Els llibres del cor de l'església canònica de Sant Vicenç de Cardona, segons un inventari de l'any 1507

Faventla 1712, 1995 95-113 Els llibres del cor de l'església canbnica de Sant Vicenq de Cardona, segons un inventari de l'any 1507 Andreu Galera i Pedrosa Arxiu Histbric de Cardona. Pla~a de la Fira, 1. 08261 Cardona (Barcelona). Spain Abstract With this study we can know about the books of the choir of the canonical church of Cardona, on the basis of a survey made in 1507 about the furniture of the sacristy, as well as the evolution of some manuscripts unti1 the suppression of the Cardona cornmunity in 185 1. This study, also deals with some books given as a donnation to the library and sacristy by the members of the Cardona viscount and count family. Tot just comenqat l'any 1507, el canonge Baltasar Farrer era el responsable de l'ofici canonical de la sagristia de Sant Vicen~ en substitució del difunt Joan Mir. Com a nou canonge-sagrist8 de l'església havia de tenir cura de tot allb que pertocava a l'organització material del culte i del cerimonial litúrgic1. Per aixb mateix, el 27 de gener del dit any, el nou sagrista va fer en presbncia de l'abat Joan de Navel i del prevere Pere Thega, notari de la canbnica, un inventari dels ornaments, relíquies i altres objectes que aleshores es trobaven a la sagristia i al cor de l'església de Sant Vicenq (vegeu apbndix documental núm. 111). La relació detallava un per un tots els elements relatius al culte de l'església i els llocs on es trobaven: en el cor, dins les reixes o cancell de l'altar major de Sant Vicenq2, en el mateix altar major, en la sagristia i en l'argentoria. Perb, el més interessant per a nosaltres és que, entre les vestidures de missa, ornaments dels altars, canelobres, faristols, caixes, creus, relíquies i altres estris, apareixen esmentats els lli1. Vegeu a CASAS I NADAL, M. (1992). aLa canbnica de Sant Vicen~ de Cardona a 1'Edat Mitjana. Alguns aspectes de la seva histbria des dels seus ongens fins al 131 I)), Historia de Cardona, llibfe 111, la. part, Cardona, p. 141-145. 2. L'església de Sant Vicen~ tenia quatre altars principals: l'altar major de Sant Vicenq, que se situava en I'absis central de la nau, ocupant tot el presbiteri; l'altar de Santa Maria, que es trobava en l'absidiola lateral nord, al costat de 1'Evangeli; l'altar de Sant Joan, situat en l'absidiola sud, al costat de l'Epistola, i l'altar de Sant Jaume, situat en la cripta que hi havia sota el presbiteri i altar major. 96 Faventia 1712, 1995 Andreu Galera i Pedrosa bres que es trobaven en el cor i en l'altar major de l'església de Sant Viceng. Segons el llistat, la majoria d'aquests volums eren al cor, en el que s'anomena 10 ermari del cor. Amb aquest nom podem entendre que se'ns designa l'armarium o lloc destinat a guardar els llibres del cor3. Nomes uns quants eren fora de l'armari, en l'altar major, situació, que com ja veurem, era deguda a les seves característiques. En el mateix inventari també es fa constar que tots els llibres guardats en l'armari eren antics. És a dir, que en el mateix moment del seu inventari, l'abat, el sagrista i el notari eren conscients de l'antiguitat d'aquests volums. Els llibres que apareixen situats en l'armari són els següents4: 1. Dos responsers, un d'ells dominical que comenga <(Respiciens a longe>> i l'altre santoral que comenGa ((Stefanus autem>>. Se'ns diu que són dos volums de llibres grans <cab ses posts y peletons,,. 2. Un martirologi amb cobertes que comenga aKalendas januarib. 3. Un passioner amb cobertes. 4. Un llibre de nom Lo Carles Maior o Leccionari de l'ofici de Pau Diaca, amb cobertes. 5. Un altre leccionari dit Lo Carles Menor. 6. Un llibre anomenat Disposuit annos (un calendari?). 7. Lo Quarante o les quaranta homilies sobre 1'Evangeli de Gregori el Gran. 8. Un llibre dit Lo llibre nou. 9. Un llibre designat com Lo G&nesi o el Gknesi bíblic. 10. Un homiliari. 11. Lo Epochalipsi o 1'Apocalipsi bíblic. 12. Un llibre anomenat Epistole Pauli o llibre de les lletres de sant Pau. 13. Un Liberprofetarum o llibre amb tots els escrits dels profetes conservats a la bíblia. 14. Un llibre sobre Lo Offici de la Solempnitat de la Verge Maria dels Dissaptes. 3. Vegeu ALTISENT, A. (1974). Histdria de Poblet. Abadia de Poblet, p. 90-92. 4. A cada llibre, li hem donat un número que manté I'ordre d'aparició en l'inventari. Per a la identificació dels volums hem fet servir GUDIOL, J. (1934). Cataleg dels Llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich. Barcelona; ALTISENT, A., OP. cit., p. 86-90; BELLAVISTA, J. (1981). <La litúrgia a Catalunya en els segles de transició de 1'Alta a la Baixa Edat Mitjanan, Revista Catalana de Teologia 6, Barcelona, p. 127-156. Sobre inventari de biblioteques eclesiistiques vegeu RIUS SERRA, J. (1932). <(Inventaris episcopals)>, Estudis Universitaris Catalans 18, p. 221-233; ídem (1942), <La colectoria de Almaraz Cabrespi con el inventario de 10s bienes del obispo FERRER COLOM (1334-1340)>), Analecta Sacra Tarraconensia 15, p. 361-396; BATLLE i PRATS, L. (1968-1969). <<Noticies de llibres d'antics inventaris de clerecia parroquial del bisbat de Gironax a Anuari Institut d'Estudis Gironins 19, p. 231-246; WILLIMAN, D. (ed.) (1980). Bibliotheques ecclésiastiques au temps de la papauté d'Avignon. "Paris; MARQUES, B. (1982). <Guillem Arnau i Patau, bisbe #Urgell (1362-1365)~, Urgellia 5, p. 281-304. Per últim, en el cas de Cardona vegeu SERRA VILARO, J. *L'esglCsia i parrbquia de Sant Miquel de Cardonan, Histdria de Cardona, llibre IV, Tarragona, 1962, p. 185-187; CASAS i NADAL, M. (1986). <<La casa i els béns de Berenguer Sespluga, rector de Cardona (t 1375)n, Cardener 3, Cardona, p. 85-100. Els ll~bres del cor de I'esslésia de Sant Vicenc de Cardona Faventia 1712. 