Flora pteridofítica de la Marina Alta (Alacant)

Flora pteridofítica de la Marina Alta (Alacant) Jaume X. Soler* & Llorenç Sáez** Rebut: 27.04.96 Acceptat: 12.05.97 Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 65: 23-30. 1997 ISSN: 1133-6889 GEA, FLORA ET FAUNA Resum A partir de material d’herbari i referències bibliogràfiques es revisa i actualitza el catàleg de pteridòfits de la comarca de la Marina Alta (Alacant). Asplenium trichomanes L. subsp. inexpectans Lovis constitueix novetat per a la flora del País Valencià. MOTS CLAU:Asplenium trichomanes subsp. inexpectans,Pteridophyta, Alacant, península Ibèrica. Abstract Pteridophytic flora of the Marina Alta (South-Eastern Iberian Peninsula) On the basis of herbarium material and bibliographic references, we have made a revision of the catalogue of Pteridophyta from Marina Alta (SE Iberian Peninsula). Asplenium trichomanes L. subsp. inexpectans Lovis is recorded for the first time in the Valencian Community. KEYWORDS:Asplenium trichomanes subsp. inexpectans,Pteridophyta, Alacant, Iberian Peninsula. Resumen Flora pteridofítica de la Marina Alta (Alicante) A partir de material de herbario y de la recopilación de referencias bibliograficas se revisa y actualiza el catálogo de pteridófitos de la Marina Alta (Alicante). Asplenium trichomanes L. subsp. inexpectans Lovis supone novedad para la flora del País Valenciano. PALABRAS CLAVE:Asplenium trichomanes subsp. inexpectans,Pteridophyta, Alicante, Península Ibérica. Introducció Aquest treball s’emmarca dins un projecte de revisió de la flora diànica, i representa una actualització i revisió crítica del catàleg pteridològic de la comarca de la Marina Alta. L’àmbit de l’estudi es troba al nord-est de la província d’Alacant i té una superfície aproximada d’uns 750 km2. Presenta una geomorfologia molt variada i accidentada, que va des de zones litorals, més caloroses i seques fins a grans serres, fresques i humides. Les serres de la comarca són l’extrem oriental de la Serralada Bètica a la península. Formen un grup de muntanyes de grans *Departament de Biologia Vegetal. Facultat de Ciències Biològiques. Universitat de València. E-46100 Burjassot. València. **Departament de Biologia Vegetal. Facultat de Biologia (UB). Av. Diagonal, 645. E-08028 Barcelona. 23 elevacions vora la mar. Aquesta posició geogràfica, més l’orientació E-W, provoca que els fluxos d’aire humit provinents de la Mediterrània s’elevin i descarreguin grans quantitats de pluja, convertint-se així en una de les zones més plujoses del país. Corològicament la comarca s’enquadra en el sector Setabenc de la província catalanovalencianoprovençal (Rivas Martínez, 1987). D’altra banda, la posició fronterera amb altres dominis florístics fa que la seva flora s’enriqueixi dels elements murcianoalmerià, bètic i balear, i es troba ací el límit nord de moltes espècies bètiques i del semiàrid murcianoalmerià. La zona ha estat tradicionalment molt visitada pels botànics. Les primeres aportacions pteridològiques són degudes a Rouy (1884), que en un dels seus viatges per la península Ibèrica passa per aquestes terres, d’on esmenta quatre espècies. Pau (1894), uns pocs anys després, descriví Asplenium valentinum de la comarca. Posteriorment, ja a començament de segle, Font Quer visqué a Dénia durant els mesos d’abril a juny de l’any 1923. En