Ressenyes

, RESSENYES gráficas dan mayor rigor y poseen indudable utilidad, esta se veria aumentada en mucho con la elaboración de 10s indices temáticos y/o de autores, que resultarían muy prácticos en una obra de este tipo. Asimismo, es de alabar el esfuerzo sintético y clarificador de la obra: sintético porque reagrupa aportaciones del mismo autor aparecidas en publicaciones anteriores, presentando así su tesis de forma global; y clarificador porque, sobre todo en la tercera parte, elabora una historia del pensamiento geográfico bien articulada en torno a unos conceptos, confiriéndole una profunda coherencia, a pesar de las continuidades y rupturas, y una gran sencillez. Es de esperar que, como anuncia Capel en la presentación del libro, la geografia espaCola sea tratada de forpa similar en algún trabajo posterior. Nos encontramos pues ante una obra que, en general, representa una aportación sustancial a la historia de la ciencia, y en particular, ante la primera obra de conjunt~, de un autor español, en la que se aborda la historia de la geografia contemporánea. Antonio Plata López JOHNSTON, R. J. (1979): Geography and Geographers. Anglo-Amerzcan Human Geography sznce 1945; Londres, Arnold, 1981; 232 pp.; bibliog. Geography and Geographers, de R.J. Johnston, vol ser la hist6ria de la geografia humana anglesa i nord-americana des de la I1 Guerra Mundial; per6 no pas una hist6ria com les altres, sinó una hist6ria dels canvis innovadors que hi ha hagut a la geografia humana en els darrers trenta anys. Seguint la distinció de Kuhn entre aciPncia normal. i cciPncia extraordinlria,,, el llibre de Johnston tracta només aquesta darrera, fent una exposició més o menys cronoI6gica de les idees i els treballs que van sorgint. Aquesta és la part fonamental del llibre i ocupa els cinc capítols centrals; és all5 on Johnston va enumerant, amb una volguda neutralitat, les obres i els autors que hi ha hagut durant aquest període. Per completar el seu escrit, i per deixar ben clar que una hist6ria del pensament geogrific no pot ser totalment objectiva i neutral, Johnston escriu el primer i I'últim capítols, on intenta explicar tot all6 que ens els altres ha, simplement, exposat. Es parla de I'existPncia d'un llibre dins del llibre, on els cinc capítols centrals, és a dir, la hist6ria del pensament geogrific de 1945 a 1978, poden ser llegits independentment dels altres dos. En aquests Johnston enlmarca la geografia dins de la societat en qui? es dóna, i explicita el model d'anllisi d'aquesta ciPncia en quP basa el seu discurs. Aquests dos temes que desenvolupa en el .llibre exterior., és a dir, el fet que la hist6ria d'una disciplina no pot entendre's fora de I'entorn social i científicoacademic en que s'inclou, i la demostració de la no validesa del model paradigrnitic de Kuhn per a la geografia humana, són els que donen cohesió i estructuren l'obra. Abans de presentar la geografia nordamericana de la postguerra, Johnston inclou una si?rie de materials que recullen les bases i els orígens de la disciplina: les exploracions, la geografia determinista i la posterior reacció possibilista; pera ho fa de manera molt superficial i quasi oblida que sovint són corrents iniciats i molt desenvolupats a Europa. D'una manera un xic més explicita, exposa el paradigma regional, blsicament, pera, des del punt de vista de Hartshorne. Com a reacció davant el regionalisme de Hartshorne, Johnston explica l'aparició, amb els escrits ~'ACKERMAN (1945) i SCHAEFER (1953), d'una nova branca de la geografia; és una tendPncia molt més quantitativa, que incorpora el metode científic propi de les ciPncies positivistes i posa I'tmfasi cada cop més en I'espai i la distribució dels fenamens. No es pot considerar, segons Johnston, un canvi de paradigma, ja que si bé s'introdueixen noves tecniques i s'emfatitza la teoria cap a la recerca de lleis, no hi ha aportacions conceptuals verdaderament noves i innovadores; en definitiva, les posicions quantitativistes no difereixen en tot de les de Hartshorne i el seu regionalisme. Para1,lelament a aquest procés d'introducció de noves tecniques, la geografia busca una filosofia baiada en la variable espacial i la formació de sistemes espacials. Aquesta aproximació, que ailla i abstreu la variable espai, respon a les necessitats de predicció i planificació del futur que té la societat.. Dins el marc del paradigma espacial es desenvolupa a mitjans dels anys seixanta la branca behaviorista, que dóna molta més importhcia a l'home i el seu comportament. Introdueix en els seus estudis aquells mecanismes socials i psicolagics de l'home, que tenen un reflex en l'espai. De la progressiva preocupació