La ciutat-jardí d'iniciativa oficial espanyola a l'època franquista: el cas del grup d'habitatges sindicals de Sant Narcís de Girona

Documents djlnalisi Geogralfica, 7, 1985, pp. 49-80 La ciutat-jardí d'iniciativa oficial espanyola a l'&poca franquista: el cas del Grup d'habitatges sindicals de Sant Narcís de ~irona' Rosa Ma Fraguell* Résumé / Abstract / Resumen Cet article étudie:, dans sa premiere partie, le r81e que, plus ou moins dirkctement, ont exercé les différents agents urbains (propriétaires du sol, Etat, organismes publics de caractere local) dans la génbse du Groupe de logements syndicaux de Sant Narcís de Girona. Les intérkts de ces différents agents n'allaient pas dans le mCme sens, ce qui prouve le manque d'unité au sein de la classe sociale dominante. On y montre la présence des grands propriétaires ruraux au Pla de Girona, ce qui a eté déterminant pour la croissance urbaine de la ville; I'intewention permanente de I'Etat dans la construction et la promotion de logements du genre <<populaire~ dans les premitres années de I'aprks-guerre; I'identification des organismes publics locaux -Mairieavec les propriétaires du sol; et la dépendence de plus en plus accusée de Sant Narcís vis-a-vis du centre de Girona. Le Groupe de logements syndicaux de Sant Narcís, mis a part son caracthe de ' Aquest article ha estat redactat a partir de la tesi de llicenciatura La ciutat-jardí i l'Obra Sindical del Hogar a l'epoca franquista: el cas del Grup d'habitatges sindicals de Sant Narcís de Girona, llegida al Departament de Geografia de la Universitat Autanoma de Barcelona el setembre de I'any 1983. * Escola Universithria de Formaci6 del Professorat, EGB. universitat Autanoma de Barcelona (Girona). quartier-jardin, constitue une unité urbaine toute originelle dans la ville de Gérona et dans I'ensemble des villes capitalistes, car il présente dans un espace fort reduit différentes unités morphologiques, unies par le m&me style d'architecture, ce qui lui confere de I'uniformité par rapport a I'environnement. La deuxikme partie de I'article est consacrée a I'étude de la population du Groupe Sant Narcis, qui se caractérise par le vieillissement, lié 2 I'abandon et i la progressive déterioration du quartier, ainsi que par la composition sociale hétérogene; les différentes catégories de logements, distribuées inégalement dans I'espace, configurent une claire segrégation sociale 2 I'intérieur du Groupe. The first part of this article examines the role played by different urban agents (land propietors and local and national public authorities) who intewened directly or indirectly in the creation of ((Sindicate Housing,, in Sant Narcis de Girona. Their attitude (in some cases favourable and in others unfavourable) to the sheme is specified, and it is noted that such diverging attitudes demonstrate the lack of unity of purpose within the same dominating social class. The basic questions are: 1) to prove that the major rural land propietors en el Pla de Girona controlled the urban expansion of the city; 2) to demonstrate the existence of continous intewention by the National Government in the promotion and constitution of low cost-housing during the ygars following the Civil War (when the Sant Narcis estate was built); 3) to verify the support given by the local public authorities (the City Council) to the land-owners; 4) to point out the constantly increasing dependence of Sant Narcís on Girona's city centre. Although the Sant Narcis <(Sindicate Housing~ possesses some characteristics typical of garden estates, it forms a truly unique urban unit within the city of Girona, and in capitalist cities in general, in so much as it offers different morphological units within a relatively limited area, while at the same time architectural similarities give it a uniform appearance in comparison to its surroundings. The second part of the article consists of a study of the population of the Sant Narcis estate. The principal characteristics are the progressive aging of the population and its abandon, as a result of continuous urban degradation and the heterogeneous social class composition, which was distributed differently according to the category of dwellings and hence implied clearly defined social segregation. En la primera parte de este articulo se estudia el papel que han desempefiado 10s diferentes agentes urbanos (10s propietarios del suelo, el Estado y 