Producció de valor, recursos humans i articulació de l'espai : Catalunya com a exemple (1955-1975)

Documents d2nalfir Geografica, 6, 1985, pp 81-103 Producció de valor, recursos humans i articulació de l'espai. Catalunya com a exemple (1955-1975) Joan-Eugeni Sánchez'" Résumé/A bstract/Resumen L'auteur de l'article soutient qu'un exposi générique de l'analyse spatiale d'un territoire doit partir de l'examen du processus de production de valeur s'y dévéloppant, en tant que variable indépendante, sur l'articulation de l'espace. En effet, le systkme productif, en ce qu'il contribue A la localisation des unités de production et la configuration de la société, apparah comme un <<demandeurn de ressources et spécialement de ressources humains. Le type de dynamique qu'il exerce sur ceuxci, par excks ou par défaut, supposera des effets d'attraction ou de rejet et entrahera, entre autres, des mouvements migratoires différenciés selon le type de production. En conséquence, les mouvements de force de travail, ainsi que de la population nécessaire A sa reproduction, entrahera en m6me temps sa propre dynamique sur les besoins de logement et de services complémentaires, sur l'articulation des espaces résidentiels et ainsi de suite. Le cas de la Catalogne entre 1955 et 1975 sert A envisager cette analyse dans un cadre delimité temporellement et territorialement, la période choisie permenant d'apprécier nettement les différentes séquences du processus et leurs résultats. ?. ,b * This text is a defence of the hpothesis that a generic approach to regional spatial analysis should be based on the consideration of the process of value production (defined as an independent variable which develops in the region) in relation to spatial articulation. Indeed, the productive system, with regard to the location of production units and as moulder of social patterns, plays the role of resource claimant '5 Departament de Geografia, Facultat de Geografia i Histbria, Universitat de Barcelona. (especially of human resources). The type of dynamism which the system exercises over these resources (to the level of necessity or even surplus) will imply a reaaion of attraction or rejection, generating consequences which include migratory movements that will vary in force according to the type of production. As a result, the movement of the labour force and the population required for the reproduaion of this force, will, in turn, generate its own dynamic effects on the requisites of housing and complementary services, and on the articulation of residential settlements. Moreover, this is a recurrent process. The case study of Catalonia between 1955 and 1975 permits the application of this approach within spatial and temporal limits. For the period chosen, it is possible to distinguish clearly the sequence of the process and its consequences. * * + En este texto se defiende la formulación de que un planteamiento genérico del análisis espacial de un territorio debe partir de la consideración del proceso de producción de valor que sobre é1 se desarrolla, como variable independiente, sobre la articulación del espacio. En efecto, el sistema productiva, en 10 que tiene de localización de unidades productiva y de conformador social, aparece como un demandador de recursos y, en especial, de recursos humanos. El tip0 de dinámica que ejerza sobre éstos, de necesidad o de exceso, implicará unos efectos de atracción o rechazo, generando, entre otros, movimientos migratorios diierenciados según el tip0 de producción. En consecuencia, 10s movimientos de fuerza de trabajo, y de la población necesaria para su reproducción, generarán a su vez una dinámica culación de 10s núcleos residenciales, y asi sucesivamente. gropia - bre las necesidades de vivienda y de servicios complementarios, so re la artiEl caso de Cataluña entre 1955 y 1975 sirve para proyectar este planteamiento en un territorio delimitado espacial y tem~oralmente, tratándose de un periodo que permite apreciar con gran claridad la secuencia del proceso y sus consecuencias. INTRODUCCI~ Ida producci6 de valor en la base de l'articulació espacial Com a base per endinsar-se en l'anhlisi de l'articulació espacial d'un territori, proposo postular que aquesta articulació, és a dir, l'espai social en cada moment determinat, és la resultant dels efectes de la formació social vigent sobre una situa- ció genealbgica del territori en el qual intervé. Segons aixb, la variable articuladora en cada formació social estarh formada pel procés de producció i reproducció de valor en la seqükncia: 1) producció de valor; 2) utilització dels diversos recursos productius, tot aprofitant-se de la mobilitat