L'inventari de cartografia : metodologia i pràctica

L'inventari de cartografia: metodologia i prlctica Pau Alegre i Nadal Reprodui'm íntegrament en aquesta nota de divulgació la introducció metodolbgica que hem escrit pel maneig de 1'Inventari de Cartografia del Departament de Geografia de la U.A.B. Ens ha semblat que aquells fulls mostraven a bastament la forma de descripció, indexació i classificació dels documents cartogrPfics. Per a una major concreció del text li hem afegit expressament la reproducció de les fitxes corresponents a ]'Inventari d'un document de mostra, i fragments de I'index temhtic i del toponímic. Les causes de la difucultat per a establir un sistema normatiu de catalogació dels documents cartografics resideixen fonamentalment en la tria del criteri d'individualització deis documents. SecundPriament, la definició dels descriptors és ben problemitica, donada la seva gran varietat. Les solucions adoptades en el nostre Inventari són solament algunes entre les diverses possibles. Esperem que us puguin ésser útils i suggeridores. L'objectiu de ]'Inventari de Cartografia és la descripció, indexació i classificació dels documents arxivats a la Cartoteca, a I'aula Pau Vila del Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona, a fi i efecte de facilitarne el seu control i difusió. Cal remarcar d'entrada que no existeixen unes normes internacionals o estatals per a la catalogació de mapes i pl2nols. L'estructura general de I'lnventari, així com el disseny dels elements que el componen, ha estat adaptada del Inuentari0 de Znformaczón Cartográ.ca de Cataluña 1973, elaborat per la Subcomisión de Coordinación Cartográfica i editat pel Consorci d'Informaci6 i Documentació de Catalunya. L'Inventari es compon de les parts següents: 1. Fitxes descriptives dels documents. 2. Indexs: temgtic, toponímic, etc. 3. Fulls de control per l'actualització. 4. Notes. 1. FITXER La presentació de la cartografia inventariada es realitza sintsticament mitjancant una fitxa mestra on es descriuen les caracteristiques bPsiques de cada mapa i plgnol. Quan aquests són publicats fraccionats en fulls, la fitxa mestra és acompanyada per una altra amb el grcific de posició dels fulls. Finalment, i per als documents fraccionats en fulls de caracteristiques diferenciades, s'acompanya amb una o diverses fitxes auxiliars que les descriuen. El discriminant utilitzat per a individualitzar i identificar els documents és la seva escala: a cada fitxa mestra i a les seves associades solament pot consignar-se un valor d'escala a I'epigraf corresponent. Aix6 val, sobretot, per a les ssries que inclouen fulls a escales diverses. En aquest cas, noteu que ha estat considerat cada full com un mapa independent, o bé com a diverses series, cada una de les quals es formada per fulls d'igual escala. Quan el document inclou de forma inseparable físicament altres mapes o plgnols de detall, la fitxa mestra solament descriu el principal, el que normalment dóna nom al document. La relació de detalls i les respectives escales es consignen a les Notes de la fitxa mestra o a les fitxes auxiliars. 1.1. Fitxa mestra (Exemple nP 1) Detallem a continuació els epígrafs d'informació continguda en la fitxa mestra: 1.1.1. Nom del mapa: denominació íntegra del document, que li ha estat donada per I'editor. Si la denominació no pot encabir-se completa en I'espai reservat a aquest fi, es continua a I'apartat de Notes. Si el document no posseeix denominació, ni és possible averiguar-la per altres fonts (catPlegs, per exemple), se - INVENTARI DE CARTOGRAFIA DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA (BELLATERRA) i NOM DEL MAPA CmTE DES CONTINENTS codi 010550.06 I ,,,, t opogrhf ic ,S,, 1/5 