Ressenyes

va ocasionar la divisió actual de la col.lecció en dues biblioteques estatals, a Berlín Est una i a Berlín Oest l'altra. Waletet traballa durant dos anys (1984-85) a una i altra banda del mur per a reconstituir i'inventari complet de la cartoteca Nothomb. Gracies a aquest treball de cartotecari, Waletet proposa la lectura d'una selecció representativa dels mape i planols de Nothomb corresponents, sobretot, a l'etapa 1837-1840. Els documents referits a la planificació de la xarxa de ferrocarrils són els més representats. Així, inclou mapes que presenten tot el país amb la xarxa estructurada en la dorsal est-oest (Ostende-Maline-Lieja), amb la pretensió de connexió prioritaria amb la Renania abans que amb Holanda o amb Franqa; pero també, els planols d'alternatives de localització de les estacions en les irees urbanes envoltades encara per muralles. Altres apartats es dediquen als documents grafics sobre canalitzacions i carreteres, així com a grans intervencions urbanes com, per exemple, la modificació del curs del Mosa al seu pas per Lieja. En cap cas, pero, no s'hi troba encara un pla d'eixample. Pau Alegre i Nadal Universitat Autonoma de Barcelona JOHNSTON, R. J., KNIGHT, D. i KOFMAN, E., eds. (1 988); Nationalism, Self-determination and Political Geography, Londres, Croom Helm, 229 pp. Sembla que, després d'uns anys d'abandonament i oblit, la Geografia Polítics esta vivint una certa puixan~a, fins al punt de ser considerada com una de les especialitats més dinamiques de la geografia contemporania, impressió que ve corroborada per una publicació bastant flu'ida d'articles, llibres i manuals sobre el tema. Fins fa poc, la Geografia Política s'havia centrat gairebé exclusivament en la figura de 1'Estat. Aquesta és una llunyana tradició, iniciada el segle passat per Friedrich Ratzel, un geograf considerat habitualment com el pare de la Geografia Política. En la seva Geografia Política (1 897), Ratzel identifica clarament la Geografia Política amb l'estudi de l'estructura territorial de 1'Estat. Des de llavors i fins practicament avui dia i'Estat ha constitu'it el principal objecte d'estudi dels gebgrafs polítics. De fet, el tema no s'ha esgotat i continuen apareixent encara molts tractats de Geografia Política -alguns d'ells prou innovadorscentrats, directament o indirecta, en i'Estat. Es tracta, certament, d'un dels espais políticament organitzat més interessants i més influents al llarg dels dos Últims segles, pero no és l'únic ni, tampoc, l'única expressió territorial del fenomen polític. Conscient d'aquest fet, la Geografia Política dels últims anys ha ampliat considerablement el seu camp d'acció, interessant-se no solament per i'Estat, sinó per tota organització dotada de poder i10 acció política capaq d'inscriure's en l'espai. És en aquest marc de renovació tematica i, fins a cert punt, teorica i metodolbgica, on cal emmarcar l'interes actual pel nacionalisme, un tema poc considerat fins ara pels geografs po- DOCUMENTS PANALISI GEOG-ICA is. 1989 lítics. Val a dir, per altra banda, que aquest interb ha vingut motivat, també, obviament, per l'inesperat esclat nacionalista que viu el món de finals del segle XX. Nationalism, Self-determination and Political Geography és una de les obres més recents i interessants per conkixer el que estan fent els geografs en aquest camp. Cal, pero, una primera precisió i crítica alhora: tots els collaboradors són geografs anglo-saxons que, excepte comptats casos, prescindeixen -per ignorincia, oblit o indiferknciade les aportacions que en aquest terreny s'estan oferint des d'altres cercles academics geografics, com el francofon, fet bastant habitual també a la inversa. En qualsevol cas, el missatge del llibre és clar: hi ha molt a dir i molt a fer sobre nacionalisme des de la geografia. Els tres editors del llibre insisteixen en el capítol introductori en qui: hi ha tot un piló de temes en els quals s'espera l'aportació dels geografs: la construcció nacional de l'espai social, nacionalisme i desenvolupament desigual, recursos naturals i problemes ecologics, la localització geopolítica en relació a d'altres territoris i Estats, l'estudi de la trilogia cuXtura/naciÓ/territori i, en definitiva, tot el que implica l'apreciació del territori com a base i recurs polític del procés de construcció nacional en un món constitu'it per Estats. Es tracta, com afirma James Anderson en el capítol mCs tebric de la col.lecció, d'aportar una perspectiva territorial al fenomen nacionalista, una perspectiva poc o gens tractada en les analisis fetes des d'altres disciplines. La