diferencial dels factors; 3) circulació del valor, i 4) gestió i/o apropiació de l'excedent i repartiment social del valor. Tot aixb sobre un territori en el qual s'articularan diverses funcionalitzacions de manera que possibilitin, i maximalitzin si és possible, el resultat per part del bloc gestor-apropiador de l'excedent. En aquest procés, la divisió espacial, i la jerarquica que la configura, conté un doble component d'importancia analítica. D'una banda en termes de la localització diferencial dels diferents recursos, i, de l'altra, els agents del procés productiu; en concret: la localització diferencial d'unitats productives, amb la corresponent for~a de treball -i amb aquesta la població complementaria que l'acompanyii la localització dels centres de poder-decisió. La localització i la jerarquització que se'n derivaran produiran espais estructurals determinats, així com usos de l'espai funcionalment diferenciats. La xarxa jerarquitzada que en resultara es concretar; a través de la localització de les unitats productives i d'administraciÓ/gestiÓ, tan pública com privada. Com a resultat final, l'espai esdevindra socialment jerarquitzat, en el qual s'estructurara la distribució espacial de les zones de produccióconsum-oci-decisió. A partir d'aquest ~lantejament, esquematicament presentat, crec que l'estudi de l'articulació de l'espai social a qualsevol territori cal iniciar-10 per la projecció espacial de la producció de valor. És a través seu que es configuren els diferents factors espacials, tant en la seva localització i mobilitat com en el grau de fixació en l'espai mateix. Per desenvolupar aquesta premissa en un dels seus aspectes, el que té relació amb la distribució territorial de la ~oblació, amb les seves causes i amb les problematiques derivades del seu assentament, em fixaré en un cas, el qual es referira territorialment a Catalunya i temporalment al període que va dels anys 40 fins al 1975. PRODUCCIO DE VALOR A CATALUNYA Mentre que a Espanya la dkcada dels anys quaranta fou una kpoca de <<congelación econbmica i social, la dels anys cinquanta es caracteritza per una alteració profunda en l'estructura del país, la qual s'accentuara encara més al llarg dels anys seixanta. L'any 1955 Catalunya produí el 19,3O/0 del valor afegit total d'Espanya. L'any 1975 la seva participació en el conjunt global fou del 20,2%, o sigui, que havia augmentat en 0,9 punts. En aquest període hi hagué un canvi en la dominincia de l'activitat econbmica. ]Es passi de la primacia de l'agricultura com a sector productiu a una primacia comercial i metal+lúrgica, i es capgiri així I'estructura productiva al llarg d'aquests . anys de desarrollismo i de turística. Amb aixb es consolidi l'hegemonia del mode de producció capitalista sobre la dels terratinents agraris, els quals havien estat fins aleshores un dels pilars de la base sbcio-econbmica dominants del régimen. El tkxtil, que ocupava un sisk lloc el 1955, fou la branca amb una taxa més baixa de creixement; l'any 1975 es trobava desplasada al dotzk lloc. Davant seu, en valors absolut hi ha el sector químic, l'estalvi, la banca i les assegurances, ]'alimentació, les begudes i el tabac, etcktera. És a dir, es produí un canvi en el sentit de la modernització industrial sectorial. Terratinents agraris i burgesos tkx1,ils perderen posicions en l'avens del neocapitalisme a Espanya. Per6 mentre a les zones agriries l'agricultura no fou reemplasada per la industrialització, en canvi el tkxtil fou substitu'it en el seu propi territori pels nous sectors industrials. D'aixb ve que les zones tradicionilment agriries ~erdin pes enfront la major dinimica industrial que es produeix per substitució a les mateixes zones histbricament ja industrials. Concretant més, i pel que fa a Catalunya, resumirem els trets generals més significatius d'aquests canvis estructurals: - Desplasament del téxtil com a sector bhic. L'any 1955 representava el 42,9% de tota la industrial i va passar al sis; lloc l'any 1975 amb un 14,7%. - El predomini passa a la metal.lúrgia, que fou la primera branca general l'any 1975 (sisena l'any 1955), i representi el 32,7% de la producció industrial. - El corners va mantenir la segona posició general. - Les noves branques importants foren: construcció i obres públiques, química, i estalvi, banca i assegurances. - L'agricultura, igual que a la resta del conjunt espanyol, perdé importincia.Si ;h Catalunya ocupava el tercer lloc l'any 1955, veu descendir la seva posició al vuitk lloc (del 7,2% al 3,7% del valor afegit total). - Tot aixb és indicatiu d'un procés de certa diversificació en l'estructura productiva. El que aquesta estructura productiva representa a