1995 97 15. Un llibre dit Parabole Salamonis o volum que contenia tots els llibres atribui'ts per la bíblia a Salomó. 16. Un llibre de nom Lo Cap Veyl. 17. Un llibre anomenat 1'Antifoner Dominical o llibre del cant litúrgic dels diumenges. 18. Un psalteri dit Lo Saltiri nou. 19. Un altre psalteri de nom Lo Saltiri Veyl. 20. Un llibre dit Lo Fiel. 21. Lo Llibre de les Completes (llibre de les hores canbniques?). 22. Un llibre designat com La Consueta. 23. Un llibre de nom Lo Epistoler. 24/29. Cinc responsers petits. 30. Un altre psalteri vell. 3 1. Una altra consueta, aquesta, perb, de pergamí. 32. Un obituari. 33. El santoral de sant Bernat de Claraval. 34. Un llibre dit La Collecta. 35. Un missal petit. Contrhiament, només foren tres els llibres inventariats dins les reixes de l'altar major de Sant Vicens: 36. El Text amb les cobertes d'argent. 37. E1 Missal. 38. L'Evangeliari. A continuació ens agradaria comentar alguns dels llibres suara esmentats, tot tractant d'establir la seva possible identificació, així com també les seves vicissituds en els darrers segles d'existkncia de la canbnica. Comencem per les dues consuetes (núm. 22 i 31). Malgrat esmentar-se'n dues, se'ns diu que una d'elles era de pergamí, potser per a diferenciar-la de l'altra. Creiem que la consueta feta de pergamí podria ser el costumari redactat entre els anys 1307 i 131 1 per Bertran Quintí, canonge i notari públic de la canbnica, on es recollien en forma de capbreu les normes de la vida comunithria dels canonges5. En el seu interior, a més del text normatiu, hi havia els bbits d'alguns vescomtes, comtes i ducs de Cardona. Per aquesta raó, el 10 de setembre de 1538, Jaume Vidal, notari públic de Cardona, per ordre del duc Ferran I de Cardona (1513-1543), va fer un trasllat notarial d'aquelles partides, en el qual es deia: <<Hac est translatum bene et fideliter Cardone sumptum a quibusdam partitis positis et contentis in quodam vetustissimo libro reperto et recondito in archivo seu armari0 faristoli chori monasterii Sancti Vincentii castri Cardone, quem librum vulgo nominant La Pretiosa y la vida y regla de Sant Agustí, in quo quidem libro sunt descripti dies in quibus vicecomites et comitis et duces Cardone et alie persone dicto monasterio benefactores dies suos clauserunt 5. Sobre els motius de la seva redacció vegeu CASAS i NADAL, M. <<La canonica de Sant Vicenp, cit., p. 80-85. 98 Faventia 1712, 1995 Andreu Galera i Pedrosa extremo^>>^. És en aquest trasllat on trobem per primera vegada testimoni del nom popular que rebia la Consueta, dita altrament La Pretiosa, mot amb el qual l'anomenaran tots els autors posteriors que n'han parlat. Tanmateix, fixem-nos com se'ns diu que el llibre es trobava en l'armari del faristol del cor, el mateix lloc on trobem les dues consuetes el 1507. Igualment, és forga interessant veure com l'armari també se'l designa com l'arxiu. Posteriorment, ja en el segle XVIII, quan entre els anys 1718 i 1721 el canonge Miquel Mitjans i Llenguart va catalogar l'arxiu del Capítol, La Pretiosa va rebre el número 79 de registre7. Les darreres noticies ens les aporta l'últim abat de Sant Vicenq, en Lloreng Ortiz de Zárate (1784-1833), que l'any 1786 deia: <<se conserva original en el Archivo del Cabildo y realmente merece el titulo que se le da de Preciosa por ser un cartulari0 de 10s más preciosos que puede haber de aquel tiempo, y el que más luz da de las costumbres, forma y gobierno del monasterio de Cardona; por cuya razón, y porqué el original se iba perdiendo, hemos sacado copia authéntica de todo su contenido (la qual esta en dicho Archivo Capitular) y otra simple para el Archivo ~baciah*. Des d'aleshores no tornem a tenir cap més noticia sobre l'original de La Pretiosa9. Parlem ara del llibre on es deien els difunts (núm. 32). Pensem que pot tractar-se d'un martirologi dins el qual es trobava un altre obituari dels senyors de Cardona, complementari a l'existent en La Pretiosa. En tenim coneixement d'aquest cbdex per l'abans esmentat notari Jaume Vidal, que va copiar diferents partides de defunció dels vescomtes, comtes i ducs dels seus folis. Segons el seu trasllat, fet el mateix dia 10 de setembre de 1538, la cbpia era extreta d'cca quodam libro pergameneo possibus cohoperto Martyrologium Sanctorum nuncupato recondito in quadam archa fustea clausa intus sacristiam monasterii Sancti Vincentii castri Cardone reperta quod continet centum decem folea, qui quidem dies scripsi sunt in folei XII, XXXVII, XXXXVIII, LIII, LXVIII, LXX.>>lO. En relació amb aixb, també sabem que el dit Jaume Vidal va copiar algunes partides de naixement dels vescomtes i comtes de Cardona d'un missal. En el seu trasllat ens diu que ho va fer <ca quodarn libro missali anticho pergameneo recondito in quadam archa fustea et clausa intus sacristiam ecclesie monasterii Sancti Vincentii castri Cardone reper6. BC, ms. 729, vol. IV, F. 171. Vegeu també COSTA i BAFARULL, D. (1959). Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia, vol. 11, Barcelona, p. 694. 7. ADS, Fons Cardona, núm. 25, MITJANS I LLENGUART, M. Index y recopilació de tots 10s actes, manuals, llibres y escriptures del arxiu del illustre Capítol de la iglesia secular y collegiata molt insigne de Sant Vicens de Cardona, F. 24-25, núm. 79. Sobre aixb vegeu PLANES i ALBETS, R. (1984). <La catalogació de l'arxiu de la Col.legiata de Sant Vicen~ del castell de Cardonau, Butlletí del Patronat Municipal de Museus 3, Cardona, p. 35-39. 