El bosc, element clau d'un paisatge i d'una comunitat

El bosc, element clau d'un paisatge i d'una comunitat1 Joan Nogué i Font Ré.rumé/A bstract Cet article est un résumé de la these de Licence présentée, sous le meme titre, en 1981 ?i 1'Université Autonome de Barcelone. Le cadre spatia1 de l'étude est 1'Alta Garrotxa, pays de montagne en voie de dépeuplement total, oti de grandes foréts et d'imposantes falaises conferent au paysage un caracterc extrkmement suggestif. En partant de I'hypothtse que la forkt est un des éléments du paysage le plus chargé de symboles on a essayé de reproduire le plus fidelement possible comment les derniers paysans de 1'Alta Garrotxa percoivent, (<vivent. et aressententn la foret et, par extension, le reste du paysage. L'analyse a porté sur des aspects aussi divers que les ressources naturelles tirées de la foret, son estimation, I'idée de <territorialité>> et le sentiment d'appartenance 2 un dieu. de la part des derniers paysans du pays. Le travail sur le terrain, base sur les rapports directs avec les gens et deur* paysage, s'est matérialibé sur des enquetes ouvertes enregistrées sur bande magnétique afin de recueillir I'extraordlnaire richesse du vocabulaire concernant la foret propre aux paysans du pays, richesse qui est une preuve évidente d'une capacité d'appréhension sensorielle extraordinaire. Une méthodologie pareille a été utilisée dans la deuxieme partie du travail pour essayer de saisir le témoignage vivant des dernieres artisans et/ou représentants des métiers forestiers en voie d'extinction. Or dans ce cas on a souligné les péculiarités de leur travail davantage que leur perception de la forét. Cette étude pourrait s'insérer d'une part dans les nouveaux courants de recherche apparus récemment en France lors des debats sur le thPme du paysage et, d'autre part, dans les courants de le Géographie humaniste Anglo-Saxonne des dernieres années, dans sa tendance phénoménologique et existencialiste, sans oublier non plus les contributions de la Géographie de la perception et du comportement. 1 Aquest treball és un resum de la Membria de Llicenciatura El Bosc, element clau d'un paisatge i d'una comunitat. La seva percepció pe7 part dels pagesos de l'A1ta GUTTO~XU. Assaig metodol6gic, llegida el dia 18 de desembre de 1981 a la Universitat Autbnoma de Barcelona. This article is a resumé of the teszs de lzcenczatura presented in the Universitat AutBnoma de Barcelona in 1981. The premise of the dissertation it that woodland is one of the elements of the natural environment most replete with symbolism. The study area is Alta Garrotxa, a mountainous zone which contains considerable extensions of woodland and rocky crags, which make the natural environment specially interesting. At present the region is suffering a process of total depopulation, and this study attempts to reflect how the remaining country folk in Alta Garrotxa perceive, .feel* and <(vibrate with,) the woods in particular, and in fact the entire natural environment. Consequently, a variety of elements are analyzed, ranging from a valuation of natural resources extracted from woodland to an examination of the concept of cterritoritality), and the sense of belonging to a place. Fieldwork was based on direct contact with the inhabitants and their environment. Firstly, open questionnaires using a magnetic resgister were carried out in effort to capture the extraordinary wealth of vocabulary referring to woodland, unique to only the local farmers and obvious proof of their exceptional capacity of sensorial perception. Following a similar procedure, the second part of the study reflects the living testimony of the last remaining artisans and/or representatives of woodland occupations already disappeared or in the process of extinction. In this case, however, more emphasis is placed on the peculiarities of each person's occupation, rather than on his individual capacity of perception in the woods. Without disregarding the contribution of Geography of Perception and Behaviour. this studv can be considered to lie in the field of new lines of investigation which have developped recently in France, following stimulating debates on the subject of Lanscape on the one hand: and on the other., in the phenomer,ological and existential branches of British and American Humanistic Geography of recent years. El present article intenta reflectir fidelment com perceben, aviuenn i ccsentenn el bosc -i per extensió el paisatge al qual aquest d.,. clracter - els pagesos de X'Alta Garrotxa. Si bé s'han tingut en compte les aportacions de la Geografia, de la percepció i del comportament BAI LI.^ 1974, CAPEL 1973, DOWNS 1970, KA TES 1962, SAARIKEN 1969), aquest estudi tendeix més aviat a emmarcar-se, per una banda, en les noves línies d'investigació sorgides recentment a Franca arran dels suggeridors debats entorn el tema del paisatge2 i, per altra banda, en la Geografia humanística anglosaxona, en els seus vessants fenomenolBgic i exis- "1 Grup Dupont, a través dels srus Brouz'llons Duponl i de I'organitzacib dels (;c,opoi~ri, rstd tlolnant mostres d'una dinamica i cspcran~atlora rrnovació del tema Paisatge. Vrgru al rrspcctr rls trr- tencialista, dels darrers anys (BUTTIMER 1976 i 1980, ENTRIKIN 1976, LEY 1978, LOWENTHAL 1978, POCOCK 1981, RELPH 1981, TUAN 1974). En aquest capítol introductori presentarem esquemiticament I'Bmbit espacial escollit, les hipbtesis de treball, el paper histbric del bosc en les relacions home-natura i, per tant, els motius pels quals ens hem decidit pel bosc i no per un altre element del paisatge i, finalment, la metodologia seguida. En el segon capítol ens centrarem ja de ple en 1'anPlisi de la percepció del bosc per part dels pagesos de 1'Alta Garrotxa. El tercer capítol recull el testimoniatge viu dels cinc últims bosquerols i/o artesans de 1'Alta Garrotxa, lligats pel seu ofici al bosc. L'Alta Garrotxa ens ha semblat un marc ideal per a I'aplicació del nostre estudi. Situada al nord-est de la comarca de la Garrotxa, compren els contraforts calcaris de I'extrem oriental de la Serralada Pirinenca. És una unitat paisatgistica i funcional perfectament definida i diferenciada de la resta de la comarca o comarca d'Olot. La morfologia cPrstica ha donat lloc a un paisatge extremament abrupte, intricat, feréstec i salvatge, ple d'engorjats i de cingleres. A sobre, cal afegir-hi una manca absoluta d'aigua superficial que empobreix la vegetació i a primera vista fa pensar en I'existcncia d'unes característiques climBtiques diferents de les de la comarca d'Olot (falsa impressió, car en tota la comarca la pluviositat oscil.la entorn dels 1 .O00 mm.). Alzinars i pinedes al solell i fagedes i rouredes a I'obaga conformen, a grans trets, els boscos de 1'Alta Garrotxa. Enmig de cingles i espadats, els boscos de ribera segueixen el curs de les petites i idil.liques rieres i rierols. A les estretes valls existents, l'home s'hi ha assentat i ha convertit les voreres del riu en camps de conreu on s'han sembrat els productes de primera necessitat: blat, blat de moro, patates, fajol, naps, userda. Enmig del bosc i dalt de les muntanyes,-I'obertura de clarianes aptes per a les pastures ha estat en aquestes terres una prBctica quotidiana des de fa temps. L'Alta Garrotxa, perb, no és solament una unitat des del punt de vista paisatgístic. La marginació i el procés de despoblació li confereixen nous trets diferenciadors respecte a la comarca dlOlot i justifiquen la seva plena consideració com a Prea de muntanya deprimida (Vegeu grBfic I). Un altre motiu ens acabB de decidir a l'hora d'escollir el nostre Bmbit d'estuballs del Géopoint-78. Concepts et construits dans la Géographie contemporaine (Atelier 4. - Paysage: A.S. BAILLY. M. BRUNEAU. M.D. GARCIA RAMO&. C. GRATALOUP. R. RO'CHEFORT), del Géopoint-82. Les territoires de la uie quotidienne (J.P. FERRIER. Y. BAREL. C. RAFFESTIN et al.) i e1 Colloque sur la Percepfion des Paysages (E. PICH. M. BOYER, M. FOUCHER. C. AVOCAT. J. GUILLALJMIN), celebrat a Lyon el febrer de 1975. Per a les revistes Hérodote (Lncosr~. 1977; RONAI. 1976; SANTOS, 1978) i L'Espace Géographique (BRcI~\~ET. 1974; FREMONT. 1974; ROCHEFORT. 