10s organismes públicos locales) que directa o indirectamente han intervenido en la genesis del Grupo de viviendas sindicales de Sant Narcis de Girona; 10s intereses de estos agentes no son coincidentes y el10 prueba la falta de unidad de la clase social dominante. Se demuestra la presencia de grandes propietarios rurales en el Pla de Girona; la intervención permanente del Estado en la construcción y promoción de viviendas tip0 cccasas baratas* en 10s primeros años de la posguerra (años en 10s que se construye Sant Narcis); la identificación de 10s intereses de tos organismos públicos locales -Ayuntamientoy de 10s propietarios del suelo; una dependencia cada vez mas acusada de Sant Narcis respecto al centro de Gerona. El Grupo de viviendas sindicales de Sant Narcis, aparte de presentar caracteristicas propias de barrio ajardinado, forma una unidad urbana muy original, ya que presenta en un espacio reducido diferentes unidades morfológicas unidas entre ellas por un mismo estilo arquitectónico que le confiere una acusada uniformidad respecto al entorno. La segunda parte del articulo está dedicada al estudio de la población de Sant Narcis, que acusa un envejecimiento progresivo y un abandono del barrio. El10 es resultado de una continua degradación urbana y de una composición social heterogénea, repartida en el espacio de forma desigual según la categoria de la vivienda ocupada y que determina una clara segregación social espacial. Els orígens del Grup de Sant Narcis El Grup de Sant Narcis esta emplagat en una part d'aquelles terres que eren i són conegudes pel nom de Pla de Girona. Com el seu mateix nom ja ens ho indica, comprkn tota aquella zona mancada de relleus accidentats que s'estén al peu de la ciutat de Girona i que arriba a ultrapassar els límits administratius del municipi. El fet de tractar-se d'un paisatge practicament planer, de terres enriquides amb al.luvions aportats pels rius que hi conflueixen (fets que determinen una gran facilitat per al regatge), fa que, anteriorment a la construcció del Grup de Sant Narcis, el desenvolupament agrícola hagi estat molt important i que la població es trobés dispersa habitant en antics masos, i que es mantinguessin densitats de població molt baixes. Mentre no es construeixen les noves cases del Grup de Sant Narcis, el Pla de Girona manté, doncs, un caracter rural típicament tradicional, de,masies ai'llades que s'aplegaven a 1'entorn.de camins vei'nals que travessaven el Pla i conduien cap a Santa Eugknia de Ter, i amb un nombre de població insignificant respecte a la resta del municipi de Girona. A la segona meitat del segle xx es converteix en la gran area d'expansió urbana de la ciutat de Girona, on, com tota capital de província, convergeixen la major part de les activitats econbmiques i administratives, i esdevé un centre receptor d'immigrants a consequbncia de la política econbmica i territorial emprada pel nou rbgim franquista. El sbl afectat per la construcció del Grup d'habitatges de Sant Narcis és de caire totalment rural. Només una petita zona -aquella que es troba situada junt a la carretera de Santa Eugbnia de Ter i que representa un 2,4 % de la superfície total afectadapot ser qualificada de terreny expectant o de solars sense edificar. No ha estat gens difícil adonar-se que la majoria dels propietaris afectats per l'expropiació formaven part de I'oligarquia dominant de la ciutat, que estaven plenament representats en les estructures del poder local, des d'on llurs interessos en la generació de l'espai eren respectats i defensats. En les diferents fonts consultades2 s'han trobat pocs noms de propietaris, la qual cosa fa pensar en l'existbncia de grans propietaris; fenomen bastant generalitzat en les zones d'expansió urbana de Girona. Els tretze propietaris afectats pel projecte de construcció del Grup d'habitatges de Sant Narcis, que solament constitulen un 6 % del total dels contribuents de la riquesa rústica del municipi de Girona, pagaven un 21,3 % del líquid imponible, és a dir, 3,2 vegades del que pagaven de mitjana el conjunt dels contribuents gironins (Taula I). TAULA I Repartiment de la propietat del sol Girona Propietaris afectats del Grup de Sant Narcís per I'expropiació Total Contribuents 198 13 Líquid imponible (en ptes.) 106.605 22.714 Mitjana per contribuent (en ptes.) 538,4 1.747,2 Font: Llibre d'Amillarament de la riquesa rústica i pecudria del terme municipal de