Ressenyes

Ressenyes Faventia 1811, 1996 '135 senta al lector su libro De excellentibus ducique nos ofrece una nueva visión, analítica y bus exterarum gentium y que expone en el sintética a la vez, del paralelo Nepoteprólogo general. Por 10 demás es claro que Plutarco y cuya consecuencia mis sobresala segunda afirmación de V. Ramón Palerm liente es el hecho de que la dependencia que sobre la intención didáctica y moral de la bioel biógrafo griego tiene de Nepote queda grafia antigua no conviene al representante ahora asentada en bases mis concretas y por excelencia de la biografia latina, Suetonio. sólidas, sin que el10 mengiie la altura literaEn suma, y a pesar de las observaciones ria y la originalidad de Plutarco. expresadas, nuestra opinión es que éste de V. Ramón Palerm es un trabajo importante V. Valcárcel Comitato Nazionale per le Celebrazioni del Birnillenario della morte di Q. Orazio Flacco. Atti dei Convegni di Venosa, Napoli, Roma. Venosa: Edizioni Osana, 1994. 337 p. La mort d'Horaci el 27 de novembre de El llibre esta organitzat cronolbgicament l'any 8 aC ha provocat que durant els anys (actes del Congrés de Venosa, etc.) i, des1992 i 1993 s'hagin celebrat una xifra prés, alfabbticament, ordenades les ponbnimportant de congressos, col.loquis, etc., que cies pel cognom del seu autor. tenien com a objectiu tornar a examinar tota El Congrés de Venosa (especialment senl'obra de l'immortal (non omnis moriar ...) sible pel lloc de la seva celebració i per les poeta de Venosa amb el pretext de recordar dates), va aportar els textos següents: la data de la seva mort. El llibre que ara resuGualtiero Calboli, c<Orazio nella retorica,, mim és fruit de les diferents contribucions (una contribució més d'histbria de la retbrica que alguns dels més importants estudiosos del professor de Bolonya, orientada, perb, no italians (no especificament especialistes en a la recerca i ccutilitzaciÓ>> dels textos horaHoraci: aquesta és una caractenstica imporcians per part dels rbtors sinó a detectar la tant del volum) van fer en alguns dels coninflubncia dels textos retbrics anteriors a gressos celebrats a Ithlia amb aquest motiu, Horaci en la seva formació i obra); Giovanni coordinats pel Comitato Nazionale per le Cipriani, ccOrazio e i1 "mos maiorum",,; Celebrazioni del Bimillenario della morte Leopoldo Gamberale, c<Orazio nelle epigradi Q. Orazio Flacco (entre els seus membres fi,, (el més complet, exigent i brillant estudi de més conspicus citaríem Scevola Mariotti, la presbncia d'Horaci en l'epigrafia mbtrica Paolo Fedeli, Marcelo Gigante, Piergiorgio llatina que nosaltres coneixem, realitzat per Parroni). El volum que tenim ara a les mans un dels especialistes més preparats en el camp és el tercer i darrer de la skrie encetada i dels Carmina Latina Epigraphica: no és publicada pel Comitato. S'hi recullen les exhaustiu perb l'autor, que fma també l'artiponbncies dels congressos celebrats a cle corresponent a l'epigrafia a 1'Enciclopedia Venosa (6-7 de novembre de 1993), Nhpols Oraziana, marca clarament diferencies de (25 de novembre de 1993) i Roma (26-27 carhcter restrictiu en relació amb els criteris de novembre de 1993). A la mort dlHoraci, anteriors, molt generosos, que trobaven aquest volum uneix el record emocionat a referkncies d'intertextualitat Horaci-CLE en la figura irrepetible del filbleg Francesc0 qualsevol circumsthncia en qub una cadena della Corte, que va ser un dels promotors mínima coincidís entre els dos corpora infatigables de les jornades i que no va poder -sobretot pensem en el treball da Popoja fruir-ne els resultats científics. va-); Mario Labate, <<La forma dell'amore: 136 Faventia 1811, 1996 