Les aportacions de les diverses escoles geogràfiques a la didàctica de la geografia

Documents d1An8lisi Geografica 11, 1987 pp. 83-95 Les aportacions de les diverses escoles geografiques a la didactica de la geografia Pilar Benejam* Résumé l Abstract L'existence de différentes écoles géographiques et didactiques impose a l'enseignant un choix difficile. L'auteur veut démontrer que les différentes écoles ont fait des contributions valables qu'il faut incorporer dans la didactique, et elle plaide en faveur d'une base pluraliste et ouverte. On analyse les contributions de l'école régionale fran~aise, la <<nouvelle géographien et les géographies reconceptualistes, aussi bien I'humaniste que la radicale. Elle propose un enseignement radical quant ii la pensée, profondement humaniste dans son rapport a 1'6lbve et connaisseur de la méthodologie et des ressources de l'école racionaliste. * * * Teachers have to make a difficult choice due to the existence of various schools of geographical thought and a variety of teaching methods. The author aims to demonstrate that each school has made a valuable contribution which should be incorporated in teaching, and makes a plea for a pluralist and open-minded base. An analysis is made of the contribution of the French regional school, the <<newn geography and the humanist and radical approaches. She recommends teaching methods based on radical thinking but profoundly humanist in the relationship with the pupil, and a knowledge of the methodology and resources of the rationalist school. * Professora de Didactica de la Geografia. Departament de Didactica de les Cikncies Socials. Universitat Autbnoma de Barcelona. A Didactica de la Geografia estudiem, de manera teorica i practica, els problemes de l'ensenyament i de l'aprenentatge de la geografia a EGB i a BUP. Per fer aquesta feina s'han d'analitzar el curriculum escolar, els objectius de l'aprenentatge, els continguts, la metodologia a aplicar, les tecniques a utilitzar i els criteris d'avaluació, i fer-ho tot de tal manera que la teoria surti de l'acció i hi reverteixi, perqui: no creiem en la possibilitat d'una preparació didactica que no ajusti la teoria i la practica. Per fer realitat aquest principi, a la lJniversitat Autonoma de Barcelona, les classes de Didactica de la Geografia tenen una part practica, que es fa en els centres de nivell corresponent, i tenen una part teorica de reflexió i fonamentació de la practica, que es fa a les sessions de seminari i que es completa a les tutories. Un problema important que cal afrontar és el fet que existeixen moltes geografies i també que hi ha moltes didactiques i cal establir quin és el model que es vehicula. A 17hora d'elegir no es poden ignorar els resultats de la investigació geografica si no volem fer realitat al10 que diuen alguns: ((La didactica ensenya a ensenyar all6 que els alumnes ja no cal que aprenguin)). La dificultat esta en el fet que els promotors de les noves iendencies i escoles, tant en geografia com en educació, cauen facilment en la temptació de creure que la seva proposta és única i definitiva, i consumeixen moltes energies per demostrar la inoperincia de tot l'anterior. Aquesta postura exclusivista resulta, a vegades, una mica infantil i es tradueix en modes fugisseres, fecundes en el camp de la investigació, pero nefastes en el de l'educació, on es posen les bases del coneixement que ha de servir a l'infant per al futur. Considero que aquest problema s'ha de resoldre adoptant una actitud oberta perque, des del punt de vista d'un educador, les diverses escoles geografiques aporten idees valuoses que poden ajudar a ensenyar d'una manera més lbgica i adequada, i perque algunes propostes sovint es complementen. Parteixo, doncs, d7una base pluralista, més atenta a les necessitats dels alumnes que a la coherkncia i a la logica dels principis que poden justificar una escola geografica determinada. Tanmateix, totes les propostes no tenen el mateix valor ni serveixen per al mateix. En aquest article em proposo