Ressenyes

RESSENYES rias temáticas sobre la ciudad, el análisis variedades de ciudades dentro de la red de ectodo 10 relacionado con 10 urbana,,, urbana o de 10s distintos espacios urbanos adolece a menudo de un exceso de exhausdentro de cada ciudad. Una linea de tividad en detriment0 de la necesaria trabajo en el sentido de investigar las articulación de las partes, y el producto relaciones entre la sociedad y el medio en final corre asi el peligro de convertirse en el que se inscribe. una suma poc0 coherente de aproximacioNo tanto una historia global de una nes diversas. La tentativa de estudiar la sociedad urbana, cada vez mis dificil de evolución del fenómeno urbano en si ' diferenciar de la sociedad en general, sino misma plantea en el fondo la cuestión de un particular interés por las cambiantes la especificidad de la historia urbana con relaciones del hombre con su espacio relación a la historia general. Como recogeográfico y su entorno cotidiano. Un noce el propio Agulhon, tal especificidad campo -todo hay que decirlodonde a reside únicamente ei1 el análisis de cclas pesar de una ya larga tradición de 10s formas urbanas en si mismas*. estudios geográficos y de otras disciplinas Es dificil, en efecto, pensar que la afines -urbanisme, arquitecturatohistoria urbana pueda emprender en un davia no se observan resultados conclufuturo la magna empresa de cierta histoyentes. riografia francesa, de construir una histo- ' . ria total de la sociedad urbana, pues la FJ. Monclús, J.L. Oyón misma historia de las ciudades no es separable de la historia general de la sociedad. Pareceria más interesante, en cambio, encaminarse por senderos más acotados. No es casual que alguna de las PATERSON, J.L., 1984, David Harvey's Geoaproximaciones rnás sugerentes -y las graphy, Londres, Croom Helm, 220 pp.; que en definitiva dan consistencia al bibliog. período histórico considerado-, sean las de 10s dos primeros capitulos de RoncayoL'autor ens presenta el tema de la 10, un geógrafo con formación de historiaGeografia de D. Harvey durant vint anys dor. Quizás la historia urbana deberia (1961-1981) de treball evolutiu en el camp privilegiar más el análisis cca ras de suelo,,, de la investigació geogr%fica, fent refertnel estudio de 10 urbano enraizado en las cia als postulats filosbfics, científics i realidades espaciales, pues, al fin y al histbrics pels que ha travessat la seva cabo, no es sino un tip0 de historia trajectbria tebrica i empírica relativa a geográfica, una historia ccde las diferenl'objete i límits de la disciplina. ciaw (Roncayolo), donde tan importantes El llibre s'estructura en cinc capítols como las caracteristicas comunes a las que desglossen l'evolució del marc conciudades -y, en definitiva, a 10 que las ceptual en l'adopció, en una primera diferencia de 10 ruralson las distintas etapa, del mttode lbgico-deductiu neopo22 1 RESSENYES sitivista per a l'explicació de la geografia com una ciincia més. Posteriorment, evolucionari cap a un enfocament tebric marxista i utilitzar; el mttode estructuralista del materialisme dialtctic per a l'anilisi de l'organització de l'espai i dels processos socials que el conformen --diaEctic home-territori. L'explicació teorttica de la Geografia (capítol 2) és el repte plantejat a la Geografia teorttico-quantitativa dels 60s i al cientific social davant la necessitat d'anilisi i prospectiva dels problemes socials. Des del primer terq del segle xx, l'aportació de la metodologia analítica-científica -paradigma de les Citncies Físiquesal terreny de les Citncies Socials, fou el motiu de la presa d'actituds ccrevolucioniries~~ entre els filbsofs de la citncia. L'eix estructurador del pensament neopositivista i l'auge cientific de les Citncies Socials es centri a l'entorn del Cercle de Viena i del Grup de Berlín, i es desenuolup?i a partir de la Segona Guerra Mundial amb la instrumentalització de la intervenció estatal en les funcions públiques -control i planejament, b?isicament. En Geografia, el desenvolupament de la filosofia analítica lbgico-deductiva i del mttode científic expressat pel llenguatge estructuralista, es basi en el Funcionalisme analític o l'explicació de la Geografia a través dels models teorttics. La filosofia analítica ve explicada pel mttode lbgico-deductiu que reforqa les interrelacions en una estructura tebrica donada, i els mttodes quantitatius són la seva expressió. En aquest marc, les lleis geogrlfiques -lleis morfolbgiques i de distribució dels fenbmens i objectes en l'espaino es formulen tant com a derivacions tebriques, com en funció de criteris que obeeixen a aproximacions normatives de la realitat -Models-, en el camp d'una citncia social interdiscipliniria. El paradigma neopositivista generalitza