L'ús d'άν en l'obra de Sòfocles."Αν com a indicador de potencial de passat/irreal (II)

Faventia 1712, 1995 13-32 L'ús d' &v en l'obra de Sbfocles. 'Av com a indicador de potencial de passatíirreal(I1) Jordi Cors i Meya Universitat Autonoma de Barcelona. Departament de Filologia Clissica. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: 10/10/1995 Abstract The author, in this second paper, continues the exposition of the uses of bv in the complete works of Sophocles. In the first part, in five separate groups he deals with the uses of Bv as an indicator of an unreal expression beside the verb in the indlcative mode, with the protasis also in the indicative mode. Likewise, in the second part, in two separate groups he deals with the uses of av as an indicator of an unreal expression beside the verb in the indicative mode, but now with theprotaxis in the participle. Finally, in the third part, in two separate groups he deals with the uses of av as an indicator of an unreal expression beside the verb in the infinitive. Sumari 3. "Av com a indicador d'irreal, 5. "Av com a indicador d'irreal amb principal i subordinada explícites, acompanyant un infinitiu, substitut ambdues en el mode indicatiu d'un indicatiu, amb principal 4. com a indicador d,irreal, i subordinada explicites amb principal i subordinada explícites, respectivament en el mode indicatiu i en participi En l'article anterior1 s'han abordat, després d'una part introductbria, els dos temes següents mútuament complementaris: 1. 'Xv amb el mode indicatiu. Altres construccions equivalents, i 2. 'Xv com a indicador de potencial de passat. El segon d'aquests temes representa la primera part en qub es pot subdividir el tema primer, tema més general en l'exposició del qual s'han inclbs algunes observacions preliminars i les llistes de tots els casos que després han de ser tractats sistemhticament. La distribució del contingut del segon tema de qui: acabem de parlar i la 1. CORS I MEYA, J. ((L'ús d'bv en l'obra de Sofocles. "Av com a indicador de potencial de passat 1 irreal (I),, Faventia 1511 (1993), p. 7-28. 14 Faventia 1712. 1995 Jordi Cors i Meva dels nous que a continuació exposarem -tots ells parts integrants també de la matkria del primer tema general mencionatesta basada senzillament en l'agrupació dels casos cada vegada encara pendents d'anhlisi segons el valor precís de 1'Gv i d'acord, alhora, amb algunes característiques sintictiques que resulten significatives. De conformitat amb aquests criteris, doncs, passarem ara a examinar2 com a temes concrets les altres subdivisions ja apuntades que podem fer de la matkia que abraga el primer tema, bo i procurant sempre reunir els casos d7&v en apartats, grups i subgrups que comportin un conjunt de trets el més homogeni possible. 3. "Av com a indicador d'irreal, amb principal i subordinada explicites, ambdues en el mode indicatiu La noció d'irreal de qub aquí partim és la usual entre els estudiosos d'aquests temes3. Entenem irreal -aplicant naturalment el qualificatiu a una expressió lingüísticacom a equivalent de no real, en el sentit de contrari a la realitat4, d'acord amb la designació anglesa de contrary to fact5. O bé també es pot dir, segons ho especifiquen alguns autors en atorgar a una expressió aquest determinat valor modal, que es considera irreal una expressió quan no solament el vincle subjecteverb és inactual, sinó que ni tan sols es dóna6. En definitiva, el que transmeten aleshores els mots estrictes de la frase -afirmativa o negativa, interrogativa o asseverativa, etckteraés contrari als fets; i només el context fa descobrir un tal valor modal irreal. Ara bé, de vegades s'oblida que el valor irreal esta precisament estretament lligat al valor de potencial de passat, que n'és el punt de partida previ7. En efecte, oposat al valor modal negatiu de l'indicatiu -la factualitat o realitat-, el valor modal primari en aquest cas que ens ocupa -indicatiu de temps passat o secundari + Oivés d'entrada la possibilitat, concretament de passat. I a partir d'aqui, és una tal possibilitat de passat la que es converteix en irrealitat pel context immediat que sobretot sol proporcionar-li una oració condicional -o equivalent-, explícita o bé sobreentesa, en temps passat d'indicatiu: s'influeixen mútuament i es tanca llavors normalment l'escletxa oberta vers la factualitat que implica tota possibilitat de passat, cosa que fa que aquesta esdevingui així irrealitat, alhora que la condicional destinada en principi a expressar simplement la rea2. Organitzant-ho en dues parts o, més aviat, simplement en dues trameses, la d'aquest article i la d'un de proper. 3. Sobre la qüesti6 general que ens ocupa i, en concret, sobre el punt de qut: ara tractem, remeto a la bibliografia presentada en les notes 1-4 de l'article sobre la primera part del tema, article citat més amunt, a la nostra nota 1. Hi afegiré un nou article, recent, de PINO CAMPOS, L.M. ((Periodos condicionales griegos: un análisis lingiiistico*, Emerita 60/2 (1992). p. 261-286. 