G~rona de I'any 1945, núm. 85 (Arxiu Biblioteca Casa de Cultura de Girona). Per a I'elaboració d'aquesta part del treball s'ha cercat en les fonts de tipus fiscal, concretament en els Llibres d'Amillarament de la riquesa rústica ipecuaria del terme municipal de Girona de I'any 1945. Aquests suplien la manca d'un cadastre. Aprofundint més tenim que els cinc propietaris que pagaven la mitjana més elevada de 3747,8 pessetes, sobrepassaven set vegades la mitjana dels contribuents de la riquesa rústica a Girona; i solament els Almeda i Guito, coneguda família de terratinents de Cassa de la Selva, l'excedien en 13,l vegades. Dedui'm clarament que, en general, tret d'algun cas ai'llat, els propietaris dels terrenys a expropiar pel projecte inicial d'emplaqament del Grup d'habitatges sindicals de Sant Narcís --presentat per l'arquitecte de 1'Obra Sindical del Hogarhan de rebre la qualificació de grans propietaris. Era d7esperar que davant l'impacte de creixement urba, fruit de la centralització dels organismes administratius i burocritics en la ciudad de Girona, aquests grans propietaris rurals es convertissin en propietaris de sol urba i cada cop estiguessin més interessats en el creixement de la ciutat. Els tretze propietaris afectats per l'expropiació tenien interes a mantenir intactes els terrenys, més que per la qualitat, per la grandiria d'aquests, ja que davant les perspectives de conversió dels camps en solars la qualitat interessava ben poc i en canvi si que interessava mantenir sense expropiar la major quantitat possible dels terrenys que possei'en en el conjunt del municipi. Així doncs, segons les dades recollides en el Llibre &Amillarament de l'any 1945, de 24 ha 89 a i 76 ca afectades per l'expropiació, gaireb6 les 314 parts -733 %- eren de seca i no pas de primera qualitat, encara que totes de conreu. Sembla ésser que, si bé no es pagava per la qualitat, si que es pagava per la quantitat. Les terres a expropiar a cada un dels tretze propietaris afectats feien de mitjana 1 ha 91 a i 52 ca; pero anant més a fons -sense comptar a en Pinós, en Panella i en Teixidor, per estar molt poc afectats per l7expropiaciótots junts no perdien més de 17 Brees; el promig ja surt forqa més elevat, de I'ordre de 2 ha 47 a i 27 ca. Disposar de més de 2 hectarees en un lloc planer, a prop d'una ciutat com Girona en plena expansió urbana, era disposar d'una propietat d'una grandaria considerable que en un futur immediat podia permetre extreure'n una alta rendibilitat davant de l'increment del preu del sol; més i tot si hi afegim que hi havia algun propietari com la Narcisa Desoy que sobrepassava les 6 hectarees concentrades en una mateixa finca. De tot el fins aquí exposat, traiem la conclusió que la construcció del Grup d'habitatges de Sant Narcis a causa de l'emplaqament escollit afectava grans propietaris i, també, afectava grans propietats cada cop més estimades, no per la qualitat del sol, sinó per la localització. Era d'esperar, doncs, que es constitui'ssin grups o forces de pressió per eliminar el projecte de construcció del Grup o, encara més, per disminuir la superfície territorial de la zona a urbanitzar, ja que els terrenys adjacents al grup de cases després de la seva construcció adquirien automaticament una notable qualificació i I'especulacio d'aquests com a solars edificables era molt temptadora. El perque del naixement del Grup de Sant Narcis La ciutat de Girona, mantinguda fins fa poc temps gairebé dins del mateix clos emmurallat, a partir del 1930 comenqa a estendre's pel Pla de Girona, pero mai ultrapassa la via fkrria de Madrid-Franqa. És a finals de la dbcada del quaranta quan s'inicia la construcció del Grup d'habitatges de Sant Narcis a I'altre costat de la barrera artificial de les vies del tren, quan no li feia cap falta; a Girona, propietats situades als eixamples, tant els de la Merce com el de Figuerola, es mantingueren sense edificar per raons especulatives durant molt temps, adhuc fins a I'actualitat, contribuint així en el creixement de l'extraradi i provocant la rapida transformació de sol rural en sol urba. (Grafic I i Fotografia 1.) L'emplaqament del Grup queda justificat si tenim en compte que essent Girona i Salt poblacions de gran dinamisme i d'una interrelació permanent, Sant Narcis constitueix un punt entremig que participa dels dos centres de treball. Els primers habitants del Grup de cases sindicals de Sant Narcis han exercit el paper de colonitzadors; han originat la progressiva ocupació de tots aquells terrenys no urbans -o qualificats com a urbans, pero on la principal utilitzaFotografia I. Emplacament del Grup de Sant Narcís respecte a la ciutat de Girona. 