Ressenyes

BERDOUWLY, V., 1981, <(La fonnation de l'école frangaise de géographie (1870-1914))*, Comité des travaux historiques et scientifiques (Mémoires de la Section de Géographie, 1 l), París, Bibliothique Nationale, 245 pp. A una obra d'anhlisi i recerca el mínim que se li pot exigir és que respongui al títol que l'encap~ala. El llibre de Vincent Berdoulay no sols ho acompleix fidedignament sinó que ultrapassa allb que hom pot esperar del seu simple enunciat. L'empresa a més, si no original en el seu objectiu (l'estudi de la formació de l'escola francesa de geografia i la seva consolidació a partir de l'epistemologia vidaliana), és innovadora en el mitode que empra: grosso modo, l'anhlisi és conduida a partir de les interaccions que s'estableixen entre la societat i els avencos científicofilosbfics de l'tpoca i el seu ressb en el camp de la geografia francesa. Segueix l'autor així, fidel a la línia traqada en la seva anterior obra1. Hom pot pensar que estem davant d'una altra cchistbrian de la geografia francesa, perb la lectura a posteriori de l'obra ens haurh de desdir d'aquella idea: la investigació de Berdoulay és molt més que una refundició d'estudis anteriors o una amalgama d'idees diverses connectades per un fi suposat. El professor Berdoulay deixa ben clar que una histbria de les ciincies és incomV. BERDOULAY, 1980, aThe contextual approach,,, D.R. STODDART (dirigit per); Geosrapb, ideology and social concem; Oxford, Basi1 Blackwell; i també V. BERDOULAY, 1980, aProfessionalisation et institutionnalisation de la géographien, Organon, núm. 14. . pleta -pel que fa al cas francissi no es parla dels gebgrafs i de la geografia; de llurs idees en les esferes intel.lectuals, socials i polítiques de l'ipoca: cela geografia fou, efectivament, un factor important de canvi de la visió del món que incidí en la Fran~a de l'tpoca i esdevingué un útil ideolbgic essencial de la modernització d'aquest país)) (p. 229). Amb aquesta afirmació de principis, l'autor condueix els seus objectius en base a dues hipbtesis ex-ante esbossades a la introducció: una, que existeixen sistemes de pensament ben estructurats alhora que, paral.lelament, hi ha una continuitat en el món de les idees filosbfiques; dos, que no s'ha d'establir una distinció o dicotomia entre els factors interns i els factors externs en el canvi científic. Serh amb aquestes premisses que Berdoulay arrenca el seu estudi estructurat en sis apartats. Aquests no serien capítols aillats, a guisa de calaixos d'un vast moble, sinó que suposen graons continus que condueixen a un fi concret. Així, el llibre hauri de ser llegit en la seva totalitat i en el seu ordre lbgic. No serviri fer lectures parcials perqui hom pot perdre el fil que mena i lliga l'obra. D'aquesta manera la definiríem com una successió de pautes metodolbgiques que tenen per finalitat l'anhlisi inductiva de com les idees vidalianes aconseguiren esdevenir escola, i com aquesta, alhora, escola francesa de geografia a inicis del segle xx. Perb s'ha d'entendre que aquest és l'aspecte més substancial de l'obra, perb no l'obra en si. Fem ara una breu síntesi. El primer capítol, c(Le défi allemand), (el repte alemany) analitza de quina RESSENYES manera la desfeta de 1870 i els fets de la Commune incideixen en les diferents esferes polítiques i científiques del moment. Model per a uns, raó d'hostilitat per a altres, el cemodel)> científic alemany suposari l'establiment de dicotomies en base a criteris ideolbgics (dreta uersus esquerra, romanistes uersus germanistes.. .) que enriquiran l'intent de represa. Per exemple, aixb es veuria en els debats metodolbgics entre els deixebles de Le Play i la cosmologia vidaliana. En aquest primer capítol es conclou que la professionalització de la geografia deu molt al diileg amb el paradigma alemany, la qual cosa li permet, alhora, una internacionalització dels seus postulats. Les ecescoles nacionals)) tenen, doncs, un pbsit afí molt més notori del que hom suposa. En el segon capítol, ccLe mouvement colonial>> (el moviment colonial), posa l'accent com el nacionalisme de la-111. República impulsi el moviment colonialista al llarg del segle XIX i