4. Vegeu sobre aquest tema, p.e., PINO CAMPOS, L.M., as., Emerita 6012 (1992), p. 276, on d6na una definici6 semblant d'irreal, perb no admet, almenys en els períodes condicionals, que irreal s'oposi a real; creu que metodolbgicament a real s'ha d'oposar no-real. 5. Cf., p.e., MOORHOUSE, A.C. The syntax ofSophocles (Leiden 1982), p. 280. 6. Així ho manifesta, p.e., ALFAGEME, I.R. Nueva granldtica griega (Madrid 1988), p. 214. 7. Cf. CORS I MEYA, J., a.c. Faventia 1511 (1993), p. 20. L'ús d'Bv en l'obra de Sbfocles (11) Faventia 1712, 1995 15 litat de passat esdevé irreal en contacte amb la possibilitat de passat de la principal esdevinguda irreal, a la qual, doncs, transforma com a resultat simultani de la mateixa transformació que a causa d'ella sofreix8. No convé entrar ara en la qüestió dels períodes condicionals perqui: no és el tema directe que tractem. D'acord amb el que s'ha exposat, tan sols interessa aquí la intervenció de les subordinades condicionals que donen valor irreal a l'indicatiu de passat + av9. D'altra banda, és opinió comuna que, des de l'kpoca posterior a 8. Afirmen explícitament que és l'associació amb una subordinada condicional, que altrament pot estar sobreentesa, la que fa que l'indicatiu de passat + Bv resulti irreal (en lloc de potencial de passat), autors com MOORHOUSE, A.C., O.C. (Leiden 1982), p. 215-216; i Gooom, W.W. Syntax of the moods and tenses of the Greek verb, London 1889 ; també, A Greek Grammar (London '1894), esp. p. 285-286. D'altra banda, sense afirmar sempre explícitament aquesta associació, tanmateix els autors de gramitiques i sintaxis gregues (pel que fa a la corresponent llista bibliogrifica, cf. anteriorment, la nostra nota 3, i, esp., el contingut de les n. 1-2 de I'article sobre la primera part del tema, citat en la nostra nota 1) solen oferir excel.lents síntesis del valor modal irreal i acostumen a apuntar també el valor modal de potencial de passat. En aquest sentit, és molt completa i Útil la síntesi que ens presenta ADRADOS, F.R. Nueva sintaxis del griego antiguo (Madrid 1992), esp. p. 51 1-517, on fins i tot (p. 513) fa una breu referkncia al que dtiem més amunt: K.. expresan potencialidad en el pasado. Pero allidonde existe una condición (...) se habla de irrealidad, también en el pasadon. Així mateix, veu equivalents l'irreal i el potencial de passat, entre els quals estableix una estreta relació, DELAUNOIS, M. <(Contribution a I'étude de la notion de possible du passé en grec classiquez, LEC 44 (1975), p. 5-19; i Essai de Syntaxe grecque classique. Réjlexions et recherches (Bruxelles-Louvain 1988), esp. p. 6 i SS. També, cf. ALFAGEME, I.R., O.C. (Madrid 1988), p. 212-216, 222-226, on fa un esforq per definir bé els conceptes (vegeu la citació que hem fet anteriorment, a la nostra nota 6, si bé se centra gairebé exclusivament en el valor irreal i només parla dues vegades de passada del valor de potencial de passat (p. 223 i 225). 9. Malgrat aixb, haig de fer un breu comentari, sobretot des de la perspectiva del nostre tema, als dos articles recents ja referits (inclbs el primer en la llista de la nota 2 del primer article i afegit després el segon --cf. la nostra nota 3-) de PINO CAMPOS, L.M. ((Periodos condicionales griegos. Estudio críticon, EClás 31/96 (1989), p. 75-95; i <(Periodos condicionales griegos: un análisis lingüísticon, Emerita 6012 (1992), p. 261-286. El primer em sembla bé com a resum crític de les aportacions dels estudiosos sobre la qüestió dels períodes condicionals, perb al final fa una crítica massa radical, sense aportar solucions clares, als noms tradicionals, especialment als termes contraposats real i irreal (p. 91-95). En el segon insisteix en aquest punt (cf. l'esment que n'hem fet més amunt, en la nostra nota 4, i vegeu, a més, esp. p. 274-277), perb sobretot fa una anilisi estructural remarcable dels períodes condicionals, en qui: ara no entraré. El que sorprkn, tanmateix, és que no aporta solucions prou viables a les seves crítiques terminolbgiques i, sobretot, que no té en compte per a res, com si fos una noció inexistent --de fet, no l'esmenta en cap lloc (ni tan sols quan la qüestió tractada ho demana, p. 267)-, la potencialitat de passat; així difícilment es pot explicar la irrealitat. Finalment, voldria comentar de manera succinta l'article de BASSET, L. (<Valeurs et emplois de la particule dite modale en grec ancien,,, Kiihner-Colloquium (Amsterdam 1988), p. 27-37; encara que el títol no ho indiqui, és comparable amb els articles anteriors perqu8 també té molt en compte l'examen dels períodes condicionals. Aparentment és un treball important, innovador; no hi entraré tampoc ja que no tracta gaire d'aspectes relacionats plenament amb el nostre tema. Haig de comentar, perb, que fa algunes generalitzacions discutibles i que arriba solemnement a tres conclusions (p. 37), de les quals només la tercera es conclou realment del que ha analitzat en l'article; a part, el més qüestionable, des del nostre punt de vista, és que tampoc no considera per a res el potencial de passat, ni tan sols el menciona; d'altra banda, afirma que el valor irreal ve del context, perb a més de no reconbixer, d'acord amb el que acabem de dir, que el potencial de passat és el pas previ d'on es parteix, no queda gens clar el paper que creu que juga la condicional en I'esmentat context. 