54 ció és l'agrícolafins arribar a assimilar tots aquells nuclis que restaven totalment separats de la principal ciutat de Girona. Aquest és el cas de Santa Eugenia de Ter i més tard de Salt. El fet ha estat vist de molt bon grat pels propietaris dels sols vei'ns, ja que els ha reportat una apreciable revaloració dels solars amb la corresponent apropiació de plus-values. Malgrat que la construcció del Grup d'habitatges desencadena, en un principi, l'oposició dels grans terratinents afectats per l'expropiació, Sant Narcis neix fruit d'un joc d'interessos. En un principi el naixement del Grup es fonamenta en la manca d'habitatges de tipus social, produida per la destrucció de cases durant la Guerra Civil espanyola i per la crisi economica de la postguerra. En aquests moments la incapacitat de l'economia privada, la manca d'inversió, obliga la intervenció permanent de 1'Estat com a promotor d'habitatges. Per a tal fi crea organismes públics com 1'Instituto Nacional de la Vivienda i l'Obra Sindical del Hogar, que, tant a nivell local com a nivell global, es dediquen juntament amb el Ministeri de Treball a la construcció i administració d'habitatges socials o de renda limitada. Cal també tenir presents les inundacions dels dies 17 i 18 d'octubre de l'any 1940., com a causants de destrucció i posterior edificació de cases i barris. Immediatament, el recent estrenat govern del general Franco respongué a les lamentacions dels damnificats assegurant ajudar als corresponents Ajuntaments afectats. Amb una rapidesa sorprenent, en el Butlletí Oficial de I'Estat, amb data de 1'1 de novembre de l'any 1940, segons decret del Ministeri de la Governació s'oferien credits a llarg termini i amb baixa taxa d'interes als Ajuntaments de les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona, per a poder solucionar els mals sobrevinguts amb motiu de les inundacions; el de la manca d'habitatges era un dels més urgents. Als motius que determinaren la creació del Grup de Sant Narcis també s'ha d'afegir el de la capitalitat de la ciutat de Girona i les seves repercussions urbanistiques. El regim polític franquista s'ha caracteritzat per potenciar el centralisme administratiu en les capitals de província amb la consegüent concentració de capital que desencadena paral-lelament la concentració dels mitjans de producció i de control. Aquesta concentració suposa per a Girona, com per a tantes altres ciutats espanyoles, una serie de repercussions urbanistiques molt importants. La conversió de Girona com a centre de treball, davant la mis2ria de moltes terres de caracter rural no potenciades econbmicament i relegades al subdesenvolupament, comporta inevitablement l'arribada de grans onades de població immigrada amb una serie de necessitats per a la reproducció com a forsa de treball. I la primera necessitat per a tot nou arribat és l'habitatge de preu moderat. El procés de creació del Grup de Sant Narcís L'ocupació dels terrenys L'expropiació dels terrenys que havien de donar pas a la construcció del Grup de Sant Narcís ha estat tota una historia ben complicada. De l'avantprojecte inicial elaborat l'any 1942 fins arribar a la redacció i aprovació del projecte definitiu de I'any 1947, les retallades foren importants. L'avantprojecte per a la construcció del Grup de Sant Narcis amb data d'octubre de l'any 1942, aprovat per 1'Instituto Nacional de la Vivienda, que ocupa un espai de 178.402,5 m2 per a la construcció d'edificis i 73.033,5 m2 per a vials, i que fa un total de 251.436 m2, és considerat molt ambiciós pels propietaris. Preveu la construcció de 507 habitatges i 69 annexos, dotats d'uns serveis raonables i necessaris entre els quals hi havia: església i centre parroquial, cchogar del productor>>, col-legi, camp d'esports, clínica-sanatori. En cap moment esta en la idea de l'autor-arquitecte situar el Grup en un lloc marginat respecte al centre de Girona, com algú podria sospitar en veure Sant Narcis a l'altre costat de les vies del tren. Les comunicacions serien, doncs, facils i rapides amb el centre de Girona i de Salt, ja que I'avantprojecte havia d'incloure un viaducte o pas elevat que travessaria les vies dels