O00 000 equdat corbes nivell pr Ogre iv%rber mestres cobr Si propccio double projection de Mercator transverse coordsndar numeracto cada dwlsi6 mimrna I I P les terres emergides Lrnat cm vegeu graf. mi 36 fulls id plepa1 --- adltor Institut Geographique National (Paris) .., vegéu graf ic NOTES - hi figura la designaci6 dels fulls de llIWM-CIM - llengua: anglesa i francesa - al marge de cada full hi figura grafic amb disposici6 de les línies isogones a 01.07.1965 i la seva variaci6 anual - els fulls poden enllapar-se en cinc conjunts (bandes): vegeu grhfic en fitxa auxiliar. - altimetria: 0, 100, 200, 500, 1000, 2000, 3000, 4000, 5000 i 6000 metres. Taula de conversi6 a peus. Exemple 1. Mostres de fitxes de l'inuentari: fitxa mestra (Format original, DIN A4.) li assenyala un nom escaient entre parentesi. També consta entre parentesi quan el nom és una traducció de la llengua original. Aquest és també el cas quan el mapa és escrit en caricters no llatins, i no existeix, o no s'ha pogut trobar una translació fonetica autoritzada. 1.1.2. Escala: en expressió numerica fraccioniria. Quan aquesta modalitat d'expressió no ve consignada en el document, s'ha dedui't de la corresponent expressió grafica o altres modalitats. Si al document no apareix cap expressi6 d'escala (malgrat pugui apareixer en la seva referencia als catilegs o altres fonts), és dedui'da per comparació amb altres fonts cartogrifiques del mateix imbit i assenyalada entre parentesi. 1.1.3. Tipus: que descriu sumiriament I'objectiu informatiu del document. A efectes de sistematització prictica, hem destriat els següents: 1. Mapes i plinols topogrifics: els que expressen l'altimetria i/o batimetria mitjancant tscniques ad hoc (isohipses, isobates, hachures ...). Noteu que els documents acotats no entrarien en aquesta categoria tipolbgica, i que els fotoplans amb sobreimpressió de corbes de nivell serien catalogats a la categoria 9. 2. Documents planimetries: que, contririament als anteriors, no presenten la altimetria i/o batimetria de l'imbit cartografiat, malgrat puguin ésser acotats. Es limiten a presentar diversos nivells d'informació planimetrica general. 3. Mapes de comunicacions: que constitueixen de fet un tipus de planimetric. L'extraordiniria producció i difusió d'aquests tipus de documents aconsella donar-10s una categoria especial. Són els populars mapes de carreteres, per6 també els de ferrocarrils, canals de navegació, etc. Noteu que els mapes d'intensitat de circulació o d'altres indicadors sobre vehicles entrarien en la categoria 7. 4. Especials de base: presenten un sol pla d'informació, o bé se l'enfatitza entre diversos. Per la seva simplificació informativa i facilitat de reproducció serveixen com a base per a la confecció de nous mapes o plinols, generalment temitics. Per exemple, els mapes de la divisió administrativa municipal. 5. D'histbria. 6. Temitics de geografia física: en aquest apartat incloem els mapes que destaquen els aspectes relacionats amb la temitica usual de la geografia física: geolbgics litolbgics, pluviometries, etc. 7. Temitics de geografia humana: abraca els mapes d'usos del sbl, ma- pes de densitat de població, mapes d'intensitat de trinsit per carretera, etc. 8. Murals i escolars: recull els documents 1'6s dels quals, per la relació entre la seva escala i el nivell d'exactitud i generalització, no poden considerar-se aptes per a treballs d1an8lisi detallat del territori que presenten. Els clissics mapes murals d'escola en són el millor exemple. 9. Fotomuntatges: que inclou els documents que representen la superficie terrestre mitjarl~ant fotografia aPria vertical, a diversos nivells de tractament correctiu de les seves distorsions i engalzament. En el cas que el document pugui classificar-se en dues o més categories tipolbgiques, ha estat escollida aquella que s'ajusta més estretament a l'objectiu informatiu, explícit o implícit, del mapa o plgnol. 