com aquest es circumscriu en els medis econbmics i geogrifics. Distingeix tres períodes: 18601870 (tímids inicis particulars); 1870-1880 (desenvolupament generalitzat); 18801890 (estabilitat i caiguda ulterior). Els intents de Dubois i afins de fer de la geografia colonial una citncia aplicada basada en una concepció del progrés ideal, europeista i francbfona, servirien de base per a coaligar la colonització a la geografia francesa en desenvolupament (la doctrina ccpossibilista>> es justificava també pel principi del triomf de la civilització sobre la barbirie). Una vegada la societat francesa accepti plenament el fet colonial a finals del segle XIX, les societats de geografia creades amb anterioritat comensaren a especialitzar-se vers la citncia cepura)), deixant més de banda el caricter descriptiu i ecolbgic --molt lligat a l'antropologiad'aquells grups de pressió colonial. Perb per arribar aquí, darrera seu s'havia deixat una gran tasca catalitzadora: des de les esferes econbmiques (recursos, mercats, possibilitats comercials ...) i polítiques (coneixement dels pobles ccdominatsn) es promogué la creació de dtedres i de revistes peribdiques que haurien de ser la llavor inicial de les posteriors escoles i grups d'afinitat (Bulletin de la Sociiti de Géographie; Reuue de géographie fundada per L. Drapeyron; els Annales de Giographie de Vidal i Dubois, etc.). Perb el repte alemany i el moviment colonial no expliquen per ells sols la institucionalització de la geografia. Cal ponderar les actituds de les classes dirigents i l'estructura universitiria que promouen, amén dels corrents filosbfics que arrelen en la 111' República. Aixb és el que Berdoulay tracta en els capítols I11 i IV respectivament. Pel que fa al capítol tercer, ccl'enseignement)) (l'ensenyament), l'autor fa una miscel.linia del món de les idees, de les institucions, i la política de la Franqa del moment, ja que no pot entendre's una sense les altres. La dtcada dels 80 est; marcada per la IaYcitzaciÓ i per una nova moral. Es pretenia crear des del govern un home nou, fill del nou temps, amb una moral republicana forta als embats dels extrems: el clericalisme i la revolució. Destaquem en aquesta empresa noms com el de RESSENYES Foncin, inspector d'ensenyament en el ministeri de Pau1 Bert; el d'Armand Colin, editor de múltiples revistes de geografia; o el d'~achettk, que publici els millors Atlas de l'tpoca (el de Levasseur o el de Vidal, per exemple). Seri l'ensenyament superior qui permetri la institucionalització de les ideologies. Berdoulay passa revista a les distintes plataformes de llan~ament existents; I'& cole Normal Supérieur (on Vidal ensenyi del 1877 al 1898); i'Bcoie de Chartes, l'gcole Practique d'Hautes Btudes, el College de France, etc.; perb en elles destaca la Universitat, i en ella la Sorbonne, que s'aclimati als nous corrents reformistes de l'tpoca i esdevingué símbol de la República anticlerical i racionalista, i que hauria de prendre nova volada amb la substitució de Himly (academicista) per Vidal a finals del segle XIX. Lligat a l'anterior és, en el quart capítol, <<La Recherche d'un nouvel ordre sociab (la recerca d'un nou ordre social) --el més ideolbgic de tots-, on es pretén avaluar l'impacte polític del republicanisme des del 1870 (Gambetta i els seus seguidors <<oportunistes>>), per dur, tot seguit, l'atenció a la concepció de la cihcia que aquella tendtncia elabori, així com les seves implicacions morals. De la seva anilisi es conclou que el pensament geogrific francis fou influenciat per la recerca d'una filosofia sbcio-econbmica (sociologia de Le Play) i molt especialment pels nous corrents de l'idealisme Kantii (Lachelier) que s'oposava al positivisme que regnava anteriorment (d'un Bayet o d'un Levy-Bruhl). En tot aquest context, la teoria vidaliana apareix com la més original. Tot i tenir plantejaments inicials semblants als de Durkheim i als dels morfilegs socials, Vidal en base al <<principi d'~ssociació>> s'imposa amb una filosofia regionalista que defensa el desenvolupament econbmic, la descentralització i un reforcament de la moralitat. En el cinqut capítol, <<Les cercles d'afinitté,, (els