analitzar les aportacions que han fet algunes escoles geografiques al camp de la Didactica de la Geografia. LES APORTACIONS DE LA GEOGRAFIA REGIONAL FRANCESA El moviment de renovació pedagogica de la segona meitat del segle XIX i principis del segle xx, conegut per Escola Nova, es basa en el respecte per l'akumne, el qual es converteix en protagonista de l'educació. Com a conseqüen- cia d'aixb s'interessa per les capacitats de l'infant i per la seva evolució, pels sentiments, per les actituds i pels interessos propis de cada edat, fa participar activament el nen en els aprenentatges i li proposa l'estudi del seu medi de forma integrada. La Geografia possibilista resol la relació home-medi reconeixent el protagonisme de l'home com a agent transformador de la terra, centra l'estudi en la regió per integrar i relacionar els fenbmens físics i humans i es proposa com a objetiu la comprensió dels fenbmens en tant que globalitats o totalitats. El moviment de renovació pedagogica va fer seva aquesta concepció de la Geografia perquk encaixava perfectament dins el seu ideari i perquk permetia substituir els processos de memorització mecanica i d'acumulació enciclopCdica de l'escola tradicional per la comprensió del medi, adaptant els coneixements als interessos i a les necessitats dels alumnes. El que avui interessa encara d'aquesta escola és el fet que la geografia escolar s'hagi aplicat a l'estudi del medi físic i huma, concebut globalment i emmarcat essencialment dins el moment present. Els infants estudien primer el medi proper i familiar, i passen progressivament a l'estudi del medi llunya, utilitzant mktodes comparatius i alliberant-se de la referkncia experiencial a mesura que es desenvolupa la seva capacitat d'abstraure i d'entendre espais i temps més allunyats. La metodologia utilitzada es basa essencialment en la identificació empírica de la realitat immediata, l'experikncia viscuda, la classificació dels fets, la seva analisi, la seva justificació logica i la seva ubicació dins l'espai i el temps. Avui sembla perfectament valid ordenar els coneixements de tal manera que comencin per l'estudi de l'espai i de les situacions i problemes més propers a l'experikncia dels infants. Aquesta línia ambientalista té crítics que han ajudat molt a corregir errors i vicis adquirits, pero la idea essencial continua essent valida. Estic plenament d'acord que l'home del segle XXI té un destí comú amb tots els homes, i que avui els limits del medi són els limits del món. Pero si l'objectiu és la comprensió de l'espai planetari, cal seguir el procés adequat per tal d'arribar-hi, i no serveix de res cremar etapes. Les raons bisiques que justifiquen l'estudi del medi immediat en una primera fase de l'aprenentatge són essencialment psicologiques i didactiques. Els estudis psicolbgics sobre el desenvolupament de les capacjtats dels infants proven l'existkncia d'uns processos que parteixen d'una situació egockntrica i sincrktica, i que evolucionen de manera que passen de l'aparenqa dels fets a la realitat, de la comprensió de les funcions a la noció de vida, de les causes particulars a les fonamentals, a ubicar-se i a ubicar els objectes dintre d'espais cada cop més grans, a situar-se en el temps present per arribar, progressivament, al passat i al futur més allunyats. Tot aixb comporta que l'infant comprengui primer el seu medi de vida, al10 que li és proper, familiar i conegut. La Didactica de la Geografia proposa establir relacions simples entre fets reals, concrets, de l'experikncia viscuda a través de la practica de cada dia. La raó didactica fonamental és que la Didactica no pretén que el nen acumuli coneixements, sinó que sigui capas de comprendre'ls perque el coneixement construi't racionalment té més poder per moure la voluntat i portar a l'accib. Es proposa una metodologia experiencial basada en el treball de camp, l'observació, l'aplicació, la comprovació, 1'6s de testimonis a través de l'enquesta, de l'entrevistat de la historia oral, 1'6s de documents senzills i