Ressenyes

140 Faventia 1811, 1996 Ressenyes ga Fellow i Tutor del St. Anne's College d'oxford), escriu sobre Ep. 1,3 a tcPindarici Fontis Qui Non Expalluit Haustus: Horace, Epistles 1.3>), on comenta la influbncia de Píndar en el nostre poeta, mCs enllh dels ja coneguts passatges de Carm. 1, 12 o 3,4; H.D. Jocelyn (catedrhtic de la Universitat de Manchester i un dels editors dels fragments d'Emi) aborda el tema dlctHorace and the Reputation of Plautus in the Late First Century BCw (on reinterpreta les opinions de Zwierlein sobre Hor., Ep., 2, 1, 168-176); D.P. Fowler (Fellow i Tutor del Jesus College d'Oxford i un dels editors d'una monografia en premsa que abordarh per primera vegada d'una manera sistematica el tema dels finals en la poesia llatina), escriu sobre <<Horace and the Aesthetics of Politics>> (reprenent un dels temes mks debatuts de la crítica horaciana, que ha trobat una darrera i clara expressió en el llibre de Bob Lyne publicat el 1995 i que resumirem tot seguit); Gordon Williams (catedrhtic a la Universitat de Yale i autor fonamental per entendre la poesia llatina avui, amb llibres com Tradition and Originality in Roman Poetry o Figures of Thought in Roman Poetry) mostra la seva fina ironia amb un titol per al seu treball com el de c<Libertino Patre Natus: True or False?>> (on, reprenent la informació de la Vita Horatii sobre el pare del nostre poeta i combinant-la amb la informació que el mateix poeta dóna, planteja altre cop la veracitat de l'afirmació citada; i dóna una resposta molt raonada: no hi ha cap evidbncia, ni en l'obra del poeta ni fora d'ella que permeti afirmar que el pare dlHoraci fou un esclau alliberat); Antonio La Penna (catedrhtic a la Universitat de Florbncia i a la SNS de Pisa i autor de llibres basics sobre Properci i Horaci) escriu sobre ctTowards a History of the Poetic Catalogue of Philosophical Themes),, i M.J. McGann aporta l'única lectura de la tradició d'Horaci, a ctReading Horace in the Quattrocento: The Hymn to Mars of Michael Marullus,,. El volum es clou amb tota la bibliografia que ha estat citada de forma abreujada al llarg dels treballs publicats i amb uns acurats i, per nosaltres imprescindibles en aquests casos, índexs de noms, coses i paraules, d'una banda, i de llocs citats i discutits, de l'altra. En resum, un treball important per a tothom qui vulgui estar al dia en crítica horaciana a les darreries del segle xx, tot esperant la propera gran efembrides que la cronologia ens ofereixi. Joan Gómez Pallar2s COURTNEY, E. Musa Lapidaria. A Selection of Latin Verse Inscriptions. Atlanta (Georgia): Scholars Press 1995. (American Classical Studies, 36). X + 457 p. + 4 plinols. ISBN 07885-0142-9. Aquest llibre comenGa amb una declaració de principis que ens interessa subratllar d'una manera especial: la declaració, la seva gbnesi i la seva conclusió. Fa uns anys, Nicholas Horsfall (un dels filblegs clhssics brillants que ara per ara circulen per Europa, autor d'una tesi inbdita sobre el llibre VI1 de l'Eneida, de llibres imprescindibles per poder llegir Virgili, etc.), publicava un article engrescador a Zeitschriftfur Papyrologie und Epigraphik, amb el titol NCIL VI37956 = CLE 1988 (Epitaph of Allia Potestas): A Commentary* (ZPE, n. 61 -1985-, p. 25 1-272). El qualifiquem d'engrescador perqui: marcava una mica el tipus de comentari i de treball de recerca que una poesia epigrhfica podia suscitar en un filbleg clhssic, que actuava segons li demanava la seva formació (de filblegs <<fent>> d'historiadors, o de palebgrafs, en coneixem i de molt bons, pera el tipus d'informació que cedemanen,, i extreuen dels seus objectes d'estudi és un Ressenyes Faventia 1811, 1996 141 altre) i analitzava un epígraf mktric com si es tractés d'un text literari més, subjecte, aixb sí, a determinats condicionants, diferents dels que podia tenir una obra transmesa per manuscrits. Gairebé d'una manera immediata, el treball de Horsfall (que nosaltres, tot i que no estem en tot d'acord amb ell, guardem i recomanem quasi com si fos un article de cap~alera) va aixecar algunes adhesions, per exemple la de L.D. Reynolds (un altre filbleg insigne, editor prolífic als Oxford Classical Texts i editor també de Texts and Trammision. A Survey of the Latin Classics, Oxford, 1986), qui, juntament amb Beard i Roueché, afirmava a Journal of Roman Studies (JRS), 76 (1986), p. 125, que c<Horsfall has produced an interesting commentary on the funerary epigram commemorating Allia Potestas, a presage, one may hope, of a change of heart,. Malauradament, aquesta opinió no va ser compartida d'una manera prhctica per massa filblegs i no podem citar molts articles que seguissin (o compartissin: també en aquests afers de tant en tant es pot detectar poligknesi) l'empremta de Horsfall. El llibre que ara resumim s'emmarca exactament en aquesta línia. Courtney, un dels tcscholars~> vius més grans d'aquest segle (editor de les Argonhutiques de Valeri Flac a la Teubner, de les Silves dlEstaci als Oxford Classical Texts, dels fonamentals The Fragmentary Latin Poets, Oxford, 1993, etc.), catedrhtic (ccGildersleeve Professor of Classicsr) de Filologia Clhssica a la Universitat de Virgínia (abans a la de Berkeley), explica la gknesi del seu treball a partir de l'article de Horsfall i del comentari de Reynolds. Un filbleg clhssic de la seva volada, experikncia i qualitats, decideix que pot ser interessant fer una selecció (fonamentada en el corpus recollit per BiichelerLommatzsch, editat per la Teubner com a volum segon de 1'Anthologia Latina, excloent-ne els cristians i els fragmentaris de qualsevol tipus) de carmina latina epigraphica i produir un comentari complet de cada un d'ells (p. IX, ccmy notes attempt to elucidate these poems from all angles,), des d'un punt de vista que avui sembla oblidat, perb que va fer moure la nostra cikncia d'una manera decisiva els segles xvrrr, xrx i la primera meitat del xx: <<All of us* (i.e. historians and philologists), ccwhatever our specialism, should desire to understand texts in the fullest sense in order to reach a proper evaluation of evidence derived from themw. Si apliquem aixb a la nostra tasca científica quotidiana, se'n derivar; una actitud filolbgica fonamental: si decidim que comentem Catul, sabem quk implica aixb; si decidim que comentem CLE, el material canvia, perb la nostra actitud i predisposició per extreure'n tot allb que com a filblegs siguem capaGos d'observar, ha de ser exactament la mateixa. Que aixb ho digui qui firma aquestes pagines (com de fet ho diu en els darrers anys a qui el vol escoltar), pot semblar una beneiteria, perb si qui ho diu, escriu i practica és Edward Courtney, probablement la gent se l'escoltarh més i acceptar; la idea molt millor. Aquesta és la importancia que nosaltres atorguem al llibre. A partir d'aquí, com Courtney molt bé sap perquk domina la bibliografia epigrafica (com es demostra al llibre) tan bé com l'estrictament filolbgica, &is will inevitably mean that specialist will be able to find gaps in my knowledge of some areas>>. La importbcia del llibre no és que sigui exhaustiu en el comentari de cada una de les inscripcions (els que ens dediquem a aixb sabem que és especialment impossible l'exhaustivitat en una cikncia de publicació tan dispersa, i les notes finals a aquesta recensió, només pretenen completar molt lleugerament els comentaris de Courtney a algunes inscripcions hispanes que nosaltres estem treballant, com a aprenents a especialistes en el tema), que ho és i forqa, o que se li escapi alguna cosa de tant en tant (amb tantes zones geogrhfiques trepitjades i una cronologia tan dispersa, aixb és gairebé normal), la seva importancia ve donada perquk des dels temps c<heroics>> de F. Pléssis (Épitaphes, textes choisis et commentés, París, 1905), cap filbleg clissic no s'havia dignat a produir un comentari canb- 142 Faventia 1811, 