Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGdFICA 12, 1988 ideas que todo profesor de geografia debiera tener presente en su practica cotidiana. El indice onomastico facilita una aproximación tematica y hace mas eficaz la aproximación a esta obra, que, sin duda alguna, es la mas completa de las realizadas hasta el momento. Si bien -como en la mayoria de las existentes en el mundo anglosajónsolamente se tiene en cuenta en ella 10 escrit0 en lengua inglesa. Alberto Lziis Gómez ARKKY, W. M. i FIELDHOUSE, R. W., 1987, El campo de batalla nuclear. Barcelona, Ariel, traducció del coronel A. Piris, proleg de Rafael Grasa. Els autors d'aquest llibre no són professionals de geografia. S'ocupen de la recerca sobre cursa d'armaments i armes nuclears a l'cdnstitute for Police Studies~, a Washington. Fieldhouse ha estat al SIPRI (Institut Internacional de Recerca sobre la Pau, a Estocolm) i Arkin és autor, sol o bé en col-laboració, de diversos llibres fonamentals sobre l'evolució dels sistemes armamentistics al llarg dels darrers anys. Poc geografs es dediquen al tema de la guerra i la pau, encara que ((gran part de la seva problematica és inherentment geografica, perqui: contínuament ens fa pensar en territoris, percepcions espacials, geopolítica, dicotomia desenvolupament-subdesenvolupament, les ramificacions de les doctrines militars relacionades amb la localització i els potencials efectes espacials de les armes nuclears)) (1). 1. - PEPPER, David (1985). ctGeographers in Search of Peacel), in: D. PEPPER and A. JENKINS, eds. Geography of Peace and War.0~- ford - N. York, B. Blackwell, pp. 1-2. Per aixo paga la pena de tenir en consideració un llibre com aquest, que mostra l'abast mundial de la xarxa nuclear i la seva relació amb el perill de guerra. La geografia és domini militar perqd la terra, l'aigua i el cel del globus són camps de batalla potencials. El perfeccionament tecnic dels arsenals, la velocitat i la precisió de les noves armes, dóna imporkincia creixent al coneixement de la Terra. La metereorologia, la sismologia o la cartografia han rebut impulsos decisius amb carrec als pressupostos de Defensa. I, a hores d'ara, ningú no coneix la Terra tan bé com els militars: com que la cursa d'armaments és global, el conflicte pot sorgur a qualsevol lloc i, per tant, tots els punts del món mereixen atenció perqub tots són estrategics. L'armament de tipus nuclear no ha fet altra cosa que créixer i perfeccionar-se d'enca del 1945. Actualment, els arsenals de les cinc potencies nuclears -EUA, URSS, Gran Bretanya, Fran~a i Xinainclouen una gamma diversificadissima d'armes, que els especialistes classifiquen en funció del seu abast territorial. S'anomenen estrategiqzies quan són d'abast intercontinental. Poden ser Ilancades des de terra (ICBM), des de submarins (SLBM) o per avions de bombardeig. Als EUA, les ctsitges)) que guarden els ICBM, repartides per 10 estats, ocupen una superficie conjunta d'uns 200.000 Km* (equivalents a tot l'estat de Minnesota o a quasi 7 vegades Catalunya). D'importancia estrategica superior als ICBM són els SLBM, per la seva mobilitat i menor facilitat de localització, que els fan molt menys vulnerables. Habitualment es troben a mar més de 30 submarins amb carregues nuclears, la majoria dels quals (entre 17 i 20) són nordamericans. Les armes nuclears no estratbgiques, anomenades intermedies, tactiques o de camp de batalla segons el seu abast, n'inclouen de mena molt variada: míssils de creuer terra-aire, aire-terra, etc. Algunes, com el míssil de creuer de llanqament marítim nordamerica (<Tomahawb (encara sense equivalent sovibtic), es poden ambar a considerar estratbgiques. Aquest conjunt d'armes comparteix una característica: la facilitat més gran amb que els seus posse'idors podrien decidir-se a fer-ne us. Encara que les potbncies nuclears siguin cinc, les armes nuclears estan localitzades a moltíssims punts del món, perqub, en rao de tractats i acords, són acollides en bases a l'estranger. Els pa'isos hostes no sempre saben el que s'hi ha allotjat. Unes 1 1.800 armes nuclears són fora del temtori de les cinc potencies. Els EUA tenen el 70% de les seves armes tactiques a l'estranger. Les seves són les que més escampades es troben. A més de tenir-ne de dipositades en 28 estats de la Unió i a Guam, n'hi ha a la R. F. d'Alemanya, Bblgica, Corea del Sud, Grbcia, Holanda, ItAlia, Gran Bretanya i Turquia. A més, existeixen plans secrets per collocar-ne, en l'eventualitat de crisi o guerra, a: Aqores (Portugal), Bermudes (G. Bretanya), el Canada, Diego Garcia (G. Bretanya), Islandia, les Filipines, Puerto Rico i Espanya, tot i que alguns d'aquests estats s'han declarat no-nuclears Sembla que hi ha armes nuclears sovietiques a la Rep. Democratica Alemanya, a Txecoslovaquia, a Hongria i a Polonia (actualment, pero, la URSS les estA retirant). La Gran Bretanya té part de les seves armes nuclears a la R. F. d'Alemanya i Franqa en té a submarins que patrullen a mars obertes. En canvi, la Xina no ha tret les seves del seu tenitori. Les potbncies nuclears, i més especialment les dues superpotbncies, han dividit el món en regions de més o menys tensió potencial, sovint segons criteris