1974) el tema és també motiu de reflexió constant. di. L'Alta Garrotxa --i la Garrotxa per extensiórepresenta per a nosaltres un retorn a la infantesa, als primers records de la nostra percepció espacial. És, en certa manera, un paisatge íntim, integrat a la nostra persona, perque es fon, en el record i en el passat, a vivencies i experihcies personals o de sers molt propers a nosaltres. Sense arribar a ingenues i falses exaltacions localistes, creiem sincerament que aquest arrelament a una terra, a un espai, a un paisatge és positiu i Grafic I. LJAlta Carrotxa i les comaTques'de muntanya. (G.A.P. : Grups de 1'Alt Pirineu) influeix en el desenvolupament de la personalitat de l'individu5. A més a més, calia que fos un paisatge suggestiu, que despertés fPcilment sensacions i emocions de tot tipus, que facilités la comprensió de la secreta harmonia existent entre I'home i la natura. El bosc és un dels elements del paisatge més carregats de simbologia. La majoria d'anPlisis geogrPfiques referents al paisatge en deixa voluntlriament de banda la cPrrega emocional, afectiva i semibtica. D'aquesta manera el discurs geogrPfic esdevé purament un catPleg exhaustiu i raonat dels diferents elements que componen el paisatge: les formes del relleu, el volum, els elements del clima... És el paisatge .real,,. Per6 aquest paisatge areal,,, un cop percebut per l'home, filtrat pel seu sistema de valors individual i col.lectiu, adquireix en la seva ment una altra personalitat. Esdevé, per dir-ho d'alguna forma, un paisatge asubjectiu,,, .abstracte,,, (<imaginari,,. Des d'un punt de vista perceptiu, el paisatge, en la seva accepció més simple, és, doncs, la unió del paisatge areal, amb el paisatge aimaginari~,*. El tipus de vida propi de les societats tradicionals, caracteritzat per una gran interacció sensorial amb la natura, comportava una Pmplia i variada percepció de l'espai i del paisatge, materialitzada en una amplissima riquesa semlntica i terminolbgica. Tot i que els boscos de 1'Alta Garrotxa no tenen avui, com a espai productiu, la importgncia que tingueren en ?poques passades, creiem que aquesta riquesa de vocabulari encara es manté. Per demostrar-ho, apareixeran en cursiva totes aquelles paraules o expressions que facin refersncia, directament o indirecta, al bosc i al paisatge. La percepció quotidiana del paisatge, en aquest cas d'un paisatge de boscos i cingleres, ha d'haver influi't per forca en l'adquisició d'una determinada consciencia de ((territorialitat,, de pertPnyer a un lloc. Pensem fins i tot -i així esperem demostrar-hoque és molt possible l'existsncia de diferents nivells de pertinen~a a un espai. S Alain Resnais, en la seva pel~lícula Mon oncle d'Amén'que (1980), es basa moltíssim en l'experiencia de I'sespai viscut., de i'espai recordat. Per a ell, l'espai percebut els primers anys de la nostra vida (recordeu la petita illa de l'avi a la costa bretona) marcari tota la nostra existencia. Talment com existeix un paisatge areals i un paisatge eimaginarir (de l'existencia d'aquea últim ens ocupivem en la MemBria de Llicenciatura en el capítol *Una cultura popular oral lligada al bosc., capítol no reprodu'it aquí), pensem que existeix també una percepció productiva i una percepció no productiva del paisatge, del bosc. En la MemBria de Llicenciatura la demostració d'aquesta hiphtesi ens ha ocupat tot un capítol sencer. Aquí, per limitacions d'espai, l'hem hagut de suprimir. L'anilisi se centrava en 1'Alta Garrotxa de finals del segle x~x i primera meitat del segle XX i s'estudiava, per una banda, la percepció productiva del bosc (bosquerols, llenyataires, carboners, herbolaris ...) a través de documents i 2s la memBria popular i, per altra banda, la percepció no productiva del bosc (llegeixi's *bosc-espectacle*), representada per escriptors i excursionistes de l'epoca que deixaren per escrit les seves impressions sobre el paisatge de 1'Alta Garrotxa. El bosc, tan sols per la seva presencia física, és un element important del paisatge. Vist des de fora o des de dins, el bosc se'ns apareix com una unitat. Des de l'exterior engloba prats, cims, pobles, camins i rierols. Des de l'interior se'ns mostra com un espai propici a la solitud, a la reflexió, al coneixement de la natura. L'home percep el bosc, el paisatge, d'una manera global, amb tots els seus sentits. Existeix, doncs, una percepció visual, acústica, tictil, olfactiva, cinestPsica del bosc. La interrelació d'aquest conjunt de percepcions, de sensacions, ens permet de captar l'atmosfera del bosc, una atmosfera composta per elements vegetals, per elements naturals no vegetals i per elements no naturals, que són resultat directe de la intervenció humana. Es tracta d'una atmosfera din2mica, que varia a cada pas, perquP precisament a cada pas i a cada moviment canvien els colors, les olors, els sorolls. Generalment el bosc se'ns apareix com l'element més fosc del paisatge: el seu color oscil.la del verd fosc al negre. Potser sigui aquest tret el que expliqui les tenebroses imatges lligades al bosc que subsisteixen en l'inconscient col-lectiu. El bosc, més que cap altre element del paisatge, és una bona ocasió per a accedir a l'univers inconscient i subjectiu dels somnis, dels símbols i dels mites. La por, la solitud, l'evocació del passat, la imatge tipus de la natura ((salvatge., s6n elements que el paisatge bosquerol evoca en la ment de l'home. A l'horitzó medieval el bosc es destaca arreu. Immenses i atapei'des boscúries envoltaven petites clarianes obertes amb dificultat per l'home. Camps de conreu, masies, pobles, viles i ciutats tenien, certament, un adesertn al voltant. De dia hom hi treballa, hom hi circula, els animals hi pasturen, l'home hi caca, hi busca fruites, herbes, plantes medicinals. De nit la incertesa i el misteri envaeixen el bosc i el pensament medieval l'emplena de mites i llegendes fant2stiques. Acostar-se als límits del bosc és habitual, per6 endinsar-s'hi és ((emboscar-se,, és franquejar el limit que separa la natura de la cultura, el límit entre l'ordre hum&, expressió terrena de l'ordre diví i el caos demoníac de la natura. El bosc és la regió desconeguda que envolta el microcosmos on habiten el caos, la mort, la nit. Amb l'aparició de la burgesia urbana com a classe detentora del poder econbmic, la percepció social del bosc canviar2 radicalment. Es fomentar2 intensament la pintura del paisatge i, per tant, la representació artística de boscos i muntanyes. Al segle XIX, en plena revolució urbana, quan apareixen els primers paisatges degradats per l'imparable procés d'industrialització, els homes del Romanticisme, ja siguin pintors o escriptors, comencen a interessar-se pel bosc. Poc temps abans Rousseau insistia a tornar a la natura salvatge -al boscper a retrobar-hi l'equilibri perdut i la veritable harmonia de la vida. El bosc comenca a perdre aquell embolcall d'estranys misteris i pors atgviques que el caracteritzaven. Esdevé un escenari, pintat pels pintors, descrit pels escriptors, cantat pels poetes o estudiat pels naturalistes. És el bosc-espectacle. En la societat urbana i capitalista present el bosc s'ha convertit en un nou element regenerador de la forca de treball. La visita dominical al bosc esdevé dia a dia un hPbit normal entre la població urbana, talment com la visita als espectacles o l'assistencia a un acte social. El bosc substitueix la ciutat en el subministrament d'aquells serveis que aquesta no pot oferir per causa de l'aglomeració i el deficit d'equipaments en zones verdes. En definitiva, pensem que el bosc és un dels elements del paisatge més significatius i que millor reflecteixen el pensament i les contradiccions de societats passades i presents. Des de sempre ha gaudit d'una especial aureola, d'un peculiar embolcall. Si a tot aixb hi afegiu el fet que és un dels elements més caracteristics del paisatge de 1'Alta Garrotxa, entendreu perque l'hern escollit. Metodolbgicament , el treball de camp - l'enquesta - ha estat la principal eina a l'hora d'intentar demostrar les hipbtesis abans plantejades. Era clar que havia de ser una enquesta oberta, sense límit de preguntes ni de respostes, si bé orientada cap a un punt ben concret: el bosc, i per extensió el paisatge de 1'Alta Garrotxa. Ens guiPvem, efectivament, per una mena d'esbós de qüestionari, que ens servia per a dirigir i centrar la conversa, per6 deixPvem llibertat total al nostre interlocutor. Breument, vegeu a continuació cap a on apuntaven les nostres intervencions5: - Dades generals sobre l'explotació i economia familiars. - Ús del bosc en el passat i en el present. - Concepte de bosc. - Recursos naturals extrets del bosc. La seva valoració. - Percepció dels canvis de paisatge. El pas de les estacions i el bosc. - La consciencia de pertPnyer a un lloc. - Valoració dels agents externs que intervenen en el bosc. - Percepció dels elements no naturals integrants del bosc. - Contes i llegendes referents al bosc. Un bloc de notes, un magnetbfon, un aparell de fotografiar i un mapa. Vet aquí els estris del nostire treball de camp. Senzills, per6 imprescindibles. El magnetbfon ens ha permss, un cop a casa, aprofundir en cada una de les converses mantingudes. Hi ha una diferencia abismal entre el suc tret d'una conversa enregistrada i una que no ho ha pogut ser. En un treball com aquest no és aconseLes respostes corresponents a les tres últimes preguntes del qüestionari han donat lloc a tres capítols, els quals, per manca d'espai, no apareixen en aquest article. llable confiar massa en la mem6ria. En total hem arribat a 642 minuts de gravació directa in situ. Des del comencament vsrem veure clar que el nostre treball de camp, independentment del rigor científic amb quP es realitzés i de l'aprofitament real que se'n tragués, havia d'anar marcat per dos grans parPmetres. Per una banda intentaríem, sempre que fos possible, viure intensament totes les possibilitats que ofereix un treball de camp d'aquest tipus. És a dir, si del que es tracta és d'averiguar com percebeixen el bosc eis pagesos, intentem veure alhora com el percebem nosaltres, intentem enriquir la nostra percepció aguditzant al m2xim la capacitat d'observació i d'aprehensió sensorial de l'entorn. I aix6 únicament és possible si els desplacaments es fan a peu6. Sempre, doncs, que el temps -tant el material com l'atmosfPricho ha permes, ens hem desplacat amunt i avall a peu. L'altre gran parsmetre que ha marcat la nostra actuació ha consistit a ser totalment sincers i honestos amb les persones que entrevist2vem. A totes elles se'ls ha anunciat centrada quins eren els nostres objectius i que n'esper9vem. Mai no s'ha posat en marxa el magnetafon sense el seu consentiment, ni s'ha tirat cap fotografia sense la seva aprovació. En fi, el nostre comportament intent2 de ser el mlxim de respectuós possible envers unes persones que, en definitiva, no tenien per quP deixar la picassa, el ramat o la falc per a escoltar-nos. L'Alta Garrotxa comprZn petits poblets, ve'inats i sobretot cases de pagb, la majoria de les quals estan avui deshabitades. El nostre treball s'ha centrat únicament i exclusiva en les cases de pagb i en especial en les més ai'llades i incomunicades, en les més .emboscades,, per a dir-ho d'alguna manera (vegeu gr2fic 11). D'aqueixes n'hem escollit una mostra del 50 % (onze masos). Són tots ells petits propietaris i masovers, típics representants d'una agricultura de muntanya deficitgria i amb un ínfim nivell de maquinització i capitalització. Els podríem qualificar de apagesos pastors i bosquerols.. Certament, el bosc i les pastures -molt mes que els camps de conreuhan estat des de sempre i encara avui els dos elements del paisatge més presents en les seves estructures mentals i econ6miques. 