16 Faventia 1712, 1995 Jordi Cors i Meya Homer, es pot constatar la tanmateix habitual, si bé no necessiria, connexió de l'aorist d'indicatiu amb el passat i de l'imperfet amb el present, naturalment en un context irreallO. Doncs bé, en aquest sentit, tampoc considero que sigui útil decantar-se tebricament a priori, en lloc de fer-ho a posteriori a partir del resultat de l'anilisi dels textos, sobre un possible punt discutible, sobre si concretament en Sbfocles es dóna que la irrealitat de passat -de manera paral.lela a la potencialitat de passatfa referbncia a un passat que de vegades pot arribar fins al present -i esdevenir, aleshores, una tal irrealitat de passat l'equivalent d'una irrealitat de presento, en canvi, fa referbncia a un passat que es queda sempre en el passat"; i, encara menys, optar sobre si aixb, si és que es dóna, depbn exclusivament de l'ús apuntat o bé de l'imperfet o bé de l'aorist d'indicatiu12. Ara, per facilitar la lectura dels textos que a continuació aniré presentant per grups, convé tomar a fer d'entrada algunes observacions explicatives de la disposició lineal i dels signes utilitzats13: Cada referbncia textual conté el vers on surt l'&v (o els versos, si l'&v surt dues o tres vegades) amb el seu context immediat imprescindible i suficient14. A més, va acompanyada, citada entre parbntesis, per la referbncia a un context més ampli, que comprbn l'extensió equivalent a uns tres versos, normalment incloent-hi l'anterior i el posterior. Les citacions explicites del text grec poden fer Ús d'aquest context més ampli, perb molt sovint, gairebé sempre, consten només d'una extensió equivalent a un vers o dos versos, segons el que exigeix l'esmentat context mínim suficient en cada cas15. 10. Cf., p.e., ADRADOS, F. R. Nueva sintaxis ... (Madrid 1992), p. 513-517, on n'exposa i exemplifica els usos habituals i els usos anbmals o rars. 11. Cf., p.e., DELAUNOIS, M. ll.cc., que es decanta en general per un valor sempre de passat o pretbrit en un context irreal. 12. Totes aquestes qüestions són prou tractades pels autors que hem mencionat més amunt, en les nostres notes 8 (i 10-ll), inclosa la majoria dels autors de gramatiques i de sintaxis gregues a qub s'ha fet referhcia, a tots els quals remetem. Presenten síntesis fonamentades normalment en una bona base de dades, acceptable en general perb insuficient respecte de molts autors clhssics, Sbfocles entre ells; és per aixb que a priori no hi podem parar esment, n'hem de prescindir, per poder centrar-nos sense prejudicis en l'examen de les dades sofbclies, que ara sí ja seran suficients. 13. Aquestes observacions són les mateixes que consten al primer article: cf. CORS I MEYA, J., a.c., Faventia 1511 (1993), p. 16-17. Les repetim aquí gairebé totes, perqub aquest segon article pugui també ser utilitzat autbnomament. Respecte de les edicions dels textos de Sbfocles que hi són citades, vegeu les notes 7 i 8 (p. 9) del primer article mencionat. 14. Respecte dels signes s i a, col.locats darrere el número d'un vers, signifiquen: s I ss i vers següent I versos següents (dos o més) a I aa i vers anterior I versos anteriors (dos o més) as i vers(os) anterior(s) i següent(s) (un de cada o més) 15. En les citacions explícites del text grec, sobretot les que contenen el context mínim, a fi de no ultrapassar un cert nombre de línies, particularment les dues que hem considerat com a extensió límit apropiada a aquests Últims contextos (és a dir, una extensió equivalent a dos versos), el canvi de vers s'assenyala d'una de les tres maneres següents: 1. La barra separadora ~ln precedida i seguida d'un espai. 2. El final de línia, si no hi ha la barra inversa w\w a la línia següent. 3. La barra separadora inversa ab precedida i seguida d'espai, per6 indica alhora que el vers que acaba aquí e's el mateix delfinal de la línia anterior. L'ús d'av en l'obra de Sbfocles (11) Faventia 1712, 1995 17 Pel que fa a les set tragkdies conservades de Sbfocles, s'usa com a text base el de l'edició de Dain-Mazon [M], perb en línia s'hi incorporen totes les variants que, en el passatge citat corresponent, trobem en el text de les edicions de Pearson [PI, Dawe [D] i Lloyd-Jones-Wilson [W. D'altra banda, pel que fa als fragments, s'usa com a text base el de l'edició de Radt [R], per6 en iínia s'hi incorporen les variants del text de l'edició de Nauck [N. El mot o mots de Dain-Mazon, o de Radt, que no corresponen a la lectura d'algun dels altres editors van en negreta. Després vénen a continuació, en cursiva i entre clauditors, les llisons variants acceptades pels altres editors, cadascuna precedida per la sigla de l'editor corresponent, en