1996 Ressenyes nic a un conjunt ampli i representatiu d'inscripcions mbtriques (els treballs de gent tan important com John William Zarker o Hans Krummrey o Gabriel Sanders o Paolo Cugusi van per un altre camí; l'únic que se li acostaria, per intencions i resultats, perb no per l'ambició de la quantitat d'inscripcions treballades, és Mateo Massaro, amb Epigrafia Metrica Latina di Etd Republicana, Quaderni di Invigilata Lucernis, I, Bari, 1992). Probablement hauríem de deixar d'escriure aquí, recomanant la lectura i consulta d'aquest llibre a tothom qui estigui interessat en la poesia epigrifica llatina (tothom l'hauria de tenir a mi, no fos que Courtney comentés alguna inscripció d'interbs per al seu treball particular), perb no volem deixar de ponderar algun apartat específic del llibre, d'una banda, i comentar, de l'altra, alguna cosa de les poques (petit retret, perb que no s'ha de tenir en compte, perqub una selecció -i així cal acceptar-hoimplica inclusions i exclusions) inscripcions hispanes que Courtney treballa en el seu llibre (CIL I1 2403, 5558 = ILS 4514b = CLE 876 = Courtney 103c; CIL I1 2660 = CLE 1526 = ILS 3259-60 = Courtney 141; CIL I1 4284 = CLE 882 = ILS 6039 = RIT 801 = Courtney 46; CIL I1 4315 = CLE 500 = ILS 5301 = RIT 445 = Courtney 112; CLE 1900 = Courtney 100). El llibre té una important i sucosa introducció, amb alguns apartats més generalistes i que un especialista trobaria superflus (tot all6 dedicat als aspectes més materials de la presentació d'una inscripció, o a la presentació mateixa dels textos llatins: Courtney no esta escrivint un llibre per a epigrafistes i no ccnecessitan acollir-se als estandards crítics de l'epigrafia), perb amb idees sempre interessants (el seu convenciment, a partir d'algunes fórmules, de l'existbncia de manuals convencionals de textos epigrifics que alguns gravadors utilitzen indiscriminadament)'. Per a una persona que vol iniciar-se en l'estudi d'aquestes inscripcions seran especialment útils els apartats dedicats a c(Dating Inscriptions,,, amb un recull de dades sobretot lingiiístiques que permeten marcar terminis ad quern i post quern per a textos escipols a les dades cronolbgiques ccobjectivablesn, i, fonamental, el capítol dedicat a (<Metre>>, on trobem un recull de totes les formes mbtriques que es poden identificar en el corpus comentat i una casuística dels problemes prosbdics que presenten. En la presentació del llibre, hi trobem després els textos en llatí i, aface to face,,, una traducció anglesa. L'ordenarnent és, primer, cronolbgic i, després, temitic (fonamentalment, amb les inscripcions imperials, on hi ha textos de tot tipus: epitafis a persones importants, poemes dedicats a edificis, a banys, de viatges, de contingut erbtic, dedicats a esports i jocs, a animals, etc.) i després dels textos ja llegim el comentari de cada inscripció, amb la síntesi i precisió que caracteritza Courtney. El llibre es completa amb molts i ben constniits índexs i taules de concordances amb els principals corpora d'inscripcions, que el fan realment Útil i utilitzable (de noms de lloc, de persones, d'inscripcions datades, de gramitica i estil -modblic-, de paraules i girs llatins, d'initia, etc.). Pel que fa al comentari de les inscripcions mbtriques hispanes, voldríem afegir, per cloure, algunes observacions, que potser podran completar en alguna ocasió el ja molt important comentari de Courtney: 1. A Courtney 103c s'indica que Caldas de Vizella és al NW <Espanya, quan en realitat caldria dir de Portugal, que és el que correspon. Courtney indica que la inscripció té un praescriptum votiu en prosa, per6 no el transcriu (sí que ho fa en altres inscripcions), quan, probablement sigui la part més substancial de la inscripció. La ingent 1. Per cert, a la p. 14, on comenta la repetició de text de dues inscripcions, una d'elles ((andalusa)>, l'altra romana, la hispana 6s CLE 591, no 519. Ressenves Faventia 1811. 