la seva estada herboritzà alguns pteridòfits que són conservats a BC i MA. Ja més recentment, Rigual (1964) en la flora de la província esmenta vuit pteridòfits de la zona. En el mateix any, Herrero-Borgoñón & Mateo (1984) esmenten a la comarca Asplenium scolopendrium iA. sagittatum. Donat (1988) reporta per a la serra del Montgó un total de deu espècies. Ja en aquesta dècada, Sendra (1990) publica la primera flora parcial de la comarca, on recull quinze pteridòfits, mentre que Banyuls (1990) reporta set pteridòfits de la serra de Bèrnia. L’Atles corològic de la flora vascular dels Països Catalans (Bolòs & Romo, 1991; Bolòs et al., 1993) també assenyala el mateix nombre de tàxons per a la zona. Urios et al. (1993) assenyalen un total de tretze tàxons en el seu estudi sobre la Marjal de Pego i la seva rodalia. Recentment, Barber (1995) assenyala onze espècies de la zona litoral i, finalment, Pérez-Badia (1995), en el catàleg florístic de la Marina Alta recull fins a vint-i-un tàxons de pteridòfits. Material i mètodes El catàleg ací establert és el resultat de la revisió de material d’herbari, de prospeccions de camp i del buidatge de les referències bibliogràfiques. S’han revisat un total de 197 plecs, dipositats a MA (50), VAB (67), BC (20), BCC (3), ABH (32) i als herbaris personals dels autors (33). Per a cada tàxon es comenta l’abundància en la zona d’estudi, ecologia i la seva distribució comarcal en quadrícules de 10 x 10 km. Quant a la nomenclatura i l’ordenació dels tàxons hem seguit –amb excepcions– el criteri adoptat a Flora Ibérica (Castroviejo et al., 1986). Per a cada quadrícula s’aporta un plec testimoni, si existeix; si no hi ha plec i s’ha vist en el camp, un vist viu (v.v.), o en darrer cas es recull la citació bibliogràfica. El nom dels tàxons escrits en caràcters itàlics correspon a plantes dubtoses a la zona o bé es tracta de pteridòfits al·lòctons. Per a la realització de les mesures de les espores hem realitzat trenta mesuraments (perispori exclòs) d’espores obtingudes a partir de material d’herbari muntades en glicerogelatina. Per a l’estudi fitodermològic, pinnes ben desenvolupades de la meitat de la fronda han estat hidratades en aigua (24 hores), per a posteriorment decolorar-les amb hipoclorit sòdic (15 minuts). Hem realitzat un total de trenta mesuraments per mostra. El catàleg presentat es pot ampliar en un futur amb espècies que es troben en zones GEA, FLORA ET FAUNA 24 properes i que podrien existir amb gran probabilitat al territori estudiat. És el cas d’Equisetum arvense L., que creix a les comarques veïnes de l’Alcoià i el Comtat, com també de Thelypteris palustris Schott, que apareix al pic de la serra de la Safor, frontera natural entre la Safor i la Marina Alta. Catàleg florístic Selaginella denticulata (L.) Spring Present en quasi tota la comarca, excepte en les quadrícules més interiors (YH48, YH39). Comuna als talussos, roques i marges de llocs ombrívols, sobre sòls descarbonatats. Equisetum ramosissimum Desf. Present en totes les quadrícules, excepte en 31SBC58. Comú a les jonqueres i gramenets sobre sòl humit. Equisetum telmateia Ehrh. Molt localitzat i escàs. Encara que n’existeixen diverses referències per a la zona estudiada, només l’hem herboritzat als voltants de Gata de Gorgos i a la vall d’Alcalà. Colonitza els herbassars higròfils dels barrancs més humits i ombrívols. 