8. ADS, Fons Cardona, núm. 23, ORTIZ de ZARATE, L. Abaciologio, F. 39. Una d'aquestes cbpies, la feta pel notari de Cardona Antoni Thomasa i Font amb data del 15 de desembre de 1787, es conserva en aquest mateix arxiu, Fons Cardona, núm. 10. Va arribar a Solsona, després de l'any 1851, amb els canonges de Sant Vicen~ que marxaren al capítol de la seu. 9. Val a dir que utilitzant una d'aquestes cbpies, Joan Serra Vilar6 va transcriure i publicar el text de la consueta. Vegeu SERRA VILARO, I. (1914). 4Pretiosa sive Caputbrevium monasterii castri Cardonensisa, Estudis Universitaris Catalans 8, p. 3-66. 10. BC, ms. 729, vol. IV, F. 170. Els llibres del cor de l'església de Sant Vicen~ de Cardona Faventia 1712, 1995 99 ta quod continet CCXXXI folea, qui quidem dies natalicii scripti sunt in folei .V.IV. et ,111. ante prefacium seu rationem intitulatis foleis .XVI.XVII.XVIII.>>". La nostra pregunta és si aquest missal antic de 23 1 folis no és el mateix que apareix esmentat entre els llibres guardats en l'armari del cor (núm. 35). Ens inclinem a pensar que sí. Malauradament, ambdós cbdexs van desaparkixer. Segons Domknec Costa i Bafarull(1749-1806), al final del segle XVIII aquests llibres ja no es trobaven presents en l'església de Sant Vicen$12. Sobre el manuscrit anomenat 170fSlci de la Solernpnitat de la Verge Maria dels Dissaptes (núm. 14) no ens ha d'estranyar la seva preskncia. Des del segle XII, dins l'església canonical, existia la capella i altar de Santa Maria, la qual era servida per un capella canonical o porcioner obligat a celebrar missa dibia13. La mateixa Pretiosa dedica un capítol, dit <<De capellano Sancte Marie quid habeat facere>>, a explicar quines eren les obligacions del porcioner de Santa Maria. Segons aquesta, la missa en aquest altar se celebrava de mane (6 h solars) tots els dies de la setmana excepte el dissabte que ((debet celebrare solempniter de beate Marie missam in conventu ad horam tertien (9 h solars)14. Aixi doncs, aquest llibre estaria en relació amb la missa solemne que els dissabtes es feia en l'altar de Santa Maria. Pel que fa a la resta de llibres ressenyats poca cosa més podem dir sinó és que eren els llibres necessaris per portar a terme el culte divi. En estudiar la litúrgia a Sant Vicenq segons el que estableix el text normatiu de La Preti~sa'~, Montserrat Casas i Nadal observa que les parts constitutives de l'ofici divi eren fonamentalment tres: els salms, les lectures amb els seus responsoris i les oracions. Fixem-nos com en l'inventari apareixen esmentats tres psalteris, diferents volums necessaris per a les lectures, com ara l'Epistolari, l'Apocalipsi, el Gknesi, les Epístoles de sant Pau, el llibre dels Profetes i d'altres, juntament amb dos responsoris, i la Collecta o llibre de les oracions. Aixi doncs, dins de l'armari del cor es trobaven dipositats els llibres indispensables per a la celebració de la missa, la preghia litúrgica, la lectura espiritual i l'observanqa dels costums de la comunitat16. Passem ara a comentar els tres llibres presents en el cancell de la capella i altar major de Sant Vicenq. La raó que aquests volums es trobessin fora de l'armari, situats en l'espai central de l'escenari litúrgic de l'església canonical, és a causa 11. BC, ms. 729, vol. IV, F. 140. 12. Vegeu COSTA i BAFARULL, D., vol. 11, OP. cit., p. 694. 13. Les primeres notícies d'aquesta capella es troben en el testament de la vescomtessa Geralda de Jorba, ordenat el 8 de febrer de 1196. En aquest, la difunta deixava 1.000 sous per a la fundaci6 d'una capellania, la qual havia d'ésser servida per un clergue que celebrés missa dihria a l'altar de Santa Maria. Posteriorment, el 22 d'octubre de 1241, Ramon de Vilanova, prepbsit de Sant Vicen~, va instituir una nova capellania canonical en el mateix altar a causa d'haver-se extingit la fundació vescomtal. Durant el segle xv, el culte en l'altar va decaure, motiu pel qual, el 20 de juliol de 1505, Joan Conill, canonge-cambrer de la canbnica, va refundar la missa solemne dels dissabtes de Santa Maria. Vegeu GALERA i PEDROSA, A. (1993). La cura d'animes a la canbnica de Sant Vicen~ de Cardona els segles x~v i xv (anys 1311-1507), I1 vol., membria de llicenciatura inkdita, Universitat de Barcelona, p. 106. 14. Per aixb vegeu SERRA VILAR^, I. (<Pretiosax, op. cit., p. 31. 15. Vegeu CASAS i NADAL, M. ((La canbnica,), op. cit., p. 348-368. 16. Vegeu ANTONI IGLESIAS, J. (<La culturan, op. cit., p. 3 i 4. 100 Faventia 1712, 1995 Andreu Galera i Pedrosa de les seves caracteristiques. En primer lloc trobem el Text (núm. 36), evangeliari amb les cobertes d'argent. Com en el cas d'altres evangeliaris, com ara el de la seu de Manresa, aquest cbdex serviria per a la lectura de 1'Evangeli en la celebració de les misses solemnes de les principals festivitats litúrgiques, raó per la qual es trobava en el cancell de l'altar major17. Al costat del Text apareix esmentat un altre evangeliari (núm. 38) sense que se'ns doni cap més referkncia de les seves caracteristiques. A les cobertes d'un de tots dos, potser a les del segon, ha de perthnyer la placa d'evangeliari de bronze esmaltat que en temps de l'abat Ortiz de Zárate encara es trobava en l'església de Sant Vicenq. Segons ens diu el mateix abat l'any 1786 <<es una lámina de bronce con agujeros alrededor porqué se clavaba en una tabla. Toda está esmaltada de diversos colores, excepto las figuras que son gravadas con buril en la misma lámina y solo las cabezas son de relieve>>18. En l'actualitat, aquesta placa es troba a mans d'un col.leccionista particular. Les seves mides són 24,7 centímetres d'alqhria per 11,5 d'amplada i en el seu interior es representa el