1996 143 bibliografia que ha generat aquest text (Albertos, D'Encarna~ao, Leite de Vasconcelos, Blhzquez, Haley, Wiegels, Bermejo, etc.) ha estat provocada pel tebnim citat en la part en prosa, precisament, i també pel nom del dedicant, procedent d' Uxama, i en el comentari s'oblida completament la possibilitat que la part en vers s'hagi d'entendre, no d'una forma aillada com fa Courtney, sinó en relació amb la part en prosa. Si es fa aixi, el significat atribui't als versos pot canviar notablement. 2. Courtney 141 ofereix una bibliografia acurada en els aspectes bhsics (només falta ILER, que pel que consta a la bibliografia abreujada, Courtney no té present) i un bon comentari, del qual trobem a faltar, perb, dos aspectes: a) Connectar el text en vers, que parla de la figura del dedicant de la inscripció, del seu lloc de procedkncia i dels costums d'aquest lloc, amb el que troba quan arriba a la guarnició de Legio VII Gemina. b) Una preskncia en el comentari de paral.lels d'altres inscripcions mktriques nord-africanes podria proporcionar una bona idea de quin és el món que el dedicant vol fer reviure a León. 3. Courtney 46 relaciona patior de r.3 amb hospitium de r.4, perb hi ha una conjunció adversativa que separa ambdues paraules (si sordes, patior. /sedp[udet] hospitium). Més aviat pensem que patior té un valor absolut i el seu subjecte és l'amo de l'hospitium i que aquest, al seu torn, és el subjecte de pudet (si acceptem aquesta restitució). Traducció: <<si ets brut, (jo, amo de l'establiment) m'aguanto, per6 l'establiment se n'avergonyeix*. 4. Courtney 112 comenta una de les inscripcions més interessants de Tarragona (RIT 445), la dedicada a l'auriga Fusc, de la qual podríem dir: a) Li falta potser una mica més d'atenció a altres parablels d'inscripcions d'esportistes morts en plena joventut, que poden ajudar a explicar alguns dels tbpics emprats aquí. b) Penso que l'interrogant que acompanya en el text de Courtney el D M de l'encapplament (som conscients que no és seu, l'interrogant, perquk Courtney no <cedita, les inscripcions, pero la bibliografia que cita posterior a Bücheler ja no l'accepta) podria desaparkixer. c) El darrer vers esta escrit en grec. Courtney el clou, i aixi ho tradueix, amb hahfiaqtat, una forma més convenient des del punt de vista sintktic que hahfiaet, perb aquesta darrera és la lectura dels editors que han vist la pedra, i pensem que s'hauria de respectar. d) Courtney no recull la polkmica important en la puntuaci6 sintactica d'aquesta inscripció, que no és la que ell indica sinó la de la determinació de quina seqiikncia de subjectesverbs hi ha a rr. 18-22, . . . FVS/CVS HABET TITVLOS MOR/TIS HABET TVMVLVM CONREGIT OSSA LAPIS BENE HABET/ FORTVNA VALEBIS ... : Fuscus habet titu10s (i.e. circi), Mortis habet tumulum. contegit ossa lapis. bene habet Fortuna. valebis (Juan Gil, per exemple) o Fuscus habet titu10s mortis. (Fuscus) habet tumulum. contegit ossa lapis bene habet Fortuna valebis (RIT, per exemple) o Fuscus habet titulos mortis. habet tumulum. contegit ossa lapis bene habet. Fortuna, valebis. Courtney defensa la tercera opció (la del text de Bücheler), perb no hi ha a les seves piigines cap argumentació per rebutjar les altres possibilitats. e) A les referkncies de poesia culta que Courtney indica i que poden ajudar a entendre millor el text, s'hi podrien afegir: Verg., A., 12, 143, scis ut se cunctis; Ov., Ex Pont., 2, 6, 3 1, laudem pietate mereris; Ov., Her., 7, 76 i 15, 190, titulum mortis habere; Ov., Tr., 1, 11, 30; Ov., Arn., 2, 6, 59, ossa tegit tumulus; Ov., Ex Pont., 1, 2, 30, contegat ossa solum; Verg., A., 7,427, placida ... nocte iaceres. 