sobrepassats. Per exemple, Europa suporta un total de 9.000 carregues nuclears -17.000 si s'hi sumen les que rauen a vaixells o submarins-. Les concentracions més grans corresponen a les dues Alemanyes i a la Gran Bretanya. Es tracta de la acumulació més gran de tot el planeta. Segons els professionals nord-americans, les regions mundials que segueixen Europa pel seu interbs estratbgic són la <(Central# (és a dir, sia del Sud-oest), el Pacífic i 1'Atlantic Nord-Carib. De fet, si s'escaigués un conflicte nuclear, poca importincia tindrien les prioritats: Arkin i Fieldhouse consideren que, fos on fos el primer intercanvi de carregues nuclears, se'n derivaria immediatament un de generalitzat. Ara bé, a més de les carregues nuclears propiament dites, a110 que fonamenta un sistema nuclear d'abast mundial és l'anomenada infi.astrzictzira nuclear, i que es compon de: complex productiu; investigació, desenvolupament i prova de prototipus; sistema de vigilancia; radars i centres de tractament d'alarma llunyana i valoració d'atacs; transmissions; estructura de planificació i comandament que controla els eventuals camps de batalla; i, finalment, la defensa civil. Aquesta infrastructura ni coneix límits ni es preocupa de fronteres. S'estén per la terra, l'atmosfera, l'espai exterior i el fons dels oceans. De manera que els futurs camps de batalla no tenen limits. Per aixo, la geografia de I'era nuclear és diferent: ara ja no és rellevant el fet de tenir o no fronteres anaturalsn, ser una illa o disposar de profunditat de temtori. El problema és que, amb la complexitat inaudita de la infrastructura nuclear i les seves dimensions enormes, s'ha fet impossible vigilar, recopilar o conPixer-ho tot. La compartimentació militar de les arees geografiques i la competitivitat entre els diferents cossos armats agreugen la situació. Els plans de guerra nuclear s'elaboren de forma simulada a partir de jocs d'ordinador. No hi ha experibncia directa de P DOCUMENTS D'ANALISI GEOGdFICA 12, 1988 conflicte nuclear. Se sap, pero, que amb data de publicació del llibre que comen1'6s d'armes nuclears queden inutilitzats tem (1985) hi ha hagut a I'escenari munels elements naturals que influeixen en la dial diverses modificacions que afavoreiGctica naval: profunditat de les aigües, xen la distensió i entre les quals hi ha algufor~a i direcció dels vents, etc. Dades com nes limitacions a la cursa &armaments. aquesta mostren la facilitat amb que, ja Tal com argumenta Rafael Grasa (2), d'entrada, l'armament nuclear quedaria aquests progressos són deguts a desposse'it del suport tecnic sense el qual cela pressió del moviment per la pau i I'opodem considerar-10 ((cec)). Tot i així, les pinió contriria a les armes de destrucció hipbtesis que es basteixen amb l'ordinador massiva, la mateixa evolució tecnologica de es fan passar per rigorosos preceptes cienla cursa d'armaments, els canvis en la polit¡- tífics. ca nord-americana derivats de la situació , Per al funcionament de tot el sistema, el posterior a 1'Iran-Contragate o els canvis en ,la política exterior sovietica, afavorits per la secret és .una condició basica. El secret en necessitat d'alliberar recursos dels pressutot all0 que es relaciona amb postos de Defensa per a la reforma econominuclear té com a conseqühcia la ignoraninterion,, cia dels ciutadans i, per tant, els governs Perb les trobades entre GorbAtxev i --alguns governssón els Únics capacitats Reagan i la possible signatura del tractat per prendre decisions. START (sobre les armes estrategiques) no El volum que comentem inclou diversos signifiquen pas la desaparició del perill. apendixs. Un és un repertori de totes les rarsenal, que pot quedar limitat a 6.000 instal-lacions nuclears a I'estranger de carregues nuclears situades en 1.600 Ilannord-americans i sovietics. El Segon 6s un Cadors continua existint i es extens vocabulari angles-castella, obra de continuara modernitzant; absorbira porRafael Grasa, en el qual poden trobar-se cions enormes dels pressupostos estatals; els termes basics relacionats amb la cursa ajudara a mantenir 19hegemonia i d'armaments. Finalment, dos articles dels militar de les dues superpot~ncies envers autors de campo de nzlclear els seus respectius aliats. I mantindd la tracten detingudament el Paper d'Es~an~a seva capacitat de ((sobreextermini)) fonaen la infrastructura nuclear mundial. Armentada en plans de guerra que amenacen kin i Fieldhouse consideren que a 1'Estat 1, sobrevivencia de la humanitat. Espanyol li escauen les funcions següents: acollir míssils nuclears a Rota tn cas de Anna Bastida crisi o guerra; actuar com a suport tecnic cada cop més basic a partir de la xarxa de les nombroses instal-lacions de comunicacions, vigilancia, etc. que hi ha en territori espanyol: Rota, Saragossa, Morón, Torrejón, Estaca de Vares, Humosa, Inogues, Sbller; i, vista la intenció del comandament de 1'OTAN d'ampliar el seu ambit d'actuació cap al Nord d7Africa i 170rient Mitja, Espanya podria fer un paper molt més central en lloc de la posició de rera2. - ccEl desgla$ entre els EUA i la URRS freguarda que ocupa ara. na la cursa d'armaments)), a L'Avui, I de Afortunadament, amb posterioritat a la juny, 1988. 258