El manuscrit més antic de Pamphilus, copiat a Barcelona?

Faventia 1911.1997 65-74 El manuscrit més antic del Pamphilus, copiat a Barcelona? Jesús Alturo i Perucho Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Cihncies de 1'Antiguitat i de 1'Edat Mitjana 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: 18/7/1996 Abstract Taking into account the extraordinary diffusion in all Europe of the c<Pamphiluss and its great literary (and even linguistic) influence, it is surprising to verify the absence of manuscripts transmitting ihis work in Catalonia. But the fact that the ccParnphilusn was read is proved by several mentions in catalan inventories and, specially now, by the identification of a codex possibly produced at the scriptorium of the Barcelona cathedral circa 1200, which transforms it probably, on the other hand, in the oldest manuscript transmitting this work and confirms, indirectly, that the ccPamphilus~~ was probably composed at the beginning of the ~11th century. En totes les bpoques el camí millor per assegurar la mixima difusió d'un text ha estat la seva incorporació al sistema educatiu. Per redui'da que sigui la comunitat escolar, les obres triades per a la seva formació han estat, naturalment, les més abundantment copiades. Al capdavall, els llibres sempre van destinats a alfabetitzats o als que es preparen per accedir a la cultura escrita. I el Pamphilus fou precisament un poema didictic presentat en forma de combdia elegíaca que arribi a ésser inclbs entre el conjunt de textos escolars coneguts amb el nom de Liber Catonianus, que, com recorda E. Pellegrin, comprenia, de bell antuvi, <<les textes suivants: Cato, Theodulus, Avianus : Fabulae, Maximianus : Elegiae, Claudianus: De raptu Proserpinae, Statius : Achilleis, quelquefois l'llias latina. Mais on substitue parfois Maximianus le pobme d'Ovide (el Remedia amoris), jugé moins nocif pour les enfants>>l. Amb tot, la majoria d'aquestes obres fou substitui'da per altres al llarg dels segles XIII i XIV, i algunes d'aquestes noves recopilacions de textos escolars contenien el Pamphilus, tal com es pot veure en el ms. Viena 3 1 14, copiat probablement a Leipzig el 148 12. 1. PELLEGRIN, E. (1957). Les aRemedia amoris)) d'Ovide, texte scolaire médiéval, ~Bibliothtque de 1'Ecole des Chartesn, 115, p. 172-179, i, ara també, dins Bibliothdques retrouvées. Manuscrits, bibliothdques et bibliophiles du Moyen Age et de la Renaissance. París (1990), p. 409-416, i, en concret, p. 410. 2. Ibídem p. 415. 66 Faventia 1911, 1997 Jesús Alturo i Perucho Tanmateix, el Pamphilus no tingué la fortuna posterior d'integrar-se en els anomenats auctores morales octo, que, recordem-ho, eren els Disticha Catonis, el Facetus, la Theoduli ecgloga, el De contemptu mundi, el Floretus, les Alani parabolae, les Aesopi fabulae i el Tobias. El que no impedí que la seva difusió fos extraordiniria, com ho proven els 59 cbdexs conservats portadors del text complet -sense comptar-ne 26 de perduts-, lesflores o excerpta, transmeses per altres 65 manuscrits, les edicions -30 d'elles incunablesi la influbncia literiria exercida, i, fins i tot, la lingüística, car, com és ben sabut, del protagonista de la nostra comkdia deriva el terme anglbspamphlet, que després s'estendria cap a altres llengües3. Per tot aixb sobta que cap exemplar d'aquesta obra no sigui present als cathlegs de manuscrits de les nostres biblioteques i arxius, i fins i tot tingui una mínima representació en l'imbit més ampli peninsular, amb sols quatre cbdexs, segons el catileg de L. ~ubio~, a qui es deu, per cert, una bona edició i una