la utilització dels mttodes quantitatius inherents al llenguatge matemitic; introdueix la teoria probabilística en l'axioma de verificació de tesi i es projecta en una dimensió espacial abstracta amb una actitud ahistbrica que anulda les referincies al marc de les relacions socials i als processos temporals que el conformen. L'explicació de les formes regulars espacials ve donada a partir d'una noció d'espai relatiu, entts com a Brea dimensionada d'un fenomen o diferenciació de l'espai segons la distincia relativa a l'activitat considerada, assenyalant-ne els processos temporals que se'n deriven. La via deductiva de verificació de lleis i teories adoptada pel neopositivisme no és independent de la teoria, contririament a la via inductiva baconiana. Així doncs, els processos de definir, ordenar, classificar i elaborar les dades estan orientats en relació a l'enfocament tebric previ i als pressupbsits analítics del mttode cientific. Es en aquest context on Harvey adopti un llenguatge funcional estructuralista que aporta el desenvolupament tebric del mttode cientific: ccla substitució de les teories pels models podria generar hipbtesis verificables i prediccions)> (HARVEY, 1969). A Explanation in Geography ( 1969), Harvey corrobora els postulats d'Hempel per a l'explicitació dels principis de tota teoria científica, i admet que la seva funció és la de proveir un conjunt de lleis coherents RESSENYES que puguem utilitzar amb seguretat comparativa en l'explicació de successos particulars. Harvey cregué que hi havia dos tipus de Teoria en Geografia. El primer consistia en les teories desenvolupades per d'altres citncies empíriques relacionades amb processos temporals, mentre que el segon tipus eren les teories prbpies de la Geografia relacionades amb la forma espacial. Segons Harvey, els lligams amb la metodologia cientifica han estat febles i recentment adquirits. El Funcionalisme es resol aqui en la utilització de models anilegs, amb lbgica correspondincia dels pressupbsits en els quals el fenomen estudiat i el model elegit siguin conformables. Els postulats de KHUN (1962) sobre els canvis revolucionaris representats per l'adopció d'un o d'altre paradigma van portar Harvey a considerar la Geografia com una activitat cientifica. L'adopció dei mitode nomotttic en comptes de l'idiogrific descriptiu tradicional sostingut pels ccexcepcionalistes,, (SCHAEFFER, 1953), ens ve explicat pels termes ccdeductiu-nomolbgit,,, que fan referincia als dos aspectes, metodolbgic i epistemolbgic, definidors dels models tebrics. Es a partir de la Teoria que poden realitzar-se observacions. Així doncs, de les lleis mecanicistes del determinisme i del positivisme s'ha passat a les lleis estocistiques -Probabilisticaque revelen la tendincia probable o el resultat, amb marge de probabilitat, en la diagnosi del problema. L'home i la seva realitat social pertanyen al món fisic i cal acceptar les regularitats de la natura pensant que també es troben en la realitat sbcio-cultural. L'obra de Harvey, Explanation, planteja la naturalesa del mitode científic i la dificultat intrínseca en aplicar-10 al camp de les Ciincies Socials. No existeix el dualisme metodolbgic entre Ciincies Socials i Citncies Físiques positives basat, suposadament, en la naturalesa diferent del contingut explicatiu, sinó un mateix marc conceptual per a l'enfocament analitic de les explicacions en ambdues branques: celes explicacions mecanicistes, genitiques i la Teoria de Sistemes, són exemples de marcs conceptuals alternatius,, (HARVEY, 1969). En l'explicació de la Geografia, Harvey apunta que la necessitat de la teoria rau en el critkri de selecció i ordenació de les dades (descripció cognoscitiva) per al tractament analitic i l'explicació dels models descriptius i explicatius -anilisi morfomitric; models causals, temporals, funcionals i Teoria de Sistemes: la Teoria ha de ser expressada en un llenguatge formal; cca Explanation, un concepte teoritic era un instrument per a orddnar una realitat complexa i la metodologia podia promoure una filosofia de la Geografia. Per a explicar-ho, Harvey elegí el mttode nomotttic>> (p. 84). Paterson es centra en l'enfocament metodolbgic i obvia aspectes epistemolbgics relatius als corrents neopositivistes de la ciincia i al seu context histbric que aqui hem apuntat. Entre 1961 i 1969, Harvey completi la seva tesi doctoral i publici nou articles i el primer llibre. La seva investigació inicial fou sobre geografia histbrica, perb la seva atenció es centri de seguida en qüestions metodolbgiques relacionades amb 1'6s de models i I'aproximació del comportament en Geografia. En el seu primer article, cecanvi locacional en la indústria del llúpol a Kent i l'anilisi dels models d'usos del sbl (segle XIX)~, utilitzb resultats de la seva tesi doctoral, intdita, per examinar com un model d'utilització del sbl es transformava en un altre. En les conclusions de l'article, Harvey no intenti, a partir d'aquí, construir una teoria sobre canvis en l'ús del sbl. Entre 1966 i 1967,, publici tres articles, l'últim dels quals, ((Els models de l'evolució de patrons espacials en Geografia Humanaw, consolidi el seu reconeixement internacional com a gebgraf. L'article exposa que el primer pas per a la investigació científica suposa la comprovació prtvia de teories i generalitzacions contra els fets. De la mi de la construcció de models es formularen ' teories derivades de la formació espacial; ctla comprensió dels processos que crean patrons espacials)) (HARVEY, 1968) -Teoria de la morfologia dels processos temporals i socials espacialitzats. Atts que els s patrons espacials en Geografia Humana poden observar-se com la conseqütncia immediata de les decisions humanes, Harvey continub examinant el marc de la ccpresa de decisió)). En una primera aproximació utilitzi models normatius, a partir dels quals revisaria la teoria microeconbmica (Von Thünen, Losch i Weber) i, els models de decisió normativa, especialmente, la Teoria del joc (GOULD, 1963). 1 Els models analítics i els descriptius, aquests darrers relacionats amb el conei1 xement del comportament desenvolupat en Psicologia, foren les dues aproxima- ' cions restants. D'aquesta experitncia Harvey conclou que ccpel moment, el nivell de comprensió i de control que la citncia del comportament aporta envers els processos de presa de decisió, no és suficient per a desenvolupar una síntesi des dels postulats del comportament fins als patrons espacials)> (HARVEY, 1967). El 1968, l'enfocament de Harvey es centri novament en els models estadístics. Els dos models examinats foren basats en la Teoria de la Probabilitat i foren també comprovats en anilisi de processos de difusió. Com a conclusió afirmi que cela construcció tebrica i la matemitica de models haurien de procedir en el mateix lloc si els gebgrafs volen aprofundir sobre els processos que crean patrons espacials)) (HARVEY, 1968). Finalment, en ((Patrons, processos i problemes d'escala en la investigació geogrifica)) ( 1968), tracta dels problemes associats amb la deducció de patrons espacials des del coneixement de processos temporals. L'anblisi de les propietats d'un patró espacial en una varietat d'escales pot ajudar a recontixer l'escala en qut un procés particular és més efectiu. D'altra banda, amb un coneixement sobre la rellevbncia de la funció de la distincia, Harvey consideri que seria possible de predir el patró espacial resultant dels processos desenvolupats i especificar l'escala en qut el patró de la realitat pot ser mesurat. Es tracta, doncs, de veure en quina mesura processos i escala es troben interrelacionats. La seva conclusió fou que ccen un futur proper, 1'autocorrelaciÓ i el problema de l'escala poden ser vistos com el problema clau per a apropar la relació entre els processos temporals i la forma espacial)) (HARVEY, 1968). Per a Harvey tota la prictica filosbfica de la Geografia deptn del desenvolupament d'un marc conceptual per a manipu- RESSENYES lar la distribució d'objectes en I'espai; és per aixb que la investigació metodolbgica no ha de ser una finalitat en ella mateixa sinó que ha d'estar al servei de la trajectbria de la investigació científica i promoure una filosofia de la Geografia més concisa. Des d'aquest punt de vista afirma la no independtncia del mttode respecte de la filosofia. El nivell típic de resolució no era el dels models abstractes sinó un nivell regional, si bé, creia, era dificil de concretar-10. Tanmateix, és necessari, constata, treballar en Geografia, tant en processos com en formes, ja que sense comprendre els processos, els gebgrafs no poden comprendre la dinimica del canvi locacional. Al fil de l'enfocament teorttic de I'explicació en Geografia, Harvey esdevingué crític revisionista respecte del mttode científic de la filosofia analítica (capítols 3 i 4). La base de la seva crítica a la Ibgica empírica analítico-deductiva es fonamenta en els defectes extrapolats a partir de I'aplicació prospectiva de la teoria del status quo. En el mateix sentit rebat el formalisme de I'aproximació teorttica a costa del contingut empíric dels conceptes i la relació dialtctica amb I'entorn. En conseqütncia, adopta la dialtctica marxista en I'anllisi de l'urbanisme en la societat capitalista avan~ada. La manca de contingut explicatiu de la Geografia de les formes espacials, motiu dels revisionistes lliberals i dels radicals marxistes, ho és també de Harvey, qui, des d'un enfocament marxista, planteja l'entorn social com a