lletra volada, sigla seguida d'una barra separadora. A no ser que siguin usats per tots quatre --o tots doseditors, els parkntesis inicials e[>> i <<<>> i la crux cct>> inicial o ai'llada dins el text normal van en cursiva i precedits, en lletra volada i cursiva, per les sigles dels editors corresponents. Si aquests signes són finals (<<I>>, o cct~), tot es fa de la mateixa manera, llevat que les sigles segueixen aleshores els signes mencionats. Exclusivament en el cas d'adivm (sol o participant en les crasis habituals), s'hi afegeix, en lletra subíndex i majúscula, el nom del filbleg responsable de la llisó variant corresponent, després de la lliqó. A més, també només en els casos apuntats d'c<bv~, s'ofereixen totes les incidkncies d'aquest(s) mot(s) en cada vers, encara que no estiguin recollides en el seu text per cap dels editors de qui: partim; aleshores, aixb s'indica concretament amb el signe <<->>, en comptes de la sigla d'un dels editors. A part, si la llisó esmentada prové del text de manuscrits en sentit específic (papirs o cbdexs) o es troba en algun escoli, hem optat aqui per distingir-ho i s'indica, respectivament, per ccmss.>> o <<sch.>>, també després de la lliqó i en lletra subíndex, perb rodona i minúscula. Cal advertir finalment que, si no és per motius de major claredat, no es fa constar la font del text base, abans de les altres variants relatives a I'&, quan es tracta del text dels manuscrits. Pel que fa als signes de puntuació i accents en general, no s'indiquen normalment les variants de puntuació i accentuació; només si són significatives i van unides a una altra variant textual. a) Gv + aorist, amb prbtasi en aorist Comenqaré per un primer grup de cinc casos, tots els quals tenen en comú que el verb, tant el de la principal com el de la subordinada, és un aorist d'indicatiu, el de la principal, naturalment, acompanyat d'&v, aspecte que d'ara en endavant donaré per fet i que no caldra comentar si no és per algun tret o detall peculiar. Tots cinc, així mateix, concreten per context el seu valor irreal en valor d'irreal de passat. D'altra banda, les estructures sintictiques són molt senzilles; de fet, només s'ha de remarcar que el tercer text, de l'Electra, té en la prbtasi una completiva de participi, i el cinquk, de Les traquínies, té en l'apbdosi una subordinada de participi amb valor adverbial% 16. Els participis d'aquest tipus, els hem anomenat anteriorment, d'una manera general, complements predicatius. A partir d'ara, aqui i en els altres casos semblants, hem optat per designar-10s senzillament d'una forma més específica i descriptiva, de fet gairebé equivalent: subordinats adver- 18 Faventia 1712, 1995 Jordi Cors i Meya AI, 0045 (0044-0046) {A@.) KBv 6g~n~agaz'[~~/~~Éxea~~v], ei natqpÉhqo' kyh. ATENA.- I l'hauria dut a terme, si jo no me n'hagués desent&. AI, 0448as (0447-0449) nei pfi (...) / yvhpq~ &nqgav t45 Epfjs, 08% &v nota 6inqv nat' &Ahou cpwtos 66' k~ficp~oav. I si (...) no m'haguessin desviat de la meva intenció, mai més no haurien dictat contra cap altre guerrer una sent2ncia d'aquesta mena. EL, 0373s~ (0373-0375) TQV tfjo6e pu6uv. 086' Bv kpvto6qv noti, ei p4 nanov pÉy~otov ai5 a8tfiv iov / ijnouo', ... a les seves histdries, i ni ho hauria mai esmentat, si no hagués sentit dir que l'amena~a un mal molt gran. OT, 0573a (0572-0574) {OI.) bOodven', ei pfi ooi Euvqh6e, tcis kpci~ 08% bv XOT' &~EV [PDW/~ln~] hatou 6iacp60~6~. EDIP.- Que, si no hagués estat d'acord amb tu, del meu assassinat de Laios no n 'hauria mai parlat. TR, 0279a (0278-0280) &nteivev ei yci~ ~pqavQ~ 4pdvat0, Zeug zBv ouvÉyvu Eirv 6inq xa~~oupÉvq. hagi mort (...) Si s 'hagués venjat públicament, Zeus l'hauria perdonat per aquell acte de sotmetre amb justícia. b) 6v + aorist, amb prhtasi en impeget N'hem trobat onze casos, de construccions d'bv acompanyant un aorist -com en el grup anterior-, perb ara amb la prbtasi en imperfet. Els he subdividits en quatre grups atenent, com sempre, a algunes caractenstiques sintictiques, parant ara atenció tanmateix, i en particular, al valor d'irreal de passat o de present que el context els pot atorgar. El primer subgrup esth format per dos casos amb valor d'irreal de passat. De fet, s'assemblen molt als casos del grup precedent, ja que, encara que la prbtasi est& en imperfet, o bé es tracta d'un imperfet d'eipi --que pot ser equivalent a un aorist- (text segon, de 1'Edip Rei), o bé es tracta d'una perifrasi verbal amb un imperfet de tuyx&vu i un participi aorist (primer text, de 1'Edip a Colonos). L'bv d'aquest primer text es troba en els manuscrits, tot i que la lli@ que accepten els editors és una correcció de Brunck. L'apbdosi del segon text té un infinitiu amb article en funció completiva: bials. Pel que fa a aquestes i d'altres denominacions -i les corresponents classificacionsdels participis, cf., p.e., ADRADOS,.F.R. Nueva sintaxis ... (Madrid 1992), p. 624-641. L'ús d'&v en I'obra de Sbfocles (11) Faventia 1712, 1995 19 OC, 1351aa (1348-1351) {OI.) 