Ressenyes

OLIVERAS I SAMITIER, Josep. 1985, Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa (1800-1870), Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, 312 pp. OLIVERAS I SAMITIER, Josep 1986, La consolidació de la ciutat industrial: Manresa (1871-1900). Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, 300 pp. De I'estudi de la realitat i de l'evolució urbana ens ha d'aparbixer necessariament la imatge d'una entitat viva i dinamica. Aquesta és la impressió que ens fa I'estudi d'oliveras sobre la Manresa del segle XIX, en el qual analitza fonamentalment la relació entre industrialització i creixement urbh. L'obra que comentem es presenta en dos llibres diferents, pero malgrat les diferencies entre I'un i I'altre, hem de considerar-la com a unitat. Es tracta d'una aproximació que ens dibuixara les característiques de la ciutat industrial a través de I'analisi dels mecanismes que la configuraren al llarg del segle passat. Es tracta, evidentment, d'un estudi de geografia urbana que ens explica la formació i I'estructura de la ciutat industrial, contrastant les teories generals en el cas concret de Manresa. Pero és també un estudi que combina els mktodes historics, econbmics i sociolbgics per tal d'explicar com els homes i els diferents grups socials han anat aprofitant els recursos disponibles a cada moment, al llarg del període estudiat, per produir un nou espai urba, diferent del de la ciutat preindustrial. Un nou espai que els permetés gaudir dels beneficis de les noves activitats industrials i, alhora, que donés resposta a les necessitats d'us de I'espai que la nova societat i l'augment mateix de la població plantejaven. Ens trobem, doncs, davant d'una obra que combina les analisis més globals i abstractes (models d'industrialització, models interpretatius de la ciutat industrial) amb l'analisi més detallada, de carrer o de parcel.la concreta; i encara, on els protagonistes tenen noms i cognoms. I és aquesta contrastació empírica la que dóna vida a l'estudi urba, la que ens mostra les estratbgies dels diferents agents urbans i les especificitats de la industrialització i del creixement urba manresans. En el primer volum, Desenvolupament industrial i evolució urbana de Manresa (1800-1870), Oliveras ens mostra com les caracteristiques essencials d'una ciutat industrial del segle XIX es van donar també a Manresa, i com un canvi en la manera de producció, que anava acompanyat de I'aparició de la indústria moderna va provocar el creixement demografic i urbh de la ciutat. Per aixo, després de descriure'ns el model teoric de desenvolupament urba al segle XIX seguint les teories de Pred i de Jacobs, I'autor s'atura a analitzar les caracteristiques de la ciutat manufacturera. La ciutat pre-industrial conté una població jove i en una bona part flotant, mostra de la importancia de les migracions. La manufactura sedera i el comerc són la base econbmica de la ciutat. Amb el canvi de producció de la seda al cotó, naixeran les primeres fabriques que introduiran la nova manera de producció. L'agricultura, d'exportació en una bona part, sera un element basic perqub contribuira a l'acumulació de capital i alhora ser$ un complement molt important dels ingressos de les famílies treballadores. L'estructura urbana és analitzada a través de la localització de les diferents activitats i de les transformacions que tenen lloc a la ciutat. L'estructura és la prbpia d'una ciutat pre-industrial, en la qual no hi ha distinció entre lloc de treball i residbncia, i on trobem un zona o uns carrers de més prestigi social, ja que s'hi situen les residbncies de les capes més benestants, les funcions comercials i de serveis més especialitzades i els centres de poder. La ciutat que se'ns presenta a la segona part del llibre no és gaire diferent de les descrites per Dickens en la seva obra. Hi trobem concretat el model de ciutat industrial a partir dels canvis que experimenta en I'estructura interna i de I'aparició de barris obrers al costat de les fabriques. L'eliminació dels obstacles per al creixement urba i les transformacions provocades per l'aparició de nous mitjans de transport -el ferrocarril i les noves carreteressón conseqiibncia i alhora causa del desenvolupament urba. Després d'analitzar les caracteristiques de la població, l'autor descriu la transformació de les activitats economiques: I'enfosament de la veleria i l'ascensi6 de la indústria cotonera, sobretot la filatura. S'estudien també les