30SYH3595: Vall d’Alcalà, serra de Cantacuo, 650 m, J. X. Soler & M. Signes, 4820 JXS 12-VI-1996 MA; 30SYH49: castell de Castells, Sendra (1990: 449); 30SYH59: vall de Laguar, Sendra (1990: 449); 30SYJ40: vall de Gallinera, Sendra (1990: 449); 30SYJ50: Pego, marjal, Uríos et al. (1993: 113); 31SBC49: Gata de Gorgos, Barranqueres, 100 m, J. X. Soler 603, 29-IV1991 (MA 550204); Jesús Pobre, vall de Sant Bartomeu, 20 m, A. Barber, 15-IX-1992 (ABH 2180). Equisetum x moorei Newman Aquest tàxon ha estat consignat de Calp (Cantó et al., 1986), citació que, a falta de 25 FIGURA 1. Mapa de l’àrea estudiada amb indicació del reticle UTM de 10 km de costat. Map of the studied area including 10 km UTM network. GEA, FLORA ET FAUNA la comprovació del testimoni d’herbari, considerem molt dubtosa, a causa de l’absència en la zona d’un dels parentals (E. hyemale L.). Polypodium cambricum L. Present arreu del territori estudiat, sobretot a les valls més humides. Present en totes les quadrícules. Comuna als replans i fissures amples de roques ombrejades. Cheilanthes acrostica (Balbis) Tod. Present en tota la zona d’estudi, essent més freqüent cap a les zones baixes. Comuna als badalls terrosos i repeus de les roques assolellades. Pteris vittata L. Murs, fissures de roques, sèquies i rierols. Espècie present a les comarques veïnes de la Safor i la Marina Baixa. Existeix la referència bibliogràfica per a la quadrícula de 50 x 50 km (BC 1) de l’Atles de Flora Europaea (Jalas & Suominen, 1972: 56), que posteriorment recull Mateo (1984: 99). 31SBC1: Jalas & Suominen (1972: 56); Ibídem, Mateo (1984: 99). Adiantum capillus-veneris L. Pteridòfit no gaire comú, però present ací i allà en totes les quadrícules. Localment abundant als murs, pous, rocalls, talussos argilencs, etc., esguitats per l’aigua que precipita carbonat càlcic. Anogramma leptophylla (L.) Link Només l’hem trobada en un barranc humit de castell de Castells. Molt rara. Badalls de roques calcàries sobre sòl fortament descarbonatat, associada amb Selaginella denticulata i Asplenium trichomanes, en enclavaments humits i arrecerats. Recentment ha estat esmentada a la província d’Alacant per Sendra (1990: 449), Crespo (1993: 11) i Pérez-Badia (1995: 71) de material recollit a la comarca. 30SYH49: Castell de Castells, serra d’Alfaro, 600 m, J. X. Soler 1078, 7-V-1995 (VAB 971107); 30SYH59: vall de Laguar, Sendra (1990: 449); 30SYH58: serra de Bèrnia, Crespo (1993: 11); 30SYJ40: vall de Gallinera, R. Pérez Badia, 10-IV-1994 (ABH 8793). Cosentinia vellea (Aiton) Tod. subsp. bivalens (Reichst.) Rivas Mart. & Salvo Molt rara a les fissures de les roques assolellades. L’estudi dels caràcters micromorfològics assenyalats per Badré & Reichstein (1983) permet d’adscriure els exemplars estudiats a la subespècie bivalens. 30SYJ50: Pego a Oliva, 100 m, G. Mateo, 4-XII-1983 (VAB 830016); serra de Segària, Sendra (1990: 449); 31SBC58: Moraira, 50 m, J. X. Soler 6547, 15-XII-1991 (BCC). Pteridium aquilinum (L.) Kuhn subsp. aquilinum En podem trobar poblacions en quasi totes les quadrícules, excepte a les més litorals (31SBD50, 31SBC59, 31SBC48, 31SBC58). En alguns indrets constitueix poblaments força densos, sobretot a la Llosa de Camatxo i la vall de Gallinera. Comuna als obacs de les serres, on colonitza els indrets amb elevada humitat edàfica. Christella dentata (Forsskål) Brownsey & Jermy 31SBC48: Benissa, Pérez-Badia (1995: 99) cultivada. L’autora comenta la possibilitat que existeixi de forma natural. Asplenium fontanum (L.) Bernh. Freqüent a la zona d’estudi, és present en totes les quadrícules. És una espècie comuna als badalls i repeus de les penyes ombrejades. 