excelalent traducció castellana del poema fetes en col~laboració amb T. González Rolán5. Són aquests: el ms. 102-1 1 de la Biblioteca del Cabildo de Toledo (que havia pertangut al cardenal Zelada), del segle XIII, segons se'ns diu, i, per tant, un dels més antics testimonis6; el ms. 150 del Archivo de la Catedral de Cbrdova, cbdex miscel-lani del segle m-xrv, que contenia, amb la nostra combdia, també Isop, Facetus, Geta i Tobias; el ms. 4245 de la Biblioteca Nacional de Madrid, del segle xv, amb la transcripció d'altres textos escolars, com el Facetus o el De doctrina mense, i, finalment, el ms. 43 del Archivo Capitular de Burgo de Osma, datat el 1454 i acompanyat, també, de les Faules d'Isop, el Facetus i el De moribus mensae. Perb que el Pamphilus circula per les terres peninsulars més del que no permet de deduir tan escassa representació manuscrita, ho demostra també la influbncia literiria exercida, en forma de parbdia o d'imitació. D'aquest aspecte n'han parlat tots els estudiosos que han tractat d'aquesta comkdia; des d'E. Evesque, en la introducció a la seva edició i traducció7, fins a W. Blumenthal, que s'ha ocupat especialment de l'estil, les fonts i la influkncia del Pinfi18. I tots, naturalment, han assenyalat principalment el Libro del buen amor, de 1'Arcipreste de Hita, i la Celestina, de Femando de Rojas, com els exemples més singulars d'aquesta influbncia. 3. Vegeu COROMINES, J. (1982). Diccionari etimol6gic i complementari de la llengua catalana, vol. üi, Barcelona, s. v.filo-, p. 1033. 4. Catálogo de 10s manuscritos cldsicos latinos existentes en España. Universitat Complutense de Madrid (1984), p. 42-43,51-57,317,540-541. 5. Pamphilus, de amore. Texto, introducción, traducción, aparato critico y notas de RUBIO, L. y GONZALEZ ROLÁN, T. Barcelona (1977). 6. Per aquest motiu fou triat com a manuscrit base per a l'edició d'A.K. BATE, Pamphilus, dins Three Latin Comedies, Toronto (1976), p. 62-89 i 94-96. Anteriorment també havia servit de base per a l'edició d'A. BONILLAY SAN MARTIN, Una comedia latina de la Edad Media (El Liber Pamphili)- (Reproducción de un manuscriro inédito, y versión castellana), <cBoletín de la Real Academia de la Historia,,, 70 (1917), p. 395-467. 7. Dins La ((comédiex latine en France au xiie siScle,textes pubiiés sous la direction et avec une introduction de COHEN, G., t. II, Par's (1931), p. 192. 8. Untersuchungen zur Komodie ((Pamphilus)), ctMitellateinisches Jahrbuchn, 11 (1975), p. 224-31 1. Complementat pel darrer editor de la com?dia, P~ALUGA, S., Commedie latine del XII e XIZI seco10, Universitat de GBnova (1980), p. 11-137, i, en particular, p. 41-44. El manuscrit més antic del Pamphilus, copiat a Barcelona? Faventia 1911,1997 67 Perb, per a la histbria literbia i cultural de Catalunya, ens interessa més de ressaltar la citació que fa del Pamphilus el trobador Guiraut de Calanson en el seu cblebre simentbs-ensenhamen Fadet juglar, quan diu: De Panfili De Virgili Con de la conca saup cobrirg. El que demostra que a la zona pirinenca, ja a la darreria del segle XII, que és quan sembla que cal situar la composició trobadoresca, car va adregada al jove rei dlArago, identificable amb Pere el Gran, era ben coneguda la nostra combdia. Malgrat I'abskncia total de cbdexs d'origen catala coneguts transmissors del Pamphilus, no és lbgic de pensar, per tant, que una obra de tanta difusió i influkncia medieval no tingués acollida al nostre país. Que l'obra hi circula, en efecte, ho proven sense cap mena de dubte, en primer lloc, algunes referbncies documentals, com la de l'inventari de Guillem Benet de