Resseny es appunti sulla poesia erotica oraziana,, (brillant aportació del professor de Florkncia, que veu clarament les diferkncies a l'hora d'enfocar la descripció de la relació amorosa, entre els poetes elegíacs i Horaci: el jo líric d'Horaci no es veu tan comprombs amb la figura de l'amant-poeta com passa amb els poetes elegíacs); Giancarlo Mazzoli, cc0razio e la tradizione latina,, (que explora els precedents poktics romans que podien haver influi't Horaci); Elisa Romano, ecsapen e pratica intellettuale di e& augustea nel filtro della poesia oraziana,,; Filippo Coarelli, <<La tavola latina di Eraclea: una proposta, (relectura i reinterpretació de CIL I 2 593 = ILS 6085), i Aldo Siciliano, <(La zecca venusina,,. El Congrés de Nhpols (d'una sola jornada) va aportar també una sola ponkncia, la del professor de la Universitat Frederic 11, Donato Gagliardi, ccorazio e la cultura del suo tempo: le dimensione dell'alteriti,, (que repassa les figures que van cepromoure,, la cultura en temps dlHoraci i n'examina la influkncia en els creadors de l'bpoca). El darrer congrés, de l'any 1993, el de Roma, va ser el més c<filolbgic,, de tots tres: els que hi publiquen els seus textos són alguns dels millors representants de la filologia llatina i clhssica que avui es fa a Ithlia. L'encap~ala Alessandro Barchiesi, ccUltime difficolth nella carriera di un poeta giambico: l'epodo XVIIw (que busca resituar l'epode 17 dlHoraci més enllh de les funcions mkgiques o cbrniques alienes, per considerar-10 com a representant de la poesia com a mhgica per se); Marco Buonocore, ceper la tradizione dei manoscritti di Orazio: l'esperienza della Biblioteca Apostolica Vaticana,, (que posa a la nostra disposició les seves impressions després de l'estudi dels 202 mss. horacians que ell va recollir per a una exposició del bimil.lenari, conservats a la Vaticana: el material analitzat és riquíssim i el seu coneixement, diríem, imprescindible per a la histbria del text manuscrit del nostre poeta); Giovanni D'Anna, ccL'evoluzione della poetica di Orazio,, (una anhlisi diacrbnica que desemboca en una conclusió horaciana sempre impactant: et mihi res non me rebus subiungere conor); Ivano Dionigi, (<Interpreti recenti di Orazio,,; Paolo Fedeli, <<Commentare Orazion (que reclama la necessitat d'un comentari complex de tota l'obra d'Horaci, que no existeix encara, que tingui en compte els avenGos dels darrers trenta anys en l'enfocamentde l'estudi del Món Antic, que sigui erudit per6 igil: en resum, que tingui les característiques del que ara esti en curs d'elaboració a Itilia i que publicari el ccPoligrafico del10 Stato,); Marcel10 Gigante, c<Orazio l'effimero diventa eterno (discorso sul Campidoglio),,; Nicholas Horsfall, ccorazio, Epistole 1.7: problemi di metodo,, (relectura i comentari de l'epístola 1,7 d'Horaci, la més difícil i treballada del de Venosa); Alfonso Traina, ccTraduzioni di Orazio,,. Només trobem a faltar, amb tan riques i treballades ponbncies com hi ha en aquest llibre, uns bons índexs de llocs discutits i, en algun apkndix pel cap baix, un índex complet de mss. citats. En canvi, les il.lustracions que acompanyen alguns textos, fonamentalment les cctavole 1-VIII,, que acompanyen la ponkncia de Buonocore, són magnífiques. Joan Gómez Pallar&s CORTES TOVAR, R.; FERNANDEZ CORTE, J.C. (ed.) Bimilenario de Horacio. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1994.43 1 p. ISBN 84-7481-791-9. El segon congrés dedicat a commemorar aplegar el mes de desembre de 1992, a la mort d'Horaci les Actes del qual volem Salamanca, molts estudiosos professionals resumir en aquesta ocasió, és el que va i, permetin-me l'expressió, simpatitzants