6 En d'altres ocasions hem insistit ja sobre aquest punt: .Les característiques anatbmiques de I'organisme huml permeten a I'home moure's pel medi ambient a una velocitat ideal per a captar sensorialment tota la immensa vida de l'espai que I'envolta. A peu, I'home pot veure sense dificultat els arbres, els ocells, els grans de sorra, les formigues; pot sentir el soroll de les fulles mogudes pel vent; pot flairar tota mena d'olors; a peu, també, podrl advertir el pas d'una superfície rugosa a una altra de llisa.. .; a la velocitat de I'autombbil es perd tota mena de contacte sensorial amb el paisatge, fins a arribar a un punt en qut aquest esdevé pricticament nul.. (Nocufi, 1981; p. 42). VALLESPIR alh garmtm -__---- linit dipd lmit municipal desoporegut o mp de municipi pagO 5 X) oficis bxquerols I I Km i Grific 11. L'Alta Garrotxa: localització de les enquestes. La numeració correspon a: 1, Can Batlle (.Esteve*); 2, La Teularia; 3, La Sala (aManeb i silvestre^^); 4, Pineda (~Alexandren); 5, El Ripoll (.Delfi.); 6, La Masó; 7, Ca 1'Agusti de Riu ((goan.); 8, La Quintana (acisco*); 9, Monteia; 10, L'Orri (.Met,); 11, Falgars; A, Can Nou; B, Can Blanc; C, Can Bellaire; D, Ca 1'Eliseu; E, Can Moli. L'ALTA GARROTXA: ELS BOSCOS I LA GENT, AVUI Més amunt hem deixat ja prou clar, ens sembla, el tipus de treball de camp, i més concretament d'enquesta, que el nostre enfocament requeria. En aquest apartat, que cal considerar com a eix vertebrador de tot l'article, no hi heu de buscar una resposta sistemPtica a les qüestions que al llarg de l'entrevista intentPvem treure a la llum. Els punts que a continuació tractarem s'han classificat, certament, d'acord amb aquelles qüestions, pera, més que tot, d'acord amb les impressions comunes, molt més riques del que imaginPvem, dels nostres personatges. Recordem que es tracta d'una enquesta oberta, gens limitativa. Apareixeran en cursiva, quan surtin per primera vegada, aquells mots que facin refer2ncia d'una manera o altra al vocabulari especificament bosquerol em- blava que li agradés matar per matar. Jo em pregunto, per qui? havia de matar mig ramat si només es manjava un parell d'ovelles? D'ciguiles n'hi havia hagut moltes, i encara avui n'hi ha: En aquestes cinglateres hi són salvades. Aquí n'hi ha molts de cingles, molts i molts. L'lguila i la guilla sempre s'han de vigilar. Jo he vist més d'una vegada com una 2guila s'emporta un xai petit. (Silvestre). El seu fill ja s'ho mira d'una altra manera. Més aviat sembla lamentar-se que el procés de marginació general que viu 1'Alta Garrotxa acabi també amb l'únic esbarjo amb que compta: La caca va desapareixent perqu* les cases es van tancant. I si les cases tanquen els camps ningú els treballa. El conill, la perdiu, tot aquest bestiar, vol menjar del camp. Al porc, li passarl igual. (Manel). El senglar se n'ha anat. Abans amb la colla de Camprodon en caclvem cinquanta o seixanta cada any. Ara amb prou feines arribem als quinze. (Esteve). De caca no n'hi ha massa. Hi ha molt senglar i poc conill. Aquest bestiar depen forca dels cultius: Si avui no trobem camps, per forca han de marxar. Se n'ha anat amb la gent. Els boscos, abans, tenien molta més vida: no costava massa trobar colles senceres de senglars, amb conills, amb esquirols, que tant busquen la gla de l'alzina com la Pinya del pi. D'lguiles i esparvers tampoc n'hi ha tants. No ho sé per que. Potser els falta carronya?. (Met). S'observa una clara interrelació entre la desaparició de la caca i el progressiu estat d'abandó i despoblament que est2 sofrint 1'Alta Garrotxa, correlació que en el cas dels bolets no s'establia mai. Podríem afirmar, sense por a aquivocarnos, que els nostres pagesos empren la caca com un indicador més del procés de degradació que estan vivint. En la ment dels nostres pagesos les plantes medicinals són considerades com un recurs natural més que el bosc ofereix. Tots i cadascun dels pagesos entrevistats mantenen una fe absoluta en les facultats guaridores d'aquestes plantes. Les dones de la casa, especialment les ivies, són qui més encentadament les administren i qui millor coneixen les seves facultats. D'herbes medicinals en trobareu tantes com voldreu: camamilla, farigola, herba prima, hisop, orella d'ós.. . totes van bé per a una cosa o altra. La camamilla, per exemple, us curarl el mal de ventre. Si no us el cura, malament. Ja podeu córrer a buscar el metge (Manel). D'herbes medicinals, la padrina n'és la mestressa: camamilla, farigola, herba fetgera,flor de tei, hisop, orella d'Ós,flor de pruna, herba prima.. de tot en fa aigiies. Un any una colla d'estudiants varen venir a carar orella d'ós. (Delfí). Només en collim per nosaltres, per6 no fa gaire, deu fer dos anys, encara v2rem vendre un ramat de flor de tei i de til.1~ a un de Sant Joan. D'orella d'ós no n'hi ha massa. (Esteve). Totes les herbes són medicinals, per6 s'ha de saber per a que serveixen. Nosaltres solem collir camamilla, farigola, orella d'ós, corona de rei.. . per al consum familiar. (Alexandre). La indústria carbonera sorgida arran de la combustió dels troncs d'alzina va representar per a 1'Alta Garrotxa el moment més Plgid de la seva histbria, quant a la circulació de gent, l'explotació de boscos i, el moviment econbmic en general. D'aixb, se'n recorden molt bé els nostres pagesos. I, en parlar de qualsevol aspecte relacionat amb el bosc, surt a relluir immediatament el carbó, o el bosc i el carbó. Tot i que avui gairebé no s'exploti, el carbó d'alzina continua essent als ulls dels nostres pagesos un dels recursos naturals més inherents al bosc. Parlar del carbó era, a més, una bona entrada per a iniciar la conversa. Sabíem que era un tema que dominaven, i, a més, els agradava d'explicar. Per aixb, a gairebé totes les cintes sentireu parlar, al principi, del carbó, en totes i cadascuna de les seves facetes: la vida dels carboners, tot el llarg procés que va des que els llenyataires tallaven l'alzina fins que els traginers s'emportaven el carbó, les conseqü2ncies socials i econbmiques d'aquesta activitat. El bosc i les pastures. El ramat El pages de 1'Alta Garrotxa Cs i ha estat des de sempre un pages pastor i bosquerol. Cap altre element del paisatge -del paisatge amb possibilitats d'explotació humana - est2 tant lligat al bosc com les pastures. Les pastures neixen del bosc, moren al bosc i es confonen sovint amb el bosc. El nostre pastor és un home que té cura de les ovelles, per6 alhora talla llenya, cull herbes, caca i, en algun cas, fins i tot fa carbó. En canvi, aquest paral.lelisme és impossible d'establir en els camps de conreu. Pensem que estem en una zona de muntanya. A més, en molt casos és precisament el ramat, ja que no el treball bosquerol, qui obliga a una certa assidui'tat en la percepció del bosc. L'Esteve Puigrnal ens ho resumeix de la següent manera: I Totes les masies de 1'Alta Garrotxa eren -i les que queden encara ho sóneminentment pastorívoles i bosqueroles. El bosc i les pastures són dos factors econbmics molt diferents i difícilment es poden comparar. No hi havia cap casa sense el seu tros de pastura, com tampoc no hi havia cap pages sense anar a bosc. El bosc, pel pages, venia a ser una mena de sobresou molt apreciat amb que comptaven. El carbó i el bosc era el que la indústria és a la ciutat. Aquesta estreta relació bosc-pastures és clarament percebuda pels nostres pagesos: De camps de conreu mai n'hem tingut massa. Una mica de terra per a fer quatre fesols, blat, patates i fajol. La gent viu del bestiar d'engega, i el qui pot i té forces va a bosc. Abans els pastors governaven més que l'amo: havies de tenir bous perque les vaques donariem massa vedells i traurien l'herba de les ovelles. Els boscos són de l'amo i en fa el que vol. (Cisco). Alli on abans hi passaves amb dues-centes ovelles, ara no hi passes ni amb una. Els pastors sempre anaven amb un podall a la mi, i mantenien nets els camins. (Manel). Tot el que no és pasturat pel bestiar d'engega. Per6 aix6 va a menys perque la mata ho va agafant tot. Els camins de bosc s'han perdut tots. Abans amb el carbó s'estassaven i hi havia més bestiar, sobretot cabres, que es mengen la bardissa. (Esteve). El bosc es va menjant la pastura. Sort que nosaltres ho anem controlant i l'anem tallant a mesura que s'acosta. A més, el bestiar ens és de gran ajuda: ho escapcen tot. Les cabres es mengen les romegueres i s'empassen els ginebres i tot. (Alexandre). Valoració del treball a bosc Hom és plenament conscient que el bosc, avui, ha deixat de ser rendible, tant per