possibilitats energbtiques de I'aigua manresana i els conflictes que es van derivar de la Iluita pel seu control. i'estructura economica de la ciutat és analitzada a partir del Cens de Contribucions comercials i industrials de 1860. El sector textil apareix com a motor de l'ecolnomia urbana i generador de noves activitats. L'expansió economica va acompanyada d'una millora important dels transports i de les comunicacions, la qual cosa ajuda a la potenciació del mateix sector tbxtil. Són interessants I'estudi de l'edificació i la tipologia de cases que hi trobem. A meis de la casa pagesa i de I'artesanal, propies de períodes anteriors, hi trobem un nou tipus de casa, la de pisos de Iloguer. A continuació segueix l'estudi de la propietat urbana, i de la localització de les activitats en I'espai urba, que ens mostra l'estructura de la ciutat. S'hi diferencia ja un espai industrial (prop del riu Cardoner i dels torrents de Sant Ignasi i de Predicadors) i un espai comercial i de serveis que configura el centre de decissions de la ciutat. En una ciutat en creixement i transformació apareixen nous problemes i noves necessitats. Per aixb es van realitzar, en uns pocs anys, grans obres d'infrastructura que havien de canviar la fesomia de la ciutat: la fabrica de gas i la xarxa d'enllumenat públic, els dipbsits i la xarxa d'aigua potable, les clavegueres, I'empedrat dels carrers. Les noves carreteres i I'arribada del ferrocarril acaben de transformar una ciutat que es dota, també, d'equipaments escolars i assistencials regits fonamentalment per ordes religiosos. Pel que fa a la societat del moment, ens trobem ja amb una burgesia industrial estructurada, sense oposició política i conscient del seu paper, i amb una important classe obrera formada majoritariament per dones, especialment a la filatura. El govern de la ciutat es troba en mans de fabricants ,i d'advocats, que constitueixen una minoria emprenedora que intervé activament en els processos socials i en la construcció de la ciutat. El segon volum de l'obra, La consolidació de la ciutat industrial: Manresa (1871-1900), és part de la tesi doctoral que, sota el títol Indústria i desenvolupament urba en una ciutat catalana de tipus mitja: Manresa en el segle xrx, va presentar l'autor a la Universitat de Barcelona. Aquest volum presenta unes característiques diferents respecte de I'anterior. A més d'analitzar aspectes de I'organització economica i de I'estructura urbana del període, l'autor s'entreté més -a causa, en part, de la major abundancia de les fontsen els aspectes de la construcció de la ciutat amb tots els seus condicionant~, i insisteix especialment en I'expansió d'aquesta cap al regadiu i en I'estudi de la propietat urbana. En aquest període, la industrialització s'accentua, pero varia la intensitat del procés segons la conjuntura economica i política. Amb aquesta es donara una maior diversificació d'altres activitats i serveis, entre els quals adquireix gran importancia el comerq a l'engrbs. Es reforqa, per tot aixb, el paper de capital de Manresa, que augmenta la seva %rea d'influencia. Augmenta, doncs, la demanda d'habitatges i, després de l'última guerra carlina, el creixement de la ciutat sera ja horitzontal i fora del reciente emmurallat. El desenvolupament urba es far2 seguint les carreteres de Vic i de Cardona, a les quals s'afegiran carrers transversals. La ciutat resultant tindra uns espais més diferenciats que els de la ciutat manufacturera. Aixi, sense que hi hagi una separació total i brusca de I'espai, trobarem zones industrials i zones de comerq especialitzat. També els artesans tenen una localització propia, igual que els serveis. Els espais residencials se separen segons la situació economica de la familia, i dins de la ciutat vella hi ha una clara diferenciació social en funció de I'alqada del pis que s'ocupa dins la casa. L'obra uresenta també un estudi d'altres factok que han incidit en la construcció de la ciutat. Aixi, analitza les atribucions municipals en materia urbana resseguint la legislació espanyola al llarg del segle xrx, especialment les lleis d'alineacions i d'eixample i les d'expropiació forqosa. Segueix amb I'analisi de les propostes concretes per ordenar la ciutat en el cas de Manresa: el Pla d'Alineacions i la seva realitat, i també els diversos intents frustrats d'elaborar un pla d'eixample, que no s'arriba a realitzar. Un altre reflex de la problematica ciutadana són les normes que s'imposen per al millor