calvari. En la part central apareix Csist crucificat, flanquejat en la part superior per dos hngels i en la inferior, per sant Joan i la Mare de Déu i, sota la creu, Adam sortint del sepulcre19. Pel que fa al missal (núm. 37), la seva situació en l'altar major ens fa pensar si no es tractaria del mateix missal sobre el qual els senyors de Cardona, com a patrons de la canbnica, juraven a l'abat no actuar mai en contra d'aquesta i defensar-la de tots els seus enemics. Aquesta original cerimbnia, prkvia al sagrament i homenatge dels vassalls i a la presa de possessió dels seus dominis, es portava a terme dins l'església canonical, davant l'altar major de Sant Vicenq, rodejats pels panteons de la nissaga20. La documentació baix-medieval ens descriu a la perfecció com es desenvolupava: l'abat, assegut en una chtedra que se situava davant l'altar major i de les persones assistents a la cerimbnia, rebia l'hereu del casal de Cardona. Tot seguit, el futur senyor de Cardona s'agenollava amb les mans juntes davant l'abat per prestar-li jurament sobre el missal que sostenia l'abat i en preskn17. En la canbnica de Santa Maria de Manresa existia un altre evangeliari amb les cobertes d'argent de final del segle XII o principi del xrrI. Aquest cbdex dels evangelis rebia els noms de Text d'argent (Textus arge~ti en llatí) o més simple el de Text (Lo Test en catall arcaic). Vegeu GASOL, J.M. (1972). al'evangeliari de Terrassa "Text d' Argent" de la seu de Manresa,, XV Assatnblea Intercornarcal d'Estudiosos, Terrassa, p. 5-14. 18. ADS, Fons Cardona, núm. 23, ORTIZ de ZARATE, L. Abaclologio, foli després de la guarda, sense numerar. Val a dir que el mateix Ortiz de Zárate reprodueix en un gravat aquesta placa d'evangeliari. Alhora aquest dibuix es troba publicat en l'obra de SERRA VILARO, J. (1954). El castillo de Cardona, Cardona, p. 52. 19. Aquestes plaques esmaltades d'evangeliaris sovintegen des del darrer terq del segle xrr i foren molt abundants al comenqament del segle següent. En el Principat podem trobar peces semblants a la de Cardona, com ara les plaques conservades al Museu d' Art de Catalunya (núm. 4574,12101,65558 i 65559), al Museu Frederic Mar& (núm. 678 i 679) i al Museu Episcopal de Vic (núm. 8142). Sobre aixb vegeu GAUTHIER, M.M. (1972). Emaux du moyen Bge occidental, Friburg, p. 84-91. 20. Els Cardona, com a fundadors i patrons laics de la canbnica, van triar l'esgltsia d'aquesta com a lloc per al seu pante6 familiar. Dins seu es trobaven enterrats vint-i-tres membres del casal dels Cardona. Els sepulcres dels vescomtes, comtes i ducs se situaven en la zona del creuer, entorn el presbiteri. Vegeu GALERA i PEDROSA, A., OP. cit., p. 55-71. Els llibres del cor de l'església de Sant Vicen~ de Cardona Faventia 1712, 1995 101 cia de l'evangeliari. Fet aixb, el nou senyor podia rebre el sagrament i l'homenatge dels seus vassalls i prendre possessió dels seus dominis. Així, el 22 d'agost de 1486 el comte Joan Ramon Folc IV (1486-1513) jurava ccin animam nostram per dominum Deum et eius Sancta Quatuor Evangelia seu supra missale quod reverendus Petrus Raymundus Marti, abbas dicti nostri monasterii Sancti Vincentii dicti nostri castri Cardone, sedens in quadam catrada ante dictum altare dicti Sancti Vincentii, premanibus habebat et tenebat per nos corporaliter tacta seu ta~tum)>~'. 11'1 de juny de 1513 el seu fill i successor, Ferran I (1513-1543), feia el mateix jurant <<in animam nostram per Dominum Deum et eius Sancta Quatuor Evangelia seu super missale quod reverendus Joannes Scola, abbas dignissimus monasterii Sancti Vincentii dicti nostri castri Cardone, sedens in quadam catedra ante dictum altare Sancti Vincentii, habebat et tenebat per nos corporaliter tacta seu tactum presentem>>22. Segons ens diu Joan Riba i Fígols (1805-1873), el missal sobre el qual juraven els senyors de Cardona era el mateix missal roma que Joan Ramon Folc 1 (1400-1442) havia donat el 21 de desembre de 1421 (vegeu apkndix documental núm. Quan pel Concordat de 1851 es va suprimir la comunitat de Sant Vicenq i els seus canonges es van traslladar al capítol de Solsona, el dit missal va quedar oblidat a Cardona. Per aquesta raó, Joan Riba el va demanar al vicari general de Solsona, en Josep Blanc, que va accedir a donar-li. Des de llavors el missal va restar a les seves mans, tot formant part del museu que va fundar a casa seva24. Després de la seva mort, l'any 1873, no tomem a tenir més noticies del manuscrit. És molt probable que, com moltes altres peces del seu museu, fos venut pels seus marmessors, Anton de Solsona i la seva muller Antbnia Carnasoliva, per tal de pagar els deutes deixats pel difunt. Després de veure els llibres que apareixen en l'inventari, ens podem fer una pregunta. Eren aquests els Únics llibres existents dins el recinte canonical? Creiem que no, que en l'inventari només es van relacionar els volums que per llur funció litúrgica depenien del sagrista. Entre aquests llibres hem trobat a faltar la bíblia donada l'any 1375 per Beatriu de Luna, vescomtessa de Cardona (vegeu apbndix documental núm. I). Aquesta abskncia pot obeir al fet que el dit cbdex ja no restés en la canonica o bé es trobés dipositat en un altre indret del recinte canonical, fora del control del sagristi. No oblidem que la bíblia fou donada per qui: estigués en la llibreria de la canbnica o en el lloc que els canonges consideressin més adient. Si aixb fos així, tindríem que, a més dels llibres existents en l'armari del cor, hi hauria d'altres llibres a la canbnica, en l'anomenada llibreria. Malauradament, la documentació posterior a la dona21. AHC, XVII.l., núm. 234. 22. AHC, XXVI.4. 