a l'amo com per al treballador, llevat de comptades excepcions. Per altra part, ningú no ha negat mai que no fos un treball realment dur: Després de la guerra, quan les fronteres estaven tancades, s'hi va notar molt: fins se'n tallava massa, més del que creixia. Avui, aixd, ja no rendeix. Elsjomals han pujat, el transport és car, i lafusta va massa barata. Nosaltres encara pelem el pi a bosc, un cop tallat, perque així no pesi tant i el transport no sigui tan car. Perd aixd no ho fan enlloc. Aquest pi aniri a parar a serraries de Banyoles, Figueres i Girona. A Olot no, perque la carreterajafa massa pujada. És una feina molt dura. (Met). Es un ofici dur, per6 ningú et dir2 res si et vols asseure i fumar un acigarrow. En canvi, en una fsbrica has de ser-hi: (Alexandre). De fusta n'hi ha tanta com vulguis, per6 no val la pena de treure-la. Costaria més la carretera i els jornals que la mateixa fusta. (Esteve). Cada any anem dos o tres mesos a l'hivern a bosc. S'hi ha d'anar. Igualment aqui no s'hi fa res: Els camps queden mig esmortei'ts. Si vas a bosc sempre guanyes algun jornal. (Joan). Els propietaris no en treuen ni cinc centims del bosc, entre la bardissa i lafalta de carreteres. Nosaltres, almenys, en treiem llenya per escalfarnos. Anar amb la picassa al bosc era realment pesat; a més, moltes vegades havies d'anar a desemboscar molt lluny i traginar a coll la llenya fins aqui. Per6 no ho sé, avui la gent sembla que visqui més amargada. Aquell temps, la gent estava més contenta amb una ceba que no pas avui amb un pollastre. (Manel). Quan es parla del treball a bosc en general, del tipus de feina que s'hi ha de fer, i de la duresa inherent a totes elles, és quan més sovint es deixa sentir aquesta mena de judicis morals sobre el mode de vida rural, sobre el treball, i fins i tot sobre el mateix bosc. Valga'm Déu, si se n'hi poden fer de coses al bosc: treure llenya, fer carbó, netejar-10, cacar bolets, cacar, portar-hi el ramat a pasturar, treure'n menjar pel bestiar (les vaques es mengen la fulla tendra d'aulinu, i les cabres pla!), . . . El que més li convé, pera, és la neteja. Abans es feia cada any, un any aqui i l'altre més enlll. Aixi, ho f?iem cada any abans de treure la fusta. A més, els mateixos bosquerols i traginers vetllaven perqut es matinguessin nets. Ara tot aix6 ha canviat, els boscos no es cuiden tant, i no solament perqu? ha marxat molta gent sinó perqu?, no ho sé, sembla que es treballi d'una altra manera: hom és més materialista, no importa com quedi el bosc després d'una treta, ni si es malmeten els arbres petits o els brots que tot just treuen el cap. Abans s'hi pensaven més: el bosc era més respectat. (Met). Jo hi havia picat molt a bosc. L'havia estassat, havia traginat llenya, l'havia ajustada i n'havia fet piles per als carboners. (Manel). De fet, més que tallar-10, jo em dedicava sobretot a narrastraru el pi. El que sí tallo és alzina per a llenya, i a vegades també per a fer carbó, si algú m'ho demana. Ara n'haig d'encendre una pila que l'amo em va demanar. Tota la vida havia fet carbó, des dels deu anys. Potser per aix6 n'estic una mica tip. Ara no hi ha ningú que ho vulgui fer, i si en faig és perqut l'amo, en Gridó, d'Olot, m'ho ha manat. Diu que el vol per a fer carn a la brasa. (Joan). Encara vaig a bosc per6 ja no tant. Abans si. M'hi passava gran part de l'any, com la major part dels homes de Beget. De fet, completlvem la feina del carboner: Li talllvem la llenya, li ajustlvem i fins li netejlvem la placa; després li trsiem el carbó. Es carbonava molt per aqui dalt. (Esteve). Hom és plenament conscient que a vegades l'explotació del bosc en el passat era també abusiva. Una de les causes que els nostres boscos siguin tan bruts ha estat la tala excessiva. Pel sistema de la tala a mata-rasa es malmetia el bosc: les bardisses pujaven amb més rapidesa i vivacitat que l'arbre i l'ofegaven o li retardaven el seu creixement. Es molt difícil així recuperar el bosc. La mateixa bardissa amb els anys es far& vella i morira, per6 de moment ja haurl impedit que cap gra grilli. Un altre sistema de neteja de boscos i de recuperació de pastures era el foc provocat. Només es cremava en aquells llocs on se sabia de cert que valia la pena de fer-ho, perqut en sortirien bones pastures, perd, és clar, de vegades el foc no es podia controlar.. . Els artigaires - jo no els recordo, perd el pare si - eren una gent molt necessitada. L'amo els donava un tros de bosc o d'erm perque en traguessin vianda. Ells arribaven, ho tallaven tot, ho cremaven i ho conreaven. Al cap de dos anys se n'havien d'anar a fer el mateix a un altre tros o a comencar a pagar ja un arrendament. (Met). El paper dels artigaires7 caldria estudiar-10 més a fons. Hi ha ben poca cosa escrita. Tot est5 encara en la lúcida membria dels nostres pagesos, veritable pou de sapiencia. Normalment sempre ens en parlaven, si bé d'una manera molt vaga, quan feien referPncia a diferents formes d'explotació del bosc, ja sigui del passat o del present. D'aquí que hagi inclbs aquesta bella descripció en aquest apartat. L'Esteve explicava el mateix fenomen d'una altra manera: Jo havia vist camps fins i tot a dalt del Comanegra. I és que llavors s'ortriguejava. A l'hivern arrancaven la gleba i la covien: Aixi, els servia d'adob natural i alhora es netejava el terreny. Saltaven d'un lloc a I'altre, mai s'estaven quiets. Aixi s'anava netejant tot. (Esteve). Boscos nets i boscos bruts Sentir parlar de boscos ((nets. i de boscos ((bruts*, segurament sorprPn més d'un botiinic: En l'estat actual de transformació humana dels nostres boscos és corrent que hom assagi d'eliminar el sotabosc mitjancant operacions qualificades de .neteja), o, més prdpiament, d'estassada. Aixi, és malauradament habitual sentir parlar de boscos .bruts. i de boscos ([nets. en funció de l'estat del sotabosc. Hom vol imitar les boscanes, que són boscos nets de forma natural, sense adonar-se que la destrucció del sotabosc arbustiu i dens, quan s'hi fa de forma espontinia, mena al desequilibri. Les exigencies de les explotacions forestals, els riscs d'incendi en llocs molt sovintejats, etc. potser poden, en alguns casos molt concrets, justificar la práctica de I'estassada, perd aleshores cal que sigui feta de manera efica~ i localitzada als indrets on realment convingui. (FOLCH. 1981, p. 25). De cap manera ens atreviríem a desmentir el parer dels nostres científics. El que si afirmem és que, malgrat que sigui ((malauradament habitual)), dintre la percepció bosquetana dels nostres pagesos hom distingeix clarament i constant7 .Artigar és essencialment tallar ¡/o cremar un tros de bosc o de matollar i adobar-lo per sembrar. S'abandona al cap d'uns anys, un cop els s6ls s'han empobrit i les collites són magres. Llavors s'artiga un altre indret.. (PANAREDA, 1981; p. 16). ment entre boscos ((nets)) i boscos .bruts)). És una realitat. Anem a veure, perb, quines connotacions pren aquesta distinció en boca dels nostres pagesos: Encara ara, als boscos, havent pujat ¿'arbre enlaire, es torna a passar forca bé per baix. Es passa molt més bé ara que no deu anys enrera. El bosc ha crescut tot i ha ofegat la bardissa de sota. Si es talla malament, llavors torna a créixer tot. Quant menys es talla més es neteja. (Joan). Vet aquí, doncs, una lbgica i clara relació entre bosc tallat-bosc brut i bosc no tallat-bosc net. No hi ha cap desig d'imitar les boscanes. Hom constata, senzillament, un canvi introdui't per l'home en un ecosistema natural: de tots és conegut que I'enorme i compacte teulada formada pels grans arbres dels boscos equatorials permet de passejar-se amb relativa facilitat pels seus sotaboscos. Les dificultats sorgeixen quan I'home ha obert un camí o una carretera, i ha permes que el sotabosc arbustiu i herbaci rebés I'energia solar que li mancava per a créixer. Es llavors quan apareix la típica imatge, tantes vegades vista a la pantalla, de l'expedicionari obrint-se pas entre falgueres gegants i plantes exbtiques. El nostre pages no fa res més que constatar aquest fenomen. Evidentment, una pineda té un sotabosc molt més clar que un alzinar. No per aixb els nostres pagesos, com tampoc els bot%nics, consideren el primer bosc ((net. i el segon bosc abrut*. En tot cas s'hi referiran amb sinbnims: ((boscos clars o esclarissats)) per contraposició als ((boscos atapei'ts o espessos.. Es parla de bosCOS ((nets. i boscos ((bruts. -i creiem que molt encertadamenten relació al seu estat d'explotació per part de l'home. Abans es tallava amb més mirament, i per tant els boscos eren més nets. (Met). L'arbregros ofega el petit, i manté el bosc net. Per aix6 els boscos que s'han tallat alguna vegada estan molt més embardissats que els que no s'han tallat mai o fa temps que no s'ha fet. (Cisco). Cal advertir també sobre una altra accepció molt corrent donada a l'expressió bosc cbrut)). Normalment s'hi fa referencia quan hom vol insistir en el pessim estat dels camins i de les carreteres, i en el constant procés de degradació i de marginació que viu 1'Alta Garrotxa: Els boscos s'han embrutit des que la gent ha marxat. S'han embrutit de bardisses, de gzlzebres, de tot. Jo recordo que abans per aquests rostos passaven arreu: els camins eren ben estassats, ara s'han perdut tots perqui? ningú els manté. I es perdri tot. Vindri un moment en qui? per aquests boscos no hi hauri res més que feres. (Manel) Percepció del canvi de paisatge a partir del bosc. La percepció sensorial del bosc. El paisatge