"Geopoint 82 : les territoires de la vie quotidienne"

iiGeopoint 82: Les territoires de la vie quotidienne kk Joan Nogué i Font, Joan Sabí i Bonastre Els proppassats dies 26 i 27 de maig se celebrP a Avinyó el IV Col.loqui Geopoint 82. El Grup Dupont proposava per enguany la discussió d'un tema que prometia ser molt interessant i suggeridor: Les territoires de la uie quotidienne. (Recherches de niueaux signz$ants dans l'analyse géographz'que). Tant o més interessant que l'exposició en si de les ponencies ho eren els debats que les seguiren, iniciats per dos contraponents (répondants) dels quals un era gebgraf i l'altre solia ser economista, socibleg o arquitecte, en un intent de pluridisciplinarietat. No obstant aixb, en el desenvolupament de les sessions es trobP a faltar el text ¡/o el resum de les ponencies a debatre, la qual cosa produi'a d'antuvi una disfunció entre el titol de la ponencia i el seu contingut. Tot el que allí es va dir al llarg d'aquests dos dies d'intens horari de treball (mati i tarda) fou enregistrat magn5ticament per tal de publicar-10 al més rPpidament possible. A títol introductori inici2 les sessions M. Le Berre amb el tema Le territoire dans ses rapports avec les espaces géographiques: concept ancien, utilisation nouuelle. Un cop definit el concepte de territori i tenint en compte que aquest terme presenta unes connotacions totalment diferents segons l'epoca (abans del segle XVII territori era sinbnim de regne) i segons les diferents escoles geogrPfiques, M. Le Berre se, centrP exclusivament en I'anPlisi de 1'Gs d'aquest terme en la literatura geografica francesa, a partir de la lectura de les tesis regionals i de la Bibliografia Geogrifica Internacional. La conclusió principal a que arribP fou la relativa modernitat en la utilització del terme territori, emprat avui bPsicament de quatre formes diferents. En primer lloc, amb un sentit etolbgic: el concepte de ~territorialitatn i de societats ~territorialitzades)) dels etblegs, aplicat a les ciencies socials i humanes, afecta actualment a 1'Antropologia física i cultural, la Psicologia social, la Sociologia i la Geografia, sobretot la Geografia politi- ca, social, la cultural i del comportament; com a sinbnim d'altres termes espacials (espace, étendue, pays); com a sinbnim d'altres conceptes més acurats (échelle, dgfé-entiation espatiale); finalment, relacionat amb aspectes d'ordenació i planificació del territori. La segona sessió del dia fou dedicada al tema Le Pays, niveau géographique, a carrec de F. Aurriac i R. Ferras. Replicaren R. Brunet i el socibleg P. Houée. Després d'haver fet un breu rep& a la utilització del terme pays per part d'alguns gebgrafs regionalistes (Gaullois, Blanchard, Demangeon), Auriac s1esforc2 tot al llarg de la seva exposició a revalorar aquesta unitat espacial, donant-li funcionalitat administrativa i un nou contingut sbcio-econbmic. El ponent insistí en la necessitat de comptar amb els gebgrafs locals a l'hora de reorganitzar el territori en pays, tal com ja s'havia fet a la Bretanya. En la defensa dels seus plantejaments Auriac aporti nous i interessants elements d'anilisi, tals com el concepte de neo-ruralisme, el sentiment de pertinenca i d'identitat i la concepció del pay.5 com a espai percebut, viscut i sentit: en definitiva, ens venia a dir que les tesis de Frémont sobre l'espai viscut eren molt més f2cilment aplicables al pays que no pas a la regió (almenys a Franca). El pays com a microestructura sbcio-econbmica, afirma el professor Auriac, no deixar2 mai de ser un somni si abans no s'aconsegueix una profunda transformació en la concepció del treball de l'economia i de les relacions Home-Terra-treball. En el debat que s1encet2 a continuació es deixi entreveure, per part d'algun dels assistents al Col.loqui, el ressorgiment d'un cert sentiment nacionalista. Tal com digué R. Lafont en la seva intervenció, hom ha passat de la crida ((Volem viure al país)) i ((No volem morir)), a la de ((Volem viure i treballar al país., per acabar amb un ((Volem viure, treballar i decidir al país.. Malgrat que en algun moment s'arrib2 a comparar el pays amb la comarca catalana, fou notbria l'absencia d'una perspectiva dlanPlisi més general i internacional, és a dir, el desconeixement d'altres realitats i reivindicacions nacionalistes en pai'sos propers a Franca. La comunicació de J.P. Ferrier, Le territoire de la vie quotidienne et le référentiel-habitant, obria l'hltima sessió de la primera jornada de treball. En paraules de J.B. Racine, un dels més acPrrims defensors del ponent, 4.P. Ferrier es mou entre dos pols: el món quotidii i el món cosmolbgic. El seu treball és una interiorització de la seva persona, una recerca desesperada d'una