Ressenyes

HADJIMICHALIS, Costis, 1986, Uneven Development and Regionalism State, Territory and Class in Southern Europe, Londres, Croom Helm. Desenvolupament desigual, practiques polítiques, processos d'acumulació, conflictes socials, Sud d'Europa,. . . tot aixa forma el cor de aquest llibre, que intenta entendre les causes generals de la desigualtat al món capitalista, alhora que reconeix la importancia d'allo especific i únic. Hadjimichalis, un professor grec molt inflult per I'escola de la teoria de I'espai de la UCLA, i més concretament per I'obra d'E. Soja, intenta donar una visió alternativa del desenvolupament desigual del Sud d'Europa a través d'una analisi de la relació entre regionalització i regionalisme. La consideració de les regions i del desenvolupament desigual com a resultat de la contraposició entre regionalització -<(un procés fet des de dalt per I'Estat i10 pel capital, per intentar la restructuració de la divisió espacial del treball d'acord amb les necessitats canviants de I'acumulació profitosa,- i regionalisme -<<una reacció des de baix d'un grup social local especific o d'una alianga social en concret, els Interessos dels quals estan en contra de la regionalització,,- permet presentar noves relacions entre classes socials, conflicte social, territori i estat. L'obra s'estructura en dues parts ben diferenciades -una de teorica i una d'empíricai, aparentment, poc connexes entre elles. Només aparentment, perque la investigació empírica sobre el desenvolupament desigual al sud d'Europa -concretament a Italia, Gr2cia i Espanyaserveix per assenyalar-ne algunes de les fonts a partir d'exemples historics concrets. No intenta construir una teoria nova sobre desenvolupament desigual, per6 aconsegueix, a partir de I'analisi empírica, la definició de les interrelacions existents entre els factors economics, polítics i cultural-ideologics en la producció i la reproducció de les desigualtats regionals. Partint de la crítica a les teories convencionals sobre desenvolupament regional, Hadjimichalis busca en Gramsci un marc teoric per a la interpretació marxista del desenvolupament desigual. Així, construeix les proposicions teoriques bksiques referents a la contradicció entre les tendencies d'equalització/ diferenciació i de la transferlncia geografica del valor, que només 6s possible amb la intervenció directa O indirecta d'un agent polític. La part teorica no pot, per tant, concloure sense una revisió de les diferents teories de l'estat i del paper dels poders locals en els processos de desenvolupament desigual. Al capítol sise s'inicia l'analisi empírica amb la presentació del context historico-polític del problema del desenvolupament desigual al Sud d'Europa. La diferenciació regional és resultat dels processos d'acumulació desigual en I'ambit espacial. Hadjimichalis se centra en el sector agrícola per mostrar les vies de transferencia geografica del valor que expliquen -almenys parcialmentles desigualtats regionals a I'Europa del Sud. Ja que la transferencia geografica del valor només pot esdevenir-se amb l'acció d'un agent social, els últims capítols són dedicats a la caracterització dels moviments socials i a I'anhlisi de les implicacions polítiques d'aquest. Malgrat els intents d'aprofudir en els processos de desenvolupament d'Italia, de Grecia i d'Espanya, el treball empíric -font de reflexió teoricaes converteix en una reconstrucció del context social i geografic en qub el desenvolupament desigual té lloc. L'obra de Hadjimichalis és un,a contribució al debat sobre desenvolupament a 1'Europa del Sud, i així ho confirma l'elaborada i ben documentada argumentació tebrica. Contribueix a la comprensió de les complexes relacions entre territori, desenvolupament regional i practica política, perb els seus esfor- $os per demostrar empiricament aquests processos es veuen obstaculitzats per la falta d'estadistiques i d'informació sobre la qüestió. Al meu parer, I'obra de Hadjimichalis, malgrat, les seves deficiencies en I'analisi empírica, representa un pas endavant en I'estudi del desenvolupament desigual, perqub reconeix la importancia de les practiques polítiques, el paper de I'estat i les relacions de poder, en general, en el manteniment i la reproducció de les diferencies entre regions. Mireia Beli1 GRAVES, N. J., 1985, La enseñanza de la geografia, Madrid, Visor. 219 pp. Desde hace ya mucho tiempo, se vienen levantando voces que protestan por la escasa adecuación existente entre las exigencias sociales y la función cumplida por el sistema de enseñanza en su conjunt~. Es a partir de la Segunda Guerra Mundial cuando, como resultado de las modificaciones sufridas por el apartado productivo y las consecuentes reestructuraciones de las relaciones sociales, se aboga por una reforma en profundidad de 10s planes de estudio. Desde entonces, se proclama que la finalidad de 10s mismos no debiera ser tanto la mera transmisión de 10s contenidos disciplinarios como la consecución por parte del alumno de una serie de objetivos educacionales que le capacitasen, como ciudadano consciente, para integrarse de manera xadecuada>> en la nueva sociedad democrática occidental. Debido a ello, a las diversas disciplinas que conformaban tradicionalmente 10s curriculos escolares xntre las cuales la geografia venia ocupando secularmente un lugar fundamentalse les planteó el reto de la legitimación pedagógica de su puesto dentro del curriculo escolar. En el libro que ahora comentamos', N. J. Graves realiza un serio esfuerzo de reflexión sobre esta cuestión básica en el campo de la enseñanza de nuestra disciplina, al intentar responder al interrogante relacionado con la base que han de utilizar 10s docentes a la hora de plantearse 10s objetivos educativos que deben fijarse para la geografia y todo el10 porque parece evidente -al no ser la meta de la educación geográfica el aprendizaje de 10s principios e ideas de la ciencia madreque el profesor no debe olvidar que ha de seleccionar aquellos aspectos de la geografia que contribuyan al logro de 10s fines previamente establecidos. Las reflexiones que hace N. J. Graves en torno a la problemática de la enseñanza de la geografía pudieran muy bien 'Es una traducción al castellano de la segunda edición inglesa -Geography in Education-, publicada en Londres en el año 1980 por la editorial Heinemann con algunas modificaciones respecto a la primera versión de 1975. Si bien no la hemos consultado personalmente, sabemos que existe una tercera edición aparecida en 1984.