ferrocarrils de Madrid-Fransa i de Sant Feliu de Guíxols; la seva construcció havia d'afectar les serradores d'en Gil -tallant pel mig I'edifici que feia funcionar les dites serradores-, i terrenys dels germans Almeda. L'aplicació de l'esmentat avantprojecte comportava, a part de I'ocupació d'uns terrenys, I'enderrocament d'una serie d'edificis, alguns d'ells d'un valor inestimable per la seva funció economica, com podien ésser les serradores d'en Coll i Viader i les d'en Gil. L'avantprojecte passa ja a ésser projecte el novembre de l'any 1944, pero amb un lleuger retoc: les serradores d'en Coll i Viader i la casa-residencia d'en Gil són lliurades de l'ensorrament. Es continuen mantenint els mateixos serveis i sortides de l'avantprojecte de l'any 1942. El projecte de l'agost de I'any 1945 ja denota grans canvis. La superfície total a ocupar passa a ésser de 189.890,3 m2, amb una reducció de l'ordre dels24,4 % del terreny previst inicialment. La retallada no afecta, pero, el nombre d'habitatges a construir, que continua essent el mateix, sinó els serveis de que havia de disposar el barri. S'anul.la el servei d'escola, de manera que en Coll i Viader es lliura de l'expropiació i 1'Esperansa Bru d'una bona part dels terrenys que perdia en un principi amb l'execució de l'avantprojecte. Més tard, cap als anys seixanta, aquests terrenys foren venuts a immobiliaries que hi construi'ren edificis d'habitatges amb una ocupació intensiva. Amb aquesta operació els propietaris en sortiren el maxim de beneficiats.! en el centre de totes les activitats comercials i socials, i de reflectir el poder i la influencia de 1'Església en un moment de mkim prestigi. Ja des del Renaixement, en aquests tipus de plinols es dóna molta importincia a la perspectiva, de manera que en aquest cas l'arquitecte no solament es conforma amb construir un edifici monumental -1'església-, sinó que es preocupa que la seva obra quedi visualment llui'da gracies a la predncia al davant d'aquesta dels espais oberts de la plaqa i la rambla (Fotografia 5). Els carrers, fora dels principals, com són ara l'avinguda de Sant Narcis (Fotografia 2), la rambla de Catalunya i el de Ntra. Sra. de la Salut, en general són estrets i no permeten una doble circulació de cotxes. Tot sovint, pero, els jardins donen directament al carrer i són una obertura de verd privat que suavitza l'estretor dels esmentats carrers (Fotografia 6). Sant Narcis respon a la creació, segons la política urbanística del moment, de polígons d'habitatges unifamiliars, d'una o dues plantes, que alternen amb d'altres de plurifamiliars, de tres i quatre plantes, disposats en una trama regular i uniforme, amb equipaments mínims; tot plegat fa de Sant Narcis un nucli ai'llat i mal integrat a la ciutat. La utilització del so1 és completa, ja que, un cop el Grup és edificat, l'espai interior resta tot ocupat. Fotografia 6. El carrer Roma és un d'aquells carrers estrets que es troben sovint en el Grup de Sant Narcís i que no permeten una doble circulació de cotxes; l'estretor fa que el transit sigui mínim. La tranquilditat i la verdor dels jardins el converteixen en un dels carrers més idildics de Sant Narcts. Si bé 170SH a Sant Narcis ha construi't un grup d'habitatges de poca qualitat constructiva, pretén donar l'aparenqa de satisfer l'aspiració de proporcionar als treballadors llars cbmodes, incloent-hi elements típics de l'habitatge burgh. Fem aquesta afirmació tenint en compte que els habitatges del Grup de Sant Narcis gaudeixen de superfícies superiors a les de la majoria d'habitatges construi'ts en la mateixa &poca, Bdhuc per la mateixa OSH. Essent la superfície mínima exigida per la Normativa vigent de l'any 1944 de l'ordre dels 37,5 m2 per habitatge, sembla ésser que l'OSH, procurant respectar aquesta xifra, en el polígon d'habitacles de la Trinitat de Barcelona, construi't en els anys 1954-1955, crea habitatges de superfícies que oscil-len3 entre els 38 i 49 m2; en el Grup de Sant Narcis la superfície dels habitatges augmenta considerablement i assoleix els 86,l m2 de mitjana. Sant Narcis és un cas a part dins de la política constructiva oficial del moment. En certa manera podem parlar d'un barri privilegiat; pero dins del mateix Grup hi ha uns habitatges que ho són més que altres: Cases més benestants .......................................... 101'8 m2/habitatge Cases per a obrers i petits artesans .......................... 