identitat col.lectiva. Ens proposa una nova manera de veure la vida i la Geografia.. Certament, I'exposició de J.P. Ferrier fou una de les més ambicioses i, alhora, calorosament discutida per partidaris i contraris. Un cop aclarit, d'entrada, que tots gaudim d'una experiencia fenomenolbgica i existencial prbpia de l'espai, el conferenciant propos2 a l'auditori una reelaboració de les escales d'an2lisi geogr2fica: el territori s'estructuraria en deu nivells diferents, des de l'espai de la vida quotidiana (nivell X) fins a l'espai cosmolbgic (nivell I). El territori de la vida quotidiana seria el nivell mínim d'observació del gebgraf, aquell en el qual podem prendre com a referencia I'habitant. ~L'acte geografic)) s'inclinaria en aquest nivell: d'aqui ve la dura sentencia de J.P. Ferrier, .el que no té un sentit en la vida quotidiana no pot ser geogrific.. El tractament del nivell I obliga el conferenciant a recuperar certes nocions del pensament religiós medieval, que posteriorment aplicaria a la seva anslisi geografica. Aixb es féu evident en la dura critica al sistema de mesures vigents, que qualifica d'inhuml, <<perque no té en compte que l'habitant és un microcosmos del món)), i en la consideració del territori com .un text hum2 que permet de descobrir el misteri del Cosmos)). Tanmateix, per a J.P. Ferrier la reinterpretació de la vida quotidiana ens mostrara les directrius que el discurs geogrlfic ha de seguir en el futur. La segona jornada de treball, dijous 27, cornen~5 amb el tema Réseaux et niueaux de territorialité a carrec de M. Chesnais. A partir dels models de Peter Hagget i servint-se del mateix vocabulari de la teoria de grafos (xarxes, matrius), insistí en la necessitat urgent que té el gebgraf d'estudiar i entendre les xarxes observables en el territori i la informació que circula a través d'elles. Els gebgrafs no han de perdre el tren de I'avaluació tecnica i saber-se adaptar a la nova societat cibernetica: ha arribat, finalment, I'hora d'aprendre a treballar amb un espai de més dimensions, ja que per exemple els satPl.lits han de ser considerats també com a nusos de comunicació. Les xarxes, perb, no són només materialitzables matematicament, sinó també ideolbgicament; cal, doncs -i - aquest fou el tema central del debat -, estar atents i no perdre de vista el control polític d'aquestes xarxes (com a exemple va citar I'ús de xarxes informatives en el conflicte de les Malvines per part de les potencies implicades). L'exposició d'A. Dauphiné', Pratique de l'eco-déueloppement, fou, contrariament al que hom esperava, una de les més fluixes. De I'amplíssim debat que ha suscitat la teoria de I'eco-desenvolupament en els medis ecolbgics, el conferenciant semblava prendre com a única referPncia en aquest sentit el llibre Small is beautqul, de E.F. Schumacher. Compara breumentr I'enfocament ecologista amb I'enfocament tecnocratic de l'administració, per a passar rapidament a afirmar que l'éco-déueloppement no aportava res més a la Geografia que una minsa renovació metodolbgica. Les dures crítiques aparegudes al llarg del debat manifestaven el poc aprofundiment en el tema per part de Dauphiné, i també el seu desconeixement de moltes de les actuals tendencies i treballs arreu del món sobre aquesta temitica, d'altra banda prou important. M. Bonneville, en la seva ponencia Le territoire en milieu urbain, afirma que la proliferació d'estudis urbans després de la Segona Guerra Mundial afavorí de nou 1'6s del terme territori. Amb tot, perb, encara avui els espais urbans són considerats massa sovint segons el seu volum demogrific i es manté el concepte de territori. Cal, segons Bonneville, (<pensar)) I'espai urbs d'una altra manera, a partir de la seva .territorialitzaciÓn, entesa com la identificació del territori amb (els moviments de localització. D'aqui ve la importancia que concedeix al concepte de barri i la critica subtil que dirigeix a aquells urbanistes que suprimeixen aquest terme a favor d'altres (complex, urbanització, zones residencials, noves ciutats) perque són homogenis i uniformes, faltats de vivencies. El debat, encetat per A. Bailly i J. Rémy, gaudi en tot moment d'un nivell d'aprofundiment molt elevat. L'última sessió del Géopoint-82, La territorialité, fou encomanada a Y. Barel, el qual, gairebé a tall de conclusió, es referí a molts dels conceptes exposats ja en ponsncies anteriors. En general, el Géopoint-82 aconseguí les fites que els organitzadors es proposaven. Els debats, en algun cas, superaren en qualitat les mateixes ponericies, foren intensament viscuts per tots els assistents i demostraren, per sobre de tot, I'elevat grau de creativitat i renovació que afecta a un sector considerable de la Geografia francesa.