Serrat, publicat per P. Pujol i Tubau a partir d'un manual notarial de 1380, on es llegeix: <<Al cofre han libres primo I flors sanctorum, I bulum del breviari de mors, I stories del Alexandri sume bernedina, Ipamfill e I fenser, I libre de notables teologals, I libre de natures, lectura de actors e I breviari del bisbat durgeblO. En l'inventari dels llibres relictes per Guillem Salvatella, notari de Barcelona, del 4 de febrer de 1432, s'hi constata també: ec1 quern de Pamfilet>>", amb el característic diminutiu amb qui: de vegades es designava l'obra i que, com hem vist, dona origen al neologisme ccparnfletn. I, encara, en l'inventari d'un altre notari, Antoni Urba Massenet, del 28 de novembre de 1493, s'hi troba: ccItem, 10 Persi, sens coment, e Panfil, De amore, de ploma, en paper, descomat, ab posts trancats>>12. Ni tan sols no faltava aquest poema didactic a la biblioteca de Benet XIII. Car en l'inventari dreqat el 1423, després de la seva mort, queda consignat : <<unus liber modici valoris in parva forma et dolenti littera, in quo sunt Catonetus, Teodoletus, Maximianus et alii Ovidii, cum copertis de rubeo, et incipit si bonus, et finitfidus arni cus^^^. Els editors d'aquest inventari comenten al respecte: ccL'inventaire Pa donne le contenu de ce recueil didactique qui comprend, outre les distiques du pseudo-Caton, 1'Ecgloga Theoduli de Godescalcus Orbacensis. L'incipit de ce text Etiopum terras iam fewida explique qu'il apparaisse sous le nom de liber Etiopi cims 9. Edició de PIROT, F. (1972). Recherches sur les connaissances littéraires des troubadours occitans et catalans des XIle et XIIIe siPcles; <<Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona,, XIV, p. 253-254. 10. aBoletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelonas, 6 (191 1-1912), p. 469-478. 11. IGLESIAS, J.A. (1996). Llibres i lectors a la Barcelona del segle xv. Universitat Autbnoma de Barcelona, tesi doctoral inkdita, doc. 144. 12. Vegeu HILLGARTH, J.N. Readers and Books in Majorca 1229-1550, vol. 11. París (1991), p. 563. 13. JULLIENDE POMMEROL M.-H., MONFRIN, J. (1991). La bibliothPque pontificale d Avignon et d Peñiscola pendant le grand schisme &Occident et sa dispersion. Inventaires et concordances, vol. I. Roma, p. 543. 68 Faventia 1911, 1997 Jesús Alturo i Perucho Pa. Aprks les Elegiae de Maximianus figurent le Liber Adriani (pour Aviani), le liber Pausili (pour Parnphili vraiesemblement, le Pamphilus se rencontrant souvent dans les recueils de ce genre)>>14. Aquestes referkncies certifiquen fefaentment la circulació de l'obra, perb un cbdex que acabo d'identicar prova, a més, l'origen catali -i, molt probablement, barceloníalmenys d'una cbpia, que té, a més, l'interks, com de seguida veurem, de constituir potser l'exemplar manuscrit més antic que es coneix d'aquest poema, car cal situar la transcripció en els primers anys del segle xm i, potser encara, en els darrers del segle xn. Per6 abans de considerar aquest tema, vegem les característiques codicogrhfiques del nostre manuscrit: ms. 178 de 1'Arxiu de la Catedral de Barcelonals. En pergamí d'un gruix rnitjh; en molt mal estat de conservació, amb nombroses taques de color morat provocades per elements micolbgics, que sovint impedeixen la bona lectura del text. La pagina amida 170 x 95 mm; la caixa d'escriptura, emmarcada en vermell16, fa 135 x 65 mm, per bé que la primera lletra de cada vers queda fora d'aquest enquadrament i ocupa un espai de 5 mm. El ratllat, a punta seca, té una estructura 2v 2v, i s'ha marcat directament damunt el costat pkl dels folis 5v, 6r i 7v, segons la numeració