poblema i la resposta de l'investigador social havent assumit les contradiccions de I'espai entts com a producte social per a la seva transformació. L'estructuralisme mamista planteja a Harvey com les relacions socials estructurals poden explicar els lligams eDtre I'urbanisme i la societat. A Social Justice and the City ( 1973), presenti la relació ja explorada a Explanation, entre la forma espacial i els processos socials com una relació d'interprenetració, més que no pas tal com havia considerat fins aleshores, una relació de formes espacials que impliquen processos temporals. Constatant les analogies i difertncies entre el mttode positivista i el marxista, Harvey reconeix una base comuna entre un mttode analític i la base material del mamisme, i va rebatre el positivisme lbgicodeductiu per se. El mttode dialtctic és crític, historicista, estructuralista, i esti basat en el tractament teorttic de la política econbmica. Mttode i base material es diferencien, essencialment, en el fet que el positivisme només vol comprendre el món, mentre que el mamisme vol transformar-10. Prtviament, a Explanation, la teoria fou classificada en termes d'un criteri formal, aixb és, el de I'abast d'un sistema hipotttico-deductiu expressat en un llenguatge teorttic. Harvey desenvolupi, paral.lelament, una triple classificació tebrica basada en el grau d'integració de la prictica revolucionlria en tant que transformadora de les condicions socials. Així, establí la Teoria revolucioniria; contrarevolucioniria i la Teoria del status quo. L'adopció de la teoria revolucioniria es basi en el punt de vista ~'OLLMAN (1973), qui considera que Marx assumeix una filosofia estructuralista de relacions internes, i en el de PIAGET (1972), qui opina que el mttode de Mam combini una ontologia estructuralista operacional i RESSENYES una epistemologia constructivista. Interpretar Mam d'aquesta manera, apunta Paterson, significa tenir en compte els primers escrits menys deterministes per entendre els seus treballs posteriors. La característica és la recerca del significat dels termes a través de les relacions establertes en el context. Harvev utilitzi la Teoria marxista com a mttode hipotttiGO-deductiu. En l'article ccThe urbanprocess under Capitalisrn,, ( 1978), presenta l'anilisi estructuralista operacional a la fi del seu tireball i no d'una manera arbitriria, imposada des del comenqament: ceel marc inclou la circulació del capital i les seves contradiccions, les lleis d'acumulació i la lluita de classes, i són aquests processos que estructuren i transformen la societat capitalista,, (p. 154). La crítica de DUNCAN i LEY (1982) al ~, marxisme estructural no considerava l'a11ilisi estructuralista tal com l'utilitzk IIarvey, sinó I'ús i la imposició de categories predeterminades sobre circumstincies empiriques. Harvey es referí a la cclbgica subkstructural del capitalisme, que funciona d'una manera diferenciada segons les situacions i els conflictes en el llloc de vida on es treballa, com a reflex de la tensió subjacent entre el capital i el treballv (HARVEY, 1976). En opinió de I'autor, cela teoria de Mam guii la recerca de Harvey, la qual no fou construi'da per provar la validesa de la teoria,, (p. 157). Paterson considera que la integració entre I'anklisi teorstica i l'anklisi concreta histbrica es fonamenta en la resolució llibertat1 necessitat, o els dos pols de tensió existents en tot nivell de pensament marxista; i en les conclusions (Capítol 5) remarca que (tel repte de Harvey als 80s és mostrar l'abast en que una resolució de viries dicotomies és possible entre la tradició marxista,, (p. 161). Finalment, subratllar la bibliografia completa de Harvey, en alguns casos intdita, que ens aporta l'autor. Ascensió Osete i Galirnany ESTALELLA I BOADELLA, H., 1984, La propietat de' la terra a les comarques gironines, Col-legi Universitari de Girona, Grifiques Curbet, Girona, 385 pp. La distribució de la propietat de la terra a Catalunya ha estat un tema moltes vegades obviat pels estudiosos del món agrari degut al convenciment, més popular que real, que la terra a Catalunya esti ben repartida. @s dins d'aquest context que l'obra que comentem aporta al coneixement de la societat rural catalana una nova visió que trenca totalment amb el que s'havia sostingut fins ara. Helena Estalella ens mostra, a partir de l'anilisi d'unes fonts d'informació fins avui inidites, que la terra a Catalunya est; concentrada en poques mans i que els propietaris d'aquesta dominen extenses superfícies, amb el que ens posa de manifest que les grans propietats són presents en el territori catali. L'autora es planteja per realitzar el seu estudi tres objectius essencials: l'estudi de la configuració d'un espai jurídic, el de la