sempre canvia, és dinimic per naturalesa. No existeixen paisatges estitics. Són múltiples les formes de canvi, com també són múltiples els factors inductors d'aquests canvis. En el nostre cas -i d'aixci n'estem plenament convencutsel principal factor inductor del canvi de paisatge és el bosc. D'entrada, val a dir que hi ha dos fenamens clarament coneguts i assumits. En primer lloc, l'avan~ del bosc; en segon lloc, que, en avancar el bosc, anem cap a una uniformització del paisatge. Antigues feixes de conreu i pastures són avui bosc. Hom és plenament conscient d'aquesta transformació. Els més vells recorden fins i tot el bosc primitiu, el que hi havia abans de tallar-10 i convertir-10 en feixes de conreu, feixes que avui, al seu torn, tornen a ser bosc. Molt sovint, també, les especies arbaries del bosc primitiu i les de l'actual no coincideixen: alzinars convertits en pinedes, fagedes convertides en castanyedes.. . Si disposéssim de més temps fóra interessant de reflectir aquests canvis de paisatge en un mapa. Malauradament aixa no és possible. Recordo haver fangat i sembrat amb les meves prbpies mans molts trossos que avui són bosc. (Esteve). Veus aquesta paret? Ara la veus enmig del bosc, per6 no hi és perqut si: abans era una feixa. Aixb havia estat cultivat1 (Met). Valga'm Déu! Valga'm Déu!, si n'havia treballat de camps que auui són tot bosc! (Silvestre). Tots els camps que s'han deixat han anat quedant plens de bardissa. (Delfí). El bosc auanta i es va menjant la pastura. Sort que el controlem, si no ja seria aquí. Veus aquest bosc d'aqui al davant? No pot estar més atapeit. Doncs, bé, jo recordo haver-10 vist ben pelat. El meu germi i un meu company el tallaren tot amb la picassa. (Alexandre). Al nostre entendre, si alguna cosa diferencia el pages de l'home urbi és la perdua per part d'aquest de la capacitat d'interacció sensorial amb la natura. El medi urbi limita cada cop més les possibilitats sensitives de l'home: hi ha molta gent que viu tot l'any sota una mateixa temperatura (oficina, cinema, domicili particular, cotxe amb calefacció i aire condicionat), que sent sempre les mateixes olors (o pudors), que trepitja constantment una superfície llisa, que sent sorolls artificials i repetitius fins a la monotonia. En fi, hi ha molta gent que viu, sembla, dins un'a capsa metil.lica, hermeticament tancada i ai'llada de tot. Estem plenament convencuts, per contra, que el nostre pages gaudeix d'una riquissima percepció sensorial del món que l'envolta. És aquest un tema que, per si sol, mereixeria tot un estudi a part, cosa totalment impossible en un treball com aquest. Fixem-nos, en primer lloc, en la percepció visual del bosc. Tot i que el nostre 5mbit d'estudi est5 poblat majoritgriament per arbres de fulla perenne, la percepció crom5tica del bosc i la seva relació amb el pas d'una estació a I'altra és prou rica. Ara hi ha més bosc, i per aix6 el canvi de paisatge no es nota tant. A la primavera ia l'estiu l'herbatge Es verd. A l'hivern queda més sec, rosseja. A les clotades del bosc i al bosc de ribera l'hivern es nota molt per les gelades. No és veritat que l'alzina sigui igual a I'estiu que a I'hivern. A l'estiu la fulla verdeja més perqut ja han caigut les velles, sobretot si ha plogut molt durant la primavera, i han sortit les tendres. Aixa que diuen que la fulla no li cau, no és veritat. El que passa és que mentre una cau I'altra puja, i mai es queda sense. A terra sempre se n'hi veu, de fulles. Ben poca en queda de vella a I'arbre. Estic convencut que cada dos anys la canvia tota. (Esteve). A la primavera notareu el canvi d'estació en el color verd de la fulla d'aulina. (Silvestre). En canviar la fulla, l'alzinar canvia de color. A la tardor és d'un verd fosc, i a la primavera és d'un verd clar. Z amb el pipassa igual. De totes maneres, amb l'herba i les altres plantes, encara notes més el canvi d'estació. (Alexandre). El pas de les estacions en relació amb la varietat crom5tica de les plantes és molt més palpable, evidentment, en els arbres de fulla caduca. L'especial emplacament de Ca ]'Agustí de Riu permet als seus ocupants de mantenir en aquest sentit una doble percepció. Enclavada enmig d'una petita vall, aquesta casa est5 flanquejada, per una banda, per l'alzinar de la cara sud (solell) del Martany5, i, per I'altra, per la cara nord (obaga) de la Serra de Guitarriu, plena de caducif6lies. Aquest vessant no li canvia massa el paisatge en comparació amb ['altre. La tonalitat de l'alzinar varia sobretot als mesos de maig i juny, per6 no queda mai pelat com queda aquest costat. Aquí, en-haver-hi molt de faig, avellaner i castanyer, I'hivern és tot sense fulles. Es llavors quan es veuen bé els pins amagats. (Joan). i Les paraules abat. i ccsolelh, tan sovint emprades pels nostres interlocutors, no expressen tan sols, en boca seva, una diferenciació crom5tica de les especies arbhries, sinó molt més. A muntanya, l'exposició al sol, per més poques hores que sigui, és b5sica per a la supervivencia de l'home: La terra és bona. La desgrcicia que tenim és que izo s'assolella a l'hi- vern. Ara, saltant el mes d'octubre, el sol ens arribard a les dues de la tarda, ia les quatre ja se n'anird, i així durant tres mesos. Si cauen gelades, ja no en marxaran. QuP hi vols fer aquí? No et queda més remei que anar a bosc. Sempre hi pots guanyar algun jornal. Fins que no arribi la primavera aqui no hi pots fer res. (Joan). A més de la percepció visual del bosc existeix, n'estem segurs, una rica percepció acústica, tPctil i olfactiva, sobre la qual ben poc, per a no dir gens, hem pogut aprofundir. La percepció acústica8 no es limita tan sols al coneixement de la procedencia del més mínim so produi't al bosc (se n'hi poden produir a centenars, molts d'ells inexplicables per inexperts com nosaltres), sinó que també s'entreveu quan hom es refereix a la intensa activitat econbmica que s'hi don; no fa massa anys. A Tortelli n'hi havia molts, de traginers. Amb deu matxos cada colla, anaven i venien de Tortelli a Salarca. Quan passaven per aqui ja sabies que eren ells, per aquell catric-catrac de matxos en mig del bosc. (Alexandre). La demostració més clara que existeix una percepció olfactiva del bosc la tenim en les herbes medicinals i aromPtiques. Davant de qualsevol dubte sobre el nom o qualitats d'una herba, el primer que es fa és ensumar-la. Moltes vegades és la intensa olor que desprenen algunes d'elles la que ens adverteix de la seva presencia. Les olors, al bosc, són múltiples: l'olor d'arbres (cada arbre té una olor característica, de vegades més intensa i duradora que qualsevol herba aromiitica, com el cas de la teia), olor de terra (no us ve a la membria I'olor de terra humida, per exemple?), olor de tota mena d'animals. .. Hi ha també una percepció tPctil, adquirida per mitjP dels peus i de les mans. Els camins no són tots iguals. Les plantes dels peus adverteixen clarament el pas d'una superfície rugosa a una de més llisa. Amb els ulls tancats, hom pot coneixer perfectament si caminem per un bosc de fulla perenne, per un bosc de fulla caduca a l'estiu o per un bosc de fulla caduca a la tardor. Les característiques externes dels troncs dels arbres, la seva rugositat, la seva textura són apreheses més que per la vista pel tacte de les mans del llenyataire que els remena. En fi, tenim davant nostre tot un interessantíssim camp d'exploració. El bosc, espai marginal L'Alta Garrotxa ha esdevingut aquests darrers decennis una Prea de muntanya plenament marginal. Una intensissima emigració cap als pobles de les valls ES interessant en aquest sentit el treball ~'ORTELIO (1981). properes l'ha deixada buida de gent. Una manca total de comunicacions i de subvensions oficials ha impedit qualsevol intent de recuperació econbmica dels habitants que hi queden. En fi, un panorama desolador, per altra part gens excepcional a les nostres muntanyes. Els nostres pagesos en són plenament conscients. En primer lloc, perqui. en pateixen les conseqii&ncies, i en segon lloc, perque disposen d'uns quants indicadors que mesuren I'avan~ d'aquest estat de marginació. Un d'aquests indicadors és el bosc. Tots i cada un dels pagesos entrevistats es lamentaven, de bell antuvi, de la perdua del bosc com a espai productiu. Per a ells, aquesta afirmació era més que suficient per donar-nos una idea de la lamentable situació actual de tota 1'Alta Garrotxa. No calia donar-hi més voltes. Immediatament després, es referien al passat del bosc, comencant sempre per la indústria carbonera. Fixeu-vos en l'opinió personal d'algun d'ells, referent a les causes que motivaren aquesta perdua. Abans, a bosc, hi havia molta feina i molta gent treballant-hi. A la gent del bosc, la va atreure molt les col~locacions més descansades que hi havia a baix. (Met). Abans, als boscos, s'hi feia de tot; és ara que no s'hi fa res, res de res. Potser més endavant s'hi tornari. Quan va entrar el <fbutano.p tot uix6 dels boscos se'n va anar enlaire. (Alexandre). A conseqiiencia de la perdua del seu car5cter d'espai productiu, el bosc, per si sol, com a unitat física, dóna mostres del seu estat de deixadesa i marginació: camins embardissats, fonts perdudes, manca de regeneració dels boscos. El bosc torna a anar al seu aire, ja ningú no el controla: l'ocupació d'antics camps de conreu i de pastures mig abandonades és una realitat, l'avan~ sobre les pastures i camps més immediats a la casa encara habitada n'és una altra. Hi ha una clara conscii.ncia, expressada en molts