dels folis actuals, car se n'han perdut dos del cbdex original; hi ha algunes marques de punxat encara visibles. El marge superior és de 10 mm; l'inferior, de 25 mm; l'exterior, de 25 mm, i l'interior, de 5 mm. La composició del primer dels dos quaderns que constitueixen el cbdex és forga curiosa: és un terni6 format per un bifoli extern (que actualment ha perdut el primer foli sense text), que inclou al seu interior els altres dos bifolis, per6 sense que aquests dos estiguin encabits l'un dins l'altre, sinó un al costat de l'altre; d'altra banda, cal assenyalar que el tercer bifoli es troba partit pel desgast en dos folis. El segon quadern, un quaternió, ha perdut el foli antepenúltim i presenta l'últim escapGat per dalt. Grificament presenta aquesta composició: 14. Ibídem. 15. Forma part d'una petita col.lecciÓ de fragments de manuscrits -per bé que, com el que ara ens ocupa, no tots són fragments, sinó cbdexs petits-, que tinc en estudi gricies a les moltes facilitats que m'han donat els arxivers Dr. A. Fabrega i Dr. J. Baucells, a qui em plau de manifestar la meva gratitud. Alguns d'aquests fragments ja han estat estudiats, com Un Seduli amb glosses de Remi d'Auxerre copiat a Barcelona a comenGos del segle X, <<Analecta Sacra Tarraconensian, 1996 (en premsa) o Un Facetus en dístics copiat a Barcelona al segle XII-XIII, <<Arxiu de Textos Catalans Antics*, 1996 (en premsa). Sobre la importhcia cultural dels fragments de cbdexs em permeto de recordar el meu treball Els estudis sobrefragments i membra disiecta de cddexs a Catalunya. Breu estat de la qüestió, <<Revista Catalana de Teologia,, XIII12 (1988), p. 431-450. 16. Als folis 2v, 3r i 4v sols és marcat amb tinta el marge esquerre. El manuscrit més antic del Pamphilus, copiat a Barcelona? Faventia 1911, 1997 69 Figura 1. Ms. 178 de 1'Arxiu de la Catedral de Barcelona. 70 Faventia 1911, 1997 Jesús Alturo i Perucho L'al~iria de les lletres minúscules sols arriba a 1 mm i a 3 mm si tenen astes, altura idbntica, llavors, a la de les majúscules. Hi ha una caplletra principal en vermell, ornamentada amb motius zoombríics, que s'encabeixen dins un espai quadrat17, amb qub comenqa l'obra, i unes altres de secundhies, també en vermell, que constitueixen un complement de la puntuació, perqub indiquen l'inici de les paraules de cada personatge; les caplletres, doncs, tenen una jerarquització segons la seva funció. Les majúscules, tra~ades amb la tinta ordinhia, de color marrón fosc, són folrades de vermell. També és en vermell l'encapqalament de l'obra: <Inci>p(it) liber Panjlii. El marge inferior presenta unes línies verticals de caricter decoratiu; són de tinta marrón resseguides de vermell en els folis 2v, 3r i 4v, i sols en marrón als folis 5v, 6rv, 7rv, 8rv, 9rv i 10r. L'escriptura del text fou deguda a una sola mi, per6 aquesta fou molt esmenada per altres mans coetinies i posteriors, tal com és propi de les obres escolars de gran difusió i ús. S'empra la minúscula postcarolina amb elements protogbtics, marcats, sobretot, per la tendbncia a convertir els traGos rodons en angulosos. Feia d'enquadernació d'aquest llibret el retall d'un foli d'un Liber orationum de festiuitatibus hispiinic, en escriptura visigbtica de comenqament del segle IX, probablement d'origen catali i qui sap si de la mateixa Barcelona també, ara amb la signatura 187 (b) després d'haver estat identificat pel Dr. M.S. Gros i extret el 7 de marq de 1977, segons nota autbgrafa del Dr. J. Baucells. Tot apunta cap a una datació del cbdex entorn de l'any 1200. Aquesta primerenca cbpia feta, sens dubte, per a l'escola catedralícia