Ressenyes

Faventia 1712, 1995 115-128 RESSENYES JONES, Charles W. 1994 Bede, the Schools and the Computus. Edited by Wesley M. Stevens. Aldershot: Variorurn. X + 356 p. ISBN 0-86078-41 3-4.' Per a tots aquells que ens interessem pel cbmcions revisades) a la prestigiosa col~lecció put eclesiistic, tenir entre les mans un llibre del Corpus Chritianorum (CC), de Brépols encap~alat per la firma de Ch. W. Jones és, (Tumhout), rigoroses i sempre acompanyaen aquestes altures del segle xx, una sorpredes d'una amplíssima autbpsia dels manussa, primer, un agradable obsequi, després. El crits protagonistes (en temps d'entreguerres professor Jones és mort des del 1989 i el llii de guerres mundials molt difícils!), van bre que ara presentem no és pas nou pel que anar precedides per una skrie d'articles i trefa al contingut. Es tracta d'un recull d'artiballs dispersos i publicats en indrets molt cles i d'un petit llibre, fet per un dels seus diferents. deixebles més avantatjats, Wesley M. Aquest és el contingut fonamental que Stevens. Jones és l'editor fonamental de textrobem en aquest llibre. La primera secció tos tan importants per a la histbria del cbmno fa referkncia, perb, al cbmput, sinó a la put eclesiistic com ara De temporibus liber primera part de renunciat del titol (<<les esco- (DTL) i De temporum ratione (DTR) de les),), és a dir, les escoles a I'Anglaterra del Beda el Venerable, el monjo de Jarrow que segle VIII en endavant. Presenta en reprova recollir i difondre per Occident els textos ducció anastitica (que conserva fins i tot la de cbmput alexandn de Dionís 1'Exigu. numeració original del paginat de cada artiLes edicions de Jones, que van acabar cle: no hi ha una numeració prbpia del recull trobant acollida (a través de segones edique, pensem, hauria estat útil per poder citar 1. Encetem amb aquesta recensió un nou estil personal de presentació dels llibres que arriben a les nostres mans i que volem comentar a Faventia, no tant dedicat a discutir-ne els continguts (tot i que ho continuarem fent quan sigui necessari als nostres ulls), com a presentar-10s amb una certa sintesi. En el moment de decidir-nos per aquest canvi, hem tingut presents (salvant totes les distancies que el lector cregui oportunes) alguns il.lustres exemples de revistes, que també van per aquest camí. Fonamentalment han estat dos: les recensions de la revista Arctos, publicada anualment a Helsinki (Finlbdia), i les de Classical Review, publicada semestralment a Oxford (Anglaterra). Intentarem que aquests siguin, a partir d'ara, els nostres models en la redacció de recensions, amb l'esperit d'oferir una informació més actual, concisa i sintktica dels punts clau, segons la nostra opinió, d'un llibre, cosa que no sempre havíem aconseguit. 116 Faventia 1712, 1995 Ressenyes també a partir d'ell) cinc treballs sobre el tema. D'aquests en destacaríem dos, els més generals i que millor contextualitzen la figura del nostre monjo: ((Bede as early medieval historian,, (núm. 111, publicat a Medievalia et Humanistiva, IV, Boulder, Colo., 1946) i ((Bede's place in medieval schoolsn (n. V, publicat a Famulus Christi, gen. Ed. G. Bonner, London, 1976). La segona part recull, pensem, amb una clara voluntat de gradatio ascendent per part de l'editor del llibre (Stevens, professor a la Universitat de Winnipeg), és un altre il.lustre estudiós del cbmput eclesihstic), allb que més directament es relaciona amb el cbmput alexandrí de Beda. Destaquen, per a nosaltres, els articles ctThe Victorian and Dionisyac Paschal Tables in the Wesb (núm. VIII, publicat a Speculum, IX, 1934), que estudiava les taules pasquals que perioditzaven per un període determinat d'anys les dates i dades referides a la Pasqua, i ctThe lost Sirmond manuscript of Bede's Computus>> (núm. X, publicat a English Historical Review, LII, 1937), un magnífic i entretingut treball de recerca codicolbgica, que ccredescobrian un dels ms. considerats perduts de Beda, en el ms., perfectament catalogat i conservat, Oxford Bodleian Library, Bodl. 309 (que conté una cbpia del DTR bedh). El volum es tanca d'una manera atipica, perb ben interessant. L'editor ha tingut l'encert d'incloure-hi la reproducció d'un petit llibret de Jones, il.localitzable en aquests moments per a qualsevol estudiós que hi estigui interessat, que recull la recerca feta abans de la Segona Guerra Mundial per Jones a Europa que intentava destriar, en obres i mss., el gra de la palla de la producció científica (no només computística) atribuida a Beda, és a dir, veure qui: podia ser considerat auti:ntic i qui: espuri de tot allb que havia estat atribu'it al monjo anglts. Aquest magnífic, petit, perb dens llibre, els resultats del qual encara avui es deixen sentir entre els estudiosos, és Bedae Pseudepigrapha. Scientific writings falsely attributed to Bede, Ithaca, New York, 1939, i va arribar a ser el prbleg immillorable de la primera edició del DTR feta per Jones (publicada el 1943). Uns imprescindibles índexs de temes i de mss. citats clouen el volum que cal agrair, en primer lloc, a la tasca i producció magnífiques de Charles W. Jones i, en segon lloc, al zel i entusiasme de l'editor, Wesley M. Stevens. A més de la numeració prbpia del volum, només hem trobat a faltar un petit abstract de cada article, abans del comenqament. Hauria estat interessant per a tot aquell lector novell que s'acosta a l'obra de Beda a través de Jones. Segons la nostra opinió, el llibre podri trobar encara un públic agrai't entre els filblegs clissics i medievalistes, historiadors i historiadors de la cikncia que s'interessen per la figura cabdal de Beda el Venerable. Joan Gómez Pallaris PIKHAUS, D. 1994. Répertoire des Inscriptions Latines versifiées de 1'Afrique Romaine (Ier-VIe sikcles). I. Tripolitaine, ByzacBne, Afrique Proconsulaire. Bruxelles: Brussel. Epigraphica Bruxellensia, 2. 161 p. ISBN 2-9600010-2-8. El llibre de la Dra. Doroty Pikhaus, profesCamina Latina Epigraphica (CLE) (autora sora d'investigació al Fond National de la de reconeguts treballs en aquest camp, com Recherche Scientifique (National Fonds voor Levensbeschouwing en milieu in de latijnse Wetenschappelijk Onderzoek), neix amb una metrische inscripties, Brussel, 1978; ((La clara voluntat d'utilitat. La Dra. Pikhaus, Poésie épigraphique latine. Quelques points consumada especialista en l'estudi dels de vue nouveauxn, a F. Decreus-C. Déroux