estudiant amb alguns dels millors filblegs italians de la primera meitat del segle xx, company dels de la segona meitat (dlIthlia i de fora), mestre que exerceix un mestratge sense deixebles directes, continua als seus vuitanta-dos anys assegut en una taula de la Biblioteca del Departament de Filologia Clkssica de la Universitat de Florbncia (que du el nom d'un dels seus mestres: Giorgio Pasquali), estudiant, llegint i escrivint amb el mateix i l'únic afany que l'ha mogut al llarg dels anys: l'amor pels textos i pel seu enteniment. Després de tants anys de treball i mestratge intel.lectua1, que han produi't llibres tan admirats com I1 lapsus freudiano o La genesi del metodo del Lachmann, és capaq de reconbixer amb humilitat errors i incorreccions de les pagines passades o dubtar de l'oportunitat de l'edició d'un llibre com el que tenim a les mans. La seva actitud, els seus resultats, la seva manera de ser filolbgica no són freqüents i mereixen tot el nostre respecte i, en el nostre cas, admiració de molts anys enrere, que només ara, sub especie del comentari d'aquest darrer llibre seu, podem fer pública en unes poques paraules. El llibre és un fidel reflex del que dbiem ara mateix. Allb que habitualment s'anomena recull d'articles dispersos (fins i tot en reproducció anasthtica), es converteix en el cas de Timpanaro en una selecció de treballs de filologia llatina de l'autor, des del 1978 (any en qub publica uns Contributi --que justifiquen el nuovi del títoldifilologia e di storia della lingua latina, Roma) fins a la data de publicació d'aquest llibre, completament rellegits, revisats, ajornats i, en alguns casos, modificats sencers. Per tant, el llibre és doblement interessant: no només aplega articles difícilment localitzables en un mateix indret, sinó que aquells que interessin especialment l'estudiós lector han de ser atentament revisats Ressenves Faventia 1712, 1995 121 perqub les correccions i afegiments de l'autor tura atenta de l'edició de D.R. Shackletonsón notables. Bailey, Stuttgart, 1982), i ccCarm. Epig. 881 A més, del contingut del llibre destaquen e Arnobio 16~, que mostren la minuciositat diferents aspectes: de Timpanaro davant del geni conjecturaEl que no hi és: no es tracta d'un recull exhaustiu de tot allb publicat per Timpanaro des del 1978, sinó que s'ha fet una autkntica selecció, en funció (excloent) de l'eschs interbs d'algunes notes, o de l'excessiva refecció que li suposaven d'altres. El que no havia existit abans, és a dir, un article inbdit (p. 241-264): són phgines que neixen del seu treball de revisió del De Divinatione de Ciceró, per a una edició (Milano, Garzanti, 19912), en magnífica expressió del mateix autor, tcseriosament divulgativa),, on no van poder entrar reaccions de Timpanaro a alguns articles de contingut anticiceroni8 (el d7Arpinas no deixa ningú indiferent), bhsicament de N. Denyer. El que era, perb que ha estat modificat per ser publicat en aquest llibre. dor de Shackleton-Bailey i que, a nosaltres, ens ensenyen una de les normes d'or per editar textos (p. 460): ttApplicare a tutti i testi un proprio immutabile gusto classicistico, e pratticare in conformith a tale gusto la critica congetturale, pub condurre i filologi pia geniali a risultati aberrantb. Completen el llibre un Index locorum i un Index nominum, rerum, verborum. De la lectura atenta del llibre se'n desprenen, segons el nostre parer, dues coses fonamentals: la recomanació que sigui llegit per qualsevol aprenent de filbleg, tingui l'edat i la condició acadbrnica que tingui, i un model filolbgic basat en all6 que Nietzsche anomenava (a Morgenrote) la ctlectura del text obrint-ne amb calma totes les seves portes)), que Tipanaro (com abans havien fet filblegs admirats per tothom, com A.E. Housman -quants paral.lels, fins i tot vitals, entre Housman i Timpanare) porta D'aquest contingut fonamental destacaríem els articles sobre autors llatins arcaics, fonamentalment Enni (paradigma del que hauria de ser una relació i intercanvi científics entre estudiosos és el que van protagonitzar Timpanaro i Otto Skutsch, sempre, com diu Timpanaro, de re, mai ad hominem, que es fa palbs ja a la introducció del llibre); alguns articles sobre Frontó; tres treballs sobre comentaristes de Virgili i dues notes especialment interessants per a nosaltres, que ens dediquem a l'estudi dels Carmina Latina Epigraphica: es tracta dels dos darrers articles del recull, ccAlcune note all'dnthologia Latina)> (nascudes de la lecfins a les darreres ~onse~iibncies, fins &bar a convertir-se en un paradigma viu. Tots ens hi hauríem d'emmirallar i descobrir, a través d'aquest modus operandi cogitandique, les nostres millors essbncies filolbgiques. No pensem que sigui casual la tria de la imatge de la portada del llibre (un detall de Lo scrivano de Taddeo di Bartolo, del 1388), perqub per a nosaltres resumeix plasticament aquesta actitud filolbgica: l'home, en actitud reflexiva, que escriu reposadament el seu quadernet sobre un faristol: ecce philologus! Joan Gómez Pallarks VALCARCEL, Vitalino (ed.). 1995. Didáctica del latín. Actualización cient$co-pedagógica. Madrid: Ediciones Clásicas. 282 p. ISBN 84-7882-163-5. Diuen que vivim temps de crisi pel que fa a mem: el món que s'expressava i comunicala relació entre la nostra societat i els estudis va en grec i llatí. Probablement és cert, perb sobre el món que els filblegs clhssics estino tant per la conjuntura de plans d'estudi i