Ressenyes

Ressenyes Faventia 1911, 1997 163 catali. És aixi que la doctrina exposada en cescible poesia hombrica, tot plegat, dins el el seu llibre La transcripció dels noms promón cultural catali. pis grecs i llatins (Enciclopbdia Catalana, Barcelona 1993) es va normalitzant alhora Ramon Torné i Teixidó que el coneixement i la difusió de la immarI.B. Lluís de Peguera. Manresa ROBERT, J.-N. De Roma a China. Por la ruta de la seda en tiempos de la Roma antigua. Barcelona: Herder 1996. 333 p. + 4 mapes. ISBN 84-254-1942-5. Després d'un prbleg novel.lesc (p. 9-18) que pren com a excusa la presumpta ambaixada enviada l'any 166 per Marc Aureli Antoní (Andun) a la cort dels Han posteriors, l'autor dóna (p. 19-62), a manera d'introducció, una visió histbrica general de la Xina Qin & Han, les conquestes d7Alexandre, 1'Índia Maurya, l'imperi part arsicida, els kushan ---o indoescitesi Roma. Aleshores tracta (p. 6397) de la imatge idealitzada que un extrem del món tenia de l'altre, contraposant els testimonis grecollatins sobre 1'0hent Llunyi i els seres, productors de la seda, a les fonts xineses sobre l'occident i 1'Imperi Romi (Da Qk), sense oblidar el problema de la situació de la Sbrica (Xina, Caixmir, Tibet occidental). Després de dedicar-se (p. 99-138) als origens i l'expansió de Roma, aixi com a les influbncies orientals en l'evolució de la seva ideologia imperial, arribem al <<viatge>> prbpiament dit, amb el trajecte per la Meditedinia fins als ports de Síria i Egipte (p. 139-156), un excurs histbric sobre Palmira i Alexandria, ccportes de l'imperi,, (p. 157-184), les diferents rutes terrestres a través del Prbxim Orient i 1'~sia Central (p. 185-208) i els itineraris per la mar Roja, el goif Pbrsic i l'oce2 fndic (p. 209-244), per acabar amb sengles capítols que tenen per objecte els comerciants i els productes bescanviats (p. 245-277) i el trhsit d'idees entre les diferents cultures (p. 279-31 1); el llibre es clou amb un epíleg (p. 313-321) sobre l'evolució de les rutes en bpoca medieval, unes taules cronolbgiques (p. 323-326) i una selecció bibliogrifica (p. 327-333). La ressenya d'aquesta obra d'alta divulgació, traducció d'un original francbs (De Rome a la Chine, París: Les Belles Lettres 1993), obeeix, en part, a la voluntat de retreure una sbrie de malifetes: Jean-Noel Robert, malgrat ser, segons els crbdits, un ctviajero entusiasta,, que ha recorregut Xina i Asia en diverses ocasions, és, a més, un llatinista que coneix molt millor el món romi que no pas l'orient, com ho demostren, per exemple, la profusió de citacions dels clissics (esp. poetes de l'bpoca d'August) o l'escassetat de fonts xineses que utilitza i la vaguetat a l'hora de remetre-hi. Amb tot, el llibre seria prou digne, si els traductors no haguessin volgut afegir-se a la <<moda>> de la ruta de la seda eixamplant-ne el títol, quan només un capítol (6. <<Las rutas terrestres del Extremo Oriente,,, p. 185-208) tracta d'ella stricto sensu; a aixb cal afegir el poc ofici de la traductora en adaptar noms propis al castelli: ceecos,, per ctEques>> (p. 104), <<sabinos>, per <<Sabéens>> (p. 119), ctEneo,> & tcAnquisos>> (p. 131-2), cttribus arrianas* per ccaryennes,, (p. 189), ctApolonio>> per tcApollon>> @. 253) i un llarg etcbtera; per no parlar del fet que hom ha mantingut les transcripcions franceses del xinbs en lloc d'adaptar-les a un sistema més reconegut, com el Wade-Giles o, millor, el Pinyin; p.ex. ctyiieh-chib o ctYuezhi>>, en lloc de ccYu che>, (p. 26 i s.). El conjunt, en definitiva, és suggestiu i pot servir com a introducció al tema des d'una perspectiva marcadament occidental, perb la tasca editorial ha estat, en aquest cas, poc acurada. Agustí Alemany Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Cibncies de 1'Antiguitat i de 1'Edat Mitjana