76,- m2/habitatge Pisos ............................................................... 75'6 m2/habitatge Fotografia 7. Habitatges de pisos a la placa Montserrat. Dades extretes de la revista Cuadernos de Arquitectura y Urbanisme, núm. 105, novembredesembre del 1974. Fotografia 8. Habitatges de pisos al carrer Ntra. Sra. de Núria. La part posterior dels phos tot sovint amaga la degradació (que podríem anomenar barraquisme en altura) de qut són objecte. Fotograjia 9. Habitatges per a petits artesans, arrenglerats en filera al carrer Lleida: consten de planta baixa i pis, car bona part de la planta baixa esta ocupada pel taller. Fotografia 10. Habitatge més benestant al carrer Bisbe Sivilla. Es tracta del tipus d'habitatge que per la seva superfície, ornamentació, equipament i localització, es converteix en el més estimat de tot el Grup. Pisos i cases per a obrers i petits artesans (Fotografies 7,8 i 9), que representen respectivament un 37,7 % i un 22,8 % del total dels habitatges del Grup, formen un bloc de pes important dins del conjunt 40,5 %- que s'oposa al de les cases més benestants (Fotografia 10) -393 % del total dels habitatges-, sempre més ben parades. A partir d'aquí, segons les orientacions establertes per 1'Instituto Nacional de la Vivienda entre els anys 1961-1964, podem fer una classificació dels habitatges del Grup de Sant Narcís per categories, en funció de la seva superfície. L'INV determina que hi ha tres categories d'habitatges, dels quals les superfícies en m2 poden oscil.lar entre: 1 ." categoria 2." categoria 3." categoria 120-160 90-120 70-90 És clar que Sant Narcís 6s un barri de terceres i, amb un grau no tant accentuat, de segones. Només podem considerar de primeres, en superar la superfície estipulada per l'INV, un 5,4 % dels habitatges, que corresponen a aquells destinats a professionals liberals i a funcionaris. En traduir aquestes Últimes xifres en trames reflectides en el Grafic I1 per tal de veure quina distribució es dóna en l'espai, observem que hi ha un intent per part de I'arquitecte-autor de crear un barri heterogeni, des d'un punt de vista morfologic, i a la vegada equilibrat; és a dir, no pretén diferenciar unes arees amb uns tipus d'habitatges, sinó que aquests es troben barrejats i constitueixen petites arees o illes, a la vegada heterogknies. De totes maneres en el plano1 es distingeix clarament una primera zona, aquella compresa entre la carretera de Santa Eugknia i les vies del carrillet d'Olot, corresponent al primer tram de l'avinguda de Sant Narcis -per tant més prbxima a Girona-, que es caracteritza per ésser de millor categoria (cases de més superfície, tot i que també s'hi troben pisos i casetes per a obrers i petits artesans), i per una marcada tendkncia a decantar-se cap a Girona i a independitzar-se de la resta del Grup, sobretot fins l'any 1969, quan, un cop tretes les vies i les barreres del carrilet d'Olot, s'aconsegueix una integració i comunicació més faci1 entre una i altra banda del Grup. S'hi observa també una segona Area a l'altre costat del carrilet d'Olot, tocant a l'avinguda de Sant Narcís en el seu segon tram, entre els carrers de Ntra. Sra. del Mont i de Tarragona, a l'extrem final del Grup, caracteritzada per la densificació. És la zona on es concentren més quantitat de pisos 40 %- i d'habitatges de baixa categoria en general. Crida l'atenció la superconcentració d'habitatges de primera categoria en l'angle comprks entre els carrers Narcis Xifra Masmitja i l'avinguda de la Hispanitat, que no obeeix, pero, a cap raó lbgica. Les funcions urbanes L'habitatge és l'ús primordial que es dóna al sol del Grup d'habitacles sindicals de Sant Narcís. Segueixen el comerg i els serveis en general, mentre que la indústria és totalment inexistent. 