de Barcelona i potser sortida del seu mateix scriptoriuml*, constitueix, com en el cas d'un Facetus copiat a la nostra ciutat per Nadal Ponq pels mateixos anys19, un clar indici que els nostres homes de lletres i, en particular, els canonges, un col.lectiu d'intel.lectuals molt remarcable20, estaven al dia dels gustos literaris imperants, dominats pel que des de L. Traube es coneix com l'aetas ovidiana21, particularment florent als segles XII i XIII, i que, en el nostre cas, es manifesta en una combdia que té per 17. Aquest enquadrament es constata també en les caplletres dels Libri Antiquitatum de la mateixa catedral de Barcelona. Vegeu, per exemple, el primer document transcrit en aquest cartoral, del qual dóna reproducció MAS, J. Notes históriques del bisbat de Barcelona, vol. IX, Rúbrica dels Libri antiquitatum de la Sdu de Barcelona, Primera part, Barcelona (1914), p. XVI; o el document primer del segon volum del mateix cartulari, reprodu'it ibidem, vol. XII, Quarta y Última part, Barcelona (1915), p. 6. I, encara, de la mateixa catedral, el manuscrit 8, en el seu fol. 53, tal com es veu en BOHIGAS, P. La ilustración v la decoración del libro manuscrit0 en Cataluiia. Periodo románico, Barcelona (1960), p. 64. Ni cal diu com n'és de significativa aquesta tbcnica per confirmar l'origen barceloni i catedralici del nostre cbdex, per bé que també es trobi en altres manus- - crits catalans de diferent origen immediat; vegeu, per exemple, la caplletra del fol. 409 de la Biblia de Lleida reprodu'ida en BOHIGAS, P. p. 57. 18. Per al concepte d'scri~torium i les cauteles amb qub cai interpretar-10 remeto al meu estudi Les inventaires de livres en Catalogne du ixe au xiie sidcles, ponbncia presentada al Col4oqui del Comitk Intemational de Paléographie Latine celebrat a Brussei.ies i Maredsous el 1995 (en premsa). 19. Vegeu la nota 15. 20. Sobre el nivell cultural dels canonges resulta il.lustrativa la importincia i la composició d'algunes de lim biblioteques privades. Vegeu ai respecte ALTURO, J. Les inventaires de livres en Catalogne du ixe au xiie sidcles cit., i L'ensenyament a Catalunya, del segle viii al xii (en premsa). 21. Vorlesungen und Abhandlungen, vol. Ií, Munic (1911), p. 113. El manuscrit més antic del Pamphilrts, copiat a Barcelona? Faventia 1911, 1997 71 model lingüístic, estilístic i mbtric Ovidi, com molt adequadament ha assenyalat S. Pittaluga a propbsit del Phmfi122. I és que al segle NI-~I~ l'escola de la catedral de Barcelona ja tenia una llarga tradició, perqub era forga activa, almenys des del segle XI, quan apareix una seriació seguida de noms de canonges relacionats amb el món de l'ensenyament. Concretament l'any 1145, fins i tot se'ns documenta la localització i les característiques mínimes de l'escola catedralícia regentada pel mestre Martí Bartomeu. Era prop la seu, al costat del cementiri; s'hi entrava per un dels dos claustres i era una sala amb pbrtic i pati23. obviament, la meva proposta de datació ens porta d'immediat a la qüestió de la data de la composició, que, descartada la del segle x proposada per A. Baudoup, solia situar-se darrerament entre 1 180-120025, fins que P. Dronke va enfocar més adequadament la problemhtica, a partir del testimoni de l'existbncia de l'obra per l'accessus ad Pamphilum trobat en el manuscrit muniqubs Clm 19475, originari de l'abadia de Tegemsee i copiat per tres mans, la segona de les quals copi2 l'accessus Pamphili a la primera meitat del segle XII!, el que pressuposa que en aquest moment el Pamphilus era ja una obra consagrada i, per tant, havia d'haver estat composta uns