26 28 Asplenium majoricum Litard. Probablement, la primera indicació que pot ser atribuïda a aquesta espècie és deguda a Martínez (1934: 17), el qual assenyala la presència d’Asplenium lanceolatum var. valentinum (Pau) Knoche a la serra de Bèrnia. Rigual (1984: 236) reporta aquesta falguera de diverses localitats alacantines (penya de Xixona i puig Campana). Hem comprovat l’existència d’exemplars recol·lectats per aquest autor en les dues localitats anteriors, a més d’una tercera (la serra de Bèrnia), que són dipositats a MA i BCF. Pangua et al. (1992: 12) confirmen la determinació dels dos plecs de Rigual dipositats a MA (penya de Xixona, MA 374320; s. de Bèrnia, MA 374321). 30SYH58: serra de Bèrnia, Rigual, 12V-1975 (MA 374321). Obsevacions: Pau (1894: 174) descrigué A. valentinum a la comarca (Ondara), tàxon que interpreta com a híbrid entre A. fontanum i A. petrarchae. La falta de material tipus no permet d’identificar positivament la planta que Pau observà. Asplenium onopteris L. Planta actualment força rara a conseqüència de la forta degradació que la màquia ha experimentat a la zona, a causa de l’elevat nombre d’incendis forestals en els darrers anys. Present en tot el territori, excepte a les quadrícules 31SBC48 i BC58. Força rar a la màquia i brolla densa dels vessants més humits. Asplenium petrarchae (Guérin) DC. subsp. petrarchae Segons Pérez-Badia (1995: 78) aquesta seria la subespècie predominant. Tot i que és esperable a la zona estudiada, no hem pogut comprovar-ne la presència en el territori. subsp. bivalens (D. E. Meyer) Lovis & Reichst. Comú a les fissures de les roques de llocs ombrejats, encara que també pot aparèixer en indrets termòfils i assolellats. Tots els plecs estudiats corresponen a la subespècie bivalens, com també les citacions més recents aportades per Salvo (1990) i Pérez Carro & Fernández Areces (1992: 18), fet que ens fa pensar que la subespècie bivalens és la que predomina a la zona i que totes les indicacions d’A. petrarchae han de ser atribuïdes a aquest tàxon. Ara bé no és descartable trobar la subespècie petrarchae així com l’híbrid entre totes dues, ja que no són gaire distants les localitats conegudes d’aquests tàxons (V, Vallada, Pérez Carro & Fernández Areces, 1992: 17). El predomini de la subsp. bivalens a la zona és un exemple més de la relació que la flora diànica té amb la flora bètica. 30SYH49: castell de Castells, barranc de Malafí, 500 m, J. X. Soler 1657 & M. Signes, 3-IV-1995 (herb. pers.); 30SYH58: coll de Rates (a 1 km de Tàrbena), 500 m, Pérez Carro & Fernández Areces (1992: 18); serra de Bèrnia, Rigual (1984: 236); 30SYH59: Fontilles, 300 m, Mateo & Figuerola, 4-XII1983 (83/0030); 30SYJ3600: vall de Gallinera, Benissili, barranc de Retanches, 500 m, J. X. Soler 4900 & M. Signes, 12-V-1996, (L. Sáez, herb. pers.); 30SYJ50: Pego a Sagra, Mateo & Aguilella, II-1982 (VAB 10023); Pego (a 1,5 km cap a Ebo), 250 m, Pérez Carro & Fernández Areces (1992: 18); 31SBC48: Calp, Ifac, 50 m, Font-Quer, 12V-1923 (BC 77852); 31SBC49: Gata de Gorgos, 150 m, J. X. Soler 6548, XI-1991 (herb. pers.); 31SBC59: Benitatxell, 50 m, A. Barber, 15-III-1992 (ABH 2006); 31SBD40: Dénia, Montgó, 300 m, Mansanet & Mateo, IV-1980 (VAB 80/0016). 