Pierre Birot i la seva significació en la geomorfologia espanyola

Dommenrs dAnalisi Geograjica, 6, 1985, pp. 165-181 Pierre Birot i la seva significaci6 en la geomorfologia espanyola LI. Solé Sabaris* Notice nécrologique de Pierre Birot (19041984), qui met spkialement en valeur l'importance de ses travaux géom~rphologi~ues sur la presqufle Ibérique. Son extraordinaire contribution conduit h la modernisation de ceuxci, h partir de sa thkse de doctorat sur les Pyrénées. Ses apports principaux sur cette chdne y sont exposés, en les contrastant avec d'autres interpretations morphologiques. On trouve sur la bibliographie ses ouvrages les plus importants sur le Portugal, Galice, Chdne Centrale et sur le Sud et le Sudest de l'Espagne. Brive valorisation de sa contribution aux idées géomorphologiques générales et de ses principaux travaux sur cette matiire. This obituarv note on Pierre Birot (19041984) emohasizes. above all. his importance in'geomorphological studies on the Íberi'an ~en&sula. He contributed in an extraordinarv measure to their modernization. beginnine with ," " his Doctorate Thesis on rhe Pyrenees. His major contributions on this rnountain chain are explained and contrasted to other morphological interpretations. The bibliography includes his most important works on Portugal, Galicia, the Central Cordillera and South and Southeastern Spain. A brief evaluation of his contribution to general ideas on geomorphology and a list of his major works on the subject in also included. " Departament de Geomorfologia i Tectbnica, Facultat de Geolbgiques, Universitat de Barcelona. N.R.: El doctor Solé Sabaris ens Uiud aquesta noticia pocs mesos abans del seu traspb., el 15 de juliol del 1985. En publicar-10, volem que serveixi d homenatge a la seva membria; h desti- . narem l'atenció que mereix en un proper número. Noticia necrológica de Pierre Birot (1904-1984), destacando especialmente su trascendencia en 10s estudios geomorfológicos sobre la Península Ibérica, a 10s que contribuyó extraordinariamente a modernizar a partir de su tesis doctoral sobre el Pirineo. Se exponen las principales aportaciones sobre esta cordiilera en contraste con otras interpretaciones morfológicas. Se indican en la bibliografia sobre la Península sus principales aportaciones sobre Portugal, Galicia, Cordillera Central y el Sur y Sudeste de Espafia. Breves indicaciones sobre el valor de sus aportaciones a las ideas geomorfológicas generales y de sus principales obras en eae sentido. El mes de juny del 1984 moria al seu domicili de Clamart, proper a París, el professor Pierre Birot, de prestigi internacional, tant per la qualitat i el nombre dels seus treballs com per la profusió de qualificats deixebles que deixa, sobretot a Franga, molts d'ells avui destacats professors universitaris. Mort a l'edat de setantacinc anys, deixa una estela remarcable en el camp de la Geografia Física, al costat dels que foren mestres seus eminents en aquesta especialitat: Baulig, Martonne, i als quals deu la geografia francesa en gran part el seu prestigi mundial. Birot, demés de l'apreci en qui: era tingut arreu, i dels lligams personals amb mi mateix i amb d'altres gebgrafs peninsulars, reuneix una especial significaci6 per a la geomorfologia ibkrica, tant pel nombre dels treballs que li ha dedicat com pel seu valor i la profunda transformació produ'ida en aquesta branca de la geologia espanyola i les arrels que hi ha deixat a través dels seus col.laboradors i deixebles, entre els quals em plau de figurar-hi. Per aixb crec que és mereixedor d'un comentari adient. Birot nasqué el 1904 i es llicencia en Geografia com a deixeble d'Emmanue1 de Martonne, el conegut autor del tractat de Géographie Physique, del qual féu una versió castellana el nostre compatrici Candel Vila, corresponent a una de les seves darreres edicions. Fou agreg; de geografia i histbria el 1930 i assistant de Martonne durant !set anys, el qual li dirigí la seva tesi doctoral sobre geomorfologia dels Pirineus (1937), moment en quk vaig entrar en contacte amb Birot en ocasió de la Reunió Extraordinhia de la Son'e'tL Ghlogiqtre de France al País Basc (1934), organitzada per tal de donar a conkixer els treballs del gedeg francks Pierre Lamare, de Bordeus, que després de molts anys de treballar-hi feia conkixer la seva famosa tesi doctoral; fou una expedició summament nombrosa, a la qual assistiren prop d'un centenar de geblegs dels dos paikos fronterers, entre els quals figuraven ~ersonalitats destacades com Agustí Marin, director de 1'Institut Geolbgic d'Espanya, Bataller Colom, San Miguel de la Cámara, del Valle, Mendizábal, il-lustre descendent del famós comte de Pefiaflorida, el basc iniciador de la geologia espanyola, etc., etc., entre els d'aquest costat, i Jacob, Dalloni, Casteras, que tot just acabava la seva tesi doctoral sobre el sector or'iental 166 del Pirineu francis, Dangeard, G. Depape, Mengaud, Ciry, etc., etc.; és a dir, el bo i milor de la geologia pirinenca d'aquella kpoca; entre els novells hi figuraven Birot, que justament comengava la seva tesi sobre el Pirineu catalh, i jo, que n'havia comencada una altra de paleontologia, per6 que estava fortament interessat en la coneixenga dels Pirineus. La coincidkncia d'iinterks ens féu amics aviat i en el viatge de retorn, fet amb Colom i Bataller, convinguérem de retrobar-nos tot seguit, aquell mateix estiu, a Berga, per estudiar conjuntament el problema tectbnic i morfolbgic del Pirineu berguedi, en el qual Birot estava engrescat. Així fou, i férem una primera campanya conjunta per Berga, S&t Lloreng de Morunys, Gósol i els voltants del Pedraforca. Les jornades foren profitoses per a tots dos i aviat ens avinguérem. Birot, amb menys base geolbgica sobre el país, es beneficia de la meva coneixenga un xic més Fotograja 1. Grup de gedegs participant en l'expedició a Navarra i País Basc organitzada per la Socihte' Géologique de Franca, l'any 1934 amb motiu de la presentació de ka tesi de Pierre Lamare. A la fotografta, jita a Almandoz, cim del Goldabur?, es distingueixen d'esquerra a dreta: Birot (amb barret, el segon), Mequad (el cinqu.? de la/.'lla del mig), M. L6rmawe (amb boina), Depape, en línb recta damunt del hrrer, comte de Maflonda, amb boina i estirat a primer terme, Colom. amb b*i~;, Sang ,ard, vestit fosc, i jat taller, amb sotana; entre ells els gfilegs espanyols Fag,?s i i~nsol. @%ro .\olL) c'oncreta, en tant que jo vaig veure per primer cop el que era una superfície &erosió, de les quals ningú no m'havia parlat mai. Recordo com a punt de referhcia que feia poc, possiblement aquell mateix any, havíem realitzat una anada col-lectiva al santuari del Far, mirador excepcional sobre les Guilleries, i davant de la meva inquietud sobre la gknesi de l'espectacular arrasament rectilini del granit per la peneplana preeocknica, ningú dels assistents, on hi havia el bo i millor de la geologia catalana d.e l'kpoca, no me'n sabé donar una interpretació, ni després, quan ho vaig preguntar a algun dels meus mestres, mostrant-li la demostrativa fotografia que n'havia fet, que en contesti evasivament: -es curioso~~! Immediatament, en veure la justa interpretació donada per Birot vaig explicar-li les magnífiques superfícies d'erosió del Montseny i de les Guilleries i les de Prades. Birot s'entusiasmi tant que volgué anar-hi tot seguit a veure-les, perb una inoportuna ventrellada seva produ'ida per les aigües del Boumort ho impedí aquell any, perb convinguérem a fer-ho l'any següent, com realment ho portirem a cap: Birot s'entusiasmi tant que el recordo cantant amb la seva bella entonació unes bperes de Wagner. Jo, per la meva banda, en vaig treure blon profit, car vaig passar de la morfologia estructural i estkica a quk estava acostumat, a la morfologia geodinimica, no limitada a la formació d'unes estructures i &uns