escala territorial més gran ho podem constatar analitzant els diferents rendiments territorials de les irees comarcals. Prendrem com a dada la renda anual disponible reflectida en el grafic I. El Barcelonb obté un rendiment territorial de 826.865 pessetes per quilbmetre quadrat l'any 1967, que augmenta a 1.983.463 pessetes per quilbmetre quadrat l'any 1973. Si parem esment que el Baix Llobregat, l'any 1973, ocupa la segona (76.672 ptes/l;m2), el Vallks occidental la tercera (76.359 ptes/km2) i el Maresnne la quarta (50.517 ptes/km2),veurem l'absoluta concentració espacial de la prodlucció a Catalunya. De fet, el 52,l per cent en el 1967 i el 51,2 per cent en el Gr2.c I. Renda anual disponible produi& per km2 per comarques. 1973. 1, Baix Llobregat; 2, bar cel on?^; 3, Maresme; 4, Vallis Occidental; 5, Valks Oriental; 6, Alt Empordk 7, Batx Empordli; 8, Garrotxa; 9, Giron&; 10, Selva; 11, Alt Camp; 12, Alt Penedis; 13, Baix Penedis; 14, Garraj 15, Tarragon>s; 16, Baix Camp; 17, Conca de Barber& 18, Priorat; 19, Ribera; 20, Baix Ebre; 21, Montstli; 22, Terra Alta; 23, Cerdanya; 24, Osona; 25, Ripollis; 26, Anoia; 27, Bages; 28, Berguedli; 29, Solson~s;s;PO, Garrigues; 31, Noguera; 32, Segarra; 33, Segrzi; 34, Urgell; 35, Alt Urgell; 36, Pallars Jussk 37, Pallars Sobirli; 38, Vall d'Aran. 1.973, de la producció catalana, es concentra en el Barcelonks, el qual és, a la vegada, el 9,6 per cent en el 1967 i el 9,5 per cent en el 1973 de la producció espanyola. En termes absoluts s'ha de ressaltar que, juntament amb 1'~rea Metropolitana de Barcelona, el Tarragonks és la següent comarca de major concentració (cinquena de Catalunya) amb 31.913 pessetes per quilbmetre quadrat, producte de la concentració industrial petroleoquímica. A continuació es troben el Garraf (Vilanova i la Geltrú), el Girods (Girona), el Baix Camp (Reus), el Bages (Manresa), el Baix Empordi (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal), 1'Alt Penedb (Vilafranca del Penedb) i el Segrii (Lleida). És a dir, les grans poblacions de Catalunya i, d'entre aquestes, les capitals de província. En resum, en menys de 149 quilbmetres quadrats es produeix la desena part de la producció espanyola. Com veurem més endavant, una anilisi en profunditat e:ns portari a la distinció entre els rendiments territorials en funció de 1'6s del sbl, segons els sectors d'activitat econbmica, per arribar a la comprensió del paper del sbl com a factor en funció dels diferents rendiments territorials que se'n poden obtenir d'un mateix territori concret, segons el nivell d'intensitat del seu valor d'ús. D'aixb s'arriba a la comprensió de les plusvilues especulatives que poden generar-se a partir de la conversió, per exemple, d'un sbl agrícola en s61 industrial (b residencial, o d'oci, etc.). Disposem d'una primera aproximació, a partir de la producció de valor, del que es produeix i on. És el moment de preguntar-nos pels recursos utilitzats per aconseguir aquesta producció, i, específicament, per la seva repercussió sobre la quantitat i distribució de la població i pels canvis que se n'han derivat. En aquest aspecte c:al posar un especial &mfasi en els recursos humans en la mesura que d'ells s'han derivat, al llarg d'aquest període, un dels canvis territorials més importants per a. Catalunya, i per tal com els moviments migratoris -la immigració des de l'espai exterior a Catalunya especialment-, la localització del seu assentament i la subsegüent &espai urbanitzat i residencial, han transformat el semblant d'implies zones de Catalunya. Solament un recurs geonatural s'incorporari al procés de producció de valor durant aquest període, ja que el clima i el paisatge adquireixen la categoria de recurs d'oci, amb especial significació a les irees litorals. Aproximació analítica: I'evoluciÓ dels recursos humans com a factor explicatiu de la població resultant El que acabem de veure em porta a proposar una anilisi que no es basa en la consideració de la població com a punt de partida, en no considerar-la com la variable independent del sistema, sinó que, des de la perspectiva aquí defensada, el procés d'anilisi lbgica s'hauria d'efectuar partint de la consideració dels recursos humans com un altre recurs més. Recurs d'una banda subordinat a la lbgica i a les decisions dels agents de poder (en aquest sentit aquells que tenen la capacitat i la possibilitat de decisió sobre les inversions) i, de l'altra, en considerar-10s el amotor, de la població global final com a mitji de reproducció. Es capgira així la lbgica aclissica,, de raonament a quk generalment se'ns té acostumats, i es passa a considerar que la oblació total i la seva dinimica no és una variable