1,'única indústria que podríem trobar en el barri és la petita de caricter semi-artesa o de taller. El comerg al detall és el més representatiu del barri. Els tipus de comergos més abundosos són els de productes alimentaris, d'una distribució irregular o, més ben dit, d'una superconcentració en la plaga Assumpció. Cal diferenciar dues etapes en la vida comercial del Grup de Sant Narcis: una primera que coincideix amb l'kpoca de maxima ocupació i de ple apogeu del barri -són els anys cinquanta i seixanta-, en quk els comerciants de Sant Narcís no tenien competbncia i gairebé totes les botigues de la plaqa Assumpció estaven obertes. I una segona que s'inicia a finals de la dkcada dels seixanta -etapa de decadencia de la vida comercial del Grup, en la qual, de forma progressiva, les botigues i establiments de la plaga Assumpció van tancar portes perquk els petits comerciants del Grup no poden competir amb els establiments que s'obren en el nou barri que es crea a l'entorn del Grup d'habitatges sindicals. Els serveis existents en el Grup de Sant Narcis són molt pocs. Hi trobem les escoles i centres d'ensenyament com ara 1'Escola de Formació Professional Industrial i Hostelera, que comensa a funcionar al mateix temps que el Grup, l'any 1952, amb un ambit territorial molt més ampli que el del barri i el del municipi de Girona, fins i tot de la província, per la qual cosa esdevé un servei molt deslligat de la vida i de la g&nesi del Grup. I les escoles de primaria que han solucionat parcialment les necessitats escolars del Grup, en no haver-se construi't l'edifici que havia de servir com a centre d'ensenyament primari, l'Església, que durant aquests temps venia a substituir la mancansa en aquest sector, promovia escoles dependents del Patronat Diocesa com la que va funcionar a partir del desembre de l'any 1952 en les dependcncies del Centre Parroquial de Sant Narcis; la capacitat d'aquesta escola, pero, era mínima i no cobria ni la meitat de les necessitats de la població en edat escolar, fins que el mes de juliol de l'any 1971 és integrada a la de la Mare de Déu del Mont en el barri del mateix nom. A partir d'aquest moment la mainada del Grup de Sant Narcis haura de cercar l'escola fora del Grup. Pel que fa a les escoles som conscients que Sant Narcis es troba subequipat i encara més després de la construcció dels blocs de pisos a l'entorn del primer nucli d'habitatges sindicals. El servei dels transports públics és tanmateix forsa deficient, donat que només hi arriba una línia d'autobús que surt d'una de les vies més dinamiques de Girona, la Gran Via de Jaume I, cada mitja hora, fet que comporta dificultats d'accés per part dels vianants tenint en compte que la distancia que separa el centre del Grup del de Girona-ciutat és de 2 km. El Casal Parroquial, que funciona des de finals de l'any 1972, és la seu de les manifestacions socials del barri, des d'on un grup de gent de totes les edats organitza diferents activitats que donaran vida i cohesió al Grup. Un altre grup de gent que treballa al barri és 1'Associació de Vei'ns de Sant Narcís, que, seguint el camí ja iniciat per d'altres associacions socio-urbanes, es constitueix el 2 d'abril de l'any 1972. I per Últim resta per analitzar un edifici que és molt característic dels barris sindicals i que és el resultat del paternalisme urba dels sindicats verticals: l'cchogar del productor>), centre de reunió social dels homes del Grup, que ve a substituir al ja tan tradicional caf& de poble. Fins aquí hem vist com el Grup de Sant Narcis constitueix una unitat morfologica caracteritzada pel plano1 i per la utilització del sol respecte dels sectors vei'ns -barris caracteritzats per altes densitats d'edificació-, amb una tipologia de construcció particular, pero sense una unitat autonomica amb vida propia. Com és característic de les ciutats capitalistes, els barris periferics que envolten el nucli central es converteixen en Brees suburbanes amb una homo- genei'tat funcional. La tasca que exerceixen dins del conjunt urba és purament residencial, per la qual cosa depenen totalment de fora per qüestions de treball i de serveis. A partir d'aquí és quan ens qüestionem si podem considerar com a barri el Grup de Sant Narcis i si aquest esta mancat d'aquell conjunt de funcions que el farien relativament autonom (CASTELLS, 1974). La població del Grup de Sant Narcis en el moment de la seva plena ocupació-any 1960 Tot i que l'any 1960 el Grup de Sant Narcis assoleix la seva maxima ocupació poblacional, presenta una densitat baixa -146 hlha-, propi dels barris ajardinats, no massa corrent en aquella epoca en d'altres barris construi'ts per la mateixa OSH: Urbanització Meridiana (1948) -812 h1ha.