assequibles. És cert que l'infant coneix realitats llunyanes a través de la imatge i especialment a través de la televisió; l'escola ha d'acollir les referbncies que poden originar, pero aquests coneixements no tenen un marc referencial adequat per poder exercir un pensament crític sobre ells. L'estudi integrat del medi s'ha criticat per superficial i acientífic, pero avui els treballs de l'escola humanista han actualitzat molts principis de 1'Escola Nova i han reforgat la postura dels que neguen que el coneixement hipot6ticodeductiu sigui l'únic valid, al mateix temps que ajuda a defensar una visió integrada del paisatge. Aixb no implica, evidentment, un coneixement enciclopkdic dels llocs, sinó l'aplicació d'una comprensió global, no fragmentada, de la realitat. Una critica important d'aquesta proposta didactica és que l'estudi del medi immediat ha caigut sovint en el parroquialsme i en l'estudi de coses poc significatives, valides solament aquí i ara pero que no tenen sentit en un món tan conflictiu i canviant com el que ens toca viure. En aquest sentit crec que les propostes de l'escola regional són criticables i, com després veurem, ja no es pot identificar l'estudi del medi amb estudi de la regió. LES APORTACIONS DE LA NOVA GEOGRAFIA El corrent de pensament neopositivista o racionalista, conegut en Geografia per teorktic o quantitatiu, va comportar una manera diferent d'entendre la Didactica de la Geografia. L'objectiu d'aquesta escola geografica és arribar a formular lleis i teories capaces d'explicar els fenomens i que, pel fet de repetir-se, permetin preveure els problemes, planificar-10s i ajudar a solucionar-10s. La posibilitat de formular aquestes lleis i teories suposa que l'home té un comportament racional, i que els fenomens són objectius i mesurables. Els procediments metologics parteixen del suposit que únicament els fenomens que són observables són susceptibles de medició, d'analisi matematica i de control experimental, per tal d'arribar a formular teories que després es puguin portar a la practica aplicant el metode hipotktico-deductiu. Tanmateix, la realitat objectiva és tan variada que resulta impossible recollir-ne tota la complexitat i obliga a fer-ne selecció. Els dissenys d'investigació, tant geografica com didactica, fragmenten la realitat, aillen unes variables significatives, manejables i controlables, apliquen recursos i tecniques estadístiques -sovint molt elaboratsi pretenen arribar a un coneixement objectiu, valid i fiable. En didactica, l'escola neopositivista també vol resoldre els problemes de l'ensenyament mitjanqant el control de totes les variables, donat que, d'acord amb els seus suposits, el comportament huma ha de ser reduible a elements discrets i objectius. Ensenyar és, doncs, l'activitat de la persona que domina els diversos elements -coneixements, habilitats, tecniques i recursosque serveixen en qualsevol cas i que faciliten l'aprenentatge. El professor és el responsable del rendiment acadkmic dels alumnes, perquk existeix una correlació entre l'acció del mestre i el resultat previsible. La preocupació essencial és l'eficacia, arribar a concretar quins són els registres de competkncies necessaris per establir els objectius adequats, els programes millors, l'acció més eficient i l'avaluació més exacta i acurada. A la practica, aquest paradigma comporta donar a les classes una orientació academica dirigida pel professor, en qui: els coneixements i els materials decidits prkviament, un cop estructurats i ordenats, es concreten en classes formals amb objetius delimitats, amb activitats dirigides i amb avaluacions ben establertes; és a dir: el que coneixem com a aplicació d'una metodologia científica. Dins d'aquest model didictic resta poc espai per a la improvisació, l'espontaneltat i la creació. Dins el camp de la programació, proposen l'estudi d7idees generals valides per a moltes situacions, que han d'incloure temes físics i socials de tot el món. Aquestes generalitzacions basiques són les següents: ecosistema, relació