funcionament de la ciutat. Oliveras analitza les ordenances municipals de Manresa i els problemes que hi va haver per adequar-les i posar-les al dia. Unes normes massa estrictes haurien estat un fre per al creixement de la construcció i una limitació dels guanys que el sol urba possibilitava. Precisament, el paper dels agents urbans i dels diferents grups socials és comentat ampliament, abans de resumir en un model interpretatiu el desenvolupament de Manresa a la llum de les teories utilitzades i dels resultats concrets de la investigació. El llibre acaba amb dues ponencies presentades per l'autor en sengles jornades i relacionades amb I'ambit d'investigació d'aquest estudi. La primera tracta sobre <<La importancia de I'estudi de les actes municipals en els estudis urbans)), i la segona sobre <<Els padrons industrials com a font per a I'estudi de la ciutat)). Totes dues plantegen qüestions metodolbgiques interessants. Resumint, I'obra d'oliveras ens situa el creixement urba de Manresa en el marc del procés d'industrialització generat el segle passat a I'Europa occidental. Aquest desenvolupament econornic i urbii va tenir les seves especificitats respecte del model catala, malgrat que en va seguir I'evolució principal segons les diferents conjuntures marcades per I'eco- nomia i per la situació militar i política. Pel que fa al seu caracter particular, hem de tenir en compte la localització mateixa de la ciutat, el seu empla~ament -i, per tant, el marc físic del creixement urba-, i factors derivats del seu procés economic anterior: el fet de disposar d'nn regadiu abundant, I'energia hidraulica que proporcionen els salts d'aigua i la tradició manufacturera ens expliquen els trets específics de I'evolució econbmica manresana i, per tant, I'escenari en que es va situar la producció de l'espai de la ciutat industrial. Rafael Llusa i Torra SACHS, Carolyn E, 1983 The Invisible Formers, Women in Agricultura1 Production, Totowa, Nueva Jersey, EUA, Rowman & Allanheld, 149 pp. Al igual que en otros aspectos de la geografía, el papel de la mujer ha sido siempre ignorado en 10s estudios agrarios y en la geografía rural. El libro de Sachs tiene el valor de ser el primer0 que se refiere al trabajo que realizan las mujeres en la agricultura. Como la autora explica en la introducción, aunque la mujer ha participado de una forma constante en la agricultura de 10s EUA, la división sexual del trabajo continua sin cambiar, y sigue siendo el hombre quien controla la tierra, la producción, la tecnologia y a 10s trabajadores. A través de una perspectiva histórica y feminista, la autora pone de manifiesto cómo la mujer ha sido constantemente olvidada e infravalorada en 10s estudios agrarios. Argumenta que el sistema capitalista se basa en la ideologia patriarcal, en el que la división sexual del trabajo situa a la mujer en una posici6n subordinada respecto al hombre. Es bajo la categoria de ccayuda familiar), que la mujer realiza el trabajo doméstico, y las tareas agricolas mas rutinarias, residuales y con menor grado de desarrollo tecnológico. El libro est5 estructurado en cinco capitulos. En primer lugar, la autora efectua un repaso histórico, a partir del alio 1700, de 10s sucesivos cambios que se han producido en la agricultura de 10s EUA. Asi, analiza la participación de la mujer en la agricultura de subsistencia, cuya tarea basica era la elaboración de productos y servicios para el consumo familiar. Sachs destaca que aunque aquel trabajo era una actividad importante para el funcionamiento de la explotación, era y es infravalorado por ser una actividad sin valor de mercado. A principios de 1800, la mujer será mano de obra barata para el proceso industrializador americano, 10 que permitirfi capitalizar en parte la explotación familiar. En el segundo capitulo, Sachs analiza las particulares caracteristicas del espacio donde tradicionalmente se mueve la mujer; es decir, el ámbito doméstico, la casa. Pone en evidencia que en la explotación agrícola no existe una clara separación espacial entre las tareas domésticas y las agricolas: estos dos ámbitos se confunden, ya que la mujer realiza un trabajo continuado en función de las necesidades de la explotación. Con el incremento de la agricultura comercializada, la mujer se ve paulatinamente desplazada de su papel de productora de alimentos para el consumo familiar; se ve privada de su pequeña parcela de poder para pasar a servir de mano de obra no pagada, en función