23. AHC, XXI.l., ms. 7, RIBA i F~GOLS, J. <<Armari0 histórico en la alcoba al pie de la cama, donde conservo 10s libros mis antiguos que he podido adquirir,, F. 120-136. 24. Sobre la biografia de Joan Riba vegeu DOMEQUE i MONENY, J. (1914). <<Notes biogrkfiques del insigne patrici mosshn Joan Riba i Fígols, Pbre.,,, Jocs Florals de Cardona, Cardona, p. 100-1 19. Sobre el seu museu vegeu RIBA I Fico~s, J. (1861). Museo de sal gema de Cardona. Barcelona. En aquest mateix museu també es trobaven exposats un bon nombre de retaules i fragments d'aquests provinents tots ells dels altars i de les capelles de l'església canonical. 102 Faventia 1712, 1995 Andreu Galera i Pedrosa ció de Beatriu de Luna no toma a esmentar aquesta llibreria, cosa que ens impossibilita d'afirmar-ne l'existkncia. Dins la mateixa església podia haver-hi d'altres llibres que pel fet de no pertAnyer a la sagristia no s'esmenten en l'inventari. Podria ser el cas dels missals pertanyents a les capelles fundades en l'e~glésia~~. Sabem per la documentació que entre els ornaments litúrgics d'aquestes capelles es trobava el missal. Valguin dos exemples. Quan el 20 de gener de 1326, l'abat Bernat Guinard va concedir la capella de Sant Nicolau al prevere Bonanat de Boix, li va donar el dit missal i els vestits de missa pertanyents a la dita capella (dradimus vobis librum vocatum misale et vestimentum misale ipsius ~apellanie,,)~~. Un any després, el 15 de maig de 1327, el prevere Romeu Capinya prenia possessió de la capella de Santa Maria Magdalena i amb ella rebia també el missal, la roba de missa i la clau de l'armari d'aquella capella (cctradidit eidem Romeo librum missale et vestimenta sacerdotalia diputata ad dictam capellaniam et clavem cuisdam armarii ipsius capellanie~)~~. En relació amb aixb, en 1'Arxiu Histbric de Cardona, es conserva un missal petit de quaranta-vuit folis (18 x 24 cm) donat per Joan Serra Vilar6 l'any 196828. Dins seu, en el primer foli deprés de la guarda, apareix un text que diu aixb: ((En nom de nostre Senyor Deus Ihesu Crist e de la humil mare sua Verge Sancta Maria e dels gloriosos Sant Johan Babtiste e Sant Johan Evangeliste e de tota la cort celestial. Aquest libre missal fonch fet per manament de la molt noble senyora dona Francesquina de Cardona, muller quondam del molt noble senyor don Hugo de Cardona, senyor de la baronia de Belpuig de Anglesola, 10 qual missal feu fer per a la capela dels dits Sants Johan Babtiste e Evangeliste en la església de Cardona instituida per 10 dit senyor don Hugo. Per que la dita senyora devotament pregue a tots 10s preveres qui en aquest missal celebraran misses que sien remembrants de la Anima del senyor don Ugo e de la senyora dona Ffrancesquina, com Deus la age apel.lada d'aquesta present vida. Lo qual missal fonch acabat la vigilia de Nadal anno Domini M°CCCCO.XIIO>>. Segons aquest text es tracta del missal que Francesca de Pinós, vídua d'Hug I1 (t1410), baró de Bellpuig i fill del comte de Cardona Hug Folc I1 (1334-1400), va donar als preveres beneficiats en la capella de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista que el seu difunt marit havia fundat en l'església de Cardona. Aquesta dada és confusa, ja que no sabem si es refereix a l'església de la canbnica de Sant Viceng o a l'església parroquial de Sant Miquel de la vila de Cardona. La documentació d'aquest període sempre es refereix a la canbnica com a monasterium Sancti Vicentii castri Cardone, mentre que l'església de Sant Miquel se l'anomena sovint com a ecclesie parrochialis ville Cardone. Tanmateix, aquesta fundació no consta en els arxius de 25. Durant els segles XIII, XIV i xv es van fundar dinou beneficis eclesihstics dins l'església de Sant Vicen~, destacant el paper dels Cardona amb nou fundacions. Vegeu GALERA i PEDROSA, A., OP. cit., p. 97-157. 26. APSMV, Fons Sant Vicen~, ACC, núm. 1.270, F. 2 v. 27. APSMV, Fons Sant Vicent, ACC, núm. 1.270, F. 13 r. 28. AHC, X.4.1. Els llibres del cor de l'església de Sant Vicen~ de Cardona Faventia 1712, 1995 103 Sant Miquel ni en el llibre de fundacion~~~. Contrhiament, sabem que el pare del baró de Bellpuig, és a dir, el comte de Cardona Hug Folc I1 (1334-1400), en morir l'any 1400 va fundar tres beneficis sota l'advocació de sant Joan Baptista en l'església de la canbnica30. Tot aixb, més el fet que el llibre hagués estat propietat de la família d'un dels darrers canonges de Sant Vicen~~', ens fa creure que el manuscrit prové de la canbnica i no de l'església de Sant Miquel. Si aixb fos així, ens trobaríem davant d'un d'aquests missals pertanyents als beneficis fundats en l'església de la canbnica. Fora de l'església i encara dins el recinte canonical, també podríem trobar d'altres llibres en la casa de l'abat i dins els habitatges dels canonges. En el cas del primer, no oblidem que en la sentkncia arbitral dictaminada el 6 de setembre de 1307 per fra Jaume Alfonso, prior dels dominics de la seu, i fra Pere Oliver, tebleg del convent dels Predicadors de Tarragona, per tal d'asserenar les greus tensions internes de la comunitat per la cabtica administració de l'abat Bernat Guinard (1301-1339), s'establia entre d'altres disposicions que es venguessin els llibres de la biblioteca personal de l'abat a fi i efecte de comprar llibres per al cor amb els diners obtinguts amb la venda32. En el cas dels segons, ara per ara, només comptem amb un únic exemple. És el del canonge-sagrista Romeu Olleres. En el seu testament, del 15 de maig de 1441, va ordenar que tots els seus béns fossin venuts en encant públic i amb els diners obtinguts es comprés una renda censal per a la celebració d'uns aniversaris per a la seva anima i la dels seus familiars en l'església de Sant Vicen~~~. En morir l'any 1442 i fer-se l'inventari dels béns mobles que tenia dins la casa de la sagristia, en el menjador trobaren <<hun libre de una estoria de una donzella de Soria, són quatre cohernw, dos oratoris de paper, un llibre de paper dels proverbis de Salomó i un quadern de notes. Així mateix, a l'anomenada cambra baixa hi havia un arquibanc amb escriptures, un llibre dels 2ngels i un breviari de paper34. Malgrat ser l'únic exemple del qual disposem, pensem que és il.lustratiu del que podia passar: a part dels llibres del cor, els canonges tindrien els seus llibres propis de lectura. En el futur caldria cercar més inventaris de béns dels canonges per constatar la preskncia d'altres llibres en els habitatges de l'abat i dels canonges. 