1.1.4. Codi: cada document és ordenat i referenciat per una clau de sis digits, el significat dels quals és el següent: - El primer dígit identifica el tipus de mapa o plinol segons I'ordre dels capítols relacionats a I'epígraf anterior. - Els digits segon, tercer i quart identifiquen I'escala. El segon correspon a I'exponent de la potencia en base 10 del denominador d'escala, menys un. Els digits tercer i quart corresponen als dos primers digits del denominador d'escala. Aixi, per posar un exemple, l'escala 1/1 000 000 s'identifica com 510, l'escala 1/250 000 com 425, l'escala 1/500 seria 156, etc. - Els digits cinque i sis? identifiquen el mapa o plinol dintre de cada tipus i escala. Aixi, per exemple, la clau de codi 4.425.02 correspon a un mapa de comunicacions (4), a escala 1/250 000 (425), ordenat en segon lloc (02) dintre d'aquella escala. 1.1.5. Equidistcincia corbes/id. id. mestres: en les unitats de longitud expressades en el mapa o plgnol, generalment metres o peus. Quan els nivells altitudinals no són equidistants, la separació entre aquests és freqüent realitzar-la amb , amplitud progressiva)). Aixb és el que s'assenyala a I'apartat, i es relacionen els valors de les altures de cada nivell a les Notes. Quan els intervals altimetrics no són equidistants ni progressius es remet a les Notes ([[amplitud desigual.). Evidentment, en els mapes sense isohipses no fa el cas (.-- - -.). En els documents fraccionats en fulls l'equidistincia pot variar entre ells, així com poden introduir-se corbes intercalars. Referencia d'aquestes diferencies es donen a les Notes o en la relació de fulls a les fitxes auxiliars. 1.1.6. Color: en aquest apartat es consigna solament [<si/no)) hi ha més d'un color en el document. 1.1.7. Projecció. sistema de projecció emprat en la construcció del mapa. Quan no ha estat possible determinar-ho s'ha deixat en blanc. 1.1.8. Coordenades: relació de xarxes de coordenades i quadricules impreses (totalment o al marge) al mapa o plinol: geogrifiques, alfanumerica arbitrPria, U.T.M., etc. Per a cada una es ressenya la divisió mínima grafiada, aixi com la de numeració. Si aquestes referencies són distintes entre longitud i latitud, s'in- - n diquen les dues seguides de (X) o (Y). 1.1.9. kmbit: descripció sumiria de 1'Pmbit cobert pel mapa o plinol. Sovint s'assenyala clarament 1'Pmbit de cobertura del document en una fitxa de grPfic de posició. 1.1.10 Nombre de fulls: total de que es composen els mapes. La seva localització i distribució apareixeri en la fitxa de grPfic de posició. Quan els fulls sbn sense numerar, queda especificat aixi en aquest apartat. 1.1.11 Format cm. : dimensions horitzontal i vertical de cada un dels fulls del mapa, segons l'orientació dels caricters del mapa o plPnol. Si les dimensions dels fulls d'un mateix mapa són distintes, s'especifica a les fitxes auxiliars. 1.1.12 Format plegat cm.: el mateix que l'anterior per a documents presen tats plegats per l'editor. 1.1.13 Editor: persona, empresa, organisme, etc., que ha publicat el document. S'ha afegit entre parentesi la localitat d'edició. 1.1.14 Any: d'edició. Per a mapes fraccionats en fulls de distints anys es ressenya als fulls auxiliars. 