27 GEA, FLORA ET FAUNA TAULA 1. Mitjana (± desviació estàndard) de les longituds de les espores i cèl·lules oclusives dels estomes d’A. trichomanes subsp. inexpectans. Mesures en µm. Mean (± standard deviation) of spore and guard cell length of A. trichomanes subsp. inexpectans. Measures are given in µm. Localitat long. perispori long. estomàtica Vall de Gallinera, YH3699 30,1 (± 1,57) 41,5 (± 3,9) Murla, YH5495 29,3 (± 1,49) 40,4 (± 3,6) Montgó, BC5099 30,5 (± 1,9) 41,8 (± 3,8) Asplenium ruta-muraria L. subsp. rutamuraria Molt rar a les roques, parets i avencs. 30SYH5190: penya de l’Altar, Benitxembla, 900 m, J. X. Soler 1643 & M. Signes, 8-IV-1995 (VAB 95/4666); 30SYH 5883: serra de Bèrnia, J. X. Soler 6553 & M. Signes, 6-IV-1997 (herb. pers.). 30SYJ 4900: vall d’Ebo, avenc Ample, HerreroBorgoñón (1987: 176). Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D. E. Meyer Es fa a les muntanyes de l’interior de la comarca. No l’hem trobat a les quadrícules de la franja litoral (31SBC48, 31SBC58). Poc comú a les roques i parets ombrejades i humides. 30SYH39: vall d’Alcalà, Sendra (1990: 449): 30SYH48: castell de Castells, serra d’Aixortà, 700 m, J. X. Soler (v. v.); 30SYH 49: castell de Castells, barranc de Malafí, 550 m, J. X. Soler 1788 & M. Signes, 7-V1995 (herb. pers.); 30SYH58: serra de Bèrnia, 900 m, J. X. Soler 6549, 23-VI-1991 (herb. pers.); 30SYH59: Xaló, 400 m, J. X. Soler (v. v.); 30SYJ30: vall de Gallinera, Mateo & Figuerola, 4-XII-198 (VAB 83/ 0036); 30SYJ 40: vall de Gallinera, Benirrama, Sendra, 4-IV-1987 (VAB 87/0404); 30SYJ50: serra de Segària, Font-Quer, 15V-1923 (MA 1040); 31SBC49: Dénia, Montgó, 400 m, Donat, 22-IV-1987 (VAB 89/1885): 31SBC59: Dénia, Montgó J. X. Soler (v. v.); 31SBD40: Dénia, Montgó, Donat (1988: 44); 31SBD 50: Dénia, Montgó, Donat (1988:44). Asplenium trichomanes L. subsp. inexpectans Lovis Força més rar que l’anterior. L’hem trobat en tres localitats, de moment. Primera indicació d’aquest tàxon per al País Valencià. La distribució d’A. trichomanes subsp. inexpectans a la península Ibèrica és poc coneguda, les indicacions precises són escasses, i no rarament ha estat confós amb altres subespècies d’A. trichomanes. Löve & Kjellist (1972) reporten un A. trichomanes diploide (sub Asplenium melanocaulon Willd. =A. trichomanes subsp. trichomanes) de la Laguna de Valdeazores, Jaén, que probablement correspon a la subsp. inexpectans. Existeixen altres citacions d’aquesta subespècie en altres punts d’Andalusia, corresponents a les serres de Cazorla-Segura i a Màlaga, degudes a C. Soriano (1988) i a Rasbach et al. (1990) respectivament. Les dimensions de longitud i amplada del perispori i, també la longitud de les cèl·lules oclusives dels estomes dels exemplars estudiats (taula 1) corresponen a les establertes per a les plantes diploides (cf. Pangua et al., 1989; Tigerschiöld, 1981). 