casos amb aquestes mateixes paraules, que s'ha trencat de nou l'equilibri en la secular lluita entre l'home i el bosc, aquesta vegada a favor del bosc. En aquest sentit, el bosc és considerat com un enemic, com una amenaca. El bpsc o la malesa amenacen agafar-ho tot. A vegades després de la malesa ve el bosc, per6 no sempre. Penso que la cosa s'ha desequilibrat. Antigament cada casa controlava el seu petit espai, el seu petit bosc. Hi havia un equilibri en tots els sentits. Avui aix6 s'ha trencat. Camps i cases són ja enmig del bosc. (Met). Abans, entre els traginers i els carboners, els camins eren nets. Avui són tapats. Encara nosaltres tenim sort de les cabres. (Alexandre). Es cultivava tot, per6 la gent va anar marxant i el bosc ho va anar agafant: va quedar erm. (Esteve). ment totes i cada una de les especies vegetals que hi habiten, ja siguin arbres, arbust~, lianes, herbes o bolets. La seva especialitat, perb, són els arbres. Coneix les variants i qualitats del roure, de I'alzina, del boix, del castanyer, del faig i, sobretot, del pi (pi blanc, pi roig o rojalet, com diu ell, pi negre, pinassa...). El bosc és la seva font de recursos, el seu espai productiu. És, doncs, plenament conscient de la necessitat de regenerar-10 i de conservar-10. Aixb s'observa en petits detalls com en el fumar. És, perb, solament un afany de conservació per tal d'assegurar la prbpia supervivencia. Res més. En el fons, el bosc no li desvetlla grans simpaties ni emotives sensacions, com si succei'a amb els nostres escriptors i poetes. Pere Sala, glies <<Peret Blanc*,. Músic i traginer En Blanc de Beget és un dels personatges més populars de la Garrotxa. De molt petit comenci la seva afició per les dues grans activitats que marcarien la seva vida, la de traginer i la de músic. Cap als anys vint, quan les terres de Monars, Can Franca i Comanegra eren desemboscades -avui és tot pastura-, en Blanc observava atentament els traginers que arribaven al poble des d'aquelles boscúries, i, més que els traginers, els matxos. En coneixia, de tots, el nom. Poc temps després, ell mateix comencaria a córrer pels boscos. Els Blanc són una nissaga de músics. El seu besavi feia de pastor i tocava el flabiol; el seu avi, com el seu pare, tocava el violí. En Peret comenci a seguir la tradició familiar als vuit anys, quan aprengué també a tocar el violi. Cap d'ells no estudi2 solfa. Ningú, perb, no l'ha trobada mai a faltar. De petit amb el pare, de més gran amb en Fonso de Llorona --I'acordionista, el carboner, el barber i un piló de coses més, company inseparable fins fa poc tempsi darrerament amb 1'Amadeu -un jove instal.lat a Les Arcoles de Beget que canta i toca la guitarra-, en Blanc és conegut a totes les festes i aplecs de la comarca. La seva vida de músic, summament interessant, ens ompliria pigines i més piigines de velles histbries i precioses anecdotes. Ho hem de deixar per a una altra ocasió. Centrem-nos ara en el Blanc traginer. El traginer, i concretament el traginer de 1'Alta Garrotxa, era un personatge plenament integrat al bosc. Era ell qui transportava els recursos naturals que el bosquerol extreia del bosc fins a la vila. Aprofitant el viatge de tornada al poble, els matxos eren carregats de productes de consum diversos i d'encirrec. Diiriament, de matinada, en Blanc sortia a bosc amb els sarrions dels seus quatre matxos buits. Allí carregaven el que convenia: carbó, treuesses, llenya, totxos de castanyer per a fer rodells, formes (trossos de faig, ja tallats a la mida de l'esclop). Arribaven a Camprodon al migdia. Descarregaven, dinaven i preparaven les carregues de tota mena per a tornar a Beget: bótes, bocois, rodes, tota mena de queviures, robers ... Un cop a Beget, ja de nit, descarregaven de nou els matxos i es preparaven per a I'endemi. Amb els matxos havia corregut la totalitat de ]'Alta Garrotxa, tot i que el seu imbit espacial estava totalment delimitat. Hormoier, Talaixi i Oix entraven encara dins el seu camp d'acció. Més enlli de la riera de Sant Aniol, eren ja els traginers de Tortelli els qui ho controlaven. Els traginers coneixien a fons tots els treballs de bosc i, sobretot, les caracteristiques de pes, forma i volum d'aquells productes que havien de traginar: Les travesses, totes de roure, feien catorze pams N'hi havia de tres classes: la sola, la serradissa i l'arc (un roure prim a la mida justa de la travessa). Un cop a Camprodon venien a revisar-les els del tren de Sant Joan de les Abadesses, i se les emportaven. El de més mal portar eren les formes, que les carregivem a dotzenes. Se't clavaven a I'esquena! Al matxo també li era molest. Ningú com el traginer no coneixia tan bé els camins de bosc. L'estat d'aquests variava en funció dcl relleu, per6 també del tipus de vegetació. Per altra part, la nit i el dia són dos mons ben diferents: Beget era el poble més dolent d'aquests encontorns, tant per al traginer com per al matxo. De dia et trobaves al bon camí, i de nit havies de passar a la forca per les pitjors dreceres: era quan baixivem de Rocabruna a Beget. No veiem res. Era ficil que un matxo caigués o es perdés. Per aix6, al que anava al davant li penjivem una cascavellada de vint-i-vuit cascavells, i a cada matxo una-esquetlla diferent: si algun es perdia o s'allunyava ja sabies quin era. A mB, l'esquetlla servia per saber si la cirrega era ben posada o no: si el matxo caminava malament, senyal que la carrega se li havia desplacat més cap a un cantó, senties un crac-crac, crac-crac que no era normal. També podia ser que se li hagués posat un roc a laferradura. Acostumats a caminar tant de dia com de nit, els traginers eren homes amb una riquissima percepció visual i auditiva del bosc. En Blanc ens parlava de la seva feina amb gran orgull i respecte, talment com l'artesi que presumeix de la feina ben feta: El més important dr tot era saber carregar bé: el mateix pes a cada sarrió, i col.locats ambd6s a la posició justa, més endavant o més endarrera segons si hi hagués pujada o baixada. Si ho feies de qualsevol manera, en dos dies podies malmetre el matxo. S'ha d'entendre-hi, i cone'ixer bé l'ofici, i, sobretot, tenir la voluntat de fer-ho bé. Els seus matxos han col-laborat en la transformació del paisatge de 1'Alta Garrotxa, i els seus ulls n'han estat testimonis vius. Valga'm Déu, si n'hi havia abans de roures! És ara que és tot alzina. D'aquests boscos de Bolós i Surroca en traguérem a milers, de travesses de roure! Les últimes travesses tretes amb matxo foren les dels roures de Surroca, ara fa uns trenta-cinc anys. Fou una partida de deu mil. Més tard es continuaren venent roures per a fer travesses, perb ara ja no se serrarien a bosc, sinó a les serradores de Celri: *No eren, perb, travesses tan maques com les que treiem amb els matxos. Era molt maco un matxo carregat de trevesses!~. L'any 1960 s'obria la carretera que comunicava Beget amb Camprodon. Era la fi dels traginers: ((En obrir la carretera se'ns va acabar la feina)). L'última mercaderia traginada fou el carbó. Amb tot, perb, fins fa ben pocs anys, els serveis d'en Blanc encara eren requerits pels seus vei'ns en algunes circumstPncies excepcionals, com,, per exemple, per transportar mercaderies d'un costat a l'altre del Pont de Beget, massa estret per a poder-hi passar cotxes. S'havia trencat un altre lligam que ens unia a aquella societat bosquerola que se'ns va de les mans. .Era molt maco tot aixb d'aqui, quan hi havia tanta vida al bosc. Ara, amb la carretera, només fa que venir gent, massa gent.. En el record d'en Peret ja només hi queden velles cancons cantades pels traginers per tall de fer més curtes les llargues hores de camí per boscos i muntanyes12. Tomls de Can Bellaire. Carboner El carboner tradicional, el que feia el carbó a base de piles de llenya d'alzina en una placa carbonera, el que vivia bona part de l'any a bosc, ja ha desaparegut de 1'Alta Garrotxa. En TomPs de Can Bellaire (Beuda) no viu ni treballa com ho feien els carboners que ja han passat a la histbria. Perb és un carboner. És el masover d'un petit mas de Beuda, prop de Palera. La seva principal activitat és la de produir carbó, més ben dit, carbonet, en un enginyós forn construi't per ell mateix a pocs metres de la casa. Viu sol i és un home fe li^. Coneix parn a pam les atapei'des boscúries d'alzina i pi que envolten Beuda i La Can~ó dels Traginers diu així: .Ara ve l'hivern, sempre'n plou i neva: pobres traginers, que van de carrera. Matxos que meneu gasten gran fatxenda, porten davantal, manteta i coberta. Si els han agafat i a la prrsó els menen. Si s'hi han escapat per una finestra. Que ningú n'ho veu, sinó una donzella, que en prenia el sol al fonsa d'una era. N'ha fet un crit n'a l'escarcellero: Els presos se'n van, ja en passen la serral...^. 