29. Dins l'església de Sant Miquel, l'any 1348, Pere de Vilorbina va fundar la capella i benefici de Sant Joan Evangelista. Vegeu GALERA i PEDROSA, A. (1993). <<Fundacions de beneficis eclesiistics en l'església parroquiai de Sant Miquel de Cardona entre els anys 1310-141 ln, I Congrés dd'Histdria de 1'Església Catalana, Solsona, p. 357-368. En posteriors recerques, hem pogut saber que el benefici de Sant Joan Baptista va ser institui't per Pere de Cardona, mort entorn l'any 1361, el qual malgrat el seu cognom no tenia cap parentiu amb els Folc. 30. Vegeu GALERA i PEDROSA, A. La cura d'animes, p. 152-153. 3 1. Segons ens diu el mateix Joan Serra Vilaró, el va comprar als descendents de la famflia d'un dels Últims canonges de Sant Vicen~. Vegeu SERRA VILARO, J. (1966). <<Els senyors de Cardona,, Histdria de Cardona, vol. 111, Tarragona, p. 324. 32. Vegeu CASAS i NADAL, M. <<La canbnican, p. 82. 33. APSMV, Fons Sant Vicen~, ACC, perg. 11 10 bis. 34. APSMV, Fons Sant Vicen~, ACC, perg. 11 10. Vegeu ANTONI IGLESIAS, J. (1993). <<La cultura del clergues a la Catalunya balx-medieval a través de les seves bibliotequesu, I Congrés dd'Histdria de /'Església Catalana, vol. I, Solsona, p. 93-103. 110 Faventia 1712, 1995 Andreu Galera i Pedrosa 1507, gener, 27. Cardona Inventari dels ornaments, reliquies i béns pertanyents a la sagristia de l'església de Sant Vicen~. Original: Arxiu Capitular de Cardona, núm. 1279, desaparegut. Cbpia: Biblioteca de Catalunya, ms. 729, vol. IV, F. 123-126. Die XXVII januarii anno a Nativitate Domini M.D.VII. Venerabilis frater Baltesar Farrer, canonicus et noviter provisus de officio sacristie monasterii Sancti Vincentii castri Cardone fecit et conficit inventarium de omnibus et singulis ornamentis, reliquis et ceteris bonis per eum repertis in sacristia et in choro dicti monasterii presente et interviniente reverendo domino Joanne de Navel, abbate dicti monasterii, et discreto Petro Tarregua, presbitero et notario publico prefati monasterii, in hunc qui sequitur modum. En lo ermari del cor. Primo dos volums de libres grans ab ses posts y peletons apel,lats ((Responsesa, la hun dominical que comenqe <<Respiciens a longen i l'altre sanctoral que comenqe <(Stefanus autemn. Item un altre libre apel,lat (<Martologix ab ses cubertes comenqe <(Kalendas Januaria. Item ffonch atrobat en lo cor un libre apeblat (<Pasionen) que és vida dels sancts y santes ab ses cubertes. Item un altre libre apellat do Carles Maior)) abses cubertes. Item altre libre apel.lat ((Lo Carles Menon). Item un altre libre.apel.lat ((Disposuit Annos*. Item un altre libre apel.lat aLo Quarante,. Item un altre libre apel.lat ((Lo Libre Noun. Item un altre libre apel.lat <(L0 Genksi)). Item un altre libre apel.lat (<Homiliarum)). Item un altre libre apel.lat xLo ~pochalipsin. Item un altre libre apel,lat u~~istole Pauli)). Item un altre libre apehlat ((Liber Profetarum*. Item un altre libre apel.lat <(L0 Offici de la Solempnitat de la Verge Maria dels Dissaptes)). Item un altre libre apel,lat <<Parabole Salomonisa. Item un altre libre apel.lat aLo Cap Veyb. Item un altre libre apel.lat aLo Antifonari Dominicab. Item un altre libre apel,lat <(L0 Saltiri Noun. Item un altre libre apel.lat lo ((Saltiri Veyb. Item un altre libre apel.lat 4Lo Fielr. Item un altre libre apel.lat <<L0 libre de Completes)). Item un altre libre apel.lat <(La Consueta)). Item un altre libre apel4at <(L0 Epistoler*, Item .V. responses petits. Item un saltiri veyl. Item una consueta de pergamí. Item un altre libre en que dien 10s defuncts. Item un altre libre apel.lat (<L0 Sanctoral de Sant Bematu. Item un altre libre apel.lat ((La Collectau. (la COLUMNA) Item un libre apel.lat <Missal petitn. Que es toma per a tots 10s damunt dits llibre són antichs. Fforen atrobades dins les reixes les coses següents. Primo un libre apel.lat aLo Testn ab cubertes de argent. Item un altre libre apel.lat ((Lo Missaln. Item un altre libre apel.lat aLo Evangelistera. Item un ordinari que servex per abategar. Item una magestat esmaltada. Item dos canelobres de crestayl. Item dos canelobres de ferre. Item dos canelobres de coure. Item altres dos canelobres de coure. Item una imatge de la Verge Maria de pedra. Item una bacineta de coure. Item una barqueta de coure per donar encens ab sa cuyllereta. En 10 altar major. Primo un pali carmasi ja usat ab sa frontal ab flors de molts colors. Item tres tovalles sobre 10 altar ab sa cobertor de cuhiro. Item tres lanties. Item un relotge. Item una esquela. Item dos canelobres que stan fiquats a les reixes. Item un escambel. Item un coxi que servex per lo missal. Item una tovallola de bre quat sotil. Item una lanterna gran. Item una tovallola per donar pa beneyt. Item una capsa per tenir hosties. Item dos sobrepellisos dels escolans petits