independent, pel fet que només és el resultat del mercat de treball generat i/o utilitzat pel sistema productiu per acció o omissió. Per acció quan hi ha una demanda per part del sistema productiu generadora d'un mercat de treball amb unes característiques concretes. Per omissió, paralitzant o disminuint les necessitats de recursos humans, tot creant un excedent de forca de treball on els agents portadors d'aquesta for~a de treball es vegin en la necessitat de desplacar-se cap a altres mercats de treball reals o percebuts com a potencials per l'individu que es desplaca. Reals si hi ha demanda; perceptivament potencials si sota un influx ideolbgic ecreu,, que en aquell lloc existeix un mercat de treball, com és el cas, per exemple, de les migracions cap a les grans ciutats en els pakos subdesenvolupats o, en el nostre cas, sobretot durant la primera etapa del franquisme, des de les lrees agriries cap a les grans ciutats, i entre aquestes especialment Barcelona i les ciutats industrials de la seva rodalia. La població resultant seri, segons aquesta formulació, el conjunt global de les forces productives i de la seva reproducció. Mentre que la dinAmica de la població es correspondri amb el model reproductiu (amb un fort component ideolbgicocultural) de la formació social en quk s'inscriu, per exemple, comprovable en els canvis de comportament sobre la natalitat que s'observen en els immigrants rurals quan s'integren sbcio-culturalment en una zona urbano-industrial. No cal dir que uns recursos geo-naturals no ~odran ser explotats, ni uns recursos de capital manipulats, sense I'existkncia i aportació d'uns recursos humans que desenvolupin la seva forca de treball. L'existkncia de recursos humans n'és una condició necesshria perb no suficient1. Cal partir, doncs, de la consideració del mercat de treball, per analitzar després l'estructura de la població activa que en resulti de poder arribar a la incidkncia espacial final. Avancant un pas en el paper de l'actuació productiva de la pob¡aciÓ, crec que és possible considerar que la motivació bisica de les actuacions humanes gira entorn de procés de reproducció de les col-lectivitats que formen, la qual cosa passa 1 Quedi clar que em refereixo al mode de producció capitalista, en el qual el motor de I'activitat productiva es troba a mans dels possei'dors de recursos de capital. Precisament el poder es troba a les seves mans en tant que són els que <<poden fer obeir. als altres recursos. No entro aquí en la consideració d'algun altre mode de producció en el qual fossin els recursos humans els que assumissin el poder, fórmula d'altra banda tebricament possible. per la reproducció individual-familiar dels seus membres. Tota reproducció es fonamenta primerament en la producci6 dels mitjans de reproducció i, amb posterioritat, en el consum. En la mesura que l'home, desenvolupant la seva capacitat productiva, ha estat capas de generar més valor que el simple de reproducció, apareix un valor excedent que pot ser destinat a activitats no estrictament reproductives, cosa que permet a un temps la de valors no-necessaris i el consum de productes i tle temps no dirigit directament a la reproducció simple. Podem englobar, gen&ricament, tots aquests productes-temps no necessaris sota l'epigraf d'oci; bé sigui en el sentit usual de temps destinat a una activitat, o en el de no-activitat, és a dir, no directament productiu-reproductiu, per6 també aplicable per extensió al consum de valors no-necessaris. En aquest plantejament, l'element bisic és doncs la producció per a la reproducció de l'espkcie, i després, la producció per a l'oci, o el temps per a l'oci. Aquest conjunt de raonaments són els que justifiquen des del meu punt de vista Il'inici d'un plantejament genkric d'anilisi espacial per la consideració del procés de producció i, conseqüentment amb els estrictes interessos espacials, per la intervenció de la variable espai en aquest procés. I aixb pel fet que l'espai és tant el lloc on es produeix com el lloc d'on s'obté el que s'ha produ'it, alhora que és el lloc on es distribueix i s'intercanvia i on, finalment, es consumeix. Si, a tot aixb, hi afegim l'existkncia d'un repartiment desigual dels recursos a manipular en el procés productiu, una capacitat diferencial de desplasament espacial i unes possibilitats humanes i socials d'intervenir sobre l'espai tot modificant-10 i tot convertint10 en un espai social, tindrem plantejat el que considero que és el context geografic en qui: cal situar l'anilisi. Els recursos humans L'existkncia de recursos humans en un territori representa, doncs, una possibilitat, i no pas una causa, del desenvolupament d'una activitat