'Ahh' ei ~Év (...) / pfi 'tziy~av' (...) neoonÉp9as dpoi Oqoezis, 61,xaiQv (...) oii z&v [BRUNCK-/~ijt' 6v mss,] XOT' 6pcpq~ 245 kpqs ~X~O+ETO. EDIP.- Per6 (...) si de fet no me (1')hagués enviat (...) Teseu, perquk creia just (...), mai ni la meva veu no hauria sentit. OT, 1387as (1386-1388) &hh7 Ei (...) &t7 fiv / xqyqs 61' tjtov cp~aypos [D/y?apypdS], 08% 6v &oxÓ~v \ to pdr~coxhfioa~ [PDW/plj &~coxIZ~oa~] t04pov &+ALOV 6Épas, I si encara hagués pogut barrar la font (que oeix) per les orelles, no m'hauria retingut d'obstruir el meu cos desgraciat. ~ El segon subgrup consta de tres casos, també amb valor d'irreal de passat. Tenen com a característica comuna la senzillesa d'estructura, pel que fa a altres possibles elements concomitants, a més dels de l'estricta correlació prbtasi-apbdosi. En comparació amb els del subgrup anterior, els verbs de la subordinada són aquí simplement imperfets. Ara bé, ja sabem que aixb no implica en absolut que l'irreal no pugui ser de passat (és a dir, de passat-passat, que es queda en el passat) i hagi de ser-ho de present (o bé de passat-present, que arriba fins al present)I7; la tria del temps per l'autor 6s deguda aleshores sobretot a l'intent de remarcar l'aspecte duratiu i no puntual del verb que usa en la prbtasiI8. En aquest subgrup, doncs, tenim tres subordinades d'acció durativa i indicadores d'irreal de passat. A part, el tercer text, del Filoctetes, duu l'6v repetit: OT, 0125a (0124-0126) {OI.) noc OSV 6 A~(JZ~S, E; TL pfi &V &QYZ~Q~ knedtooet' &v6Év6', 6s t06' &v rohpqs Epq; EDIP.- El lladre, si des d'aquí no s'hagués tramat alguna cosa amb diners, com hauria arribat a tanta audacia? OT, 0432 (043 1-0433) {TE.) 046' ixopqv tyoy' 6v, Ei oi, p4 'xdth~ls. TIRESAS.- Jo no hauria vingut, si tu no m'haguessis cridat. PH, 1037s~ (1037-1039) dnei O~~OZ' &V (S~O~OV / ~JC~E~OC~T' &V ~6~6' oijvex' bv6ebs &+hiov, pfi tL XÉVZQOV +E~OV fiY' 6p&~ dpoii. perqu2 no hauríeu fet mai una tal expedició per mar a causa d'aquest home infortunat, si el fibló d'un déu no us hagués dut a mi. 17. Cf. més amunt, dins aquest mateix apartat, segon parigraf, on s'esmenta la distinció que ara comentem; vegeu-hi també, en la nostra nota 12, les referbncies bibliogrlfiques a qub remetem. 18. Cf., p.e., KAMERBEEK, J.C. Theplays of Sophocles. Commentaries. IV. The Oedipus Tyrannus (Leiden 1967), p. 107, on, fent referbncia al segon text, de 1'Edip Rei, comenta que s'usa I'imperfet 'xahe~g perqub l'ordre d'Edip és considerada en el seu efecte continuat. 20 Faventia 1712, 1995 Jordi Cors i Meya El tercer subgrup, també l'integren tres casos amb valor d'irreal de passat; es distingeixen dels del subgrup anterior perqub les seves estructures sinthctiques, sense ser complexes, no són tan senzilles. El primer text, de 1'~jax, té en la prbtasi una completiva d'infinitiu, que constitueix una perífrasi verbal amb 8pehhe19. El segon, de 1'Edip Rei, també té una completiva d'infinitiu en la prbtasi, que al seu torn porta una completiva interrogativa indirecta; a més, duu 1'&v repetit. El tercer text, de Les traquínies, té igualment en la prbtasi una completiva, interrogativa indirecta, i un participi subordinat amb valor adverbial: AI, 0444aa (0442-0444) &i I;Ov 'Ax~hheirs (...) 1 xeivetv Ep~hhe x@&tos he~otsicx~ z~vi, 06% &v z~s a6t' &~~Q.I)CEV &?LAOS hvz' kpoü. si Aquil.les en vida hagués pensat adjudicar (...) per premiar l'heroisme d'algú, no se n 'hauria apoderat ningú més que jo. OT, 1438s (1437-1439) (KP.} "EGecxo' bv, ES zoüt' i'o6', &v, &i pfi zoo OEOO newztot' 8xeqcov kxpa6~iv zi n~axtÉov. CREONT.- HO hauria fet, sdpigues-ho bé, si no hagués volgut con2ixer abans de part del déu qud havia de fer. TR, 0897a (0896-0898) (TP.] "Aycxv ye pdhhov 6', &i naeofiocx nhqoicx Ehsuooes 01' EGeao~, x&ez' &v Qxt~oas. LA DIDA.- I tant; i encara, si haguessis vist, present a la seva vora, el que ha fet, t'hauries compadit més. Finalment, el quart subgrup esta constitui't per tres casos amb valor d'irreal de present. Ja sabem que la presbncia de l'aorist d'indicatiu no implica necesshiament, en un context irreal, irrealitat de passat-passat; de fet, aquí l'aorist de l'apbdosi no dóna efectivament un valor de passat, sinó que és usat perqui: expressa l'aspecte d'acció puntualz0. El primer text, de l'dntígona, té en l'apbdosi una completiva d'infinitiu. El tercer, de 1'Edip Rei, té en la prbtasi una completiva d'infinitiu, en construcció personal, i en l'apbdosi una completiva interrogativa indirecta i un participi subordinat amb valor adverbial: AN, 0755 (0754-0756) (AI.} Ei pfi nat;le {os7, Gnov &V o7 06% ES ~IQOVE'~~'. [email protected] Si no fossis el meu pare, diria que ets tu que no raones bé. 19. Cf. KAMERBEEK, J.C. Theplays ... I. The Ajax (Leiden 1953), que arran d'aquest text comenta: c<one of the numerous instances where an unfulfilled past is expressed by the imperfech, (p. 98). 