5. Aquí, Courtney 100 és molt ponderat. Es tracta de la inscripció de coptingut erbtic més elevat del nostre territori. La traducció de Courtney (<<to suck>> és el verb que fa servir) deixa clar aquest valor i el seu comentari, quan diu que Falcula <<is of course a male name,,, també, perb potser s'hauria d'haver fet kmfasi en el lloc on va ser trobat el text (el tepidarium de les termes de Caldes de Malavella), amb tot el que aixb implica de para1,lels i de correlació <<lloc o 144 Faventia 1811, 1996 Ressenyes contingut del text>>. Tampoc no s'indica que la inscripció és desapareguda des d'antic (hi ha editors, per exemple, IRC 111, p. 33, que ofereixen falculam, amb minúscula, sense pensar pas en un nom propi masculí) i que el nom en acusatiu juga, pel cap baix, amb un estilema molt habitual dels CLE: els jocs de paraules i la polisbmia. Potser sí que hi havia un individu anomenat Falcula (amb majúscula), perb el nom és clarament nascut d'un sobrenom, derivat del valor erbtic de la paraula falcula, i.e., cepetitan falx (doble joc de paraules, per tant, perqub cal lingere allb que és falx i perqui: encara és petit --es fa servir aquí un diminutiu morfolbgic: falcula < falx + -ula-): cf. OLD, S.V. falx, 1.c. i allí, per ex., Tib., 1, 1, 18, terreat ut sueva falce Priapus aves. Joan Gómez Pallar2s LYNE, R.O.A.M. Horace: Behind the Public Poetry New Haven-London: Yale University Press, 1995. VI1 + 230 p. ISBN 0-300-06322-9. Aquest és el darrer llibre de Bob Lyne, autor de treballs tan importants i debatuts com, per exemple, The Latin Love Poets, from Catullus to Horace (1 980) i Words and rhe Poet: Characteristic Techniques of Sryle in Vergil's Aeneid (1989). En ell canvia completament el registre d'allb que hom més esperava d'ell, perb no la qualitat habitual del seu treball i la perspichcia de la seva analisi, que arriba, per nosaltres, a cotes de la brillantor del seu treball sobre els poetes d'arnor llatins. Com ell mateix es preocupa per indicar, aquest llibre molt poc té a veure amb 1'Horaci líric, poeta de l'amor, i molt en canvi (és l'objectiu del treball), amb 1'Horaci poeta públic, que escriu sobre grans temes de la política del seu temps i es relaciona amb les seves grans figures. L'objectiu fonamental del llibre és mostrar-nos quina és l'evolució del poeta com a persona conscientment pública, a través de les seves poesies, i com expressa, pobticament parlant, el seu parer en cada circumsthncia. Lyne, per aconseguir aixb, ha de recórrer a més fonts d'informació que les estrictament pobtiques (estilístiques, mktriques, intertextuals, literiries), i aixb el porta a afirmar que, potser, ccsome readers may find a book about poetry that constantly refers to history and the poet's biography old-fashioned* (p. VII). Justament al contrari: la principal virtut d'aquest treball és que ens presenta un Horaci que ja s'intui'a en alguns aspectes perb que estava enterrat sota la patina del rovell de molts anys de crítica filolbgica desviacionista, apriorística i intencionada, i la forma de fer-ho és l'única possible. Es la que passa per tenir en compte totes les dades possibles per <<(to) penetrate to the man and all -el subratllat és nostrehis reality, and appreciate the reality of his difficulties,, (p. VII). Com ho fa? Deixant de banda tant com li és possible (ningú no és perfecte) els apriorismes (aquest camp de 1'Horaci polític i la seva relació amb el poder és especialment apte per a la manipulació en cada $oca i crític) i concentrant-se en allb que l'autor anomena ccsappingn (magistralment exemplificat en el capítol 12, ccSigns of Resentment in Odes 4: ''SappingW>>: tothom qui aprecia i llegeix Horaci hauria de devorar també aquest apartat), és a dir, <<To undermine; to render insecure by removing the foundations*. Aquesta és, per a Lyne, l'actitud que cal redescobrir en la poesia del nostre home. Ens passaríem hores (i phgines) comentant aspectes d'aquest llibre (sobretot dels capítols que parlen dels primers anys del poeta i de com aquests determinen, prefiguren, quines seran les seves actituds en el futur, 1, eBackground and Circumstancesr; 2, ccThe Triumviral Period (43-31 BC.)>>; 3, ecutilis Urbi: Transitionn; perb també el