productiva dinamica sobre aquest territori. ?entre que la majoria d'elements geonaturals es troben fixats en l'espai, i al seu lloc de localització s'hauran de dirigir els esforsos productius per obtenir-los, els recursos humans posseeixen, com a aspecte geografic diferencial, la possibilitat del seu desplasament espacial, és a djr, estem davant un factor que posseeix mobilitat. S'ha dit que un dels requisits del procés d'industrialització s'assentava en l'existkncia d'un mercat de treball. I precisament una de les transformacions en la transició del mode de producció feudal al mode de producció capitalista fou generar aquest mercat de treball, tot propiciant, per aconseguir-ho, mobilitat a una forsa de treball fins aleshores afixada, territorialment per unes relacions socials feudals. Es va tractar, en aquest sentit, d'actuar geogrhficament sobre un dels factors del procés productiu. Aixb ens fa veure que ja des del primer moment de la industrialització es manipula sobre la possibilitat de mobilitat de la forca de treball. Aixb significa permetre la independització de la localització productiva respecte a la localització dels recursos humans. A partir d'aquesta possibilitat seran uns altres els factors més determinants de les noves localitzacions productives, especialment industrials: la recerca d'una economia d'aglomeració, o la localització en funció de les fonts d'energia, per exemple. S'explica així l'afirmació inicial que els abundosos recursos humans queden subordinats a la iniciativa dels agents inversors, siguin privats o públics. Són aquests agents, en darrera insthncia, els que tindran un paper decisiu en la jerarquització de la mobilitat dels tactors que intervindran en el ~rocks ~roductiu -factors humans, geo-naturals, tkcnics i de capital. D'aquesta manera, en unes circumsthncies donades, pot semblar més convenient despla~ar la forsa de treballtal com va fer-se durant les primeres etapes de la revolució industrial-, mentre que en d'altres -especialment amb el neocolonialisme i la internacionalització del procés productiu en la seva fase actualpot resultar, per als agents de poder econbmic, més rendible desplacar certes fases del procés de producció que requereixin abundant intervenció de forca de treball de baixa qualificació, cap a zones d'abundhncia de recursos humans en zones subdesenvolupades o menys desenvolupades, tot aprofitant-se dels salaris diferencials o d'algun altre avantatge comparatiu econbmico-espacial. Per endinsar-nos ara en les característiques dels recursos humans cal efectuar una primera distinció entre recursos humans necessaris i recursos humans disponibles. Els primers indiquen els llocs de treball existents en cada moment; els segons, les persones realment disposades a cobrir-10s. En principi, la .diferkncia entre ambdós valors generarh diverses possibilitats d'ajustament. I. Un dkficit de recursos del mercat de treball pot provocar: a. Aportació de forca de treball des del mercat exterior, la qual cosa representarh una immigració -temporal o permanentde població. a.1 Una immigració temporal implicar1 l'arribada quasi exclusiva de forca de treball directa en forma de població activa. a.2 Una immigració permanent ho farh a partir d'un trasllat territorial de la unitat familiar que acompanya el treballador actiu. b. Incorporant tecnologies de major nivell productivista que supleixin el dirficit de for~a de treball, i promoguin un desenvolupament de la capacitat productiva del treball de la zona. c. Despla~ant llocs de treball a zones amb mercat de treball excedentari. d. Ampliant la base de la activa a categories de reserva: dones, joves, vells. L'any 1955, la població censada a Catalunya és de 3.533. 768 persones i el creixement vegetatiu acumulat fins al 1975 és de 938.565 persones, cosa que ens porta a una població tebrica en aquell any de 4.472.333 habitants. Si tenim present que l;a població de fet l'any 1975 era de 5.647.573 persones, significa que s'ha fet un salt migratori net d'1.175.240 persones*. És a dir, com se sap, els recursos humans de partida a Catalunya van ser insuficient per cobrir la demanda que els recursos de capital van general al llarg del període. L'estructura sectorial de l'ocupació global per a Catalunya es va transformar d'acord amb les dades del quadre I. Destaquem-ne els canvis estructurals: - Globalment, un creixement més ripid en els llocs de treball creats a Catalunya respecte al conjunt de 1'Estat. Factor relacionat amb l'immigració. - La disminució absoluta de població agriria genera, per la seva banda, primer uln esllavissament intersectorial; després, previsiblement, un esllavissament territorial cap als llocs on es