Ressenyes

Ressenves Faventia 1811. 1996 139 HARRISON, S.J. (ed.) Hommage to Horace. A Bimillenary Celebration. Oxford: Clarendon Press, 1995. X + 380 p. ISBN 0-19-814954-9. No se'ns acut una millor cloenda bibliogrhfica als actes que, arreu d'Europa, s'han anat succeint per commemorar la mort d'Horaci (en altres recensions supra hem revisat una de les més significatives contribucions italianes i una altra d'espanyola), que el llibre que, esplbndidament, edita S.J. Harrison. Ens expliquem: el llibre reuneix en el seu interior tres característiques importants. Sub specie de la celebració del bimildenari (I), es va fer una reunió científica al Corpus Christi College d'Oxford que, en realitat, va servir per homenatjar Robin Nisbet (no és aquesta realment una interessant iunctura?) amb motiu de la seva jubilació com a catedrhtic de la universitat (2). Aquesta reunió va aplegar una munió de col.legues i amics que confegeix una nbmina d'especialistes en poesia llatina tan impressionant que difícilment la tornarem a veure en els propers anys (3). Els seus papers són els que ara es publiquen, tot coincidint, a més, amb el setantb aniversari del Prof. Nisbet i les breus a1,lusions que en farem a continuació mostraran la bondat del que diem. El llibre est2 ordenat de manera que comenqa amb una introducció critica de l'editor, Harrison (Fellow i Tutor del Corpus Christi College) sobre els principals corrents i punts de vista que han dominat la critica horaciana al segle xx (s'hi repassen totes les parts de la seva obra i els principals filblegs que l'han estudiada), i segueix amb les diferents contribucions dels especialistes, que estan ordenades del més general, passant per odes, epodes, dires, cartes i, altre cop, temes generals. Repassem quines són per nosaltres les aportacions i els filblegs més destacats que participen en aquest volum. H.P. Syndikus (imprescindible comentarista, bé que sui generis, de les Odes d'Horaci) escriu sobre <<Some Structures in Horace's Odes)) (posant lli:mfasi, no tant en l'estructura d'obres concretes, com en parimetres més generals d'actuació que es repeteixen en poesies diferents, per exemple, característiques de final en les odes); R.J. Tarrant (catedritic a la Universitat de Harvard, un dels col.laboradors més actius dels Texts and Transmission. A Suwey of the Latin Classics, on precisament va fer l'article dedicat a Horaci, comentarista de Sbneca, etc.) escriu sobre c<Da Capo Structure in Horace's Odes, (fa un repas de l'estructura d'oda en qui: un inici i un final o estan molt units per un tema paral.le1 o molt desunits per un tema molt contrastat, sempre, perb, amb un nexe a la part central del poema); M.C.J. Putnam (catedritic a la Brown University i autor d'un imprescindible comentari al llibre 4 de les odes) inicia els comentaris detallats a alguna oda amb c<Design and Allusion in Horace, Odes, 1.6~ (on la intertextualitat del text horacih és descabdellada, des d'Homer fins a Catul); Francis Cairns (catedritic a la Universitat de Leeds i autor de llibres que han marcat tant els estudiosos posteriors com Generic Composition in Greek and Roman Poetry o Tibullus: A Hellenistic Poet at Rome) escriu sobre <<Horace, Odes, 3.7: Elegy, Lyric, Myth, Learningn; David West (catedritic jubilat de la Universitat de Newcastle i autor d'un recentissim comentari sobre el llibre 1 de les Odes d7Horaci, Horace Odes 1. Carpe Diem. Text. Translation and Commentary, Clarendon Press, Oxford, 1995, ISBN 0-19-872161-5, a més d'un antic Reading Horace de 1967) escriu sobre <<Reading the Metre in Horace, Odes 3.9~ (on demostra que la col~locació meditada de les dibresis pot tenir efectes especifics en el so de la poesia); I.M.le M.du Quesnay (Fellow i director d'estudis del Jesus College dlOxford) comenta a fons l'oda 4,5 a <<Horace, Odes 4.5: Pro Reditu Imperatoris