quants anys abans. Amb aquest sblid argument P. Dronke va poder concloure que athese considerations, taken togethar, make it difficult to envisage a date later than c. 1100 for the composition of ~amphilus>>~~. El nostre manuscrit no pot, per tant, sinó confirmar la hipbtesi d'una data de composició més avan~ada proposada per P. Dronke. Perb al mateix temps introdueix un matís important, segons que crec, al mateix estudiós quan, sobre l'origen geogrhfic de la composició, afirma que ccour earliest testimonies all point in the same direction: towards south-west Germany, and in two cases out of the three, specifically to Tegem~ee>>~~. El testimoni del trobador Guiraut de Calanson i des d'ara el del manuscrit de Barcelona, el més antic de tots segons les datacions fins 22. Ovidio (rethicus), fra satira e parodia nella commedia latina medievale, dins Aetates Ovidianae. Lettor di Ovidio dall'Antichita al Rinascimento, a cura de GALLO, I. -NICASTRI, L. Nipols (1995), on recorda que <<gii all'inizio del XII secolo i1 recupero di Ovidio avviene in chiave non solo letterario e linguistico, ma anche di una sia pur implicita interpretatio moralis .... si verifica anche in alcune commedie elegiachen. I afegeix: mel Pamphilus non solo la lingua e 10 stile, ma anche l'argomento t di derivazione ovidiana, tanto che la commedia pub essere concepita come una sorta di riduzione scenica dell'Ars amatoria, o quantomeno un tentativo di applicare la precettistica erotica a un testo comico. La storia d'amore fra Panfilo e Galatea, la laida figura della vecchia ruffiana, la violenza cui Panfilo ricorre ( con la compiaciuta complicitk della vecchia) per possedere finalmente la fanciulla, sono tutti temi che in diversi modi l'autore desume da Ovidio,, p. 217. 23. Per a tots aquests aspectes vegeu ALTURO, J. L'ensenyament a Catalunya als segles VIU-XII cit. 24. Pamphile ou l'art d'itre aimé, París (1874), p. 24-26. 25. Així RUBIO, L.-GONZALEZ ROL& T., op. cit., p. 24. Per a les diferents propostes de datació efectuades, vegeu la introducció de PI~ALUGA; S. a la seva edició cit., p. 13-18 i, en concret, la nota 7. 26. A Note on Pamphilus, <<Joumal of the Warburg and Courtauld Institutes*, XLII (1979), p. 226, i, ara també, republicat dins Latin and Vernacular Poets of the Middle Ages, (1991), 11, amb algun petit complement en Addicions and corrections, p. 3. 27. Ibídem, p. 230. 72 Faventia 1911, 1997 Jesús Alturo i Perucho avui proposa de^^^, hauran de ser tinguts ben en compte a partir d'aquest moment, per bé que és cert, com afirma S. Pittaluga, que <<se i1 problema dell'origine del Pamphilus rimane aperto, cib k dovuto principalmente all'intensith degli scambi culturali, facilitati dallo sviluppo e dalla diffusione degli studi che caratterizzano 1'Europa nel XII se colo^^^. Dono a continuació les variants textuals3" respecte a l'edició de F.G. ~ecker~', la més curosa en presentació de lliqons divergents. Cal ressaltar, així mateix, que el cbdex de Barcelona (Barc) arriba fins al vers 688 perquk li manca un foli amb text, per6 presenta, contrhriament, uns versos afegits, el que sembla comú a altres cbdexs, segons ja indica Eve~que~~. També aquests, en la mesura que han pogut ser llegits, els transcric aquí en aphdix. Variants textuals: v. 3 et ferientis Becker, si serientis Barc v. 4 sinit Becker, siuit Barc v. 5 maiora Becker, grauiora a. m. corr. p. ras. et t. m. supra scr. magora Barc v. 6 spero, salutis opem nec medicina dabit Becker, a. m. corr. p. ras. Barc v. 7 ipse Becker, om. Barc; possurn Becker, possim Barc v. 9 estque mee Becker, est per me Barc v. 11 opus est michi Becker, mi est opus Barc v. 15 sue Becker, suos Barc v. 16 et Becker, om. Barc v. 19 illis Becker, istis 28. És clar que hi cap la possibilitat que altres manuscrits datats del segle xm -i que no he vist personalmentpoden haver estat copiats també en els primers anys de la centúria -o, potser, abans i toti que la prudbncia dels estudiosos que abans de I'article de P. Dronke consideraven l'obra composta entre 1180-1200 els <<obligués* a retardar pale~gr~cament la data de les cbpies. 