localitzen els altres sectors, llevat que en les kees s'haguessin creat llocs de treball substitius. Si no és així, hi hauri, doncs, moviments d.emogrifics intraterritorials dins l'espai catali mateix. Considerant l'evolució de l'ocupació total a escala provincial sabem que es va produir: - Una forta concentració de l'ocupació en la província de Barcelona, en passar dle representar el 69% de tots els llocs de treball catalans el 1955 al 76% el 1975. - A partir del 1960 es produeix el més ripid increment de llocs de treball, conseqiikncia del Plan de Estabilizacidn. - P& a Lleida, aquesta seri l'inici de phdues absolutes de població. La seva base agriria explica aquesta circumstincia. -Girona i Tarragona sofreixen un increment menor, paral.le1 al de Barcelona en la seva tsadkncia estriictüra!, tot i que en menor amplitud a Girona, tot recuperant-se a partir del 1960 per Tarragona. Una que podem formular-nos, sobre el paper de l'espai, fa referkñcia a, la procedi.ncia global dels recursos humans que s'incorporen al sistema productiu dins de cada comarca catalana, de la qual cosa es derivari l'increment subsegüent de general. La valoració d'aquestes dades podem sintetitzar-les de la següent forma (quadre 11): I -En general el municipi mateix aporta prop de la meitat de la població final 2 ES ben sabut que en el creixement natural considerat es troba ja afectat a l'alga pel moviment migratori mateix que es va produint lentament. Font: Banc de Bilbao, Renta Nacional de Esparia, Madrid, 1'978. 96 QUADRE I Ocupaci6 per sectors econbmics (milers de llocs de treball) Catalunya Espanya Construcció 1955 1975 Variació O/O 1955 1975 Variació '/O Agrari 320,O 186,4 -41,8 5.372,O 3.059,O ' -43,l Indústria 623,') 926,6 48,s 2.700,6 3.593,2 33,l Construcció 99,5 257,9 159,2 754,4 1.315,5 74,4 Serveis 542,3 902,l66,3 3.137,3 5.382,5 71,6 Total 1.585,7 2.273,O 43,3 11.964,3 13.351,2 11,6 Font: Banco de Bilbao, 1978, Rmra Nac~onal de España, Madrid resident. La resta de la procedeix de la mobilitat d'altres Lees a través d'un procés de mobilitat espacial. - Les migracions globals intercatalanes representen el 22% del total. Per altres dades de 1'INE se sap que aproximadament un 16% són migracions intraprovincials i aproximadament el 6% restant procedeixen de migracions interprovincials dins de Catalunya mateix. - Prescindint del moment en quk es va produir la immigració, l'any 1970, un 16% de la població total de la província de Barcelona havia nascut a Andalusia, mentre que les altres regions hi van participar amb xifres absolutes molt més petites: Aragó 3,4%; Extremadura 2,8%; Castella la Nova, 2,8%; Múrcia 2,7% i País Valencih 2,1°/0. D'aquesta forma sabem que l'hrea fonamental de reclutament de recursos humans per a Catalunya s'ha situat especialment en el Sud de la Peninsula, juntament amb les kees confrontants, Aragó i País Valencih. - Les irees més industrialitzades són les que proporcionalment han rebut la més forta arribada d'immigració, tal com és de preveure: Baix Llobregat, Vallks Occidental, Barcelon&, Tarragods i el Maresme. El mhxim correspon al Baix Llobregat amb el menor percentatge de nadius (19,2%). - A l'extrem oposat, les comarques agriries són les de menor pes d'immigració: Terra Alta, Garrigues, Baix Ebre, el Montsih, Ribera d'Ebre i la Conca de Barberh. Aquesta dinimica migratbria tindri com a conseqükncia uns tipus diferents de creixement poblacional, en els quals per a moltes comarques l'abskncia d'immigració no catalana ser; l'indicador de la seva prbpia tendkncia a l'emigracib, tot essent una base important d'aquest 22% de migrants intra-catalans. El resultat final ha estat una concentració polaritzadora a Barcelona i el seu en- QUADRE I1 Procedkncia dels habitants de cada municipi (1970) Baix Lobregat Barcelonb Maresme Irall6s Occidental \rall& Oriental Alt Empordl Baix Empordl Garrotxa Gironb Selva Alt Camp Alt Penedes Baix Penedes Garraf Tarragods Baix Camp Conca de Barberl Priorat Ribera Baix Ebre Montsih Terra Alta Cerdanya Osona Rip011es Anoia Bages Berguedl Solsods Garrigues Noguera Segarra Segrih IJrgell Alt Urgell P'allars Jussl Pallars Sobirl Vall &Aran Catalunya -- - Font: INE, Cmo 1970 i elaboracd prbp~a. Nascuts Nascuts Nascuts Total municipi resta fora immigració mateix Catalunya Catalunya per municipi 19 27 54 81 43 14 43 57 39 23 38 61 33 20 47 67 32 28 40 68 43 32 25 57 43 3 1 26 57 50 39 11 50 40 39 21 60 44 3 1 25 56 51 26 23 49 50 26 24 50 46 24 30 54 40 19 40 60 38 21 40 62 44 28 28 56 60 25 15 40 59 28 13 41 63 22 15 37 7 1 16 13 29 67 17 16 33 79 14 7 21 38 34 28 62 46 37 17 54 43 36 20 57 40 30 30 60 44 27 30 56 43 37 20 57 55 34 11 45 74 19 7 26 55 29 16 45 52 