Caesaris Divi Filii A~igustb; la <<companya>> de Nisbet en els dos comentaris dels llibres 1 i 2 de les Odes, que tant han fet per millorar el nostre coneixement del poeta de Venosa, Margaret Hubbard (anti- 140 Faventia 1811, 1996 Ressenyes ga Fellow i Tutor del St. Anne's College d'oxford), escriu sobre Ep. 1,3 a tcPindarici Fontis Qui Non Expalluit Haustus: Horace, Epistles 1.3>), on comenta la influbncia de Píndar en el nostre poeta, mCs enllh dels ja coneguts passatges de Carm. 1, 12 o 3,4; H.D. Jocelyn (catedrhtic de la Universitat de Manchester i un dels editors dels fragments d'Emi) aborda el tema dlctHorace and the Reputation of Plautus in the Late First Century BCw (on reinterpreta les opinions de Zwierlein sobre Hor., Ep., 2, 1, 168-176); D.P. Fowler (Fellow i Tutor del Jesus College d'Oxford i un dels editors d'una monografia en premsa que abordarh per primera vegada d'una manera sistematica el tema dels finals en la poesia llatina), escriu sobre <<Horace and the Aesthetics of Politics>> (reprenent un dels temes mks debatuts de la crítica horaciana, que ha trobat una darrera i clara expressió en el llibre de Bob Lyne publicat el 1995 i que resumirem tot seguit); Gordon Williams (catedrhtic a la Universitat de Yale i autor fonamental per entendre la poesia llatina avui, amb llibres com Tradition and Originality in Roman Poetry o Figures of Thought in Roman Poetry) mostra la seva fina ironia amb un titol per al seu treball com el de c<Libertino Patre Natus: True or False?>> (on, reprenent la informació de la Vita Horatii sobre el pare del nostre poeta i combinant-la amb la informació que el mateix poeta dóna, planteja altre cop la veracitat de l'afirmació citada; i dóna una resposta molt raonada: no hi ha cap evidbncia, ni en l'obra del poeta ni fora d'ella que permeti afirmar que el pare dlHoraci fou un esclau alliberat); Antonio La Penna (catedrhtic a la Universitat de Florbncia i a la SNS de Pisa i autor de llibres basics sobre Properci i Horaci) escriu sobre ctTowards a History of the Poetic Catalogue of Philosophical Themes),, i M.J. McGann aporta l'única lectura de la tradició d'Horaci, a ctReading Horace in the Quattrocento: The Hymn to Mars of Michael Marullus,,. El volum es clou amb tota la bibliografia que ha estat citada de forma abreujada al llarg dels treballs publicats i amb uns acurats i, per nosaltres imprescindibles en aquests casos, índexs de noms, coses i paraules, d'una banda, i de llocs citats i discutits, de l'altra. En resum, un treball important per a tothom qui vulgui estar al dia en crítica horaciana a les darreries del segle xx, tot esperant la propera gran efembrides que la cronologia ens ofereixi. Joan Gómez Pallar2s COURTNEY, E. Musa Lapidaria. A Selection of Latin Verse Inscriptions. Atlanta (Georgia): Scholars Press 1995. (American Classical Studies, 36). X + 457 p. + 4 plinols. ISBN 07885-0142-9. Aquest llibre comenGa amb una declaració de principis que ens interessa subratllar d'una manera especial: la declaració, la seva gbnesi i la seva conclusió. Fa uns anys, Nicholas Horsfall (un dels filblegs clhssics brillants que ara per ara circulen per Europa, autor d'una tesi inbdita sobre el llibre VI1 de l'Eneida, de llibres imprescindibles per poder llegir Virgili, etc.), publicava un article engrescador a Zeitschriftfur Papyrologie und Epigraphik, amb el titol NCIL VI37956 = CLE 1988 (Epitaph of Allia Potestas): A Commentary* (ZPE, n. 61 -1985-, p. 25 1-272). El qualifiquem d'engrescador perqui: marcava una mica el tipus de comentari i de treball de recerca que una poesia epigrhfica podia suscitar en un filbleg clhssic, que actuava segons li demanava la seva formació (de filblegs <<fent>> d'historiadors, o de palebgrafs, en coneixem i de molt bons, pera el tipus d'informació que cedemanen,, i extreuen dels seus objectes d'estudi és un