-, Ntra. Sra. de la Merce (1950) -226 h/hai Verdún (1958) -741 hlha, entre altres. En tractar-se d'un barri nou, l'estructura de la població és molt simple, caracteritzada per la presencia de dos grups d'edats molt significatius en estar el Grup composat per famílies joves i de caire tradicional: un constitui't pels infants i joves i l'altre pels adults, és a dir, pares i fills (Grafic 111). La població és basicament gironina, la qual cosa ens indica que la construcció del Grup fou vista de bon grat pels habitants de la ciutat, que ben aviat procuraren assentar-se en els habitatges de més categoria. De la població procedent de fora de la ciutat de Girona, per ordre d'importancia cal citar en primer lloc els que vénen de les comarques gironines i els de la resta de Catalunya, que determinen el caracter marcadament catala de la població resident en el Grup de Sant Narcis; seguint aquest ordre tenim la preskncia dels nascuts a les regions meridionals de 1'Estat espanyol, per manca de feina en el seu propi país, i en particular els nascuts a la ciutat de Madrid, que vénen com a funcionaris (Grafic IV). Hi ha un gran predomini d'inactius, on sobresurten els escolars i estudiants, en tractar-se d'una població jove, i també les mestresses de casa, a conseqükncia de la dkbil integració de la dona en el món del treball. La població activa esta ocupada majoritariament en el sector terciari amb predomini dels treballadors dels serveis públics i privats poc qualificats. La població del Grup de Sant Narcis en el moment de la seva decadkncia-anys 1975-1981 El Grup de Sant Narcis, des de la seva maxima ocupació poblacional assolida l'any 1960, ha iniciat una devallada continuada en el nombre d'habitants. El despoblament acompanyat d'una degradació física del barri s'accentua a par- BIBLIOGRAFIA AA.VV., 1983, Girona i els seus barris, Girona, Ajuntament de Girona-Servei Municipal de Publicacions. AA.VV., 1975,<<Muy noble, muy leal, fidelísima, inmortal y excelentisima o simplemente Gerona,, C.A.U., núm. 29, pp. 29-133. . ALQUIER, F. et al., 1974, acontribuciones a la teoría de la urbanizaci6n capitalista,, Documents dilnalisi Urbana, Publicacions del Departament de Geografia de la UAB, núm. 2, pp. IXXXIV, 1-72. ANGUITA, F. et al., 1974, aLa Obra Sindical del Hogam, Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 105, pp. 34-85. ASCHER, F. et al., 1975, ~Los agentes urbanos y la producci6n de la vivienda~, Documents d'Andlisi Urbana, Publicacions del Departament de Geografia de la UAB, núm. 3, pp. 1-158. AYMONINO, C., 1972, Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna, Gustavo Gili, ed., col. <<Ciencia Urbanística*, núm. 11. BEAUJEU-GARNIER, J., 1972, Demogeografia, Barcelona, Labor. BEAUJEU-GARNIER, J. i CHABOT, G., 1970, Tratado de Geografia Urbana, Barcelona, VicensVives. BENEVOLO, L., 1982, EI arte y la ciudad contemporánea, Disetio de la ciudad, Gustavo Gili, ed., Barcelona, vol. V. BOTET I SISO, J., sense any, Provincia de Gerona, Albert Martin, ed., Barcelona. CAMPOS VE NU^, G., 1971, La Administración del Urbanismo, Gustavo Gili, ed., Barcelona, col, &iencia Urbanísticaw, núm. 5. CAPEL, H., 1974, <<Agentes y estrategias en la producci6n del espacio urbano espaioln, Revista de Geografia, Universitat de Barcelona, Departament de Geografia, vol. VIII, pp. 19-55. -, 1975, Capitalismo y morfologia urbana en Espatia, Barcelona, Los Libros de la Frontera. CARRERAS, C., 1980, Sants: Analisi delprocés de producció de I'espai urba de Barcelona, Barcelona, Serpa. CARTER, H., 1974, El estudio de la Geografia Urbana, Madrid, Instituto de Estudios de Administracibn Local. CASTELLS, M., 1973, Problemas de investigación en sociologia urbana, Madrid; Siglo XXI. -, 1974, La cuestión urbana, Madrid, Siglo XXI. ENGELS, F., 1977, El problema de la vivienda y las grandes ciudades, Gustavo Gili, ed., Barcelona. GARC~A BELLIDO, J. i GONZALEZ TAMARIT, L., 1980, Para comprender la ciudad, Madrid, Nuestra Cultura. GARC~A CASTRO, T., 1974, <<Barrios barceloneses de la Dictadura de Primo de Riveran. Revista de Geografia, Universitat de Barcelona, Departament de Geografia, vol. VIII. pp. 77-97. GEORGE, P., 1969, Geografia Urbana, Barcelona, Ariel. HARVEY, D., 1979, Urbanismo y desigualdad social, Madrid, Siglo XXI. JOHNSON, J. H., 1974, Geografia Urbana, Vilassar de Mar, Oikos-Tau, col. <<Elementos de Geografia>>, núm. 3. LEFBBVRE, H., 1971, De 10 rural a 10 urbano, Barcelona, Península. PULIDO, T., 1979, El barrio de San Andrés, en Santa Cruz de Tenerife, Madrid, Selecciones Grhficas. RECOLONS, LL. et al., 1979, Catalunya: home i territori, Barcelona, Blume. SANCHEZ, J. E., 1981, La Geografia y el espacio social del poder, Barcelona, Los Libros de la Frontera. TERÁN, F., 1982, El problema urbano, Madrid, Aula Abierta Salvat.