37 11 48 49 24 27 5 1 58 3 1 11 42 45 39 16 55 46 35 20 54 52 34 14 48 49 22 29 5 1 44 22 38 torn i també al Tarragonks, amb taxes mitjanes de creixement de la població de quasi el 5%; 4,7% en el Tarragonks; 4,9% en el Maresme i en el Vall& Oriental; 8,7% en el Vall& Occidental, fins arribar al desorbitat 15,2% de creixement mitja anual del Baix Llobregat. No cal ni dir que aquestes taxes han hagut de tenir unes repercussions espacials difícils i fins i tot traumatiques. Observem atentament les xifres del quadre III. Un calcul tebric sobre una mitjana de quatre membres per unitat familiar, i sense tenir en compte les migracions intercomarcals, que les estadístiques no reflecteixen, perb que en alguns casos han estat importants, al llarg dels vint-i-cinc anys que van des del 1950 al 1975 s'ha generat a Catalunya una necessitat d'espai residencial per a 611.800 habitatges, a un ritme de necessitats mitjanes anuals de 24.500. D'aquestes, només al Barcelods 253.000, més del 40%. Si li sumem la resta del cinturó comarcal passen del mig milió (82% del total). Aquestes impressionants xifres tebriques ens fan veure la importancia d'aquest fet sobre l'articulació espacial i sobre la transformació espacial (i de tot tipus) que ha representat per a Catalunya, i molt especialment per al Barcelon& i la seva rodalia (grafic 11). En sentit oposat, a catorze comarques han quedat buits uns 11.200 habitatges tebrics, en haver dbminu'it la seva població absoluta en 44.800 persones. Si, a més, parem esment, com es veura a continuació, en el procés secundari de polarització urbana, es pot pensar que un i altre dkficit i abandonament seran possiblement QUADRE I11 Increment absolut d'habitants i necessitats d'habitatges tebrics calculats Creixement Mitjana població 1950-1970 Habitatges tebrics per any (milers) necessaris " (milers) BarcelonPs 1.013,7 253,4 10,l Vall& Occidental 381,O 95,2 3,8 Baix Llobregat 336,O 91,5 3,7 Maresme 126,6 31,7 1,3 Vdks Oriental 126,6 31,7 1,3 TOTAL BarcelonPs i comarques envoltants 2.013,9 503,5 20,l Resta Catalunya 433,4 108,4 4,3 TOTAL Catalunya 2.447,3 611,8 24,s Font: RECOLONS, L.,: 1976, La població de Catalunya, Barcelona, Ed. Laia. RECOLONS, L., 1979, Els habztmtr, DD. - AA., Catalunya, home i tevitorc, Barcelona, Fundació Bofill/Ed. Blume, i cilculs propis. * Considerant quatre persones per família. - Les capitals de comarca han crescut a un ritme superior al de la comarca mateixa, la qual cosa és símptoma d'una polarització urbana. - L'excepció es troba al Baix LLobregat, Vallks Occidental i Vallks Oriental, on la influéncia de Barcelona ha estat més forta i, per tant, des d'on s'ha produ'it, en forma de taca d'oli, la difusió de l'assentament humh. - Deixant de banda aquestes comarques, de les trenta-quatre que resten, veiem que es passa de l'any 1950, en quk quatre comarques concentraven més de la meitat de la població comarcal a la capital, a deu l'any 1975, la qual cosa significa que el 30% de les comarques es troben fortament polaritzades al voltant d'una ciutat, configurant així un lloc central integrador de l'espai circumdant. Si a aquestes comarques hi afegim les que concentren més del 30% de la població comarcal, les xifres passen a ser del 13% l'any 1950 al 22% l'any 1975 de comarques polariticades. - Fora de l'hrea metropolitana de Barcelona, són Tarragona i Girona les ciutats que han experimentat un major creixement. - Les comarques de menys població tampoc no han escapat a un fort ritme de polarització. Es detecta, doncs, un clar procés d'urbanització acompanyat de la desruralització. En aquest sentit veiem: - L'estructura de concentració residencial ha sofert un profund canvi al llarg del segle. La dkcada dels 60 és quan la tendkncia sofreix una forta acceleració en la desruralització catalana. - Entre el 1900 i el 1950 es passa de l'estat en quk la majoria de catalans vivien en pobles de menys de 5.000 habitants (55%) a quedar redu'its a un terG (31%). l'erb, entre el 1960 i el 1970 el salt és des del 25,9% a solament el 17,4%. - Aquest salt no s'efectua per un creixement lent dels pobles petits que els faci superar la barrera dels 5.000 habitants i per tant, a ser inclosos en la categoria superior, sinó que el roc és és de decreixement, ja que és major el nombre dels que desapareixen que no pas els dels que s'incorporen a les categories superiors. En efecte, del 1950 al 1970 desapareixen com a municipis vuitanta-set, és a dir, el 8,2% dels existents l'any 1950. - Alguns d'aquests municipis desapareixen com a lloc habitat, i resten absolutament abandonats. D'altres es veuen abocats a integrar-se dins d'altres municipis. - En conseqükncia, malgrat que es passa