56 la Mare de Déu del Mont. És el seu camp de treball, el seu espai productiu. En la seva ment apareix estretament relacionat el passat i el present del bosc. Aquí era I'única vida que hi havia; no hi havia pas altra vida que anar a bosc. A Beuda tot era boscata: carboners, picadors. Es deixen les terres i el bosc va avanqant. Tot aix6 d'aqui jo ho havia vist cultivat. Ara a Beuda hi queda ben poca gent, no gaire més que cinc cases de pag*s, que si no han marxat ha estat grlcies a les guixeres. Els Únics que anem a bosc som jo, per al carbó, i els dos germans d'aquella casa, que hi van a tallar llenya. El procés d'elaboració del carbó i el del carbonet és el mateix. Ambdós són cuits amb fum. La diferencia és que per a fer carbonet s'utilitzen boscalls d'alzina i pi indistintament; en conseqüPncia, el carbri resultant surt molt més fragmentat, en trossos més petits: és el carbonet. La cocció ser2 també molt més r2pida. d En Tom2s és un home tracut. Ell mateix es constrilí el magnífic forn en quP treballa. Excavat a terra, aprofitant el terraple d'un marge, el forn té dues entrades. Per la part superior s'hi tiren els feixos de llenya; per la part inferior s'hi recull el carbó. Mentre el forn esti en marxa, cal mantenir-10 perfectament ai'llat de l'exterior. Aix6 és particularment difícil d'aconseguir en la porteta inferior, per on s'extreu el carbonet. Després de moltes proves, en Tom2s descobrí per si sol que el millor ai'llant era la sorra fina de riu. Així, doncs, abans d'encendre el forn, l'home ai'lla l'entrada inferior amb la sorra que per aital efecte ja guarda just al costat. Aquesta operació s'acaba de completar acomplant-hi una planxa de ferro collada amb fang. La llenya és arreplegada en feixos, perfectament lligats amb un sistema ideat per ell mateix. Un cop assecada s'emmagatzema en un cobert ai'llat de la humitat i de la pluja. La capacitat del forn és d'uns 350 quilos de pi i 400 quilos d'alzina, tot i que mai no s'acaba d'omplir. És convenient deixar tres o quatre pams sense llenya. A cremar-se tarda tot un dia, des de les sis del matí fins a les deu de la nit. Cal deixar passar tres dies abans no s'hi pugui tornar a fer foc. Són els tres dies necessaris pequ? el forq es refredi, i també per a recollir la mitja tonelada de llenya pels boscos que envolten Can Bellaire. En Tom2s és un bon coneixedor del bosc. N'ha percebut el retrocés i l'avan~. Per la seva feina ha hagut d'aprendre el grau de combustió de diferents especies arbbries, la direcció dels vents, la capacitat ai'lladora dels diferents elements naturals (sorra, fang, ferro). Com el nostre traginer, en Tom2s és un home que s'enorgulleix de la feina ben feta: Si treballes amb voluntat i no fas estraperlo, de marxa en tens tanta com vulguis. La gent ho sap i ho agraeix. No sé pas els anys que fa que el venc a un carboner d'Olot. Mai n'he tingut cap queixa. El carbonet té avui una finalitat primordial: la de cuinar-hi. (do hi cuino. Essent carboner, no tinc butano! Diguin el que vulguin, que la vianda és pla més bona!.. És carboner per una raó ben senzilla, perqui? se sent lliure i li agrada: Despres de deixar-me 10 de pagPs vaig haver de servir una colla d'anys a l'exercit. Sortint, vaig pensar: Bah, per anar a una empresa i tornar estar lligat no val la pena. 1 em vaig posar a fer de carboner, perque aix6 m'agrada. El carbó ha d'agradar, per6 no ho pots fer si no eis lliure. Som lliures i treballem quan volem! Fent carbonet, en Tomis és un home felic. 1 Rafael Soler, llies <<Eliseu de les Pipes,*. Artesl de pipes i herbolari. En Rafael és un personatge curiós. D'avan~ada edat, viu sol, a Castellfollit, en una casa apartada del poble. Allí conserva encara ei taller per a fer pipes i el magatzem de les herbes. És conegut per tothom, per grans i per petits. És un home popular. Des de sempre ha complementat perfectament, entre d'altres, aquestes dues activitats, la d'artesP de pipes i la d'herbolari, tan estretament lligades al bosc. Comencem per la primera. Fidel seguidor de la tradició familiar, en Rafael es dedicava fins fa ben poc a fer pipes. Com el pare, corria pels boscos de Talaixi i Guitarriu a la recerca del bruc, la materia primera. A vegades també tallava arbo~ i cirerer. Seguirem ripidament el procés d'elaboració d'una pipa al taller d'en Rafael. Un cop al taller, se serren de uerd en uerd els troncs de bruc, donant-10s una forma aproximada al que en el futur ser2 la pipa. A continuació es bullen aquests tacs de bruc en una caldera d'aram durant onze o dotze hores, a foc lent, suaument. Un cop feta aquesta operació, el bruc es posa a secar a l'ombra, durant un període de sis o set mesos. Com més secs siguin, més perfecte seri el resultat final. La llarga durada d'aquestes operacions prcvies obliga a tenir sempre un considerable excedent de tacs de bruc, ja secs i preparats per a treballar. Un cop preparat, ell tac de bruc es passa pel torn per tal de fer-hi els forats corresponents. .4mb l'ajuda del torn i de gúbies de mides diferents, el bruc comenca a ser tornejat i a adquirir, progressivament, la forma final que hom desitja. Després s'hi afegeix un broquet de la mateixa fusta amb elfzltre corresponent (el fil- tre és molt ben estudiat i varia segons la pipa). S'ajusta amb una raspa al cargol, i ja només resta polir la superfície exterior amb paper de vidre, treure-li la lluentor amb una mola de drap i, finalment, envernissar-la a munyeca (una bola de llana amb un drap de fil moll de vernís). No fa massa anys que el taller d'en Rafael encara funcionava a tot ritme. Fins i tot durant deu anys hi tingué a hores un aprenent i un ajudant: era quan no hi havia massa competPncia en el mercat de les pipes. Avui el taller roman dies i dies tancat, abandonat, i d'ell en surten comptades pipes al llarg de l'any. Inexplicablement, perb, es conserva encara tot al seu lloc: el torn, les eines, més de dues-centes pipes mig tallades i a punt d'acabar, i, sobretot, uns preciosos esbossos en cartó de futures pipes, obra de 1'Eliseu. La rapidesa en l'elaboració d'una pipa depPn de l'habilitat de l'artesg. Per terme mig, en Rafael tarda unes sis hores a convertir el tac de bruc en una pipa a punt d'encendre. El taller d'en Rafael és una relíquia del passat. És una joia arqueolbgica que mereixeria la mateixa atenció i protecció que una església rominica o un jaciment ibPric. El seu perill de desaparició és, a més, imminent: més d'un col.leccionista hi té ja l'ull posat. El bruc lligava en Rafael al bosc, talment com el boix ho feia amb el culleraire. Avui, perb, la principal activitat del nostre artesi consisteix en la recol~lecció i posterior venda de plantes medicinals. Des de sempre en Rafael havia fet d'herbolari: és lbgic que si calia emboscar-se per a trobar bruc s'aficionés, alhora, a collir herbes medicinals i/o aromitiques. L'Alta Garrotxa és una bona terra per a les plantes medicinals. En Rafael se l'ha recorreguda tota amunt i avall, buscant flor de tei, orella d'ós, camamilla, farigola, orenga, herba fetgera, menta, herbarola, catxalagua, hisop, fulles de noguer, saüc, borratja, herba sobonera, herba menuda, ginebre, tarongina, herba forrera.. . i moltes més. Un cop collides les herbes a la seva temporada -quan la planta és florida - , s'assequen, es pesen i s'ordenen segons les demandes. Quan s'aconsegueixen les quantitats sol.licitades, s'ensaquen bé i s'envien al seu destinatari: "Herboquímica, S. L.", "Sucesores de Manuel Ripoll", "La Flor del Pirineo", "Almacén de productos vegetales Pedro Amorós". Els preus els fixen les cases compradores que, com sempre, fan el gran negoci. Només cal que entreu en una herboristeria o en una botiga naturista i us hi fixeu. La percepció del bosc de qui? gaudeix un herbolari és ben particular. No hi ha res millor per a veure-ho que anar un dia al bosc a cacar herbes amb ell. Aixb és el que virem fer. Aquesta especial percepció del bosc comenca ja pel caminar. En Rafael camina pel bosc d'una manera totalment diferent a com ho feien en Pere Prat, en Blanc o en Tomis. Ja sigui amb el cap baix, buscant o ensumant a dreta o esquerra les herbes que li poden ser d'utilitat, o amb la vista enlaire a la recerca d'arbres, arbusts i lianes amb propietats medicinals, l'home camina pel bosc atentament, a poc a poc, amb els cinc sentits a l'aguait. Passejant amb ell, qualsevol conversa, sigui del tipus que sigui, queda estroncada a cada moment per una referencia a aquest arbust o a aquella herba. A bosc, el pensament d'en Rafael est2 per la feina. Un bastó a la mi -que no serveix per a recolzar-se sinó per a separar unes herbes de les altres sense haver-se d'ajupiruna saca a l'esquena són les seves úniques eines de treball. És, a més, un home summament respectuós amb el bosc. Com a espai productiu indispensable per a la seva supervivencia, sap que els arbres vells s'han de tallar per a deixar pas als joves, que les bardisses poden impedir el creixement d'un brot petit, que els camins s'han de mantenir nets, que els marges s'han de cuidar, que el bosc s'ha de tallar amb consideració. Pasqual Molí. Culleraire Avui Tortell2 ja no és el centre de traginers, de carboners, de culleraires, de llenyataires que fou "tre temps. Tortelli ja no mira el bosc. Les immenses boscúries que li queden al darrera resten oblidades. Únicament per als vells culleraires i bosquerols el bosc forma part encara de la personalitat del poble. Al jovent l'atrau més la vall del Fluvii: Olot, en cotxe, queda a dos passos. Amb tot, una tradició artesanal bosquetana tan llunyana en el temps com aquesta ha d'haver deixat per forca empremtes del seu pas. Certament, subsisteixen encara la f2brica de culleres dels germans Serra, les espardenyes "Chiruca", algunes serradores,. . . De la vella tradició artesanal culleraire i bosquerola en queda, perb, ben poca cosa. En realitat, tota ella resta a les mans d'un sol home: en Pasqual Molí, veritable fbssil vivent d'una tradició artesanal en procés d'extinció. En Pasqual és l'únic culleraire que encara transforma amb una habilitat i bellesa increi'ble els escalaborns de boix en culleres o forquilles per a ús domestic, d'una faisó totalment artesanal, amb les mateixes eines i vocabulari que feien servir el