20. Cf. el que s'ha dit més amunt, en introduir el segon subgrup, amb les nostres notes 17 i 18. Pel que fa en concret a algun dels textos d'aquest quart subgrup, vegeu, p.e., respecte del tercer text --de 1'Edip Rei-, KAMERBEEK, J.C. Theplays ... IV. The Oedipus Tyrannus (Leiden 1967), p. 100, on afirma que aquí l'aorist no indica temps passat, sinó que exclou la ]dea de duració; vegeu, també, GOODWIN, W.W. Syntax of the moods and tenses of the Greek verb (London 1889), $414. L'ús d'6v en I'obra de Sbfocles (11) Faventia 1712, 1995 21 OC, 0906a (0905-0907) ei piv 61' 6~~45 qxov 4s 66' &ELOS, bzecotov o6 p~Oijx' Bv $5 Épij~ XEQOS. si em mogués per la cblera qLle ell mereix, no el deixaria pas anar-se 'n indemne de la meva mb. OT, 0403a (0402-0404) dryqha~ljoeiv [PDW/&y?$a~?j~&iv]. &i di p?j '~ÓxE~s Y~QWV &?val, na@hv Zyv~g 6v O;& XEC íp~ov~ig. ... l'acció de pur$car (Tebes). Si no em semblessis ser un vell, patint coneixeries precisament el que projectes. c) 6v+ impe$et, amb prhtasi en aorist Aquest nou grup és diferent dels anteriors perqui: té I'apbdosi en imperfet. La prbtasi, en canvi, com ja hem vist en els primers casos precedents, porta el verb en aorist. És una combinació que, a banda d'indicar els corresponents valors aspectuals, pot ser propensa a manifestar una correlació temporal, de prbtasi de passat projectada cap a una apbdosi posterior que arriba al present. N'he trobat set casos, que he subdividit en dos grups. El primer dels subgrups, l'integren dos casos, que tenen en comú precisament el tret de no manifestar la correlació temporal a qui: acabo de fer referbncia. L'un, de l'Antigona, és ambivalent perqui: té dues prbtasis coordinades, en aorist i en imperfet, amb valors, respectivament, de passat i present; a través de l'apbdosi, perb, em sembla que domina el valor d'irreal de passat. A part, la segona prbtasi inclou un participi subordinat adverbial. L'altre text, en canvi, de l'Electra, és un cas clar d'una altra mena d'ambivalkncia: en si mateix, pel context, s'hi pot veure un irreal o bé de passat o bé de present; gairebé és indiferent atorgar-li un o altre valor. Tots dos textos, a més, duen l'&v repetit: AN, 0905~~ (0905-0907) OB yú~ XOT' oiit' Bv EL (...) ~(T'YJQ &(PUV I oiit' EL KOOY POL xatOctvhv Ez(xero, \ piq noh~tQv tovG' Bv G~opqv novov. Perqu2 mai, ni encara que hagués estat mare (...), ni encara que un marit se m'estigués corrompent (mort), a desgrat dels ciutadans no hauria empr2s aquest treball. EL, 0439ss (0439-0441) 'Aexfiv 6' bv, EL p+ (...) yuv+ I nauQv &phaoze, zÚoGe 6uop~v~l~ XO&S \ 06% bv ZOO', 6v y' ~xtevve, t96' ÉnÉotacpe. De cap manera, si no hagués estat (/fos) la dona (...) de totes, no hauria mai intentat (/intentaria mai) oferir aquestes libacions hostils en honor de l'home que ella havia matat. El segon subgrup esta compost de cinc casos. Tots ells indiquen la correlació apuntada en la presentació d'aquest grup, correlació temporal d'una prbtasi de passat amb una apbdosi que arriba fins al present. Els dos primers textos, de l'~jax, 28 Faventia 1712, 1995 Jordi Cors i Meya AI, 0082 (0081-0083) @eovoGv.ca yae [D/z&v DAWE] viv [-/Z&Y 06% Bv $EÉotqv Bxvcp. (ULISSES.-) Si tingués seny, no l'evitaria pas per por. 0338,001s (001-002) xBv di3a6paoag ~qhboxonov nÉpcp~ya xeuoÉav i6hv I t'hauries admirat si haguessis vist (/de veure) l'auri raig del sol que s'albira de lluny. OT, 1372as (1371-1373) 'Eyh yixe 06% 016' Bppao~v noioy PhÉnov 1 na.cÉ~a not' Bv XQO~E~~OV sij "A~8ou pohhv, \ 066' a6 ~dlha~vav pq.cÉ~', No sé amb quins ulls, si hi veiés, hauria pogut (/podria encara) mirar el meu pare, en arribar a L'Hades, ni la meva dissortada mare. El segon subgrup consta de dos casos, que comparteixen el valor d'irreal de passat. Els dos textos són del Filoctetes. La prbtasi de participi del primer text és un genitiu absolut; el participi és de present. També és de present el participi del segon text34: PH, 04 12s (04 1 1-04 13) (NE.} 06% qv &%L LQv, & 06 ydl~ &v XOZE t,Ov.co~ y' kx~ívou taG.cY 60uhwqv gyh. NEOPTOLEM.~ Ja no era viu, estranger. Mai, si aquest heroi hagués viscut, no se m'hauria espoliat així. PH, 0947s (0946-0948) s'i6ohov uhhoq o6 yhe av oi3kvov.cdl ys s1hÉv p'. $XEL 066' &v &6' &xovt', EL 60hq. un fantasma va! Poc s'hauria apoderat de mi, estant jo fort: perqu2 ni així (podria /hauria pogut), estant com estic, si no ho (fes /hagués fet) per l'astúcia. b) bv + imperfet d'indicatiu Participi en la prbtasi i imperfet en l'apbdosi. També n'hi ha només cinc casos, que he subdividit en dos grups, atenent igualment sobretot al valor d'irreal de pas34. Cal afegir que el segon text duu a continuació una altra construccid irreal amb hv, de valor ambivalent entre passat i present, la qual té els verbs personals de l'apbdosi i la prbtasi sobreentesos; &s per aixb que aquesta constmcció seri tractada més endavant, quan en la propera tramesa abordem el fet dels elements sobreentesos. D'altra banda, cf. ELLENDT, F.; GENTHE, H. Le.xicon Sophocieli~l (Hildesheim 1965, rp. de 21872), p. 44, on trobem que tots dos textos d'aquest subgrup, juntament amb d'altres -p.e. l'dltim de l'anterior subgrup: OT, 1372astambé classificats d'una manera forqa discutible, hi són citats com a casos en qu8 la prbtasi no és explícita. És a dir, no es considera que els participis esmentats siguin equivalents a una prbtasi. Sobre aquest Lexicon Sophocleum, el seu valor, perb també alguns aspectes discutibles o poc acceptables, vegeu, esp., les notes 5 i 24 del nostre article sobre la primera part del tema (citat aquí més amunt, en la nostra nota I). L'ús d'tiv en l'obra de Sofocles (11) Faventia 17/2. 