de trenta-cinc a cinquanta viles entre fi.000 i 10.000 habitants entre el 1950 i el 1970, la seva oblació sols passa del 7,3% al 8% de la població total catalana. - S'ha produ'it un desplaGament migratori de la població resident a Catalunya cap a les zones urbanes, i entre aquestes les capitals de comarca. Si hi sumem la 8.501 - 12.000 6.201 - 8.500 1.983.000 pts./kmZ 3.601 - 6.200 32.001 - 77.000 11 1.501 - 3.600 16.001 - 32.000 501 - 1.500 Grific II. Valoració de la poblacid total per comarques entre 1950 i 1975. immigració exterior, explica el 305,9% del creixement de la població resident en municipis de més de 10.000 habitants. - En resulta un procés de despoblació absoluta, i d'una doble polarització en 52 municipis dels 972 existentes (on viu el 74,s0/o de la població) dels quals 23 són capital de comarca, i la resta estan situats dins l'hrea metropolitana de Bar'celona. Significa observant-ho des de l'altra vessant, que quinze comarques, sobre les trentavuit establertes per la Generalitat el 1936, no han pogut efectuar la integració del seu territori per la pressió polaritzadora de Barcelona i de la resta de capitals de província. (~ONCLUSI~ SOBRE EL MODEL ANALÍTIC La penetració del mode de producció capitalista per tot el territori catali durant a~quests anys es troba a la base dels fenbmens analitzats. Hem vist el seu paper en el procés d'immigració des de l'exterior del territori catalh, perb tambk ha actuat sobre l'espai interior. D'una banda s'ha elevat el nivell de vida general, la qual cosa ocasiona un increment de les diferkncies entre els ingressos de la forca de treball integrada en el mode de producció capitalista respecte a les percepcions dels sectors precapitalistes, sobretot en el treball dependent. A més, la introducció de noves tkcniques productives converteix en marginals bon nombre de produccions desenvolupades sota tecnologies precapitalistes i idhuc primer capitalistes (el tkxtil en seri un exemple). Per aquest procés deixaran d'ésser rendibles sectors i espais, especialment en l'agricultura, en quk nombroses terres s'incorporaran a la categoria de terres marginals. Si a aixb hi afegim que l'increment de prodluctivitat sobre un mateix sbl representa una disminució en la for~a de treball nkecesshria per unitat de superfície, i que el sbl tambk disminueix, apareix un excedent de for~a de treball en aquestes kees. Sols una substitució productiva podria g,enerar nous llocs de treball. Perb la localització d'aquests nous llocs de treball, seguint la lbgica del mode de producció capitalista, ha d'efectuar-se en llocs econbmicament bptims (respecte a vies de transport, de mercat de treball, d'aglomeracions urbanes, etc.), i aixb poques vegades coincideix amb les hrees marginals. Davant d'aquesta situació, a la qual s'ha de sumar la dificultat que en zones d'escassa població s'estigui disposat a invertir-hi grans quantitats en serveis que augmentin la qualitat de vida, i si a aixb s'ajunta el reclam que ofereixen les ciutats, és lbgic un moviment de desplacament cap a aquestes ciutats dels habitants del nnedi rural. La conclusió que es deriva del plantejament efectuat a les phgines anteriors és que, en la mesura en quk l'assentament i l'articu!aciÓ de la població en l'espai est;an subordinats al procés ~roductiu d'una forma fonamental, els canvis en aquest, sia per variacions en els processos de producció, en l'organització del treball, en la divisió tkcnica del treball, etc., o bé per canvis en l'articulació espacial del sistenna productiu, fins i tot a escala mundial, i més específicament en la seva concreció territorial, serh el que dirigirh les transformacions en l'articulació territorial, i molt en concret de l'assentament humh. Sempre, perb, caldri tenir present la <<for~a conservadora)) de les realitzacions espacials produ'ides prhiament per arribar a funcionalitzar l'espai, donada la immobilitat absoluta dels espais físics produ'its, o la relativa dels espais culturals i psico-socials de la població, de cadascun dels individus que la componen i de cada unitat familiar concreta. És així com la jerarquització ocuparh un lloc important en la mesura en quk es potenciin les possibilitats de divisió del procés de producció de valor i que aug- menti la mobilitat dels factors. Consegüentment, la deslocalització serh més factible i s'hauran d'establir els canals adequats pels quals circuli, estructuradament, en un sentit i en l'altre, la producció, la for~a de treball, l'intercanvi, l'excedent, el consum, les inversions i les ordres i decisions. L'espai, en la seva divisió i articulació social, haurh de plasmar la divisió i articulació de les relacions socials de producció.