per I'home i la seva percepció de l'entorn sorgeixen les aproximacions hermeneutiques o interpretatives, com són l'enfocament idealista i la fenomenologia, per la qual l'únic món existent és aquell que l'home ha viscut o experimentat. A comencaments dels setanta, i com a conseqiii.ncia de la crisi general que pateix la societat occidental, es desencadena tot un seguit de processos que s'encaminen cap a la substitució del paradigma espacial. La necessitat creixent del geagraf de participar en la societat es consolida en dues tendkncies diferents: la liberal i la radical. Els liberals, preocupats per la (crellevlncian social, estudien el benestar i els problemes del medii propugnen la necessitat de contribuir a la reforma de la societat. Es mantenen en realitat dins el paradigma espacial donant, pera, major emfasi als temes socials. Aixa els oposa clarament als radicals, que volen el canvi cap al socialisme i treballen en la construcció d'un nou paradigma basat en l'estr~lcturalisme i la dialtctica marxista que els permeti actuar per a canviar la societat, no pas per a reformar-la. Les seves investigacions se centren en les desigualtats socials i els mecanismes que les formen i reprodueixen, tant a escala urbana com a nivell mundial. El llibre de Johnston és un bon repls, d'una part, de la geografia humana anglosaxona. Com ell diu al comencament, només s'ocupa de la ((ciencia extraordiniria)), ja que és la que fa avancar i canviar una citncia. Per6 el fet de deixar de banda la ~citncia normal,, pot fer oblidar quina és la marxa real de la geografia en aquests anys , RESSENYES i I'enfocament que de veritat hi predomina. A més a més, margina aixi branques de la geografia que no han experimentat canvis importants i espectaculars, per6 que han evolucionat amb el temps. D'altra banda, el fet de considerar ~ciPncia extraordiniria. les anomenades revolucions quantitativa i teoretica, la geografia humanista i les tendencies liberal i radical, (implica que per Johnston les geografies regional, cultural i histbrica són la ciencia normal., la que domina la geog~afia en general? Johnston no explica massa per quP la geografia ha evolucionat com ho ha fet. A partir de l'enfocament regional han sorgit noves aproximacions que no arriben a constituir un paradigma en el sentit estricte del terme, en el sentit que s'aplica a les ciencies físiques. L'autor veu la causa dels canvis en la combinació de factors interns de la disciplina, factors externs de la societat i disposicions personals. Potser és aquest últim element el que queda més clar; se sap qui són els que proposen innovacions en els estudis geogrifics, per6 s'analitzen molt més superficialment les causes s6cio-econ6miques que poden provocar aquestes innovacions, i rarament s'intenta generalitzar ni buscar les bases filos6fiques dels nous moviments. És, per exemple, en aquest sentit que s'oblida que el Ibgico-positivisme que-fonamenta les rel volucions quantitativa i teoretica és un neopositivisme sorgit a I'escola de Viena i al cercle de Berlin cap als anys vint i trenta. Tampoc no es té en compte que els corrents radicals i humanistes representen en part el retorn a una tradició historicista i la recuperació de conceptes i personatges de vegades anteriors al 1945. Johnston demostra, doncs, que la geografia humana no té un paradigma únic, sinó que coexisteixen diferents aproximacions en un moment donat. És per aix6 que el lector es planteja per que Johnston basa el seu discurs en el model paradigrnitic de Kuhn, i a les últimes planes demostra la seva inviabilitat per la geografia humana. {No hauria estat més coherent rebatre el model de Kuhn, d'entrada, i estructurar el libre i la teoria de l'evolució del pensament geogrific d'una altra manera? L'obra de Johnston és un gran esforc de recopilació de materials que I'autor selecciona en els capítols centrals sense donarhi massa explicacions. Potser hauria estat més interessant oblidar una mica la volguda objectivitat d'aquesta part del llibre i donar raons per la tria de textos i temes. Geography and Geographers dóna una visió de la situació actual de la geografia al món anglo-saxó; és una obra de gran valor per I'aportació que representa en la comprensió de la geografia contemporinia. I no voldríem acabar sense destacar la immensa bibliografia que Johnston utilitza i cita al llarg del text: més de sis-centes referencies que donen un panorama quasi complet dels enfocaments i temes que la geografia humana anglo-saxona ha tractat en els últims trenta anys, aixi com d'aquelles obres d'altres escoles geogrifiques que es consideren necessiries per a entendre aquest període. Mireia Belil, Isabel Clos