seu pare i el seu avi, i, sobretot, amb la mateixa filosofia de treball. Quan en Pasqual, per desgricia, deixi de fer culleres, desapareixeri tot un pou'de saviesa i de riquesa terminolbgica i perceptual. Perque -no ho oblidemen Pasqual representa, a més, una especial manera de percebre el bosc. En Pasqual és un home afable, de tracte agradable. En les successives visites que li férem, no escatimi esforcos per a fer-nos concixer a fons el seu treball i la seva vida. Hom diria que era plenament conscient del valor que en la nostra societat industrialitzada ha adquirit el seu ofici. I si en un principi no n'era prou conscient, les successives trucades a la porta de xafarders com nosaltres l'han acabat de convencer que aallb que sempre havia fet. ha esdevingut avui quelcom insblit. El taller artesanal d'en Pasqual Moli, de redui'dissimes dimensions i d'una extremada senzillesa, s'ha mantingut priicticament intacte fins a l'actualitat. En ell es fa realment difícil discernir entre unitat productiva i unitat familiar: hi ha una certa interacció entre ambdues. El taller forma part de la vivenda, i, en certa manera, l'ha condicionada. Per altra part, pera, l'ofici ha configurat, al seu entorn, l'artesii. El treball del boix ha condicionat en gran manera l'especial concepció que en Pasqual té del món. Li ha forjat una particular manera de ser, prbpia de tot artesi que veu amb els seus propis ulls com són les seves mans que transformen des del principi a la fi una primera mat2ria en un bé de consum. La vida d'en Pasqual, seguint la tradició del poble, ha girat entorn de dues activitats, la de culleraire i la de músic. Als vint-i-cinc anys -pels volts de 1930ja tocava en la .Principal de La Bisbah -ens n'enseny2 tot cofoi una foto-, amb un sou de cent pessetes setmanals més el viatge i la vida pagada. Més tard passa a <<La Selvatana.. Fins abans de la guerra en Pasqual altern5 els dos oficis, tot i que en el taller familiar, on treballaven el pare i l'oncle, el jornal amb prou feines arribava als deu rals. No hi havia, perb, gaire més alternativa: les opcions es limitaven a treballar la terra, a anar a bosc, a fabricar culleres i forquilles o a l'espardenyeria. Després de la guerra en Pasqual s'instal.la ja definitivament a casa i es dedica a fer culleres, ajudat en la feina de polir per la seva dona, la Maria, tal com la tradició marcava. La consideració social que li otorgi el fet de ser músic i culleraire es conserva encara avui dia. En Pasqual és un home popular, estimat i apreciat. El seu taranni és el d'un home tranquil, amic de la feina ben feta i del treball responsable. Hom diria que el treball de tants anys, amb una gúbia i una xepa a les mans -treball relativament descansat, factible de ser realitzat en unes condicions ambientals més que bptimesli han encomanat aquesta tranquil-litat i sobrietat prbpies de la seva manera de fer i de viure. Certament, .El seu és un món sense alts ni baixos: Hom s'atreviria a dir que ha arribat a l'encant de la vellor,,. (SERRA, 1980, p. 26). Actualment, la major part del boix amb qu& treballa en Pasqual ve de Nafarroa. Ja no hi ha bosquerols, disposats a passar llargues temporades al bosc (a vegades s'hi estaven més de dues setmanes), seleccionant, tallant boixos i fent-ne cdrregues que portarien a coll o amb matxos de bast fins al poble pels camins de ferradura. El boix arriba de Nafarroa ja una mica debastat. ~Peri aquests de Navarra van per feina, per a fer com peces més millor. No els importa si hi ha nwos o ta- ques., ens diu. Per aixb, quan vol fer peces selectes, ell mateix se'n va a bosc (sol anar per les cingleres del Borró i per Sales) i escolleix els boixos en funció de les característiques externes (branques, nusos) i de la peca a fabricar (troncs rectes i gruixuts o més prims). Un cop seleccionat se serra a la mida del que es vol fer (llossa, cullera.. .) i ja a casa es parteix per la meitat, de dalt a baix, amb l'escardador, obtenint aixi les xepes. Cal, perb, que el cop sec de l'escardador doni de ple al bell mig del cor del tronc; si no és aixi, hom corre el perill d'escabotar-10, d'esqueixar-10. Si la xepa o escalaborn amb quP es traballar2 té, per mala sort, un nus, cal fer-10 anar sempre a la vora, mai al mig; d'aquesta manera és possible que es pugui eliminar en fer el m2nec. Si est2 al mig, difícilment es pot treure, i el treball esdevé dificultós. La xepa es deixa estovar amb aigua durant uns quinze dies, per tal que es pugui treballar millor. Un cop treta de l'aigua, es procedeix a donar-li forma convexa a la xopa de ronsar, d'om, amb el contell. El contell es mou suaument, de dalt a baix i de dreta a esquerra. El tracat ha de ser seguit, per tal d'evitar la possibilitat de fer escalonaments. Per a acabar d'igualar la boca, se li passa la raspa. A continuació es passa a la xoca de gubiar, feta de pi, on amb la gzíbza s'enfondeix la boca fins a donar-li la forma cbncava quasi definitiva. La gúbia s'utilitza picant-la amb la massa contra el fons de la boca i fent girar la m2. Es comenca pel fons i es va seguint alternativament per cada un dels laterals. És una de les operacions més delicades. La cuilera torna a la xopa de ronsar, on se Ivacabari de pelar, per a passar tot seguit al cargol, on s'acabar2 de llimar el resultat de les primeres operacions. S'utilitza per a aquesta operació la raspa i el repassador. El cargol manté fixa la cullera, polint-la de dreta a esquerra. Al banc de quar s1acabar2 el minec amb el contell de quar i s'aprimarii amb la raspa. El repassador li treur2 les ratlles produi'des en les anteriors operacions. Al banc de fer filets es fa el jilet de la part convexa de la cullera, fent també amb l'esplaneta el séc que separa la boca del m2nec. La gratua permet netejar la boca de la cullera. El netejador eliminar2 els petits caires que s'hagin pogut fer amb I'esplaneta a l'hora de fer el filet i el séc. En aquests moments la cullera s'ha de deixar assecar durant cinc quarts al sol, per tal que .no es piqui o la fusta es posi malalta)). Un cop acabada aquesta operació, ja només caldri polir la cu!lera, primer amb pells d'escat, per tal de polir els mínims relleus o caires, t després amb un os de cauall o de bou, per tal de donar-li la lluentor final. De fet, l'únic que fa 1'0s és treure de nou a la llum ;a llui'ssor natural del boix, que ja mai més desapareixer2. Aquesta és una altra de les qualitats inexistents en els succedanis actuals del boix (plgtan, faig). Aquest és el procés que, amb molt poques variacions, en Pasqual ha seguit al llarg de la seva vida, per a totes les variants de la cullera, sigui cullera catalana, cullera valenciana (més petita, i amb I'acabament de mPnec en rodó), cullera de l'anell (igual que la catalana per6 amb ornamentacions al mlnec), culleres del cor (iguals que la catalana per6 amb el bec amb forma de V, semblant a un cor; avui ja no la fa), llosses o bastarats i també per a les forquilles. L'única feina addicional en aquest cas consisteix en el rotar de davant per tal de serrar-la amb l'esplaneta de serrar i donar-li quatre pues identiques. En Pasqual Molí percep el bosc des de dos angles diferents. Per una banda, el bosc se li apareix en la seva ment com un espai clarament productiu. D'ell n'extreu la materia primera imprescindible en el seu treball: el boix. A més, perb, el percep també com a lloc d'esplai, per tal com és un gran aficionat a la caca. En epoca de caca no hi ha cap setmana que no surti al bosc amb I'escopeta. Curiosament, en Pasqual complementa perfectament les dues activitats i, en definitiva, les dues percepcions. Mentre caca, l'home té un ull a la peca i I'altre en aquell tronc de boix que per les seves característiques li pot ser de gran utilitat un cop arribat al taller. En realitat, doncs, el que realment predomina és la percepció productiva del bosc. Amb tot, perb, el bosc, per al nostre artesi, no és sinbnim de <<boix.. Ben al contrari, aquell se li apareix en la seva ment com un espai -en el passat, evidentmentple de vida i de riquesa cromatica i acústica: les fumerades de les piles d'alzina enceses pels carboners, el trifec dels traginers amunt i avall, les picasses dels llenyataires sense parar mai (.ara hi van amb aquelles miquines,). . . És plenament conscient del seu ús sectorial i especialitzat del bosc, i, sobretot, que la seva feina representa un dels últims vestigis de I'aprofitament tradicional del bosc: uTot aixb es va perdent. El dia que jo plegui...)). Fa un parell d'anys se celebra l'anomenada .Marxa dels Culleraires)>. Organitzada un diumenge del mes d'agost pel jovent de Tortells i sota el patrocini de ]'Ajuntament, cal situar-la en el marc de la revitalització actual de les peculiaritats locals i de la cultura popular en perill de desaparició. Es tracta, senzillament, d'una passejada matinal (20 Km.) pels encontorns del poble, seguint una ruta pr6viament senyalitzada pels organitzadors: Tortells - Les Tres Creus - Sant Grau - Monteia - Sales de Llierca - Tortells. En acabar la marxa, tots els participants reben una cullera d'obsequi i són convidats a visitar el taller d'en Pasqual. És una mostra més de la percepció no productiva del bosc. Vet aquí el bosc-esplai, el bosc-espectacle. Es tracta clarament d'una activitat amb projecció exteiorI3 i pensada per a un públic més aviat aurbsr. La ruta marcada no té '" Vegeu ~Tortellii, la ruta dels culleraires)>, El Periódico, 8 agost 1981; [(Marxa Popular, la Ruta dels Culleraires., Punt -Diari, 6 agost 1981.