y tres de sotils. Item un faristol de fust. Item unes barzoles de fust y un canelobre. Item 10 banca1 de fust qui st8 sobre 10 altar. (2a COLUMNA/FINAL F. 123) Item dos tapets, la hu vert, l'altre vermel ab alguns senyals de carts sotils. En la sagrestia. Primo duas creus, la una de cristal guastada y una altra de lautó ab algunes pedres. Item un ensenser de lautó. Item una paella de foch. Item una caldereta per portar les brases en lo ensenser. Item una creu Els llibres del cor de I'església de Sant Vicen~ de Cardona Faventia 1712, 1995 111 esmaltada ab algunes ymages. Item un crucifigi pintat en tela ab sa tovallola. Item una casula de velut blau ab son amit, camis, singel, maniple y stola. Una casula de vellut vert ab maniple y stola. Item una altra casula de velut blanch ab maniple y stola. Item una altra casula de fustani blanch ab maniple, stola y singel. Item quatre canalobres de ferre. Item un gorniment de lantia. Item un tenedor de ciris de fust ab sos agullons. Item quatre capides. Item dues piques de tenir oli ab sos cobertos, la una gran, l'altra petita, buydes. Item una basineta de lautó, una creu, una capseta de lautó a hon sta lo Oleum Infirmorum ab un ordinari. Item tres calzes de argent ab ses patenes. Item una capsa de tela que servex per donar ensens. Item fonch atrobat en ermari que sta darera lo retaule: primo una cortina de seda de diverses colors ab les ventalles vermelles; Item una capseta de fust daurada a hon sta lo Corpus Domini; Item una custodia de argent ab dos ingels (manque a hun hngel la al.la); Item una tovalloleta petita vermella. Item fonch atrobat en una caxa tanquada ab son pany y sobre-pany y clau les coses següents: primo dues capses pintades sotills y trencades buides;Item un anaso de fust pintat. (la COLUMNA) En la re-sagrestia. Primo VI.bordons vermells de portar lo thlem. Item dos bordons de les creus. Item un bordó vermel. Item un confre sens pany dins lo qual foren atrobades les coses següents: primo una vanova ab alguns senyals; Item una cortina blanca de tela del repar; Item dues dalmhtiques de fustani negre y dues petites; Item un paly blanch ab creus blaves; Item una capa negra ab creus sotil; Item una altra capa barrada sotil; Item una altra capa de or de encha sotil; Item una capa de senyals de carts desfeyta; Item tres camis, dos amits y dos singells. Item fonch atrobat en una caixa ab son pany y sobre-pany y clau les robes següents: Primo quatre coxins de paraments brodats; Item sis coxins de altar pintats. Item un pali blanc ab creus ab senyals de carts; Item unes tovalles sotils; Item un altre coxi pintat; Item tres palis blanchs; Item un altre pali blanch ab creus; Item unes tovalles sotills; Item dos coxints de altar pintats; Item uns quants troGos de drap de li molt sotills; Item una caxeta largua en que foren atrobats dos bordons de argent; Item tres tovalles de altar bones; Item una caixa ab sa clau y pany en que foren atrobats .V. camis, .X. amits, entre bons y sotils; Item foren atrobats alguns draps sotis; Item una capa negra sotill; Item una folradura de tafath blau; Item .XV. stoles molts sotills; Item .XVI maniples molt sotills; Item dos trossos de broquat molt sotill; Item un caputxb de diverses colors; Item un tros de broquat vermel sotil. Item una caxa bona ab son pany y clau foren atrobades les coses següents: Primo un paly vermel ab carts barrat; (2a COLUMNAbTNAL F. 124) Item un pali morich blau; Item un pali ab crucifixos; Item un pali de fustani barrat de vermel y groch; Item un frontal de broquat vert; Item un frontal vermel ab vetes blaves; Item un altre frontal vert sotil; Item un altre frontal ab algunes brodadures; Item un paly de tela ab son frontal ab algunes pintadures negres; Item unes tovalles ab listes vermelles; Item un paly cenros sotil; Item una veta vermella grossa y ampla; Item una tovallola ab tuntillb; Item dins la dita caixa una caxeta en que sta la crossa de argent sobre daurada; Item uns ocells brodats; Item un capellet de la Verge Maria; Item dos trosos de seda grans; Item una creu petita de llautó; Item un pali vermel ab hguiles y corvos ab son frontal; Item un gavet de argent del missal romh. Item uns ermaris ab calaxos ab son pany y clau foren trobades les coses següents: Primo una cortina vermella ab flos de liri; Item una cortina de broquat blanch per empaliar; Item un pali de empaliar de broquat vermel; Item un altre pali de empaliar negre ab hngels; Item un altre pali vermel ab un gran senyal; Item una casula negra ab creus; Item una altra casula de broquat sotil ab una lista vermela; Item una tovallola de broquat carmesi; Item una cortina de velut negre del sacrari; Item un scut de seda ab les armes del senyor duch; Item un frontal vert ab sos flochs; Item una fresadura y un poch de torsanel; Item una casula de broquat vermela; Item una casula de broquat ab roses vermeles; Item una stola verda de broquat, altra stola verda; Item dues dalmltiques de broquat vert ab roses vermelles; Item una tovallola de broquat negra; Item un mantel de seda leonada de madona; Item un sinyel ab 10s caps de flochs verts; Item una tovallola de seda morisqua; Item dos trossos de seda morisqua; Item un frontal sotil; Item dos collars vermells ab listes de broquat; (la COLUMNA) Item un trosset de broquat vert ab rosses vermelles; Item un tros de tel.la negra; Item tres camis ab paraments blaus, ab sos amits y sinyells; Item una tovallola blanqua de seda; Item un frontal de bro- 112 Faventia 1712, 1995 Andreu Galera i Pedrosa quat vermel; Item una manteta de la Verge Maria vermella y negra; Item un frontal de broquat vert ab listes; Item tres tovalloles