Reunió de la Comissió sobre Educació Geogràfica de la Unió Geogràfica Internacional (Sitges, 25-31 d'agost de 1986)

Documents d'Anhlisi Geogrhfica 10, 1987 pp. 119-121 Reunió de la Comissió sobre Educació Geogriifica de la Unió Geogriifica Internacional (Sitges, 25-31 d'agost de 1986) Rosa Ascón i Maria Villanueva* Résumé / Abstract La Commission sur 1'Éducation Géographique de 1'Union Géographique Internationale a tenu sa réunjon a Sitges pendant la dernitre semaine d'aoiit 1986. Le sujet était ((Education géographique et société)) et les communications présentées traitaient principalement des questions comme les expériences didactiques, l'application des nouvelles techonologies dans l'enseignement géographique et la recherche en didactique. The Commission on Geographical Education of the International Geographical Union held its meeting at Sitges the last week of august 1986. The theme was ((Geographical education and society)) and the papers could be classified in three main subjects: teaching experiences, applications of new technologies in geographical education and research on didactics. * Universitat Autonoma de Barcelona, Departament de Geografia. . La darrera setmana d'agost va tenir lloc a Sitges la reunió de la Comissió sobre Educació Geografica, organitzada pel professor A. Hernando de la Universitat de Barcelona i presidida pel professor J. Stoltman de la Western Michigan University, sota el títol ((Educació Geografica i societat)). Hi van participar 36 professionals de l'ensenyament de la geografia de divuit palsos, amb una amplia representació de l'ambit anglosaxó, pero amb una destacable presencia de representants de bona part dels paYsos europeus (Alemanya, Bklgica, Dinamarca, Franca, Holanda, Iugoslavia, Polbnia), de I'URSS, el Brasil, la Xina, el Japó, Hong Kong i Nigtria. Malauradament, hem de remarcar la minsa presencia de professionals de I'ensenyament del nostre país, tot i ser-ne els organitzadors. Les sessions de treball es van organitzar en tres dies i la resta del temps previst es va esmercar en una visita a 1'Alt Pirineu, en una ruta des de la Vall d'Aran fins a la Cerdanya. S'hi van presentar onze comunicacions, de tematica i nivell diversos, que es poden agrupar en ressenyes d'experiencies puntuals d'aplicació didactica, experiencies sobre aplicació de noves tecnologies a l'aula i reflexions sobre la presencia de la geografia en els currículums escolars i la recerca didactica. Dins del primer bloc es poden destacar les aportacions de J. Okpala, que va analitzar el tractament de la regió mediterrania a les escoles secundaries de Nigeria mitjan~ant l'estudi dels llibres de text i els examens per a l'obtenció del Certificat d'Estudis, tot ressaltant l'emfasi en l'acumulació d'informació factual i les mancances pel que fa al coneixement real de la societat. També va destacar l'aportació de H. Haubrich, de Friburg, que va presentar materials per una ((geografia de l'entesa internacional)), enfocats a demostrar com la geografia ha col-laborat i col-labora en una visió etnocentrica del món i molt suggestius per ser utilitzats a l'aula. El professor R. Gerber, de Brisbane, va presentar un estudi detallat sobre el treball de mapes, realitzat amb alumnes escollits per la seva privilegiada capacitat i habilitat en aquest camp, per tal de fornir materials i elements als mestres que es troben amb alumnes que no segueixen bé el ritme lent de l'aula i que són capacos de buscar la seva propia informació i elaborar materials amb més nivell d'abstracció i síntesi. En el segon bloc, caldria assenyalar la comunicació de P. Green-Milber (el Quebec) sobre la utilització de les noves tecnologies d'informació en l'educació geografica al Canada, i la de L. Faugkres (Franca) sobre la promoció dels mitjans audio-visuals en les classes de geografia. Finalment, en el darrer bloc s'inscriurien les comunicacions de J. Stoltman (EUA) sobre el paper de la geografia en els currículums escolars als Estats Units des del segle XVIII fins a l'actualitat; la de D. Ha11 (Gran Bretanya) sobre la influtncia de la cultura, l'educació i la tradició en l'ensenyament del Mediterra- ni a les escoles angleses; i la de L. Marbeau (Franca) sobre els nous camins en didactica per passar de l'ensenyament d'una geografia factual a una recerca sobre els aprenentatges, interpretant la didactica com I'estudi de les interrelacions entre el coneixement científic, el coneixement ensenyat i el coneixement apres. Tal com assenyalavem al comencament, les comunicacions van ser molt dispars i es fa difícil fer-ne una valoració general, sobretot perqu& segons el nostre parer, hi mancava un eix o diversos eixos sobre els quals vertebrar els treballs presentants -cosa que el títol general suggeriaper donar eficacia al debat i poder arribar a algunes conclusions significatives. Es va trobar a faltar una major presencia de comunicacions que anessin en la línia del debat més actual, especialment en l'ambit anglosaxó, sobre la funció dels ensenyaments de geografia en els dissenys curriculars i sobre els nous enfocaments, com per exemple la geografia del gknere, tot i que eren temes presents fora de les sessions de treball. També creiem que hauria estat interessant poder oferir alguna mostra de publicacions sobre l'ensenyament de la geografia al nostre país, ja que era impossible fer cap visita a centres escolars o universitaris en les dates en que es realitzaven les sessions.