home-medi, ocupació successiva, localització, distincia, pauta, distribució espacial, associació zonal, interacció espacial, difusió, jerarquia espacial, regió i canvi a través del temps, etc. Moltes d'aquestes generalitzacions exigeixen un nivell d'abstracció i de reflexió que pocs infants són capaqos de fer abans dels 11 o 12 anys. La Nova Geografia, tanmateix, ha inflult en la Didictica de la Geografia de la primera etapa de I'EGB, pel fet que ha facilitat recursos importants per a la comprensió i per a l'estudi del medi immediat, ha creat una inquietud metodologica, ha enriquit la tematica, ha posat en crisi els enfocaments localistes i regionalistes, i ha procurat un material inestimable per a la iniciació de la comprensió de l'espai. Ara bé, aquesta disciplina pot aplicar-se d'una manera més decidida quan ells nois i noies desenvolupen una major capacitat d'abstracció i passen a operar sobre dades generals fins arribar a formular algunes hipotesis, la qual cosa, al meu parer, no s'aconsegueix plenament fins als últims cursos de BUP. La Nova Geografia ha fet aportacions valuoses a la Didactica perqui: proposa als nois i noies problemes adequats que es poden resoldre en treballs cooperatius, cosa que permet el dialeg i l'intercanvi d'opinions que obliguen l'interlocutor a prescindir de la seva experikncia i a situar-se en el punt de vista de l'altre, tal com passa, per exemple, en els treballs de simulació. Aquestes operacions mentals ajuden al desenvolupament del pensament formal. La Nova Geografia proposa la utilizació dins l'aula del mi:tode hipotkticodeductiu. El treball es realitza amb el propbsit ben delimitat de resoldre un problema, de manera que es pugui comprovar una hipbtesi de treball. La metodologia consisteix a delimitar clarament el problema, buscar la informació necessaris per arribar a la solució d'aquest, analitzar aquesta informació per mitja d'una analisi estadística o cartografica i arribar a comprovar o a desestimar la hipotesi de partida. Aquesta metodologia, si bé no ens sembla l'única possible, resulta en canvi, adequada i dóna una nova dimensió al treball de camp, perquk ja no es pren la realitat com a lloc per descobrir-hi fets, sinó que el treball de camp es fa amb l'objectiu, ben establert, de comprovar la veracitat o l'adequació d'un concepte o suposit. La Nova Geografia centra el seu interes en l'estudi de l'espai i es pregunta: On són les coses? Com es relacionen entre si? Com han arribat fins al lloc on s6n? Qui: hi havia abans? Quins factors han influi't en el seu creixement? Com es dispersen per l'espai?, etc. Aquest interb per l'éspai ha portat a l'elaboraci16 de molts materials que n'han facilitat la comprensió, la lectura i la interpretació. Una altra aportació notable és l'aplicació de tkcniques estadistiques a l'ensenyament de la Geografia. El fet de manejar dades, d'ordenar-les i d'interpretar-les ha enriquit l'anhlisi dels problemes, perqui: s'ha pogut fer de manera més precisa i més concreta. algunes d'aquestes tkcniques estadistiques també han estat introdui'des per la matematica nova. A partir de 1970, aquesta escola sofreix una crisi interna que fa evolucionar els seus plantejaments i hi dóna una major potencialitat explicativa. Els ideolegs mateixos de l'escola, obsessionats per la cientificitat, havien ignorat aspectes importants com, per exemple, les exigkncies de certs coneixements, les necessitats especifiques dels alumnes, la importancia del medi, etc. A aquesta revisió interna s'afegeix una critica externa que l'acusa de grans defectes: no considera els processos interns que realitza el professor quan pren les decisions i regula el sistema, ignora el processos interns que fa l'alumne, no té en compte la configuració activa i canviant del context i, atenta a una objectivitat i a una neutralitat preteses, oblida la carrega social i política que té l'ensenyament. Finalment, és important recordar que la Nova Geografia planteja problemes que moltes vegades són poc atractius per als nois i noies, i es dóna