relleus rígids i immbbils, sinó fent-10s jugar amb agilitat en l'espai i en el temps, tantes vegades com convingués per explicar la formació del relleu del país, exercici mental en el qual Birot era particularment hlbil. Val a dir que en aquella kpoca Panzer havia publicat, el 1933, el seu excel4ent estudi sobre geomorfologia del Montseny, identificant per primer cop les peneplanes dels cims com una superfície pre-triisica; la primera vegada d'una investigació d'aquest tipus en el nostre país, i a més publicada a Espanya, perd en alemany ... Resultat de les nostres investigacions, Birot inclogué en la seva tesi sobre el Pirineu, publicada el 1937, uns capítols sobre les peneplanes dels Catalinids i jo, un cop acabada la nostra guerra civil, vaig publicar un article, madurat amb la lectura de les obres que em recomani Birot, entre elles la tesi de Baulig del massís central franc&, sobre la morfologia de les prbpies serralades litoral i pre-litoral catalanes. A més vaig ajudar-10 tot el que vaig saber en els aspectes humans de la seva tesi secundkia sobre el Pallars, posant-lo en relació amb la gent del pais, que jo havia recorregut poc temps abans. Des d'aleshores resta afermada la .nostra amistat, que ni tan sols resta interrompuda amb les dues guerres que seguiren aviat, la nostra i la universal, i que ens obligaren a separar-nos , perb que en alguns aspectes encara l'enfortiren més. L'exceLlent tesi d'en Birot i el patronatge de Martonne li-obriren tot seguit les portes de la universitat, raó per la qual deixi l'ensenyament secundari, en el qual s'havia destacat amb una skrie de textos que rejoveniren de cop la geografia francesa, immobilitzada amb els coneguts manualets de Maurette i Gallodec, i Birot a les universitats de Lille, Dijon i Estrasburg, mentre jo, simulti- Fot~grafia 2. Grup d'assistents al primer Congrés &Estudis Pirinencs a Sant Sebastih (1950). En primer terme Birot, Orlando Ribeiro i Sol; Sabani, més enlki es distingueixen a l'esquerra i destacant per l'al~aada el cap de Ramon Margalef: (Foto Rosch.) niament, havia passat a professor de geografia a 1'Institut-Escola de Barcelona. Perb les dues guerres que seguiren foren dures per a ambdós, sobretot per a Birot, que caigué presoner dels alemanys quan intentava refugiar-se en la línia Magillot des del front belga. L'explicació de l'odissea és reveladora del caricter de Birot. Desbordades les tropes franceses pels tancs alemanys, els soldats estaven morts de cansament i, durant un repbs, en Birot s'adormi i es trobi abandonat dels seus companys que no hi havien parat esment. Bon gebgraf, coneixedor del país, la seva reacció fou la següent: intentar arribar fins a la línia Maginot que, més a l'Est, calculava que resistiria l'embranzida germinica. Viatjava de dia entre els boscos i durant la nit procurava de travessar les línies de comunicació vigilades pels invasors. Perb els pobles abandonats per llurs habitants no li oferien aliments per mantenir-se; idhuc en un d'ells intenti sense resultat de munyir una vaca abandonada; l'esgotament era tal que darrerament intenti saber si estava despert o ho somniava, i aleshores explica que se li ocorregué per saber-ho, com sabia el que succe'ia en els somnis, d'anotar el número d'una casa que havia trobat i retornar altre cop unes passes enrera per comprovar si coincidia amb el que havia escrit poc abans; i efectivament era tan cert, que prop d'allí fou capturat per una patrulla alemanya i portat a un camp de concentració! Afortunadament, la fi de la guerra amb Fran~a el tragué del camp i, un cop alliberat, pogué passar la segona part de la guerra a Portugal, em sembla recordar que a 1'Institut Francks de Coimbra. Allí comenFaren aviat altres preocupacions, car al final de la guerra degué ser acusat de col~laboracionista i en un cert moment, que degué ser penible per a ell i la seva família, m'escriví per a veure si podia trobar un lloc geolbgic