de seda primes y bones; Item dos maniples verts y una stola sotills; Item un frontal vert y vermel ab les armes dels duchs;Item dos trossos de seda verda; Item una tovallola morisqua esquatinada; Item una tovallola de seda sotil; Item un frontal blanch ab rombes; Item un pali de pinzel; Item un pali de seda verda barrat de vermel; Item un pali listat de fustani blau; Item un pali de drap ab listes negres ab son frontal; Item un tros de pali ab crucifixos; Item un pali vermel ab dos leons; Item un pali de pinzel; Item un pali de broquat vert; Item un altre pali de seda verda sotil; Item un altre pali de pinzel; Item un altre pali de velut vermel; Item un frontal de broquat vert ab son pali; Item un frontal de drap vermel ab alguns senyals; Item una capa de seda leonada; Item una altra capa de carmesí broquat, altra; Item una capa de carmesí vermela; Item una altra capa de velut leonat; Item tres camis ab sos amits, ab paraments de broquat; Item una altra capa blanca morisqua; Item una capa de domhs blanch sotil; Item una casula ab dos dalmhtiques morisques; Item una casula blanca ab una creu de argent tort; Item una altra casula vermella ab aguiles; Item una altra casula de broquat vert ab la creu vermel1a;Item un tros de cendat verme1;Item un tros de broquat vert ab la creu vermela; Item un tros de cendat vermel; Item un tros de broquat ver; Item una casula de seda blanca; Item una altra casula de seda blanca; Item una altra casula de velut vert; Item una altra casula de velut vermel sotill; Item una casula de fustani blanch; Item una altra casula de fustani blanch; (2a COLUMNMNAL F. 125) Item una altra casula de broquat morat sotil; Item una altra casula de fustani blanch ab creu; Item una dalmhtiqua vermella de drap de li; Item una casula de stamenya vermella; Item una stola y maniple blanch; Item una sobre-vesta de seda blanqua ab creu vermella; Item una tovallola de seda ab listes vermelles; Item una tovallola de seda blanqua; Item una coxinera de drap ab algunes pintures; Item un tros de sendat vermel; Item una coxinera de seda; Item una tovallola de filanpua (sic); Item tres trossos de tel.la negra; Item un cinyel de seda gran ab un floch; Item un altre cinyel vert ab dos flochs; Item un altre cinyel vermell ab dos botons; Item una tovallola de li brodada; Item una coxinera brodada de vermel; Item un cinyel de seda ab sos flochs; Item un tros de sendat vermel; Item una tovallola blanqua ab listes blanques; Item uns quants trossos de seda; Item un cinyel de or y de seda ab botons; Item un pali de empaliar de broquat de or de Lucha; Item dues dalmltiques ab sa casula y dos colars, tots grogs; Item una casula vermella ab la fresa blanqua de velut ab dues dalmltiques; Item una dalmhtiqua blava petita ab son colar de seda; Item un colar de broquat vers sotil; Item una casula de broquat vermella aldana; Item dues dalmhtiques verdes de seda; Item dos trossets de broquat vert y vermel; Item una casula de cetí vert oldana; Item dues dalmltiques vermelles de broquat sotills. En 10 ermari o argenteria. Primo una custodia de argent sobre daurat. Item un salpasser de cristal ab lo cap de argent sobre deaurat ab son estoix. Item dues lanties de argent grans. Item un reliquiari de argent ab sa creu en la qual ha moltes relíquies. Item una caldereta de argent. (la COLUMNA) Item una patena de argent per donar pau. Item una capseta de fusta en que foren atrobades les relíquies següents: primo una bossa en que a quatre bolichs de relíquies; Item un drap de cendat ab algunes relíquies; Item una capseta de stany en la qual ha relíquies; Item un botó de crestal redb; Item molts fusts de relíquies; Item un collaret de perles vermelles y blanques; Item una trena de or y de seda; Item un drapet en que ha moltes reliquies; Item la costella de Sancta Agnss, gornida en argent; Item un collaret de fil de or; Item uns collars de argent sobre daurats en que ha 52 grans; Item una trenheta ab un cordb blanch y vermel ab moltes relíquies; Item una fuylla de argent sobre daurada; Item una capseta de vori ab relíquies dintre; Item una capGa de cohiró en la qual fonch atrobat cotó; Item una capsa de vori ab gorniments de argent sobre daurat en que ha algunes relíquies; Item una bosa de cuhir6 vermel en que ha un pom de crestal; Item un pom de vidre ab fuades dintre. Item una altra capsa de fusta engurxada en que són les coses seguents: primo un cordó de or y de seda; Item una bossa brodada de or molt bela; Item una altra bossa petita brodada de or; Item un tros de cendat en que ha moltes relíquies; Item un potet de vidre en que ha moltes relíquies; Item una capceta de vory en que ha algunes relíquies; Item una pedra encastada en argent ab moltes relíquies, Item una capceta de fust daurada en que són las relíquies Els llibres del cor de l'església de Sant Vicen~ de Cardona Faventia 1712, 1995 113 següents: primo la Sancta Spina ancastada en crestayl ab lo peu trencat ab un cercle de argent; Item un altre pom de cresta1 ab gorniment sobre daurat; Item un altre tros de crestayl guarnit de argent ab un tros de la Sancta Spina; Item un altre tros de crestayl larguet; Item un calzer de argent sobre daurat ab sa patena; Item quatre calzers de argent ab ses patenes; Item quatre canadeles de argent; Item dues capsetes de fusta; Item dues creus de argent sobre daurades grans; Item dos canalobres de argent; Item un ensenser de argent; Item dos paños vermells usats; Item dos paños negres de la Pasió. Hec igitur bona et non plura alia facetur se invenisse at cum solitis protestacionibus et cetera. obligo et cetera. Testes Johannes Mir, parator, et Johannes Solsona, scolaris.