1.1.15 Notes: qualsevol dada o comentari que ajudi a la identificació del document. D'entre les inscripcions més comunes destaquem: - referencia a la sPrie si el document en té; , - nivells altimetrics si l'amplitud de corbes de nivell Cs progressiva o desigual; - relació de detalls i escala; - llengua/es de llegendes si es presta a confusió pel títol del mapa o plinol; - autor o autors del documents. Si aquesta indicació no apareix, no significa que el document hagi estat necessiriament format per l'editor; - identificació del meridii origen quan és diferent al de Greenwich. Carte des continents Complet. Exemple 2 Fztxa grajc de poszczó dels fulls (Format orzgmal, DIN A4 ) Carte des Continents Denominaci6, dimensions i any d1edici6 dels fulls: 1.1.- 3-lt Lake City - Pale Nord 118 x 92 cm 1.2.- Sapporo - Pale Nord 118 x 92 1.3.- Os10 - Pale Nord 118 x 70 1.4.- Alma Ata - Pale Nord 118 x 70 1.5.- Glasgow - Tunis 122 x 70 1.6.- Stockholm - Bahrain 118 x 73 1.7.- Dakar - Yaoundk 118 x 70 1.8.: Dangui -Riyadh 118 x 70 1.9.- Ascension - St Helena 81 x 86 1.10.- Srazaaville - Rkunion 123 x 102 2.1 .- Seattle - Pale Nord 118 x 91 2.2.- Newfoundlmd - Pale Nord 118 x 91 2.3.- San Francisco - Mexico 118 x 91 2.4.- Caracas - Montrkal 118 x 91 3.1.- Haiti - Lima 118 x 80 3.2.- Ceorgetown - Recife 118 x 80 3.3.- h Pas - Santiago 118 x 80 3.4.- Rio de J.~neiro - Buenos Aires 118 x 80 3.5.- Tierra del Fuego - Pale Sud 122 x 92 3.6.- Mkr de '!leddel - Pale Sud 118 x 92 3:7.- !Vellington - Pble Sud 118 x 82 3.8.- Kerguelen - Pale Sud 118 x 81 4.1.- ~ostov - Pale ~ord 118 x 71 4.2.- Petropavlovsk - Pale Nord 118 x 71 4.3.- Delhi - Novosibirsk 118 x 71 4.4.- Tokio - üian Ude 118 x 71 4.5.- Bombay - Singapore 118 x 71 4.6.- Chongqing - Pilipinas 118 x 71 5.1.- Djakarta - Darwin 118 x 71 5.2.- Port Moresby - Noumea 118 x 71 5.3.- St Pau1 - Perth 118 x 71 5.4.- Sydney - 'Vellington 118 x 71 5.5.- Terre Enderby - Pale Sud 118 x 71 5.6.- Terre Adelie - Pale Sud 118 x 71 Exemple 3. Fitxa auxiliar. (Format original, DIN A4.) 1.2. Fitxa-grPfic de posició dels fulls (Exemple nP 2) Aquest grific és obligat pels mapes fraccionats en fulls numerats. Generalment es reprodueix el grPfic que ofereix l'editor en els seus catPlegs. Quan no ha estat possible obtenir-10s d'aquesta manera, s'ha dibuixat de bell nou. En el grlfic s'assenyalen expressament els fulls inventariats del mapa o plPnol. Hem obviat les fitxes de grlfics per aquells documents dels quals solament es posseeixen mostres sense pretensió de cobertura, o quan el grPfic pot reproduirse en l'espai de Notes a la fitxa mestra. Aquesta fitxa-grPfic de posició també s'inclou en els mapes d'un sol full quan no és possible precisar acuradament I'Lmbit de cobertura a I'apartat específic de la fitxa mestra. 1.3. Fitxes auxiliars (Exemple nP 3) Els fulls dels mapes publicats de forma fraccionada difereixen, generalment, en algun dels identificadors assenyalats en la fitxa mestra. Sovint, també, no és possible ressenyar al grPfic de posició la denominació de cada un. Es per aix6 que es presenta llavors el llistat dels fulls que componen el mapa o plPnol amb el detall de les variacions en format, data, formació, etc., que s'observen a cada un dels fulls inventariats, en una o diverses fitxes auxiliars. Per a facilitar la manipulació del paquet de fitxes que hem descrit, s'inclouen a 1'Inventari dos indexs bPsics d'entre els que podrien formar-se de la tabulació de les entrades de la fitxa mestra. Aquests dos indexs són el temPtic i el toponímic. En ambdós la referPncia dels mapes i plPnols es realitza amb el seu codi, denominació i escala. 2.1. L'índex temPtic (Exemple n? 4) Aquest índex relaciona tots els documents inventariats fins a la data de la seva execució en el mateix ordre que són presentades les fitxes. Les fitxes es presenten ordenades en els nou capítols relacionats en l'apartat 1.1.3. (tipus de documents). Dintre de cada capítol l'ordre de presentació és el següent: les fitxes de mapes i pllnols apareixen classificades de menor a major