1995 29 sat o de present que pot distingir-10s. A part, podríem considerar un altre cas com d'aquest grup, amb un valor d'irreal de present; l'hem analitzat abans com a pertanyent, de fet, al cinquk subgrup del grup <<3.d)>>: OC, 924-928. Es tracta realment de dos textos que pertanyen al mateix context, que tenen les apbdosis coordinades, totes en imperfet d'indicatiu, i que tenen dues prbtasis, també coordinades, l'una en imperfet d'indicatiu i l'altra en participi present; és per aquest participi, doncs, que podrien perthnyer alhora al grup que ara estem examinant. El primer subgrup consta de tres casos, que tenen en comú el fet de ser ambivalents pel que fa al valor irreal: tant és possible interpretar-10 de passat com de present. El primer text, de l'Antígona, té dues apbdosis coordinades, amb un sol bv i un sol imperfet, ja que en la segona apbdosi estan sobreentesos; la primera té com a prhtasi un genitiu absolut, amb un participi aorist; la prbtasi de la segona duu el verb en aorist d'indicatiu. El segon text, de l'Electra, és, de fet, un cas especial sense div35. Amb tot, també és acceptable la correcció de Heath que incorpora l'bv, correcció admesa en el seu text pels editors Dawe i Lloyd-Jones-Wilson. El participi és de present; a part de considerar-10 constituent de la prbtasi, aquest participi es podria considerar, o bé alhora, o bé exclusivament -i llavors la prbtasi estaria sobreentesa-, com a integrant d'una perífrasi verbal amb l'imperfet de hav6Úvw; crec preferible considerar-10 constituent de la prbtasi i, a tot estirar, alhora integrant de la perífrasi El tercer text, d'un fragment (de 17Assemblea de les dones) d'Aristbfanes referit a l'fr~ac~~, té el participi de perfet, passiu; l'apbdosi duu un infinitiu complement d'un adjectiu: AN, 0909s (0908-0910) xoo~s p8v &v POL xat6uvovto~ bhhos qv, xai xoiis &x' Ghhov cpcoto~, &i to06' qpnhaxov. De marit, mort el meu, jo en podia haver ting~~t un altre, i un fill d'un altre home, si del meu hagués estat privada. EL, 0914a (0913-0915) bhh' 0668 pkv 6+ pqt~b~ 066' b VO~S (~lh~i to~a6~a n;Q&oo&~v oh& 6~60' khdlv8avev [Dw/~/2&v8av' div HEATH]. Per6 tampoc el cor de la nostra mare no sol optar per fer unes tals coses ni, si les feia (/hagués fet), ens passaria (/hagués passat) per alt. 028 1,001s~ (001-004) ... <<EXLT~~ELOS y' av qv (.. / ..) / t+v TOÜ ~uvoxt~v S~cpi+É~av ElrqppÉvos \ E~JIEQ TY Ghhos pouxoh~h tb 8flp~ovr l/ VV. 1-4 35. Sobre aquest tema, vegeu el nostre article sobre la primera p<art del tema (citat aquí més amunt, en la nostra nota I), p. 7-20, esp. p. 10, 17 i 19-20. D'altra banda, pel que fa a aquest tipus d'omissió, cf., pe., GOODMN, W.W. Syntax of the moods and tenses of the Greek verb (London 1889), 9431 i 432. 36. Pel que fa a tot aquest text i al seu sentit, amb un comentari sobre l'omissió de 1'6v I sobre algunes de les conjectures per recuperar-10, cf., KAMERBEEK, J.C. The plays ... V. The Electra (Leiden 1974), p. 125-126. 37. Assemblea de les dones, 79-81. L'escoliasta relaciona aquests versos d'Aristbfanes amb l'ínac de Sbfocles. 30 Faventia 17/2, 1995 Jordi Cors i Meya ... sens dubte seria capaG (...), tot embolcallant-se amb la samarra de Panopta (/del Tot-ho-veu), de péixer el botxí com cap altre. El segon subgrup esta integrat tan sols per dos casos. Tenen en comú la correlació temporal que hem indicat més amunt38, segons la qual la prbtasi indica un valor d'irreal de passat, per6 que es projecta en l'apbdosi fins al present. El primer text, de l'~jaw, té dues apbdosis coordinades, amb un sol &v. El participi de la prbtasi és d'aorist, passiu. El segon text, de 1'Edip Rei, té el participi d'aorist: AI, 1229s (1228-1230) 'H XOZ) TQC~C$IE~< &V pqzeos &@J&vo~& bx0 6q.Jlh' kxopxe~~ [Dw/ZqhveiS] xiwx' bx~ov 66o~xÓ~ey, Sens dubte, criat per una mare noble, altivament et jactaries, i caminaries arrogant. OT, 1354s (1353-1355) TOTE yae &v ~CIV~V 06% 3v [PDW/$] cpiho~o~v 066' @oi tooov6' &XO$. Perqub si hagués mort aleshores, no seria una tan gran aflicció ni per als meus ni per a mi. 5. "Av com a indicador d'irreal acompanyant un infinitiu, substitut d'un indicatiu, amb principal i subordinada explicites Aquest nou gran apartat inclou casos que són, relativament -4s clar-, molt diferents dels anteriors. La seva incidbncia, perb, és molt petita: només cinc textos. L'infinitiu de l'apodosi, que porta l'&v, actua com a substitut de l'indicatiu i procedeix normalment d'una estructura sinthctica completiva; també pot tenir altres procedkncies, com la de la construcció