29 30SYH3699: vall de Gallinera, s. Forada, coll de Benissili, 850 m, J. X. Soler 5087 & M. Signes, 22-V-1996 (L. Sáez, herb. pers.) 30SYH5495: Murla, castell d’Orba, 300 m, J. X. Soler 6550, 7-III-1993 (L. Sáez, herb. pers.); 31SBC5099: Dénia, Montgó, vessant nord, 600 m, J. X. Soler 6551, 27-XII-1991 (L. Sáez, herb. pers.). Hem detectat un exemplar d’Asplenium trichomanes recol·lectat a castell de Castells, s. de Alfaro, barranc de Dogeti, 30SYH49, 600 m, J. X. Soler 1074, 7-V1994, amb el contingut esporangial avortat. Probablement correspon a l’híbrid entre les subespècies inexpectans i quadrivalens (A. trichomanes nothosubsp. lucanum Cubas, Rosselló & Pangua). Asplenium csikii Kummerle & Andrásovszky (=A. trichomanes L. subsp. pachyrachis (Christ.) Lovis & Reichst.) Molt rar a les fissures de roques de la zona culminal de les serres interiors. 30SYH4687: castell de Castells, serra de la Xortà, 1.100 m, L. Sáez & J. X. Soler 6552, 31-III-1995 (BCC). 30SYH49: vall d’Ebo, Pérez-Badia (1995: 79); 30SYH58: serra de Bèrnia, Pérez-Badia (1995: 79); 30SYJ40: vall de Gallinera, Pérez-Badia (1997: 154). Asplenium scolopendrium L. subsp. scolopendrium Trobada a la comarca en tres avencs i a la cova de les Calaveres. Molt rara a les coves i avencs amb il·luminació baixa i temperatura i humitat constants. 30SYH49: castell de Castells, avenc del Somo, Sendra (1990: 449); vall d’Ebo, avenc de l’Estret, Herrero-Borgoñón (VAB 15010); 30SYH59: Benidoleig, cova de les Calaveres, Sendra (1990: 449); 305YH39: vall d’Alcalà, serra de Cantacuo, J. X. Soler (V.V.); 30SYJ4900: vall d’Ebo, avenc Ample, Herrero-Borgoñón, V-1981 (MA 289290). Asplenium sagittatum (DC.) A.J. Bange Sols se’n coneix l’existència a les coves de les Calaveres. 30SYH59: Benidoleig, cova de les Calaveres, Herrero-Borgoñón, III-1982 (VAB 11175). Asplenium ceterach L. subsp. ceterach Present en tota l’àrea d’estudi. Comú a les roques, murs i sobretot en marges de pedra dels cultius, en indrets més o menys ombrejats. Cystopteris fragilis (L.) Bernh. Pego (Lagasca et al., 1802:145). Probablement es tracta d’una confusió amb Anogramma leptophylla, espècie que ha estat retrobada per Pérez-Badia a la vall de Gallinera (ABH 8793). Agraïments Volem expressar el nostre agraïment a G. Mateo i L. Serra pels comentaris i la lectura crítica del manuscrit. Bibliografia BANYULS, B. 1990. Aproximació al coneixement florístic de la serra de Bèrnia. III Congrés d’estudis de la Marina Alta, Actes: 457-467. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. Alacant. BARBER, A. 1995. Contribució al coneixement florístic i fitogeografic del litoral de la comarca de la Marina Alta (Des de l’Almadrava fins la cala de la Fustera). Tesi de llicenciatura (inèdita). Universitat d’Alacant. BADRÉ, F. & REICHSTEIN, T. 1983. The two cytotipes of Notholaena lanuginosa (Sinopteridaceae, Pteridophyta). Willdenowia, 13: 361-367 BOLÒS, O. & ROMO, A. M. (eds.). 1991. Atles corològic de la flora vascular dels Països Catalans. II vol. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O.; FONT, X.; PONS, X. & VIGO, J. (eds.). 1993. Atles corològic de la flora vascular dels Països Catalans. III vol. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. GEA, FLORA ET FAUNA CANTÓ, P.; LAORGA, S. & BELMONTE, D. 1986. Vegetación y catálogo florístico del Peñón de Ifach (Penyal d’Ifac). Opusc. Bot. Pharm. Complut., 3: 3-86. CASTROVIEJO, S; LAÍNZ, M.; LÓPEZ GONZÁLEZ, G; MONTSERRAT, P; MUÑOZ GARMENDIA, F; PANA, J. & VILLAR, L. (eds.) 1986. Flora Ibérica. Vol. 1. Lycopodiaceae-Papaveraceae. CSIC. Madrid. CRESPO, M. B. 1993. Las comunidades valencianas de la alianza Bartramio strictae-Polypodion serrulati O. Bolòs & Vives in O. Bolòs, 1957 (Asplenietea, Anomodonto-Polypodietalia). Ecologia Mediterránea, 19: 1-13. DONAT, P. 1988. Flora del Macizo del Montgó. Tesi de llicenciatura (inèdita). Departament de Biologia Vegetal, U. D. Botànica, Universitat de València. HERRERO-BORGOÑÓN J. J. & MATEO, G. 1984. Sobre la presencia de Asplenium scolopendrium y A. sagittatum en las simas valencianas. Fol. Bot. Misc., 4: 7-14. HERRERO-BORGOÑÓN, J. J. 1987. La flora de las simas valencianas. Contribución a su estudio. Federación Territorial Valenciana de Espeleología. Alboraia. JALAS, J. & SUOMINEN, J. 1972. Atlas Florae Europaeae. Vol. 1. Helsinki. LAGASCA, M., DONATO, D. & ROJAS CLEMENTE, S. 1802. Introducción a la criptogamia de España. Anales Ci. Nat., 5(14): 136-215 LÖVE, A. & KJELLQUIST, E. 1972. Cytotaxonomy of Spanish plants. I. Introduction, Pteridophyta and Gimnospermae. Lagascalia, 2(1): 23-35. MARTÍNEZ, M. 1934. Plantas de Alicante. Mém. Soc. Esp. Hist. Nat., 14: 17. MATEO, G. 1984. Contribución al conocimiento de la flora pteridofítica valenciana. Acta Bot. Malacitana, 9: 97-104. PANGUA, E.; PRADA, C. & MARQUINA, A. 1989. Las subespecies de Asplenium trichomanes L. en la península Ibérica e islas Baleares. Bot. Complutensis, 14: 87-108. PANGUA, E.; PRADA, C.; PAJARÓN, S. & SALVO, A. E. 1992. A new Asplenium from Valencia (Spain) related to A. majoricum Litard. Bot. J. Linn. Soc., 108: 1-13. PAU, C. 1894. Plantas de la murta. Act. Soc. Esp. Hist. Nat., 23: 171-175. PÉREZ-BADIA, R. 1995. Flora y vegetación de la comarca de la Marina Alta. Tesi doctoral (inédita). Universitat de València. PÉREZ-BADIA, R. 1997. Fragmenta chorologica occidentalia 5947-5954. Anales Jard. Bot. Madrid, 55(1): 153-154. PÉREZ CARRO, F. J. & FERNÁNDEZ ARECES, M. P. 1992. Asplenium petrarchae nothosubsp. diazii (Asplenicaceae, Pteridophyta), un híbrido natural nuevo para la flora levantina y precisiones sobre sus progenitores. Anales Jard. Bot. Madrid, 50(1): 15-25. RASBACH, H., RASBACH, K., REICHSTEIN, T. & BENNERT, H. W. 1990. Asplenium trichomanes subsp. coriaceifolium, a new subspecies and two new intraspecific hybrids of the A. trichomanes complex (Aspleniaceae, Pteridophyta). I. Nomenclature and typification. Willdenowia, 19: 471:474. RIGUAL, A. 1964. Flora y vegetación de la provincia de Alicante. El paisaje vegetal alicantino. Instituto de Estudios Alicantinos. Alicante. RIVAS MARTÍNEZ, S. 1987. Memoria del mapa de series de vegetación de España. ICONA. Madrid. ROUY, M.G. 1884. Excursions botaniques en Espagne (Mai-Juin 1883). Denia-Madrid. Bull. Soc. Bot. Fr., 31: 33-56. SALVO, A. E. 1990. Guía de helechos de la península Ibérica y Baleares. Pirámide. Madrid. SENDRA, A. 1990. Els pteridòfits de la subcomarca nord. Valls de Gallinera, Pego, Alcalà, Laguar, Rectoria i Castells. III Congrés d’estudis de la Marina Alta, Actes: 447-450. Institut d’estudis comarcals de la Marina Alta. Alacant. SORIANO, C. 1988. Distribución de los pteridófitos de Segura-Cazorla. Fontqueria, 20: 29-55. TIGERSCHIÖLD, E. 1981. The Asplenium trichomanes complex in East central Sweden. Nord. J. Bot., 1: 12-16. URÍOS, V., DONAT, P. & VINYALS, M. J. 1993. La marjal de Pego-Oliva. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. Pedreguer (Alacant). 30