de treball a Barcelona, on jo estava instal-lat feia poc. Vaig sentir vivament no poder-li ésser més Útil en aquells moments, encara que li vaig prometre la meva ajuda, per6 sortosament amb pocs dies de diferkncia les cartes es creuaren, anunciant-me que havia resolt el seu problema. . Des de Portugal, segurament entraria en contacte amb ¡'aleshores jove professor Orlando Ribeiro, qJe segvralilent tragui de! contacte amb Birot l'ensenyament que arrodoní la seva perfecta formació geogrifica, que palesa la seva important bibliografia. Birot emprengué durant la seva estada a Portugal l'estudi de molts problemes geomorfolbgics de l'Oest de la Península, els quals després influii-en poderosament en els viaranys que emprenguérem plegats. Uns contactes nous i fuga~os foren l'any 1949 al. Congrés Internacional de Geografia celebrat a Lisboa, que em permeté prendre un seguit d'amistats internacionals, entre elles la coneixenCa del professor Ribeiro, Anima i revelació del Congrés, del qual fou president Martonne, a qui jo coneixia després del seu fugag pas per Barcelona el 1948 i de l'exc~rsió que férem a Montserrat anb un nombrós grup de geblegs catalans de mac vlsita q~ féu a! nostre - :par,ament unix 3rsita-I. De Bircp també és el n nualet francks ~bre geografia e Portugal pub cat per Colin. Amb el final de la guerra comencen uns temps nous, especialment en el que es refereix a la Península Ibkrica i que caldri comentar degudament després d'aquest introit histbric. SIGNIFICACIO DE BIROT EN LA GEOMORFOLOGIA ESPANYOLA La tesi d'en Birot sobre el Pirineu suposa un gran pas, no solament en la coneixenga geomorfolbgica de la serralada, sinó, en general, en els estudis morfolbgics a Espanya. L'estructura geolbgica era millor coneguda i en aquella kpoca s'havia comengat ja el litigi sobre l'aloctonia o l'autoctonia del Pirineu, amb els estudis de Bertrand, Jacob, Fallot i Astre, que després foren rebatuts pels alemanys de l'escola de Stille, als quals s'adherí des del primer moment Pierre Birot. Perb a part d'aquest problema geolbgic, que avui sembla rejovenit amb una interpretació modernitzada, l'aportació més interessant de Birot es refereix als aspectes morfolbgics que no havien depassat mai les interpretacions estructurals basades en l'estructura tectbnica i la litologia, demés del problemes sobre glaciarisme quaternari investigats ja d'anticl. Els aspectes més fonamentals de l'estudi de Birot fan referkncia a la influkncia morfolbgica de les pudingues, dites pels francesos postpirinenques o de Palassou, discordants sobre els plegaments pirinencs i el rejoveniment posterior del relleu que escombra gran part d'aquesta coberta sedimentaria i dirigí la xarxa hidrografica de Nord a Sud alhora que permetia un nou enfonsament dels corrents fluvials. Així resultava que l'actual relleu pirinenc s'ha rejovenit a conseqükncia d'aixecaments posteriors al plegament alpí que havia engendrat la serralada. Aquest joc explica en primer lloc el caracter sobreimposat o epigknic de bona part dels cursos fluvials pirinencs, quan anteriorment era una qüestió que s'havia om&, o només s'havia tingut en compte la influkncia de les estructures que revelaven els mapes !geolbgics. Segonament, l'altra qiiest~ó posada de manifest per Birot és l'exlstkncia de superfícies &erosió, com les de les muntanyes que rodegen la Cerdanya i alguns cims del Pirineu mediterrani, que plantejaven l'alternanga de fases d'estabilitat erosives i d'aixecaments de la serralada, o sigui de moviments tectbnics recents que havien afectat el relleu, les quals foren també admeses pels estudis gairebé coetanis de Boissevin (1934). Altres aspectes com el glaciarisme quaternari foren menystinguts per Birot, encara que no totalment desconeguts. Les idees de Birot obrien nous horitzons i foren aviat admeses per gairebé tots els rnorfblegs, i a ei1 acreditaren en aquesta espec~ahtat. Birot, amb la seva tesi sobre el