consecutiva (en tenim aquí un exemple en l'últim text, de 1'Electra). He fet una divisió en dos grups, d'acord amb el mode verbal de la prbtasi. a) &v + infinitiu, amb pr6tasi en indicatiu N'hi ha només dos casos. Tots dos són d'estructura senzilla i tenen el valor d'irreal de present. Els dos infinitius són completius: el primer -de 1'Electraés de present i el segon --de 1'Edip Reiés de perfet. El primer text té, en la prbtasi, el verb en imperfet d'indicatiu; a més, després es troba, a continuació, l'expressió VGV 6' (vers 313), que s'utilitza sovint com a transició de la irrealitat a la realitat39. El segon text, en la prbtasi, té un present d'indicatiu, perd ha estat molt ben acceptada entre els especialistes la correcció de Hermann, que canvia el present per l'imperfet, correcció adoptada per l'editor Lloyd-Jones-Wilson; em sembla una 38. Vegeu la presentació del grup <<3.c)n. 39. Cf., p.e., més amunt, grup u3.c)n, segon subgrup, amb la nostra nota 21. Vegeu també, entre d'altres casos, el d'OT, 985, grup ((3.e)~. L'ús d'8v en l'obra de Sbfocles (11) Faventia 1712, 1995 31 bona solució perquk respecta molt bé el sentit del context. El problema més important d'aquest text rau, amb tot, en el fet que l'infinitiu de l'apbdosi depi:n, com a completiu, d'olba, construcció no ficilment explicable sinticticament; és un tema tanmateix en qui: ara no pertoca entrar40: EL, 03 12s (03 11-03 13) (HA.) 'H x&~ta. pfi 80xel p' &Y, E~EQ $v nÉhas, 6u~atov O~XVE~Y. YÜY 8' &~QO~(SL TU~X&VEL. ELECTRA.- I tant! No creguis pas que, si fos prop d'aquí, jo sortiria de casa; per6 ara és al camp. OT, 0693a (0692-0694) 'i061 8i: na~arp~ov~pov 6x0~0~ $ni rp~ovlpa n&rp&v6a~ p' &Y, &'i (TE ~o(~cpil;opai [W/u' kvooqxl;ópav], sapigues-ho, que semblaria un insensat, incapac pel que fa al raonament, si t'abandonés (/t'abandono). b) 6v + infinitiu, amb pr6tasi en participi Només n'hi ha tres casos. Dos infinitius són completius, dels dos primers textos -de 1'Edip a Colonos i del Filoctetes-, i un és consecutiu, el ja esmentat abans en la presentació d'aquest apartat, el de l'ultim text -de 1'Electra-. El primer text té el valor d'irreal de present; l'infinitiu és d'aorist i el participi és de present; tebricament podria defensar-se també un valor de potencialitat de present-futur, perqui: les equivalkncies possibles d'infinitiu i participi en aquestes construccions no són unívoques, perb tanmateix el context crec que indica clarament que es tracta, com s'ha dit abans, d'una irrealitat de present4'. El segon text té un valor ambivalent en la prbtasi, perd acaba en l'apbdosi amb un valor clar d'irreal de passat42; l'infinitiu i el participi són d'aori~t~~. El tercer text manifesta ambivalkncia entre els valors d'irreal de passat i d'irreal de present; l'infinitiu, consecutiu, i el participi són, també, ambdós d'aorist: OC, 0999a (0998-1000) ~E&V &YOYTWV. oiS [PW/&o~'] $yh 068k tfiv nateog I$vx~~v 6'V O~~C(L ~~CTCIV &lrt&lJT&~~ $poí. conduit pels déus; en tals circumstancies (/de manera que) jo penso que ni l'anima del meu pare, si fos viva, no tindria res a objectar-me. 40. He intentat obviar el problema en la traducció, evitant la relació directa entre :&L i necpav8a~. Pel que fa a aquesta construcció, cf., p.e., GOODWIN, W.W. Syntax of the moods and tenses of the Greek verb (London 1889). $915.2. D'altra banda, respecte de tot aquest text, vegeu-ne el comentari de KAMERBEEK, J.C. The plays ... IV. The Oediplts Tyrannus (Leiden 1967), p. 146-147. 41. CJ, p.e., KAMERBEEK, J.C., Theplays ... VII. The Oedipus Coloneus (Leiden 1984), p. 143. 42. N'hem trobat anteriorment alguns casos, de textos, que tenen aquest valor: vegeu el segon subgrup del grup a3.d)~. 43. Cf. el breu i precís comentari que fa d'aquest text, KAMERBEEK, J.C. The plays ... VI. The Philoctetes (Leiden 1980), p. 90. 32 Faventia 1712, 1995 Jordi Cors i Meya PH, 0536s (0535-0537) Olpa~, yixe 006' Bv ijppao~v póvqv [PDW/pÓvov] 9Éav hhhov haflovta nhqv dpoü thfjval tdt6~' Ja que no crec que ningú, tret de mi, que amb els seus ulls veiés només aquest espectacle, ho hagués suportat. EL, 0756a (0755-0757) 2huoav aiyatq~ov, Gote yq6Éva yvOva~ rpihov i6Óvt7 Bv h6h~ov 66ya~. el deslliguen, cobert de sang, en tal estat que cap dels seus amics, si el veiés (/l'hagués vist), no reconeixeria (/hauria reconegut /podia haver reconegut) la seva pobra despulla. Hem procurat oferir una exposició que, d'entrada, ens sembla que esta basada en una adequada abundhncia del material -aplegat en una recerca que esperem que hagi estat exhaustiva-. Després, aquest material, hem intentat analitzar-10 minuciosament i ordenar-10 de la manera més clara possible. Aquí teniu uns primers resultats, i desitgem que esdevinguin una eina Útil per a recerques posteriors. Tanmateix, manca encara per exposar molt del material que tenim recollit. En un proper treball pensem presentar finalment tot el que resta d'hv amb valor d'indicador d'irreal en Sofocles, acompanyat de les síntesis i dels índexs que puguin ser pertinents.