29. Commedie latine del xii e xiii secolo cit., p. 18. 30. No les simples variants ort~gr~ques, que són: transiescit (v. 41), transsisset (v. 79), deprehenditur (v. 85), oficio (v. 88), abitu (v. 119), proibet (v. 138), cocnoscere (v. 161), neciat (v. 176), sapientia (v. 183),pecata (v. 193), aud (v. 202), acutior (v. 203),prudentia (v. 207),patiar (v. 239), ancora (v. 246), coercent (v. 253), atenuatur (v. 260), assenssu (v. 288), Galateam (v. 289), cornoda (v. 305), emtus (v. 316), frustabor (v. 317), mitti (v. 343, ressistit (v. 346), adquirit (v. 348), Pamfilus (v. 357), locuplex (v. 361), his (v. 375 i v. SIS), istut (v. 389), torum (v. 402), nequid (v. 450), tori (v. 472), imbribus (v. 480), sollercia (v. 487 i v.545), retulit (v. 495), uelu (oblit de t) (v. 587),flama (v. 589), nefas (v. 605), pulcher (v. 615), hostia (v. 651), habibit (v. 663), suplex (v. 679), respecte a transiecit (v. 41), transisset (v. 79), deprenditur (v. 85), oficio (v. 88), habitu (v. 119),prohibet (v. 138), cognoscere (v. 161), nesciat (v. 176), sapiencia (v. 183),peccata (v. 193), aut (v. 202), acucior (v. 203), prudencia (v. 207), paciar (v. 239), anchora (v. 246), cohercent (v. 253), attenuatur (v. 260), assensu (v. 288), Galatheam (v. 289), commoda (v. 305), emptus (v. 316),frustrabor (v. 317), miti (v. 343, resistit (v. 346), acquirit (v. 348), Pamphilus (v. 357), locuples (v. 361), his (v. 375 i v. 515), istud (v. 389), thorum (v. 402), nequit (v. 450), thori (v. 472), ymbribus (v. 480), solercia (v. 487 i v. 543, rettulit (v. 499, uelut (v. 587),flamma (v. 589), nephas (v. 605), pulcer (v. 615), ostia (v. 651), abibit (v. 663), supplex (v. 679). Assenyalem també dues dittografies que presenta el manuscrit de Barcelona: multa (v. 11) i uite (v. 637, per bé que la primera uite fou cancel.lada per una m& correctora), i que davant pudorem, del vers 618, també fou cancel.lada una c. 31. Pamphilus. Prolegomena zum Pamphilus (de amore) und kritissche Textausgabe, Diisseldorf (1972). 32. Op. cit., p. 190, nota 1, diu: <<Notons que les manuscrits FVL présentent une addition de vingtquatre vers qu'on retrouve dans certaines éditions imprimés. Cette addition était vraisemblablement destinée B corser la scbne de séduction et de vio1 que l'on estimait sans doute trop anodine. L'auteur de ces vers ajoutés aprbs coup n'a pas su retrouver le ton du reste du potmen. El manuscrit més antic del Parnohilus. co~iat a Barcelona? Faventia 1911.1997 73 Barc vv. 20-34 lectu impossibiles Barc v. 35 foret Becker, faret Barc v. 40 omnibus aut Becker, post omnibus add. illa Barc sed a. m. cancell. v. 44 decrescitque Becker, discressitque Barc; uisque Becker, usque Barc v. 45 hec Becker, hoc Barc v. 47 orta Becker, est a. m. add. Barc v. 48 huic ideo Becker, hiis igitur Barc v. 50 dotes Becker, dotis Barc; rogat Becker, rogant Barc v. 52 labore meo Becker, meo labore Barc v. 53 bubulci Becker, bubula Barc v. 63 non Becker, nec Barc v. 64 clara meum lumina Becker, lumina clara meum Barc; habent Becker, habet Barc v. 66 modis Becker, iocis Barc v. 69 michi nam Becker, nam michi Barc; instat