uns desproporció entre el treball que ofereix la solució d'un problema i la poca transcendencia i significació dels resultats obtinguts, la qual cosa, a criteri de molts mestres anglosaxons, que són els que han treballat més en aquesta línia, ha contribui't a donar un valor escas a la Geografia, i a creure que pot desapareixer, sense provocar gaires traumes, del currículum escolar. Les crítiques han erosionat profundament aquest paradigma, perd les aportacions d'aquesta escola han estat i són importants. Si més no, ha creat una actitud intelelectual que calia dins el camp de l'ensenyament. L'esforq metodoldgic realitzat ha portat a la necessitat d'analitzar científicament l'acció educativa; ha exigit una concreció, una definició i un rigor majors i ha fet sortir la preocupació per l'eficacia i l'aplicació. També li devem la creació de molts instruments i tecniques que, si bé s'ha demostrat que no serveixen per resoldre tots els problemes, poden ajudar, i de fet ajuden, a trobar les solucions. Propostes didactiques com les de la High School Geography Project mereixen ser estudiades amb atenció. LES APORTACIONS DE L'ESCOLA HUMANISTA A LA DIDACTICA DE LA GEOGRAFIA Davant el fracas de l'escola neopositivista, es formulen diverses propostes alternatives. Primer comentarem les aportacions de l'escola humanista, hermeneutica o qualitativa, molt fecunda en el camp de l'educació, i seguidament, analitzarem les contribucions que ha fet a la didactica l'escola radical o neomarxista, que molts autors italians anomenen democratica. Les propostes d'aquesta segona escola tenen en didactica una influencia creixent. L'escola humanista representa una resposta alternativa a l'escola neopositivista o racionalista, la qual, amb la seva insistencia en l'objectivitat, havia arribat a desestimar dimensions tan essencials en educació com l'etica i l'estetica, ignorava els sentiments, la intui'ció, la imaginació, i redui'a l'interes per l'home al camp dels comportaments i dels fets objectius. Tenint en compte aquesta concepció, l'escola humanista dóna una visió pedocentrica i psicologista de l'educació, de manera que torna a la tradició de 1'Escola Nova i centra el seu interes en la personalitat individual de l'alumne. Pero ara ho fa d'una manera radical i no suposa l'existencia d'un exterior, objectiu i independent de l'existencia de l'home, sinó que considera que el món es comprkn des d'una perspectiva personal i cultural, com a producte de l'activitat humana. Si el món és el resultat de l'experiencia, l'ensenyament ha de partir necessariament d'aquesta, i ha d'actuar des de la seva comprensió per ajudar l'alumne a ser-ne conscient, a ser capaq d'analitzar-la, de revisar-la, completar-la o de canviar-la. L'objetiu de la didactica deixa de ser l'eficacia i el coneixement objectiu del món. Ara cal treballar per crear situacions adequades perquk als alumnes vulguin experimentar, observar, percebre, interpretar i assimilar els coneixements. Aquests significats no es poden mesurar objectivament, perque són subjectius; el mestre l'única cosa que pot fer és interpretar-10s. La didactica de la geografia proposa vivkncies enriquidores, basades en l'interes de l'alumne i adaptades a les seves capacitats. Dóna una importancia capital a la comprensió del medi en que el nen viu i actua, i del qual ja té moltes vivencies. L'estudi d'aquest medi permet connectar els significats subjectius amb els coneixements nous, de manera que l'infant és capaq d'establir un procés d'acomodació i d'assimilació o bé de resistkncia. Així és com es desencadenen processos educatius que no sols impliquen entendre, sinó també voler i fer, i que afecten la personalitat total de l'alumne. L'experikncia que té cada infant és una experikncia singular i s'han d'establir processos d'interacció amb els altres alumnes i amb el professor per tal de comunicar-la. El fet que l'infant s'expliqui fa que busqui raons que facilitin la comprensió per part dels altres. Quan l'experiencia s'expressa, agafa objectiviltat i alhora pot