Ressenyes

Ressenyes Faventia 1811, 1996 145 capítol 5, ccThe Unity of a Horatian Ode,, extrapolable a tots els camina i que tira per terra les crítiques que deien que Horaci no s'exigia cap tipus d'unitat de narració interna en les seves poesies líriques: la unitat hi és gairebé sempre, perb cal buscar-la amb les claus d'enteniment adequades) i d'aquí la nostra recomanació més fervent perqut els potencials interessats ccs'entretinguinn unes quantes hores en el llibre. Ara per ara, perb, preferim aquí deturar-nos només en allb que considerem més important i innovador d'aquest i posar-li l'adequat tmfasi (al final d'una recensió, per exemple: un company d'Oxford de Lyne, Don Fowler, escrivia fa poc que ccthere is a tendency of final words to be important wordsn: ell ho aplicava als textos clissics, perb es pot dir de qualsevol escrit). L'esmentat capítol 12 i la conclusió del llibre contenen, per nosaltres, la informació de més valor del llibre, la que ens presenta un Horaci, a pesar del que es pensa del llib. 4 de les Odes, que no estava completament a favor d'allb que suposadament lloava (ccone can detect signs of a certain resentment; he scores iconoclastic points in a variety of ways,, p. 207), un Horaci que va ceser obligatn a escriure un quart llibre i a afegir-10 a un corpus que ell considerava tancat després d'un llarg interval (Vita MONTSERRAT, José Platón. De la perplejidad al sistema. Barcelona: Ariel, 1995. Aquesta publicació molt recent del Dr. Montserrat, professor titular de Filosofia de la nostra Universitat Autbnoma, és un treball brillant, sblid i coherent des de la seva perspectiva. Escrit en un castelli magnífic, té encerts molt notables, posa el lector no especialista en bptimes condicions d'entendre Plató i aprofundir-10, per6 d'una altra banda té punts de vista que em sembla que objectivament no poden ser compartits, i algun element molt agafat pels ptls Horati: ... eumque coegerit ... tribus carminum libris ex longo interval10 quartum dere), un Horaci que, ai final de la seva carrera, fa trontollar volun~ament i agosaradament l'edifici de ccpoesia pública* que havia constrult els primers anys de la seva carrera (p. 215). Aquest Horaci que presenta Lyne, per tant, ofereix moltes cares al lector i, també, algunes miscares: ccbehind the courteous citizen we may see the face of the dissenter; behind the friend, the censor, (p. 216). Aquesta clau de lectura, basada en l'ankiisi d'algunes poesies (fonamentalment, al final, carm. 3, 3 i 4, 8), es pot traslladar a tota la seva obra (i, afegiríem nosaltres, a un altre poeta paral4el al de Venosa en tantes coses, potser també en aquesta, Virgili) perqd es tracta d'una altra manera d'entendre la figura del poeta. Per quh, ccwich is the real Horace? We should resist finding this question disabling. Horace presents many faces. People do that; they proffer masks, too. Horace does so artistically. The 'real' Horace may be exceedingly elusive. But we can search for him* (p. 216). No hi ha millor manera d'acabar que assumir les paraules de Lyne i incorporar-les, a partir d'ara, a la nostra lectura d'Horaci. En sortirem sens dubte beneficiats. Joan Gómez Pallaris que no es veu massa bé com encaixa. Perb per a mi mateix el llibre ha estat tan suggeridor, que m'ha esperonat a la relectura d'algun dels diilegs de Plató, i a posar per escrit el resultat de la meva prbpia reflexió, cosa que em comprometo a fer des d'ara en forma d'article per al proper número d'aquesta revista. Manuel Balasch