majoria de col.laboracions fan referbncia a arees geografiques concretes, algunes d'elles prou conegudes pel lector, a través dels mitjans de comunicació, per la seva greu problematica social, política i, fins i tot, militar. Són els casos dYIrlanda del Nord, de Palestina i de bona part del continent africl, analitzats, respectivament, per Clive Hedges, Juval Portugali i Josiah A. M. Cobbah. L'article d'Hedges és interessant, pero jo diria que és més suggeridor l'analisi que del conflicte palestino-israelita ens ofereix Portugali, sobretot pel que fa a la il.lustraciÓ de les diferents estratbgies territorials de base nacionalista que un Estat-nació i una nació sense Estat porten a terme per reivindicar i ocupar un mateix territori. Per la seva banda, Cobbah se centra en un fet greu, de conseqüi:ncies lamentables encara avui dia: la descolonització de bona part de l'Africa a partir de la Segona Guerra Mundial ha consolidat i institucionalitzat el desmembrament i la partició d'ktnies, pobles i nacions africanes, provocant la major part dels conflictes geopolítics actuals. D'altres conflictes nacionalistes menys greus, perb no per aixb menys significatius i interessants, són presentats per Alasdair Drysdale, Alexander B. Murphy i Graham Smith. L'assaig de Drysdale incideix en el tema de la integració nacional en el marc dels paYsos arabs i concretament en el cas siria. En un altre context totalment diferent, Murphy explora el curiós cas de Bblgica, un Estat que ha vist créixer en el seu interior dues entitats regionals ben marcades, fonamentades originiriament en dues llengues. Smith, per la seva banda, explora el complex panorama de les na- RESSENYES cionalitats soviktiques des de la perspectiva del que ell anomena <<socialisme avanGatw El capítol d'Andrew Burghardt lliga d'alguna manera amb el de Smith, en el sentit que s'hi analitza la concepció marxista de l'autodeterminació a través d'un cas historic bastant peculiar: la transferkncia de la regió de Bungerland d'Hungria a Austria en 1919. El paper del territori com a mitja de producció i de reproducció de la identitat nacional s'observa clarament en el cas brasiler, aportat per Bertha K. Becker. S'hi analitza, en concret, la integració de 1'Amazbnia en el procés de construcció de l'Estat-nació brasiler. Becker fa poques referencies, de fet, al problema de les diferents ktnies i pobles que habiten l'Amazonia, al seu dret a viure sense la intervenció de l'Estat. Aquesta és una llacuna que els editors omplen a través d'una col~laboració de David B. Knight, que tracta justament aquest tema en un altre capítol i d'una manera molt genkrica. H. van der Wusten i Colin H. Willians tanquen la col~lecció amb dos capítols referits, respectivament, al perqul: uns nacionalismes aconsegueixen els seus objectius i d'altres no i a les especials característiques de la historiografia nacionalista, fent, sobretot, referkncia al cas gal-lks. Com es pot observar, malgrat que el fil conductor pretengui ser un:, la temitica és, certament, bastant variada, la qual cosa no és tan d'estranyar en tractar-se, de fet, d'una edició de part de les ponkncies i comunicacions del seminari que tingué lloc a Donostia, l'agost de 1986, en el marc de la Confertncia Regional sobre PaYsos Mediterranis de la Unió Geografica Internacional (UGI), celebrada a Barcelona el setembre del mateix any*. En conjunt, crec que els editors han aconseguit donar coherkncia al volum, malgrat que no hagin cuidat prou bé aspectes de l'edició que n'haguessin pujat considerablement el llistó de qualitat. Em refereixo, per exemple, a la inexplicable abskncia de mapes (només n'hi ha un!), al pobríssim índex tematic i geografic final i a la pkssima tipografia emprada, cada cop més habitual en les publicacions de la Croom Helm. Joan Nogué i Font Universitat Autonoma de Barcelona BOSQUE SENDRA, J. y otros (1 988); Aplicaciones de la informatica a la geograji'a y ciencias sociales, Síntesis, Madrid, 319 pp. La implantación de la geografia en 10s estudios universitarios y el aumento del número de alumnos, conjuntamente * En aquest sentit, els autors posen bastant emfasi a considerar el llibre com la tercera obra del ccStudy Group on the World Political Mapw, comissió de treball establerta per la UGI en el seu Congres Internacional de Geografia de Paris (agost de 1984). Les altres dues obres, publicades també per Croom Helm, són la de Peter Taylor i John House, eds. (1984), Political Geography: Recent Advances and Future Directions i la de Gerald Blake, ed. (1 987), Maritime Boundaries and Ocean Resources.