ser analitzada, resituada i enriquida pels arguments i per les experikncies dels altres. Aquesta atenció a cada alumne, que intenta acollir les seves propies peculiaritats, juntament amb la dinamica imprevisible i canviant del grup fan difícil no esperar una correspondencia entre objectius i resultats. Els objectius s'han de formular a manera de guia orientadora, ja que l'acció pedagbgica varia a mesura que es realitza i desborda qualsevol previsió. La didactica proposa l'estudi de problemes significatius relacionats amb els interessos d'alumnes, de manera que aquests puguin fer-hi una aportació personal. Suposa metodes actius i participatius, com per exemple, metodes de descobriment basats en la relació directa i espontania del nen amb el món i que comportin també la comunicació i la interacció. Un exemple conegut és el programa elaborat per la School of Education de la Universitat de Bristol, el Geography 14-18 Project, que es va elaborar entre 1970 i 1975 i que va dirigit a alumnes de capacitat mitjana i superior. És il.lustratiu citar els objectius d'aquest programa: <<Fomentar i desenvolupar la consciencia de l'entorn -tan físic com hum& donant-ne una apreciació i compresió, establint ponts entre les cikncies i les humanitats.. . S'espera estimular el nen perque pensi i actui' racionalment dins l'imbit local, nacional i internacional, i augmentar la seva to- lerancia i la seva compresió envers els altres.. .n (GRAVES, 1985, pp. 119-120). potser un dels aspectes més treballats en el camp de la didactica sigui el de la percepció i, una mica menys, el de les motivacions personals. Cada persona es forma una imatge de l'espai o imatge mental, i el valor o importancia que hi dóna depi:n de factors com ara l'experiencia viscuda, els aprenentatges i les informacions anteriors que té i l'estat anímic o emocional del moment. Aquesta imatge varia al llarg del temps. L'educació intenta coneixer aquestes imatges per tal de poder enriquir-les, completar-les o corregir-les. D'altra banda cal tenir en compte que les actituds i el comportament de l'home i les decisions que pren depenen, en gran mesura de la imatge subjectiva que té del medi o d'un problema. Aquests plantejaments són d'una importancia capital per a la didactica perqui: adverteixen de l'origen dels possibles errors i vinculen la didactica amb la psicologia i amb la sociologia. Aquest enfocament dóna una importancia gran a la figura del mestre. Ja no es tracta de prescriure que s'ha de fer, sinó d'establir una comunicació positiva amb els alumnes per tal d'ajudar-10s a entendre les situacions, tot considerantne els efectes, les seves actituds i els seus valors. En definitiva, el mestre procura que l'alumne es convenci de voler canviar el seu comportament i fer-se responsable de la seva llibertat, perque de qui: es tracta és de fer que l'alumne actui' coherentment, que relacioni la cultura amb la conducta. El paper del mestre és difícil: actua com a tutor, conseller, organitzador, animador, facilitador i, per tot aixo, li cal establir una relació personal positiva que faciliti la comunicació. Aquest model de professor exigeix una formació professional acurada i ressalta la importancia de la personalitat del mestre. La visió humanista de la didactica no se salva de certes incoheri:ncies, perqui:, estimulant el desenvolupament de la personalitat del nen i tot el que té de propi i d'específic, abona l'individualisme i pot portar a posicions de competencia. També cal assenyalar que l'atenció individualitzada i l'organització flexible demanen una dotació de personal i de mitjans molt considerable, per la qual cosa aquest tipus d'educació s'ha aplicat preferentment a escoles privades amb molts recursos econornics. També s'acusa la didactica humanista de falta de rigor científic. Pero la crítica més seriosa és que, ancorada en el subjectivisme, és incapaq de millorar les condicions objectives del món, ja que solament s'interessa per les aparences, i aquestes no mostren els mecanismes profunds que les han creades.