Pirineu i després amb els contactes amb el relleu ' Sol6 Sabaris, L., d3~rollo histórico de 10s mudios de geomorfologia en el Pirineo espaiiol*. Gwgraphtut, pp. $25, 21 fig., Madrid, 1983. de Portugal, havia entrat netament en contacte amb els problemes de la geomorfologia peninsular en una kpoca en quk, com hem vist anteriorment, no estava precisament h la page. Ens en pot donar una imatge el llibre que reflecteix les conferkncies donades el 1932 per Eduardo Hernández Pacheco, que, amb el seu fill Francisco, eren els capdavanters de la incipient morfologia espanyola. Perb tant ells com els seus col.legues més qualificats feien més aviat descripcions del relleu amb una base geolbgica, sense descendir gaire als problemes de la seva ghnesi. També acabava d'aparkixer l'estudi alemany de J. Schwenzner (1930) sobre la Serralada central espanyola que obria uns nous horitzons; n'havia fet un excelelent extracte Carles 'Vidal Box, malauradament massa aviat desviat de la recerca científica. Els altres gedegs més o menys dedicats a la geomorfologia com Carandell, summament documentat; Royo Gómez, una primera figura, perb dedicat principalment a l'estratigrafia i a la paleontologia; Gómez de Larena, bon coneixedor de la bibliografia alemanya, havien mort o s'havien dispersat amb els atzars de la guerra. Del costat estranger, la producció era escassa i accidental, encara que cal recordar la tesi de Boissev sobre el Pirineu i alguna nota escadussera sobre altres regions espanyoles. Per altra banda, Pierre Birot s'havia interessat ja pels problemes tebrics de la geomorfologia en funció del clima i dels sediments correlatius lligats amb el relleu, qüestions sobre les quals dona uns cursos a Portugal i que no abandona mai més, car un dels seus darrers llibres és Les processus d'érosion h la surface des continents, publicat per Masson el 1981 i que a causa d'una malifeta de correus va arribar a les meves mans quan Birot havia mort i que ara la seva vídua m'ha retramb gentilment, amb dedicatbria que encara hi havia estampat el seu autor. Jo,per la meva banda, sota la influhncia de la lectura de la tesi de Baulig, vaig publicar el 1937 un esbós morfolbgic sobre les Guilleries i Panzer publica els seus estudis meritoris sobre les peneplanes dels Catalanids i sobre la conca de 1'Ebre. Onicament els estudis de Nussbaum sobre els llacs glaciars del Pirineu i sobre el glaciarisme de la serralada contribu'ien a rejovenir un xic la geomorfologia ibkrica. És en aquest context que cal situar l'obra de Birot a partir dels anys quaranta i escaig. Estimulat pel que havia vist a Portugal, cerca Ia solució d'alguns dels problemes geomorfolbgics peninsulars, particularment l'edat de la peneplana dels cims, la qual una breu nota sobre la Slerra de AyllÓn y Alto Rey atribueix fonamentadament a una superfidie pre-tribica fortament basculada cap al Nord i reconeix una superfície d'erosió probablement miocknica que forma alguns dels páramos de la Meseta castellana. Aixb i la tesi de l'alemany Schwenzner foren els incentius que ens menaren a comenGar el nostre estudi sobre la Serralada Central espanyola, la conclusió de la qual condui'a a una concepció enterament distinta del treball de Schwenzner, car aquest, seguint les orientacions de Baulig, suposava l'existkncia d'una skrie escalonada en el temps i en l'espai de superfícies d'erosió produ'ides per moviments fotografia 3. Heraklion (Creta). Assistents a la inauguració de la reunió sobre morfologia dels paiios mediterranis. En primera fila, a l'esquerra, al costat de les esposes respectives, Birot i Sok En el primer lloc, al costat dret, el Profesor Dresh que prLicticament dirigí la reunió celebrada el 1962. aI\rotes sur la morphologie et la géologie du bassin de Mortágua,,, Bull. Soc. Geol. de Portugal, t. IV, 1944, -. - - 15 pig. 2 fig. <<Contribution a I'Étude morphologique de la région de Guarda*, Bull. Études ort tu^., 47 p., 6 