cercles d'afinitat), resumeix i analitza els processos d'estabilització o de fallida dels diversos corrents geogrifics, grups d'afinitat o escoles. N'estableix vuit categories: 1) els autors de l'inventari terrestre; 2) els especialistes de la geografia histbrica; 3) el cercle de Drapeyfon; 4) el de Levasseur; 5) el de la revista Science Sociale; 6) el dels marginats: clan dels Réclus i Schrader; 7) els morfilegs socials: Durkheim, Simiand ...; 8) els vidalians. es evident que, per exemple, en el cercle d'afinitat de Levasseur es trobava el germen d'una escola de geografia altament original i molt diferent de la de Vidal, perb que no tingué continuitat per raó, sobretot, de les seves febles bases institucionals: el College i altres establiments on ensenyi Levasseur no afavorien la formació d'escoles, tot el contrari de l'ficole Normale i la Sorbonne de Vidal. Per aixb és especialment al darrer grup i a la seva figura sobresortint a qui dedica la sisena i darrera part de l'obra: ccL'épistémologie vidalienne,,. I ho fa considerant el contingut i la repercussió dels seus conceptes primodials: milieu, genre de vie, ciuilisation i circulation; amén d'afegir tres més que normalment han estat marginats, el de la difusion, el de la race i el de la RESSENYES moral. La validesa del seu discurs és que no es tracta d'una exposició inconnexa d'aquells conceptes sinó d'una interrelació entre ells mateixos i, alhora, amb els d'altres corrents i escoles divergents a la de Vidal, com la de Durkheim o la de Van Gennep, i de les prbpies desavinences en el seu si, com les hagudes entre Gallois i Bruhnes, quant a valorar un aspecte o un altre del cos doctrinari del mestre. Es treu també a relluir un aspecte relegat en els manuals de geografia i és la lectura que Vidal fa del moviment convencionalista de Duhen i de la filosofia de la contingtncia de Boutroux que també influi'ren en la síntesi ccpossibilista>> vidaliana. Síntesi que el mateix Berdoulay redefineix per bandejar el simplicisme creat al seu entorn. Sota el seu angle, la visió vidaliana de la relació home-natura, entenent l'home com homo-faber, o sia agent geogrific, pren una envergadura i profunditat diferent a les avaluacions fins ara realitzades. Sintetitzant ara, creiem que I'obra de Berdoulay és vilida tant per la rellevincia de les directrius suara esmentades, com pels matisos i rtpliques a les taxonomies que havien esdevingut categbriques en el pensament geogrific, i que, sota el seu sedis, prenen una nova volada. Per aixb, el capítol més brillant seria el darrer, ja que en ell conflueixen totes les consideracions que s'han anat fent en les planes anteriors i que caracteritzen la particular visió de l'escola vidaliana. A l'igual que Berdoulay, conclouríem aquestes planes amb la necessitat actual d'endegar estudis semblants al seu per establir comparances entre el pensament geogrific i el context sbcio-polític que l'engendra. La geografia resta sensible al context social global del país, i és clar que l'epistemologia vidaliana seria un cas on triomfa la compaginrrció de l'afany de recerca científica i l'interts per qüestions socials presents en el moment histbric; per6 alhora triomfa perqut tingué un recolzament institucional i polític que altres no gaudiren. Qut podríem dir aleshores de la ccinstitucionalitzaciÓ>> de la geografia aquí, en les nostres prbpies latituds? Josep Melero i Bellmunt PACIONE, M. (edició a cirrerc de), 1983, Progress in Rural Geography, Londres, Croom Helm, 253 pp. El llibre Progress in Rural Geography és un recull de deu col~laboracions de gebgrafs britinics i canadencs en una edició a cirrec de Michael Pacione. Una breu refertncia d'aquest professor britinic. Michael Pacione és lecturer en Geografia a la Universitat de Strathclyde, Gran Bretanya. Té diversos llibres publicats com són Urban Problems and Planning in the Developed World (1 98 1 ), Problems and Planning in Third World Cities ( 198 l), Progress in Urban Geography (1983) i el llibre que ens ocupa Progress in Rural Geography (1 983). Progress in Rural Geography, com el seu títol indica, es centra en la geografia rural. Les paraules del propi Michael Pacione