Becker, urget Barc v. 71 hec Becker, hoc Barc v. 75 petes Becker, petis Barc v. 77 negabat Becker, -bat a. rn. corr. Barc v. 84 leuatur onus Becker, leuatur honus a. m. corr. Barc v. 91 egenus Becker, lectu impossibile Barc v. 103 necnon Becker, nec nisi Barc v. 105 taceas Becker, taceas a. m. corr. ex timeas? Barc v. 108 ipsa Becker, illa Barc v. 110 mox Becker, iam Barc; ipsa Becker, illa Barc v. 111 non Becker, nec Barc v. 112 negat Becker, uetat Barc v. 115 curta Becker, parua Barc, in marg. curta scr. a. rn. v. 121 nescit Becker, lectu impossibile Barc v. 128 tuam Becker, suam a. m. corr. Barc v. 129 pectore Becker, pectium a. m. corr. Barc v. 130 uelle tuum Becker, [...]tum Barc v. 134 breui Becker, fuit breui Barc, in marg. graui scr. a. m. v. 138 litigiosa loqui Becker, litigiosa loqui a. m. corr. Barc v. 139 spe Becker, spes Barc v. 140 times Becker, times a. m. corr. Barc v. 148 dolor Becker, dolor a. m. corr. Barc v. 151 modo Becker, iam Barc v. 159 plura paraui Becker, <pre>phata(?) Barc v. 162 inde Becker, ipse Barc v. 164 officiumque Becker, obsequiumque Barc v. 165 dictis et Becker, uisum set Barc v. 170 pluraque Becker, plurima Barc v. 176 dictaque Becker, dictuque Barc v. 186 placet Becker, placeat Barc v. 188 amor Becker, hom0 a. m. corr. ex amor Barc v. 194 hic Becker, sic Barc v. 196 dicere pauca mee Becker, parua referre mee Barc v. 197 terre Becker, cuncta Barc v. 205 possis Becker, poscis Barc v. 206 quis Becker, quid Barc; quisue Becker, quisue a. m. corr. ex quidue Barc v. 209 cancell. seda. m. restituit in rnarg. Barc v. 210 deprecor Becker, te precor Barc; ut liceat Becker, a. m. add. nos Barc v. 212 ipsa Becker, nam a. m. corr. ex ipsa Barc; placet Becker, placet a. m. corr. ex placeat Barc; inde tibi Becker, inde tibi a. m. add. Barc v. 213 loqui Becker, om. Barc; nec Becker, nec a. m. corr. ex uel Barc; prohibebo Becker, non proibebo Barc v. 219 puellis Becker, puellis a. rn. corr. ex uicissirn Barc v. 226 loquar plebe uidente tibi Becker, tibi plebe uidente loquar Barc; in rnarg. add. a. rn. tucius ergo loquar plebet uidente tibi Barc v. 235 bassia, tactus Becker, basia, tactus a. m. corr. Barc v. 238 fallunt Becker, fallant Barc v. 243 loquamur Becker, loquemur Barc v. 248 diues redeo Becker, redeo diues Barc v. 249 hec Becker, hoc Barc v. 250 nec Becker, non Barc v. 252 uelud ipse sui Becker, memor illius a. m. corr. ex uelut ipse sui Barc; ipsa Becker, ipsa a. m. corr. ex illa Barc v. 259 abusu Becker, et usu Barc v. 269 tamen illa Becker, fortuna Barc v. 283 uestigia uertam Becker, uestigia uertam a. m. corr. Barc v. 284 meum Becker, meum a. m. corr. ex nostrum Barc v. 287 loquor Becker, loquar Barc v. 301 nimis Becker, tum Barc; honesta Becker, honestus Barc v. 303 pellicio Becker, pellicia Barc; uestes Becker, pelles Barc v. 312 carpat quisque uias et sibi Becker, quisque uiam carpat sibi Barc v. 316 et Becker, om. Barc v. 318 prouideas Becker, subuenias a. m. corr. Barc v. 320 dabo Becker, dabo tibi Barc vv. 324-325 om. Barc v. 326 meus Becker, michi Barc v. 329 nostra Becker, cuncta a. m. corr. Barc v. 339 iuuentus Becker, iuuentus add. in marg. Barc v. 342 suscipit Becker, suscepit Barc v. 344 exsuperat Becker, superat Barc v. 345 et Becker, om. Barc v. 347 pubes probitatis Becker, probitatis pubes Barc v. 353 en Becker, an Barc; iuxta Becker, iustam Barc; Galatheam Becker, Galatea Barc v. 355 Galathea Becker, Galateam Barc v. 357 hac Becker; est a. m. corr. Barc v. 362 et Becker, om. Barc v. 370 mouet Becker, monet Barc v. 383 casus transmisit Becker, transmisit casus Barc v. 387 michi Becker, tibi