fig., Lisboa 1946. aSur une nouvelle fonction d'aridité appliquée au Portugal,,, An. Fac. Ciencias de Porto, t. XXX, 1945, fasc. 11, pp. 5-16, 3 fig. .]Remarques sur la morphologie du Haut Portugal entre le Tage et le Douror, Bull. Assoc. Géogr. Fran~, no 173-174, pp. 108-120, Paris 1945. BROT, P. et FEIO, M., .Notes sur la morphologie du Portugal meridional., Méhnges Ghp. Faucher, pp. 103-127, 5 fig. Tolosa de Llenguadoc 1948. Les surfaces d'érosion du Portugal central et septentrional, Congr. Géogr. Lisbonne, Rapp. Com. Cartographie des surfaces d'aplanissement, pp. 9-116, 17 fig., Lovaina 1949. Le Portugal. Étude de géographie régionale. A. Colin. Paris 1950. +iotes sur l'évolution morphologique des chalnes Bétiques Centrales., Bull. Assoc. Géop. Franc., no 213-214 (1950), pp. 122-128. trad. español en Est. Geográf:, t. 14, 1953, pp. 67-74. BIROT, P., COLOM, G., SOLE SABARIS, L. <<Sur 1'ige des couches de Baza et de la formation de Guadix (province de Grenade)., C.R. Acad. SC., núm. 231, pp. 504-507, Paris 1950. BIROT, P. y SOLE SABARIS, L., asobre un rasgo paradoxal de 10s macizos cristalinos de la Cordillera Central Ibérica, Est. Gedgraf:, XII, 45, p. 807-813, 2fig., Madrid 1951. BIIROT, P. y SOLE SABARIS, L., <<Investigaciones sobre la Cordillera Central española,,, Inst. Juan Sebast. Elcano, CSIC, 87 pp., 36 fig., 2 map., 15 Ihm, Madrid 1954. B,IROT, P. y SOLE SABARIS rRecherches morphologiques dans le Nord-Ouest de la Péninsule Ibérique., Mh. et Docm., N, pp. 11-61, 8 fig., 4 h., Paris 1954. BIROT, P. et SO& SABARIS, L. ~L'évolution morphologique de la zone subbétique orientalen, Bull. Assoc. Géograf: Franc. no 251-252, pp. 118-124, 1 fig., Paris 1955. B,IROT, P. Y SOLÉ SAGARIS, L., qRecherches sur la morphologie du Sud-Est de I'Espagne, Reu Géogo. Pyén, et Sud-Ouert, XXX, p;p. 119-184, 13 fig., 5 Idm., Tolosa de Llenguadoc 1959. BROT, P. y SOG SABARIS, L., *La sédimentation continentale néogine entre Teruel et Baza (Espape)>>, C.R. somm. Soc. Géol. France, pp. 178-179, Paris 1957. aEsquisse morphologique des Monts Celtibériques orientaux,,. Bull. Section de Géogr., t. LXXIII, 1959, pp. 101-130, 8 fig., Paris 1960. BIIROT, P. et GUICHARD, G., .Observations sur le relief du socle hercyen des Pyrénées orientales*, Rw. Géogr. Pyrén. et du Sud-Oest, pp. 5-30, 4 fig., Tolosa de Llenguadoc 1971. OBRES GENERALS IMPORTANTS BROT, P. et DRESCH, G., Collect. Cholley, Europe, J.B. Bailliire, 432 pp., 24 fig., Paris 1937. BIROT, P. et DRESCH, G., Idem. Idem. Asie, etc., Paris 1935. BROT, P., Précis de géomorphologie physique génhale, 403 pp., 82 fig., Ed. A. Colin, Paris 1950. BIROT, P. et DRESCH, G., La Méditerranée et le Moyen Orient, Press. Univ. Franc., t. I y 11, Paris 1953, 1956. BIROT, P., Les méthodes de la Morphologie, PUF., 175 pp., 15 fig., Paris 1955. BIROT, P., Mwphologie structurale, PUF, t. I, 167 pp., 111, 38 fig., Paris 1958. BROT, P., Tpes d'évolution du relief: 7béories orogéniques. t. 11, pp. 160-463, fig. 39-100, Paris 1958. BROT, P., Le cycle d'hrosion sous les différents climats, Cent. Pesqu~sas de Geogr. do Brasil, 137 pp., 20 fig., Rio de Janeiro, 1960. BIROT, P., Essai sur quelques problemes de Morphologie Gherale, C. Estud. Geogr., 176 pp., 29 fig., Lisboa 1949. BIROT, P., Formations vkghtales du globe, SEDES, 508 pp., 85 fig., Paris 1965. BIROT, P., Les régions naturelles du globe, 380 pp., 110 fig., Paris 1970. BROT, P., Les processus d'hosion i la surface des continents, 605 pp., 54 fig. XXI Iám., Masson, París 1981. Demés de les obres de caricter general aquí consignades, Birot és autor d'una shrie de petits articles, la major part publicats a Annales de Géogoaphie, amb títols d'aparen~a regional o local, per6 que en realitat enfoquen problemes de morfologia general, entre els quals destaquen el dedicat als pediments de Nord-amhrica, el dedicat a morfologia drstica i alguns sobre els processos &erosió, tots ells molt interessants.